Doncs arrenquem la segona hora de la Rambla. Arrenquem, com sempre, amb l'entrevista del dia. Avui, en aquest espai, posem el focus a Cuba. Parlem amb Cinta de Paz i Julia Hernández, dues senjostenques que el passat mes de desembre van formar part de la Brigada dels Països Catalans. Un projecte de cooperació i solidaritat internacional. I és que la brigada va arribar a Cuba cap als vols del 22 de desembre i va fer...
La seva primera parada a l'Escola Grandes Alamedes, coincidint amb el Dia de l'Educador, una data molt significativa al país, ja que celebra el motiu del final de l'analfabetisme a Cuba. En aquesta primera visita es va fer entrega del material recollit als països catalans, material escolar, fruit de la solidaritat de moltes persones italiennes.
i col·lectius. Avui ens explicaran aquesta experiència, la que han viscut elles i també l'impacte que té aquest projecte. Cinta Júlia, benvingudes al programa. Bon dia. Bon dia. Doncs comencem una mica aquesta entrevista perquè ens expliqueu què és exactament la Brigada dels Països Catalans i amb quin objectiu vau viatjar a Cuba.
La Brigada dels Països Catalans és una brigada que organitza l'ICAP, que és l'Institut Cubà de Minsat amb els Pobles, deia Cuba, i són les brigades que s'organitzen cada any, diversos M etapes de l'any, i aquesta vegada l'Esquerra Independentista, liderat per l'organització ITACA, que és l'organització internacionalista, ens va contactar les diverses organitzacions de l'Esquerra Independentista i vam anar a Cuba.
Llavors, per què es va Cuba i amb quin objectiu? Doncs una mica és com que Cuba el tenim com a exemple de socialista i pel nostre projecte que tenim com a Esquerra independentista creiem que és important anar a fer feina allà tant com per conèixer la realitat del seu projecte com per també difondre la nostra. I per què vau decidir formar-ne part personalment i com us va motivar a fer aquest pas de participar de la brigada i de marxar cap a Cuba uns dies?
Sí, doncs nosaltres també com a militants de l'esquerra independentista i, per tant, amb un projecte polític semblant al que té Cuba ara mateix, bàsicament estem motivades perquè és com un dels pocs exemples que queda al món de país socialista on va aconseguir triomfar la revolució i, per tant, creiem que hi ha molt a aprendre de...
d'aquesta societat, alhora també sabem que hi ha un bloqueig per part dels Estats Units que fa més de 60 anys que dura i per tant creiem que és necessari anar allà com a solidaritat entre pobles oprimits per tal de fer tot el que puguem tant allà com des d'aquí i per últim també per explicar una mica quina és la nostra realitat com a països catalans i quin és el projecte polític de l'esquerra independentista en aquests països catalans que estaven en una conjuntura concreta també.
Molt bé, doncs també expliqueu-nos una mica, com hem comentat a la presentació, vau fer la primera parada a l'Escola Grandes Alamedes. Com va anar aquesta primera rebuda i el contacte amb l'escola? Doncs va anar perfecte. Aquest és un exemple de com la importància que donen a l'educació i al pila fonamental...
que té allà les escoles com a institució i també els docents com a persones. Ens va impactar molt també el tema que l'educació és com un fet molt globalitzador en el que també donen molta importància a l'art, a l'esport.
i a la figura de l'educador com a referent en aquest sentit. També ens van explicar el tema de la campanya de l'analfabetisme, que van tenir molta importància a les escoles rurals pel fet que, com en zones més aïllades de les grans ciutats, costava molt bé analfabetitzar mala gent i van tenir un paper primordial en aquest sentit. I l'entrega de material escolar també va ser com un intercanvi de coneixement amb els docents, directors i directores de les escoles que van venir a l'acte i també com part
tota la recollida que vam fer els casals i ateneus d'aquells països catalans va servir d'alguna cosa perquè arribés a aquesta gent. Molt bé, doncs vosaltres arribeu, feu aquest primer contacte i bé, què és el que us vau trobar? Quina és la situació que us vau trobar i com vau viure aquest primer contacte amb Cuba i amb els joves amb els que va coincidir durant aquesta estada en aquest espai que recordem aquesta primera acció va ser en aquesta escola.
Sí, a veure, va ser molt interessant també perquè és una societat lluny geogràficament, però molt a prova políticament.
Des del primer moment hem tingut molta curiositat per saber com el jovent d'allà també viu i milita i com és el seu dia a dia. Llavors ha sigut una mica un intercanvi cultural i social constant, de preguntar moltíssim, d'escoltar moltíssim, també d'intercanviar una mica com són els dos projectes polítics, com estem nosaltres aquí, perquè també hem de tenir en compte que és el que et deia, que és una realitat que tenim geogràficament molt lluny i que per tant...
hi ha tota una sèrie d'informacions que ens arriben, que són les que interessa que ens arribin,
que clarament estan bastant enllunyades de la realitat i el mateix passa amb la nostra realitat, perquè les brigades també són un punt de trobada amb molta gent de molts països diferents i ens vam trobar que molt poca gent sabia què eren els països catalans, que molt poca gent sabia quina és la situació dels països catalans ara mateix i una mica com la lluita per l'alliberament nacional que tenim des de fa anys. Llavors també va ser molt interessant aquest punt de trobada i d'intercanvi de...
tant de projectes polítics com de reptes que tenim actualment com a persones que militem i que lluitem per un món millor. I seguint una mica aquesta línia, parlem d'impacte. Quins beneficis reals d'aquest tipus de cooperació per a les comunitats cubanes?
Doncs moltíssim, perquè per una banda pel bloqueig dels Estats Units, que cada vegada és més agressiu, sobretot des que va tornar Trump al govern, i això fa que les vies d'entrar i sortir productes siguin molt escasses, i també com el tema de les transaccions bancàries i tot això, vull dir, és que tenen molt bloqueig en aquest sentit.
Llavors el paper que podem tenir nosaltres és bastant gran, un, pel que comentava la Júlia, de trencar la desinformació, desmentir tot això que ens arriba aquí per viure-ho de primera mà i veure realment quina és la realitat allà, i dos, també perquè que vagi gent de tots aquests països que vagin allà directament, doncs també trenca en certa manera en un petit percentatge tot aquest tema del bloqueig perquè els podem portar coses, perquè podem parlar amb ells de primera mà i tot això.
Clar, ara parlem d'aquest altre sentit, de l'impacte personal que vosaltres us emporteu. Què us en dueu d'aquesta experiència?
Sí, doncs nosaltres sobretot ens enduem una mica tots els valors que tenen com a societat cubana, que són valors que són herència de la revolució encapçalada per Fidel Castro i Che Guevara, i són valors com la solidaritat, l'altruisme, sobretot el compartir el que es té i no el que s'obre, i tota l'impotència que li donen a la cultura, a la història, a l'educació, a l'art...
és una societat que ha decidit posar al centre els drets de la població i les necessitats bàsiques i no el benefici econòmic i això evidentment té els seus fruits i podem veure que són persones que com que el seu dia a dia és molt diferent del nostre, que allà el que importa és que tothom estigui bé i que tothom ho tingui tot cobert i no el benefici econòmic que se'n pugui extreure del sistema productiu.
Creiem que això és com el major aprenentatge i sobretot també la resistència i la resiliència com a poble cubà davant d'una agressió que no fa més que agreujar-se.
Sí, jo et diria això. Creieu que d'alguna manera aquestes iniciatives també ajuden a trencar tòpics sobre Cuba? Perquè, clar, ara nosaltres tenim una sobreinformació, és a dir, estem sobreinformats de tot i en molts casos això també fa que a vegades no tinguem una informació clara del que està succeint. Ens ha passat una mica ara a Venezuela, amb tot el que està passant des de fa una setmana i escaig, tot el que passa a Venezuela, totes aquestes accions...
que ha dut també el govern de Donald Trump sobre la població venezolana. Clar, estem veient totes aquestes accions. A Cuba m'imagino que també tenen la seva realitat i moltes vegades aquestes realitats no ens acaben d'arribar del tot aquí a Catalunya, oi?
Sí, totalment. Això del que parlàvem abans, de tot el tema de què és important, conèixer la realitat de primera mà i anar allà per veure realment què està passant i no creure en què ens arriba aquí. Nosaltres, com el que més ens va impactar és el tema de conèixer la realitat del poble cubà i entendre millor de què parlem quan parlem de bloqueig, perquè es diuen bloqueig als Estats Units, però...
Com a entendre bé què significa això i quines polítiques fan que hi hagi aquest bloqueig. Després també com a entendre bé que és una certeja política per intentar ofegar el país, que bàsicament és un tema ideològic i polític perquè trenca amb el model capitalista i evidentment als Estats Units això no ho vol permetre a ciutat cap concepte.
i després que la realitat allà és complicada, la gent està passant-ho malament perquè el bloqueig no fa més que anar agraujant-se i hi ha molts països que donen l'esquena. Evidentment, un dels països dels que rebien més suport era Venezuela, com has dit, i ara...
evidentment el que ens arriba aquí és tot el tema que Maduro tenia una dictadura posada allà, que la gent estava molt pobra i que estava molt malament, i totes aquestes informacions, quan veus que vas allà, la gent està vivint malament, però està vivint malament perquè als Estats Units perpetuen que hi hagi aquest malestar dins de la societat i els ofega constantment.
Llavors, com que el poble cubà també el que ens va demostrar és que defensarà el seu projecte polític de la revolució dels seus valors, costi el que costi, i que si cal tornar a plantar cara als yanquis ho faran totalment sense mirament i això també ens ho està demostrant ara al poble venezolà. Doncs ara sí, abans d'acabar, si algun s'està escoltant i vol implicar-se en projectes de solidaritat internacional, quin messatge o consell els hi donaríeu després de la vostra experiència?
Sí, nosaltres ho resumíem una mica en tres punts. En primer lloc, que no serveix de res com anar fins a aquests països o col·laborant en aquests projectes internacionals si tampoc ets una persona que t'impliques en el teu poble o en el teu barri. Per tant, que és imprescindible que ens organitzem a nivell local per tal d'intentar canviar aquella realitat que ens toca més de prop.
físicament, per dir-ho així. En segon lloc, que també la gràcia de participar en aquests projectes és també que hi hagi aquest intercanvi polític i, per tant, socialitzar com quina és la feina política que estàs fent, el d'on vius i de l'espai polític que participes, que en el nostre cas, com hem dit, és l'esquerra independentista.
I en tercer lloc, que és molt important que la solidaritat internacional no es perdi i que es posi èmfasi en aquesta necessitat de col·laborar i d'ajudar-nos entre pobles per tal d'intentar trencar una mica amb el sistema aquest que ens han imposat des de fa anys. I que Cuba, en aquest sentit, és com una mostra del bril d'esperança que tenim en aquest món de grisos, una mica per fer que torni una mica el color i es torni a posar al centre el benestar comú i no...
i no el benefici econòmic d'uns pocs. També ara tenint en compte tota la situació que està passant al poble venezolà i recordar que els Estats Units sempre ha tingut molt clar el que va fer els països, que és quedar-se amb els seus recursos i sotmetre la gent a un règim de misèria.
Tenir present que el Llatiu d'Amèrica és com un dels últims bastions on encara hi ha projectes que lluiten pel benestar de la gent i que ens hem de mirar allà en aquests i que sempre que puguem anar-hi per tal d'aprendre i intentar-ho replicar als països catalans. Doncs, Júlia Hernández, Cinta de Paz, moltes gràcies per compartir aquesta estona amb nosaltres, també aquesta experiència que heu viscut i per tota la feina que heu fet des de Cuba. Una abraçada. Una abraçada. Cuideu-vos molt.