Són les 11 i 17 del matí, continuem a la Rambla, el magazí matinal de Ràdio d'Esvern. Avui encarem aquesta segona hora del programa amb l'entrevista del dia parlant d'actualitat municipal amb Lluc Tost, portaveu i regidor de la CUP. Analitzarem el preordinari del mes de gener, que la veritat és que ens queda més lluny que no pas el de febrer, que és aquesta mateixa setmana.
Però volem parlar amb ell d'aquestes decisions que es van dur a terme en l'àmbit econòmic, normatiu i social, i també parlarem de les diverses mocions aprovades. Tot plegat, ho farem des de la mirada de la CUP, quin balanç en fan, quines crítiques plantegen i quines són les alternatives que proposen. Lluc Tos, bon dia. Hola, bon dia. Benvingut al programa de nou, ara ja sí com en qualitat de regidor, la primera vegada que vas venir encara no ho eres i ara ja...
i has fet aquest procés, aquest tràmit, com han estat aquests primers mesos, aquestes primeres setmanes com a regidor i com has afrontat el teu primer ple?
Bé, s'ha dit que el de gener va ser el segon, però bé, una mica ubicant-te, perquè al final hi ha tot de dinàmiques i no havia estat mai una comissió informativa, no havia estat mai una junta de portaveus i això. Llavors, primer mes és una mica la primera vegada en tot i aleshores vas allà aprenent també una mica les dinàmiques, com funcionen tots els procediments i això, ubicant-te. A veure, si bé...
Sí que anava seguint la política municipal com a ciutada, quan la veus des de dintre, la veritat que és diferent. El ple de gener ha estat el primer ordinari de l'any i ha inclòs decisions en matèria pressupostària, organitzativa i social.
Tot i que tenim més a prop el de Fabre, com comentàvem a la introducció, que es celebra aquesta mateixa setmana, doncs nosaltres també t'hem de preguntar per aquest ple de gener, com hem fet també amb els diferents portaveus municipals. Marxem a la primera pregunta. Quin balanç genera el feu des de la CUP d'aquest ple?
Bé, va ser un ple amb poca salsa, diria jo, perquè van haver un parell de punts així, potser més... que van portar més debat o que vam estar més estona xerrant sobre ells, que va ser el tema de la modificació de crèdit i el tema de l'augment dels sous, dels regidors, tant del govern com de l'oposició i dels grups municipals.
I bàsicament van ser aquests dos temes, més després les mocions. La resta sí que és cert que eren punts potser més de tràmit, per així dir-ho, o que no suscitaven tant debat. I bé, jo personalment, parlant d'Arabea personal, jo estava bastant més tranquil que el primer, que el primer tenia tots els nervis de posar-te davant d'un micròfon i d'haver de xerrar i de representar el teu grup municipal, i aquest segon ja sí que vaig notar que una mica ja sabia el que era i no era nou en això.
En aquest cas, també ens agradaria saber una mica si creieu que el govern municipal està definint un model clar de municipi en aquest inici del 2026. Recordem que va ser un ple que tampoc és que portés tota la carn a les brases, perquè en aquest cas també hem de recordar que estem en un moment de la legislatura on ara és moment d'anar tancant projectes de...
Anar també perfilant el que vindrà a ser la nova campanya electoral que s'iniciarà a finals del 2026 i a inicis del 27 i que, per tant, ara els objectius són uns altres. Però com estàs valorant tu des d'aquesta perspectiva de nou regidor i com valora la CUP aquest govern municipal que està portant a terme aquestes accions que esmentàvem?
Bé, jo crec que, com tu dius, la primavera de l'any que ve hi ha eleccions i això farà que aquest 2026, a mesura que vagi avançant, s'anirà accelerant el ritme i la tensió palpable a l'ambient i això farà que segurament entrem ja en un context de precampanya que porti també a plens, potser, amb temes més interessants o amb més suc a extreure-li. I pel que fa a model de poble o que comentaves, jo crec que
Sí, no, en el sentit de... No hi ha model de poble, però segueix sent el mateix. És a dir, no hi ha un projecte ferm, perquè des del nostre punt de vista mai hi ha hagut un projecte ferm, perquè no... És a dir, la política del PCC es basa més en anar pagant focs i en que dia passen i empeny, i una mica anar fent així i que no hi hagi grans titulars i no res, i aquesta és la seva forma. És a dir, si no hi ha grans problemes és que tot va bé, i llavors hem...
En això es basa. Si parlem de projecte de poble, sí que hi ha perquè és el seu i és el que els ha funcionat durant tants anys, però no hi ha perquè no hi ha un rumb. Tu els preguntes a 15 anys vista què veuen i què faran i jo estic convençudíssim que no et sabrien dir què faran d'aquí 15 anys, que tenen previs fer si seguissin en el govern.
Avui estem parlant amb Lluc Tost, regidor de la CUP. Estem fent aquest primer balanç del ple municipal del mes de gener i parlem ara de pressupostos i modificació de crèdit. Durant el ple es va aprovar inicialment la modificació de crèdit 2 barra 2026 de pressupost municipal. Com valoreu aquesta modificació?
Bé, la modificació ve donada pel que ens van explicar per l'extinció d'una plaça d'una persona que treballava a l'Ajuntament. Llavors, aquí jo crec que hi ha el primer punt on posem per atenció perquè s'extingeix una plaça d'una persona que tenia unes tasques a fer i aquesta plaça no es substitueix, no s'incorpora una nova. Per tant, vol dir que aquestes tasques passen a...
passen a recaure en la resta de persones de l'Ajuntament. Llavors aquí jo crec que hi ha dues lectures a fer, o les tasques que feia aquesta persona, o no era necessària una persona per dur a terme aquestes tasques perquè ja les podien adoptar les altres persones com faran a partir d'ara,
O al revés, o sí que era necessària que hi hagués aquesta persona i per tant el fet d'extingir aquesta plaça farà que la resta de gent es carregui amb més feina i per tant tot es ralenteixi o haguem de reestructurar com sigui. Això pel que fa a l'obtenció de diners, pel que fa a la destinació de diners, el tema que va aportar més debat tant a les comissions informatives com al ple que ja es va veure era el tema aquest dels 20.000 euros destinats a...
a la camarata, que és un projecte que a tots ens va xocar per un costat, perquè el que se'ns va dir abans del ple i el que se'ns va dir el ple no coincidia, no era el mateix. La versió que va donar la regidora de Cultura i la versió que van donar l'alcalde no era la mateixa, per tant, aquí ja va haver una mica, se'ns van posar les orelles...
perquè no quadraven les dues versions, i després pel tema que és un projecte que, des del nostre punt de vista, és tan incipient i tan poc treballat que destinar-hi una quantitat de diners considerable pel que és una entitat, perquè poques entitats de Sant Just tenen, o cap m'atreviria a dir, excepto el La Taneu, tenen 20.000 euros de subvenció, doncs em semblava, si més no, destacable aquesta aportació de diners cap a algú inexistent.
Molt bé, doncs passem a més qüestions. Marxem a parlar també d'aquestes retribucions que també va ser un punt a tractar en aquest ple. Estem parlant que el ple va aprovar canvis en les retribucions i assistències dels membres de la corporació. En les dotacions econòmiques dels grups municipals també va haver...
i en aquest cas ens agradaria saber quin va ser el vostre posicionament i per què i si creieu que aquests canvis responen a criteris de transparència i de racionalització de la despesa pública.
Bé, nosaltres hi vam votar en contra, com hem fet els darrers anys que s'ha portat aquest tema a ple, i és una mica el que vam exposar al propi Ples, i nosaltres creiem que les remuneracions dels càrrecs electes han de ser molt mesurades per evitar que es concebi la...
La política com un lloc on fer-hi carrera i un lloc on seures una cadira i no moure's d'allà. Creiem que la forma d'incentivar que sigui algo rotatiu és, en certa manera, posar uns sous que no convidin a fer-hi carrera política. No ho vol dir perquè això l'alcalde ho va posar...
i amb boca meva jo no ho vaig dir, que no vol dir que els càrrecs malectes no hagin de cobrar o hagin de cobrar un sou miserable. Jo no estic dient això, el que estic dient és que hem d'anar amb cura, hem de trobar l'equilibri entre cobrar un sou miserable i cobrar un sou abusiu que convidi a quedar-te allà tota la vida. Llavors en aquest equilibri és on nosaltres creiem que s'hi hauríem de trobar tots aquests sous i totes aquestes percepcions.
I en aquest sentit m'ha sorprès també que el PSC ha centrat molt el debat i vam sentir el propi alcalde dir-ho al ple i després juraria que la Isabel Darder també ho va dir aquí a la ràdio, que hi ha funcionaris que cobren molt més que l'alcalde i que això a l'empresa privada no es veu enlloc.
Em sorprèn que si, com ell diu, ho fa per vocació, per què posa tant la mirada, per què senta tant la mirada en el tema del sou? Doncs tinc la sensació que l'alcalde està molest, està molest perquè considera que cobra poc, i si bé no ho pot dir públicament, perquè potser sonaria impopular, ho canalitza a través de comparança amb altres persones del consistori, o ho canalitza a comparança amb altres municipis...
I això, de fet, inclús el just, en aquest sentit també, el just el portaveu dels comuns, va mencionar que el sou mitjà de la població activa Sant Just era de 60.000 i que per tant 60 i escaig mil i que per tant l'alcalde cobrava menys. No sé si és que insinuava que el sou d'un alcalde s'hauria d'equiparar al sou mitjà de la població activa.
No vaig entendre l'aportació perquè què té a veure el sou mitjà de la població respecte al sou que cobra un càrrec electe o no. I aquí m'agradaria afegir una última cosa, és que crec que quan l'alcalde sent molest pel sou que cobres, que confon el que és dedicació com a alcalde, el que és propaganda i promoció de la seva figura. Perquè l'alcalde, moltes coses que fa sota el paraigües d'alcalde no són tasques estrictament d'alcalde.
És a dir, anar a conèixer comerços i fer-se la foto per després apareguir el butlletí, això no és una feina d'alcalde, això és una feina més de promoció del seu partit polític i de la seva figura. Anar a tots els actes a fer la foto, això no és una figura d'alcalde, això és una figura de promoció del seu...
del seu partit polític i de la seva figura. Per tant, crec que quan parlem del seu d'alcalde també hauríem de discernir de les hores que ell dedica, quines són pròpiament de la seva feina estrictament com a alcalde i quines són hores que ell dedica pel fet que quan arribem al 27 ell torni a ser escollit alcalde. I aquestes crec que seria justícia no incoure-les quan faci la valoració de si cobra molt o si cobra poc.
Sí, seria interessant també, tot i que no ho hem fet i s'haurien d'aplicar molts medis, però seria interessant fer una radiografia del Baix Llobregat i quins són els salaris que es barallen en els diversos municipis de l'àrea metropolitana, evidentment equiparant-los a municipis que s'assimilin o que tinguin punts en comú amb Sant Just. Seria un exercici interessant a fer. Però, sigui com sigui, la qüestió és que hi ha hagut aquest augment, que hi ha hagut aquestes
aquesta modificació, aquests canvis en les retribucions i assistències dels membres de la corporació, que ha estat un tema que hem tractat aquí amb tots els portaveus que han passat al llarg d'aquests dies pels micròfons de Ràdio d'Esvern i que un dels temes també més candents i un dels temes que podríem dir està més a l'ordre del dia aquestes setmanes a Sant Just són les mocions, concretament la moció que es va plantejar i que es va aprovar per crear un espai d'oci social i nocturn.
En aquest cas volem saber el posicionament de la CUP, com hem sabut també els dels altres representants dels partits polítics, però realment sent la CUP també un partit que també té una capacitat d'arribar més a l'electorat jove...
ens interessa saber què és el que pensa la CUP i què pensen els joves de Sant Jus, si és que heu pogut parlar amb alguns d'ells respecte a aquesta emoció o respecte a aquesta idea de generar un espai d'oci nocturn.
Bé, aquí una mica engeçó amb el que parlem abans, sobre si el PSC té un model de poble o no. Crec que és un exemple que pot il·lustrar bastant el que venia a dir. El PSC o el govern diran ara que estan a favor de la creació d'un espai d'oci nocturn, però què passarà quan algun veí es queixi? Què prevaldrà? El descans d'aquest veí o les queixes d'aquest veí?
o l'existència d'un espai d'oci nocturn i aquí és quan jo parlo de tenir un model de poble, tenir un model de poble vol dir no pots acontentar mai a tothom i tu has de tenir les teves prioritats polítiques sabent que no agradaran a tothom però perquè són les del model de poble que tu il·lustres i que tu vols plantejar
Aquí és on a mi m'entra el xoc, perquè es defensava l'existència d'aquest espai d'oci nocturn, però no té cap sentit posar un espai d'oci nocturn als afores del poble, on la gent no tingui transport públic per arribar i pot anar caminant, però al final el que passarà és que promoure's que la gent agafi el vehicle privat en condicions que segurament no són les legals per agafar-lo.
Llavors, el que jo penso és que aquest espai d'oci nocturna hauria d'existir, hauria d'existir més a prop del nucli urbà i tornem al mateix. Si és una aposta política, és una aposta de model de poble, em sap greu. És que, al final, viure en comunitat comporta beneficis i comporta també renúncies a certs plaers o a certes...
a certes comoditats. Aleshores, no podem estar constantment intentant agradar a tothom perquè llavors ens quedem sense projecte de poble. El que hem de fer és definir unes prioritats i anar mort amb aquestes. Sabem que no agradaran a tothom, això no vol dir tampoc deixar de banda cap col·lectiu, ni cap barri, ni cap espai del municipi, però el que sí que hem de saber és que acceptar que existeixi un espai d'oci nocturn implica renunciar a altres coses o acceptar que hi haurà veïns que es queixaran d'aquelles...
Però és que l'alternativa quina és? Un model de poble on a partir de les 2 de la nit no hi ha ningú pel carrer, no hi ha soroll, és un poble mort i que fins les 6 del matí que la gent s'aixeca per anar a treballar o s'aixeca per anar a passejar el gos, no torna a haver gent pel carrer. Si aquest és el model de poble que volen, que ho diguin, però que llavors no ens venguin, que el que volen és un espai d'oci nocturn, o el que volen és unes festes majors, o el que volen és que hi hagi festes, perquè després, quan passa això, tenen l'altra contraposició dels veïns que es queixen,
I lamentablement sempre escolten els mateixos, els que es queixen i els que... Per què? Perquè tenen una política d'evitar sorolls i d'evitar queixes i d'anar pagant focs. I això seria... Des del nostre punt de vista estem completament a favor de l'existència d'aquest espai. Caldria mirar quina és la forma més idònia per gestionar aquest espai i també quina és la manera d'oferir un model d'oci que sigui inclusiu i que sigui respectuós amb...
amb els drets de tots els col·lectius, perquè tampoc volem un model d'oci on s'hi posi música amb lletres masclistes, per exemple. Crec que no és el model d'oci que hem de fomentar Sant Just, ni molt menys, o buscar certs col·lectius que no... que això, que consumeixen aquest tipus de música així, que representa certs ideals. Si fem un model d'oci, si creem un espai d'oci, l'hem de crear també per una mica fer cultura, saps? I promoure certs valors. Una mica seria això.
És complicat, és un debat complicat perquè el que tenim ara mateix a sola de la taula és fer un espai que ara mateix a Sant Just no hi ha precedents d'aquest tipus d'espai i si els hi ha, doncs no han estat massa positius. Recordem també el precedent més pròxim, que és el del VAR.
que va estar muntat a Sant Just Diagonal uns 5-6 mesos l'any anterior i que va acabar tancant per faltar de funcionament, entenem. Parlàvem de comparatives abans, les comparatives són odioses, però perquè cada poble té les seves vicissituds i també aquelles peculiaritats que el fan...
que la fan únic, però si marxéssim a Sant Feliu de Llobregat, per exemple, hi ha diversos locals d'oci nocturn a la zona del centre, que és una cosa que tu també comentaves. És el que sorprèn que a Sant Jús sembla impossible que pugui haver un espai d'oci nocturn perquè els veïns es queixen, i estic convençut que els veïns de Sant Feliu de Llobregat, de Sant Joan d'Espí o de qualsevol municipi de Rodalies, o d'Esplugues també que n'hi ha, segur que senten el soroll dels bars que tenen a sota i de la gent que surt a fumar...
Tancar el vàri és que anar fora, patar la xerrada abans de despedir-se. Per tant, i els ajuntaments entenc que accepten l'existència d'aquests espais com a necessaris i que això implica que hi hagi certs veïns que hagin de patir aquest soroll. Igual que hi ha altres veïns que també tenen els contenidors davant i han de sentir olors desagradables potser a l'estiu. Però és que els contenidors han de ser a algun lloc. Aleshores, no podem estar constantment amb aquesta política d'agrada a tothom perquè és impossible.
Queda dit, Lluc. Ara sí, anar tancant una mica la conversa d'avui. Passem a parlar de llengua, cohesió i pacte nacional, perquè divendres 13 de febrer Sant Jus va rebre la visita del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. En aquest cas, durant la jornada, es va signar l'adversió al Pacte Nacional per la Llengua i també es va mantenir una reunió amb el Servei Local de Català i el Consorci per la Normalització Lingüística.
En aquest cas, penseu que les institucions locals estan fent prou per garantir els drets lingüístics? Rotundament no, però rotundament no. És a dir, no només això, sinó que es dista molt de tenir una actitud proactiva en la defensa del català. Perquè defensar el català va més enllà de dir-te un pacte, o de firmar un manifest, o de llegir un manifest al ple. Va molt més enllà. Defensar el català vol dir fer-ho de forma...
holística des de totes les vessants, i no només això, sinó també si la llei que defensa el català és molt minsa. Si les poques coses en què la llei sí que defensa l'ús del català tampoc garantim que es compleixin, encara menys estem fent. Hi poso, per exemple, la...
Tenim locals a Sant Just que no rotolen en català, o vas a certs restaurants i no tenen la carta en català. Això són petites coses que el consistori, si volgués, òbviament no canviaran el declivi de l'ús del català, però són petites accions que mostrarien, si més no, una voluntat del govern de promoure l'ús del català o de fer un esforç per...
Però amb el català què passa? Que segurament pel local que vagis és impopular i l'Ajuntament no vol tacar la seva imatge. Per tant, és el de sempre, és que tornaríem sempre al mateix punt, és defenso el català de paraula perquè fer-ho de fets se'm giraria gent en contra i com que no vull que se'm giri gent en contra doncs em limito les paraules que les paraules no ofenen a ningú.
I en aquest sentit, nosaltres, juntament amb Esquerra i Junts, presentarem en aquest ple una moció per garantir la presència del català en tots els contractes públics i en les concessions municipals. Una mica amb aquesta idea, també. Jo, ara que m'he incorporat a l'Ajuntament, crec que mai havia escoltat tant el castellà, inclús en comunicacions,
entre persones de l'Ajuntament, quan en teoria haurien de ser en català, hem fetes en castellà, jo això no ho havia escoltat mai quan havia anat a plens i tal, i ara darrerament passa, o la policia local, això li vaig comentar a l'alcalde l'altre dia, i el ple és i està gravat, i no es coneixia, és que no es coneixia ni la normativa l'alcalde, dient que no, un policia local com a treballador públic té l'obligació en primera instància de dirigir-se al ciutadà en català.
I l'alcalde deia que no. Això l'únic que demostra és un desconeixement total de la normativa de la llei de política lingüística, en aquest cas, de la normativa en general de protecció del català.
Doncs tanquem aquesta entrevista amb una única pregunta, Lluc. Quin paper vol jugar la CUP en aquest tram del mandat? Parlàvem, ens queda un any i escaig per tancar aquest mandat i, per tant, ara les peces en aquest tauler començaran a sorgir en els propers mesos i també haurem de veure quin serà el ventall polític que oferirà Sant Just als ciutadans i ciutadanes.
I arrel d'aquestes accions, la pregunta torna a ser la mateixa que ha formulat en fons instants, quin paper vol jugar la CUP en aquest tram del mandat?
Si algú m'ha sorprès amb aquest més i poc que porto, és que el que es veu públicament i el que es veu internament és molt diferent. Tothom públicament planteja ser una alternativa, planteja una crítica al govern, però després de portes endins, tothom sabe amb tothom, tothom parla, tothom negocia amb petites coses...
I llavors jo crec que el que ens hem de plantejar és, volem una oposició que el que fa és agafar el model del PSC i fa petites esmenes i són el que plantegen? És a dir, volem aquesta oposició que el que fa és una versió 2.0 del que tenim ara? O volem una oposició que plantegi un canvi radical de model de poble?
tallant-ho tot i començar de zero i a fer-ho bé. I a fer un canvi radical en una material d'esquerres, progressista i catalanista. Jo crec que és això, que tothom té una retòrica molt transformadora, molt alternativa, però la pràctica, quan ho veus des de dins, tot és...
Tot és més del mateix, l'únic que canvien les paraules d'ordre o canvien un adjectiu per un altre, però al final tots més o menys tenen el mateix model. Lluc Tost, portaveu i regidor de la CUP, moltes gràcies per ser avui amb nosaltres a la Rambla i per compartir la vostra mirada sobre l'actualitat política municipal. Moltes gràcies a vosaltres.