Tres minutets i arribem a un quart de dotze.
Segona hora de programa, saludem l'Arnau Cònsol,
propietari i una de les ànimes d'aquell llibreter
i una de les persones impulsores de la Universitat Senyustenca d'Estiu.
Arnau, tot i que avui no és dimarts, perquè dimarts també tenim cita,
avui no vens com a col·laborador, sinó que vens com a convidat.
Imagina't, això es posa de categoria.
De fet, es nota perquè avui vens amb una camisa que es nota.
Avui he vingut amb camisa, avui que es noti que vingut amb camisa.
que és un altre nivell.
Escolta'm, és l'edició número 10, però us agrada dir que és la número 9.
Ah, veus que bé? No, no, al final és la 9.
Jo estava convençut que, com que estem aquest any en el desè any,
o sigui, farem 10 anys quan tornin a passar els Reis d'Orient,
però, per tant, és el desè any de vida de la llibreia,
per tant, va dir-nos, home, si ja el primer any em vam fer,
deu ser el desè.
Però heu fet números i us heu equivocat.
Sí, perquè el meu record era de dir just, ho vam començar a fer dins
i la pandèmia ens va descobrir que aquesta placeta
que hi ha davant d'aquest llibreter amb una font
i una morera magnífica que fa ombra,
ens ho va descobrir la pandèmia.
Per tant, vol dir que aquell any ho vam fer fora
perquè, clar, dins no ho podíem fer.
Error. En realitat, el 2020 no ho vam fer.
I quan vam descobrir aquest espai, gràcies a la pandèmia,
va ser el 2021, perquè ara, clar, ens queda llunyar.
Però, clar, la pandèmia, dit així, en plata, va ser heavy, no?
Home, va ser dura, va ser dura.
Realment, vam estar un mes i mig tancats,
el maig vam tornar a obrir, però, clar, la gent no podia entrar a la lliberia.
Quan semblava que ho superàvem, després de Sant Joan,
va venir una altra mena de caïbuda.
I, per tant, és evident que després de Sant Joan, el juliol,
no és que ho fessin fora, sinó que directament no ho vam fer.
I va ser buscant mails,
buscant pòsters, a dir, bueno, n'he de tenir deu,
n'he de tenir nou més del que faci aquest any,
que el del 2020 no sortia per enlloc.
Dic, carai, l'hauré perdut.
I amb un mail, el del 2021, deia,
aquest any sí, tornem.
Per tant, el 2020 no vau arribar-ho a fer.
No ho vam arribar a fer.
El 2021, malgrat fer, ja ho vam haver de fer a fora.
Però està molt bé, perquè, és a dir,
des d'allò que passa d'un error o d'un problema,
en vau fer una virtut.
En aquest sentit, sí.
I ara sempre serà fora, malgrat la calor.
Alguna cosa havíem fet a fora,
perquè recordo el Joan Margarit recitar algun cop a fora.
Allà per espai, perquè van anar moltes gent.
Però no tant a l'espai d'allò, sinó davant mateix de la llibreria,
posant, inclús, traient una de les butaques
que teníem davant de l'aparador.
I alguna cosa més havíem fet.
Però els actes eren dins.
I, clar, és necessitat virtut.
Primer això, perquè estàvem obligats a fer-ho fora,
i, a més, el 2021 encara amb mascareta.
Pel que vaig deduir, què deia el mail?
De dir, bueno, serà amb mascareta, però va, veniu igualment, no?
Escolta'm, in numeris gigantum.
Què dins això?
Sí, això, mira, suposo que és la calor,
on es cal fer tots plegats les idees,
i el gaudeamus igitur,
és l'himne universitari per excel·lència, no?
És a dir, disfrutem ara que som joves,
d'un sumus, dius la seu,
i des de fa 3 o 4 anys se'n va acudir,
perquè havíem comprat un aparell magnífic per fer,
clar, ja que ho fèiem a fora, necessitava micro,
clar, vaig descobrir, doncs, això que tenen els altaveus nous,
que pots connectar-hi al mòbil i tirar música.
i vaig dir, va, posaré el famós gaudeamus igitur,
que és l'himne universitari,
ja que fa 7 o 8 anys que això ho anomenem universitat d'estiu.
Va fer gràcia, ara no sé si en seguirà fent,
però jo seguiré posant la musiqueta,
i llavors aquest any, doncs, mira,
com que a més a més tenia aquesta la idea,
que era la número 10,
doncs vam dir, va, anem a posar-hi...
Ho farem especial, que és la 10,
i ara resulta que és la 9.
I és la 9.
Anem a posar-hi, a més a més, un lema,
que això queda com molt universitari.
Serà com complicadíssim, la Mariola ha fet la notícia,
perquè no sabrà si dir si és la 9, si és la 9.
No, ara he de dir que és la 9,
perquè és la novena,
només que és el primer any que l'hem fet a temàtica.
Normalment eren xerrades de caràcter històric,
però n'havíem fet d'intel·ligència artificial,
Sí, jo a una d'aquestes vaig venir molt interessant.
O sigui, una mica era allò de dir,
la premissa és que,
més enllà de ser una presentació d'una novetat
o d'un recital de poema,
que és el que fem amb tot l'any,
doncs proposem coses diferents.
I més, ja que hi fem universitat d'estiu,
i que tot va començar,
també com una broma,
amb l'Àngel Casals,
catedràtic d'Història moderna...
Sí, i ara volia,
abans de parlar de la d'avui,
volia anar cap aquí, no?
És a dir,
d'intentar fer una mica de memòria de rap,
és a dir, ostres,
comenceu amb qual llibre té,
anem a fer alguna cosa grossa, tal.
Com va anar allò?
Doncs això va anar de,
ja et dic,
l'Àngel Casals,
professor d'Història moderna
a la Universitat de Barcelona,
catedràtic,
i durant un temps
era el programador
o coordinador
de la Universitat de Prada.
I tinc molta relació,
gràcies a Sapiens,
ens trobem tots sovint,
hem col·laborat amb diferents coses,
ell m'assessor d'articles
que jo faig a Sapiens,
i aleshores, clar,
jo li havia parlat
de la idea d'una llibreria,
ah, què ve,
doncs escolta,
vés-m'ho dient,
i quan li vaig dir,
al febre,
mira, al final l'he obert,
al cap d'un temps
em va dir,
escolta,
jo si vols al juliol
et vinc amb cinc col·legues
i et fem unes xerrades d'història,
vaig pensar,
i el primer que li vaig dir
és a dir,
al juliol a Sant Just,
estàs majara.
No, no,
no t'he sentit.
No, perquè dius igual,
dius,
però seran tres persones,
és igual,
perquè són els professors
que jo els he demanat
que vagin a Prada
a fer un curs
o una xerrada
i amb ells
els anirà bé
per foguejar-la,
per posar-la a un.
Un assaig.
I per tant és com un assaig,
digà,
bueno,
si és un assaig,
si tots són professors de Prada
li poso a Universitat d'Estiu
de Sant Just.
Ah, sí, sí,
donar-hi-t'ho,
a Universitat d'Estiu de Sant Just.
No,
Sant Just tenc a l'estiu.
a dins,
a les primeres edicions
les vam fer encara a dins,
de dir,
però què hi fa tota aquesta gent?
I a poc a poc vas descobrint
que, clar,
el juliol
és vacances per alguns,
però la majoria encara correm.
Per tant,
Sant Just encara
no és aquella buidor
que, de fet,
cada any és menys visible,
però durant un temps
allò,
el juliol i agost
a Sant Just no quedava de ningú.
Però sobretot era l'agost.
I el juliol passa
que la gent hi és,
la gent pot anar a la platja,
però la gent als vespres
ja no hi ha,
a l'Ateneu pràcticament
no fa programació,
a l'universitat de la gent gran,
vull dir, no?
O els centres cívics
han deixat de fer cursos,
o en fan molts menys.
I per tant,
és això de sobte la gent
i és l'única activitat
pràcticament
que té els vespres.
Arnau,
aquell any
eres la novetat,
però aguantar-ho
durant nou anys...
Clar,
llavors,
escolta,
això ho repetiràs,
no?
Això ho repetiràs,
no?
No ho sé,
ho aprovem aviam.
Clar,
i llavors la sorpresa
que realment
cada any
hi ha algun acte
que et va més o menys bé,
però que la gent
t'agraeix molt
que el juliol
es faci alguna cosa
que a més a més
és diferent.
La gràcia
de la universitat
d'estiu ha quedat
i la gent
però la universitat
la faràs.
La gent ho coneix
com a universitat
i dius,
doncs escolta tu,
mantinguem-ho
que al final,
també ho direm aquí
amb la boca petita,
tot és una excusa
per vendre llibres,
no?
Home,
és evident,
però també
per promocionar la cultura.
Exactament,
evidentment que és el que
intentem fer
des d'aquest llibret.
Escolta,
quin criteri...
Mira,
és comercial
o literari?
Literari.
Veus?
Llavors no hi ha tant.
Sí, sí,
evidentment,
o d'interès,
allò de dir
m'interessa el tema,
no?
O crec que d'aquest tema
pot interessar
i per tant això pot fer
que es venguin llibres.
I en aquest any això,
aquest any vam dir,
home,
doncs ja que farim
una edició especial
perquè és la desena,
que no és,
doncs fem-ho temà.
Fa paraboig,
que és allò
que no hem fet mai,
perquè sempre hem de dir
fem-ho interessant,
busquem temes
assagístics,
d'història,
de pensament,
però absolutament dispersos,
sense cap lema,
que sigui la literatura,
perquè coincideix
que hi ha tres o quatre autors
que fan allò
l'aniversari rodó
i que tenim gent coneguda
que n'ha fet llibre
o n'ha fet,
en pot fer una xerrada
i per tant
podem dir allò de dir,
va, doncs,
quin és el sostén
d'una lliberia,
els autors?
I els autors al final
caminen sobre les espatlles
dels grans autors
que han sigut abans,
perquè literatura al final
és seguir copiant,
seguir fent,
seguir en voltes.
És una suma
o una evolució.
que suma allò
que altres hi han dit,
probablement.
Per això també
aquest subtítol
que em preguntaves abans,
no?
Inúmeros Gigantum,
traducció,
reconec que de Google,
d'espatlles de gegants,
que és una d'aquestes expressions
que es fa servir de dir
qualsevol escriptor,
qualsevol artista,
camina a espatlles de gegants
perquè no vas
per un terreny nou.
són fruit d'un llegat,
no?
Sí,
la por a la tela en blanc
o el paper en blanc
dius sí,
però tu creus
perquè tens un background
i a partir d'aquí
doncs tires endavant
o fas el que pots.
I aquest any
quines novetats tenim?
Dic per cert
que no ho hem dit
des del punt de vista tècnic,
que aquest dimecres
ja la primera,
que això s'ha de dir,
quins autors...
I que és molt grossa.
Realment aquest any
no només perquè comencem
amb 100 anys del Gran Gatsby,
que el Gran Gatsby
és que tothom
no hem vist pel·lícules,
encara que no hagis vist
ni pel·lícula
ni hagis llegit el llibre,
el de Gran Gatsby et sona
i et ve la imatge
d'algú molt ric.
Tothom té,
jo crec,
s'ha aconseguit fins i tot
que un llibre
que no hagis llegit
sàpiguis que Gran Gatsby
és d'algú que va ser molt ric
i que feia festes.
Efectivament,
el llibre va d'això.
Clar,
es va publicar l'any 1925.
Per tant,
aquest abril ha fet 100 anys,
n'han sortit reedicions,
tant en català
com en castellà
i a banda
n'ha sortit un assaig preciós
que es diu
Pequeño Gatsby.
I Pequeño Gatsby
el fa Rodrigo Fressan,
que és un autor argentí,
un autor singularíssim,
realment és un dels grans noms
de la literatura mundial.
Jo dic així sense...
I és fort,
i el tindrem aquí,
aquest dimecres.
I el viu aquí a Barcelona
des de fa temps,
és col·laborador habitual
de dos o tres mitjans argentins,
col·laborador habitual
crec que al país,
i a banda és sobretot
no només un gran escriptor,
que ho és,
sinó un grandíssim lector.
I és d'aquells
lectors que...
Jo posaré a prova
a la gent que vingui dimecres,
digueu-li qualsevol llibre
perquè l'ha volgut llegit
i us en sabrà dir alguna cosa.
I ell diu que té la Dèria,
quan venim això és el que explica,
també serà la segona pregunta
que li faci,
és a dir,
que ell al Gran Gatsby
la llegeix un cop l'any,
com si fos recepta allò
per dir...
Per carregar piles.
Sí, pel que sigui,
i cada lectura
hi descobreix alguna cosa
perquè realment és
la gran novel·la.
És una novel·la perfecta,
no li sobe res,
ho té absolutament tot.
D'això llavors
n'ha fet un petit assaig
que es diu Pequeño Gatsby,
intentant explicar
algunes de les intríngules,
els secrets dels personatges,
allò que és més evident,
allò que no,
i posant-nos en coneixement
que poc o molt
tots sabem
que hi ha dues pel·lícules
que se n'ha fet,
la del Robert Redford
i la del DiCaprio.
No, no.
L'any 28,
o sigui,
3 o 4 anys després
que es publiqués el llibre,
ja se'n va fer
una adaptació de cine,
evidentment muda,
en blanc i negre.
Déu-n'hi-do,
aquesta no és coneguda.
I des dels anys 30 i 40
se'n van fer més.
I a Broadway
era un musical
tan conegut
com ara és Gats.
És a dir,
és una obra
absolutament universal.
Sí,
i a Estats Units
és d'aquelles novel·les
que per no serien
en comparació
és la plaça del diamant,
o sigui,
tots els instituts
l'ageneixen.
Per tant,
bé,
més enllà de la novel·la,
la persona,
el Rodrigo Fresan,
que vindrà,
estem parlant
d'una primera espasa
a nivell mundial.
Absolutament.
Vull dir,
jo demano moltíssim
als justitcs que visc.
Com ho has aconseguit, això?
Doncs,
per una relació personal
que el Rodrigo Fresan
té amb la Silvana,
tots dos són argentins.
Correcte,
la Silvana,
per la gent que no ho sàpiga,
és l'altra part
de l'ànima
de Cal Llibreter.
Justament,
que acaba de publicar
una magnífica novel·la.
I que, a més a més,
avui tenim...
Avui hi ha un club,
un cafè literari...
Tenia previs parlar-ne
al final
per fer-ho una mica ordenat,
però vaja, sí.
Desordenem-ho, escolta,
som joves.
Ja no tant, eh, Arnau?
Ho intentem, escolta,
fem una universitat d'estiu
als 50 anys.
Sí, és veritat, sí.
Escolta...
Doncs, de fet,
a veure,
la franja que...
Crec que en diuen
amb l'URP,
així,
en llenguatge oficial,
que és allò...
La frase
que demanem sovint
a un escriptor famós
que faci d'una novel·la.
Clar, és de Rodrigo Fressan.
L'editorial li va demanar...
De fet,
la Silvana i ell
tenen una certa relació
i, per tant,
de tant en tant
s'envien escrits
un a l'altre.
I el Rodrigo Fressan
havia llegit la novel·la
i va posar aquesta frase
i vam dir,
diu, és que...
No sé,
dos més dos són quatre.
Últimament heu estat
en contacte.
Acaba de fer
aquest llibre
sobre el gran Gatsby.
Viu a Barcelona,
per tant,
el tenim a...
No està complicat,
no és que haguem de comprar
un vol des de Buenos Aires
o des de París,
sinó que viu aquí a la vora.
Pot tenir preenvia.
I, per tant,
escolta,
per què no el convirem?
Doncs això serà...
I és una inauguració
de debò que magnífica.
Això és demà passat
i és un dels grans actes
que farem,
ja no només
en aquesta universitat d'estiu,
sinó,
probablement,
dels grans actes
que haurem fet mai
a aquest llibre té.
Déu-n'hi-do,
aquest és un bon titular.
És a les vuit del vespre.
És a les vuit del vespre.
Davant de la llibreria.
Si no plou,
que no està previst,
davant de la llibreria...
No plou fins d'aquí...
No se sap.
Ah, sí, exactament.
Al setembre, potser, no?
Sí, potser sí.
O potser a finals d'agost.
Escolta'm,
diguem que aquest és el primer acte.
Ja n'anirem parlant
perquè l'Arnau
cada setmana estarà aquí
al programa,
però tot i així,
molt ràpidament,
fer un avançament
del que tindrem al 9,
al 16, al 23 i al 30,
perquè diguem que
aquesta primera sessió
amb el Rodrigo Fresan
és una,
però tenim altres primeres espaces
que passaran per Sant Just.
Efectivament.
La xerrada més diferent,
que probablement no se centra
en això de dir
va, homenatgem algun autor,
que pel que sigui,
perquè fa anys de la mort
o de la publicació d'un llibre,
és justament la del dia 9,
però també està bé
per trencar una mica
la rutina
i fer alguna cosa diferent.
Al final,
si el tema era la literatura,
doncs, bueno,
per què no comparar la literatura
amb allò que sovint
és el seu antagonista?
De fet,
des que anem a l'Institut
ets de lletres o de ciències.
Bueno,
doncs,
el Xavier Durant,
escriptor, novel·lista
i a banda, això,
científic que s'ha dedicat
a escriure moltes novel·les
de caràcter científic,
on els científics són protagonistes
o que la trama té a veure
amb alguna mena de descobriment
o de giny
que acabarà, doncs,
produint el que sigui,
doncs,
ha publicat just ara
un llibre que es diu això,
Literatura i ciència.
Nosaltres hem posat el títol
Dues cares d'una moneda,
el títol...
Són 100 moments de la literatura
en què la ciència
és la protagonista.
El títol del llibre
és una cosa així,
que és de dir,
bueno, és que clar,
al llarg de tota la història
de la literatura
tenim grans moments
en què realment
la trama avança,
només cal pensar en Frankenstein.
Frankenstein
és un homenatge
a la ciència,
a la capacitat de,
teòricament,
de construir, doncs,
vida a partir del no-res
o de la mort.
I, per tant,
és a dir,
ell ha repassat
en una col·lecció
que justament és 100 moments
del que sigui,
doncs,
ell ha fet un estudi d'això.
Anem a buscar aquells moments
en què la ciència
ha sigut el motor
de la literatura.
Per tant,
el de l'antagonisme
és res de res.
perquè en podríem trobar
tants i tants.
Vull dir,
des d'Homer,
probablement,
la ciència ja és,
al final,
el cavall de Troia
no deixa de ser
un gran gin
que s'inventen
els grecs
per entrar a Troia.
Sí,
per enganyar l'enemic.
Per enganyar-los,
al final,
és un gin
perquè construeixen
un cavall
perquè en realitat
és com un tanc amagat,
no deixa de ser un tanc.
Seria el primer gadget.
Probablement.
I, per tant,
així s'anar fent.
Podríem trobar,
al llarg de 3.000 o 4.000 anys
de literatura que portem
a les espatlles.
Molt ràpidament,
ja només anunciar-ho
perquè ja en parlarem.
No cal que ara detallem molt,
però tenim 16,
23 i 30.
Jesús Moncada
va morir
13 de juny del 2005,
per tant,
ara fa 20 anys.
Club Editor
fa dos o tres anys
que s'ha dedicat
a republicar la seva obra,
a posar-la un altre cop
a les lliberies,
que és la manera
millor
d'homenatjar un autor.
Tots sabem
que Jesús Moncada
és el nostre Faulkner,
és el nostre Cervantes,
és el nostre
gran geni.
i probablement
ha estat poc llegit,
però per què?
Perquè fa 20 anys
que a les biblioteques
els trobes tots,
però potser el bo
és que se'n vagin
fent edicions,
que es trobren
i trobren les lliberies,
que apareguin novetats.
Això és el que fan
les grans literatures
amb els seus autors
i és el que Club Editor fa
i a més a més
ens ha proposat
a nosaltres
i a unes quantes lliberies
fer això,
Cergada Popular,
veniu a llegir
el vostre fragment.
Sí, perquè hi ha
un micròfon obert, no?
És un micròfon obert,
o sigui, des d'aquí també
convido a tots els sants justencs
que heu llegit
qualsevol obra
del Jesús Moncada
que vingueu a llegir
el vostre fragment preferit.
És senzillament això.
Probablement hi tindrem
algun animador
que a més a més
ens explicarà
quatre coses de Moncada,
però anem a recuperar
la seva obra.
Per escalfar una mica l'ambient
per si de cas
la gent al principi li costa.
Ah, això mateix.
No, per això
ja hem contractat alguns lectors.
Ah, ben fet.
Ja està tot preparat, no?
23 de juliol.
Dante Ligieri,
que a més a dir,
la divina comèdia,
un dels grans
de tots els temps.
I a més a més
tenim la sort
que tornarà a venir
la Marilena d'aquí ara,
que és traductora
de dues biografies de Dante.
La primera biografia de Dante
que es va fer mai,
clar, la va fer Boccaccio,
que va conèixer personalment
a Dante
o que per tant
era molt proper a ell.
Per tant,
tot el que ens va explicar,
més enllà de l'admiració
que li tenia,
que això pot ser
un problema també,
però evidentment
ell el tenia allí
molt present.
I després,
una de les últimes
que s'ha fet,
un autor italià
que es diu el de Sandro Barbero,
ell ha traduït les dues,
ell és doctora en literatura,
a la Pompeu Fabra,
en fi,
a banda de traductora,
i un dels seus grans temes
és Dante.
I per tant,
serà un plaer d'escoltar-la
comparant les dues
i sobretot
parlant-nos de Dante
amb l'excusa
d'aquestes dues biografies
tan distants,
la primera i l'última.
I l'últim dia
en visiten poeta.
Josep,
sí, sí,
per parlar d'un altre poeta
que a més a més
també va ser
un dels grans escriptors.
Josep Maria Llompart
és poc conegut
probablement a casa nostra
per a aquelles injustícies mateixes,
però a Mallorca
tothom el coneix.
És un dels grans
autors mallorquits,
és un homenot
en el terme pur del pla,
que en deia Josep Pla.
El comissari
de l'any Llompart,
per celebrar
que aquest any
feia 100 anys,
hagués fet 100 anys
fins que ara visqués,
100 anys al naixement,
és ni més ni més
que Jaume Pons de l'Orda,
que és,
jo diria que si ve
part del mobiliari
de cada llibreter,
és algú que ens proposa
constantment actes
que quan tu li dius
escolta,
estaria bé que vingués
a fer alguna cosa,
mereix un cant llibreter,
i diu,
només faltaria vinc jo.
I a més a més
vam quadrar de seguida
i dius,
home,
doncs és que
ens tanque perfectament
un all,
això,
tenim dos autors estrangers,
referència mundial,
i dos autors
que a casa nostra
haurien de ser
a totes les cases,
tothom hauria de conèixer
el Llompart i Montcada,
doncs bé,
aporta mi el nostre granet de sorra.
Doncs aquest dimecres
comença una nova edició
de la Universitat Sant Justenca
d'estiu,
és la típica activitat
que si la fessin a Sant Feliu
a Corralla dirien,
mira,
veus com s'ho treballen aquests,
quina sort que tenen,
doncs la tenim aquí.
A Sant Feliu
tenen una universitat o no?
No, no, no,
però...
Ah, tindran catedral
per la universitat.
Tenen un bisbe allà,
això sí,
tenen molta sort també,
però és igual,
no,
promes a part.
No,
és una activitat
que neix a Sant Just,
que es potenciïa
des de Sant Just
amb gent de Sant Just
i que val molt,
molt, molt la pena.
I el que jo sé
és que comencen a venir
bastants espluguencs,
no sé si arriba
fins a Sant Feliu,
tenim ganes d'aquest any
de promocionar-ho fort.
Passar la frontera?
Passar la frontera,
a veure...
A veure què passa.
Espluguencs en tenim uns quants
que sabem que de tant en tant venen.
Bueno,
perquè espluguencs
en activitats similars
per la gent gran,
les aules universitàries
de la gent gran...
Per l'universitat no, eh?
No es ven bé el mateix,
però si vol assemblar.
Escolta'm,
i ja que et tenim aquí,
ja n'hem parlat,
perquè va venir la Silvana
aquí a la ràdio
fa uns dies
per parlar d'aquest cafè literari
que es podrà viure avui
a partir de la seta de la tarda
a la sala Piquet,
però crec que seria
gairebé imperdonable
que no ens ho comentessis.
Jo no sé si ho faran
a la sala Piquet
o a la sala dels socis del bar.
De fet,
altres cops,
aquest cafè literari...
Estava anunciat a la sala Piquet.
Igual sí, eh?
Estava anunciat,
no sé si ho han canviat.
Doncs el canvi no ho sé,
és possible que ho hagin anunciat
a la Piquet.
Clar, suposo,
dependrà de la quantitat
de gent que s'hi apunti.
És possible.
Perquè al principi
encara hi sou a temps,
però us hi heu d'apuntar.
no és ben bé un club de lectura,
però tampoc és una presentació
allò de dir
que la Silvana parlarà de,
sinó esperi a les vostres preguntes.
Aquesta és una iniciativa
que va començar
amb el Club Literari,
una d'aquestes idees genials
que té el Tonga Zull
i l'Àngel Cebada,
que és de dir,
escolteu,
ja que tenim tants autors
a Sant Just,
i és cert que aquest any
n'han publicat molts,
gent de Sant Just
que ha publicat el llibre,
per què no tenim
una xerrada íntima?
Però ja no només els que formem
el Club de Lectura,
que ja ens coneixem
i ens veiem un cop al mes,
sinó obrim-ho
i que altra gent pugui
allò de dir,
escolta,
jo he llegit el teu llibre
o com a mínim he llegit
el primer capítol
i tinc alguns dubtes,
vine i comentem-lo,
no?
I aquest és el punt de partida.
Realment és,
anem a preguntar,
a fer un cafè,
per tant,
no és tant un club de lectura
que quasi sembla una classe
o que pot semblar-ho
gent que ha llegit
tot el llibre
i que per tant
en té una opinió,
sinó de dir,
purament tinc un parell de dubtes
i ho fem en format cafè,
per tant,
jo sé que amb la Joel Xander
això ho van fer
a la sala dels socis
que hi ha aquella mena de privat
que hi ha al costat del restaurant.
Suposo que d'última hora
això es pot arribar a moure.
Bé,
el concepte de cafè
en el món mediterrani,
no?
Què significa?
Fer tertúlia
al voltant de la tassa.
Fins i tot encara
no he pogut llegir
tot el teu llibre,
només he llegit dues pàgines,
n'hi ha prou
perquè alguna idea...
No et faran un examen.
Exactament.
No et faran un examen.
Al revés.
I els autors
no mosseguen
o no és aquella presentació
que fem a la sala del cinquantenari
i hi ha 80 persones
i home,
aixecar la mà costa
perquè, clar,
davant de tanta gent...
No, no,
escolta,
estem envoltant una taula
i per tant
tothom xerra
d'alguna manera desordenada
que és això,
concepte mediterrani
de cafè.
Bé, Arnau,
gràcies per venir aquí a la ràdio
com sempre
a fer-nos coneixedors
d'aquesta universitat
Sant Justenca d'estiu
i enhorabona
de debò
per la feina
que heu fet
al llarg d'aquests nou anys.
Que quedi clar
que no són deu.
Novena edició.
Adios i au.