Fem l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'Emissora.
Avui tenim la visita mensual de l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganyes,
per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi.
L'espai reservat també de les preguntes de la ciutadania,
aquest espai anomenat l'Alcalde Respon,
en què li traslladem preguntes que es fan als Sant Justencs i les Sant Justenques.
Molt bon dia, alcalde.
Molt bon dia.
Comencem fent una ràpida valoració dels resultats del Partit Socialista de Catalunya
a les eleccions al Parlament de Catalunya,
en el sentit, lògicament, del vot Sant Justenc.
Aquí a Sant Just, el PSC va treure 2.524 vots, que és el 26,46%.
La notícia destacada, bé, que va ser la primera força,
molt empatada amb Junts, però va ser la primera força.
Si el PSC entra al Govern de la Generalitat i Salvador Illa és president,
hi haurà més sintonia o més agilitat en alguns projectes de Sant Just?
Bé, primer de tot, el que volia destacar és que el que s'està demostrant
és que en cada elecció el comportament electoral de la població varia.
Hi ha gent que vota a diferents partits en funció de quina és l'elecció
i, per tant, és millor no fer extrapolacions d'unes eleccions a les altres.
És veritat que ara mateix el PSC es troba en un bon cicle, com a mínim a Catalunya.
Tant les eleccions municipals com les generals i les autonòmiques
han donat bons resultats i això ens ha de servir per seguir treballant
en la mateixa línia, però mai des de l'accés de confiança.
I respecte a la segona qüestió que em feies, primer caldrà formar govern.
No serà fàcil, sobretot perquè el calendari de negociacions de la formació del govern
va bastant en paral·lel d'una nova convocatòria electoral, que són les eleccions europees
i els climes electorals acostumen a contaminar les negociacions.
I, per tant, haurem de veure si hi ha o no govern.
I, en el moment en què hi hagi govern, et podré dir, si al cap d'un temps,
si la sintonia és millor o pitjor.
Jo vull pensar que sí, però fins que no ho vegi no t'ho podré dir.
Una cosa també destacada va ser aquí a Sant Just la participació,
que va ser deu punts superior que a la mitjana de Catalunya
i aquí a Sant Just va votar el 67,14%, mentre que a la mitjana de Catalunya era del 57,1%.
És a dir, aquests deu punts.
I també a la comarca del Baix Llobregat, que a la mitjana era del 58%.
Acostumen a ser així les eleccions, gairebé totes.
L'índex de participació a Sant Just acostuma a ser entre vuit i deu punts superior a la resta del país.
Vinga, anem deixant eleccions de banda.
Anem també amb temes de Sant Just, sobretot en el ple municipal d'Abril,
que per unanimitat es van aprovar les bases dels ajuts a les activitats extraescolars
per a infants i també adolescents, tant empadronats com escolaritzats a Sant Just,
amb la novetat que hi ha una nova línia també d'ajuts per a escolars amb necessitats educatives.
L'objectiu és dut de recursos a famílies que ara no podien portar els infants a les extraescolars?
L'objectiu fonamental és permetre als nens i nenes i adolescents amb dificultats
poder fer activitats extraescolars com la resta de nens i nenes i adolescents de la seva edat.
Aquest és el principal objectiu.
No ho veiem nosaltres tant en un tema estrictament econòmic
com d'ajudar també les entitats a que puguin facilitar aquesta integració.
A vegades, i en aquest sentit haurem de ser flexibles,
perquè a vegades el que veurem és que no és tant un problema econòmic de la família
com que les entitats puguin tenir un suport d'alguna persona més
per fer una atenció més personalitzada a aquests nens amb dificultats.
En altres casos, els permetrà comprar materials que s'adaptin a aquestes necessitats, etc.
El que volem és, evidentment, amb recursos econòmics,
perquè moltes d'aquestes mesures no es poden desenvolupar sense recursos econòmics,
però el que volem en última instància és que no hi hagi impediments
perquè qualsevol nen o nena de Sant Just pugui tenir una vida plena
a nivell d'activitats excelsculars.
A quins tipus d'activitats excelsculars?
Doncs qualsevol.
Ve al cap des de Carréau Blau, que té a veure amb les arts plàstiques,
amb les activitats esportives, teatre, cant...
Qualsevol de les activitats que es fa a Sant Just fora d'horari escolar,
que per sort són moltes i molt variades,
han de poder tenir cabuda aquest col·lectiu de persones que formen part de la nostra societat.
I a més també hi ha una segona línia, que aquesta sí que ja és més d'ajuda directa a les famílies,
que té com a objectiu, amb aquestes famílies, facilitar-los l'accés a activitats de suport
que tenen més a veure amb l'ocupèdia, psicologia, desenvolupament físic, neuronal...
Aquestes persones, aquests nens, nenes i adolescents que tenen aquestes necessitats especials.
Aquesta és una segona línia que també està dotada econòmicament
i que persegueix uns objectius diferents a l'altra línia,
però que al final el resultat final ha de ser el mateix
i és que totes les persones de Sant Just puguin tenir una vida el més plena possible.
Molt bé. Estem parlant d'infants, seguim parlant d'educació.
Està oberta ara mateix el període de preinscripcions a les escoles braçols públiques fins al 21 de maig.
S'ofereixen, crec que en total, entre les dues escoles que hi ha 214 places, seran suficients?
Segurament no, però si no ho són, convé que ho siguin per poc.
En aquest cas, tenim altra oferta de 0 a 3 a Sant Just.
És veritat que privades, però amb una mal gama de preus molt diferent, molt àmplia,
des de braçols econòmiques a d'altres que ja són més costoses.
Però el que sí que garantim és que tots els nens i nenes de 0 a 3 anys de Sant Just
poden ser escolaritzats en braçols de Sant Just.
La gran majoria segurament seran en braçols municipals, però aquells que no puguin o no vulguin accedir-hi
també poden tenir aquesta oferta complementària que ens dona la privada.
Pel que fa a l'Institut d'Escola de Mas Llull, hi ha ofertes 40 places per les dues línies i tres
que començaran el setembre.
S'han publicat les llistes de sol·licituds a la nova pàgina web que hi ha i només n'hi ha 13.
Què passarà?
Passarà que, probablement, amb les segones opcions, que és que no entri en la primera opció
al Montserrat o al Canigó, que són els que tenen més demanda d'oferta,
acabaran omplint com a mínim un curs de l'embrió de l'Institut d'Escola.
Per tant, confio que acabarem tenint entre 20 i 25 alumnes.
I si aquest patró de comportament es va repetint en propers anys,
el que haurem de veure és si el Departament d'Ensenyament opta per mantenir l'aposta inicial,
que era un Institut d'Escola de dues línies, o bé opta per un Institut d'Escola d'una sola línia.
Això ens ho determinarà el nombre d'inscripcions que anem tenint els propers un, dos anys.
Molt bé.
També entenem que aquest any és una situació anòmala perquè...
El fet que siguin mòduls, no?
Mòduls que ni tan sols estaven col·locats.
Per tant, no es van poder fer jornades a portes obertes,
que sempre ajuden a animar o a decidir algunes famílies.
I, a més a més, quan es va fer la presentació, en aquell moment encara hi havia moltes incerteses.
Suposo que ha anat en detriment d'aquesta oferta.
Parlo d'aquesta demanda.
Els mòduls, quan està previst que es...
Mira, hem adjudicat ja el projecte d'Enderrock.
Ara estem pendents de tenir l'autorització del Departament de Treball
per poder retirar la coberta, que és de Damian Uralita,
i a continuació farem l'obra d'Enderrock.
Jo confio que a finals de juny, amb molt tardar, l'obra ja estigui completada.
És veritat, també, que estem treballant amb un pla B,
per si pel que fos, els mòduls no estiguéssim col·locats a l'inici de curs.
Estem treballant amb un parell o tres d'opcions alternatives,
però, en tot cas, el que sí que confiem és que si al final hi ha una...
Hem de fer un pla alternatiu. Aquest estarà vigent pocs dies o poques setmanes.
Però va, cal ser previsor i tenir previstos diferents escenaris.
Ens pot adelantar aquí alguns d'aquests escenaris?
Sí, estem treballant sobretot amb la hipòtesi que durant algunes setmanes o dies,
preferentment dies, haguem d'utilitzar o bé la vagoneta,
un dels espais de joc de la vagoneta, o bé la planta primera del Centre Cívic Mas Llull.
Estem analitzant pros i contres, per si ha arribat el cas,
haguéssim de derivar durant uns dies aquests 20-25 infants
que iniciaran el curs en aquest futur institut d'escola.
Passem ara a l'àmbit de la salut. Hi ha canvis de funcionament en l'atenció primària
que afecten també al cap al centre d'atenció primària de Sant Just
perquè les derivacions d'algunes especialitats mètriques com ginecologia o traumatologia,
que es feien fins ara, per exemple, al centre de Cornellà,
ja no es faran allà, sinó a Sant Feliu. Per què hi ha hagut aquest canvi?
L'objectiu és reduir les llistes d'espera i donar una atenció més ràpida.
Pel que tenim entès, no és tant que tots els que fins ara anaven al cap de Cornellà,
al cap de Bellaterra, passin automàticament a Sant Feliu,
sinó que a priori, els nous casos sí que ja seran directament derivats a Sant Feliu.
No aniran al de Cornellà com fins ara, sinó que es derivaran a Sant Feliu.
Estem parlant de noves atencions, no de les persones que ja estaven dins el circuit.
Les persones que ja es visitaven a Cornellà ja seguiran.
En principi ens han dit que seguiran sent visitades a Cornellà amb l'especialista que tenien
o amb l'equip d'especialistes que tenien.
Però sí que els nous seran derivats a Sant Feliu.
I això es fa per reduir els terminis d'espera.
De via pública i urbanisme, ara està en construcció el centre cívic de la Plana Vell Solets.
Quin ús està pensat a donar-li?
Un espai veïnal. Volem que tots els barris puguin tenir un espai de trobada als veïns,
on puguin organitzar activitats, puguin fer convivència,
que això va molt bé pel poble.
I un cop acabada l'obra, que és una obra que està anant més lenta del que ens agradaria,
haurem d'acordar amb l'Associació de Veïns quines activitats es programen
i quin ús es fa d'aquest nou equipament.
Hi ha altres actuacions a la via pública que estiguin ara a punt de començar?
Avui mateix ha començat la reordenació de l'aparcament del carrer Blasco de Garay.
I també, com et deia, de manera imminent, espero que, si no és aquest mes de maig,
pugui ser principis del mes de juny, pugui començar l'obra d'enderroc de la Nau Vella la Brigada,
on s'instal·laran aquests mòduls que seran l'embrió del futur Institut Escola.
Aquestes són les obres més imminents que tenim.
Bé, i aquí al costat de l'emissora de Ràdio Desvern també estem aquí amb algunes obres,
perquè les veïnes, com si diguessin, mirant femení perquè tot són dones,
les treballadores de promoció econòmica també han canviat d'ubicació,
ara estan a la zona d'oficines.
Sí, l'Ajuntament se'ns ha quedat petit, l'Ajuntament i les instal·lacions annexes que teníem,
com la d'aquí Promoció Econòmica, també la comissaria de la policia.
En comptes de construir un segon gran edifici, que és una possibilitat que teníem,
hem optat de moment per prioritzar altres inversions que consideràvem que tenien més necessitat social
i repartir els treballadors i treballadores en espais ja existents,
concretament a Sant Just Diagonal teníem tota una planta d'oficines,
ja hi estan ubicades les treballadores de promoció econòmica,
i ben aviat també hi anirà el Departament de Territori,
que permetrà alliberar espai a l'Ajuntament perquè puguem estar més espaiats,
perquè actualment hi havia una saturació de treballadors.
I en paral·lel, la comissaria de policia, que també s'havia quedat petita,
s'ampliarà amb aquest espai que fins ara ocupaven a Promoció Econòmica.
Són canvis interns que, com tots els canvis, costen,
però que, com et deia abans, en aquests moments prioritzem destinar les inversions a equipaments
com el Teatre Teneu, la Nova Deixelleria o la pista esportiva del Mas Lluís,
abans que resoldre aquestes necessitats internes que teníem,
perquè entenem que les inversions que estem executant tenen una major necessitat social.
Pel que fa a la mobilitat i al transport públic,
Les incidències que es van comentar a l'entrevista del mes passat
amb els horaris de pas i freqüències de la línia 30 estan resoltes?
No totes, malauradament. Algunes encara perduren.
Sí que s'ha millorat, però ja ens van dir que tardaríem ben bé uns tres mesos
abans que poguéssim donar-les per tancades.
Aquí s'ha afegit una protesta laboral dels treballadors
que es queixen que no tenen prou temps per arribar a la feina
entre desplaçament i desplaçament.
Són ajustos que està fent la nova empresa concessionària d'aquest servei,
que és Moventis, i que consta que l'àrea metropolitana està monitoritzant de molt a prop,
perquè l'àrea metropolitana és l'entitat més interessada
en que aquest servei funcioni correctament.
És un servei molt costós econòmicament i s'ha de prestar
en les millors condicions possibles.
Sense marxar de transport, les noves parades de l'ambici estan sol·licitades?
Sí, però primer falta que acabin de col·locar-se les parades a l'Hospitalet i Sant Feliu,
que s'electrifiquin totes les parades d'ambici per poder donar un millor servei,
i després s'implementaran.
Ens han comentat que serien abans d'estiu, o com a molt tard, al setembre,
les tres noves parades que vam sol·licitar, que vull recordar que són a Veïsoleig,
entre l'Institut i el complex de la Bonaigua i darrere del mercat.
Això serà, suposo, en els propers...
Sí, com t'he dit, hauria de ser abans de l'estiu o just després de l'estiu,
però si tot va com ha d'anar i com ens han dit que aniria des de TMB,
estaríem movent-nos en aquestes dates, juliol-setembre.
Perquè les estacions que ja existeixen estiguin ben electrificades,
és a dir, que puguin carregar bé les bicicletes.
Si no, el que ens estava passant és que havia d'haver-hi una renovació constant
de les bicicletes per portar-les a carregar.
Nosaltres els hem deixat un espai per fer la càrrega en un equipament municipal,
i llavors les havíem d'anar retornant a les estacions,
però és un sistema molt poc operatiu.
D'aquesta manera, amb l'electrificació, el que permetrà és que les bicicletes,
mentre estan a l'estació, s'estan carregant i, per tant, podran tenir un major ús diari.
Ara ja és així o encara?
No, encara ho estan fent.
Algunes ja estan a la xarxa a punt, l'estal·lació és feta,
altres encara no.
Marxem ara cap a cultura, concretament...
Per exemple, si passeu ara per la del carrer Tudona,
al de tot del carrer Tudona, veureu que hi ha obres.
Aquestes obres són precisament per electrificar.
Recemment es va fer la del Walden.
Són actuacions que es van fent progressivament.
Marxem ara sí a cultura, cap a la cultura popular,
aquella en què la ciutadania té un paper clau per mantenir-la viva,
fer que no es mori, per petuar també les tradicions al llarg dels anys.
A Radiodes Bern tenim constància per el dia que vam fer el programa especial aquí a Sant Jordi, a Can Gina.
Estàvem bastant parlant amb algunes de les colles que pateixen pel relleu generacional,
també per la falta de la implicació de la gent,
sobretot que falta gent jove també en aquests grups.
Com es podria revertir aquesta situació?
Perquè a tots ens agrada poder tenir una colla de gegants o tenir els diables.
Jo el que veig és que hi ha algunes entitats que tenen aquests problemes,
però d'altres, en canvi, estan molt vives i estan creixent.
Recemment s'ha format el CUP, que està vinculat a la sala.
Per exemple, el projecte de bici sense edat està tenint uns resultats meravellosos a nivell de voluntariat.
Bé, la gent es va apuntant allà on té ganes de participar i contra això és difícil de lluitar.
Jo crec que s'ha de fer bastant en contacte amb les escoles.
Les escoles, com les entitats esportives, són els principals fons d'alimentació de les entitats.
És on es capten els nens i molts cops darrere els nens venen les famílies.
Seguim amb alguns temes més abans de passar les preguntes de la ciutadania.
En el butlletí de maig, l'espai d'opinió que té reservat com a alcalde
fa una àmplia explicació de tot el tema de part que s'han posat, els contenidors intel·ligents i amb xip.
Sant Just està molt lluny de les exigències europees?
Sí, estem a les de l'any 2035, estem lluny, a les del 2025 no,
però a les del 2035 estem lluny i només hi arribarem si hi ha un canvi en el sistema de recull de residus,
que pot ser o bé el port de porta o bé el contenidor intel·ligent.
Per tant, al igual que faran ben aviat tota la resta de municipis,
jo crec que això servirà perquè la gent vegi que no és una decisió frívola de l'Ajuntament de Sant Just,
alguns optaran per un model, altres per altres, però sense un canvi de model,
al qual estem obligats en compliment de la llei de residus, és impossible arribar als llindars que et marca la Unió Europea.
Quan començarà a aplicar-se la taxa de residus?
A finals d'any.
I aquelles persones que no reciclin com seran penalitzades econòmicament?
Hauran de pagar més taxa que els que reciclin.
I aquells que llencen les escombraries a fora i, per tant, mai posen la targeta, pagaran encara més dels que reciclen.
Per tant, la taxa, que suposa un impost que ningú li agrada pagar, sí que serà un incentiu perquè la gent recicli,
perquè pagaran menys i, amb el temps, cada cop aniran pagant menys aquells que més reciclin.
L'objectiu de la taxa és que, d'una manera progressiva, aquells que ho fan bé, aquells que reciclen acabin pagant el mínim possible
i, si hi pogués ser res, millor.
Però abans d'implementar-ho, necessitem veure com és el comportament de la ciutadania.
En vistes de l'estiu, un parell d'espectes que s'han d'agafar també amb antelació per prevenir,
el primer de tots, el control de plagues, panaroles o altres insectes.
S'han començat a fer ja el mes de maig, a clavegaram, també en aquells punts que tenim identificats en el nostre mapa de risc,
com els punts on acostumem a tenir més plagues, però en aquest sentit permeten també, Núria, que faci una crida a la ciutadania
perquè es corresponsabilitzi en aquestes mesures preventives per evitar que hi hagin plagues.
Penseu que, de les incidències que vam tenir l'any passat, el 80% tenien l'origen en finques privades, el 20% en públiques.
Les plagues no saben de propietats públiques i privades, van on van.
I, per tant, en aquest sentit, si volem tenir un sant just, en aquest sentit, més segur,
el que demano és que aquelles persones que amb anterioritat han tingut plagues en la seva finca,
que actuin de manera preventiva, i ara és un bon moment per fer-ho, per reduir el risc que en puguin tornar a tenir a l'estiu,
que és quan afloren amb més intensitat aquests problemes.
I el segon tema, vistes també les altes temperatures a les que estem arribant mesos de juliol, agost, els últims anys,
s'està mirant de posar ombres en alguns parcs?
Sí, espero que aquest cap de setmana, passa que ara el temps no està acompanyant massa,
però que puguem tenir pèrgoles al Parc del Canigó, també col·locant algunes escoles,
com l'escola Canigó, l'escola Montserrat i la Mainada, i també tenim previst, de cara a final d'any,
fer una modificació de crèdit per poder col·locar noves pèrgoles en altres punts de Sant Just,
per exemple, a la plaça de la Pau, o algun altre punt que hem de veure on hi ha més necessitat,
però ja estem treballant amb aquesta modificació de crèdit.
I pel que fa als refugis climàtics, de moment, seran els mateixos que l'any passat?
Sí, sí.
I anem per l'últim tema, perquè és una notícia que vam rebre ahir al vespre,
i és que la revista La Vall d'Avers va emetre un comunicat on diu que cancel·la el debat del 31 de maig,
un debat que parlava sobre el model del poble de Sant Just, de si poble o ciutat,
i el motiu que dona per la cancel·lació és perquè ni vostè ni el president de l'Associació de Veïns de la Plana,
en Jaume Fàbregas, és a dir, dos dels quatre ponents d'aquest debat,
han volgut participar. Per què hi ha preferit que vostè no anés?
Bé, perquè pels ponents que estaven convidats, era una repetició d'un debat que ja vam tenir
sobre el Pla Parcial de la Bonaigua, i perquè coincido que hi ha altres persones a Sant Just
que poden parlar sobre el model de poble sense necessitat que sigui permanentment l'alcalde
que hagi d'anar en aquest tipus de debats. Jo el que veia és que dels tres,
els quatre ponents, ja havien participat amb un, convidats,
ja havien participat en un debat que tangencialment també va acabar parlant del model de poble.
Tu hi eres, crec, i vas poder veure aquest debat i em va semblar que era una repetició
d'un debat que ja es va produir. No cal sempre anar discutint sobre el mateix tema.
Vinga, ara passem a les preguntes de la ciutadania. Una persona, bueno,
es posa un tema concret, diu que aquesta persona va deixar un pis en reformes
a Carrer Verge dels Dolors durant una temporada i que ara està buit, aquest pis,
i el voldria donar d'alta com a habitatge d'ús turístic, però té entès que Sant Just
és un municipi tensionat i, segons l'últim decret, cal una llicència urbanística prèvia
per a aquesta activitat. No, ara mateix no es pot. Hi ha suspensió de llicències
i fins que l'Ajuntament no faci un pla especial per aprovar la regulació
de com han de ser els habitatges turístics, no es poden fer nous habitatges turístics.
És un tema que hem d'analitzar. El que sí que ja puc avançar és que difícilment
acceptarem que els pisos puguin ser habitatges turístics. En tot cas,
més que res, perquè a Sant Just hi ha molta necessitat d'habitatge.
¿Se sap si hi ha molts habitatges turístics aquí a Sant Just?
A Sant Just tenim 70 llicències concedides com a habitatge turístic.
Aquestes llicències les concedeix la Generalitat de Catalunya a través de turisme.
Però que estiguin actius, que estiguin permanentment en circuit,
crec que en tenim entre 30 i 40.
La idea és que si s'acaben autoritzant habitatges turístics
siguin només habitatges que siguin molt grans, de finques molt grans.
Perquè entenem que aquesta tipologia d'habitatge no serveix tant
per solucionar el problema d'accés a l'habitatge que tenim a Sant Just
com pot ser un pis normal i corrent, que sí que entenem que hi ha molta necessitat.
Una altra persona pregunta sobre planificació per salvar arbres centenaris.
Posa un cas d'un exemple concret del pi de la curva del carrer Can Solana
amb carrer Dàlies de la urbanització de Garrofés.
Allà hi havia suposo que un pis centenari.
Aquest pi es va atalar perquè en el seu moment hi havia un altre pi
que ja va caure quan va haver-hi el Glòria i va caure sobre la finca de Camp Mèlic.
Aleshores els pins són uns arbres que són molt macos
però s'ha d'anar en compte perquè no tenen les arrels molt profundes.
Aleshores en cas que hi hagi episodis de vent forts,
si no estan ben arrelats suposen un perill pels voltants.
Aquí estem parlant que al costat hi ha una casa que està habitada.
Crec que va ser a petició d'aquests mateixos veïns
que en vistes que el pi no donava la imatge de ser molt sobri
i després analitzar-ho els tècnics de medi ambient,
es va decidir que la meva opció era atalar-lo per una qüestió de seguretat.
Si no és així, si els arbres estan bé i si són arbres que fan ombra
i que són centenaris, l'opció d'atalar-los és sempre l'última opció.
Ens agrada que hi hagi arbres. A Sant Just tenim al voltant de 9.000 arbres.
Això és fruit d'un esforç en espai públic de molts anys
i la gent pot estar tranquil·la perquè atalar un arbre sempre és l'última opció.
Com es va fer amb les palmeres? Correcte, amb les palmeres a la plaça Camoapa.
Sabeu que hi ha una plaga del morrut
que ha deixat molt malmeses, gairebé totes les palmeres menys les washingtonianes,
que són les úniques que han resistit a aquesta plaga.
I vull recordar que a Barcelona fruit d'aquesta plaga
i fruit d'una branca gran de palmera que va caure en un episodi de ventades
va morir una persona.
Per tant, això és el que intentem evitar quan decidim, molt a contracor,
despendre'ns el nostre patrimoni a nivell d'arbres, que per a nosaltres és molt important.
I que sabem que la ciutadania el valora molt.
Una altra pregunta sobre la previsió de més promocions de pisos de protecció oficial de compra.
Quan es preveuen aquestes promocions?
De moment, les tres que tenim en cartera, que es començaran a executar aquest any,
són de lloguer.
I estem estudiant en el futur si en fem alguna de venda.
Però a curt termini no en tenim cap prevista.
També pel que fa als parcs infantils, un parell de preguntes.
Una fa referència a posar algun gronxador més al parc de la Plana Pedrosa.
I l'altra a les millores del parc de Júlia Quieta, que s'ha quedat petit pel barri,
que les instal·lacions estan en pitjor estat, que es trenquen,
que les reparacions tarden en fer-se.
Nosaltres tenim un contracte de manteniment de les zones infantils.
En el cas de Júlia Quieta, en un acte de vandalisme es va trencar la tirolina
i estem pendents que ens arribi el recanvi.
Per poder reparar-ho.
No és una qüestió de l'Ajuntament.
És que els fabricants ens enviïn, els subministradors ens enviïn
els productes que s'han malmès el més aviat possible.
Però a vegades no tenen estoc i tarda més el que voldríem.
Estem parlant de terminis d'un mes, dos mesos, no més.
Després també informar que cada dos anys anem renovant les zones de joc infantil.
Recentment es va fer a la plaça Mediterrània.
Les dues següents que tenim previst són el Parador i la plaça Maragall,
on hem detectat que tenim jocs infantils més vellets i en pitjors condicions.
Anoto també la petició d'un nou gronxador a la Plana Bicelleig,
però recordar que és un parc, una zona infantil, que hem arreglat recentment.
També una veïna del Passeig al Comte de Vilardaga diu que gràcies a Promunça
som coneguts pel nostre jardí selva, perquè no ha passat als jardiners
i que hi ha plagues de formigues, de mosques i de purgó.
I que a Promunça no mou res.
Promunça aquí es troba una mica en que hem d'arribar a un acord
amb una de les comunitats que hi ha, que és una promoció que es va fer de venda,
per decidir com es manté la zona comuna.
Perquè quan ho feia Promunça, aquesta comunitat de propietaris
es va negar a assumir les despeses, a fer el repartiment de les despeses
perquè considerava que eren massa elevades.
Nosaltres hem emplaçat aquesta comunitat que passi els pressupostos de manteniment
i acordar que hi haurà un repartiment entre les tres finques,
entre els tres edificis, d'un dels quals és l'IMSOL, un altre de Promunça
i un altre de diferents veïns que són propietaris d'aquesta promoció
sobre el manteniment d'aquest espai comú.
Però el que no farà Promunça és anar gastant diners
i que una part dels veïns beneficiats d'aquest manteniment
no puguin assumir aquestes despeses de manteniment.
Un altre tema i que més ha tingut també un parell de persones
que hi han fet referència és els autobusos que anuncien els noms de les parades
que se sent fins a esplugat.
Jo diria que tu ho sents molt, no?
Home, jo ho sento bastant, la veritat, però un parell de persones em fan referència.
És així, ja s'ha avisat en diferents ocasions a l'àrea metropolitana
i em comentaven precisament ahir que creuen que ja tenen detectat
quin és l'origen del problema de la Maria i que esperen resoldre-ho properament.
Però ja fa temps que s'ha notificat.
Va semblar que s'havia arreglat, però jo és veritat que en els darrers dies
també ho sento perquè precisament visc a prop d'una zona on se sent molt aquesta...
Passa i quan diu jutjat de paus, fins i tot els de dins del jutjat de paus
se senten. És la L46.
Vinga, més preguntes.
Hi ha algú que pregunta què està passant amb la Teneu?
No, no ha fet cap fallida.
El que ha passat amb la Teneu és que hi ha hagut una desviació del cost del projecte
degut a tres raons.
La primera és que en l'execució de l'obra, com a tot arreu,
en aquests darrers temps hi ha hagut un encariment, un alça molt gran
dels preus dels materials, en primer lloc.
En segon lloc, la nova Junta de la Teneu, que s'ha sentit molt implicada en aquest projecte,
va voler fer algunes modificacions al projecte per donar més funcionalitat
a aquest futur teatre de Teneu.
La gran majoria d'aquestes peticions s'han atès,
però això ha provocat també un encariment dels preus.
I després, en tercer lloc, quan es va començar a fer la fonamentació,
estem parlant de rehabilitar un edifici antic que van construir els propis socis de la Teneu.
Va ser una autoconstrucció.
Això té una part molt bonica, però també té una part que, a vegades,
constructivia alguns èficits i, un cop es va començar l'obra, van començar a florar aquests èficits.
És el que passa amb les rehabilitacions molts cops, que van sortir sorpreses en l'execució de l'obra.
Aquestes tres problemàtiques han fet que el preu final de la Teneu, de la rehabilitació,
s'incrementi per sobre del 50%.
Això obliga a fer una modificació del projecte que s'està fent en aquests moments i, en paral·lel, una nova licitació.
Per tant, això suposarà un endarreriment ben bé d'un any i mig de l'obra.
També pregunten que, en el pleb del mes d'abril, la regidora Ginapol va dir que s'havien cedit solars a l'AMB per l'electrificació del servei de l'ambici.
I preguntes si estem regalant terrenys a l'AMB.
No, és el que t'explicava abans, que com que no estaven electrificats les estacions amb bici,
a fi que les bicis es poguessin anar carregant, el que vam fer és cedir-los el solar de l'antiga brigada, l'antiga nau de la brigada, com a punt de càrrega de les bicicletes.
Això és el que va explicar la regidora.
També hi ha algú que escriu, diu, des de fa més d'un any, en referència als arbres de Rosa Leveroni a l'alçada dels edificis 18-20-22, que estan per sobre els balcons i que quan fa molt de vent es fiquen a dins.
Sí, el que passa és que hi ha una distància. Estem parlant de quan fa molt de vent, però en condicions normals hi ha una separació entre els arbres i els balcons.
Els arbres donen ombra i han de tenir un volum.
Ho hem estat mirant, nosaltres fem podes quan veiem que les branques sí que es fiquen permanentment als balcons els veïns,
però quan hi ha una distància, com és aquest cas, doncs considerem no actuar.
Sobretot perquè als arbres que us comences a podar, el creixement que van tenint cada cop és més dispers.
Llavors t'obliga a fer podes molt més sovint que si no les fas.
El creixement que tenen un cop recuperant el creixement és més dispers i el problema encara s'agreuja respecte al que tu volies solucionar.
Una usuària freqüent de l'escala mecànica situada al carrer Major amb carrer Muntanya diu que poques vegades funciona durant tota una setmana.
Aquesta escala té un problema i és que en aquest espai no hi queden dues escales, que pugin i una que baixi,
que és el que costuma passar a la majoria de llocs, per tant es va fer en el seu moment una escala bidireccional i aquesta escala bidireccional,
que ja es va fixar fa anys, doncs ja quan era nova sovint es bloquejava quan dues persones pujaven o baixaven al mateix temps.
És un sistema que en el seu moment es va fer amb l'idea de facilitar l'accessibilitat de persones amb multitud reduïda,
però que hem acabat comprovant que genera més problemes els que acaba solucionant perquè pujar i baixar les escales quan estan espatllades és molt incòmode,
especialment per les persones amb mobilitat més reduïda.
Hem encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona un projecte de millora de l'accessibilitat entre el barri nord i el parc del Canigó,
un projecte que té tres àmbits, un és aquest d'aquesta escala mecànica que serà substituïda per una ascensor,
un segon que és el tram del carrer Muntanya compres entre Creu i Àngel Guimarà que també és una part no accessible
i finalment la comunicació que substitueixi les escales que hi ha entre el carrer Muntanya i el parc del Canigó.
El que farem és un accés que compleixi la normativa per a persones amb mobilitat reduïda.
Els tècnics de l'àrea metropolitana hauran de presentar la proposta de si és millor fer-ho a través d'una ascensor,
que volem que sigui una ascensor integrat al terreny, que no sigui un element molt distorsionador a nivell passatgístic,
o si és millor fer-ho a través de rampes que vagin enfilant-se mica en mica a través d'aquell talús que hi ha al carrer Muntanya.
És un dels projectes que farem aquest mandat.
Des de l'Ajuntament pregunten si s'ha plantejat ajudes per als casals d'estiu i que s'hauria de replantejar posar preus més assequibles
com en altres poblacions dels voltants, que les ajudes que hi ha actualment no són reals en la situació que viu el poble de Sant Just.
Tenim ajudes a precs escolars, entenc que considera que són insuficients, no tenim previst a curt termini augmentar-les.
També, en referència a l'empresa Ventós, hi ha diferents qüestions, pregunten de què pot dir del que està passant al barri Sud,
que segons vostè un dels motius per als quals hi ha aquesta pestilència química és per la manca de pluja,
que ara hi ha uns dies que plou i que avui també per exemple se sent olor.
Després també en referència a l'empresa Ventós, quin és el termini fixat perquè marxin
i hi ha gent que també diu que els veïns afectats volen saber per què han trigat més de dos anys a n'aplicar l'ordenança i sancionar?
Mira, el que és un fet inquestionable és que aquests últims dies hi ha menys olors que els que hi havia quan no plovia.
L'efecte que les pluges d'aquests dies han tingut un efecte reductor de les olors és inquestionable.
L'Ajuntament ha iniciat, crec que l'anunci surt demà, el període d'informació pública per a l'elaboració de l'ordenança d'olors.
I aquesta ordenança d'olors anirà acompanyada d'uns mesuradors permanents de 150 dies a l'any
per detectar si les olors són... quin grau de molèsties generen els veïns.
En paral·lel, com et deies, farà l'ordenança d'olors.
L'Ajuntament ha actuat amb un expedient sancionador recentment i no ho hem fet abans perquè ho he dit sempre.
Nosaltres no volem treure coses ventós. Volem que marxin però que sigui un procés pacífic,
que garanteixi el lloc de treball a tots els treballadors de ventós,
que és molt diferent que l'empresa se'n vagi a Esparreguera o a Saragossa.
Jo també penso en els treballadors de ventós perquè molts són de Sant Just.
I aquí hi ha alguns veïns, i em sap molt de greu dir-ho, que el que volen és que enderroquem ventós demà mateix.
I això no ho farem. Com a alcalde he d'analitzar i com a govern hem d'analitzar
tots els perjudicis de les decisions que prenem.
I, evidentment, per un costat hem d'apretar ventós perquè aquesta decisió de marxar no es dilati,
però per l'altre no podem anar amb el pic i la pala a enderrocar ventós perquè si ho fem segurament el que aconseguirem
és que tota aquesta gent que treballa en ventós acabin perdent la feina perquè ventós se'n vagi a l'Aragó,
i moltes empreses del nostre país que estan generant riquesa a l'Aragó en comptes de fer-ho a Catalunya.
I quan governes, i això és el que alguns veïns, pocs perquè la majoria són bastant comprensius, alguns veïns no en tenen,
que no podem solucionar els problemes en base de destrossar-ho tot.
Les decisions no són tan fàcils. I, a més a més, tampoc tenim un marc regulador, un marc legislatiu clar
que ens pugui portar a prendre decisions molt contundents. No és el mateix les olors que els sorolls, això ho he explicat sempre.
I aquests veïns o aquest veí que va dient que no fem res, que miri a tots els pobles on hi ha problemes d'olors
i que em digui en quin poble em resol el problema en menys temps del que ho resoldrem aquí a Sant Just,
sense perdre llocs de treball i garantint que aquesta empresa marxarà d'una manera digna de Sant Just des verd
i no a coses com volen que fem alguns veïns o algun veí.