logo

Entrevistes de La Rambla (radiodesvern)


Transcribed podcasts: 590
Time transcribed: 9d 15h 25m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Comencem saludant a Isabel. Isabel, bon dia. Bon dia i bon any. Com estàs? Com a tot? Molt bé. Comencem parlant del ple ordinari de desembre, que ens pot quedar una mica lluny, perquè ja fa, doncs, que érem un mes. A més a més, també amb les festes de per mig, però ens agradaria comentar un parell de coses en referents també a aquest ple ordinari. Comencem parlant de la incorporació d'aquest nou regidor al Consistori. Recordem que el ple de desembre va entrar en Lluc Tost, de la CUP Amunt,
Com valora el PSC aquesta entrada i què pot aportar al funcionament del ple enlloc? D'entrada, com nosaltres no hi podem dir gran cosa perquè és un acord del seu partit, van acordar aquest canvi i per tant és la seva decisió, per tant nosaltres no hi participem en aquest fet.
Jo aprofitaria per això, primer donant la benvinguda al Lluc i després dir-li adeu, un adeu agradable a l'Anna Vilanova, que crec que aquests dos anys ha estat fent una tasca, i també hi era abans,
encomiable i acomiadament els altres membres de l'oposició li feien broma i li deien ara què farem perquè eres l'única que tu s'ho llegies tot i ens deien les coses que no estaven bé i ara aquí s'ho llegirà tot. Era una mica broma, no? Jo crec que benvingut i els canvis. Jo aprofitaria per dir
Per això, i ho dic moltes vegades, i suposo que ja ho he dit en aquesta ràdio, que és que jo crec que tots els ciutadans d'un poble, d'una ciutat, haurien de passar per la política municipal, com a mínim, si volen fer política catalana, política espanyola...
Però hauríem de passar com a mínim, perquè l'experiència de ser regidor, d'estar en la política municipal, és molt important. Perquè un veu les coses des d'un altre angle, des d'un altre punt de vista, i no sempre des de demanar a l'Ajuntament que faci, que deixi de fer, sinó...
Veure com fer aquestes coses no són senzilles, com els mecanismes que hi ha interiorment, qui els executa, qui no els executa, com posar d'acord a ciutadans diferents, que no és fàcil. A vegades has de prendre una decisió i resulta que hi ha mil opinions. Quina tries? És difícil. Clar que tries la del teu partit, però a vegades també penses, jo tinc en compte els ciutadans, són persones properes, conegudes, no estan lluny de mi, sinó que són els meus...
els meus veïns i llavors he de prendre decisions importants per la ciutadania i estar compromès amb això jo crec que és molt important i ara des d'aquí faig una crida, és molt important i això li vaig dir a l'Anna Vilanova al comiat que aprofitant que és professora de l'institut
promogués dintre la gent jove més la participació política com a representant polític d'un partit, del que sigui, però que s'impliquessin molt més en aquest camí. Jo penso que és molt important.
Molt bé, doncs passem a una altra qüestió referent a aquest bloc, que és el primer que hem encetat avui, el ple ordinari de desembre. Parlem dels residus. Recordem que en l'àmbit de residus es va aprovar la no liquidació de la part variable de la taxa de residus del 2025 i que a partir d'aquest mateix mes, de fet, a partir de l'1 de gener, va entrar en vigor la nova taxa de residus a Sant Just, la taxa
té com a objectiu garantir un sistema de gestió de residus més just i eficient i també incentivar la correcta separació de residus. Portaveu, quins diríem que són els impactes que tindrà per a la ciutadania aquesta modificació?
A veure, a nosaltres ens sembla que nosaltres havíem de complir amb la normativa europea que exigeix implementar aquesta taxa, fer aquest tipus de recollida, i ens sembla que hem estat aquest any mirant com funcionava la recollida selectiva a través d'aquests nous de la targeta, etcètera,
I a nosaltres ens sembla que per les dades que hem recollit i per l'experiència que hem adquirit durant aquest any de la pràctica dels ciutadans i ciutadanes de Sant Jus, ens semblava que no podríem per l'any que ve cobrar la part variable, que és el que demana la normativa també.
I per tant, com que les dades que hem recollit i la forma en què ha funcionat l'APP que gestiona aquestes dades no ens semblava que havia estat ajustat a la realitat, llavors el que hem dit és que l'any que ve fem una taxa només la fixa i que a més la baixem de 114 a 94, per tant menys, i no cobrarem la variable fins que tinguem dades fiables, segurament serà l'any 27.
Clar, tenint en compte això que ens comentava Isabel, com garanteix al govern que el sistema hi funciona correctament en un futur? Bé, és un sistema nou que està experimentat en molt pocs llocs i per tant no es pot extrapolar d'una ciutat a una altra o d'un poble a un altre perquè cadascú té una forma de registrar, una forma fiscal de registrar diferent i per tant
A Sant Just no teníem taxa d'escombraries, per tant l'hem creat nova, hem hagut de crear tota una base de dades nova, etc. I per tant, nosaltres havíem de saber què era el que volíem, el que no sabíem és quin era el mecanisme exacte per fer-ho. Exacte vull dir exacte.
No vull dir que ens hem inventat res, sinó que hi ha ajuntaments que ho estàvem fent, però, clar, la seva realitat i la nostra era diferent en aquest cas i, per tant, el que estem fent és fer-ho de la forma més fiable possible i que els ciutadans paguin els seus impostos segons la realitat de l'ús que en fan dels bujols.
Perfecte, doncs marxem a parlar del territori i patrimoni municipal. El ple també va aprovar l'actualització anual de l'inventari de béns immobles municipals. Quines són les claus a destacar d'aquesta actualització, Isabel?
Sí, en aquesta actualització el que es fa és que es posa al dia tot el patrimoni municipal. I quan es diu patrimoni municipal no és el que tots ens imaginem, que són els centres cívics o l'edifici de l'Ajuntament, sinó tots aquells terrenys o sessions o baixes o canvis que hi ha hagut en el patrimoni que té l'Ajuntament, que poden ser coses molt petites. Per exemple, poso un exemple.
on hi havia el restaurant de la Torre de la Neu, ara s'està construint, s'està reformant la casa i s'estan construint unes cases allà. Hi ha una normativa que diu que quan una persona...
quan es vol fer aquests canvis, s'ha de cedir un tros a l'Ajuntament. Llavors, no sé si recordeu que entre el carrer Major i l'entrada a l'Algueró hi ha un passatge petit. El carrer Major no, perdó. No, no, no, perdó, que m'equivoco.
La cartera reial. Entre la cartera reial i l'entrada a l'Algueró hi ha un passatge estratet petit. Correcte, que baixa, que està al costat d'aquest espai de la Torre de la Neu. Allò s'ampliarà, perquè l'inversor que està fent les obres a la Torre de la Neu cedirà
tot un espai i allò quedarà més bonic i més ample. Per tant, aquell tros que s'ha dit a l'Ajuntament ha d'entrar al registre de patrimoni de l'Ajuntament. I llavors, en aquest registre hi ha les altes de trossos que s'han ampliat perquè s'han cedit a l'Ajuntament, després hi ha les modificacions perquè alguna cosa ha passat d'una cosa a una altra, i hi ha les baixes perquè hi ha coses que s'han donat de baixa.
i llavors és un registre de tot el que ha passat perquè estigui actualitzat perquè clar, com que van passant coses també l'Ajuntament va comprar un pis al Walden que passarà a persones amb pocs recursos doncs això també s'ha d'incorporar i s'ha de posar al dia
Molt bé, doncs això és el que va relacionat amb aquest apartat de territori i patrimoni municipal. Marxem a parlar de benestar animal i tinent-se responsable, perquè ja ho vam fer en l'entrevista anterior, Isabel, però ara... Jo ja ho recordava, això. Sí, ho havíem fet fa molt poquet, però certament com que ara ja s'ha anunciat, s'ha publicat, s'ha fet la nota de comunicació, creiem que m'ho porto tan bé que els nostres oients...
tornessin a escoltar aquesta informació per aquells que potser encara no saben, no estan al corrent d'aquestes actualitzacions. Aquest acord, que és un dels més destacats, recordem del passat ple de novembre, si no vaig errat 20 de novembre, pels vols del 20 de novembre, es va aprovar la nova ordenança municipal d'animals que reforça la protecció dels animals i promou la tinença responsable. Quin era l'objectiu principal d'aquesta actualització, Isabel?
Era fer un pas més i introduir el dia de la normativa, perquè estava endarrerit i hi havia una nova normativa a nivell estatal, i ens posàvem el dia d'aquesta normativa, i després introduir l'ADN, que és a les persones que no recullin els exclaments del seu gos,
hi haurà una inspecció i els recollirà, els analitzarà i posarà la multa corresponent a aquesta infracció. Per fer això... Sí, anava a dir que una de les principals novetats és aquesta identificació doble, obligatòria, que per una banda hi haurà el microxip, el cens municipal i l'ADN, i ens agradaria saber una mica els avantatges...
I no inconvenients, però sí els passos a seguir per part de la gent que tingui diners a animals. El xip i el cens fa temps que està fet i que està demanat. I això és la nova incorporació. I el tema de l'ADN, com funcionarà?
El tema d'ADN es demanarà a les persones censades, i les que no estan censades que ho facin també i se'ls censin, que aportin aquest ADN a l'Ajuntament. S'està treballant la fórmula més adient per fer això. S'està mirant a veure si posarem a disposició dels ciutadans una fórmula adient perquè sigui més fàcil i més barat.
Un conjunt de veterinaris potser, no? Sí, estem treballant en com acabar de fer i ho estem acabant de concloure perquè hi hagi aquest registre dels ADN dels gossos a Sant Just. Hi ha precedents d'això a municipis del voltant? Hi ha ajuntaments que ho han fet i estan molt contents d'haver-ho fet d'aquesta manera perquè ha baixat molt les incidències. L'objectiu no és penalitzar.
L'objectiu és la consciència que els ciutadans s'adonin que deixar els excrements, els seus gossos al carrer perjudica tota la ciutadania. No és un afant recaptatori perquè és una complicació, però en tot cas és alerta que això pot ser i és possible perquè fins ara no ho podíem fer i ara ho podíem fer. I per tant dir, és que és molt important recollir els excrements perquè realment
és una font d'infecció, de conflicte, hi ha nens que juguen al carrer, etc. Els nens no són tan conscients de com greu que és trobar-se amb això. També hi ha persones, per exemple, amb discapacitat, que van amb cadires de rodes, que sense adonar-se'n, si trepitgen un excrement, imagina't on els reparteixen. A tot arreu on van, a casa, a l'escola, a la feina, és important.
Clar, fins ara s'havien fet campanyes de conscienciació, però no s'havia fet una acció tan important com aquesta, en aquest cas. També, parlant d'aquesta nova ordenança, estableix obligacions clares com de cura, de visites veterinàries anuals o de sortides diàries dels gossos. Amb aquest missatge, diguéssim, entenc que el que voleu traslladar als propietaris propietaris és que hi ha una normativa i que s'ha de seguir.
Sí, una mica és això, és posar al dia la nostra normativa i sensibilitzar molt més la ciutadania que tenir un animal a casa no és una joguina, no és una distracció. A més, parlant ara de què ha passat amb els reis, no? O què ha passat amb el Pare Noel, etc. Vull dir, regalar un gor, regalar un gat, regalar un animal...
És una responsabilitat molt gran i cal tenir-ne cura i cal tenir-ne consciència d'això, perquè no és una joguina que pot estar en un pis hores i hores sense que ningú li faci cas, que té les seves necessitats, té la seva salut, etcètera, i salut física i mental.
Molt bé. Doncs tanquem aquest bloc, marxem a parlar de compromís social i també d'altres qüestions, perquè realment, tot i que això ens toca bastant lluny, perquè es va celebrar a principis de desembre, amb el pas d'aquestes festes nadalenques ens queda lluny, com dèiem, però també cal recordar que en el ple de desembre el Consistori va expressar també el seu suport
a la declaració institucional del Dia Internacional de Persones amb Discapacitat. Quin missatjar es vol transmetre amb aquest suport? Perquè també recordem que des del consistori sempre s'han fet accions, també. De fet, al mes de setembre vam veure aquestes accions amb aquestes imatges, amb aquests logotips que ajuden a identificar els diversos espais del municipi. Doncs bé, senzillament saber la postura de l'Ajuntament, del Govern.
A veure, una mica, els dies internacionals serveixen per recordar-nos de coses, i haurien de ser, tots ells haurien de ser tot l'any, però en tot cas és una manera de recordar-nos de coses, i el fet d'adherir-nos en aquesta declaració de la Diputació era perquè, bueno, ho va fer la Diputació, va ser el Consell Comarcal i ens semblava que nosaltres també ho havíem de fer,
I era per recordar-nos que seguim treballant en aquest àmbit, que aquestes persones no han de patir discriminació, que són ciutadans de ple dret com tothom. I, a més, surt allà que hi ha una discriminació molt més alta que afecta les nenes i les dones amb discapacitat en aquests àmbits, per tant, molt més relegades que d'altres persones.
I com que tu ho has dit, Sant Jurs fa moltes coses de forma transversal. Fa uns anys que estem posant la senyalètica de comunicació alternativa amb institucions municipals i aquí ho demana. Una cosa que s'ha fet junt entre...
Esproseat i l'Algueró, i va ser una col·laboració. També aquest any hem fet noves alternatives d'ajuda extraescolar a persones amb discapacitat, que no teníem de forma explícita.
I també hem fet formació a professionals que tenen en aquestes activitats escolars els alumnes, els nois i les noies, els nens i les nenes, perquè sàpiguen el que és una educació inclusiva, perquè sigui l'esport, la plàstica, la música, etcètera.
Vull dir que Sant Jus va afegint coses perquè la no discriminació i l'acceptació i l'entendiment de les persones amb discapacitat sigui de forma més transversal dintre del municipi.
D'acord. Doncs Isabel, abans de passar a una altra qüestió, com que ara tancaríem aquest bloc dels plens, hem destacat majoritàriament qüestions del ple del mes de desembre, però certament també hem comentat el tema de benestar animal, que també ens suggeria fer-ho perquè, com comentem, ara s'està fent tota aquesta promoció d'aquesta nova normativa. Alguna cosa referent als plens que vulgui destacar abans de passar a l'última qüestió?
Aquest moment... Alguna cosa que s'hagi quedat al tinter que vulgui destacar? No, crec que no. Perfecte. Doncs marxem a parlar d'economia creativa. L'Ajuntament ha posat en marxa el programa Impuls a l'Economia Creativa per connectar artistes i empreses del municipi.
Recordem que aquest projecte ja fa uns mesos que està engegat i que és dos anys, de fet. I bé, senzillament comentar què els sembla a les persones participants i també quin és l'objectiu d'aquesta iniciativa per aportar el model econòmic i cultural de Sant Just d'Esvern.
Molt bé, moltes gràcies, perquè crec que és un tema interessant i que potser s'han assabentat només les persones d'aquest àmbit i ens explicaran tots els ciutadans de Sant Junt i ciutadans de Sant Junt, jo crec que és molt interessant. Aprofitant una convocatòria que facilitava la Diputació, l'Ajuntament de Sant Junt es va adherir a...
impulsar una economia creativa que és posar d'acord tots els sectors del món de la creació que hi ha a Sant Lluís. Llavors és el món de la música, el cinema, la televisió, els radiovisuals, la literatura, la publicitat, el disseny, la moda, els videojocs i aplicacions de programari.
Llavors el que vam fer és anar dissenyant en aquests àmbits, dissenyant diferents accions. D'entrada ens van semblar que eren interessants. Llavors una d'elles va ser
la cessió d'obres d'art a empreses del Polígon. Llavors vam fer una crida a totes les empreses del Polígon que volien rebre o tenir en cessió un temps alguna obra d'art i a tots els creadors de Sant Just que el volguessin donar-ho. Bé, s'ha de dir-ho per un temps. Llavors, al final, que ens va costar una mica perquè era una cosa nova, la gent no sabia ben bé què era, què significava...
van participar 11 artistes locals i 10 empreses. I durant uns mesos van tenir allà el seu rabador, el rabador de la seva empresa, les obres que tenien. La gent va sortir molt contenta d'aquesta sessió perquè fins i tot alguns es van quedar amb les obres després,
o fins i tot alguna empresa, al veure que portaven una obra amb una empresa, va dir jo també en vull una, malgrat no se n'havia assabentat o no havia sigut sensible en aquest projecte. I per tant va ser un moviment entre artistes i empresaris i ens va semblar que era molt interessant.
Després vam proposar també una formació específica en intel·ligència artificial perquè vam demanar a les empreses de disseny, de fotografia, de ràdio i de televisió quina formació volien i ens van demanar una informació artificial.
que van participar 35 professionals de 12 empreses diferents i van fer diferents càpsules formatives, tant online com presencial, d'unes 16 hores. A algunes els van agradar molt i van demanar que repetíssim perquè entre ells s'ho van anar dient i van dir que està molt interessant perquè no la tornem a fer.
I van ser sobre automatització de processos, l'ús ètic de la intel·ligència artificial, recursos innovadors, com millorar les app que estem fent servir, etcètera. I després, l'últim dia vam fer una trobada
que la Rosaura a l'Ostrell va fer sinergies i possibles contactes de futur entre artistes i empreses, així tots junts, van fer una trobada, i van venir una trentena entre artistes i empreses, de l'àmbit de la pintura, l'escultura, el disseny gràfic, com abans he dit, l'aparadisme...
entre d'altres, i empreses de fotografia, televisió, creació, arquitectura i activitats culturals. Va ser molt interessant i ens van demanar si ho podíem fer més vegades, o una vegada a l'any. De forma periòdica, no? De forma periòdica. O sigui, per ells van dir, bueno, ha sigut molt interessant, la Rosaura L'Estroia els va explicar com era el sector de la comarca, com era el sector de Sant Just...
quins els àmbits més importants, on hi havia més moviment, quines categories tenien. Va ser molt interessant i vam fer com uns jocs de rol molt interessants i jo crec que va ser un èxit.
Malgrat, com que és nou, com que és una cosa nova, no hi havia, nosaltres ens semblava que hi ha hagut de participar més persones, però en tot cas les coses que s'inicien no són tan senzilles perquè la gent no les coneix i a més les expectatives poden ser zero. Arrel d'això hem creat un directori d'empreses creatives de Sant Just que es pot consultar a la pàgina web de promoció econòmica de l'Ajuntament.
Perfecte, doncs a partir d'aquí, aquest espai que hem dedicat a parlar d'economia creativa, concretament d'aquest projecte Impuls a l'Economia Creativa, que connecta artistes i empreses del municipi i us podeu adreçar, com bé ha dit la portaveu, us podeu adreçar a Promoció Econòmica, al seu web, allà trobareu aquest directori. Isabel Dardé, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies, com sempre. En aquesta primera entrevista de l'any i que vagi molt bé aquest 2026.
Molt bé, igualment. Que vagi bé. Adeu-siau.