Escolta's la Rambla, la vida a Sant Justenca a través de les ones.
Un quart de dotze del matí d'avui divendres, dotze d'abril,
i seguim amb l'entrevista del dia, com sempre fem a aquesta hora,
a Seu Escolta'n, ràdio d'Esberna, el 98.1 FM,
i passem a parlar amb laia Flotats,
que és la porta veu del grup municipal endavant Sant Just,
per tractar alguns dels temes de l'actualitat aquí de Sant Just.
Molt bon dia, laia. Molt bon dia, gràcies.
Comencem parlant de demandes que feu des del grup endavant Sant Just,
des del partit,
els partits que tenen representació a la Generalitat,
aquests partits que tenen aquesta representació
i que podrien fer coses per millorar el poble, per millorar Sant Just.
Exacte.
Nosaltres, com ja portem temps dient, som un partit d'àmbit municipalista,
la nostra preocupació és Sant Just, i només Sant Just.
Ara venen eleccions, s'escolleixen representants
a la cambra del Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat,
i el govern de la Generalitat té influència sobre el poble.
Hi ha certs temes que ens afecten al nostre dia a dia,
com a veïns i veïnes de Sant Just, que depenen de la Generalitat,
i, per tant, nosaltres fem peticions, evidentment.
I això va lligat al ple sobrint,
ens trobem amb mocions que es presenten d'altres partits polítics,
o inclús per nosaltres mateixos,
fem peticions a administracions supramunicipals
per sobre de l'Ajuntament, demanant coses.
Per exemple, crec que va ser a finals de l'any passat, es va presentar una,
reclamant a la Generalitat que posessin més Mossos d'Esquadra
per millorar la seguretat de Sant Just.
Doncs bé, en aquesta línia,
doncs, escolta'm, nosaltres fem una sèrie, ja que estem d'eleccions,
i s'ha de decidir a quin partit votarem a nivell nacional,
doncs hem fet una llista de les demandes que tenim per Sant Just,
i a veure quin partit se les fa seves,
i ens assegura i es compromet a complir-les en cas que governi,
i doncs, escolta'm, aquí les hem llançat,
i si la gent les vol complementar o hi ha més demandes,
evidentment les podem afegir, i a veure qui es compromet.
Clar, Lai, és... Tindrà el vot nostre.
Són unes demandes que, de fet, també es poden llegir a,
no sé si també estan com a la columna d'opinió del butlletí, no?
Sí, sí, s'han publicat en el butlletí, ja que tenim un mes, no?
Doncs, bé, en tot aquest mes d'abril, reflexionem-ho, no?
I bé, estem parlant d'ampliar el CAP,
que es posi servei de ginecologia al CAP,
o, per exemple, això que s'ha parlat de que es vol reagrupar,
o sigui, es vol canviar l'organització dels serveis de pediatria
i que hi hagi un centre de referència de pediatria
per a diferents municipis, és a dir, treure el pediatre del CAP,
i que hi hagi un centre pediàtric
que doni servei a diferents municipis.
Doncs, bé, si això ha de ser així,
doncs que aquest centre pediàtric estigui a Sant Just,
i així no ens quedem sense pediatre.
O, per exemple, que hi hagi més Mossos d'Esquadra signats a Sant Just.
No és que comporta ara de la ràtio, sinó que s'augmenti la ràtio.
Que s'augmenti la ràtio.
Sí, perquè Sant Just és un municipi d'habitatges unifamiliars
al costat de Collserola i habitatges plurifamiliars
al costat de Collserola, i sabem que Collserola és un camí d'entrada
i sortida de lladres,
i, per tant, pel tipus d'habitatge que tenim nosaltres,
aquesta singularitat de Sant Just requereix que hi hagi més Mossos d'Esquadra.
En referència al tema de la seguretat,
laia, em sembla que l'altre dia es va reunir la Junta Local de Seguretat
presentant la memòria del 2023,
i es constata, també perquè em sembla que,
no sé si també està el bullatí o aquí a la ràdio també se n'ha fet notícia,
que els índexs de seguretat de Sant Just segueixen sent positius,
i hi ha una nota que, de fet, la tinc aquí,
que diu que, literalment, que la bona coordinació policial
i que les 41 persones que formen part de la policia local
fan possible que Sant Just sigui i continuï sent un poble segur i tranquil.
Llavors, endavant, Sant Just no rep aquesta seguretat ciutadana
per part del veïnat.
Aquest tema s'ha comentat al ple.
Coses clares.
Respecte a la policia local, nosaltres no tenim cap queixa.
Estem molt contents i contentes de la feina que fan.
Seguretat ciutadana engloba no només els robatoris,
sinó també els conflictes veïnals, els conflictes al carrer,
els robatoris al carrer, les baralles al carrer, els accidents de trànsit.
És un global.
Aleshores, precisament per la singularitat del nostre municipi,
que és de baixa densitat,
problemes d'aquest tipus de baralles veïnals,
de delinqüència al carrer, hi ha poc.
Però el que hi ha molt més, en comparació amb altres municipis,
són robatoris a domicilis.
I aquí és on nosaltres estem posant el focus.
Perquè és clar, és que que et robin a casa...
Ja.
És que és el teu palau, a casa.
És molt greu que t'entri a casa, et sents molt malament.
I, a més, la sensació de inseguretat que tens és molt alta.
Si, a més a més, afageixes que tens fills petits
o que t'entren mentre estàs a casa amb nens petits...
Sí, la sensació de inseguretat està.
Això fa molta por.
Aleshores, clar, pagar impostos,
pagar un preu alt per un habitatge, que és el que passa aquí a Sant Just,
pagar impostos alts per després no sentir-te segur a casa,
això no pot ser.
Aleshores, aquí és on nosaltres posem el focus.
Altres demandes que fem és, per exemple, el tema del pont de Mas Llull.
No entenem que el pont de Mas Llull no l'ha de pagar Sant Just.
És un pont que dona cobertura a Sant Feliu, també.
I, per tant, és un pont que l'ha de pagar la Generalitat,
l'àrea metropolitana, la Diputació, el Estado...
Com paguen altres coses d'altres pobles, això ho hauria...
El debat segueix aturat amb el tema del pont de Mas Llull ara mateix?
Bueno, no hi ha gaires avenços.
L'últim avenç és el millor d'euros que vam aconseguir nosaltres.
S'ha dit que aquest millor d'euros s'utilitzarà
per fer el nou projecte executiu,
ja que respecte al de fa 15 anys hi ha noves peticions
o noves necessitats a cobrir aquest pont.
Ens sembla bé, però de moment no en tenim cap més notícia.
I l'Ajuntament no té cap partida pressupostària
ara mateix compromesa per finançar aquest pont.
I, bé, com que la Generalitat té més recursos que l'Ajuntament,
i aquesta és una infraestructura que ha de finançar,
creiem nosaltres la Generalitat,
a veure els partits polítics que es presenten a les eleccions,
si es comprometen o no, que si, en cas de governar,
destinaran partits pressupostàries a poder construir el pont,
com, per exemple, també el nou institut d'escola,
que hi ha el compromís pel part del Departament d'Ensenyament
que es farà, però vull recordar que això,
fins que no es fiqui en un pressupost, no s'executarà.
O sigui, ara l'administració pública...
Jo em puc comprometre a fer moltes coses.
Governant es pot comprometre, però, al final,
el que val és el que es posa en un pressupost.
Clar, sí que s'ha compromès a tenir-lo en tres o quatre anys.
Però, clar, ha d'estar en el pressupost.
De moment.
Això quan l'institut d'escola, per exemple, en temes de mobilitat,
creiem que hi ha d'haver més inversió per part de la Generalitat.
La nostra mobilitat la tenim delegada a l'àrea metropolitana.
L'àrea metropolitana, el pressupost no només ve dels ajuntaments,
sinó també de la Generalitat.
Bé, doncs l'àrea metropolitana,
que gestiona la mobilitat de tots els municipis de Barcelona i el voltant,
ha de tenir més pressupost per poder millorar aquesta mobilitat,
especialment al nostre municipi, que estem molt a prop de Barcelona,
però, en canvi, a nivell de transport públic,
és com si estiguéssim a Martorell, de lluny, eh?
Vull dir, conceptualment, eh?
I he posat un mal exemple perquè a Martorell està molt ben comunic.
Com si estiguéssim al Papiol.
Sí, vull dir que, clar, això no té sentit.
I bé, no ho sé. I després també el tema de l'habitatge.
Hi ha tota la qüestió del parc d'habitatge d'HPO,
que aquí es diu molt, no?
Hem fet mil habitatges d'HPO, de protecció oficial.
Val, sí. Són de ventes. Tots es van vendre.
Si tu no tens la propietat d'aquests habitatges,
tu no pots fer polítiques d'habitatge,
perquè tu no domines, no controles el parc d'habitatge.
Per tant, mil pisos que hem venut i que ja no en sabem res més
no és cap política d'habitatge públic.
Això no és res.
Ara, si tu destines una part dels diners
a poder comprar aquest habitatge, perquè l'habitatge públic,
qui el compra, si després el ven,
l'Ajuntament té dret a tanteig. Pot comprar-lo primer.
Sí.
I, de fet, s'ha de notificar l'Ajuntament
que un pis de protecció oficial està en venda.
L'Ajuntament el pot comprar
i pot tornar a fer polítiques d'habitatge públic.
Pot recuperar la propietat d'aquests habitatges.
L'ha de pagar, això sí, al preu que està taxat.
La Generalitat destina un fons de diners
per poder ajudar els ajuntaments a fer això,
especialment els municipis de zones tensionades.
Ara que s'ha aprovat la llei de l'índex de lloguers...
Sí, sí.
La llei es va aprovar l'any passat a nivell estatal,
però ara s'ha aprovat els índexs i tot torna a estar.
Hi ha un problema d'accés a l'habitatge molt greu.
I aquí la Generalitat va definir uns municipis
que són zones tensionades, doncs no només les ha de definir...
No només la política de ser com que és zona tensionada,
limitem el preu del lloguer.
O sigui, com a Generalitat has de fer alguna cosa més.
Per exemple, una línia de treball seria aquesta.
Dut als municipis d'un fons econòmic
per poder tornar a adquirir els pisos de protecció oficial
que es tornen a vendre.
I així pots fer política pública d'habitatge, per exemple.
En referència, Laia, també,
i canviant de paret, canviant de tema,
a les entrevistes que us va fer al diari El Punt avui,
tant a tu com a cap de l'oposició de l'Ajuntament de Sant Just,
també li en va fer una a l'alcalde.
Semblen, per les entrevistes, realitats de municipis una mica diferents.
Mentre que el partit, amb gairebé majoria,
diu que el creixement demogràfic a Sant Just ha estat progressiu,
tu defenses que el creixement, tu i endavant Sant Just,
que el creixement no està planificat
i que el poble es col·lapse per la falta de serveis,
equipaments i mobilitat.
Sí, correcte.
En quin sentit va més enllà aquest col·lapse?
A veure, per començar, progressiu, progressiu, no és cert.
O sigui, de fet, jo vaig estar mirant les estadístiques.
Els últims deu anys, la població ha pujat un 22% a Sant Just.
Molt progressiva no és aquest creixement,
especialment els últims vuit anys.
Cinq, sis anys, perdó.
Que és tot el desenvolupament de Mas Lluïll,
que ha anat a viure 3.000 persones, de cop.
Això no és progressiu.
Això és que està col·lapsat.
Està col·lapsat tots els serveis
i tota la gestió del municipi, la vida en el municipi.
La qualitat de vida de Sant Just està compromesa.
Ja no és aquella qualitat de vida d'abans.
Però per què? Perquè està col·lapsat.
Perquè està mal planificat el creixement.
No estem en contra d'un creixement.
Si s'ha de créixer,
si hi ha necessitat de créixer,
perquè l'entorn en què estem no podem viure aïllats
i seguir sent com un petit poble de 10.000 habitants,
com érem els anys vuitanta, no?
Un entorn, i formem part d'un entorn i s'ha de créixer.
Bé, d'acord.
Però pensant com donarà servei
a tots els nous veïns i veïnes que vindran a viure.
I com es pot planificar un creixement de població?
Doncs, per exemple, la mobilitat.
Si tu desenvolupes un barri nou, a Mas Llull,
allà dalt de la muntanya, a l'altre costat de la Riera,
separat del que és el casc antic, del que és el nucli urbà,
passat el polígon, has de baixar, has de tornar a pujar...
Tota aquella gent, ja ho saps,
en el moment que tu estàs dibuixant això sobre el plan
on li estàs fent la modificació de planejament urbanístic
i estàs dient que allà construiràs no sé quants,
centenars o milers d'habitatges,
tu ja saps, perquè ja coneixes la realitat geogràfica
del municipi, saps que allà hi haurà una sèrie de problemes
per encaixar la convivència de tots aquests veïns i veïnes
amb la resta del municipi, per tant, ho has de preveure.
No s'ha previst.
I ara tenim els problemes que tenim.
Per exemple, quan tu estàs definint
quin tipus d'habitatges construiran allà,
saps també quina tipologia de gent anirà a viure.
Per exemple, a casa de Mas Llull,
famílies joves amb nens petits.
Per tant, has de preveure que t'aumentarà
la població infantil que viuràs en just
i, per tant, la necessitat de places escolars augmentarà.
S'ha previst, no?
Portem no sé quants anys ampliant i posant mòduls a les escoles
i ara, de pressa i corrents, es posa en marxa
el nou Institut d'Escola de Mas Llull amb mòduls,
però l'edifici en si no està construït.
Home, aquest edifici s'hauria d'haver planificat ja fa anys.
Ara hauria d'estar en marxa ja l'edifici construït,
igual que a l'escola Bressol, que també va amb retard.
Ara, per exemple,
s'edificarà ja tot el tema de Bomers, no?
Allà baixant a la carretera a mà dreta davant dels Miralls.
Allà van 600 habitatges,
van gairebé 2.000 persones a allà a viure.
A dia d'avui s'ha planificat alguna cosa?
Hi ha algú previst sobre com es donarà cobertura a tota aquesta gent?
Les necessitats que tindrà aquesta gent?
Com es mourem amb el cotxe?
Com farem perquè puguin arribar al mercat, per exemple, a comprar?
Els paradistes del mercat es beneficien d'aquests augments de població?
Tenen més clients que abans?
Estem beneficiant el nostre comerç local, per exemple?
Què passarà amb les places escolars actuals?
Faran falta més places escolars?
I el CAP?
Està compromès a la partida pressupostària d'ampliació del CAP?
Que depèn de la Generalitat, això...
Clar, hi ha tot un enceguit de... I la mobilitat, ja.
La mobilitat. La mobilitat.
Però hi ha coses que no depenen, per exemple, de desenvolupar certs...
Un dels motius que diu l'oposició també,
l'oposició als que governen aquí a Sant Just,
que, clar, hi ha certs equipaments que...
Sí, els que estan a les seves mans sí, però...
Per exemple, tot el tema d'educació, això, per exemple,
no està a les seves mans, no planificar-ho.
És a dir, que depèn de la Generalitat.
Però el Departament d'Ensenyament
planifica en base a les necessitats que hi ha en cada municipi.
Evidentment, la Generalitat,
vamos, diria jo,
no va pel món
planificant,
passant olímpicament del que passen als pobles
i no fent cas
dels alcaldes i alcaldesses de cada poble,
les realitats que expliquen, em sembla que no.
Em sembla que ho fa, planificat, de la mà dels ajuntaments.
I escolta els ajuntaments i els expliquen.
Tenim aquestes realitats, aquesta problemàtica.
Em sembla que l'Ajuntament de Sant Just no ha explicat
quina era la realitat o quina seria la realitat
al curt i mig termini de Sant Just
en cuanto a les places escolars, em sembla que no.
I si ho han fet, no ho han fet prou bé,
perquè tenim un problema.
I el tema de la mobilitat és greu a Sant Just.
Està molt col·lapsat al nostre municipi, a nivell de cotxes.
Doncs, precisament, a l'entrevista amb la porta veu del PSC,
per exemple, deia que la mobilitat no era més de la...
És a dir, era una mobilitat, que sí que hi havia trànsit,
però que era una mobilitat normal,
per dir-ho així, entre cometes,
per al tipus de municipi que som.
Hi ha alguns estudis que diguin si...
o algun tipus d'anàlisi de trànsit que diguin
quin és el rang, per dir si la mobilitat estava col·lapsada
més enllà de la percepció que puguem tenir la ciutadania.
O s'ha fet algun tipus d'estudi, pregunto.
Bueno, el pla de mobilitat és de l'any 2018.
Per tant, queda antiquat.
I quan es va fer aquest pla de mobilitat,
hi ha certes realitats que no es van tenir en compte ja al 2018.
I ho vam dir.
I la realitat és ara.
Per exemple, s'està edificant garrofers
i a la bòbila i les escales, algú ho s'haurà de fer, no?
Bueno, algú s'ha de fer.
Teòricament, amb el planejament vigent, allà va un munt de gent a viure.
Per on sortiran? Entraran i sortiran del barri.
Només poden entrar i sortir per la Rambla de Sant Just.
La Rambla de Sant Just, a les vuit del dematí, està col·lapsada.
Avui.
Sense que tota aquesta gent vivin allà.
Per tant, no sé quina realitat...
La gina no sé amb què es basa.
Però, al final, les persones, els veïns i les veïnes,
es basen en les percepcions que tenen.
En el que viuen en el seu dia a dia.
I comparant amb fa un any, fa dos anys, fa quatre anys.
És que abans no hi havia aquest problema i ara hi ha aquest problema.
Passem també al següent tema, Laia.
I, de fet, ja l'has mencionat abans, que és la singularitat de Sant Just,
que endavant Sant Just fa una aposta clara
per ressaltar aquesta singularitat
i mantenir també la bellesa que caracteritza Sant Just.
Creieu que és possible que Sant Just mantingui
aquest aspecte de poble i lloc tranquil, no?
Malgrat que soparem ja aquests vint mil habitants per foc,
però ja el soparem,
i que la densitat de població també ha augmentat?
Nosaltres creiem que és possible.
Però hi ha d'haver una aposta clara per part de l'equip de govern
o de l'Ajuntament per fer-ho possible.
Nosaltres això no ho veiem.
La sensació que tenim és que l'equip de govern
governa a quatre anys vista,
o sigui, per poder guanyar les properes eleccions, ja està.
És el curt termini.
Governa a quatre anys vista, no governa a dotze anys vista.
Clar, què passa? Que aleshores anem improvisant.
Aquesta singularitat de Sant Just, quan parlem de defensar-la,
estem parlant, per exemple, d'equipaments com la de...
Per exemple, com es pot...
Com podem visualitzar o viure aquesta singularitat?
Hi ha una història del nostre poble,
hi ha una identitat del nostre poble,
hi ha uns punts de qualitat de vida
que tothom valora del nostre poble.
Tot això ho has de fer valdre, has de fer que es noti,
has de fer que es visqui.
I això es pot fer compatible amb un creixement?
Esclar que es pot fer compatible amb un creixement,
però l'has de fer ordenat, l'has de fer amb estratègia,
i l'has de fer que aquest creixement encaixi
amb aquesta identitat de municipi, amb aquesta singularitat.
L'has d'anar encaixant.
I es pot fer, esclar que es pot fer.
Però per això es requereix una mirada a llarg termini.
Identifiquen quins són els punts per on han d'anar les coses.
Això és a llarg termini, no és a curt termini.
I el que nosaltres veiem és que tenim un equip de govern,
el Partit Socialista,
i m'ho veiem, que són experts i molt bons,
ho he de reconèixer,
en fer una gestió a curt termini per guanyar eleccions.
Perquè està clar, el Partit Socialista guanya les eleccions.
Això està clar.
Però és que la seva feina només es dedica a fer polítiques
per guanyar les eleccions d'aquí quatre anys, res més.
I per això anem improvisant.
I per exemple, el pavelló amb el Lluís.
Quan el pavelló hauria d'estar al costat de l'altre pavelló,
del pavelló existent,
o proposta nostra una mica més a baix al costat de la ITV.
Quina singularitat estàs defensant, posant el pavelló al costat de la ITV,
per exemple, i fent el corredor verd esportiu?
Defensa amb la singularitat de Collserola.
La singularitat que té Sant Just d'estar al costat del Parc Natural de Collserola
i de tenir, per exemple, un eix natural, com és la Riera,
les reforces.
I a més a més, dones servei a la població
perquè hi ha molta gent que surt a córrer,
hi ha molta gent que va amb bicicleta,
fas l'itinerari més llarg i uneixes els dos pavellons
i poden anar d'un lloc a l'altre caminant,
la gent, per exemple, amb la qual redueixes la mobilitat.
Això és pensar una mica amb la singularitat de Sant Just
i planificar tenint en compte aquesta singularitat.
O fer-lo al costat de l'altre pavelló que hi ha ara.
Fent els arrenjaments que sigui necessari poder fer
perquè hi pugui encabir, perquè sí que hi pugui encabir.
Ho dic pel tema de la Riera, que s'ha d'arreglar la Riera,
perquè actualment el pavelló actual i l'institut estan en zona inundable.
Estan en zona inundable.
Si demà plou i hi ha una riuada,
tots els cotxes que hi hagi allà aparcats se n'aniran avall.
I això si només hi ha danys materials...
Sí.
Si tu penses en el creixement i planifiques tenint en compte aquesta singularitat,
vas distribuint i vas decidint,
però decidir de pressa i corrents que el faràs a Mas Llull i el pavelló
en un cul de sac a nivell de mobilitat,
quan tot el municipi, tota la gent del poble,
és potencialment usuari d'aquest pavelló
que anirà a Mas Llull.
I la gent anirà amb cotxe,
perquè has de baixar per un polígon industrial,
arribar a una riera i tornar a pujar per arribar al pavelló.
Sí, ara la majoria de gent va amb cotxe a Mas Llull.
Amb el qual, és un exemple aquest.
I poso aquest exemple perquè és recent.
Seguim amb més temes, Làia.
Fem ara una valoració del desplegament dels contenidors amb targeta.
Fa uns dies es va implantar definitivament a la zona sud,
d'aquí poc, en principi, el 26 de maig,
quedarà tot el poble cobert amb aquest sistema de recollida de residus,
perquè s'haurà implantat a la part també del barri nord.
Valoració, de moment, perquè ara mateix amb la zona del barri sud
hi ha bona part de la població, la majoria ja està amb aquest sistema.
Sí, sí, i també tenim bastantes fotos,
és que m'ho van enviant, eh?
Contenidors amb les escombraries per fora...
Hi va haver un acte de delinqüència, no sé si expressament,
com a manifestació d'una protesta en contra d'aquests contenidors,
i es van carregar 15 contenidors.
15 contenidors?
Sí, jo no me'n recordo la xifra, 15 o 11 o algo així,
més de deu, segur, van arrencar les tapes.
Ostres...
Bueno, no ho sé, ja ho veurem, ja ho veurem.
S'acaben de repartir ara,
estan a vent i les incidències han de posar en marxa.
Bueno, ja ho veurem.
Ara veurem també el barri centre, a veure com evoluciona això, també.
Li doneu futur anar en aquest sistema?
La ciutadania s'ha d'acabar d'adaptar?
Es pot, d'Ajuntament, fer enrere?
No, enrere no es podrà fer, perquè hi ha una directiva europea
que obliga que es faci la recollida separada
i segregada per veí, o sigui, cada veí ha d'estar identificat,
cada veí veïn ha de tenir identificat, d'alguna manera,
has de poder mesurar de cada veí veïna quin reciclatge fa.
Això és per directiva europea i, per tant,
no hi ha marxa enrere amb el tema dels contenidors,
ara hi pot haver canvis, sí.
Lo dels contenidors amb xip, la gràcia
era que als llocs on es van prendre de model,
allà, prèviament, quan van implantar el contenidor amb xip,
en un cas concret del País Basc,
era un municipi que prèviament havia fet el porta a porta
i havia generat un gran rebuig social,
però la gent ja s'havia acostumat a separar.
Aleshores, quan van implantar el contenidor amb xip,
la gent ja tenia el costum.
Què passa amb el contenidor amb xip?
Que jo vaig amb la targeta per obrir el de la orgànica
i el del rebuig, però jo un cop he obert els contenidors,
la bossa que jo fico a dins,
el que hi hagi a dins no ho controla ningú.
Aquest sistema anava amb bosses amb codi de barres,
de manera que feies una inspecció, podies veure
que el codi de barres aquí corresponia
i miraves el que hi havia a dins.
I podies identificar clarament qui era el veí o veïna
que no estava fent bé el reciclatge.
Això no es pot fer.
Després també la taxa, que es pagarà a partir de l'any que ve.
No, aquest any es paga malament, però no estem d'acord,
s'hauria d'haver fet per no fer-ho llarg.
Anirà en funció de quantes vegades obris el contenidor orgànic,
de manera que si l'obres moltes vegades pagaràs menys taxa,
i quantes vegades obres el contenidor de rebuig,
de manera que si l'obres moltes vegades pagaràs més taxa.
La idea és obro molt l'orgànic perquè se paro
i obro poc el de rebuig perquè, com que se paro de rebuig,
tinc poca cosa.
Clar, si no se paro,
sapiguem això, quan vagi tirant la besura ja aniré passant la targeta.
Clar, és a dir, si no es controla el que es tira, no?
Clar.
Avui, precisament aquest matí, escoltava la ràdio
que deien que la Generalitat, que té pendent
d'acabar de desenvolupar una llei pròpia de reciclatge aquí a Catalunya,
el que escoltaven a la ràdio, si ho he entès bé,
és que el que farà la Generalitat és apostar pel porta a porta,
que és el mètode que t'assegura 100% que la gent s'apari,
i és el que es fa a gairebé tota Europa,
a tota la resta d'Europa, avui bé.
Aleshores, què és el que no t'hem dit sempre?
Que al final el que s'ha de fer és el porta a porta.
Perquè la responsabilitat de la generació dels residus
és de cadascú.
Som nosaltres responsables dels residus que generem.
Cadascú de nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes,
som responsables d'aquells residus que generem.
Per tant, som responsables de que es pugui fer una bona gestió.
I això passa per separar.
Seguim a més temes.
Laia, últimes millores de transport públic a Sant Just.
N'hem parlat.
Has posat l'exemple que és com si visquéssim al Papiol.
El butlletí d'aquest mes...
Sense desmereix el Papiol.
Vull dir, a nivell de connexió.
Millores que uneixen el municipi amb llocs, zones,
que fan d'intercanviador amb altres mitjans i línies.
Tenim la línia L21, que és nova, també.
Substituïm la L11, però passa ara per Sant Just.
La L77, millores de freqüència de l'E30,
millores també del JM.
Com veieu aquestes millores?
Bé, no?
Home, clar, tot el que sigui tenir més disponibilitat
de transport públic i més bona connexió de Sant Just
amb altres punts, sempre és millor, clar.
I sobretot l'X30, que hagi augmentat la freqüència de pas
i que ara enlloc de passar cada 20 minuts passi cada quart d'hora
i que, a més a més, hi hagi convois més grans.
Està molt bé, perquè una de les queixes principals
era que a primera hora del dematí no s'hi cabia l'autobús.
Bé, òbviament, tot el que sigui millorar,
nosaltres ho veiem en positiu.
Ara bé, creiem que és insuficient.
La majoria dels desplaçaments que es fan a Sant Just
són cap a Barcelona Ciutat
i aquí és on creiem que seguim fallant.
Hi hauria d'haver molta més connectivitat amb Barcelona Ciutat.
Nosaltres diem Barcelona a vuit minuts,
que en vuit minuts amb transport públic jo pugui entrar a Barcelona.
En vuit minuts, sortint de casa.
Què és el que passa a Barcelona Ciutat?
Tu quan vius a Barcelona Ciutat i et mous
i has d'anar a treballar a Barcelona Ciutat,
a l'escola a Barcelona Ciutat, al metge t'has de moure
per Barcelona Ciutat, tens una oferta de transport públic
que ni tu planteges en el transport privat,
perquè és molt bona.
Sant Just és un municipi que està enganxat a Barcelona
i la gent que viu a Sant Just, molta gent fa vida a Barcelona
i, per tant, des d'aquest punt de vista
és com si fos un barri, des d'aquest punt de vista.
El funcionament és com si fos un barri més de Barcelona.
Per tant, tota aquesta oferta de línies horitzontals
i verticals de transport s'hauria d'extendre
i abarcar també Sant Just,
de manera que també tinguéssim aquesta disponibilitat
i en vuit minuts estiguéssim a Barcelona.
Clar. Ràpid.
La gent no agafaria el cotxe ni les motos.
I després també hi ha el tema de l'ambici,
que creiem que s'ha de millorar i per això vam presentar una moció
al ple passat que l'hem modificat i aquest ple la tornem a presentar
demanant millores amb l'ambici.
Quina millores? Pel que fa a l'estat de les bicicletes o dels...?
De l'estat de les bicicletes, de la disponibilitat de bicicletes,
de les parades que hi ha de bicicletes que n'hi hagi més,
la connexió amb Barcelona,
perquè fins al 2030 o 31
no serà compatible el bici de Barcelona amb l'ambici.
Hi ha una estació d'intercanvi actualment a l'entrada de Barcelona
que és insuficient.
La gent ja no la fa servir entre Barcelona amb l'ambici
per por que quan arribin a aquesta estació
no puguin deixar la bicicleta, no hi hagi espai per deixar la bicicleta.
Llavors ja no te'l fan servir.
Per tant, quina gràcia té? No té cap gràcia.
Aleshores això s'ha d'ampliar-ho.
Bé, seguita mesures que proposem a la moció
i que s'està acabant de treballar aquesta moció,
que ja vam presentar el mes passat però la vam retirar
perquè vam estar parlant amb diferents partits polítics
i vam veure que es podia millorar i ho estem acabant de treballar.
Però és una oferta més de transport públic, cal millorar.
Laia, ho deixem en aquest punt, que ja no tenim més temps.
Ens tornarem a trobar a la propera.
I el dia 21 a Can Ginyasta.
El dia 21, sí.
Sí, a la Fira de Sant Jordi.
És veritat.
Fins llavors, que vagi bé.
Molt bé, gràcies. Adeu.
Adeu.
Fins demà.