Ràdio Desvern, 98.1.
Ràdio Desvern, 98.1.
Les 11 i 12 minuts comencem la segona hora de la Rambla,
el magazine de matins de Ràdio Desvern,
i ho fem amb l'entrevista del dia.
Avui el nostre convidat és en Ramon Figueroa,
el portaveu del Grup Municipal de Junts,
aquí a Sant Just,
i tractarem alguns temes de l'actualitat del poble.
Molt bon dia, Ramon.
Bon dia, Núria.
Doncs bé, comencem amb temes de l'actualitat d'aquí de Sant Just
i parlem, per exemple, del ple del mes de febrer
en què Junts va votar en contra
la construcció del nou pavelló esportiu de Mas Llull.
Vau ser l'únic grup que hi vau votar en contra.
Diria que va haver-hi la CUP, potser també, que no,
però ara no t'ho sé dir.
No sé si la CUP es va abstenir.
Ara no t'ho sé dir.
Bé, nosaltres m'explicaré, perquè no vam votar en contra del punt,
ho vam deixar bastant clar.
No faré la intervenció, perquè s'ha de dir que el primer punt
en el qual el ple va durar més d'una hora i mitja,
si no recordo malament, cadascú amb la seva intervenció.
Clar.
No faré, però sí que un breu resum de la raó
per què nosaltres vam votar en contra d'aquest punt.
Clar, perquè a priori sembla que Junts suposi
possibles necessitats que puguin haver de les entitats esportives.
Nosaltres vam fer una explicació molt, crec que bastant clara
i ho hem anat dient i ho hem dit des d'un moment,
nosaltres no votem en contra del pavelló,
estem molt d'acord del pavelló, el pavelló s'ha de fer
i el que nosaltres vam votar explicant,
i si em permets ara doncs et faig una mica de cinc cèntims,
és que el vot en contra no va en contra del pavelló
ni contra les entitats ni res per l'estil,
és un vot en contra de les maneres de l'equip de govern
i del Partit Socialista en concret
i de les pràctiques en el qual s'ha dut a terme per portar aquest punt.
Nosaltres recordem que el que s'aprovava en aquest punt
era un plec que se li deia refús,
que era la unió del pàrquing que haurà d'anar al costat,
el pavelló esportiu i l'arranjament de darrere del camí de la salut.
Això és el que es portava, era aquesta unificació
perquè ja s'havia fet abans el pavelló
però necessitàvem per fer un aprofitament,
això és el que es portava realment a ple.
Llavors nosaltres vam explicar i vam ficar-nos una mica en situació
la raó per la qual estàvem aquí perquè s'havia dut a terme això.
Vam recordar que l'any 2019, propiament a l'anterior alcalde,
en aquell moment Josep Perpinyà va prometre electoralment
i va dir que es faria un pavelló al costat de la Bonaigua,
però sí que és veritat que evidentment estem a 2024,
però el pavelló no s'ha fet allà on tocava.
Es van excusar, sobretot, perquè hi ha un informe de l'ACA
en el qual ens diu que allò és una inundable
i per la complexitat, pel que fos, es va decidir que no es faria allà.
En aquell moment, inconformestàvem parlant, es va fer un projecte,
tot això és per ficar-nos en situació,
que estava valorat o que es contemplava a prop dels 3 milions d'euros.
El que portàvem a ple ara fa dues setmanes era de 7.
I amb totes les esmenes que hi ha.
És un projecte en el qual hi ha 200 pàgines
i 200 i pico pàgines més d'esmenes pròpies que no estan dintre del pressupost.
Per tant, per poc que sigui, que siguin molt concretes i molt tècniques,
i l'equip de govern ens ha explicat que aquestes esmenes estan incorporades aquí
perquè precisament no passi el que ha passat amb la Salataneu,
que ara ens ha resultat que quan ens hem trobat que hem començat les obres,
s'han trobat moltes mancances a fer, moltes incorporacions,
però el pressupost ha augmentat més d'un 50%,
per tant el que ha passat és que s'han hagut d'aturar,
perquè legalment si tu fas una obra i et gastes més del 50% del que havies pressupostat,
doncs s'ha de tornar a licitar.
Per evitar això hi ha totes aquestes especificacions tècniques
i per tant el projecte per això és tan llarg.
Però en conclusió, ara dia d'avui estem passant ja a 7 milions d'euros i no 3.
Després també, evidentment a ningú se li escapa la reticència
que hi ha entre part de la ciutadania, si més no per ubicar el pavelló allà,
sobretot per la ubicació i com està.
Cosa que hi ha, comences a saltar una mica les alarmes,
perquè dius, ostres, un nou equipament al municipi, ningú...
És a dir, hauria de generar il·lusió.
Nosaltres si més no ho veiem així, no?
Per tant hauria de ser, ostres, tindrem un espai nou
en el qual en podrem fer ús i gaudir-nos tothom,
per tant, per què genera aquesta mancança?
Llavors, aquesta reticència.
Llavors també, clar, el que ens va sorprendre molt,
que ja anàvem preparats perquè ja havíem parlat amb entitats i clubs,
és que es va fer una crida, i això és el que vam ficar de manifest
en el discurs i ho vam deixar bastant clar,
és que es va anar a les entitats i als clubs i se'ls hi va fer
una pràctica una mica d'escolta, veniu a fer pressió,
veniu a informar i a dir que, si més no perquè s'ha d'aprovar
i clar, aquest punt s'ha d'aprovar, hi ha gent a l'oposició,
hi ha grups a l'oposició que no el volen o que no votaran en contra,
per tant necessitem el vostre suport.
Llavors, nosaltres vam deixar-ho molt clar des del minut 1.
El pavelló, el nostre vot, el fem sobretot sabent que el pavelló
i aquest punt del ple s'aprovava, perquè ells tenen majoria absoluta.
Per tant, no ens necessiten.
A cap de l'oposició, encara que ningú de l'oposició va votar a favor,
van haver-hi abstencions i això, però al final,
votéssim el que votéssim, això s'aprovava.
Per tant, donat que s'aprovava, no entenem per què havien de fer aquesta pressió.
Nosaltres li vam dir una mica una pràctica xantatxista en aquell moment.
Vam dir, escolteu, igual que va passant el seu dia, esteu dient
que, escolteu, hem de venir aquí a fer pressió i a dir perquè, clar,
si no, no s'ha de tirar endavant quan ells ja ho tiraven endavant.
Però s'ha de recordar i per això dèiem una mica les pràctiques
perquè precisament ara fa dos o tres anys enrere
quan les entitats ja reclamaven perquè porten molts anys els clubs i les entitats
doncs reclamant un nou pavelló, això s'havia de tirar endavant,
se'ls havia promès que es faria en la legislatura anterior
i literalment ens ho van dir perquè, no diré els noms concrets,
però diversos clubs ens ho han dit i és públic perquè crec que ho han dit inclús en algun ple.
Va ser el partit de govern, els va dir en aquell moment, l'equip de govern,
els va dir, escolteu, s'ha de fer una escola bressol,
o s'es fa l'escola bressol o es fa el nou pavelló.
Clar, jo no vull ficar-li el nom que els vulguin,
però és ficar la pressió sobre els clubs que van haver de dir literalment,
doncs no, no, no, clar, primer fem l'escola bressol i no el pavelló.
Per tant, vam dir, no s'ha de ficar en aquesta tesitura els clubs.
Per tant, nosaltres ho vam veure bastant clar que això no s'havia de fer així.
Dit aquí, ara, quan anem ja, ja ens fiquem a l'any 2024
amb aquest ple, veiem que hi ha una manca, sobretot estratègica.
Aquest pavelló és un P2.
Un P2?
Sí, bueno, és la mida de la pista i ens marcarà.
Llavors, clar, veiem que anem creixent, nosaltres hem crescut com a municipi,
ho hem dit mil vegades, un 20% en deu anys, però el que queda,
amb tota la construcció que hi ha, això seguirà creixent molt més.
Per tant, aquest pavelló ja neix, nosaltres diem petit,
però, per concretar, no dimensionat a les mides.
Si ens hem de gastar 7 milions d'euros, doncs, home, dimensionem amb la previsió,
que és una mica el que sempre nosaltres diem.
No tapem un forat, no fem això, perquè ai, ai, ai, ara necessitem això,
que evidentment fa falta, però, ostres, si t'has de gastar 7 milions d'euros,
que estàs parlant de quasi un 30% del pressupost que tens,
en un any, home, doncs fes un pavelló dimensionat a les necessitats
que vindran, en els propers 15 o 20 anys, perquè això no ho mutilitzaràs en un any.
Tot això, al final, són més a més que anem posant nosaltres,
perdó, ja amb això acabo, diguéssim, l'explicació.
Nosaltres vam deixar també molt clar que, en el moment d'aprovar pressupostos,
vam demanar unes peticions per ficar el pavelló allà.
Donat que el pavelló havia de ser allà, doncs, vam especificar, doncs,
algunes coses com que en aquest pavelló, per exemple, pogués haver una sala,
perquè els veïns del barri, sobretot, evidentment,
podéssim fer-ho, però això se'ns va desestimar,
raó més per la qual no votant a favor en aquest aspecte.
Vam demanar un estudi de mobilitat.
Sí que al ple vam comentar que, encara que no és obligatori,
sembla que sí que es farà un estudi de mobilitat.
Ens van dir que no, en el seu moment,
i, bueno, celebrem que això sí que s'estiré endavant.
O el que també vam demanar, que el pavelló s'integrés visualment,
sobretot, doncs que la façana tingués el menys impacte possible.
Ens van presentar el projecte, que és exactament el mateix de baix,
però diem, home, que no estem demanant tampoc res fora de,
no sé, pot ser un jardí vertical, com poden ser uns arbres davant,
però integrar al màxim possible, això també ens va dir que no.
Per tota aquesta falta de voluntat que vam trobar i totes aquestes maneres,
nosaltres, i repeteixo, donant i sabent que el pavelló s'aprovava,
per aquesta raó hem votat en contra.
Que per nosaltres que hi haguem que és un vot en contra en aquest punt
i en les maneres de fer del govern, però no del pavelló.
Perquè Junts ha fet alguna esmena o va presentar alguna alternativa
en el seu moment a construir el pavelló?
Sí, nosaltres, bé, de fet ara s'ha de dir,
i això convido també a la ciutadania, perquè tothom està obert,
això està inscrit ara, en el moment que s'aprova, ara hi ha 30 dies,
bueno, ara ja en quedaran alguns menys, per fer alegacions sobre aquest plec,
i llavors ara tindrem tot aquest mes de març,
que va quedar, ni part d'abril crec recordar també,
per poder fer alegacions, això per una banda.
Però nosaltres sí que és veritat que, clar, una de les queixes que vèiem,
i és evident, és la ubicació, doncs ens pot agradar més o menys.
Al final dèiem, ostres, busquem alternatives.
Nosaltres, de fet, en el punt següent del ple,
s'aprovava el fet de donar la zona,
o sigui, de fer la sessió al Departament d'Educació de la Generalitat,
del terreny que hi ha al costat del tenatori,
que tenim on hi havia també el xiringuito de nois i noies, la guingueta,
i doncs en aquell espai, allà hi ha l'antiga brigada,
la fabrica de, bueno, la brigada de neteja,
doncs allò es tirarà a terra i es cedeix aquest terreny
perquè vagi, que si vols ara en parlarem dels mòduls.
Doncs aquest terreny, casualment, fa 2.500 metres quadrats,
i el pavelló fa 2.490 metres.
És un exemple, nosaltres, en el seu moment,
no diem que hagi de ser aquest.
Ells ho expliquen amb tota la intenció del món.
Diuen que no hi ha terreny d'equipament disponible
i remarquen, no? Terreny d'equipament disponible
en just per poder-se espavilar.
Clar, allò no és un terreny d'equipament al costat.
Allò no és un terreny d'equipament, però aniran uns mòduls
a un canvi de zona verda d'equipament.
És un canvi d'usos. I això, si la propietat
que és de l'Ajuntament, doncs es pot fer.
És voluntat de fer-lo, voler-ho fer. Després podem entrar
i dir, ostres, doncs mira, aquí no es pot fer perquè tècnicament
no sé el que sigui, d'acord. Però bueno, es podria haver mirat.
Nosaltres estem convençuts que ells no hi van caure
en aquest moment, que és normal, no hi van pensar,
però és evident que estàvem en el mateix punt.
En el mateix ple, en el plus següent, cedíem un terreny
de les mateixes metres quadrats precisament en un lloc
de zona industrial, que nosaltres, en la petició primera
que es feia ja fa un temps vam dir, escolta, al polígon industrial
hi ha opcions, potser hi ha alguna fàbrica en el qual
també hi ha unes sessions, això ho vam proposar en el seu moment.
Hi ha unes fàbriques que són de l'Ajuntament, uns magatzems
que es podria haver donat. Nosaltres optàvem també
a una campanya allà on s'està fent la deixalleria,
és veritat que en el dia a l'endemà de les eleccions
ja vam començar a construir la deixalleria, per tant allà no hi cap,
però per tant vam donar opcions i creiem que el polígon,
que al final estem parlant, que el gran gruix d'activitat
que tindrà el pavelló de més moviment serà els caps de setmana,
quan precisament les empreses no tenen activitat,
o molt poc, el polígon queda molt menys enactiu, per tant,
tens llocs per aparcar, no necessites tampoc fer construcció,
que aquesta és l'altra cosa que també veiem el pàrquing.
Són set places de pàrquing, no?
Sí, són set places, estan bé, a més hi anem a parar l'elèctrica,
això és correcte, és necessari perquè al final estàs construint
aquestes, i a més que falta parcament al barri de Masllull,
jo ho pateixo cada dia, ja els he convidat...
Clar, és un aparcament que no només donaria servei
al pavelló, entenc que també els veïns...
Exacte, llavors, clar, a nosaltres, que s'hagi de fer pàrquing,
això és evident, de fet jo convido, al Partit Socialista
no hi ha ningú que visqui a Masllull, nosaltres ajuntant
però, clar, els diem, escolta, veniu un dia a les 7 de la tarda
i veureu si podeu aparcar, perquè és impossible.
Llavors, és evident que s'ha de fer un pàrquing, però una de les coses
que s'aprova en aquest punt, per tal qual també votàvem en contra,
és que és un pàrquing que es fa a sobre de la vista.
Llavors, el pavelló pot quedar més maco, menys lleig.
Ara, el que visualment serà duríssim de veure,
serà el pàrquing aquest, que a més està una miqueta elevat
per no moure molt les terres, i per tant tindràs 100 cotxes
posats a sobre ocupant un espai i una superfície.
Nosaltres, evidentment, l'opció principal hauria sigut
soterrar-lo. Clar, ficar el pàrquing soterrat.
Això serà més car, estem pagant 7 milions d'euros.
No sé fins quin punt és menys car o haguéssim pogut fer-ho,
perquè realment nosaltres estem molt en contra d'aquest pàrquing
a sobre posat aquesta mania, com tenim també
allà a Salvador Espriu, aquests pàrquings, o bueno,
ara aquest és provisional, el dels jovenívols anteriors,
però al final els pàrquings a dia d'avui al 2024 a sobre
ocupant terreny és que és una paradoxa
que no té cap sentit, perquè el govern es basa
dia rere dia a dir que no tenim
metres quadrats, no tenim espai per posar equipaments.
I agafes tota aquesta parcela de pàrquing en el qual van 100 cotxes
que és espai per equipaments, i a sobre posa els cotxes.
Doncs no, posa'ls a sota i a sobre, doncs si vols,
fes-ho parc, fes el que vulguis, però no malgastis
aquest terreny per un pàrquing, que més visualment allò sí que serà
un impacte visual bastant bé, que a nosaltres
no ens agrada. Per totes aquestes raons, diguéssim,
el vot en contra crec que queden més que justificats.
Donat, sempre repeteixo que érem conscients que el pavelló
s'aprovava. Seguim amb altres temes.
De fet, un dels que has comentat és que
també es va aprovar aquesta sessió de terreny al departament
per poder posar allà
en aquest terreny els mòduls que han de ser una mica
l'embrió d'aquest futur institut d'escola a Sant Just.
Nosaltres en aquest punt ens vam abstenir,
que podríem haver votat en contra perfectament,
però sí que és veritat que ens vam abstenir per la necessitat
una mica, tornem a la necessitat que hi ha actualment
ja que tinguem l'institut d'escola.
Per tant, si no volem ficar pels ales rodes,
en què això es tira endavant? Però clar, tornem al final
això és una sessió que es fa al departament.
Tampoc entrem a valorar si la sessió d'apartament
és un procés tècnic que s'ha de fer per poder
tirar-ho endavant. Però clar, ho vam anunciar
també al ple uns dies abans, es va fer la reunió
per explicar aquest nou institut d'escola.
Com neix aquest institut d'escola?
És molt qüestionable. Jo sé que ells es basen
en dir que això depèn del departament de Generalitat,
de l'Educació, que veurem ara també perquè
abans d'ahir ens vam trobar unes noves eleccions,
veurem com acaba sent, serà un altre tema. Però clar,
què ens vam trobar? Que vam fer una explicació de com seria
aquest nou projecte d'institut d'escola i realment
les famílies, aquella que hi vam ser-hi,
que estaven molt disgustats, emprenyats,
no sé si és la paraula, però clar, una manca
d'informació, de saber com seria el projecte.
Aquesta setmana que ve ja es fan les inscripcions,
sense saber com serà, què anirà, quin és el projecte
educatiu. No en tenim ni idea d'això.
Llavors les famílies deien, com voleu que fem una
preinscripció, que fem la inscripció aquí per apuntar-nos
en aquest institut d'escola quan no se sap què és.
Allà van uns mòduls, que comencen amb I3,
que és l'anterior P3, diguéssim. Sí que és veritat
que la voluntat de l'Ajuntament era que comencessin
amb I3, però el departament no els hi ha donat només
per començar per I3. L'espai que queda allà
es pot fer com 4 o 5 anys vistes,
és a dir, es pot incorporar i 4, i 5,
fins a la primera primària.
Llavors ja seria canviant, no? Clar, llavors
canviarien. Nosaltres en aquest cas deíem,
precisament allà on va el pàrquing soterrat,
que nosaltres proposàvem que fos soterrat,
que literalment és exactament on ha d'anar
l'institut d'escola, just al costat,
a un metro de distància, diguéssim, dius, ostres,
doncs, fiques allà els barracons, aquests barracons
que has de posar perquè has de començar. Hòstia, barracons, els mòduls, no?
Els mòduls, sí. Hòstia, és que dius barracons.
Sí, sí, sí, correcte, correcte, els mòduls, disculpa.
Doncs clar, aquests mòduls que han d'anar,
doncs home, tenen molt més sentit que es fiquin allà on haurà d'anar
era la nostra proposta. Evidentment, doncs,
com ja està l'Ati Beneït al final,
ells tenen la majoria i ja decideixen i fan això.
Però clar, nosaltres dèiem, tindria molt més sentit haver començat per allà.
I sí que és veritat que a més s'incorpora que nosaltres
abans, l'any passat, vam presentar unes mocions,
vam presentar una moció que se'ns va tombar, demanant sobretot
recolzament a les famílies explicant a l'hora de fer les inscripcions,
que es donés la informació, que això es faltava.
I sí que és veritat que ara han començat a fer un fax, un així per Instagram
i això, una mica començant a explicar, van penjar
post la reunió de les famílies, doncs,
al posterior i al mapa, perquè clar, és que no teníem ni això, no?
I llavors, bueno, ho veurem. Jo a mi em fa patir,
ells diuen que ho tenen molt clar, que sí, que el setembre estarà
a disposició, però bueno, estem al mes de març,
ja acabam, perquè la setmana següent ja és setmana santa, pràcticament.
Per tant, tenim abril, maig, juny, juliol, agost, tenim 5 mesos
per enderrocar tot el que hi ha, aplanar,
col·locar i ficar els mòduls.
Bé, ells diuen que ho veuen molt clar, jo és una angoixa
que crec que les famílies no es mereixen, però bé, ho veurem.
Estem a l'espectativa. Seguim amb altres temes.
Ramon, la JNC va fer un prec al ple de gener
sobre l'ús del català a l'Ajuntament,
perquè sent que l'administració de referència més propera,
que és l'Ajuntament,
que no se li dona importància a la llengua,
a la importància que es mereix, no?
No s'apliquen suficients polítiques lingüístiques a favor de l'ús del català
des de l'Ajuntament, des de l'administració local, no?
Doncs bé, això és una cosa que precisament n'estem treballant,
ja ho vam dir, ja ho vam anunciar, que en una de les condicions
dels pressupostos era donar-li aquí una importància,
perquè és evident que el català està patint cada cop més
i en comptes d'avançar anem enrere.
La JNC, molt encertadament, va posar sobre la taula
un debat que jo crec que és important,
i és que ens trobem que en els plens municipals
d'aquest consistori, tot i tenir tot en català,
ens trobem que certs regidors es manifesten en castellà
i a més a més se'ls respon amb castellà, també,
des de l'equip de govern en concret
i també des d'algun altre grup.
I bé, això la JNC sobretot és el que es va venir a queixar
per una banda, això que ens trobàvem al consistori,
i per altra banda també feien manifest en algunes rotulacions
i algunes coses externes ja a nivell municipal.
Nosaltres vam demanar que havíem de fer una política lingüística
encara més potent, se'ns va dir que sí,
i sí que és veritat que hem començat a treballar.
Això és una mica com primícia perquè encara
hem començat a treballar amb l'equip de govern
sobre un reglament d'ús del català a nivell de l'Ajuntament.
N'hi ha un reglament, ens n'hem trobat,
no el trobàvem, però sí que hem vist que hi ha un reglament
de l'any 91-92 o així.
Per tant, estem parlant d'un reglament de fa més de 30 anys
que, evidentment, està obsolet no el següent.
Per tant, no puc avançar gaire més perquè estem justament ara
amb converses per veure com avançarem.
Nosaltres tenim molt clar que hem de fer aquest reglament
i immediatament actualitzar-lo
perquè aquest Ajuntament tingui això
actualitzat, perquè evidentment no parla de res a nivell digital.
Ja no parlaré de xarxes, digitalment
no hi ha res, és que és més el pròpic reglament
que tenim estascanejat amb paper perquè no estava,
no et diré picat a màquina, però no sé si hi ha arxiu digital
d'aquest reglament. Dit això per nosaltres,
doncs sí que és veritat que estem preparant una bateria
que seran propostes que hem de treballar
amb l'equip de govern sobre propostes per potenciar
l'ús del català.
Estàvem parlant de normatives en comerços,
però a més a més també hi ha campanyes de català
que a nivell municipal ens podem adherir,
no avanço perquè al final les hem de parlar amb ells,
però que deien que hi ha un parell de campanyes que ens podem adherir
i també hi ha drets lingüístics, sobretot
amb la gent de diversitat funcional,
també són punts que es poden treballar
i també a nivell audiovisual que ja hem avançat
tenim aquí un fet audiovisual,
podcast i tal, que també volem anar-ho.
Tot això s'està ficant ara sobre la taula
per poder veure amb l'equip de govern on podem arribar.
Estem pendent, estem en plenes reunions,
hem tingut un ara fa tres dies,
espero tenir un a la setmana que ve i anem treballant el tema.
Altres temes, l'article de febrer del butlletí municipal
Junts parla de l'augment injustificat de tarifes
que ha promogut l'equip de govern
de l'Ajuntament al complex La Bona Aigua
i també en els cossets de natació.
Es tracta però d'un augment en conseqüència amb l'IPC.
Són un tema pendent a Sant Just,
a l'Ajuntament de la Bona Aigua?
Totalment. Crec que és una queixa
que no només compartim des del grup de Junts per Catalunya
perquè em consta que hi ha diferents grups de l'oposició
que s'està dient i porten anys.
Al final no fa ni un any que estem aquí,
però hi ha grups d'oposició que reclamen des de fa anys
que es revisin aquestes quotes.
Nosaltres vam penjar en l'article
i vam fer una infografia que es veia molt clara
sense cap tipus d'explicació
comparant-nos amb els mateixos serveis
que donen, perquè vam anar a buscar
i amb pavellons, precisament,
però en altres municipis del costat
trobem que hi ha diferents tipus
i trobar exactament igual que a La Bona Aigua és complicat.
Però que tinguin aquestes prestacions,
que és el més car i seguim pujant.
Jo entenc que, evidentment,
es va fer en els pressupostos, de fet ja vam votar en contra
també en el seu moment en respecte a aquest punt,
però és evident que s'ha de revisar.
Nosaltres ja ho vam revisar en campanya,
el que no pot ser és que un equipament municipal estigui a preus,
evidentment és el doble o el triple
que els gimnasos d'aquests de l'OCOS,
però en altres complexos esportius
estem molt per sobre.
És una cosa que, evidentment, ja hem dit des del primer dia.
Vinga, anem a un següent tema.
El 27 de febrer, les treballadores del SAT
del Servei d'Atenció Domiciliària van fer jornada de vaga.
Fa anys que demanen la municipalització del servei,
també millores en les condicions laborals,
és una feina dura mental i també físicament.
¿Seríeu d'acord en afavorir les municipalitzacions
d'alguns serveis? Per exemple, en aquest cas,
el de l'Atenció Domiciliària, ho veuríeu possible?
A veure, és un tema complicat, sí que és veritat que
la gran queixa, evidentment, aquí el problema que tenim és que
tots els convenis socials de serveis a la persona
que tenim en aquest país
estan molt infravalorats en general i molt mal marcats.
Parlàvem precisament amb diferents regidors i portaveus
que, clar, ens trobem que en l'educació,
en el món de l'educació, en el món de la sanitat,
està tot molt ben reglat, pot estar millor o pitjor,
però sí que hi ha una humanització
de tots els serveis que donen,
per exemple, el servei sanitari.
Però ens trobem que quan es parla del
cuidar del que s'ha de fer de la gent gran
o de tots aquests serveis socials,
és que això és un caos. I això els ajuntaments
s'han de fer la seva pròpia normativa,
no els hi he donat com a educació, i clar, aquí és un problema.
Nosaltres, aquí, què vam fer?
Des d'uns quants grups de l'oposició
ens vam reunir conjuntament. He de dir que això
també la CUP ens ho va explicar
abans d'aquesta manifestació
que van fer els de SAT.
I llavors ja vam veure que hi havia
un problema concretament aquí, i llavors ens vam reunir
a uns quants grups, amb les treballadores
que es queixaven del seu estat que tenien actualment.
Clar, la gran part de queixa
ve donat per aquest conveni que tenim,
però que no té Sant Just, sinó que és el seu conveni
que hi ha, per tant aquí hi ha un problema
que això s'ha de reestructurar i no és una qüestió de Sant Just.
És que ells demanaven, sobretot, municipalitzar
el servei. A veure, nosaltres,
en quant a la municipalització, així com la CUP ho té molt clar
i veu què s'ha de fer, nosaltres aquí
hauríem de veure exactament què
i quina quantitat, i com ells parlaven,
que potser no fa falta que sigui tot, sinó que podria ser parcial,
s'ha d'estudiar, i sí que és veritat que
amb els diferents grups i les reunions que estem fent
a altres municipis en el qual això ho tenen municipalitzat
a veure com. I això és veritat que hem començat a mirar-ho
si hi ha alguna opció. Nosaltres a priori no creiem que la solució
sigui municipalitzar-lo, a priori,
però sí que és veritat que s'han de veure aquestes necessitats.
Ells es queixaven molt del tipus
dels horaris que fan, com els tenen partits,
els queden hores mortes entremig, entre hora i hora,
perquè se'ls anula i llavors aquestes hores les han de recuperar
després. I aquí sí que és veritat
que ara hi haurà una renovació d'aquest plec, perquè al final
això s'externalitza a una empresa que és la que ho gestiona,
però sí que és veritat que nosaltres el que ens hem d'assegurar
com a Ajuntament és, escolta, s'ha de fer
un contracte que expliciti exactament en unes condicions bones,
i això s'ha de complir, i després des de l'Ajuntament s'ha de fer
aquest seguiment. Ens consta que la regidora
de Serveis a la persona, ara es tornaran a reunir amb l'empresa
i es faran, hem tornat a quedar amb els diferents portaveus
per parlar el tema un cop s'hagin reunit, per veure
aquest seguiment realment si s'està fent bé o no
i llavors valorar a veure si podem anar
a actuar sobre el contracte. Hi ha un petit incís, que això
ja els hi vaig dir en el seu moment també a les treballadores, i és que
clar, aquí hi ha un problema també de sou, evidentment,
per fer números rodons, si se'ls hi paga cent, doncs
és que és el que toca per conveni, doncs sí que l'Ajuntament va tenir
la voluntat en el seu dia de dir, escolta, doncs li donarem vint més, i en comptes
de cent, li donarem cent vint, però quan es va fer això en el contracte
des de les altres, des de diferents empreses
que es dediquen a això, van fer una licitació
en contra i la van guanyar alegant que això era competència
desleal. Per tant, nosaltres com a Ajuntament el que no podem fer
és donar-los més sou en el contracte de base.
Després se'ls poden donar plusos i coses que aquí sí,
però de base no els hi podem dir perquè és el conveni, i llavors
de fet, ja va passar, ens vam trobar amb demanda
a l'Ajuntament de dir, escolta, no podeu ficar aquests sou
perquè esteu fent competència desleal. Per tant, és un tema
complicat, però s'ha de dir que des de l'oposició
i de la mà de...
vam tenir molt clar que ho havíem d'actuar, i hem començat a fer una mica
de pressió, i esperem que aquestes reunions que estem fent i aquestes
trobades puguin tenir fruit i puguem
tenir la màxima vantajosa cap a
les treballadores. Un altre tema, volia obrir
a Ramona el malo del tema de les polítiques
respectuoses amb el canvi climàtic, també
amb el tema de la Riera i la defensa de la Vall,
és un malo que obrirem a la propera entrevista perquè
si no ens estendríem massa, i acabem ràpidament...
Serà molt interessant, jo crec que estarà bé d'aquí dos
mesos, crec que més podrem parlar bastant sobre aquest tema
perquè hi ha coses que...
I acabem ràpidament una mica fent la valoració
del buitema aquí a Sant Just, com s'ha viscut,
les activitats que s'han organitzat
i també en vistes de les properes activitats que hi haurà
al voltant del dia mundial
de la poesia, en el qual comença
la primària literària.
Sí, sí que és veritat, jo crec
que això és una punyó personal que
aquest buitema, doncs,
a nivell de visualització,
ahir es feia i es va fer l'acte aquest de...
aquí a Can Ginestar, precisament.
Per mi, aquest buitema crec que ha quedat una mica més
desdibuixat, és una sensació pròpiament meva,
crec que s'han fet les activitats,
portem fent tota la setmana,
ens trobem, ja que és una queixa,
no és una queixa, però sí que és veritat que és una dificultat
que ens hi trobem, que el dia clau, que és el buitema,
realment a Sant Just nosaltres dèiem, ostres,
on anem? Què anem a fer? Clar, no es fa res, el buitema a la tarda.
Per què? Precisament es fa,
perquè es vagi a la manifestació de Barcelona.
Llavors sí que trobem que aquest buitema
ha quedat algo més desdibuixat que el 3 anys.
A nivell, no és una raó,
ni vull culpar ningú, ni res, però sí que és veritat
que la sensació que ha donat perquè ho parlàvem,
perquè inclús tenim filiats o gent que parles,
que dius, ostres, on puc anar? Quins actes n'hi ha?
I sí que és veritat que hem trobat actes molt concrets,
adreçats per sort i molt bé també a gent jove,
però sí que amb una mica més amplitud
d'alguns altres actes que podríem haver fet,
però al final això és reivindicatiu
i és voluntari i es fa el que es pot.
Llavors sí que així com a parlar,
incadir faria aquest prec de dir,
escolta, hem de donar-li encara més ressò al tema
i que faci arribar, perquè sí que és veritat
que molta gent, però això passa amb totes les activitats,
que no els arriba la informació dels actes
i de les coses que es fan, potser per manca d'interès,
però llavors diuen, ostres, què hi ha?
Què hi ha avui a Sant Just?
Hi ha coses que s'han estat fent des de fa 4 o 5 dies,
però no se n'han assabentat.
Ramon, m'ho deixem aquí. Molt bé.
Ens tornem a trobar d'aquí un parell de mesos aquí a l'emissora,
més actualitat i més qüestions. Perfecte.
Doncs moltes gràcies, vagi molt bé, bon dia. Que vagi bé, adeu.