La Fundació Solidança ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi 2024,
juntament amb 9 altres entitats i 20 personalitats,
pels mèrits aconseguits en el pla cívic, cultural o de la defensa de la identitat catalana.
En el cas de Solidança, la consellera Sònia Hernández va destacar l'esforç de l'entitat
en favor d'una societat més igualitària i justa,
gràcies a la seva excel·lent labor d'inserció sociolaboral
a través d'activitats vinculades a la gestió integral de residus i a l'economia circular.
En paraules textuals de la consellera, un treball molt valuós
que conjuga la lluita social amb la media ambiental per tal de millorar la vida de la gent.
Avui a Ràdio d'Esvern tenim l'oportunitat de parlar amb Josep Maria Fissa,
president i fundador de Solidança,
i també amb Andrea Membrado, responsable de comunicació,
màrqueting i social media de l'entitat.
Són les 11 i 14 minuts i comencem l'entrevista del dia.
Per tant, saludem els nostres convidats.
Hola, què tal? Molt bon dia. Com va?
Molt bé. Hola, bon dia.
En primer lloc, enhorabona per haver rebut la creu de Sant Jordi 2024.
Què significa aquest reconeixement per Solidança
i com valoreu també aquest camí recorregut?
Bé, ho valorem d'una manera extraordinària perquè no ens esperàvem.
Així, a vegades, doncs, busquem d'alguna manera que se'ns reconegui,
però en aquest cas, doncs, no en tenim ni idea.
N'hem fet cap gestió i, per tant, ens ha vingut com un regal de Nadal,
un regal de Reis.
O tant.
Un regal de Reis.
I bé en un moment molt oportú,
perquè després de 27 anys de camí de la Fundació,
primera associació i ara des de fa 5 anys Fundació,
és que hi ha hagut moments de molt bon rotllo,
però també moments de crisi i moments difícils.
Per tant, que vingui ara, en un moment que estem creixent,
però que també hi ha nous reptes,
doncs, ens confirma en el camí que vam començar
i ens dona molts ànims.
Per tant, hi és un reconeixement que...
que ens estimula molt.
Voleu destacar alguna cosa d'aquest camí recorregut
fins arribar en aquest moment tan destacat?
Sí que ens ha dit que hi ha hagut, lògicament,
èpoques amb alt i baixos, no?
Èpoques més difícils,
però com valora el camí recorregut fins ara,
com a president?
Sí, bé, jo valoro que sempre ha pogut trobar,
perquè és que va començar d'una manera molt senzilla,
un petit grup de persones que,
inclús alguns en algun moment d'una manera voluntària,
després també contractats,
doncs, vam començar com amb una sabata i una espardenya,
vam llogar l'espai aquell del molí paperer,
en un moment en què allò era com un apèndix
de Sant Joan d'Espí,
entre Sant Joan d'Espí i Sant Feliu,
i una cosa antiga que, de fet,
des d'aquell moment la idea era dir
nosaltres rehabilitem o posem en valor
aquest patrimoni, aquesta fàbrica antiga del cartró,
i a la vegada, a la vegada que preservem aquest recinte,
creem llocs de treball.
Clar, això era un objectiu molt ambiciós,
hi havia, de fet, alguna gent em deia
estàs boig, no?, fer una cosa així,
perquè era molt gran.
Ara, clar, cap de més de 20 anys,
doncs allò s'ha urbanitzat tot,
desfet va venir de seguida la gent del Barça,
volien indemnitzar-nos i que marxéssim,
i no, vull dir que hi ha hagut una primera etapa
de molt coratge, de molta valentia,
de gent que es va comprometre,
i això, jo el que valoro és que al llarg dels anys
hem anat trobant gent que s'ha implicat.
Ara, evidentment, tots els que sent que és,
més de, pràcticament, gairebé 300 persones,
doncs tothom té contracte, no?
I, per tant, doncs, diríem, ja té aquesta
motivació també econòmica o laboral.
Clar.
Però l'esperit amb el que van començar,
jo estic orgullós que s'ha anat contagiant,
o sigui, el primer grup i després els altres
que s'han incorporat fins avui,
veuen que solidar-se és una cosa que
que xucla, que te la sents teva.
I és clar, això, perquè, doncs,
jo encara que sóc el president i fundador,
jo no sóc ni empresari,
no tinc altres oficis i altres coses.
Per tant, si no hagués sigut,
per tot aquest procés de gent que s'ha implicat,
que s'hi ha posat,
que ha agafat l'esperit aquest,
no?, d'això de l'esperit que està molt...
Ara, quan venia cap aquí,
veia els nostres camions,
que posa un compromís amb les persones
i una aposta pel medi ambient.
Doncs aquest lema, això, doncs,
és actual i la gent se l'ha fet seu.
Molt bé.
Quines activitats, projectes, accions
fa a Solidança per sensibilitzar, no?,
sobre la prevenció de residus
i fomentar una economia més sostenible?
I quin impacte tenen les accions?
Això jo li demanaré a l'Andrea
que ho concreti més,
però, diríem, intentem...
Primer, la mateixa gent que hi treballa,
esclar, si no et creus en la feina,
doncs, difícilment pots fer aquesta labor de sensibilització,
per tant, la gent que va recollir,
la gent que ven les botigues.
Però, llavors, hi ha unes altres àrees
de sensibilització
que l'Andrea pot concretar ara,
i que són, doncs, arribar a les bases, no?
Finalment, gràcies, Josep Maria.
Jo et diré una mica més
tot el que tenim així com a present
el dia a dia que treballem amb tot l'equip
i que el Josep Maria ens va veient allà
i sempre es sorprèn de,
ah, cada dia sou més, cada dia...
i li agrada molt veure cares noves
i això, llavors,
des dels inicis,
el que té Solidança Rova Amiga
són campanyes d'educació ambientada des d'escoles.
Creiem que això és un foment
per tots els municipis,
per consolidar tot el que és
la transparència del nostre projecte
cap a la ciutadania,
però des dels més petits,
cap als seus amics i les seves famílies.
i ho fem des dels inicis del programa Rova Amiga
i funciona molt bé,
que és anar a les escoles,
fer xerrades,
explicar el nostre projecte,
el projecte social i ambiental,
d'inserció laboral
i d'economia circular
i també, més enllà d'això,
també fer tallers
per ensenyar recursos
de com els infants mateixos
poden reconvertir els seus residus
i convertir-los en recursos
per avenir-los,
a més de fer campanyes
de recollir robes i demés.
Però, paral·lelament a tot això,
amb els anys hem anat fent tallers
a la ciutadania,
centres cívics, biblioteques,
i vam donar un pas endavant el 2019,
vam crear una furgoneta, també.
Una furgoneta que va pels municipis,
sensibilitzant a la gent,
ensenyant a la gent a reparar.
Sant Just també.
Sí, sí, clar,
ve cada any també a Sant Just.
Ara, per la festa de Sant Just al carrer,
la festa de la tardor,
va venir la Didaltrac, crec que va ser.
I ahir també hi era la Fira de Nadal?
Sí.
Ahir també hi era la Didaltrac.
La Didaltrac, doncs sí,
sí, va venir eventualment,
i al final totes aquestes furgonetes
com les tallers que fem a centres cívics
i biblioteques,
el que fan és que empoderarà la ciutadania
en la reparació.
Nosaltres no reparem
si no ensenyem a reparar.
Nosaltres et donem recursos
per reaprofitar el que podria ser
un residu d'un bric
i fer un motge per fer sabó,
o el que podria ser
un que tens una peça trencada de roba
i tu mateixa
poder-te l'aprendre a reparar.
O una cafetera que dius
no surt bé el cafè,
en compro una altra.
Podríem comprar-la,
efectivament,
perquè són molt econòmiques,
però saber que té molta més vida.
I creiem que tot això
conjuga molt
amb tota l'activitat que fem nosaltres.
Saps que la ciutadania
s'empodria a aprendre a reparar.
Del tema que parlàvem
de les campanyes
a les escoles,
suposo que aquí a Sant Jus
també s'han fet
aquesta escala,
a les centres de Sant Jus
s'han fet aquestes campanyes.
Sí, a Sant Jus
s'han fet des de sempre,
es fan a diferents escoles.
Actualment ara portem
dues activitats
de sensibilització de roba
amb el canvi d'armari
perquè es fan durant tot el curs.
Llavors, al següent trimestre
s'anien a més escoles,
s'han fet dues activitats
de 30 alumnes,
però durant el curs,
encara queda molt de curs,
llavors ens anem a repartir una mica.
I específicament a Sant Jus,
que això només ho fem aquí,
a les escoles de Sant Jus
durant la Setmana Europea
de Prevenció de Residus,
que ha sigut ara el novembre,
l'última setmana,
l'Ajuntament aposta
per trucar-nos i dir
podeu fer una campanya
de sensibilització dels petits aparells
electrics i electrònics,
perquè nosaltres també gestionem
el que serien residus
d'aparells electrics i electrònics,
no fem roba,
aquests residus i mobles.
Sí, a més de fer aquesta activitat
i d'anar a les escoles,
també fem una altra activitat
que és molt important,
que és que justament aquí,
la Seu de Sant Just,
que és la segona etapa
després del molí paperer de Sant Joan,
vam venir aquí,
ara ja al cor de l'administració,
on hi ha el batec
dels impulsos aquests que hi ha
per tota l'entitat,
doncs aquí a Sant Just
fem tota la tria,
o sigui, arriba la roba
i es fa tot un sistema de tria
i és molt manual
i això fa que
puguem crear molts llocs de treball,
inclús una gana hem hagut de fer
dos torns de treballadors
i treballadores
per triar la roba,
perquè és que
dels contenidors,
les bosses,
doncs,
es recullen a les furgonetes
i es porten totes aquí
i aquí hi ha la tria.
Doncs,
realment,
impressiona,
perquè aquí veus,
doncs,
totes les tonelades
i tonelades de roba
que es van acumulant,
com es tria
i es tria
amb una eficàcia
que han anat aprenent
durant el començament,
fa més de 20 anys,
hi veient muntanyes de roba
i no ho podíem.
Ara,
doncs,
tota està ben classificada
amb un sistema,
ja dic,
manual,
però molt pràctic,
inclús hem après,
vam fer,
al començament,
vam fer alguns viatges
a França
perquè amb això
del tractament de la roba
estaven més avançats
que nosaltres,
els vam anar a aprendre.
Llavors,
aquí hi ha tot un circuit,
però també hi ha
les premses
que on es compacta roba,
roba triada,
que aquesta,
doncs,
s'exporta.
Aquesta és una altra cosa
important,
amb bales
o de 50 quilos
o unes bales també
de 300,
que és perquè pugui
recuperar-se el fil.
Clar,
el que són peces de roba
i es poden vendre,
doncs,
aquí
o a alguns països africans,
degudament,
diguem-ne,
doncs,
controlats,
no?,
amb la traçabilitat,
però també el que és un residu,
fins ara,
ho portàvem,
molt especialment,
al Paquistan,
però estem trobant maneres
que no l'hagin d'enviar fora,
sinó que aquí,
amb empreses d'aquí
que estan innovant,
torna a fer,
amb el possible,
abans de ser incinerada,
aquesta roba,
tornar-ne a fer fil.
I això ara ja
ho estem fent.
Per tant,
llavors,
visitar això,
visitar aquest circuit
i que es pugui,
com ara jo ho explico,
que la gent,
doncs,
allà ho pugui explicar,
impressiona,
llavors dius,
ara ja sé que quan jo
tiro aquesta peça de roba,
doncs,
no es llença,
sinó que es recupera,
que té un circuit,
no?
I això és el que nosaltres
anomenem aquesta
economia circular,
no?
Que no es malbarati,
que no torni a fer
la volta al món,
perquè les peces de roba,
des de la matèria prima,
venen de països,
doncs,
d'aquests del tercer món,
per fer el teixit,
van anant d'un país a un altre
fins que arriba aquí
i aquí se li torna a donar,
i el residu torna a donar,
o sigui,
hi ha peces de roba
que podrien haver donat
dues o tres voltes al món,
això no és sostenible,
eh?
quan parlem del consum
de proximitat,
ha de ser tot el circuit,
que el que nosaltres aquí
fabriquem
i després és un residu
que moltes vegades
és malbarata,
doncs,
nosaltres li tornem a donar
una vida
i no hi ha,
doncs,
una explotació
tan explosiva
pel planeta
com fins ara,
ho hem de millorar,
això,
oi?
Ho dic bé,
això?
Sí, sí,
totalment,
totalment.
De fet,
el programa de Roba Amiga
és una de les vostres
iniciatives
potser més conegudes,
no?
No sé si tenim
algunes dades
de balanç
dels últims anys
aquí a Sant Just
de com ha funcionat
aquest sistema
de recollida.
Justament,
he demanat avui
les dades
de com anem,
de com va l'any,
i em diuen
no l'hem acabat encara,
dic,
bueno,
com va anar l'any passat
i com està l'any,
aquest any.
O sigui,
ja estem a punt
de superar l'any passat
i no hem acabat l'any encara.
l'any passat
es van recollir
86.510 quilos
de roba.
Aquí a Sant Just.
Sí,
aquí a Sant Just,
només,
nou contenidors tenim
aquí a Sant Just.
Nou contenidors.
Nou contenidors,
portem des del 2003,
o sigui,
que és dels municipis
que va apostar,
dels primers
que va apostar
per Roba Amiga,
i l'any passat
vam arribar a això,
86.510 quilos.
Aquest any
ja portem 86.500.
Uau.
O sigui,
que estem a 10 quilos
de superar l'any passat
i encara no hem acabat l'any.
Això vol dir...
que possiblement
arribem.
No sé,
ara no visualitzo
10 quilos de roba,
però, bueno,
superarem.
30.000, segurament.
Superarem segur.
Ostres.
I, clar,
el cas és això,
l'important és incrementar
en tots els municipis,
el que passa és que
s'incrementa a poc a poc,
un 5%,
un 10%,
3%,
anualment,
i seguim en aquesta línia,
saps,
d'incrementar any rere any
la recollida de roba.
amb això és bo
que a vegades
s'expliquen
llegendes negres,
no?
Ui.
En el sentit que...
Què vol dir?
No, mira,
no ho tiro jo.
A vegades m'he trobat
amb persones
que potser m'han dit
és que jo no ho tiro
aquest contenidor
perquè això
és per fer negoci.
Jo ho vull donar
amb algú
que no hi faci negoci.
I, clar,
llavors
ets una apunyalada,
dius,
home, no,
justament
la llàstima
és que encara
molta roba
es tiri els contenidors
que no són de roba
i roba també bona
o es deixen
allà de qualsevol manera
perquè,
doncs,
esclar,
la roba
inclús nova
n'hi ha de molt barata.
Dona molta qualitat
però
molt barata.
Llavors,
és que aquesta llegenda negra
dic jo
que tot és per fer negoci,
doncs,
la nostra entitat
com moltes d'altres,
jo ara no vull
dir noms,
no,
i segurament
no totes ho fan
amb la mateixa qualitat
però
garantim
que realment
aquella roba
es tria,
se selecciona,
la majoria d'aquesta roba
es posa a la venda
a uns preus econòmics
i el resultat
no és
una mena de
dividends,
no,
que dius,
mira,
ara aquí,
tot,
des d'ajua mateix
que soc el president,
tots els patrons,
tota la gent
que també fa altres
treballs voluntaris,
evidentment,
no,
no hem cobrat
ni cobrem mai res
d'això,
i quan anem a comprar
les botigues,
jo primer,
doncs,
pagues el que
allò costa,
què és aquest diner
per crear nous llocs
de treball,
per això
hem pogut fer,
doncs,
aquest creixement
de llocs de treball
d'inserció,
que cada vegada
també
és més difícil,
no,
hi ha tot una àrea
assolidant-se
que fa això,
no,
el resultat
econòmic,
reinvertir-lo
amb la inserció,
i això vol dir,
no solament,
mira,
aquí tens un contracte,
que alguns d'aquests
contractes estan
també ajudats
amb subvencions
de la Generalitat,
amb els comptes
i amb les auditories
que passem,
sinó que
fem això,
itineraris
d'inserció,
i què vol dir
un itinerari?
un camí
perquè aquella persona
que ha arribat aquí
perquè no ha trobat
una altra cosa,
realment això
sigui
una catapulta
per
poder trobar
després ja
un treball definitiu,
alguns sí que es quedaran
a la mateixa
solidància,
però nosaltres
no podem engruixir
la gent
que porta
tot el conjunt
de solidància,
els indefinits,
diguem,
sinó que són
un i mig dos
perquè puguin
anar
a l'empresa ordinària,
la qual vol dir
que també hi ha
tota una gent
d'allà
de solidància
que mira
aquestes empreses
i és clar,
també és una garantia
que gent
que s'ha format aquí
doncs ja té
una garantia
per entrar
en una empresa
normal,
per tant,
aquesta és
una mica
la història
també circular,
no?,
economia circular
que és que la gent
troba treball
però troba
una catapulta
per la seva família
i per empoderar-se
ells mateixos.
Clar,
al final és com
molt important
que solidància
és una entitat
sense any de lucre,
tot el que guanya
és per invertir
en el projecte
social i ambiental
i quan hi ha beneficio
el que es decideix
és invertir
en nous jocs de feina,
una nova botiga,
per això el nostre creixement
va tan poc a poc
creixem molt poc
o sembla que
per nosaltres creixem molt
perquè estem molt orgulloses
de tot el que passa
a l'entitat
però
no tenim injeccions
externes de diners
més enllà de subvencions
que ens ajuden
a impulsar
projectes,
projectes innovadors
o crear una nova botiga nova
i
i d'això
és el que va
tot el que fem nosaltres
és donar una nova vida
a la roba
i també generar
una economia
que és una economia circular
i una economia social
que ens permet
donar una nova vida
a un residu
i evitar que sigui
un rebuig
a la vegada que
generem nous jocs de treball
d'inserció laboral
i és el que deia el Josep Maria
nosaltres som una empresa
d'inserció
que el 2006
es va crear
gràcies a la nova llei
d'empreses d'inserció
que era nova
ens va permetre
professionalitzar
tots els nostres processos
que ara tenen
tècniques d'inserció
d'acompanyament
i a totes aquestes persones
un 70%
de la nostra plantilla
són persones
que ven derivades
dels serveis socials
dels municipis
col·laboradors
i inicien
un contracte laboral
amb nosaltres
però que és un contracte
d'inserció
durant aquest contracte
d'inserció
estaran entre 6 mesos
i 3 anys
amb nosaltres
acompanyades
per tècniques
d'inserció laboral
que és un equip
que ja són 5 persones
perquè tots els nostres serveis
inclouen
aquesta part
de personal d'inserció
llavors
les acompanyen
als hàbits laborals
a recapacitar
els seus hàbits laborals
o al millor
mai ja els han tingut
perquè són persones
que han passat situacions
o estan en una situació
que no
no estan pensant
en els seus hàbits laborals
i no estan pensant
en poder comprar menjar
possiblement
o en poder pagar el lloguer
si és que el tenen
llavors
les nostres companyes
les acompanyen
a recuperar els hàbits laborals
o a tenir-los
a formar-se
a veure què volen fer
amb el seu futur
cap a on volen anar
al seu sector
i això comporta un temps
i comporta un temps
i un lloc de treball
en què elles puguin estar tranquil·les
i acompanyades
per psicòlogues
i psicopedagogues
que les ajudin
a estabilitzar-se
i a través d'un sou
aquest sou
les permet
durant uns mesos
tornar a estabilitzar
la seva vida
i fins que arriba
el moment final
de dir
aquesta persona
està preparada
sap on vol anar
i hi ha un equip
de prospectors
també
que contacten
amb empreses
i a través de responsabilitat
social corporativa
ens ajuden
a obrir ofertes
de treball
per aquestes persones
i bueno
és com una empresa pont
saps
tu estàs en una empresa pont
que és solidança
estàs durant un temps
que necessites
preparar-te
per al món laboral ordinari
que és molt dur
al final
i bueno
la nostra feina
està en tot aquest procés
de 6 mesos a 3 anys
amb aquestes persones
finalment
solidança
és una escola
de formació
o sigui
no solament
fem contractes laborals
sinó que en el mateix contracte
hi ha això que dius
d'acompanyar aquella persona
amb la seva situació familiar
que de fet
una bona part
de la gent
que està
en la nostra empresa
d'inserció
són immigrants
immigrants
de ja fa temps
i que doncs
aquesta potser
és la seva primera feina
immigrants
que acaben d'arribar
també hi ha
alguns
en alguns programes
que han fet
amb la Generalitat
d'ajudar
a fer els papers
no?
clar
llavors
però tot a través
o sigui
no ho fem nosaltres
directament al carrer
sinó que a través
dels serveis
socials
de cada municipi
doncs
i per això
doncs són
és tan important
la col·laboració
que tenim
doncs
amb ajuntaments
com aquí
Sant Just
que hi ha una bona relació
amb els serveis
socials
amb l'ajuntament
amb les conselleries
doncs que
i llavors
o programes conjunts
que també hem fet
programes conjunts
solidant-se
ajuntament
i això
i per tant
la cosa
de l'escola
de la formació
és molt important
i cada vegada més
vam començar fent-ho
una mica
sobre la marxa
però ara
l'hem anat com
formalitzant més
doncs
trenarem també
els locals nous
que hem llocat
així
perquè a vegades
hem hagut de fer formació
en alguns locals
d'allà
dels Molí
doncs que bueno
són macos
perquè són patrimoni
però que fa fred
o que fa calor
doncs hem anat trobant
també una manera
d'una escola
de formació
perquè la gent
s'empoderi
perquè surti
de fet l'altre dia
jo una persona
que és que dius
que no coneixia
i tal
i vaig preguntar
i tal
i llavors
és que
és que li feia
com una mena
de petit interrogatori
em diu
sí
jo m'he llamo tal
i tal
doncs mira
jo sóc el fundador
i va fer una cara així
i diu
ah pues
li agradezco
molt xula
l'oportunitat
no?
també m'han donat
bueno
que no sóc jo
és l'entitat
per això repeteixo
el que han dit
també al començament
que la creu de Sant Jordi
és una obra col·lectiva
o sigui
s'ha pogut fer
perquè molta gent
s'ha cregut
el que uns quants
al començament
doncs van veure
i això s'ha anat
transmetent
jo
em sento orgullós
que l'ànima
l'ànima de solidarça
doncs continua
i que sí
sí
sí
totalment
la veritat
és que
totes les persones
treballadores
i participants
fem moltíssimes coses
voluntàries
vam fer un mercat
el 17 de passat
que estava amb la majoria
de persones
eren treballadores
voluntàries
no eren
no eren
companyes voluntàries
que algunes van venir
de visita
i es van quedar
a ajudar
a treballar
ostres
generem
molta acció
voluntària
i al final
és perquè
totes ens creiem
el projecte
perquè el veiem
al dia a dia
ens creiem
el projecte
en el que estem
treballant
perquè el veiem
al dia a dia
i apostem per ell
i apostem per ell
d'aquesta manera
llavors
és una manera
que et doni més
treballis
molt més a gust
perquè treballes
en una cosa
en la que creus
que genera un canvi
a la societat
i
llavors et fa apostar
per
diferents activitats
ho hem de deixar
en aquest punt
endavant
endavant
sí
només m'agudria
subratllar
una cosa
el nom
no m'has preguntat
per què
solidança
la paraula
solidança
ah
solidança
ah pel nom
sí
m'ho preguntes
oi?
sí sí
li pregunto
i per què
solidança
sí que és solidança
bé doncs
la paraula aquesta
solidança
sí
que és molt bonica
no és
solidança
no
és
una paraula
medieval
sí
que
en els diccionaris
normals
no es troba
nosaltres l'hem
recuperada
va ser
amb una nit
amb uns amics
que eren
filòlegs
i doncs a les 3 o les 4
de la matinada
vam trobar
aquesta paraula
que significa
pacte
eh
contracte
compromís
entre dues
persones
o dos col·lectius
per un objectiu
comú
el que passa
que a l'edat mitjana
doncs aquest objectiu
comú era
l'amo
el noble
i el vessall
i era desigual
i va dir
mira
recuperem la paraula
i li donem un nou sentit
és un contracte
que fem una solidança
entre persones
per ajudar-nos
botoament
perquè de fet
els que treballeu
i els que ho hem fundat
i tal
hem après molt d'això
per tant
ha sigut un
jo dono i tu dones
i en aquest compromís
fem una solidança
col·lectiva
i el logo
el logo és també
d'un professor
de l'universitat
que ja és mort
el Francesc Orenes
molt maco
i és un logo
extraordinari
aquest logo aquest
és una
com un ull
que mira el futur
amb uns ocells
aquí que volen
bé doncs no
això
fem solidança
és la filosofia nostra
que bé
doncs amb aquest missatge
que ens deixa
el president i fundador
també de solidança
acabem l'entrevista
d'avui
moltíssimes gràcies
per haver vingut
i haver-nos també
doncs explicat
una mica
el projecte
que hi ha darrere
i lògicament
ja queda
totalment entès
perquè
perquè la Generalitat
doncs ha decidit
també doncs
donar-vos
una última cosa
segurament vindrà
aquí
a la recepció
que es farà
al Palau
al Teatre Nacional
sí
d'això
vindrà
d'això
el Jesús Castro
que el Jesús Castro
vindrà
i també suposem
que vindrà
perquè el Marc Pintó
el nostre gerent
diu que per exemple
l'alcalde
que vingués
molt bé
que hi hauria
l'alcaldessa
de Sant Joan d'Espí
i l'alcalde
d'aquí Sant Jus
que són
els dos municipis
que ens fan al costat
fantàstic
que vagi molt bé
una abraçada
felicitats i enhorabona
moltíssimes gràcies
gràcies
gràcies
Fins demà!