Ens toca seguir amb la ronda d'entrevistes al món de l'esport local d'aquí, de Sant Just.
Avui ho fem amb la Mireia Duran, que ja la tinc al telèfon.
Ella és una de les responsables, una de les propietàries
i també professora del Club de Taekwondo de Sant Just.
Hola, bona tarda, Mireia.
Hola, bona tarda.
A veure, amb quins objectius vau començar aquesta temporada, aquest curs 2021-2022?
En quin punt us trobeu ara? Com va?
Vam començar una miqueta amb la idea de poder recuperar la normalitat,
igual que tothom, jo crec.
Vam començar a reactivar les competicions de nivell regional com estatal
i una miqueta tornar a agafar-les en la competició,
tornar també amb les classes una miqueta en format habitual.
Vam començar una altra vegada les escoles,
que fins ara no havíem pogut fer les activitats allà perquè l'any passat no ens vam poder fer.
I recuperar això, una mica la normalitat.
Vosaltres, al llarg dels mesos més durs de la pandèmia,
vau perdre volum d'alumnes, persones que es donessin de baixa del club?
Sí, suposo que com a tot arreu.
El que passa també ens va ajudar molt el fet que no vam parar mai de donar classes.
Quan vam tancar, de seguida els deu dies estàvem començant a fer les classes online
i les vam estar fent fins a l'estiu, des del març que es va tancar fins a l'estiu.
Vam estar fent les classes online de tal manera que els nanos, almenys a casa,
podien fer activitat física encara que estiguéssim confinats.
I després ja es va poder començar pel guiar Sant Joan,
vam començar a fer les classes a l'aire lliure,
perquè érem un entorn més segur, es permetia fer-ho
i també la gent se sentia més còmode treballant així a l'aire lliure.
I llavors sempre en algun moment que pel que sigui hem tancat gimnasos
o ens han restringit d'activitat,
sempre hem continuat amb l'activitat, ja sigui en format online o a l'aire lliure,
o quan ens han pogut ja dintre del club.
I llavors és una manera també que hem pogut mantenir els alumnes
perquè sempre hem tingut una opció per poder seguir practicant.
I a nivell més de salut mental és a dir d'ànims.
Vosaltres això ho heu vist reflectat, que els ha afectat,
el fet de tota la pandèmia, d'estar un temps sense poder venir?
Bé, sobretot jo crec que mentre van estar...
els nens sobretot mentre van estar fent el confinament inicial,
que van ser tres mesos molt durs,
i sí que llavors els pares ens deien que la hora que feien la classe online
era una hora que tenien els nanos allà de moure's, de fer exercici,
de distreure's, que estaven tot el dia una miqueta pendents
de poder connectar-se per poder fer una mica d'exercici i distreure's.
I tenir una ocupació en aquell moment, que tenien molt temps lliure,
i en aquell moment sí que els va anar molt bé
i totes les famílies ens ho van comentar.
I després ja sí que una miqueta com ja van recuperar cadascú la seva vida,
ja sigui amb la feina o amb els estudis o amb què sigui,
doncs era recuperar l'activitat que feien,
però sí que és veritat que ja no estaven tancats a casa.
Llavors era una miqueta poder seguir fent activitat física,
però ja com sí que sortíem per anar a l'escola o el que sigui,
ja no es notava tant de diferència d'època senrera.
Ara deixant una mica de banda el Covid, com van les competicions?
Teniu alumnes que estan federats?
No sé molt bé com funciona tot aquest tema amb el Mundo del Taekwondo.
Nosaltres tenim tots els alumnes federats,
i ja sí, perquè els nivells de cinturó són oficials en aquest sentit,
com també per a tots aquells que volen competir.
A nivells de campionats, al curs passat ja van començar a reactivar-se,
i a partir d'aquest setembre s'ha notat molt més un pas endavant
i han començat també no només campionats més importants,
que aquests sí que s'havien fet,
sinó també campionats de promoció, campionats per nens petits,
també s'han començat a reactivar tot,
i una miqueta torna a competir.
Ara aquest cap de setmana tenim el campionat júnior de Catalunya,
la setmana que ve tenim l'infantil,
d'aquí un mes està el sub-21, va anar a 20 campionats,
i ara sí que es va agafar una altra copa al ritme habitual de competició,
i n'hem passat això, es va poder fer poca cosa,
però el que es va fer la veritat és que va anar bé,
vam tenir un alumne que va ser campió del campionat universitari de Catalunya,
i després a més a més ell li van donar el premi de millor esportista universitari
del 2021, va ser el Marc Segovia,
que és un alumne que porta molts anys amb nosaltres,
i va estar reconegut la seva feina i ho va agafar molt bé.
I que teniu molts alumnes que estiguin en aquest punt de competició?
Hi ha de tot, perquè avui en dia hi ha campionats de petits,
llavors sí que ja amb deu anys poden començar a competir,
llavors sí que hi ha alumnes que es troben més en un punt de formació,
i es agafa experiència i anar competint,
que s'ho passin bé i que es vagi informant,
i en altres que sí que ja estan en categories juniors o senyors,
que hi ha objectius, sempre hi ha guanyar campionats aquí a Catalunya,
anar als campionats a Espanya,
són diferents objectius que depèn del seu nivell i de la seva trajectòria.
Perquè, més o menys, quants alumnes teniu al club?
Doncs, més o menys, entre el club i les escoles,
que estem en un parell d'escoles donant classes,
deurem tenir uns 160 alumnes.
Déu-n'hi-do, 160.
I és un esport que practiquen més nois o que practiquen més noies?
Més nois, poder?
Bé, antigament sí que quan jo era petita, jo practicava taekwondo,
i potser una o dues nenes més eren les nenes de la classe,
tot el resta eren nens.
Avui en dia això s'està invertint moltíssim.
No sé si és un tema cultural,
perquè les noies volen que sàpiguen defensar-se
i que es tinguin eines per poder-se defensar el dia de demà,
o si és perquè aquests conceptes d'esport de nois o de noies ha canviat.
És veritat que tenim classes que tenim més noies que nois.
Ah, sí? Ostres!
No és l'habitual, amb els més petitons potser no passa,
i amb els més grans allà hi estem,
però sí que en les edats intermitges tenim algun grup que tenim gairebé igual,
inclús en algun grup tenim més noies.
Ostres, i això quan es va començar a revertir?
No fa gaire anys o...?
No, va començar potser fa quatre o cinc anys,
vam començar a veure un canvi de moltes noies,
moltes noies que començaven a practicar taekwondo.
Molt bé, molt bé.
I preguntant una mica més sobre aquest esport,
sabem que hi ha el tema dels cinturons,
hi ha exàmens oficials,
o són exàmens que feu vosaltres des del club?
Com funciona?
Nosaltres, com a club,
ha escrit a la Federació Catalana
i els professors que tenim tots els títols d'entradadors,
tenim la possibilitat de fer els exàmens de nivell
que es fan des del cinturó blanc fins al cinturó negre.
A partir d'aquí, els cinturons negres es fan exàmens oficials a la federació,
que és en un tribunal de la federació,
i es fan tres vegades a l'any,
i allà es reuneixen els nanos de tot Catalunya
i fan els exàmens per pujar a més de cinturó negre.
Ja seria primer dan, segon dan, tercer dan,
aquests nivells que es fan ja exàmens a la federació.
Vale, vale, vale.
I ara, ja per preguntar també,
no sé si de quin cinturó són els alumnes que teniu,
que més venen al club.
Clar, començant amb cinturó blanc,
les famoses van pujant.
A partir de les classes de juvenils,
que són els que tenen 14 anys cap amunt,
ja trobem molts cinturons negres.
Són molts nanos que van començar amb nosaltres des de petitons
i porten molts anys al club,
i ara ja molts d'ells són cinturons negres.
Hi ha classes que la gran majoria són cinturons negres,
i després la gent que està pujant o que ha començat fa poc, també.
Però sí que tenim molts cinturons negres,
per això, perquè són nanos que van començar amb nosaltres amb 7-8 anyets,
i ara en tenen 15 o 16 i ja són cinturons negres.
¿Hi ha algun edat, Mireia, que recomanis poder començar el taekwondo?
Nosaltres sempre aconsellem que abans dels 6 anys és difícil practicar taekwondo.
Tenim classes específiques per a nens de 3 a 5,
però són classes de psicomotricitat,
on es fan jocs, on es fan circuits, són diferents classes.
Però el taekwondo, com a tal,
la no deixa de ser una classe que és molt marcada,
hi ha disciplina, hi ha un ritme de la classe,
és complicat per a nens més petitons.
A partir dels 6 anys sí que és adequat començar.
6-7 anys és perfecte perquè els hi agafen uns hàbits,
agafen també una forma física, llavors els hi va molt bé.
¿I com desenvolupeu les classes?
És a dir, practiqueu, no sé com funcionarà mateix,
no sé si practiqueu moviments o practiqueu el tema de valors,
o com funciona?
Bàsicament al taekwondo hi ha com 3 parts,
una part és la part tècnica, la part més tradicional seria,
una altra part és la part esportiva,
que és la part que pot viure a les olimpiades,
i una altra part seria la part de defensa personal.
Llavors intentem que totes aquestes coses
les anem treballant durant la setmana,
fent diferents exercicis, alguns més tècnics,
alguns més aplicats a combat, alguns a defensa personal.
Intentem que durant la setmana,
les diferents classes que venen els nanos
i la gent gran vagin treballant tots els aspectes.
Potser en categories infantils o petits i de més grans,
els adults, és on se sembla més el tipus de pràctica,
perquè es fa una pràctica més tradicional.
I en canvi, les edats del mig, que són els juvenils i cadets,
que són adolescents, necessiten una mica més d'estímul
a nivell esportiu, més físic,
i llavors també treballem potser una mica més
la part de la taekwondo esportiu, diguem.
Però sí que al llarg de la setmana tots practiquen de tot.
I més o menys que són un parell de dies que tenen d'entrenament?
Sí, quan són petits són dos dies,
i quan són més grans ja són tres dies.
Vale, vale, vale.
I ja per anar acabant, Mireia, el tema de l'afició,
que en aquest cas es traduiria a familiars, pares, mares,
com estan amb les competicions o com van a veure els fills i filles?
Estan animats?
Veuen que els seus fills i filles estan contents
de practicar aquest esport i els valors que els hi transmeteu?
Sí, la veritat és que tothom, amb els familiars que parlem
i tots els alumnes o exalumnes que hem tingut,
que ha passat moltíssima gent pel club,
la veritat és que estan molt contents
perquè qui ha practicat algunes vegades els marcials,
sap que t'aporta uns valors i una disciplina
que difícilment en altres llocs ho trobis.
I la veritat és que tothom està molt content.
A nivell d'afició i així és superrespectuós a la gent
i no trobaràs mai cap problema,
com a vegades poden haver-hi algun altre esport o alguna cosa.
La veritat és que funcionen molt bé les competicions
i mai hi ha hagut cap incident ni res
i tot són molt respectuosos sempre.
Molt bé, doncs Mireia, jo crec que no ens deixem cap punt per repassar.
Res més, seguim endavant amb les arts marcials,
concretament amb el taekwondo, i que vagi tot molt bé.
Sí, sí, tenim moltes ganes ara,
aquest 2022 l'encarem amb molta il·lusió
per recuperar tot el tema de les competicions
i també perquè tenim un projecte important amb MEN
que ens canviem de local.
Ostres, què dius!
Després de 42 anys...
Vaja bomba!
Portem 42 anys aquí al Carre Major
i ara ja ens canviarem de local a un local més gran,
serà tot nou, estarà molt bé.
Tenim aquest projecte amb MEN i és important per a nosaltres.
També, acabant aquest curs, acabant el 2022 o...
No, esperem ja que sigui abans d'estiu.
Ostres!
Ja estem preparant-ho tot, el tema de les obres i tal,
i esperem ja que abans d'estiu ja puguem estrenar...
Però el local aquí és en just, serà el local?
Sí, sí, exacte.
És aquí mateix el poble, però bueno, a un altre lloc.
Després de 42 anys portàvem aquí.
Deixem això amb nostàlgia,
però és veritat que si és per millorar,
doncs està bé fer un canvi.
Clar, potser us ha quedat petit...
Sí, exacte.
Busquem una mica més gran, més espai,
i al final hem trobat un lloc que està molt bé,
que s'adapta molt bé al que buscavem.
Però quin lloc és? Quin local?
Està aquí a Sant Just també,
però en lloc d'aquí al barri sud on estem ara,
que és al Carre Major,
està més a prop de la part de la gasolina.
La...
A prop de...
Tocant la part de la gasolina,
tocant la part d'esplugues,
a prop de la carretera ballol,
doncs per allà.
Sí, sí, però és Sant Just.
Molt bé.
No marxem del voltant.
Home, el Club Taekwondo de Sant Just s'ha de quedar Sant Just.
Clar, sí, sí.
No, així i tant, i tant.
Molt bé.
Doncs res, tindrem altres oportunitats, Mireia,
per seguir parlant i per aprofundir una mica més
en aquest tema del nou local del Club de Taekwondo de Sant Just.
Perfecte.
Quan sigui el moment.
Que vagi bé.
Vinga, moltes gràcies.
Adéu.
Gràcies.