Ràdio D'Esvern, 48.u-f-m, Ràdio D'Esvern, 48.u-f-m.
Vinga, ara mateix són un quart de 12,
esteu sintonitzant el 98.u-f-m a Ràdio D'Esvern,
l'emissora municipal de Sant Just.
Comencem la segona hora de la Rambla al Magazine de Matins
i ho fem, com sempre, amb l'entrevista del dia.
Que, per cert, també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Avui tenim de convidada la Marta Mossack,
la responsable del Servei Local de Català d'aquí de Sant Just.
Molt bon dia, Marta.
Hola, molt bon dia.
Bé, l'última vegada, em sembla que ens vam veure aquí a l'emissora,
va ser per al Dia Mundial de la Poesia, potser?
Sí, que vam venir amb l'alumnat.
Sí, sí, sí, vau llegir un troset de poesia
i ens vam passar molt bé aquell dia, eh?
Sí, i tant, i tant.
Bé, doncs ara han passat unes quantes setmanes,
estem ja al mes de juliol, comencen les vacances, no?
I des del Servei Local de Català esteu impulsant,
m'ha semblat llegir a les xarxes,
tot el tema del voluntariat lingüístic per als diferents comerços.
Sí.
Aprofitant també que des de fa potser més de 17 anys
que estem lliurant un cartell que està potenciat des de part de l'Ajuntament,
de tancat per vacances, o no tanquem, depèn, de la botiga,
doncs aprofitem per accedir als comerços
i oferir-los l'addesió al nostre programa de voluntariat lingüístic.
I és perquè necessitem que quan la gent surti al carrer
pugui parlar en català.
És a dir, tenim alumnes que diuen
només parlo català a l'aula, quan surto em veuen estranger
i ningú s'adreça a mi en català.
I és una mica fomentar l'ús oral tant dins com fora de l'aula
i conscienciar-nos tots que també hi ha gent que vol practicar-lo
i que la llengua, si no es parla al carrer, no avança.
I per això estem potenciant el programa de voluntariat lingüístic,
sobretot ara als comerços.
I també fem les parelles lingüístiques, que és una feina de tot el curs,
sempre, no parem mai, però ara a l'acabar les classes
doncs hem aprofitat anar als comerços i potenciar-ho.
De fet, en teníem una vintena i ara, abans de venir,
estava repassant i ja arribem a 60 adhesions.
A 60?
A 60 i estic molt contenta perquè tampoc hi ha tants comerços a Sant Just,
és un poble que no és el cas.
Però gairebé tots, un 90% s'adereixen al programa
i això és una satisfacció també.
Com feu aquesta cerca de comerços que es vulguin aderir, Marta?
Com els hi proposeu?
Porta a porta, és a dir...
Ostres, això és com el sistema de reunió de regidors.
Porta a porta, picant, caminant moltíssim.
La veritat és que estic aprofitant el lliurament del carrer
ja tancat per vacances, que com fa tants anys em veuen,
em veuen, ens veuen,
no només a mi sol, sinó als companys també del servei,
ens veuen amb el cartell, llavors entres, ofereixes al cartell qui vol,
hi ha gent que tampoc el vol, però en principi tothom,
i llavors dius mira, necessitem que us aderiu a aquest programa
perquè el que volem és això, fomentar l'ús oral del català
i que la gent pugui practicar
i conscienciar-nos d'això.
Els comerços a què s'han de comprometre per estar units en aquest...?
No, res, en principi si el que volen és acollir també les parelles lingüístiques,
bé, els voluntaris lingüístics, res, quan arriben la gent i diuen
estic aprenent català, doncs que el comerciant es mantingui amb català.
Perquè clar, ens és fàcil canviar el castellà, l'anglès, l'idioma,
que si en saben, doncs canvien, però clar, tenim per exemple,
deia l'altre dia, persones alemanyes o angleses,
i hi ha comerciants que en saben, però clar, diuen
sí, però a mi no m'interessa això, jo el que vull és practicar amb català
i llavors així consciencies també que de vegades tampoc li fas un favor,
perquè l'anglès o l'idioma castellà o el que sigui ja el saben,
el que volen és practicar el català i integrar-se i fer una mica això
de comunitat amb català i això és una mica el que es comprometen
a mantenir la llengua.
Fins ara, Marta, havíeu proposat en els comerços
que s'adherissin a aquest voluntariat, és a dir, en teníeu uns vint,
aquests vint com s'havien aconseguit o com...?
Sí, de fet, el company que portava el voluntariat lingüístic fins ara, l'Eduard Vidal,
passa que ara ens hi hem afegit tots, ara som tots adherits,
tot el professorat, tothom, tothom,
ens adherim al programa perquè això creixi
i no sigui només una persona i ell feia moltíssima feina
d'anar comerç per comerç, al mercat, comerç a comerç,
anant demanant això, i n'hi havia.
I a més, la veritat és que jo ara dic vint,
però vint en aquest moment, però sempre hi ha hagut, com es van,
les adhesions aquestes tenen una durada de quatre anys.
Primer són dues i els renoves i són quatre anys,
després uns altres dos, uns altres quatre, més o menys, és aquest període.
Clar, l'Eduard anava als comerços un per un quan podia
i anava fent clar que ara som tots, que al ser tots creix més.
Lògicament, perquè heu arribat fins a la seixantena.
A la seixantena, sí, sí.
Tens al cap en ment alguns dels últims que s'hagin afegit,
els que hàgiu visitat?
Sí, ahir vam anar a Gina, Beauty Gina,
que és d'estètica, que hi ha a la carretera també.
Vaig veure les xarxes, per exemple, de la Farmàcia Morant.
La Farmàcia Morant, la Farmàcia també...
Ara no recordo el nom de la Farmàcia, però les farmàcies gairebé totes
s'estan enderint.
A la Cute Baisú també vaig veure.
Exacte, sí, sí, la Pepa, Bambucas, Margarita,
un bar nou que hi ha, que és el Carrer Nord també,
el Nilian, que és una perruqueria també.
Moltíssims, moltíssims.
El Mercat gairebé tots, la Peixateria, el Fosalva, Cardona,
tots aquests establiments estan enderits.
Les òptiques també gairebé totes.
Totes, no segur, totes.
Marta, tu què és el que més veus de la gent que vol aprendre català,
que d'alguna forma també estigui vinculada al Servei Local de Català?
Quines són les dificultats que més tenen a l'hora de practicar l'oral?
Potser has comentat gent que amb ells no se'ls dirigeix català.
Exacte, en principi hi ha diferents tipus de persones que venen als cursos.
Els que volen un títol i ja està.
I els que volen un títol però aprendre i poder sortir al carrer i practicar-lo.
I això, sobretot als nivells bàsics, el que es troba és que com es nota
que tenen dificultat, tothom per fer-li com un favor li canvia l'idioma.
I llavors diuen que no ens en fan cap perquè nosaltres el que volem és practicar.
I a mi em va agradar molt perquè amb els comerços també preparem unes preguntes a l'aula
i van els alumnes a fer les preguntes, per exemple.
Vam anar a que el llibre té i vam preguntar des de quan van començar,
quins llibres són els que venen més...
Vam fer unes preguntes i vam anar als comerços.
Llavors jo, per casualitat, dic que acompanyo per fer fotos i totes aquestes coses
i per si tenen algun moment que es perden.
I primer vam començar per, mira, em recordo, Floreto, i deien, uns nois joves,
tu primer, que jo tinc vergonya, tu primer.
Després vam anar a la òptica, òptica josa, primera josa.
I ja la vergonya era menys.
Després vam seguir i vam arribar a que el llibre té i es barallaven per veure qui parlava primer.
En sèrio? Ai, que bo!
I jo, dins meu, reia moltíssim.
Fixa't, el que tenia vergonya, que li deia, tu primer, tu primer, l'altre,
després deia, jo, jo, jo, parlo jo, parlo jo.
I després vam anar a la cistalleria a ballar i ja era com dir, jo llavors deia,
tu primer, tu segon, tu tercer, perquè ja era de dir, ja està.
I ja el dia següent van dir, no, a més a més,
i després hem anat també a l'altra òptica a ballar i hem anat a la ferreteria també
i hem parlat en català, després hem anat a comprar a la floristeria i a la fruiteria
i ja ho fem en català perquè, clar, ja ens coneixen i són tan amables i tan agradables,
els comerciants, no? I estaven molt contents.
I a part d'això, després van a comprar, van a comprar, van a...
O sigui, és un win-win, no?
Exacte, que primer dius, mira, primer fan això, però acaben coneixent el comerciant,
com se senten, tranquils, satisfets, agraïts, doncs van a comprar.
I mira, ja tenen clientela fixa, escolta'm.
Sí, sí, no, clientela segur. Que fort.
Sí, sí. I ahir reia també perquè si vaig anar a motos d'Esvern
i dic que ells ja eren col·laboradors nostres i diuen
sí, però és que han vingut molt poca gent, nosaltres volem que vingui més gent a parlar amb nosaltres.
Dic, sí, sí, doncs el proper curs miraré de potenciar uns comerços també.
Clar, clar. Clar, és lògic que vagin els que hi ha més a prop de l'escola.
Però si aquests després, sí, Cocó i Bainilla i Cocó, també m'ha dit
oh, és que han vingut però pocs, eh, a veure si venen més.
Sí, sí, per tant, clar, les zones que potser estan més allunyades...
Una mica més allunyades, i a Mas Llull ja ni parlem-ne, no?
A Mas Llull també hi va gent perquè hi ha dones que hi viuen.
Ah, clar.
Però sí que allà hi hem de fer més feina.
Això és, la setmana vinent em toca a Mas Llull.
A veure com ho fem, sí, sí.
Clar que sí.
Bé, podeu pujar amb l'X30, no?
Ah, sí, no, anar-hi i tal, no hi ha problemes.
Però això en els comerços, que ens coneguin una miqueta més, perquè els d'aquí ja ens coneixen més.
Els que són nous, escolta més.
Sí, ara el que em deies m'ha vingut al cap.
L'últim que vaig fer va ser Granel, la botiga de Granel.
De Granel és just allà a Salvador Espriu, no?
A Salvador Espriu, ja. Aquesta és l'última adhesió que he fet.
Molt bé, a més són molt maques les...
Molt.
De la Natàlia com la... Ara no em surt el nom.
Sí, hi havia una noia, Mònica em sembla.
Pot ser, sí.
I és qui em va atendre i molt bé.
Molt bé.
I en general tothom puja.
Tothom puja a la proposta.
Tothom puja, no? Tothom s'anima...
Sí, a veure, no tothom, eh, que després jo també surto desanimada, que consti.
Alguna vegada us heu trobat en comerços que potser han dit no, no, mira, jo...
Sí, i tant.
Sí?
I tant. I tant. I cada dia.
I el que passa és que és com tot.
Penses, sempre hi ha algú, és lògic, també, i molt lluable,
és a dir, cadascú fa el que vol, però sí, sí, cada dia, eh?
I cada dia molts i també algun que et diu que no.
Que et diu que no.
Sí, que els tinc apuntats.
Estic apuntats perquè...
Com per dir, no cal tornar-hi a demanar o...?
No, no, això sí que no, per tornar-hi.
Ah, justament per tornar-hi.
No, ara, més endavant, i que et coneguin, i que vegin com ets, i ja està.
I jo penso que quan veuen la feina que fem, al final diuen va.
Bueno, vinga.
Sumem, sumem una mica més.
Clar.
O no, i ja està, no passa res.
Això és lògic.
Les parelles lingüístiques, com van estar?
Una mica la situació, no?
Sí que n'hem parlat en alguna ocasió.
No sé si han augmentat, si falten d'una banda o de l'altra.
Sí.
A veure, de fet, abans he mirat a la pàgina de consorci que posava que aquest any hi ha hagut, bueno, el 2023, 10.000 parelles lingüístiques.
Clar, senyors, 10.000 no, eh?
No, home, no.
Hem tingut menys.
Hi ha gairebé més parelles que vint anys, ja, eh?
Sí, sí, exacte.
No, no, hem tingut menys, evidentment.
I tenim una mica de tot, eh?
Perquè vam fer una crida, començament de gener, de voluntaris.
Perquè teníem aprenents, però ens faltaven voluntaris.
I sí, sí, a través del Butllatí i la Vall d'Avers, també.
I va venir, sí, sí, gent que...
Ostres.
Ara ja tinc altres persones que ja m'han dit que el setembre, quan tornin, que ja s'hi apunten com a voluntaris.
Molt bé.
I llavors animar l'alumnat i tothom que vulgui fer.
També hi ha gent que no és alumna que participa del voluntariat.
Mira, ara va venir una noia que vol començar un nivell elemental.
Li vam fer la prova i era com entremig.
B3, elemental.
I li vaig dir, mira, si vols, agafes una parella lingüística aquest estiu,
juliol, agost, setembre, a principi, i segurament el setembre tornes a fer la prova de nivell
i segur que podràs fer l'elemental.
I sí, sí, ja ha començat.
Els voluntaris, Marta, voluntaris voluntàries reben alguna formació,
algunes instruccions de com ha d'anar aquella conversa?
Reben instruccions inicials de com pot ser.
Però t'he de dir que les primeres sí, de presentar-se,
els donem un material, per si volen, uns llibres de lectura molt petitons
que parles de diferents temes, de sanitat, de la família.
Tenen uns llibrets per parlar sobre uns temes.
Però al final tots acaben dient, sí, vam començar, perquè per trencar el gel
és més fàcil tenir un guió, però això són les dues primeres sessions.
A la tercera ja parlen del que volen, se'n van on volen,
van al cinema, al teatre, passejar, comprar al mercat, al parc amb els nens,
també, que de vegades és això, gent que no té temps.
Dius, doncs mira, l'estona que estàs amb els nens al parc,
jo vinc a buscar els nens al col·le, t'acompanyo, estem allà al parc
i jo mentre vaig parlant anem cuidant nens i tot.
Ah, mira, molt bé.
O anar a comprar, mira, anem a comprar, tu compres, ho fas en català,
jo t'ajudo i això, o prendre alguna cosa i acabar-la.
O repassant el que tenim de català, que és que jo aquest verd no em surt,
i llavors ho diu l'alumne i l'altre l'ajuda una miqueta.
Les primeres sessions sí que són més guiades,
però després ja cadascú fa el que surt.
Quantes se'n solen fer, més o menys, les sessions?
Teòricament són de deu hores, que seria una hora setmanal,
es demana que això sigui mínim,
però a veure, que de vegades si hi ha algú que no acaba de tenir connexió,
hem dit si no connectes, fora.
Busquem una altra persona, no és ni millor ni pitjor ni més bo,
que de vegades depèn dels caràcters,
però normalment fan primer les deu, després segueixen deu mes
i hi ha molts que volen deu mes,
i després demanem que a les trenta sessions que canviïn d'aprenent.
De vegades segueixen com a amic o amiga amb l'aprenent primer que tenien
i agafen un altre voluntari, diguéssim, o aprenent, el que sigui,
i fem això. Normalment hi ha molts que segueixen amb l'amistat, que està molt bé.
Els uneixes tu per afinitat, per edats, per disponibilitat horària?
Sobretot disponibilitat horària. D'entrada és això.
Sí que és veritat que si jo conec, perquè no conec a tots,
si es conec i veig que tenen afinitat en algun tema,
per exemple, recordo una parella que vaig fer,
que tots parlaven els dos de teatre, que anaven al teatre,
i vaig pensar que aquests dos podran parlar de teatre,
i sí, sí, super, fantàstic.
Després, gent que li agrada la música,
doncs penses que potser canta, toca, o gent que li agrada la història,
també. Això és així.
Però, principalment, per horari.
Marta, no sé si ens vols comentar, canviar una mica de tema,
del voluntariat per la llengua, tant de les parelles com això que esteu fent ara
amb els comerços, per exemple, de cursos intensius
al Servei Local de Català aquí de Sant Just,
en estan fent o estan derivats a altres llocs?
Sí, com sabeu, som un centre que a més ara ha crescut,
perquè ara s'ha incorporat, bé, estem incorporats.
Sé que no està acabat de definir, però ja estem treballant amb els companys.
Serem Cornellà, Sant Feliu, Espluga, Sant Joan i Sant Just.
Serem els cinc pobles.
Clar, Sant Just...
Però no ho éreu fins ara?
No, era Espluga, Sant Feliu, Sant Joan i Sant Just.
Però Cornellà no. Ara s'hi ha afegit ja Cornellà.
De fet, l'altre dia vam tenir la primera reunió així de tot.
I Cornellà què, anava a sol per la seva barra?
Sí, perquè com és molt gran, és igual que el Prat, el Prat també anava a sol
i ara s'ajuntarà també amb Gavà, Vila de Cans, Castelldefels...
Anem fent com centres més grans.
I llavors, Sant Just, com només fins ara som dues persones
i teníem tota aquesta feina de fer les adhesions, que és moltíssima,
en principi aquest any no hem fet curs intensiu.
Nosaltres hi hem derivat.
Hem derivat les persones Espluga, Sant Joan, Sant Feliu, Cornellà,
depèn d'on visquin.
Però segur que el curs vinent farem un intensiu.
La veritat és que aquest any, el 2023-24, hem tingut uns 360 alumnes
comptant que cada trimestre a vegades són els mateixos.
És a dir, cada trimestre, perquè com nosaltres cada trimestre és un curs,
doncs potser teníem això uns 120 cada trimestre
comptant els cursos i també grups de conversa, tertúlies,
coses així i altres que hem fet, però en principi teníem aquests alumnes.
I sí que hi havia gent per fer el juliol algun curs,
però vam pensar que s'ha de prioritzar i també hem de fer vacances.
No, home, lògicament.
I llavors això, però ja està organitzat per potser el curs vinent
que sí que n'hi hagi, de curs intensiu.
De moment, ara estem preparant el setembre.
El setembre.
El setembre, ostres.
Potser encara al setembre tornarem a concertar l'entrevista,
però Marta, si ens pots avançar alguna coseta?
Sí, sí, i tant, no moltes.
Per exemple, fins al 24 d'aquest mes, la gent que no sàpiga el nivell que té
pot demanar prova de col·locació fins al dia 24.
Després del 24 de juliol.
Fins al 24 de juliol.
Fem vacances.
I el dia 2 de setembre tornem a ser aquí per fer proves de col·locació
fins al 12 de...
Bé, el 10 seria perquè l'11 de setembre és festa.
Llavors, el 12 de setembre, 12 i 13 són les matrícules
pels alumnes preferents, diguéssim, els que ja han fet el curs l'any passat.
I els 16 i 17 són les matrícules generals per a tothom.
És a dir, tenir al cap això que 12, 13, 16 i 17
hi ha matrícules dels cursos de català.
Però abans s'ha de demanar, si no se sap el nivell que es té,
doncs la prova de nivell.
Clar, la prova de nivell que és o fins al 24 de juliol o ja després...
Esperar-se el 2 de setembre.
El 2 de setembre.
Sí.
I novetat és que aquest any serem tutores d'un curs de nivell C2.
Ah, ostres!
Sí, perquè hi ha molta demanda de bàsics
que també en farem segur un parell o tres.
De moment estan programats dos, però pot ser que n'hi hagi tres.
I la novetat altra que també es demana molt és el nivell C2
perquè ara hem acabat dos C1s
i hi ha molta gent que volia fer el superior, que és el C2.
És a dir, que serem tutores també de C2.
C2, ostres!
Sí, entre això els intermediats, elementals...
Els elementals també.
Molt bé.
Farem, sí, sí.
Doncs Marta, jo no sé si ens vols comentar alguna altra coseta.
S'ho està pensant.
Sí, ho estic pensant, no.
De fet, era això una mica parlar-vos de les matrícules,
parlar-vos de les adhesions que esperem que segueixin endavant
i això que necessitem, fer-nos parlar.
Necessitem gent que parli català al carrer.
Que ens mentalitzem, que no hem de canviar, sobretot quan hi ha gent
que el que vol és que li parlis.
Clar, vol aprendre'n.
Sí, sí, sí, i que és molt important, perquè si no, què farem?
No, no, clar.
A més, hem de pensar que l'altre dia vam fer també una sessió
amb unes persones amb llengua ferits, que és molt interessant,
que ens van explicar que hi ha 6.000 llengües al món,
més o menys, aproximadament, i el català està al número 88.
Tampoc és tan avall.
I que totes les llengües tenen importància,
a la que es parla poc, a la que es parla molt.
I perquè es mantingui, el que s'ha de fer és parlar.
Clar, és l'única manera, eh, realment?
Sí.
Molt bé, Marta, moltíssimes gràcies per passar-te aquesta estoneta
aquí a Ràdio Desvern.
Ja et dic, al setembre segurament tornarem a trobar-nos
per acabar de parlar una mica d'aquests horaris,
de l'oferta dels cursos que hi hagi al 2024 a 2025.
I res, fins llavors, que acabeu de sumar adhesions
i també que acabeu de passar bones vacances.
Moltes gràcies, igualment. Bon estiu a tothom.
Adeu.
Adeu, adeu.