Són les 11 i 14 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magasín de matins La Rambla.
Anem a fer l'entrevista del dia. Avui ens visita, aquí als estudis de Ràdio d'Esvern,
Isabel Dardé, la portaveu del grup municipal del PSC, a Sant Just.
Amb ella tractarem ara alguns dels temes de l'actualitat.
Bon dia, Isabel.
Bon dia.
Vinga, la setmana passada va tenir lloc ple municipal a l'Ajuntament de Sant Just, el del mes de gener.
Parlem una mica dels temes.
Un dels punts que es va aprovar, gairebé per unanimitat, va ser l'autorització a l'empresa IG Sport,
que gestiona l'activitat esportiva a la bona aigua, de construir una nova piscina petita a l'exterior
i també de reformar la zona verda.
En el ple es van autoritzar les obres, però l'execució i el finançament recau sobre l'Ajuntament, sobre l'empresa concessionària?
Tot recau sobre l'empresa. L'empresa vol fer unes millores dins la seva concessió, que són d'aquesta piscina de 6x6, petita, que està a sobre de la piscina actual, i llavors és a risc i ventura de l'empresa.
Això ja forma part del contracte.
És a dir, hi haurà alguna compensació econòmica?
No, no, no. Ells volen fer una millora en les instal·lacions perquè els sembla que per la demanda que tenen i pels usuaris que hi ha és necessari,
perquè el que succeeix sovint és que els nens es posen a la zona de la piscina que et poden tocar, més baixeta,
i llavors quan hi ha gent que vol nedar i vol nedar amunt i avall hi ha dificultats per combinar les dues coses,
que els nens es puguin banyar i que a més es pugui fer una natació o es pugui nedar al llarg de la piscina.
Per tant, a més, tampoc és molt segur, perquè clar, no hi ha un límit.
Llavors, si ells fan una piscina petita, els sembla que hi podrà acabar més gent, serà més segur, etcètera.
D'acord. El contracte de l'empresa Igesport és fins al 2033?
Sí.
D'acord. I hi ha previsió que s'allargui aquest contracte?
Bé, en principi s'ha de revisar. Quan a punt d'arribar s'ha de revisar i s'ha de mirar el que suposa.
Moltes vegades el que es fa són comparacions amb aquesta empresa i altres poliesportius d'altres llocs,
però les prestacions no són comparables, perquè Sant Just és molt singular pel que fa en aquest poliesportiu,
els usos que se'n fan, les prestacions que hi ha, les possibilitats, com és el poliesportiu, com s'ha de refrigerar, etcètera.
Moltes... I a vegades no és tan fàcil fer aquesta comparació i, per tant, el que sí que farem...
Bé, el govern que hi sigui llavors és una mica estudiar quines són les possibilitats i s'ha de fer una nova licitació, etcètera.
D'acord. Un altre dels punts aprovats en el ple i del qual també volem tractar ara...
De fet, va ser una moció que va presentar Junts, la del projecte del Parc Central,
per desenvolupar aquest gran parc a la vall de Sant Just i que permeti la regeneració de la riera,
protecció d'espais naturals.
PSC hi vau votar a favor. Com recolliu aquest projecte? Quin futur hi veieu?
Com concebeu vosaltres aquest parc?
Bé, nosaltres, des del PSC ja, des del govern anterior, estàvem per fer...
O el corredor verd, que es diu que fer tot un corredor verd des del principi de la vall de Sant Just
i que baixi per tot el... Bé, per la Bona Aigua, després al polígon i que segueixi fins a Sant Feliu
i al parc de Torreblanca. I tot això. I, per tant, hem d'anar recuperant tot allò
que potser ha estat o mal canalitzat o que ja està mal treballat o que hi ha camps abandonats, etcètera, etcètera,
i anar recollint tot això en un projecte. Ja vam fer el pont de Maslluí com una cosa que formava part d'aquest entorn,
de poder respectar i que no fos...
La passarel·la, no?
La passarel·la del pont, sí. I, bé, hi ha tota una sèrie de projectes en aquest sentit.
I una de les parts, una de les fases era aquest tros, no?
Fet aquest corredor verd, que nosaltres no li dèiem parc central, sinó que li dèiem...
Corredor verd, no?
...parc forestal o...
Ah, val.
Sí? Bé, s'ha dit de molts noms i de moltes maneres, no?
En tot cas, nosaltres vam votar a favor perquè, com molt bé jo els hi vaig dir,
benvinguts i anem de la mà. I el que hem de fer és lluitar per la vall, però tots junts
i d'una manera racional. I l'Ajuntament ja ha fet perquè això fos possible, és treure
molta construcció de la vall i desplaçar-la a una altra part del poble, no? I, per tant,
com més siguem i més juntem i més opinions tinguem de com es pot fer això i com no es pot fer
això, doncs jo crec que millorarà molt la vall i millorarà molt el poble.
D'aquest corredor verd que aneu anomenat, que també és en el qual s'integra aquest
parc, no? Ara mateix ja s'està executant, l'heu dividit en parts, en trams...
Bueno, en fases, hem fet en fases. El que passa que, clar, primer hem d'endreçar tot el
que era edificable i que no ho pot ser i això ho hem d'acabar de fer perquè vam fer
moltes parts i les vam anar distribuint en altres parts del poble i estem acabant
això. I, a més, també hem de fer una edificació a sobre els garrofers, que és
d'HPO, que és municipal... Bueno, estem acabant de mirar que tot quedi ben enllaçat
i ben... perquè sigui possible començar a fer. Perquè si comencem a fer aquest parc
forestal o aquest parc central o el que sigui, però, en canvi, no tenim clars les delimitacions
que tindrà, no és possible. I, per tant, estem una mica acabant de tancar la fase de les
edificacions per... al màxim fora de la vall per poder començar a definir això.
Clar, sí. Entenc que seria com el corredor aquest que també, bueno, d'alguna manera arribaria
també a la zona dels garrofers, no?
Sí, sí, sí. Clar, és que és tot... és des de dalt de la vall fins a Torreblanca.
Seguim amb més temes, Isabel. Aquestes primeres setmanes del 2025 hem preguntat als
diferents portaveus, també, dels grups polítics sobre les obres, els projectes i
equipaments, no?, que s'espera que, bueno, doncs s'inaugurin aquest 2025 o que
comencin a moure's, també, aquest any. Pel PSC, quines són les més urgents, no?,
necessàries? A nosaltres hi ha diverses. Hi ha un tema que ens
amoïna moltíssim i que, a més, la ciutadania de Sant Just també els amoïna
per l'última enquesta que ha fet la Diputació, surt com la primera, que és
l'accés a l'habitatge. Realment és una preocupació molt gran i, bueno, és del
poble, també és de país, perquè, realment, el fet que hi hagi habitatges de
temporada i que s'estagin repartint ja per tot Catalunya és una dificultat molt gran
i llavors la gent té més dificultats i s'està, diríem, no és equiparable, però
s'està fent com una bombolla molt gran en aquest respecte, no?, perquè la situació
no és la mateixa del 2007, però s'assembla bastant, no?, perquè anem creixent i sembla
que això no tingui sostre, no? I llavors nosaltres estem molt amoïnats en aquest tema de l'habitatge
i estem fent grans esforços, també vam fer aquest desplaçament de les zones de vivendes,
d'habitatges de la vall a molts altres llocs, amb la intenció també de poder fer més
habitatges de protecció oficial. Nosaltres estem molt capficats en fer això. Ara tenim,
que ens sembla que ja comencen, però fins que no comencen no ens sentim a gust, 240
habitatges de protecció oficial ja dissenyats per començar, no?, i vull dir que són
el dels juvenívols, que s'ha aparegut jove, que seran vuit habitatges aquí a l'antic
juvenívols, on ara hi ha els cotxes. Després també hi ha un segon mil·lenari a la zona
de darrere de l'Algueró, que hi haurà 40 habitatges per gent gran, i després també
hi ha 17 habitatges a sobre els garrofers, que tenim dues parcel·les grans, potser farem
una per fer a sobre els garrofers. Clar, entenc que va haver-hi d'aquests pisos de garrofers
un tant per cent són de l'Ajuntament, no? Són de l'Ajuntament, sí. S'han de cedir
a l'Ajuntament perquè faci habitatges. S'ha decidit que es faci habitatge de protecció oficial.
Sempre que construïm, ara sempre decidim això, i a més de lloguer, no amb dret a
compra, perquè si els que vam fer fa molts anys ara els fossin de lloguer i no
haguéssim sigut amb dret a compra, potser tindríem un parc més gran, però per això
no el tenim, i és important que el tinguin. També aposteu pel lloguer.
Pel lloguer. I llavors també queden tots els habitatges que s'han de fer a la carretera
reial, allà en llovia la Bómer. Que aquells també hi ha una part molt important
que seran de protecció oficial i també hi ha una part molt important que seran per
donar a famílies amb pocs recursos. Allà n'hi haurà 20 que s'integraran als que ja
tenim benestar social, acció social. Que en tenim 21 i ara en tindrem 20 més quan
es facin aquests de Bómer. Creieu que es podrà garantir que ningú quedi fora del
mercat de l'habitatge per aquests preus? Esperem que sí, perquè clar, de no tenir-ne
a obrir aquest ventall és molt important. Ara ens sembla que estem treballant molt
perquè tot això sigui possible el més aviat possible, valga la redundància, perquè
estem molt amoïnats, perquè és una realitat i ens hem convertit en un poble
amb dificultats d'accedir a l'habitatge reals.
Clar, de cara a aquest any, el 2025, que se'n posin, que es comencin no aquestes
promocions, per exemple, el dels garrofers, els pisos que hi han d'anar enllà de
protecció oficial, això començaria a moure's el 2025 o potser seria més aviat de
cara a aquesta legislatura?
Saps què passa? Que no m'atreveixo a dir res, perquè estem convençuts que tot és
ja, però fins que no ho veiem no serà ja. Però nosaltres estem pentant perquè tot
comenci el més aviat possible.
D'equipaments o de...
Digues, digues.
Sí, sí, sí, no, d'equipaments. També al març inaugurem la nova deixalleria.
Això anava a preguntar.
i que, ben esperada, i que li ha passat com a totes les construccions que es fan en
els municipis de Catalunya en aquest moment, que és que, bé, a vegades en les licitacions
es presenten empreses que tenen moltes ganes, perquè ara hi ha molta feina per a tothom,
hi ha èpoques en què no es poden fer obres perquè hi ha pocs recursos, perquè els ajuntaments
estan amb menys ingressos, etcètera, etcètera. Ara hi ha un bon moment i, per tant, hi ha
moltes licitacions, moltes empreses es creen per aprofitar aquest bon moment i a vegades
es presenten empreses a molts llocs i llavors el que passa a vegades és que no poden atendre
tot el que guanyen. I llavors, bé, a nosaltres ens està passant igual que molts
ajuntaments a Catalunya per aquesta causa. I llavors, finalment, podem fer el...
La inauguració al març.
Al mes de març.
Després també estem treballant molt, malgrat que Puigeno és... la nostra principal càrrega
és el nou institut escola. Hem anat molt al darrere, hem volgut que les coses
estiguessin a punt, vam treballar per donar un espai, han posat els mòduls i, finalment,
al gener han pogut entrar els infants que estaven a Soledat Xans i, realment, les famílies
que van estan molt contentes perquè són molt acceptables. La gent sempre es pensa anem a mòduls
i serà llavors molt desagradable i, en canvi...
Bueno, perquè es té la idea de l'antic barracó, no?
De l'antic barracó, sí, sí. I també estem molt agraïts a l'equip de mestres
perquè realment ha fet un esforç molt bonic per fer un projecte engrescador
i acollir molt bé les famílies i els infants. I les famílies ens han dit que estan agraïdes.
És clar, és un projecte del Departament d'Educació, no és nostre, però, en tot cas,
nosaltres ens hem esforçat molt perquè puguem posar les coses,
per estar alerta, per, mentre els mòduls no podien funcionar,
adequar Soledat Xans perquè poguessin estar allà, etcètera.
Perquè a nosaltres ens sembla important que els alumnes de Sant Just
puguin anar a escola a Sant Just, que ens sembla que és un lloc molt agradable
per anar a escola i poder ser infant a Sant Just, no haver de desplaçar-te
tres quarts d'hora, una hora, a un autocar lluny del poble.
Quins punts forts té l'educació pública, no?
Al poble veiem que ara el lema és per l'educació triu Sant Just,
que és aquest lema que hi ha a la portada del butlletí de Sant Just d'aquest mes,
perquè les preinscripcions, de fet, per el 2025-2026 estan ja al caure.
Clar, quins punts forts té l'educació pública al poble?
Per què les famílies de Sant Just s'haurien de decantar per un centre educatiu aquí a Sant Just?
Perquè els projectes educatius dels centres públics a Sant Just són molt bons.
Hi ha equips molt compromesos.
I a més les ampes s'impliquen molt en el centre educatiu.
No passa això a tot arreu de Catalunya.
Majoritàriament passa com a Sant Just,
però hi ha llocs on, pel que sigui, hi ha més dificultats perquè això sigui d'aquesta manera.
Malgrat que el Departament d'Educació treballa insistentment en cohesionar equips,
però a vegades la mobilitat mateixa del funcionari docent fa que costi consolidar espais.
també hi ha hagut, en els últims anys hi ha hagut una jubilació d'un grup important de docents que van entrar fa uns quants anys i s'han jubilat tots molts alhora i això és una espartesa que s'ha perdut.
Si les jubilacions dels professionals són esgraonades es fa una transmissió del coneixement.
En canvi, quan són massives, es costa molt més d'això.
Si en una escola d'un any per un altre jubilen 5 professors o 10 professors, costa molt més transmetre als docents nous que venen l'expertesa que tenien aquests docents.
Això ha passat en els últims anys i no només en l'educació, també ha passat en el món de la salut.
Són el col·lectiu al que jo pertany, són els baby boomers que vam entrar a les professions, a les feines i ara ens hem jubilat quasi tots.
A mica en mica, però ens hem anat jubilant i ha sigut d'això.
Això costa una mica a les escoles fer aquesta ocasió, però jo crec que a Sant Jus això ho han pogut mantenir, preservar i estan treballant molt seriosament en aquest sentit.
L'altre dia el regidor de l'educació, en Jus Fossalba, ens comentava en referent a l'Institut d'Escola que hi havia una mena de comissió,
que hi havia contactes entre l'Ajuntament i Generalitat per mirar el tema que la construcció de l'Institut d'Escola, de l'edifici definitiu,
anés a ritme, per controlar una mica els tempos, per... el PSC forma part d'aquesta comissió.
No, nosaltres estem preocupats i ocupats en aquest tema molt, malgrat, ja com he dit abans, és un tema que no ens toca molt directament perquè no és la nostra competència.
La competència en aquest sentit, a l'escoles d'infantil i primària, només és de manteniment de l'edifici, posar-li una persona a la recepció, etcètera, etcètera.
Però per nosaltres ens amoïna, perquè creiem important que l'educació és un fet important en el nostre poble,
i perquè tenim forces infants que van fora del municipi i es desplacen.
En canvi, la riquesa d'estudiar en un poble com Sant Jus, jo crec que és molt alta.
Jo, com a pedagoga, he de dir que és molt important l'arrelament al territori i que poder jugar amb els teus companys,
i que els teus companys siguin companys, a més d'escola, siguin companys de carrer, siguin companys extraescolars,
siguin companys de... els vegis a les festes els cap de setmanes, que puguis anar a casa seva, això és molt important.
És allò que aquell lema de dir, que fem tribu, i per tant, nosaltres estem molt per promocionar l'escola pública de Sant Jus, que és de qualitat.
Vinga, altres temes. També fa dues setmanes hi ha hagut reunions veïnals entre l'Ajuntament, els veïns del barri de Maslluí i també els del barri Centre,
per la proposta sobre zones blaves i verdes d'aparcament en respectius barris.
Em sembla que les reunions no han arribat a cap decisió en concret.
La proposta del grup del PSC, pel que fa a la millora de l'aparcament en aquestes zones, quina és?
Sí, va haver-hi una reunió per a dalt de tot el carrer Catalunya, a prop de la zona de Madre Sacramento,
per parlar de les zones blaves i tota aquella zona al voltant, de les zones blaves i verdes,
i també proposar que hi hagués, com a les altres escoles públiques, que aquesta és concertada,
hi hagués 10 places de Pató i a Déu.
Del Kiss and Ride, no?
Sí, a mi m'agrada dir-ho en català.
Pató i a Déu, Pató i a Déu.
I també vam estar treballant el de les zones blaves i verdes, de moment només s'ha concretat el del Pató i a Déu,
i el de més vam fer unes propostes.
És que ens sembla que a vegades endreçar els espais on aparquen els cotxes és important,
perquè si no hi ha zones delimitades, hi ha la zona blanca, per exemple,
també succeeix que ens trobem que hi ha persones d'altres municipis o d'altres àmbits
que es pensen que el carrer és un pàrquing etern.
I el que volem és que quedi clar que no és així, que és un lloc per aturar-se,
que hi ha d'haver entrades i sortides, que és perquè la gent necessita que va a comprar
i que potser ha de desplaçar-se, etcètera, etcètera.
Llavors, jo crec que costa a vegades entendre que si passem d'una zona blanca a una zona blava i verda,
potser no podré aparcar, no podré anar a prop de casa meva.
I en canvi la intenció és diferent, perquè hem fet estudis dels carrers,
de dir, aquí quin tipus d'aparcament hi ha?
En aquesta zona hi ha més cotxes de la zona o hi ha cotxes de fora?
En aquesta zona hem fet tot estudis i les propostes eren fonamentades en aquests estudis.
I la zona verda és per donar prioritat a les persones que viuen en aquell entorn,
perquè malgrat paguin un pagament simbòlic,
però elles tenen assegurades que poden aparcar allà
i que no vindrà ningú d'un altre barri o d'un altre municipi
i deixarà allà el cotxe durant dos mesos fins que hagi d'anar a la muntanya a acollir bolets.
I llavors passa que a la gent li costa aquest canvi,
però en tot cas, jo que són coses que crec que han passat a tots els barris
i que anem treballant i mica en mica anirem trobant la solució.
La setmana passada, i canviant de tema,
també es va fer una visita a les obres de la Masia de Can Freixas,
que s'està rehabilitant.
El PSC, quins usos voldria donar-li?
I esteu pensant des del grup municipal?
Teniu alguna idea?
A veure, hi havia propostes de l'anterior mandat
i allà queden i jo crec que les refarem o les repensarem
o les ratificarem quan sigui el moment,
però de moment les obres aquestes estan durant molt
perquè realment hi ha que fer molta feina.
És una masia molt antiga que cal preservar moltíssimes coses.
Aquesta vegada, fent un dels treballs,
hem descobert que dins hi havia una masia petita.
Dins de Can Freixas.
Sí, i hem descobert una porta més petita a dins,
que era l'entrada de la masia.
I això era habitual.
O sigui, la gent tenia primer un tipus de construcció
i a mesura que anava creixent la família
anaven fent habitacions
i potser arribava un moment
que havien de fer una façana nova més endavant
i una porta nova.
Llavors la porta inicial quedava dins de la masia.
I això, fent aquestes obres,
van descobrir això que és molt bonic.
Això surt al butlletí.
Isabel, potser no tenim entrevista abans del 8 de març,
del Dia de la Dona.
Sí.
Ha sortit ja la programació per commemorar el dia aquí a Sant Just?
Bé, ja la tenim, ha de sortir en un o dos dies.
La tenim a punt
i tenim diferents tipus d'actes.
Hi ha uns, per exemple, el 4 de març
hi ha una exposició sobre la dona d'Afganistan
i una xerrada de la Nàdia Gullam,
que és aquella noia, no sé si la recordeu...
Afganesa, sí.
Sí, que té la cara cremada, va venir, sí.
I que està lluitant per les dones d'Afganistan des de fora
i que escrivia, escrivia amb nom del seu germà
perquè no estava permès que escrivís,
és escriptora.
I vindrà ella, eh?
I vindrà a les escoles a les 7 de la tarda,
el dia 4 de març.
El 5 de març, a les 8, a les escoles també
hi haurà un dia en talc
del poder del femení de la Mercè Brei,
que ens parlarà des de Dona i Empresa
d'una mica l'empoderament
de les dones emprenedores.
El 6 de març, a les 5 de la tarda,
també a les escoles faran un dictat
i un cajú
pel Dia Internacional de la Dona Treballadora
des del Servei Local de Català.
I es farà un concurs
i donar un premi
per qui guanyi el cajú.
A les 6 de la tarda,
el mateix que ens hi ha
a les sessions de l'Espai Dona,
vindrà la coa Joao Sobera.
I farem, bueno,
parlarà sobre la veu
i l'autoconeixement.
Una altra sessió de...
i una altra sessió de...
I després, a les 6.30,
al Casal de Joves,
es farà una masterclass de zumba
amb la Raquel.
I el divendres 7 de març,
a les 8,
al Casal de Joves,
hi haurà la Tarda de Dones
amb obra de teatre i aperitiu.
Que és això,
és una mica el que fèiem
pel dia 8,
fonamentalment.
Però com que el dia 8 és dissabte
i moltes dones volen anar
a la manifestació de Barcelona,
que és molt gran i multitudinària,
aprofitem el dia abans,
la nit abans,
per fer una mena de...
bueno,
sopor o sopor,
estem acabant de definir.
Sempre s'ha fet un sopar
i a vegades hi havia gent
que l'altre dia
en el Consell de Dones deia
doncs potser preferim
que fem com un sopar
de peu,
bueno,
més informal.
Aquí es farà
una obra de teatre
que és com un homenatge
a una dona que es diu
Ana Maria Martínez Seguí,
que va viure entre el 1907
i el 2000,
que era poeta,
periodista, esportista,
professora
i fotoperiodista
de la Guerra Civil.
que va quedar oblidada
per la Guerra Civil
i pel franquisme
i tot això.
I ens semblava important
poder recuperar
la figura
d'aquesta senyora.
El preu seran 15 euros
perquè hi haurà
la cessió
més el pisculabis.
Molt bé.
Doncs...
I, bueno, sí.
Em sembla que estem fins aquí.
A l'11 de febrer
farem també
alguns actes
sobre dones tecnòlogues
intentarem
parlar sobre l'Alícia Casals
però ho estem acabant de lligar
perquè ens està costant
més del que ens pensàvem.
Molt bé.
Doncs, Isabel,
hem de deixar l'entrevista
en aquest punt.
Gràcies per haver vingut aquí
a l'emissora,
a Sant Just.
I res,
que acabis de passar
una bona tarda de dimecres
i fins la propera.
Molt bé,
moltíssimes gràcies.
Adéu, bon dia.
a l'emissora.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.