Doncs seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler, és moment de l'entrevista del dia, i avui parlem de la Factoria de Teatre de l'Ateneu, que presenta una producció amb joves actors i actrius, una història vibrant, emotiva i plena d'humor negre sobre una nena extraordinària que s'enfronta al món amb intel·ligència, coratge i imaginació. Estem parlant de Matilde el Musical, i molts de vosaltres direu, bé, però això ja es va estrenar el mes de novembre,
La sala del 59 de l'Ateneu, certament, però va tenir tant d'èxit que es torna a veure l'Ateneu durant uns dies aquí a l'Ateneu Sant Justenc de la mà, com dèiem, de les directores Sant Justenques, Elisabet Ginei i Daniela Fumador. Molt bones, com esteu? Hola!
Oh, quina presentació. Sí, sí, aquí estem. Estem molt feliços de tornar a estar aquí. Molt, molt contentes. I per Matilda, perquè... Sí, ha sigut un projecte... Clar, perquè es torna a repetir, perquè va ser brutal. Sí. Expliqueu-nos una mica la primera experiència. Com va anar posar aquest cartell de sold out en aquestes tres funcions que es van fer de Matilda cap al mes de novembre del 2025?
Mira, jo crec que és una de les coses més precioses que hem passat a la vida, i t'ho dic així perquè fer un musical amb nens i nenes que sigui tan fantàstic, tan màgic, perquè és que tots tenen una màgia interior superimmensa. O sigui, l'altre dia vam fer com un berenar-sopar per trobar-nos un altre cop i vam fer un berenar, va ser xulíssim.
I veure aquesta il·lusió en elles i que tot aquest treball que han estat fent, perquè ha sigut moltíssim, tingui aquest resultat per nosaltres, és que...
És com... No podria anar millor. Vull dir, per mi ja el procés ha sigut el perfecte i ja que la gent vulgui anar-ho a veure és com, jolín, la gent confia en nosaltres i confia en el fruit i en el producte que estem generant. Durant el procés també es va patir. Però és com que ja sabíem que aniria bé. O sigui, des del càsting nosaltres vam descobrir tant talent i tanta...
il·lusió i tanta bona vibra, no sé. I te l'hem amagat. On estaven aquests nens? O sigui, què fèieu? I moltíssims. I després ja durant tot el procés és que veies aquests nens i fer-los-hi descobrir això. Aquests nens seran com la llavor del futur del teatre de Sant Just d'Esvern i del món. I després...
Que quasi no vam poder ni posar ni cartells. No. Perquè ja vam fer sold out. És que no sé ni si em van posar al final, però no es veien. O sigui, que això va ser xulíssim. Clar, la foto era xulíssima. Ja, la foto era molt guai, la del cartell. Però és que, clar, o sigui, quan vam obrir les entrades, és que ja, o sigui, no sé... Entre els pares, perquè clar, els pares són els fans número 1. Que això és el millor. Que els pares van venir a totes les funcions. O sigui, va ser una cosa... I repetien i estaven a la porta en plan... Bueno, si sobren llocs, nosaltres entrem. I nosaltres sí. Clar, clar.
Home, els pares, diets, dietes, avis i àvies, m'imagino que tenien unes ganes boges de poder-los veure en directe després de tants dies d'assaig. I a mi m'agradaria parlar una mica d'això, d'aquesta part bonica, però també de la complicació que és dirigir nens i nenes. És a dir, al final també és una responsabilitat molt gran. Com heu viscut aquest procés?
Mira, a mi m'ha fet aprendre moltíssim perquè crec que en general l'educació va en grup i no individual i aquí en aquest procés m'ha ajudat molt a entendre que cada nen...
té les seves necessitats i té la seva forma de funcionar. Llavors crec que és molt interessant perquè tu com a... Jo com a Daniela o la Eli com a Eli té la seva forma de funcionar, que entre nosaltres també hem après de com treballem juntes. I crec que és molt interessant el fet de dir
A part de fer el musical, és un repte el fet de poder-me apropar a tothom des de les seves necessitats, des del que necessita aquell nen o nena. Llavors crec que també és formar part d'aquest aprenentatge i d'aquest procés que és complicat, perquè al final, mira, cadascú és com és, no? I escoltar-los, és que són molt interessants els nens. Tot el que diuen realment...
és molt important per entendre'ls i crec que ens vam ajudar molt mútuament. Ells també proposaven moltes coses i el guai també, que crec que no tothom ho té en compte, és que els nens poden arribar molt més lluny del que moltes vegades ens pensem. Sí, no tenen límits. Nosaltres, socialment, se'ns han posat moltes barreres i hem anat conservant-nos molt més, però és que els nens
Clar, evidentment teníem nens d'una edat a una altra edat, llavors es nota molt com alguns són lliures, perquè són lliures mentalment, imaginatius, o sigui, a nivell del llenguatge és una passada, o sigui, és que t'emociona, és brutal, és que ho viuen les coses des d'un lloc...
pur, en plan, canten i dius, dius, és que està cantant! No està pensant si ha d'agradar algú, no, està cantant! O sigui, està visquent el que està fent. D'alguna manera som els adults a vegades, no?, els que posem aquests límits als nens. I crec que també va sorprendre molt, perquè potser la gent no pensa que els...
que no pensava que els nens poguessin fer el que van fer. Total. Perquè realment, o sigui, va ser un producte molt brutal. Era brutal, era brutal. I és que són esponges, però són tan intel·ligents. No, no, és brutal. Una cosa que ens hem sorprès moltíssim, o sigui, són una... o sigui... Se'ls ha de donar el valor que tenen, perquè els nens són una font d'inspiració per tothom.
Doncs expliqueu-nos una mica el llibret, parleu-nos una mica de Matilda el musical, perquè és un musical que s'ha vist en diverses ocasions, tant aquí a Espanya com també a fora, a Londres, a Broadway, i de fet, bé, la pel·lícula, tant la versió, diguéssim, que es va fer fa bastants anys, com la més recent, també busquen una mica això, explicar aquesta història de Roald Dahl, que és la de Matilda. Què és el que més us agrada de Matilda el musical?
Nosaltres ens hem centrat això molt en el musical i en la pel·lícula musical, també ens hem basat molt en això. I el que ha sigut un repte molt gran és adaptar-ho a l'Ateneu i amb els personatges que teníem, perquè també hem volgut donar bastant protagonisme a tothom. I pensar que tots són nens, no tenim adults. Clar, és que els pares són nens. Però hem trobat...
la creació de personatges molt guai que s'ha fet que s'entengués tot inclús sense tenir com tècnicament fantasia hem creat fantasia i a més crec que una cosa de Matilda, clar Matilda és Matilda, o sigui va entorn a la Matilda i no deixa de ser un personatge de fil conductor
Al final, a mi m'ha acabat sorprenent com escenes en les que jo, quan tenia el guió, pensava... Això no ho tirarem endavant, quin avorriment...
han cobrat vida i per mi han acabat sent les meves preferides. O sigui, jo què sé, la família és que no té desperdici. O sigui, això és... És que hi ha comèdia, drama, hi ha de tot. Hi ha tot. I la família és tan còmica. I està molt equilibrada, és molt guai. En plan, i... Bueno, és que són molt bones. O sigui, cada cop que parla una nena és com... Ai...
A part que són tots que se'ns cauen la bava, però que ho hem patat molt. I que no ho hem dit els dies, però ho fem el dia 7 i 8 de febrer. 7 i 8 de febrer. El 7 matinal a les 11. 7 és un dissabte. I el 8, que és diumenge, a les 17.30. A les 17.30.
Perfecte. Doncs veníem d'aquestes funcions al novembre, com dèiem, de la factoria de teatre, a Matilde el Musical, amb totes les entreles exhaurides per les tres funcions que van ser programades a la sala del cinquantenari i la producció, que recordem que és la primera del grup amb joves actors i actrius,
Va despertar tant interès que ara tornen el 7 i 8 de febrer amb aquesta reestrena i amb ganes de veure la sala plena de nou i que els nens i nenes gaudeixin d'aquestes dues funcions. Com estan ells i elles? Com estan? Com ho viuen?
Això que els hagi... Mira, jo puc dir una cosa abans de dir com és tal. M'agradaria dir que es doni una oportunitat a tots els nens i totes les nenes que volen entrar dins del món de l'art.
que volen ser actors, actrius, artistes, cantants, tot el que entra dintre de tot això. M'agradaria que realment s'aposti més pel sector de la cultura perquè se'ls dona una oportunitat d'explorar-se ells mateixos emocionalment, a nivell social, de relació. I vull donar les gràcies a tots els pares i mares
que han confiat en que ho poden fer, perquè no tothom té aquesta oportunitat, no és tan fàcil. L'Elisabet i jo crec que hem tingut una oportunitat molt gran que els nostres pares ens hagin apostat per la nostra carrera i m'agradaria com recalcar-ho perquè costa molt i perquè està molt jutjat és un tabú molt bèstia i vull donar les gràcies a totes les famílies que han donat l'oportunitat als seus fills que ho puguin fer i que seixin fer-ho.
I de tot el sacrifici, perquè han sacrificat caps de setmana, moltes altres activitats, per una cosa que no sabien com seria, saps? Sí, però permeten també afegir que per l'esport sí que el sacrificen, no? Moltes vegades, que sí que se'n van de campionats de no sé no sé quantos, i a vegades per l'art costa una mica més. Però amb l'art, no, llavors... Inclús han sacrificat l'esport. Exacte. Sí, també han deixat de banda...
Donar les gràcies i que gràcies a això, els seus fills i les seves filles, de veritat que... O sigui, jo crec que feia molt temps que no veia unes persones tan felices fent el que els agrada. I ara sí, tornem a la pregunta. Com estan ells i elles?
Molt emocionat, o sigui, que no s'acabés. Pensa que quan vam acabar... Vam plorar. Tothom plorant, els pares plorant, les males plorant. Va ser... O sigui, jo sentia com si s'acabessin les colònies. Tothom, els nens tots plorant. Sí, sí, no, no, va ser brutal. Però com no ens veurem mai més, saps? Brutal, no, no, no. Perquè, clar, era la cosa de dir, bueno, sí, pel poble, però... Llavors vam dir, vale, fem el berenar. Estava amb ganes de seguir a tope. Nosaltres ja sabíem que això s'havia tornat a fer.
Estan increïblement motivats, és que a més fem un curs i s'han apuntat com la major part de Matilda, o sigui, estan com, qui ho volem parar? No, i que han descobert el teatre musical i han descobert que els hi apassiona i llavors volen seguir per aquí. I a més que han fet amics, o sigui, de cop queden... I ens busquen per Sant Just, com qui busca el Pokémon.
Jo que sí que potser aquests infants que s'han conegut són millors amics i els d'aquí 50 anys recorden que es van conèixer Matilde. Està bonic. Que emocionant, és molt bonic. Doncs recordem que l'espectacle d'Adaptar a la història donarà una extraordinària que afronta les dificultats del seu entorn amb intel·ligència, coratge i imaginació.
Aquesta proposta que combina, doncs, vibració, emoció i humor, doncs, negre. La resposta al públic confirma aquesta expectativa generada que ens comentaven les seves directores i, de fet, doncs, tornen, com dèiem, el 7 i el 8 de febrer a la sala del 50 any de la Taneu. Entrades ja a la venda o d'aquí molt poquet? Sabem alguna cosa?
Estigueu atents a xarxes. I volem agrair a la factoria de teatre i al Lluís Tarrés. A veure si algun dia es desperta. Però al Lluís Tarrés, de veritat que... És el que ha fet possible tot això. És el fil, el conductor de la nostra vida. Molt bé, doncs recordem aquestes funcions, el 7 i el 8 de febrer. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans de marxar. Fins que matí!
i visca el Teatre Musical, el Teatre Musical en català i a Sant Just del Ver. Doncs moltíssimes gràcies, una abraçada molt gran i que vagin molt bé aquestes funcions. I correu, eh, quan s'obrin les entrades. I tant, a comprar-les. Adéu-siau.