Vinga, doncs ara mateix són les 11 i 14 minuts,
passem a fer l'entrevista del dia
i per això tenim connectat via telefònica
en Berné Mainés, actor Sant Justen.
Que el saludem. Hola Berné, què tal? Bon dia.
Hola, què tal?
Doncs mira, volem parlar amb tu
per fer una mica de repàs de la teva trajectòria artística
com a actor i després també per parlar del nou projecte,
la nova pel·lícula en la que hi participes
i que s'ha estrenat recentment, justament el 19 de gener,
a les sales de cinema, la pel·lícula L'Homa dels Nassos.
És una pel·lícula especial en què s'hi tracta la guerra civil
a través d'una llegenda catalana.
Ens pots parlar una mica com vas rebre l'encàrrec de participar-hi,
com ha estat el teu personatge?
Doncs és curiós.
Jo vaig fer el càsting i em va agafar a part que m'assemblava bastant
a un protagonista que és l'Ivan Manet.
I llavors això per la signança a nivell de càsting
per físicament m'ha agafat i sí, sí, jo hi faig d'ell de jove.
Molt bé.
I explica'ns una mica de què tracta la pel·lícula, no?
Quins són els eixos principals?
Bàsicament tracta sobre com parlar de la guerra civil
i de tot el que va comportar a través de la llegenda i a través d'uns nens,
que la llegenda dels Homes dels Nassos.
Llavors és això, els protagonistes són uns nens petits
que en teoria no han de dir mentides,
mentre al seu voltant està passant algo tan cru com la guerra civil.
El repartiment, Berné, està format per l'Ivan Manet, Pablo Derqui, Maria Molins.
Com ha estat treballant també d'aquests referents d'actors i actrius?
Doncs la veritat és que és imponent.
Hi ha molts que no vaig coincidar en el set
perquè aquestes coses del cinema ja ho té,
que no tothom sempre està en els mateixos dies.
Però sí que vaig poder coincidir amb el Pablo Derqui i és una màquina.
Vaig aprendre molt i espero poder utilitzar en un futur tot el que em va ensenyar.
La direcció és a càrrec de la Vigail Xaf.
Com està dirigit per la Vigail?
La veritat és que de les persones que m'he trobat que m'han dirigit,
la més xilera, la persona més tranquil·la, més relaxada,
que tenia les coses molt clares.
I també és això,
quan em van agafar a mi pel personatge
ja sabien una mica què podria donar i què no.
I la veritat és que m'he sentit molt còmode
perquè al final teníem les coses molt clares,
sabíem què volien venir i ha sigut molt divertit.
M'ho vaig passar molt bé.
Com ha anat construint el teu personatge?
Has tingut algú que t'ha ajudat o potser t'ha inspirat amb algú?
No, no, què va.
Al final jo crec que quan actuo una mica el que faig és posar de la meva vida
i imaginar-me com seria jo en aquella situació
o què faria jo en aquestes situacions.
Al final hi ha aquesta veritat que al final soc jo.
Però, quin moment!
Berner, parlant també d'altres projectes de cinema en aquest cas,
tenim L'Home dels Nassos, que s'ha estrenat recentment,
però també, per exemple, has fet pel·lícules,
has participat en projectes com, després també,
dirigida per la Carla Simón, també Dies d'estiu i pluja,
amb la Mireia Labesui, Alex Serra i la Clàudia Vila.
Com creus que ha anat evolucionant la teva carrera artística?
Són projectes que s'assemblen?
Sí, són projectes molt quotidiants que m'afecten de prop, segurament.
I al final és això.
Tampoc crec que jo que la meva carrera actual
s'allunyi molt del que soc jo.
Si no faig grans papers interpretant personatges estrafodaris
o exagerats.
Al final jo faig de persones en el seu dia a dia
que tenen problemes com els podria tenir tothom
i que s'enfronten al mateix que s'enfronta tothom.
La majoria de directors són directors catalans o espanyols?
Costa moure's o trencar la barrera d'actuar o de fer cinema
més local o més d'aquí,
amb cinema europeu o cinema internacional?
Segons les ganes que tu tinguis,
segons el que tu vulguis fer,
començar a nivell local sempre és més fàcil
perquè entres més dins del que necessita la gent.
Al final també hi ha una barrera de l'idioma
i hi ha moltes coses.
Però al final tot és provar-ho.
Hi ha molta gent d'aquí que té representants a Madrid
o molta gent d'aquí que també té representants
que al molt bon nivell europeu.
Al final tot és posar-s'hi i fer-ho bé.
Al final també has d'aconseguir que algú,
que algú manager o algú així vulgui apostar per tu,
has d'aconseguir que la gent aposti.
Tu com vas aconseguir que algú apostés per tu?
Per exemple, et veig que tens una fitxa.
Aquí hi ha actors Marta Tord.
Jo no sé si és la teva agència de comunicació.
Sí, és la meva agència de comunicació.
És la meva agència de representació, sí.
I com vas aconseguir?
Com et vas començar implicant aquest món,
que et veiessin treballar, que apostessin per tu?
Com va ser?
Bàsicament va ser una mica de sort,
però vaig començar fent projectes finals de grau.
De fet, el que vaig fer va ser el de l'OA Lopez,
que també va treballar a la ràdio.
Arrel d'això em van anar sortint projectes
i em va agafar la Carla Simón.
Després de la Carla Simón,
ja teníem un peu ficat com volgués.
Després d'això,
la gent et pren una mica més en sèrio.
On t'has format, Berné?
Tens formació artística en cinema o en art recerca?
No, no.
Vaig fer el mític de teatre al Canigó, però ja està.
Caram, suposo que has anat aprenent.
És a dir, que ets una mica autodidacte,
en el sentit que aquests projectes de cinema
a la vegada et serveixen també per aprendre.
És com una esponja.
Sí, clar, al final l'experiència, suposo que és el que fa també.
Tampoc és molt complicat.
Ja et dic, no faig papers que s'allunyin molt de mi.
Per tant, tampoc necessito
tenir unes habilitats interpretatives espectaculars,
però sí que al final un fent papers
i treballant i parlant i veient,
al final també un acabar agafant experiència.
I combines la part més artística
amb alguna altra feina o professió?
Et dediques a algun altre camp?
Sí, jo soc dissenyador.
De fet, ara m'heu agafat els...
He baixat 10 minuts.
Sí, jo soc dissenyador.
Treballo, sí, publicitat i coses d'aquestes, i branding.
I després també veiem que tens un parell de premis,
com a millor actor, Berné,
al 2019 en el Malaga Spanish Film Festival
i a l'Alcalá de Henares Short Film Festival.
Aquests premis te'ls van donar per alguna producció de televisió,
per alguna pel·lícula?
Sí, després també.
Jo vaig fer això i de sobte, pum!
I com va ser rebre aquests premis?
Jo estava a l'Argentina en aquell moment
i vaig haver de fer un vídeo.
Però sí, jo estava a l'Argentina
i a més compartia pis amb dos estudiants també de teatre.
I quan jo els explicava, ells flipaven.
Em van dir que potser hauries de provar.
Que fort.
Hem estat parlant de cinema, però també has fet feines
amb la televisió, amb un televisiu.
Per exemple, amb Javier Ambrosi i Javier Calvo,
aquesta sèrie de La Mesías, de Movistar Plus.
Sí.
Com ha estat la teva intervenció?
És graciós, però surto com res.
Surto com tres segons allà.
Tenia més coses, però em van retallar.
Al final, al muntatge, em van treure les meves escenes.
Què dius?
Aquestes coses passen tot.
Al final, ells et paguen
i després, si creuen que és més important
una altra part que la teva o no tenen temps,
si et passen per sobre teus, mirem a la sort.
Una altra sèrie destacada dirigida per en Pau Freixes
i també a Movistar Plus és la de Todos Mienten,
concretament la temporada 2.
Aquesta deu millor, també, de ser-hi una gran experiència.
Aquesta sí.
De fet, aquesta és l'esbarro de Sant Just.
Esbarro de Sant Just? Todos mienten?
Sí, era a l'esclat.
Mare meva, caldrà veure-la.
Què t'agrada més per això?
El cinema o la televisió? Són mons diferents?
Depèn.
Crec que al final no és gaire diferent.
No sé que facis algú molt diari.
Per exemple, cites o de Riera, coses d'aquestes.
El ser diari sí que és molt més complicat,
perquè vas molt més enrere.
En canvi, si són sèries encara que siguin de televisió,
però són grans produccions.
No s'allunyarà gaire de la realitat del cinema.
Molt bé.
I ja per acabar, Tens alguns projectes futurs a la vista?
Tens ja agendats alguns rodatges?
La setmana que ve rodo un curt.
I...
La setmana que ve rodo un curt.
I ja està.
Bueno, doncs...
Esperant que surti més castings a presentar-m'hi.
Fantàstic. Doncs bé, que vagi molt bé.
Deixem ja l'entrevista perquè sabem que tens molta feina.
Que t'has pogut escapar aquesta estoneta.
Gràcies.
I res, que vagi tot molt bé.
Gràcies. Adeu. Adeu.
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.