I és que Ràdio d'Esvern inicia avui la seva nova temporada amb energies renovades i una programació plena de continguts.
Des d'avui l'emissora municipal ofereix una graella que aposta per l'actualitat, l'entreteniment i la proximitat amb els oients.
El magazín de Matins La Rambla, com sabeu fins ara presentat per Núria García, ha passat a les meves mans i en aquest cas de 10 a 1 estem amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern.
I a les tardes de 5 a 7 continua la ràdio amb El Refugi, que estrena nou presentador perquè, com sabeu, jo duia el programa de tardes d'aquesta casa
i en aquest cas, fent-te el canvi, l'herè d'en Jaume Alías, membre d'aquesta casa, també membre del Refugi des dels seus inicis i al qual avui saludem.
Jaume, bon dia, com estàs?
Bon dia, Dani. Molt bé.
Què tal?
Molt content, la veritat, d'estar aquí i de tornar a estar aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern, que això ja és casa i res, una mica nerviós però amb moltes ganes de començar.
Explica'ns una mica els teus inicis a Ràdio d'Esvern. Com vas començar l'emissora?
Doncs vaig començar picant a la porta. Va ser picant a la porta, jo estava fent tercer de carrera i sentia que les pràctiques de la universitat se'm quedaven curtes,
que jo necessitava fer ràdio, que necessitava tocar estudi, necessitava curtir-me en aquest món de la ràdio i vaig escriure a unes quantes ràdios d'aquí, a prop de Barcelona,
del que seria l'àrea metropolitana i mira, doncs el que em va obrir la porta i em va acceptar va ser Ràdio d'Esvern, concretament tu, Dani, que sempre t'estava molt agraït per l'oportunitat que em vas donar
i em vas donar, doncs, aquesta oportunitat de tenir una secció al programa del refugi i fèiem els esports un cop a la setmana, me'n recordo els dijous,
i res, vam disfrutar molt durant aquella temporada, bueno, mitja temporada perquè vaig entrar cap al janè febrer i ja, doncs, des de llavors.
Que bé, que bé, que bé, doncs sí, la veritat ha estat com una arribada express, no?, perquè això també portava mig any a l'emissora,
vas arribar a tu i va ser, doncs, tot com molt ràpid, una química radiofònica molt ràpida i és un plaer treballar amb tu i és un plaer també que ara tinguem a les tardes.
Però deixa'm que et pregunti, per què ràdio i no televisió o premsa escrita?
Doncs mira, jo tampoc tinc una resposta clara per això, la veritat, perquè jo quan vaig entrar a la carrera, jo, bueno, des de l'ESO sabia que volia fer periodisme,
però mai m'havia interessat gaire per la ràdio, al final no l'havia escoltat gaire mai i tampoc li donava massa atenció.
Perquè a vegades els joves no són, no és el mitjà que escoltin més, no?, diguéssim, no és l'audiència que sosté la ràdio, els joves.
Sí, no ho és, no ho és, però també vull trencar una llança i és que els joves cada cop jo crec que escolten més ràdio.
Sí, estic d'acord, estic d'acord que hi ha un increment.
I jo crec que no és un mitjà que s'estigui morint ni molt menys, com algunes persones que no coneixen del sector, si et diuen, però bueno, el cas és que...
Quina era la pregunta?
La pregunta era que per què vas triar a la ràdio i no a una altra mitja de comunicació.
I res, vas entrar a la carrera i descobrir el món de la ràdio, fer pràctiques a l'estudi de la universitat i em va començar com agarrada molt
i vaig descobrir que és on em sento millor fent periodisme i el que m'agrada més.
Al final, el dinamisme que t'aporta la ràdio jo crec que no te'l dona cap altre mitja.
La veritat és que la ràdio ho enamora.
Jo sempre ho he dit que per mi és un mitjà molt romàntic perquè al final tu estàs fent una feina,
estàs també posant veu a unes notícies, posant veu a unes seccions
i estàs intentant transmetre de la forma més veraç i de la forma més informativa, completa.
Tu vols que l'oient ho rebi per complet.
A la televisió és molt més fàcil que això es compleixi perquè realment tu tens també la vista,
tu estàs veient la imatge, també estàs veient aquest llenguatge no verbal
que estan treballant els presentadors i presentadores de la cadena en aquell moment,
però clar, a la ràdio això no ho tenim.
Tot va transmès per les paraules i per les veus dels presentadors i de la gent que fa la ràdio.
Sí, al final jo crec que és una de les màgies de la ràdio
i també una mica la dificultat que té fer ràdio
perquè només tenim un canal, només tenim el canal de la veu
i ho hem d'explicar tot molt bé, molt planer perquè la gent ho pugui entendre
però a la vegada explicant les coses com són
i és aquesta la gràcia per mi que té la ràdio.
Què és el que més t'il·lusiona d'aquesta nova etapa?
Moltes coses, la veritat, però sí, a veure, que et donin un programa
quan acabes d'acabar la carrera, per mi és una il·lusió màxima
i és una cosa que jo sé que en el món del periodisme a vegades costa trobar feina
i jo he tingut la gran sort de sortir de la carrera i ja tenir aquesta feina
que és una molt bona feina, tenir un programa, dirigir un programa
que jo crec que em donarà un bagatge i em donarà...
Estar cada dia dues hores davant del micròfon em donarà molts recursos
i una pràctica que ara mateix potser encara no tinc
i jo crec que em farà créixer moltíssim com a periodista
i la veritat que em fa moltíssima il·lusió.
I sobretot també col·laborar amb tota la gent que vindrà
que estem muntant una graella molt completa
i compartir l'estudi de la ràdio amb la gent em fa molta il·lusió.
D'això parlarem ara a continuació, però també deixa'm que faci
una mica d'incís aquí en el que comentaves, no?
El fet de passar a fer un espai setmanal, a fer un espai diari,
clar, això també et corteix i també et dona moltes tables pel dia de demà, no?
Tu has passat també pels micròfons de Catalunya Ràdio en les teves pràctiques,
has estat fent un Erasmus a Itàlia, a Padua...
Per tant, podríem dir que d'alguna manera ja vas posant en la teva motxilla
aquests records, aquests moments, aquestes experiències,
però ara passar a tenir aquesta responsabilitat,
m'imagino que per tu també deu ser un gran repte.
Sí, sí, totalment. Al final és un saló endavant.
Jo crec que és un saló endavant, és una passa més cap a...
cap al que em vull dedicar, que és a la ràdio,
i jo crec que és una molt, molt bona oportunitat
i és cert que vaig estar a Catalunya Ràdio
fent una cosa molt diferent, perquè està més a l'espai de redacció,
però ara enfrontar-me al micròfon com aquell que diu
em fa molta il·lusió i de veritat que ho afronto amb moltes ganes.
Al final és un programa que serà teu, que te l'has de fer teu,
que les primeres setmanes, els primers mesos seran...
En molta feina.
Amb aquest objectiu i amb aquesta finalitat, no?
Treballar, treballar i treballar per fer-te el teu,
perquè va ser un programa que va anèixer fa dues temporades,
aquesta serà la tercera que està en Graella aquí a Ràdio d'Esvern.
Vaig tenir el plaer, doncs, de poder assumir aquest repte.
Fa uns anys em van dir, escolta, Dani,
s'ha de fer un programa de tardes,
hem de canviar una mica, doncs, el que tenim fins ara.
Hem pensat en tu, jo vaig començar amb el refugi,
amb la idea d'agafar un espai del patrimoni del nostre poble,
que és el refugi antiaéri de les escoles.
Clar, el refugi antiaéri de les escoles es va fer servir,
per desgràcia, durant la Guerra Civil Espanyola,
i aquell refugi, doncs, va servir perquè aquelles famílies,
aquells habitants de Sant Just,
que no tenien espai on amagar-se a casa seva,
doncs, o no podien accedir a espais, diguéssim, segurs,
anaven allà, a aquell refugi,
per guarir-se de les inclemències de la Guerra Civil.
I una mica la idea del programa era portar aquesta essència
aquí a la misora,
evidentment, sense aquesta sensació d'estrès o de tensió
que et dona una guerra,
però sí aquesta sensació de comunitat,
el fet que el refugi sigui una comunitat.
Ja saps que això va ser creat amb molt de carinyo,
que vosaltres, també els col·laboradors,
us ho veu fer molt vostre,
ara tu has de fer teu,
i entenc que hi haurà canvis,
que hi haurà noves seccions,
què es trobaran els oients aquesta temporada?
Doncs, seguirem una mica amb la mateixa dinàmica,
però sí que és veritat que portarem canvis i novetats,
i al final, doncs, intrínsecament,
canviar la veu principal, canviar el programa,
hi haurà novetats,
i, bueno, seguirem, és el que et dic,
seguirem una mica amb la mateixa dinàmica,
però sobretot molts col·laboradors,
tindrem molts col·laboradors,
gent jove, amb ganes de fer ràdio,
amb ganes de tenir un programa dinàmic,
fresc,
i sobretot el que vull és un programa amb ritme,
perquè al final,
als oients, a l'audiència,
el que ens agrada és un programa amb ritme,
que passi moltes coses,
i això és el que jo vinc a prometre,
i un programa on jo crec que serà difícil,
difícil avorrir-nos,
perquè passaran moltes coses,
i això, segur que disfrutarem.
Passes de fer ritme esportiu,
a fer ritme al refugi, no?, una mica.
Sí, sí, sí.
Al final, jo crec que és la clau, no?,
de la ràdio moderna,
i jo crec que el ritme és la clau
perquè la gent s'enganxi a la ràdio,
perquè els oients, l'audiència,
estiguin allà pendents del que diem.
El que s'està consumint ara
és d'un ritme estrepitós,
vull dir, ara quan parlem de xarxes socials,
de TikTok, de l'escola infinit,
de tot això de voler consumir, consumir, consumir,
la ràdio s'atura,
i la ràdio et diu, d'acord, consumiràs,
però quan jo t'ho digui, no?,
és a dir, ara farem això, després això,
després l'altre,
i em dona la sensació que també
endreça, dona calma, dona pau,
que a vegades, doncs, això ho busquem, no?,
a mi em passa que jo a casa
tinc un transistor, tinc una ràdio,
i quan arribo a casa,
de les primeres coses que faig
és posar la ràdio,
perquè em dona pau i em dona un tempo,
em dona un tempo,
el fet d'estar escoltant la ràdio
et dona un tempo de vida
que és meravellós, no?,
saber que el Jaume, doncs, ara
passa de fer aquesta secció a aquesta altra,
doncs, mira, ostres,
estava fent coses a casa
i el tinc de fons,
oh, doncs,
deuen ser ja dos quarts de sis,
no sé què,
perquè ara està ja amb la...
vull dir que al final
l'acabem integrant
a la nostra vida, la ràdio,
això és molt interessant.
Sí, home, això seria...
això és com el sumum, no?,
de la ràdio,
que les persones que ens escoltin,
al final,
interioritzin el programa
i ens acompanyin cada tarda,
i això és el que aspirem
i el que espero,
de debò,
que puguem aconseguir,
i, de debò,
tota la població de l'enju
estigui pendent del refugi
i de les tardes de Ràdio d'Esvern.
Parlàvem del format
que hi havia fins ara del refugi,
què mantindràs?
Hi ha alguna cosa del format anterior
que creus que funcionava,
que seguirà, doncs,
també ara a les zones
a partir d'aquesta nova etapa amb tu?
Sí, sí, sí, i tant.
Hi ha moltes coses que mantenim,
sobretot algunes seccions,
mantenim algunes seccions
com la de veus migrants,
com la del DJ Hamo Hamito,
també tenim...
a l'albirena de la nutrició
també la seguirem tenint.
Sí que mantenim algunes peces
que van ser claus
amb tu, Dani,
amb el teu projecte,
però sí que és veritat
que també,
degut a modificacions en l'horari
o, al final,
hi ha gent que no ha pogut continuar,
portarem molts nous col·laboradors,
que és el que et dic,
que sobretot seran gent jove
amb ganes de fer ràdio,
amb ganes de demostrar al món
que també són capaços de fer ràdio
i de tenir un micròfon davant,
així que jo crec que,
sobretot gent molt motivada
per acompanyar-me en aquesta aventura.
Clar, la part xula és que,
com que has estudiat periodisme,
ara tens també una cartera d'amics,
de coneguts, no?,
que et poden fer costat en aquesta etapa
i ara et toca una mica assumir
el rol que tenia jo, no?,
el fet de padrinar gent
i de trobar el teu Joao Melies, no?,
perquè al final,
en aquest cas, per mi,
doncs has sigut una de les persones
que va fer tirar endavant al refugi
i després d'aquesta etapa també,
a l'Erasmus inclús,
em vas ajudar a trobar altres col·laboradors
que vinguessin a la emissora,
gent així activa molt a molt
i te l'aniràs trobant
i ja veuràs que aniràs aconseguint
doncs aquestes peces
que també fan carrutllir, no?,
el programa.
Sí, al final és una de les coses
que també més il·lusió em fa, no?,
poder obrir les portes de la ràdio
a gent com jo fa un parell d'anys
i jo crec que és molt guai.
A més que la ràdio local,
sempre ho he dit
i sempre ho defensaré,
és una escola impressionant
pels futurs periodistes
i venir a fer ràdio local
sempre t'aportarà coses positives
i donar aquesta oportunitat a gent
és molt bonic.
I com ha estat la preparació?
Perquè comentaves ara, no?,
hi ha hagut coses del format anterior
que es queden,
hi ha hagut coses noves que arriben,
però com ha sigut el fet
de preparar una nova temporada
en 15 dies?
Perquè és que no han sigut ni 15 dies,
han sigut setmana i mitja,
setmana i poc, no?
Sí, sí, sí.
Com ha estat això?
Un repte.
La veritat és que un repte.
Fàcil l'ha estat
perquè ha estat dies
d'estar pendent molt del telèfon,
d'escriure a molta gent,
de parlar amb molta gent,
de molts sis,
però també d'alguns nos.
Aleshores, una mica estressant,
no et diré que no,
però bé,
al final és part de perdre el programa.
Si hagués tingut una mica més de temps,
doncs s'hagués agraït,
però també la màgia aquesta
d'anar correcuita
també m'agrada,
que aquesta pressió,
que al final,
jo a vegades necessito sentir
una mica aquesta pressió
per funcionar al 100%,
i jo crec que
en una setmana i mitja
hem fet molt bona feina,
hem aconseguit fitxar
molta gent molt guai
i encara tenim feina per fer,
evidentment,
seguirem incluent
i adherint
novetats
i sobretot
a veure si podem fer alguna cosa
per les xarxes socials,
que és una cosa
que també em motiva,
però això,
amb aquest poc temps
que hem tingut,
encara no s'ha pogut
acabar de preparar,
però
durant la temporada
anirem veient novetats
que segur que seran
molt guais.
I també comentar
als oients
que a les xarxes socials
també doncs
estàs molt actiu
com comentaves
al Refugi 98.1
on també
has encetat
una campanya,
diguéssim,
de recaptar
col·laboradors.
Explica'ns una mica això.
Sí,
al final és això,
amb 15 dies de preparació
és difícil trobar
una graella
perquè pensar
que pel Refugi
estic
amb la disposició
de tenir uns 20 col·laboradors,
que és molta gent,
i al final
trobar tanta gent
en tan poc temps
és difícil
i vaig decidir
doncs
estem en el segle XXI,
les xarxes
ho mouen tot,
anem a fer un TikTok
d'aquests
una mica graciós
per cridar l'atenció
i a veure
si dona fluïts
i trobo gent
amb ganes
de fer ràdio.
I la veritat
és que ja ha funcionat
prou bé,
gràcies a aquest vídeo
hem fitxat
un bon grapat de gent,
o sigui que
la veritat
és que ha estat
un èxit.
Jo estic molt content
amb aquesta nova etapa
Cansetes,
Jaume,
perquè em recordes molt
els meus inicis
a Ràdio d'Esverna
amb aquesta il·lusió,
amb aquestes ganes
que es contagien
i també les acabaràs
contagiant
els teus col·laboradors
i col·laboradores.
Per tant,
molts èxits
en aquesta nova temporada,
que vagi
molt bé avui
amb aquesta arrencada
a partir de les 5 de la tarda
aquí a Ràdio d'Esverna
al 98.1 FM,
pren-t'ho amb calma,
pren-t'ho amb calma,
vull dir,
els primers dies costa,
però després ja veuràs
que ho acabaràs gaudint molt
i com diu
també un dels responsables
d'aquesta emissora,
l'Enric,
l'inici
de la temporada
marca molt
la temporada,
és a dir,
que si fas un bon inici,
la resta de la temporada
segur que acabarà
recollint coses xules.
Doncs segur,
segur que sí que farem
un bon inici
i res,
jo per despedir-me
de l'audiència
fins a aquesta tarda
us animo,
us animo molt
a que escolteu
aquesta tarda
a Ràdio d'Esverna,
que ens doneu
l'oportunitat
al refugi
aquesta tercera temporada
i ja està,
la veritat que
si ho feu
no us empenedireu.
Jaume Elies,
presentador del refugi,
de la nova etapa
del refugi,
moltes gràcies,
cuida't molt
i fins aquesta tarda
a les 5.
Adeu.
Us hi hau.
breu pausa
amb Pretenders
i el seu
Don't Get Me Wrong
i tornem de seguida
amb Ramblajant.
Fins ara.