Quim Matalassé té un punt més que el Madrid
i sis més que el Barça, que és tercer.
El Girona és setè i l'Espanyol, el 18è, tercer per la cua.
En bascet, el Lliga se ve.
El Barça manté les opcions de jugar a la Copa.
Després de guanyar el Gran Canària a domicili,
pel que fa al bascet Girona, surt de les places de descens,
després de sumar el tercer triomf consecutiu
en guanyar el Bascònia.
A l'Oberta Austràlia de tenis, Carlos Alcaraz,
a punt de superar la primera ronda,
està dominant sobre el tenista del Kazakhstan, Shevchenko.
Dos sets s'ha imposat Alcaraz i està dominant el tercer per 5 a 1.
Per tant, pot acabar-ho de sentència.
Aquesta matinada ha aconseguit la classificació
per la segona ronda l'italià Janik Sinner.
I el rally de cara en marxa a la vuitena etapa.
Són 483 quilòmetres d'Espacial.
Amb motos Edgar Canet ha sortit com a deser a la General Absoluta
i com a líder de la SEGA categoria, que és rally 2.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts de les 11.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
El Centre d'Estudis Sant Justencs organitza el dissabte 25 de gener
una nova edició del projecte
Encesa de torres, telaies i teleiots de la Mediterrània pels drets humans.
L'activitat, que tindrà lloc al Campana de l'Església de Sant Just,
té com a objectiu sensibilitzar sobre la crisi migratòria al Mediterrani
i valorar el patrimoni arquitectònic dels territoris de Parla Catalana.
El programa s'iniciarà a tres quarts d'una amb la lectura d'un manifest a la plaça de l'Església.
Tot seguit, a la una es farà l'encesa de fum i es clourà el matí amb la cantada de
Viatge a Ítaca, de Lluís Llach.
A la tarda, l'activitat reprendrà a un quart de set amb una nova lectura del manifest
i a dos quarts de set l'encesa de bengales de foc posarà punt final a la jornada.
Diverses entitats locals, com l'Ajuntament, Òmnim Cultural i Justícia i Pau,
donen suport a l'organització de l'acte.
Aquest projecte, coordinat per l'Institut Ramon Montaner,
es realitza simultàniament a diversos intrets de la Mediterrània
per recordar el drama humà que afecta milers de persones que fugen de casa seva.
A l'hora, reivindica torres, talaies i altres elements històrics
com a símbol de memòria i solidaritat.
L'Ateneu de Sant Just presentarà el diumenge 19 de gener a les 7 de la tarda
l'obra titulada Aquells meravellosos anys 20 a la sala del seu entenari.
Interpretada per la companyia de teatre La Forja
i dirigida per Sílvia Beraldés-Balt,
la peça aborda els canvis socials i tecnològics
d'una dècada que va marcar una transformació cultural profunda.
Els personatges de l'obra es mouen entre les noves modes
i innovacions que defineixen l'època,
però es troben davant d'un dilema que enfronta dos mons en conflicte.
Mentre alguns aconsegueixen adaptar-se a la modernitat,
d'altres es veuen atrapats en un entorn que no comprenen,
tot i acabar acceptant-ho.
La proposta reflexiona sobre les tensions i les oportunitats
inherents als canvis socials.
Les entrades es podran adquirir únicament a taquilla,
amb un preu de 12 euros pel públic general
i 8 euros pels socis de l'Ateneu.
L'ambici, el servei de bicicleta elèctrica pública
impulsat per l'àrea metropolitana de Barcelona,
ha llençat una nova campanya de comunicació
per fomentar l'ús d'aquest mitjà de transport sostenible a Sant Just.
Actualment, el municipi disposa de sis estacions
amb més de 60 bicicletes elèctriques
i una xarxa pedalable de 58 quilòmetres,
que permet connectar amb el tramvia i arribar fàcilment a municipis veïns.
La campanya posa ênfasi en els beneficis de la mobilitat sostenible,
com la reducció de la contaminació i el soroll,
i promou l'ús de les més de 2.500 bicicletes disponibles
a les 200 estacions repartides per 15 municipis de l'àrea metropolitana.
Sota el lema Millor amb bici,
donat i d'alta ara,
la iniciativa convida la ciutadania a moure's de manera saludable,
econòmica i ecològica.
L'ambici ofereix bicicletes elèctriques amb assistència a la pedalada,
dissenyades per tota mena de terrenys,
i funciona amb un sistema d'abonament flexible
que es pot gestionar des de l'app oficial.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació al butllet i horari de les 12.
Fins ara.
Sónríem-hi una vegada
A més veres que soy capaz de alargar esta noche
Quédate a dormir al lado de mí
Cuéntame un poco de ti, tu dolor lo sentí
Aunque te cueste hablarlo me lo puedes decir
En tus ojos verdes vi un poco de gris
Pásame tu abrigo, brétame
No soy buena para el frío, me seré
Pero esta noche contigo encontraré
Mi cama en tu sofá
Tu brazo de almohada me acompañará
Al soñar con la curera y fantasear
Que nos queda tiempo juntos y olvidar
Que mañana despierto y no estás más
Quedamos tú y yo
Mirando al cielo
Esperando una hora que no llega
Que no llega y quién más está
Si estamos tú y yo
Que en la orilla el cielo
No importa
Tú me alumbras mucho más
Y esa luz nunca se irá
Te miré, te miré y te pensé hasta que tú reaccionaste
Hasta que me besaste
Una laguna, un azul, unos labios rosados y tú y aunque tuvo un final
Al final no fue culpa de nadie
Nunca es culpa de nadie
Pero te extrañaré
Pero te extrañaré
Pásame tu abrigo, abrázame
No soy buena para el frío, me seré
Pero esta noche contigo encontraré
Mi cama en tu sofá
Tu brazo de almohada me acompañará
A soñar con la curera y fantasear
Que nos queda tiempo juntos y olvidar
Que mañana despierto y no estás más
Quedamos tú y yo
Mirando al cielo
Esperando una hora que no llega
Y quién más da
Dice hasta gusto y yo
Que en la orilla el cielo
No importa
Tú me alumbras mucho más
Y esa luz nunca se irá
Nunca se irá
Entra en la orilla
Ya te aqueques y dius
Vinga, que avui faig el pas
I sents que pots fer-ho tots
Sé tu mateixa
I estimar a qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar a aficions
Natros per gaudir en la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me.
Vinga!
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer sims.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no, al de viatjar més i uïna.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024.
Passant 14 minuts de les 11 en punt, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de Matins La Rambla.
La convidada d'avui a l'emissora, a l'entrevista del dia, és l'escriptora Sant Justenca Paula Vidal,
que després d'haver fet dues sessions exitoses d'un taller de microrelats
organitzat pel Club Literari de l'Ateneu de Sant Just al mes de novembre,
en uns dies començarà a impartir un nou curs d'escriptura pràctica al mateix Ateneu.
Paula, molt bon dia.
Hola, bon dia i bon any.
Bon any igualment també, eh?
Vinga, va, a veure, 13 de gener, eh?
Jo em vaig apuntant a...
Sí, ho hauríem de deixar de dir, no, ja?
No, no ho sé, això ja depèn de vosaltres, jo em noto aquí la data màxima,
però de moment passen només 13 dies d'aquest 2025, per tant, encara es pot dir bon any, Paula.
Bé, explorant la narrativa, així es diu, el proper i el segon curs que impartiràs a l'Ateneu de Sant Just
a partir del 22 de gener, en sessions quinzenals, no?
Què es treballarà, Paula, en aquestes sessions i una mica com les tens planejades?
Doncs, a veure, a mi m'agrada dir que és com una mena de calaix de sastre on realment tot hi té cabuda, no?
Jo vull que treballem, per exemple, les perspectives narratives, els diferents tipus de narradors,
els girs narratius, com construir una història, creació de personatges,
però al final també, com que són grups reduïts, no?
Si alguna alumna té interès en incidir en alguna temàtica o alguna cosa,
m'ho poden dir i anirem sobre la marxa, no?
O sigui, crec que aquests cursos tenen molt joc, precisament per això, no?
Perquè es crea molta intimitat amb els alumnes i llavors pots anar també conduint una mica
segons els interessos que veus que tenen, no?
Llavors jo tinc una base que penso que, o sigui, com un full de ruta per anar seguint,
però pot patir interferències si veig que entre els inscrits hi ha altres interessos, no?
Molt bé. A veure, segons el diccionari, narrativa és un gènere literari que està constituït per la novel·la,
per la novel·la curta i el conte.
Per tant, seran sessions només per produir textos i per escriure,
o també hi haurà espai per compartir, per debatre inclús?
Sí, hi ha espai per tot.
O sigui, jo vull que cada sessió sigui molt pràctica.
Al final, quan fas un curs d'escriptura és per escriure, no?
Però sí que farem també puntualment una mica de teoria o llegirem fragments d'altres autors i tal.
I també busco que sigui un espai on compartir, on debatre, on llegir les pròpies històries.
O sigui, realment com un espai molt polivalent al voltant de l'escriptura, de la literatura, no?
Al final, la gent que s'inscriurà segurament és gent que comparteix aquest interès per la literatura, no?
I llavors es poden crear aquestes connexions tan maques, no?
I el que tu deies de la definició de narrativa, ens centrarem sobretot en el conte,
perquè al final són classes d'una hora i mitja, tampoc ens posarem a escriure una novel·la, ja, no?
Ja, clar.
Però sí que també donarem les bases per si algú té interès en fer un projecte literari més ambiciós,
com podria ser una novel·la, no?
Doncs sí que podem també tractar una mica quines són les coses que haurien de tenir en compte a l'hora d'escriure una novel·la.
Però generalment a classe farem relats curts.
I et marques alguns objectius més, o sigui, objectius d'aprenentatge perquè la gent que vingui,
diguis, ostres, vull que marxi sabent, jo què sé, quin, com es comença a escriure, doncs això,
una petita novel·la o un conte, o que tingui unes nocions, això t'ho marques tu com a...?
Jo crec que tothom acabarà més o menys tenint aquestes nocions.
Clar, hi ha diferents... Això hi havia algun alumne que m'ho preguntava, gent que s'ha inscrit i em deia
però, clar, els nivells com ho faràs? O sigui, està previst que hi hagi un nivell mínim o es pot apuntar a qui vulgui, no?
Al final jo crec que són classes que poden servir per a tothom, tant si és gent que ja ha fet altres cursos,
si és gent que s'apunta per primera vegada i que mai ha escrit, no?
Perquè al final cadascú... Jo sempre dic que el repte és anar evolucionant amb tu mateix, no comparar-te amb els altres, no?
Potser una persona, doncs, aprèn... Ja ho sabia una mica tot, no?
Perquè ja ha fet altres cursos, però bueno, aquest taller li serveix, doncs, per seguir practicant, no?
Al final trobo que la gràcia d'aquests tallers d'escriptura és que tu t'envalentones, no?
I se t'obren com una mica... Farem molts exercicis que ens obriran les vies a poder després escriure més a casa,
o sigui, com estar més connectats amb el nostre entorn, amb trobar més creativitat en totes les coses.
Llavors, potser a una persona li serveix per això, no? Per estar més connectada
i després poder escriure les seves pròpies històries a casa que li flueixi tot més
i una altra persona, en canvi, diu, ostres, doncs, jo no sabia res, no sabia ni com es construïa un conte
i ara, doncs, això fa que jo pugui construir una petita història,
o sigui, cadascú tindrà... Cadascú podrà aprendre coses diferents, no?
Però sí, jo crec que tothom marxarà del curs, doncs, com a mínim sabent això, doncs,
com s'hauria d'estructurar... Bé, no, com s'hauria d'estructurar.
Al final, una cosa és la teoria, no? I l'altra és, quan ho poses en pràctica, tu pots fer el que vulguis, no?
Però sabent una mica les bases de què és un gir narratiu, com s'estructura una història, no?
Que és una escaleta, per exemple, que és el que fem servir els escriptors quan escrivim una novel·la, no?
Ah, també feu una escaleta? Sí, també.
Ostres, que fort. Bueno, no tots.
Bueno, no, clar.
Però a mi m'agrada fer escaletes, perquè al final és el que farà que després tot et lligui bé, no?
Si tu no fas una escaleta i deixes fluir, està molt bé, però després pot ser que la història tingui algunes incoherències, no?
En canvi, si tu tens una escaleta i tu vas preparant tot, és més fàcil després que tot lligui.
Però l'escaleta, per exemple, eh? En aquest capítol s'ha de resoldre això.
En aquest ha de passar allò. Aquí la protagonista ha de fer saber que no sé quantos.
Exactament, exactament. Sí, és l'escalet de la novel·la, no?
Una mica per tenir, per anar seguit com una mica d'escalet.
I no perdre, i no hi hagi aquestes incoherències. També fem, per exemple, galeries de personatges, no?
O sigui, jo tinc carpetes, doncs, amb els personatges i surten des de la descripció, les coses que els agraden, no?
Et pots fer un arbre una mica generològic de la família, per exemple, no?
Coses per després no perdre tu mateix en la història, no?
Clar, això és com una mica amb el teatre quan, almenys a nivell materno també,
quan et donen un personatge, no? Sobretot el director, directora de l'obra,
sobretot insisteix molt en el personatge que interpretes l'has de conèixer.
Has de saber el personatge que fas, què li agrada, què no li agrada, quin és el seu caràcter, no?
Suposo que amb els personatges, en les històries també passa el mateix,
que te'ls has de, bueno, no sé, imaginar bastant o conèixer-los molt.
És exactament això, i després també dic, no hem de després plasmar-ho tot en el llibre,
perquè es pot fer molt feixuc, o sigui que tu sàpigues que, jo què sé,
que el plat preferit d'aquesta persona és X, no tens per què posar-ho després en el llibre, no?
No has de posar tot el que saps dels personatges, però sí que ha d'haver-hi
que has hagut de fer aquesta reflexió perquè el personatge sigui versemblant, no?
Molt bé. A diferència del curs de microrelats que vas fer a l'Ateneu el novembre,
que només va tenir dues sessions, crec,
aquest serà més llarg.
Quantes sessions tens pensades fer?
La idea és que, bueno, ara farem un trimestre fins a Setmana Santa,
i la idea és que després segueixi fins a Sant Joan.
La cosa, al principi, quan vam parlar amb el Club Literari de l'Ateneu,
havíem previst que podíem fer tallers puntuals a dues sessions,
com vam fer amb el de microrelats,
però el de microrelats va tenir molt èxit, la gent estava molt engrescada,
i em van demanar si es podia fer una cosa llarga, no?,
un taller d'escriptura típic, no?, d'aquests que vas seguir al llarg del curs,
i vaig dir, home, perfecte, no?, si tenim la gent motivada, tenim el lloc, tenim la professora,
doncs fem-ho.
I llavors això, la idea és anar fent aquestes sessions quinzenals,
mentre hi hagi gent que vulgui fer-les, no?
Clar. Per tant, la valoració d'aquest curs de microrelats que vas fer és molt bona.
Sí, sí, va estar molt bé.
Van sortir microrelats molt divertits, la gent es va engrescar moltíssim,
i es va crear un grup molt maco, la veritat, i molts d'ells repetiran ara.
S'ha de tenir algun requisit per poder-lo fer?
Abans has dit que no importa el nivell de partida, com si diguéssim, de la gent,
però s'ha de tenir en compte algun requisit o algun nivell mínim?
No, és que jo diria que si tu vols apuntar-te a un taller d'escriptura,
és perquè aquest cuquet literari ja el tens.
Ja tens l'interès i ja és bàsic.
O sigui, si a tu no t'agrada escriure, no t'agrada llegir, doncs difícilment t'apuntaràs, no?
Per tant, trobo, no és que hi hagi cap requisit, però sí que segurament la majoria d'alumnes
compartiran aquesta passió, i això ja fa que tu estiguis motivat, no?,
que et prenguis la classe amb ganes, que si hi ha un exercici per fer a casa, doncs el resolguis, no?
O sigui, ja ve amb tot.
Paula, teníem aquí fa tot just un any que venies a promocionar,
bueno, crec que fa un any, ara no sé si fa...
Sí, fa just un any, sí.
Per promocionar la teva primera novel·la, Inversemblant,
publicada en català amb l'editorial Estrella Polar, crec,
i ens vas explicar una mica també el canvi professional,
el que l'escriptura t'havia portat, no?
Com estàs vivint, ha passat un any, tampoc ha passat massa, no?
Com estàs vivint aquest procés de canvi, doncs, bé,
tenint en compte que vas deixar una feina estable, no?
Què és el que més et costa d'afrontar al dia a dia?
El que més em costa d'afrontar...
Ara mateix, bé, jo diria que ho estic portant força bé,
potser el que... sí que queda tot molt diluït,
o sigui, a la meva vida ara gairebé tot és feina, no?
O sigui, és com que la vida personal i la professional
estan com tant entrellaçades,
també estic treballant de coses que m'agraden moltíssim,
com ara fer tallers d'escriptura,
faig club de lectura, escric, no?
Llavors, és com que arribo el cap de setmana
i potser segueixo treballant, no?
I em costa trobar un moment de dir,
eh, pare, no?
També t'has de cuidar tu mateixa,
també has de fer altres coses, no?
Potser això és el més difícil,
però la veritat és que estic molt contenta
perquè estic, de moment,
podent-me dedicar allò que més m'agrada, no?
Que és la literatura
i amb moltes ganes de seguir.
Ara, a més,
a mi em va semblar justament
que es compleix un any de la seva publicació.
Aquest trimestre que ve
ja començaré a fer xerrades de les escoles,
que és una cosa que em fa moltíssima il·lusió, també.
Sí, llavors,
veuré també com ha sigut,
com està sent la recepció del llibre, no?
Podré parlar amb alumnes
que l'estan llegint a classe, no?
I això em fa molta il·lusió.
En quins alumnes de...
O sigui, és d'aquí Sant Just,
de l'Institut,
d'algunes escoles de Barcelona?
Aquí a Sant Just,
no em consta que l'hagin agafat de lectura,
però, per exemple,
a Sant Feliu i a Sant Joan d'Espí, sí,
en dos altres instituts,
llavors faré xerrades allà.
I re, en diferents instituts de Catalunya
i de les Balears,
també m'han convidat a Mallorca
per parlar del llibre, també.
Ostres, què dius?
Sí, sí.
Que fort.
Sí, sí.
De fet, les primeres xerrades
les faré a Mallorca d'aquí a un mes
i després ja en faré per aquí,
per l'àrea metropolitana de Barcelona.
amb alumnes de cada institut
triar per quin grup creu que li va haver,
o sigui, faré primers d'ESO,
segons d'ESO i tercers d'ESO.
Molt bé.
Mira, justament,
quan jo vaig llegir el llibre,
vaig pensar,
aquest llibre seria,
jo vaig pensar,
dic, mira,
per el primer cicle d'ESO seria,
o sigui, per primer i segon d'ESO,
seria com,
no sé,
el rang que penso que,
per com m'està explicada la història,
dic,
penso que seria molt útil, no?
Que potser la Paula també pogués anar,
a explicar o a fer alguna xerrada?
Doncs mira,
estic una mica amb la incertesa de com anirà tot,
perquè, clar,
serà això la primera vegada que em posaré,
no?,
amb alumnes que han llegit la història,
a veure què els sembla,
tot,
però és emocionant,
també.
Molt bé.
Segueixes fent,
igualment,
a banda d'aquestes futures xerrades que faràs,
segueixes fent tu presentacions,
o amb Invassemblant segueixes lligada,
entenc, no?
Sí,
quan van sortint coses,
doncs jo estic encantada,
o sigui,
ara només tinc previstes
les xerrades aquestes en instituts,
però si,
no sé,
si sorgeix alguna altra cosa,
jo estic encantada i oberta
a fer coses amb Invassemblant,
que m'està aportant coses molt maques.
I rompre el món de l'escriptura,
Paula,
també la lectura,
l'àmbit literari en general,
en el seu moment,
per tu va ser un salt al buit?
Com va ser això?
Sí,
potser el buit al buit,
o sigui,
sí que té molt de salt al buit,
tenia on agafar-me,
perquè al final tenia la novel·la publicada,
no m'estaven sortint tallers d'escriptura,
m'estaven sortint coses,
però sí que has de fer una mica,
sí,
com un salt de fe,
no?
De dir,
bé,
em llenço aquí a la piscina
i ja veurem com va,
no?
O sigui,
hi ha un moment com de valentia
de dir,
clar,
al final,
jo ara,
per exemple,
tinc la meva agenda plena
a sis mesos vista,
i la tinc molt plena,
o sigui,
tinc molta feina a sis mesos vista,
però no sé què ve després d'aquests sis mesos,
no?
Llavors has de conviure amb aquesta incertesa,
amb aquest no saber què t'espera del futur,
però també confiar i anar treballant,
no?
Per seguir,
per seguir endavant
i sabent que si en algun moment
les coses no surten,
sempre hi ha alternatives.
Clar.
A banda del Club Literari de l'Ateneu,
també col·labores o treballes,
ja directament,
no?,
amb altres clubs,
o potser biblioteques,
o llibreries,
no?
Estàs fent potser,
crec que m'ha semblat veure a les xarxes,
algun curs amb la llibreria La Central,
o clubs de lectura amb la llibreria Libri?
Sí.
Com estan anant aquestes experiències?
Molt bé.
Perquè, clar,
bueno,
llibreria Libri,
La Central,
són,
bueno,
llibreries de referència,
molt conegudes a Barcelona.
Sí, sí.
Amb La Central
estic fent un taller d'escriptura,
així com et deia,
que el de Sant Just
jo vull que sigui
com un calaix de sastre,
que això també ho faig a Sant Feliu,
o sigui que són grups reduïts
i és com molt dinàmic,
no?
Si algú vol incidir en un tema en concret,
doncs jo ho agafo i ho preparo,
no?
Amb La Central
faig
un programa molt més tancat,
no?
D'ocessions
on parlarem d'això,
està tot molt més
molt més definit,
no?
I ara,
si no pots jugar
tant amb la,
no?
Però,
però, bueno,
també és xulo
preparar-te un
programa
amb un fil conductor
molt concret,
i en aquest cas,
ara començaré
un taller
amb La Central
a finals de gener
sobre creació
de personatges,
simplement.
Són 10 classes
sobre com crear
personatges rodons,
no?
I si també és interessant,
si hi ha gent
amb projectes literaris
en marxa,
no?
Doncs per veure
com crear
aquests personatges
per semblants.
I després,
amb la llibreria
Libri,
faig un club de lectura
mensual,
que és l'últim divendres
de cada mes.
Vaig crear,
vaig triar una selecció
de clàssics
de la literatura
anglosaxona
de segle XIX
i principis del XX,
no?
Que són llibres
que a mi m'agraden
moltíssim,
que trobo que tothom
hauria de llegir
algun cap a la vida.
A veure,
digue'ns algun,
va.
Doncs el que farem,
el que comentarem
el 31 de gener
és el retrat
de Dorian Gray
d'Oscar Wilde,
que és un llibre meravellós,
va ser un escàndol
quan es va publicar,
li va aportar
moltes desgràcies
a Oscar Wilde,
va ser l'única novel·la
que va escriure
i és meravellosa
i la recomano moltíssim.
Després,
al febrer,
llegirem Dràcula,
al març,
llegirem Peter Pan,
a l'abril,
llegirem
El Gran Gatsby
i acabarem
el maig
amb Virginia Woolf
amb una cambra pròpia.
I, clar,
i dades que ja
s'hagi fet
com si diguéssim
al club?
Sí,
doncs hem fet
ja tres sessions,
vam començar
amb Jane Austen,
va ser una meravella,
a més,
a la sessió de Jane Austen
estava la sala
a patar,
a patar,
i a més la primera,
no?
Sí, sí.
Quina impressió.
Sí,
però, clar,
vam comentar
Orgull i prejudici,
que és un llibre
molt maco
i que té
molta gent
molt fan,
o sigui,
hi havia una dona,
per exemple,
que em va dir
que l'havia llegit
30 vegades.
I, o sigui,
clar,
realment és un llibre
que cada vegada
que el rellegeixes
té moltes capes
i descobreixes coses noves,
no?
De fet,
tots els llibres que,
tota la selecció
que he preparat
passa a això,
són llibres que jo
ja havia llegit,
òbviament,
i que ara
els torno a rellegir,
els torno a treballar
i descobreixo moltes coses,
no?
I està molt bé.
També vam fer
Frankenstein
i Alicia,
el País de les Meravelles.
Aquests són els tres llibres
que ja hem fet
i les sessions
estan molt bé
perquè trobes
altra gent
que també li agrada llegir,
no?
Es crea com aquesta xarxa
i també es fa
un gran sopar
amb focatxes
i llavors
és un pla
molt, molt rodó.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
En un post
a Instagram
tu dius
això
que vas posar, eh?
Ahir vaig fer una de les coses
que més m'agraden
en aquest món,
parlar de literatura
amb altres lletreferits.
Paula,
hem parlat
del que aprèn la gent,
no?
Quan ve als tallers,
a les sessions d'escriptura,
sessions de narrativa,
als clubs de lectura,
però i tu
què t'emportes a casa
després de compartir
amb més gent
aquestes diferents visions
i opinions d'un llibre?
M'emporto moltes coses,
és que clar,
és meravellós.
Per això et deia abans
que també em costa molt
separar vida professional
de vida personal
ara mateix,
perquè clar,
estic treballant en coses
que m'apassionen,
no?
Per exemple,
si jo em preparo
un club de lectura,
si jo ara estic preparant
el proper club de lectura
que és Oscar Wild,
doncs estic,
m'empapo llegint
coses de la vida d'ell,
em rellegeixo el llibre,
busco articles,
i ja no sé què ho faig
pel club
o perquè a mi m'agrada
pel plaer,
no?
I després quan estic allà
xerrant amb la gent
i tot
i hi ha un que aporta
una dada que no sabia,
l'altre comenta
no sé quantos.
És meravellós
i surts d'allà
com,
bueno,
sentim-te molt realitzada,
la veritat.
Que bé,
molt bé,
molt bé.
A poc a poc,
per tant,
et vas fent un lloc
al món literari.
Com vols continuar
obrint-te camí
a nivell més
de producció pròpia?
No sé si
la segona novel·la
està ja en camí
quan vam parlar
al novembre
per parlar
dels cursos
dels microrelats.
Crec que
ja ens ho vas
comentar
que estava allò
la segona novel·la,
que sí,
que no.
Ja podem dir,
no?,
que està allò
en camí,
en camí.
La segona novel·la
sortirà al juny.
Al juny,
per tant,
almenys ja has d'haver començat.
Sí,
és un llibre
que ja tenia escrit
de fa molts anys.
Ah,
és veritat?
Sí,
el vaig escriure
fa set anys,
quan tenia 25,
i la tenia en un calaix.
D'acord.
I en el seu moment
vaig intentar,
doncs,
bueno,
picar a portes,
però no se me'n va obrir cap
i llavors,
després,
quan vaig publicar
Inversalmant,
em vaig dir,
ostres,
potser ara
és el moment
que aquesta novel·la
pugui veure la llum,
no?
I sí,
veure la llum
gairebé no he de tocar res,
sí que potser,
clar,
com que fa set anys
que la vaig escriure,
doncs,
potser hi ha alguna coseta
que la canviaré
perquè han passat
molts anys,
o sigui,
aquí simplement,
penso,
per exemple,
que hi ha un moment
en què la protagonista
es fa un cafè,
no?
I jo què sé,
paga,
crec que pagava
un euro amb 40
o alguna cosa així,
i ara,
desgraciadament,
un cafè ja no val això,
no?
Doncs potser hi ha
algunes tonteries
que he de canviar,
però la feina
ja està feta.
Sí,
sí,
tot sigui això.
és una feina
que ja tinc feta
i que em dóna
molta satisfacció
que anys més tard
es pugui publicar,
realment.
Ara et posaré
una mica entre l'espasa
i la paret.
Lectura
o escriptura?
És que una cosa
va lligada amb l'altra,
no crec que puguis
ser bona escriptor
si no llegeixes,
saps?
Què t'agrada més
a tu per això?
Llegir
o posar-te allò,
escriure,
saber que estàs
enmig d'allò
d'una producció,
d'una novel·la?
és molt difícil,
o sigui,
escriure...
Està tot molt confluït,
no?
Sí,
escriure m'encanta
i jo diria que és el...
és com una mica
pel que he nascut,
o sigui,
és com la meva passió,
és la meva vocació,
o sigui,
jo vull ser escriptora
i és el que trobo
que se'm dóna millor,
per tant,
escriure és...
m'encanta,
però no concebo la vida
sense la lectura,
sense els llibres,
no?
O sigui,
seria una persona
molt més infeliç
si no llegís,
no?
i al final he volgut
sempre ser escriptora
perquè primer
vaig ser lectora,
no?
Llavors,
realment,
crec que no es pot
desunir,
desllegar.
Què diries a la gent
que té d'excusa
la falta de temps
per llegir?
Per llegir,
eh?
Perquè això és que
és molt...
Bé,
hi ha molta gent
que diu que no llegeix
perquè no té temps,
no?
Què diries
en aquesta gent?
Home,
el temps sempre es pot trobar,
o sigui,
quan...
Jo mateixa,
quanta estona al dia
passem mirant Instagram
o TikTok o el que sigui,
no?
O sigui,
després,
si vas a mirar-ho,
saps que es pot mirar
en el mòbil
i dius,
hosta,
en sèrio,
m'he passat una hora...
Ja.
Doncs clar,
si en comptes
d'estar amb el mòbil,
doncs agafes un llibre,
no?
Temps
sempre es pot trobar,
però entenc que
si no t'agrada gaire
de llegir,
doncs,
és com la motivació
per fer esport,
no?
A mi em costa
motivar-me per fer esport.
És una cosa
que m'he de forçar,
m'he d'obligar.
Després m'ho passo bé
i em sento molt millor,
no?
Però em costa,
no?
Llavors,
suposo que a la gent
que és poc lectora
li passa això
amb els llibres,
no?
Llavors,
potser has de trobar
com un espai
al dia
o a la setmana,
no?
Que diguis,
doncs aquest serà el meu moment
de deixar el mòbil,
de deixar les altres distraccions
i llegir una mica,
perquè sempre hi ha temps,
tot i que reconec,
per exemple,
que jo quan tinc períodes
de molta feina
tampoc llegeixo gaire,
no?
O sigui,
també perquè jo quan llegeixo,
ostres,
és que em puc passar la tarda
llegint,
o sigui,
també algú m'ha de franar.
És a dir,
no és allò de dir,
vinga, va,
llegim 15 minuts?
No, no?
Jo quan llegeixo,
llegeixo.
Llavors,
clar,
de vegades també,
i em passa el mateix
amb l'escriptura,
no puc escriure,
no puc posar-me a escriure
20 minuts,
no em serveix de res,
necessito dedicar-li
el matí
o dedicar-li la tarda,
clar,
llavors,
també em costa trobar els espais
perquè,
a mi,
o sigui,
bueno,
trobo,
per exemple,
si estàs escrivint una novel·la,
primer has d'escalfar,
no?
O sigui,
si tu només escrius...
Has d'escalfar?
Com fer esport,
això?
O sigui,
has d'escalfar per posar-te a escriure?
Uau!
Què vol dir això?
A veure,
vol dir que,
si tu escrius cada dia,
si cada dia escrius...
Anem calentant el boli,
anem fent moviments a dir...
Si cada dia escrius dues hores,
tu tens molt present
el que vas escriure ahir
i seguirà tot fluint sol,
no?
Però si tu escrius
dues hores a la setmana,
posem,
no?
Escric el tibet des de la tarda
perquè és un forat que tinc.
Primer,
hauràs de com rellegir
el que vas escriure
la setmana anterior,
tornar-te a connectar
en aquell moment
perquè ja no ets la mateixa persona,
perquè ja et queda lluny,
ha passat una setmana entre mig.
Quan tornis a connectar,
o sigui,
et costarà molt arrencar.
I quan tornis a arrencar
i et sentis una mica bé,
ja s'haurà acabat
l'estona que t'has marcat,
no?
Per tant,
per això jo penso
que s'ha de ser molt constant
escrivint,
no?
I que necessites
estones llargues,
necessites poder-li dedicar
molt temps
perquè una o dues hores
a mi almenys
em serveixen de poc.
Molt bé.
Per acabar,
Paula,
comparteix-nos
aquestes passions
que tens amb les lectures
amb una recomanació
d'un llibre.
Amb una recomanació?
D'un llibre, sí.
Clar,
jo ara us recomanaria
moltíssim
Dorian Gray
perquè és el que estic
rellegint pel club
i és meravellós
i us animaria
moltíssim
a apuntar-vos
en aquest
club de lectura.
I si voleu
una recomanació
fora d'aquest
club de lectura,
doncs
em vaig llegir
Farà Cosa d'un Maset
Cor Agra
de la Nora Eiffel
i em va encantar.
És un llibre molt curtet,
una comèdia com així...
Bé,
anava a dir romàntica,
però tampoc.
D'una dona
embarassada
que se n'adona
que al seu marit
li és infidel.
Però ho descriu...
Ostres!
Sí, per això anava a dir
comèdia romàntica,
no.
Comèdia romàntica
no és precisament,
però ho descriu tota
amb molt humor
i es llegeix molt ràpid
i és un llibre
que està molt bé
per reconnectar
amb la lectura.
Si dius que tens
poc temps per llegir,
com són unes 200 pàgines
i és una lectura
molt fàcil
i molt fluïda
doncs serveix molt bé
per reenganxar-te.
Molt bé.
Paula,
fem un repàs
també del que hem dit
al principi,
fent incidència
en aquest taller
de narrativa.
Es diu
Explorant la narrativa.
És per tots els públics,
sobretot amb gent
que, bueno,
si t'apuntes ja al curs
és perquè tens ganes
d'explorar una mica
aquesta faceta.
Quin horari es farà?
Sí,
és quinzenal,
és a dir,
cada dos dimecres
comencem el 22 de gener
i es fa de 6.15
a 7.45.
Ho he dit bé?
Sí,
una hora i mitja.
Una hora i mitja.
A l'Ateneu de Sant Just.
A l'Ateneu de Sant Just.
I queden,
ho he mirat abans de venir aquí,
quedaven tres places.
Hi ha tres places disponibles
ara mateix.
Per tant,
que la gent no s'adormi
i que s'apunti
que de tallers d'escriptures
a Sant Just
tampoc n'hi ha tants.
Sí que a la biblioteca
algun cop s'havia fet algun.
no sé ara,
crec que no.
El que em va passar precisament
quan vaig fer el taller
de microrelats
és que la gent
se sentia això
molt orfa
d'un taller d'escriptura
perquè a vegades
s'han fet coses puntuals,
poques sessions,
però s'havia fet
un taller d'escriptura
que el feia la Silvana
fa anys,
però fa anys
que no el fa.
Llavors vaig tenir
uns quants alumnes
de la Silvana
que em deien
és que tenim ganes
de continuar escrivint,
no de fer un taller
i no trobem
aquesta oferta a Sant Just.
Llavors jo crec
que això arriba
en un molt bon moment.
Molt bé.
Doncs Paula,
que vagi superbé
aquest curs,
recomanem a la gent
això que s'apunti,
que vagi a l'Ateneu
si cal demanar
més informació
o directament ja
a inscriure's
i res més,
que vagi també
molt bé
amb la publicació
de la segona novel·la,
això vol dir
que en algun moment
o altre
abans d'acabar la temporada
tornarem a tenir aquí.
Sí, segur que en parlarem.
Que vagi bé, Paula.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.
No fa falta que m'ho diguis,
t'ho llegeixo a la mirada
i a la forma com et molts.
Ara dubto dels meus límits
i no entenc ben bé
què passa,
una corda tinc lligada
dins el col.
Vull que et puguis sentir
lliure sense mi,
però desfer-se d'un mateix
és tan difícil
com aprendre a compartir.
i a un nou color
el multicromàtic
laberint
que som tu i jo
em pot el plor
i sobre l'esquerdes
que transpiren el dolor.
Visitem altres planetes
sense demanar perdó,
però segueixo sempre alerta
per si un dia potser
tornes a allunyar-te
massa temps
o massa enlluny
i un altre cop.
No fa falta que t'ho diguis
la muntanya
que suposa
vomitar
tot el que sóc.
Tanta pressa
per entendre
i saber
transmetre tot
l'amor que corre
pel meu cos.
Vull deixar-te
entre dins meu
però aquí no puc
que vegis com de fàcil
pot arribar
a ser
volar-me el cor
de la confesió
Deixa entrar la llum
en l'aberí
que som tu i jo
i amb la claror
va naixer la pau
del més opac
dels seus racons
Hem deixat
la porta oberta
evitem
ser una presó
No ens es fixi
a la incertesa
que algun dia
algú dels dos
hagi d'admetre
que ha trobat
el que buscava
i projecta
nova vida
cap a una altra
direcció
Vull fer arrels
a dins del nostre
laberint
Tant de bo
seguir perdut
sense buscar
la forma
de sortir
dins del nostre
dins del nostre
dins del nostre
dins del nostre
dins del nostre
I'm hurtin', baby
I'm broken down
I need you lovin', lovin',
I need it now
When I'm without you
I'm something weak
You got me beggin', beggin',
I'm on my knees
I don't wanna be needing your love
I just wanna be deep in your love
And it's killing me when you're