Ara mateix són un quart de dotze del mateix,
ho escoltem a Ràdio d'Esvern,
a la Ràdio Municipal de Sant Just,
al programa de matins La Rambla.
Passem a fer l'entrevista del dia,
com sempre fem a aquesta hora.
Els convidats d'avui aquí a l'emissora
són la Mar Vizoso, professora de música,
també coordinadora del Ciclestones de Clàssica
de l'Ateneu de Sant Just,
i també tenim en Marc Parés,
que és músic,
i de fet serà un dels protagonistes,
per dir-ho així, un dels músics
que hi haurà el 12 de gener a l'Ateneu,
que és quan serà el proper concert
d'aquest cicle de música.
Doncs bé, de moment els saludem,
els obrim els micròfons.
Hola, molt bon dia, què tal? Com esteu?
Molt bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Doncs vinga, com hem dit,
el dia 12 de gener és el proper concert
que hi haurà al cicle,
i tindrem els germans Marc i Jaume Parés,
l'un amb el violoncel i l'altre amb el piano.
Marc, ja que et tenim aquí,
que és una sort poder parlar
amb un dels músics que tocarà l'Ateneu,
què ens pots explicar sobre la teva trajectòria
com a músic, sobre la teva carrera professional?
Com vas començar a estudiar?
Doncs, bàsicament, vam començar a estudiar
al conservatori professional de música de Badalona,
som de Badalona,
i teníem el col·legi de primària,
d'educació primària,
estàvem justament al costat,
i el que vam fer és que els nostres pares
ens trobaven uns nois una mica nerviosos,
i el que ens van recomanar molt
és anar a un conservatori de música.
Llavors, ens van apuntar
i des que teníem cinc anys
vam començar amb el nostre instrument,
en el meu cas,
vaig començar amb el clavisemble,
un instrument molt semblant al piano,
però més antic,
i després em vaig canviar el piano,
ja que m'agradava més,
cosa que el meu germà va començar
amb el violoncel,
i des d'aquell moment fins ara
hem estat estudiant,
hem seguit amb els nostres estudis
de primària, secundària i batxillerat,
ara estem cursant segon de batxillerat,
i també hem acabat el grau professional,
i estem cursant postgrau al mateix centre,
al conservatori de Badalona,
i estem aquí.
Molt bé.
I com és compaginar tots els estudis?
Entenc que potser educació primària
o els primers cursos de secundària
és més fàcil,
però clar, esteu ja al curs previ,
com si diguéssim,
si heu fet batxillerat,
entenc que potser al curs previ
a entrar a la universitat,
com heu compaginat aquests últims anys
aquesta càrrega l'activa de feina
amb la música?
Doncs, molt bona pregunta.
És molt difícil compaginar-ho
si ja tens la idea
de dedicar-t'hi a la música.
llavors, podríem dir que aquesta pregunta,
al plantejar-s'ho a primer de batxillerat,
per exemple,
és molt difícil i penses
això és impossible.
Si vull treure una molt bona nota
a batxillerat i fins i tot a la selectivitat,
és molt difícil portar-ho tot el dia,
tant la música com el batxillerat
i també la vida personal.
Però al final és qüestió d'organització.
No té més.
T'has d'organitzar.
jo personalment el que feia era un horari
on aquestes hores he de fer això,
després l'altre,
i m'anar organitzant.
I al final tot surt.
Sí que has de sacrificar una vida,
una mica, perdó,
la teva vida social,
però al final sempre surt,
sempre hi ha horetes
on pots fer el que vulguis.
Així que, sí, és difícil,
però es pot.
S'ha pogut.
Molt bé.
Marc, entenc que us voleu dedicar
a la música, llavors?
Aquesta és la idea, almenys?
Clar, en el meu cas, sí,
vull dedicar-hi 100%.
No obstant,
sempre tindré opció
a optar per una altra carrera,
per si hi ha algun tipus de problema
o algun canvi de decisió dràstic.
En canvi, el meu germà, doncs,
encara ho ha de decidir,
però potser sí que...
Sí? Molt bé.
Sí.
Els dos formeu duo,
perquè vindreu aquí a la Taneu de Sanchos
el dia 12,
tocant els dos,
vull dir,
és la primera vegada que toqueu junts,
segurament no,
o n'heu fet d'altres,
de concerts,
de forma plegada?
Doncs no,
d'aquesta manera no.
Havíem tocat alguna inauguració
del curs del nostre conservatori,
fins i tot ens hem presentat
a uns quants concursos,
però no,
mai hem fet un concert
en el qual els protagonistes
som nosaltres
i és,
podríem dir que és,
que és el nostre concert.
Llavors,
podríem dir que també és el nostre debut,
doncs,
per tocar els dos junts.
Molt bé.
Escolta'm,
avança-nos una mica
del repertori de peces
que tocareu.
Sí,
doncs,
hem optat per
tocar tant cambrísticament,
tant els dos junts
com per sols.
Ah, molt bé.
Llavors,
interpretarem,
com diuen
en el nostre cartell
de promoció,
tocarem
obres de Brahms,
Chopin i Caçador
i l'obra,
bé,
tocarem
tres peces,
per dir-ho d'una manera.
La primera peça
serà l'obra cambrística
que tocarem junts,
que és una sonata de Brahms,
la primera,
per xelo i piano,
en mi menor.
És una peça
que Brahms va composar
a l'estiu de 1862
els dos primers moviments.
Després,
clar,
com que té tres moviments,
els dos primers moviments
els va composar
i després,
tres anys després,
va composar
el tercer moviment.
El que farem nosaltres
és tocar
els dos primers moviments.
D'acord.
i són moviments
molt diferents,
ja que el primer moviment
és més intens,
més,
més,
més melancoliós
i després,
el segon moviment
és més com un joc.
D'acord.
És més animat
o, bueno,
o més...
Sí,
el que passa és que
és tan llarg
el primer moviment
que té de tot,
podríem dir.
i el seu moviment
té dues parts,
és més curtet,
però
és més juganer
sobre,
hi ha com figures
que es diuen
estacato a la música
que són notes
curtetes
que fa que
la música
sigui més
entremaliada
i divertida.
Després,
passem ja
a tocar sols
que
crec que començarà
el meu germà
interpretant
una obra de caçador
que és una obra
per Txelo,
sol,
i és una obra
contemporània
en la qual
és com...
és una sonata
molt intensa.
Així que
el compositor
podríem dir
que tenia
certs coneixements
de tocar el primoncel
i la va composar
perquè
el que el toqui
disfruti tocant.
llavors
és molt
és molt important
aquest repertori
per als xelistes.
Molt bé.
I després passaríem
a l'obra
que jo mateix
interpretaré
com a solista
que és
el segon Esquerzo
de Chopin.
Chopin en tenia
quatre Esquerzo,
se'n va composar
de quatre
i
bueno,
Esquerzo
és una paraula
en italià.
T'ho anava a preguntar
dic jo
desconeixement total
de què vol dir això.
Sí,
és
bàsicament
vol dir
joc
en italià.
i clar,
un joc
no sol ser
molt tranquilet,
un joc sol ser
amb riure,
amb...
Sí,
moviment,
sí.
Clar,
doncs,
és una obra
molt ràpida
i
té aquesta pulsació
que
has d'anar
molt ràpid
i llavors
tècnicament
té les seves
dificultats.
Clar.
Se va tot
de mecànica.
Llavors,
bueno,
és una obra
això també
molt divertida
com el seu moviment
de Brahms,
però
una mica
més complexa,
clar,
i no estem parlant
de compositors
com Liszt
o Rachmaninov
així
amb molta nota
i molt.
Estem parlant
de Chopin.
Llavors,
Chopin era
un compositor
molt líric,
reconegut
per les seves
harmonies
i les seves
melodies
molt romàntiques.
És el pic del romanticisme
en quant al piano
i també té
les seves parts
líriques.
Llavors,
has de saber
interpretar
la peça
perquè sigui
rapideta,
per dir-ho d'una manera,
i també
mantenir
el lirisme
aquest de Chopin.
Ostres.
Marc,
quantes hores
dediqueu
a la música,
a l'instrument,
vaja,
a la setmana?
Doncs...
O el dia ja,
millor,
perquè segur que
practiqueu cada dia
o gairebé
cada dia.
Clar,
sí,
en el nivell
que estem,
estem
bàsicament
obligats
a estudiar
cada dia
i
depèn de la setmana
estudiem més o menys.
Per exemple,
si estem en una setmana
de globalitzants
de batxillerat,
no podem estudiar tant,
en canvi,
si estem en una setmana
normal,
doncs potser cada dia
mínim
posem dos hores
d'estudi.
I quan,
per exemple,
és cap de setmana
o tenim alguns festius,
com ara mateix,
no baixem
de les tres hores
i, bueno,
depèn del dia,
ens podem anar
molt a dalt.
Marc,
ara vull parlar
una estoneta
amb tu.
Deixem tranquil
una mica
el Marc.
Com va sorgir
la idea
de convidar
els germans,
els bessons
per és
en el cicle
d'estones de clàssica,
que serà,
bueno,
en el proper con què?
Concert.
Sí,
dins del cicle,
quan es va iniciar,
diguéssim,
la idea inicial
era que hi hagués
100 concerts
del cicle
on féssim música
persones
que no fossin adultes,
adolescents,
i que hi hagués
un altre concert
que interpretéssim música
persones
que fossin
una mica més adultes,
però no encara professionals.
Llavors,
es van crear
dos concerts,
un que és
el Teen Classic,
que en anglès
vol dir
Teenagers,
adolescents,
i un altre
que es diu
Young Classic,
que vol dir
persona jove.
Sí.
Llavors,
el Teen Classic
està format
per músics
que tenen
fins a
20 anys,
abans de 20 anys,
que és la franja
de 13
a 20 anys,
diguéssim.
Sí.
I el Young Classic
és per a aquelles
persones
que han acabat
la seva carrera
universitària,
diguéssim,
de música,
i ja estan fent
el seu postgrau
o just
han acabat
la carrera.
És a dir,
són persones
que ja
són professionals,
però encara
no estan
dins del mercat,
diguéssim,
de músics
professionals.
Són estudiants
de màster
o de postgrau,
diguéssim,
del grau
professional,
no el professional
com el Marc
i el seu germà,
sinó ja del superior.
Llavors,
la idea
bàsica
del teen
clàssic
o l'objectiu
fonamental
és apropar
la música
clàssica
als adolescents.
Els adolescents
que no fan
música clàssica.
És una manera
de divulgar
aquesta música
que avui dia
ja és minoritària
i arriba
a molt poca gent
la música clàssica.
Sí.
És una manera
d'apropar
aquesta música clàssica
a adolescents
que no toquen
música clàssica.
Perquè què passa?
Quan ets adolescent
i toques música clàssica,
tu et penses
que tothom
escolta música clàssica
i que tothom
coneix
la música clàssica.
Però la realitat,
la vida real
és que
molt poca gent
escolta música clàssica
i molt poca gent
coneix
la música clàssica.
I clar,
és una música
que forma part
de la nostra cultura.
Sí.
És...
forma part
de la cultura
occidental
general.
Llavors,
jo al ser
divulgadora musical,
siguéssim,
perquè soc professora
de música,
la meva funció
humana
de la meva professió
és crear públic.
Jo no creo músics,
no?
Perquè
companys meus
de carrera,
diguéssim,
sí que són professors
de conservatoris
i llavors ells creen
o formen músics.
Però la meva
funció
social
és crear públic.
Persones
que quan siguin
adultes
tinguin
el coneixement
de la música clàssica
i doncs
vagin
a consells
de música clàssica
o consumeixin
música clàssica.
Clar,
el ser professora
d'adolescents
des de fa molts anys
ja fa,
no sé,
molts,
molts anys,
que soc professora
de secundària
de música,
sempre
els meus alumnes
sí que els he inculcat
aquest amor
per la música clàssica
una mica,
no?
junt amb el jazz
i altres estils
de música
que ells
no consumeixen
de manera natural.
Però
volia anar,
jo volia anar
més enllà
dels meus alumnes
del meu institut
i llavors,
clar,
com no puc multiplicar,
diguéssim,
a donar classes
a tots els instituts
que voldria,
se'm va acudir
quan vaig començar
el cicle
d'estones de clàssica
fer un dels concerts
tocat
per adolescents
i
amb l'objectiu
que vinguin
adolescents
o que
almenys
hi hagi adolescents
que coneguin
el concert.
Llavors,
el que faig
és una feina
amb els instituts
de Sant Just,
amb l'Institut Públic,
amb el professor
de l'Institut,
l'Enric,
que ell
treballa
el programa
del concert,
ensenya
el cartell
del concert
a tots els seus
alumnes de secundària
i els convida
a venir al concert.
I després,
també,
faig la feina,
diguéssim,
amb en Santi
del Col·legi Alemant,
que és un dels
professors de música
del Col·le Alemant,
que en són un munt
perquè és una escola enorme,
que el Santi,
de fet,
tocarà
el setembre
o així
en un quintet de vent,
en un dels concerts
d'estones de clàssica.
Doncs,
amb ell també
hi ha la part divulgativa
aquesta,
diguéssim,
d'arribar
a tots els alumnes
de l'escola alemana.
També amb la Miranda
i amb Madre Sacramento.
I amb l'escola americana.
Tot i que l'escola americana
i l'alemana
estan les plugues,
són...
Bueno,
estan relativament a prop.
Sí,
moltes de les famílies,
diguéssim,
fan vides en just,
no?
Llavors,
amb aquest concert,
la il·lusió,
diguéssim,
és que
quants més adolescents
que no fan música clàssica
s'assabentin d'aquest concert,
i encara que només vegin el cartell,
treballin una miqueta
qui eren aquests compositors
i algun vingui al concert,
ja és un èxit.
Perquè
sempre penso
que si no fas res,
no fas res.
Clar.
Que res és res.
És com dir,
el no és el tens,
no?
Exacte.
Llavors,
sempre proposar coses noves o...
Sí,
i després que
les persones
que estem ficades
a la música clàssica
o les persones
tipus edat,
no sé,
60, 70,
50,
no sé,
una mica més grans,
diguéssim,
sempre ens estem queixant,
no?
De,
oh,
és que els adolescents
d'avui dia
és que no llegeixen,
és que no escolten bona música,
és que...
No,
jo tenia aquest davant
l'altre dia
amb els meus fills
i em deien,
jolín,
és que els avis
no ens paren de renyar,
que no llegim,
que no...
I dic...
I jo feia la reflexió
amb ells,
no?
Els hi deia,
bé,
vosaltres potser no llegiu tant
com llavors,
però és que llavors,
per exemple,
només hi havia dos canals
de televisió
quan ells eren petits.
llavors no hi havia mòbils,
llavors no hi havia
una intel·ligència artificial,
llavors no hi havia...
Clar,
vosaltres teniu
molts inputs avui dia
i és el món
que vosaltres viviu,
o sigui,
no podeu anar en contra
de la vostra realitat.
Però sí que és veritat
que llegir
no és dolent,
no és una cosa
que et provoca un càncer
i et mata.
I escoltar música clàssica
tampoc.
llavors jo penso
que és bo
no tant
matxacar l'adolescent
sinó mostrar-li,
ensenyar-li
que...
Donar-li l'oportunitat,
no?
Donar-li l'oportunitat
que allò existeix
i llavors
que ho conegui una mica
però sense
matxacar i forçar
perquè és cert
que el món ha canviat
i el món és molt diferent
i és una realitat
que la música clàssica
és molt minoritària
quan, no sé,
el 1700
era lo más,
no?
Sí, sí.
O sigui,
clar,
era com Karol G,
no?
Vull dir,
clar,
llavors no estem al 1700,
estem al 2025,
no?
Llavors ha de ser realista
però també s'ha de...
Cadascú des del seu lloc
ha de fer la petita aportació,
dic jo,
no?
La seva petita aportació.
Marc,
tu i el teu germà
que entenc que esteu immersos
en la música clàssica,
us ha passat això
amb gent de la vostra edat,
no?
Que a vegades noteu
aquestes diferències
doncs per...
o gustos musicals
o la música que escolteu
intenteu fer també una mica
de, entre cometes,
eh?,
de divulgadors
una mica musicals
i intenteu convèncer-los
de que escoltin música clàssica?
Clar,
estem parlant
de la generació 07
i és una generació
molt ficada
amb la música moderna,
òbviament,
és normal,
com ha dit abans la Mar,
la gent del 1700,
doncs,
o sigui,
escoltar música
és com,
o sigui,
anar a un concert
on, no sé,
per exemple,
no sé,
quan Bach,
per dir-ho d'una manera,
estrenava
alguna composició
que volia mostrar al públic,
clar,
era com
aquí,
ara,
anar a una discoteca.
Vale.
Llavors,
què passa?
és difícil
que un noi
de 17-18 anys
es posi a escoltar
música clàssica
perquè,
bàsicament,
és molt difícil
i el meu germà i jo
ho intentem
i sempre que alguns amics nostres
van als nostres concerts
i toquem música clàssica,
els encanta,
òbviament,
però
és molt difícil
que es posin després
a buscar coses,
a buscar coses semblants
per escoltar.
No obstant,
per això
aquest concert
és molt important
perquè
alguns joves
vinguin
i
a veure
si diuen,
ostres,
m'ha agradat molt
aquesta peça,
per exemple,
de Brahms.
Doncs mira,
vaig a cercar una mica més.
Llavors,
bàsicament,
per això fem aquest concert,
per promocionar-la
i per promulgar-la.
Tu, realment,
Marc,
creus que hi ha impacte,
que poden tenir impacte,
no?,
els artistes joves,
com el Marc
i el seu germà,
en la capacitat
de treure el públic
més jove.
Jo crec que sí.
Sí, sí, sí,
absolutament.
Quan tu veus
a un igual
fer una cosa diferent,
és més proper
que quan veus
a una persona
adulta,
a edat,
teus pares
o teus avis
fent una cosa diferent.
Vull dir,
una persona adulta
de l'edat,
no?,
dels teus pares
o els teus avis
fer una cosa diferent,
què diuen els adolescents?
Òbviament,
són d'una altra època,
no?
Llavors,
quan veus a un igual,
t'agradarà més o menys,
connectaràs més o menys,
però,
però reps un input diferent,
més proper,
segur.
Llavors,
repeteixo,
no és tant
que s'ompli
la sala
d'adolescents,
sinó tot el treball
que es fa
dins dels instituts,
amb el professorat,
sobre aquest concert.
Llavors,
per Sant Lluís
hi haurà cartells
penjats,
es divulgarà,
diguéssim,
aquesta entrevista
que estem fent ara,
veuran el Marc,
i llavors tot això
va calant,
una mica en mica.
I també una mica
per trencar una mica
potser estereotips
associats a la música clàssica,
que sempre són
persones grans,
que toquen,
també hi ha gent jove,
que vull dir,
aquestes persones grans
han començat a tocar
de joves,
i joves que ho fan.
Sí,
és que és una mica absurd,
perquè,
jo què sé,
a la classe de música,
la típica imatge
dels músics,
no?
Vivaldi,
Bacta,
no sé què,
són tots com molt grans
i amb perruques
i més.
Llavors és com absurd,
perquè aquesta música
avui dia
està viva
perquè hi ha gent
que la toca.
I aquesta gent
que la toca,
com tu bé has dit,
han d'aprendre
aquest instrument
i aquest instrument
s'aprèn des de petit.
Tu no aprens
a tocar el piano
als 50,
vull dir,
és físicament
i mentalment
impossible,
o sigui,
és que és impossible.
No, no,
no hi ha manera.
Llavors,
és com una...
Sí,
és que és així,
clar,
evidentment,
intentaria pensar
que és cosa de grans,
que passa que sí,
que és cert
que és una cosa
minoritària,
això sí,
i les coses minoritàries
se'ls ha de donar veu,
no?
Clar.
Llavors,
quanta més veus
se'ls hi doni,
millor,
menys minoritàries seran.
Tinc aquí apuntat
que formeu part
de la orquestra,
de la...
la Jove Orquestra Nacional
de Catalunya,
sí,
pot ser?
I la Jove Orquestra Sinfònica
de Barcelona?
Sí,
això,
el meu germà.
D'acord.
Clar,
perquè,
bueno,
els pianistes
sempre,
doncs,
el de les orquestres,
doncs,
com que normalment
no hi ha un piano
o una orquestra,
hi ha molt poques obres
que continguin un piano
orquestral,
però sí,
el meu germà
està a la Jong.
Sí.
De fet,
ara mateix
estaria aquí
si la Jong
no hagués organitzat,
doncs,
una petita gira,
per dir-ho d'una manera,
un concert
que ara mateix
està a Salou
i vindran aquí a Barcelona
a l'auditori
per tocar
el dia 5.
És difícil
entrar en aquestes orquestres?
Doncs,
precisament,
aquesta sí,
perquè
és
l'orquestra
més prestigiosa
de Catalunya
i,
bueno,
està dividida en dos,
o sigui,
hi ha la Jong
i la Jong
Calé Vins.
Llavors,
el meu germà
ha estat
un parell d'anys
a la Jong Calé Vins
i aquest any
s'ha presentat
a la Jong,
a la Jong
grans,
podríem dir,
i mira,
doncs,
ha entrat,
ha entrat
i...
Són proves dures?
Bé,
dures,
vull dir,
difícils per entrar?
Doncs,
es veu que en aquestes proves
t'has de preparar
un repertori
que ells diuen,
uns passatges
d'orquestrals
i clar,
tens moltes persones
de jurat
que, clar,
arribes allà
i has de tocar
una cosa
que potser
han tocat
50 persones abans
i potser
hem d'elegir
d'aprendre l'instrument.
Crec que a Txelo
només
entraven
dues persones
de no sé quantes
que s'havien presentat.
Uau!
Llavors,
és una pressió
molt gran
i crec que el meu germà
es va,
no sé quan va fer
les proves
potser al començar
el curs
a setembre,
a octubre
i va començar
a estudiar-se
el repertori
abans
de l'estiu.
O sigui,
és un sacrifici.
I hi ha moltes,
bueno,
hi ha moltes gires
o fan molts concerts
a les orquestres?
Doncs,
pel que jo recordo,
és sempre,
al Nadal
sempre fan
uns 3 o 4 concerts
i després
també,
bueno,
hi ha un concurs
molt important
per piano
que és el Maria Canals
i toquen,
es veu que,
bueno,
es presenta gent
de tot el món,
és un dels concerts
més,
perdó,
un dels concursos
més importants
de piano
de tot el món
i hi ha una gran final
que es toca
al Palau
de la Música Catalana
a Barcelona
i,
clar,
els pianistes,
els 3 finalistes
estan obligats
a tocar un concert
per piano
i una orquestra.
Doncs,
la Jong
és l'orquestra
que l'acompanya
i, clar,
tenen potser
4 o 5 dies
per preparar-se
un concert
per piano
que estem parlant
de concerts com,
no sé,
el primer de Tchaikovsky,
el primer de Chopin,
el segon,
el tercer de Rachmarinov
i, o Prokofi,
que són concerts
per piano
molt difícils,
òbviament per l'interpret,
però també per l'orquestra.
Llavors,
estem parlant de 5 dies
que s'han de preparar
3 concerts
per piano i orquestra.
Llavors,
també han de fer un sacrifici
per educar tot això.
I, òbviament,
que a l'estiu
també
se'n va en una setmana,
no sé on.
també s'ha de dir
que s'ho passa molt bé.
Home,
jo crec que,
clar,
que lògicament
tot l'esforç
d'entrar al principi
també val la pena,
no?
Després recompensa,
és una satisfacció
personal i professional.
Clar.
Per anar acabant,
Marc,
tinc entès
que el concert
es farà en fórmula
de taquilla inversa.
No sé si això
només és en aquest concert
o ja és un hàbit
de tots els concerts
del cicle
d'Estones de Clàssica.
Sí,
explico.
Estones de Clàssica
té 4 concerts.
Llavors,
un per trimestre,
diguéssim.
Llavors,
els concerts
que són
Tinc Clàssic
i Jo Un Clàssic
són taquilla inversa.
D'acord.
Perquè,
en aquest cas,
com els músics
encara no són professionals,
es valora
que estan
encara
portant a terme
els seus estudis musicals.
D'acord.
Però,
sí que
vam valorar
que era molt positiu
que ells
rebessin uns diners,
per pagar
els seus estudis.
És a dir,
el violoncel,
per exemple,
és un instrument
que requereix
canvi de cordes
sovint
a l'arc.
Tot el material
d'un instrument
és molt i molt car.
El piano,
per exemple,
s'ha d'afinar sovint
i una afinació
de piano
val 200 euros.
Ostres.
tal qual.
Llavors,
les classes
de música,
encara que pugui
semblar una carrera
molt sacrificada
i estudi
i ja està,
són caríssimes.
Una masterclass
et pot costar
300 euros,
un curs
a l'estranger,
moltíssim diner.
Llavors,
realment,
és una carrera
que comporta
un gast econòmic
molt fort.
Llavors,
sí que vam valorar
que aquests músics
adolescents
i de postgrau
superior
havien de rebre
un diner,
però jo no volia
que facturessin.
És a dir,
que haguessin
de trucar,
que haguessin
de facturar,
perquè
és una cosa
personal meva
que considero
que quan un músic
s'està formant
i està estudiant
no és moment
de facturar
i ingressar
i cotitzar
i demà,
sinó que estàs
concentrat
totalment
amb la teva
formació,
però també
és bonic
que persones
que formen
part d'aquesta
formació
t'ajudin
econòmicament.
I el diner
és molt important,
superimportant
els diners.
Llavors,
quants més diners
rebin
aquests músics,
serà
molt millor
per la seva
formació.
Diners que podran
invertir en
material musical
i en la seva
carrera.
I,
per altra banda,
els altres concerts
sí que tenen
preu d'entrada,
i aquest preu
cobreix
les despeses
de la facturació
dels músics
professionals,
que els músics
professionals
sí que cobren
el seu concert
com cobren
qualsevol altre
concert,
diguéssim.
Llavors,
sí, sí.
El punt important
d'Estones
de Clàssica
és que
tant músics
professionals
com amateurs
són d'una qualitat
excel·lent.
Són els millors
músics
de música
clàssica
que hi ha
a Barcelona
avui dia.
Llavors,
és com el
punt fort
d'Estones
de Clàssica
de l'Ateneu
de Sant Just.
Uau!
Quines altres
activitats,
Mar,
o concerts
també hi ha
previstos
en aquest cicle
per la resta
com si
diguéssim
d'any
o de temporada
o de curs?
Sí,
hi ha programats
un concert
després dels
Germans Parés,
tocarà el Guillem,
que és un pianista
que està fent
el seu postgrau,
que serà
el John Classic.
I després,
al maig,
tocarà el Javi Luque,
que és un guitarrista
de flamenc
i música clàssica
excel·lent,
també,
professional.
En aquest cas,
el Javi ja té
una carrera professional
a l'esquena important.
Tocarà
amb una violinista,
serà guitarra i violí.
I després,
ja ens anirem
a la tardor
amb aquest quintet de vent,
amb en Santiago
del Col·legi Alemán.
Molt bé.
Sí.
Mar,
finalment,
què diries
a aquelles persones
que encara no han assistit
mai a un concert
d'estones de clàssica
per convidar-les,
no?,
a venir el dia 12?
Els diria
que vinguin,
segur,
perquè són concerts
pensats
per apropar
la música clàssica
al públic.
En aquests programes
de concert,
diguéssim que
els músics
expliquen el que toquen,
es crea un vincle
amb el públic
molt especial
perquè són concerts
que no tenen programa
de mà.
I no tenen programa
de mà
perquè la idea
d'estones de clàssica
precisament va ser
trencar la barrera
entre el músic
i el públic.
En el cas
dels Germans Parés,
el concert serà
a l'escenari,
en el cas del Guillem
del John Clàssic,
també,
perquè hi ha un pianista
i el piano de cua
està a l'escenari.
Però,
normalment,
aquests concerts
d'estones de clàssica,
els músics
estan sentats
a platea,
a baix de l'escenari,
i llavors estan
molt a prop
del públic.
I sempre,
al final del concert,
fem una estona
de debat.
Llavors,
en aquesta estona
de debat,
el públic
fa preguntes
als músics.
i llavors
han sorgit
preguntes
des d'anècdotes
del programa,
preguntes que tenien,
preguntes sobre
les carreres
de música,
sobre els instruments
que han interpretat,
perquè,
per exemple,
el concert anterior
que van ser
dos violoncells
amb en Joan Palet
van portar
violoncells barrocs,
llavors va haver-hi
com unes preguntes
sobre els instruments
originals barrocs,
les cordes de tripa,
és a dir,
que són concerts
que no només
és anar a escoltar
un concert
en un programa demà,
sinó que és
com escoltar
música clàssica
al sofà de casa teva,
però està assentat
a la sala
del cinquantenari.
I, a més,
tens l'oportunitat
de rebre
un aprenentatge
també
amb aquesta estona
de preguntes obertes
i de més.
Molt bé.
Així que, sí, sí,
convido tothom
que vingui
perquè és molt guai.
Que bé.
Doncs, Marc,
tu i el teu germà
us ho haureu de preparar
una mica també, no?
Està almenys
preparats per si
algú del públic
us fa alguna pregunta,
no?
Clar.
Bé, més que preparats,
s'improvisarà.
A vegades
els músics
ho hem de fer.
Sí, sí, sí.
I res,
bueno,
depèn de la pregunta,
doncs,
oita,
si ens fan una pregunta
així molt, molt, molt
atrevida,
doncs, mira,
es dirà
el que
puguem.
Molt bé, molt bé.
Ho farà molt bé, segur.
Oi tant.
Doncs,
la gent que pot treure
les entrades,
no, no,
és taquilla inversa,
anar a dir entrades,
no, no.
Anar cap allà,
seure i disfrutar.
Exacte, el dia,
recordem,
el diumenge,
dia 12 de gener,
a les 6 de la tarda.
Dia 12,
a les 6 de la tarda,
a la Sala Cinquantenari.
Molt bé.
De l'Ateneu,
de Sant Lluís d'Esvern.
Doncs, Marc,
moltíssimes gràcies
per venir avui
aquí a Ràdio d'Esvern
i transmetre'ns també
aquesta passió
per la música clàssica
i difondre una mica,
doncs, també
el concert d'Estones de Clàssica.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies
i us esperem.
Que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern