Són un quart de dotze del matí, esteu escoltant la Rambla,
això és el magazín de matins de ràdio d'Esvern.
Passem a fer l'entrevista del dia.
A Sant Just, en un edifici que fa exactament un segle que forma part del paisatge urbà,
s'hi amaga un univers creatiu que podríem dir que bull de vida, d'expressió, de cos,
és l'Espai Tutuguri.
Fa deu anys que aquest projecte va obrir les portes,
oferint un espai lliure i acollidor,
dedicat principalment a les arts escèniques, a la dansa, també a la salut, a la maternitat.
Des d'aleshores, l'equip de Tutuguri ha anat teixint, ha anat fent comunitat,
i avui tenim dues persones molt vinculades,
de fet tenim la Joana Riba i també la Ira Peire,
amb motiu d'una doble celebració, els cent anys de l'edifici i els deu anys d'aquest projecte.
Conversem ara amb elles, amb aquestes impulsores,
per fer una mica també de memòria, per mirar el present
i per projectar també el futur d'aquest espai,
que ja de moment és tot un referent aquí al poble.
Què tal? Molt bon dia, Ira i Joana.
Bon dia, bon dia.
Vinga, com va néixer el Tutuguri?
Fem una mica de memòria, ens posem deu anys enrere
i expliqueu-nos com va anar tot i quina era la vostra visió fa deu anys
i com ha evolucionat.
El Tutuguri va néixer el 2014, aquest projecte,
i bé, va néixer una mica amb la il·lusió, doncs,
de continuar una saga que ja hi havia de treball d'arts escèniques
i poquet a poquet l'hem anat fent nostra,
d'alguna forma amb noves propostes
i era potser originàriament més un espai de ballet,
dansa clàssica,
i nosaltres hi hem aportat el circ,
la dansa també continua, dansa urbana,
hi ha hagut diferents activitats,
però podríem dir que hem obert una mica el ventall
dins de les arts escèniques.
I què ha significat per vosaltres també créixer dins d'un edifici
que, com dius, des dels seus inicis potser
estava més dedicat al ballet o a la dansa més clàssica?
O sigui, què ha significat per vosaltres aquest canvi
o sentiu que és una continuïtat transformada?
Ha sigut d'una manera natural,
no ha sigut algú com que des del principi
ja vam voler canviar, no?
Ha sigut una cosa que ha anat progressivament passant
durant aquests 10 anys.
Perquè ara mateix com definiríeu
què és l'essència del tutuguri, no?
Una mica, doncs, els seus valors
o què és el que voleu potenciar?
No saben qui de les dues a respondre.
Sí.
Bé, és difícil aquesta pregunta, eh?
Sí.
A veure, creiem, el tutuguri al final és un espai
on el més important és fomentar la creativitat
des d'una mica l'expressar-se lliurement, no?
I crec que això també és el que ha fet aquesta transformació, no?
Venia del ballet, que el ballet és una cosa molt,
podem dir, com ho definiríem, Joana?
Molt clàssica o molt...
Amb unes normes molt establertes, no?
Exacte.
Amb una manera de fer molt concreta
o es fa bé o no es fa malament.
Pim-pam.
Sí, que al final això és una base necessària també, no?
Sí, sí.
Però la dansa ha evolucionat molt, no?, al llarg de la història
i igual que la dansa ha anat evolucionant,
últimament parlem molt, Joana,
que la dansa i el circ s'estan fusionant, per exemple, no?
I en el moment en què va entrar la Joana al tutuguri,
va entrar al circ al tutuguri
i ha anat agafant protagonisme al circ.
Com el treballeu, al circ?
És a dir, perquè, clar,
ara potser tenim ja molts com...
Tothom té ja com una visió
que sí que es fan cursos més aeris i això,
però, Joana, tu com el vas anar introduint al circ?
Bé, al circ el fem amb...
vull dir, amb petitons, no?,
per dir-ho d'alguna manera,
fins als 13, més o menys.
Des dels 3 anys als 13.
Es treballa molt diferent segons l'edat.
Sí.
D'alguna forma, també...
una cosa que a mi m'agrada molt del circ
és que hi ha un ventall molt ampli, no?,
des de la part acrobàtica,
la part de malabars,
que n'hi ha molts,
dins dels malabars hi ha molts malabars,
i després la part del clown, també.
Llavors, és com...
d'alguna forma cada nen acaba trobant
el lloc on s'hi sent més còmode,
on li agrada més,
i on pot desenvolupar-se d'una manera més lliure.
i llavors...
doncs és això, també segons l'edat.
A l'inici, doncs, es comencen a treballar,
doncs, petites acrobàcies,
com la de tombarella,
com fem aeris, també.
Tot és com més bàsic, no?,
figures més bàsiques,
però el fet simplement de pujar una tela
per un nen de 3 anys ja és tot un què.
No cal que faci una superfigura,
perquè allò ja...
i un cop està dalt, doncs,
poden passar altres coses, no?
Però vull dir que vas com pas a pas
segons la franja d'edat, no?
Però, sobretot, aquesta part potser important
que potser hi ha algun infant
que el tema croàcies no li agrada tant,
en canvi els malabars molt.
i dins dels malabars quin és el que li agrada més, no?
Llavors, hi ha un moment que cada un pot trobar
el seu lloc dins del circ.
I això és una cosa que a mi m'agrada molt,
que és com...
és molt ampli, no?
Clar.
I tu preguntaves com ho treballem.
Sí.
Doncs, treballant tu, fent propostes,
fent propostes d'un tipus de malabar, per exemple.
Clar, cada dia potser provar una cosa diferent, no?
Sí, cada sessió és molt diferent.
Això també passa que...
O sigui, al final de curs fem una mostra,
llavors hi ha un moment que sí que comences més a repetir
una mica coses, no?
Repetir més...
Però si no, hi ha un dia que potser treballes
una mica de croàcies,
però també de croàcies hi ha moltes coses a treballar, no?
Doncs treballes una cosa i després un malabar.
Un altre dia fas les teles.
Un altre dia treus un altre malabar
i un altre de croàcies.
I així també els nens poden anar experimentant
els diferents colors dins del que ofereix el circ.
I, Ira, ens explicaves això, no?
Doncs que ara hi havia tota aquesta part del circ
que l'estàveu fomentant també.
I de la dansa, per exemple, què en queda?
De quan vau agafant el seu moment,
quan parlàveu això de la dansa més clàssica,
ara què en queda?
Això també depèn de cada curs, eh?
Ah, o sigui, també hi ha diferents demandes
segons el moment, no?
I, per exemple, ara fa uns anys
que va haver-hi un grup de petitonetes
que volien fer ballet.
Sí.
I ara deuen tenir ja set anys o així.
I van començar els tres
i tenim un grupet que fan com dansa ballet.
Després també tenim dansa urbana,
que també tenim tres grups, dansa urbana,
petitons, bé, o sigui, petits, joves i adults.
I també tenim un grup de modern jazz ballet,
que és una fusió entre adults, també.
Heu obert el Tutu Gris també a públic més adult?
Potser en el seu moment, quan vau començar
o quan ho vau agafar, no?
Potser no hi havia...
estava tot més centrat a...
Bé, és que sempre hi ha hagut...
Podríem dir que tot això passa
a la primera franja de la tarda,
tot això dels nens.
Llavors, a l'última franja del vespre
hi ha ioga, pilates...
O sigui, hi ha una línia de salut
i coneixement corporal, també.
Sí.
Que és majoritàriament adults.
Llavors, de dansa,
ara mateix hi ha dansa urbana
i modern jazz ballet,
d'adults,
però hi ha moltes altres...
Moltes altres activitats, no?
Que no són tant de dansa,
però el joga, el pilates,
consciència corporal...
Tota aquesta part també potser és més recent
en el Tutu Gris, no?
No.
I és des de l'inici.
Sí?
Ja hi era.
Amb els anteriors...
Sí.
I tota la part de criança,
que també hem vist algun com, no?
Que heu fet alguna oferta
o més de maternitat, això ho esteu...
Li esteu donant també una mica més a pes?
No.
Ara mateix...
Bueno, ara t'explico,
però ara mateix...
El fet és que això va començar
amb l'Agnès Renom,
que va ser com a fundadora amb mi
del Tutu Gris el 2014,
i ella és comadrona,
i llavors tenia molt sentit
tota aquesta part,
però també ella deixar de ser-hi.
és una cosa que no va agafar força, no?
Llavors, nosaltres ara
el que estem potenciant molt,
que ja fa temps que passa,
i ara podríem dir
que ho estem potenciant molt més,
és el suport a la creació.
O sigui, hi ha artistes
que venen a assajar,
cedim l'espai,
fem com residències,
per dir-ho d'alguna manera.
Artistes de dansa,
artistes de...
de les arts escèniques en general, eh?
Pot ser música, pot ser dansa,
hi ha hagut com diferents...
Hi ha hagut també projectes
de fotografia,
tot el que seria suport a la creació,
com que realment no tots,
però als matins normalment
està més tranquil l'espai,
doncs pensem que és una manera
bonica, no?,
que pugui seguir tenint vida,
i també pensem que pels artistes
a vegades és difícil
aconseguir l'espai
on poder fer-ho
i llavors...
És una bona manera, no?
Sí.
És com un win-win, també.
A la gent que ve al Tutuguri,
què hi busca?
Ja sap concretament
la línia que teniu
i això li encaixa,
li connecta
amb la seva personalitat,
amb el que vol?
Nosaltres tenim una frase
que és que el Tutuguri
s'hi està molt bé.
És el que m'ha dit.
Sí, sí, sí.
Per què hi està bé la gent?
Per què creieu que s'hi sent bé?
És que és un espai
que tothom, quan hi entra,
tu veus des de fora,
veus una cosa,
hi entres,
i tothom, quan entra,
conforme va entrant cap a dins,
perquè és un espai allargat,
com si diguéssim,
quan es va introduint cap a dins
del Tutuguri
i arriben al final,
és com un...
Tothom es queda com
oh, quin espai,
és que sí, està molt bé aquí.
i és una frase
que diem nosaltres,
però que la gent
la gent també...
Bueno, cuidem l'espai...
La sala té encant,
també té aquests 100 anys.
Clar, d'això ara...
Però, cuidat, vull dir,
cuidat, vull dir que s'han fet coses,
però el sostre a la sala,
molts cops la gent,
a vegades que es fa treball
com estirat a terra,
i, uau, quin sostre més bonic,
la gent va fent comentaris.
És un espai que té encant
i després mirem
que a nivell humà
nosaltres també
acollim a la gent
com perquè es senti
com a casa,
podríem dir,
que es senti
que és un espai
proper,
que és un espai on...
D'aquests 100 anys,
què en sabeu
del local del Tutuguri?
Clar, vosaltres porteu 10 anys,
però de la resta dels 90
que hi havia allà,
què se'n sap?
Se'n sap moltes cosetes.
Hem estat investigant.
Heu estat investigant.
Què hi havia en el local?
Bé, el local es va construir
el 1925.
Per la gent que ens escolta,
estem parlant del carrer
Bona Vista...
Bona Vista 106.
106.
Sí.
Aquí a propet,
aquí al costat.
Sí, sí, sí.
Es va construir el 1925
i allà s'hi va fer...
Una família que tenia
un negoci de que viures
a Barcelona
va obrir
aquest negoci de que viures
aquí a Sant Just.
D'acord.
I aquest negoci de que viures
molta gent se'n recorda encara...
Bé, molta tampoc.
Però hi ha gent...
Encara hi ha gent viva
que ha comprat allà.
Sí, val.
Sí, i hem parlat amb gent
que ho ha viscut, això.
I van estar fins als anys 60 llargs.
Sí.
Que no tenim molt clar
exactament si el 67 o el 69...
No, el 67, sí, sí.
Entre el 67 i el 69
igual es va fer com el traspàs,
obres i tal.
Llavors, una primera ballarina del Liceu,
l'Assumpció Petit,
va obrir a l'estudio de Ballet
Assumpció en Petit.
Vale.
Amb un company seu
que es deia Fernando Liceu un dia
i van obrir,
van transformar l'espai,
aquest magatzem d'olis,
vins, patates...
Sí.
El van transformar
i van obrir aquest estudi de Ballet
i aquest terra que va posar
l'Assumpció Petit
és el terra que encara hi ha avui.
Ah, doncs Déu-n'hi-do.
Un terra de tarima, de fusta...
No té 100 anys, però bueno...
En té 50 o 60.
Sí, sí.
i això és el que també creiem que fa
que aquest espai
sigui tan especial, no?
Tot el que ja ha passat allà
és alguna cosa que
es nota quan estàs allà.
Llavors, l'Assumpció va estar uns 20...
20 i escaig d'anys, sí.
El 92 va entrar la Toti Benstrom,
que molta gent la recorda,
també molta gent que ve i diu
oh, jo venia aquí quan era petita
ballant amb la Toti.
que la Toti ja va fer una mica de transformació del Ballet cap a altres coses.
Sí.
I després...
Sí.
La Toti va estar uns 20 i escaig d'anys, també.
Això que se'n recorden, de l'Assumpció Petit, també hi ha persones.
També n'hi ha.
Jo, venir aquí, o la meva filla, o...
Sí.
Sí.
O sigui, ens venen netes de persones que havien estat amb l'Assumpció Petit, o...
Vale.
I sí, la Toti va estar uns 20 i escaig, també.
La seva base era el Ballet.
Sí.
Però sí, va començar com a proposar altres activitats, no?
Perquè hi havia fet Bollywood, hi havia fet Contact d'improvisació,
hi havia fet Capoira, hi havia fet...
O sigui, sí que hi havia com...
Va començar a introduir diferents...
Propostes diferents.
I...
I de la Toti va passar a les teves mans?
I de la Toti ja, sí.
I com vas trobar tu a l'espai?
És a dir, buscaves un espai aquí a Sant Jus per portar a terme alguna idea
que tu ja portaves al cap amb el Tutuguri?
Va ser casualitat?
Et va arribar a les mans?
Jo vaig estar treballant amb la Toti, també, com a professora al seu espai.
O sigui, l'espai jo ja el coneixia.
Vale.
I, bueno, quan ella ja decidia anar-se'n, en algun moment a mi m'ho va comentar,
però això a mi se'm feia una mica gros en el sentit que no és que m'ho estigués plantejant i digués...
Ah, vale.
Ja.
Perfecte.
Llavors, bueno, van anar passant uns mesos i al final també, doncs,
l'Agnès Renom es va sumar al projecte i ens vam animar.
Ens vam animar.
I estic molt contenta d'haver-ho fet.
Que bé.
Per la gent que ens estigui escoltant i que ara vulgui saber també una mica com treballeu
tota aquesta part de la dansa, de l'espontaneïtat o de l'expressió,
què us diferencia, per exemple, d'altres escoles que pugui haver o grups de dansa d'aquí de Sant Just?
Teniu algunes bases?
Jo crec, a veure, també depèn molt de cada professor o com ho enfoca, no?, en aquest sentit.
Nosaltres, per exemple, que estem amb la part de circ, amb l'Aira,
hi ha, podríem dir, hi ha molt d'espai per als alumnes de poder,
com amb els ingredients que hem anat treballant, fer ells mateixos un pastís, podríem dir, no?
Hi ha moments en què els deixem investigar.
No només estem donant informació, sinó que després amb la informació que hem donat
els hi deixem un espai perquè ells puguin com...
Provar, no?
Provar, trobar maneres de combinacions amb el que han anat aprenent, no?
És a dir, per exemple, no teniu en menys, per exemple, una coreografia de final de curs
i treballar durant les classes, aquella coreografia o aquells passos o allò per arribar a final de curs i fer allò.
Sí, això també hi és, això també hi és, el que passa que durant el procés de crear aquesta coreografia,
que potser amb el circ no en diria tant coreografia, però durant el procés hi ha petites bombolles
en què deixem que es desordeni tot, que es ordeni, no sé com dir-ho, eh, de deixar...
Bueno, no sé com ho diries tu.
Sí, sí.
Bueno, també fem el paper una mica com de deixar i observar.
Sí.
I sorgeixen coses que moltes vegades ens sorprenen, no ens esperàvem que fossin inclús capaços de crear...
Ara ens està passant en un grup concret que són uns clowns espectaculars i no ho sabíem.
Sí, sí, i va ser com fa un parell de mesos que estem descobrint que ens apartem una miqueta
i amb un parell d'ingredients que els hi dones passen unes coses que s'està creant una cosa xula de cara al final de curs, no?
Molt bé.
I això és una mica la màgia de deixar.
A vegades, si dirigeixes... És important dirigir perquè, o sigui, si no els hi dones una miqueta de directrius...
Clar, això tampoc.
Però deixar espais de... A veure què passa, segons el grup també, però moltes vegades et sorprèn molt gratament.
I a partir d'aquí, reordenes un altre cop, no?
Clar.
Qui forma l'equip de Tutori ara mateix?
Ja esteu vosaltres dues, heu comentat a circ.
Qui més hi ha? Fent classes?
Bé, hi ha... hi ha dansa urbana.
Sí.
En aquest cas ho fan...
Sí, tres professors.
Els tres grups ho porten tres diferents.
D'acord.
La part de salut i coneixement corporal, per exemple, de consciència, estic jo,
la Janira Romero està amb el ioga.
La part de dansa és l'Elisenda Ferrer, la part de dansa dels petits.
La comunicació amb les famílies, en el cas de quan hi ha els infants, no? És bona? És a dir, és propera? Vull dir que poden entrar a mirar alguna classe o com és?
Això és un tema.
Fem portes obertes.
Nosaltres al desembre, al desembre obrim el Tutori, posem un pica-pica...
i endavant, no?
Que entrin, però durant el curs no és aconsellable perquè, en segons quines edats, també, però...
els nens i els seus pares es desconnecten o es dispersen o vull dir que això realment perquè pugui haver-hi una classe de qualitat necessites tancar portes i crear un ambient, no?
Sí que a l'inici de curs, amb els més petitons, sobretot, deixem un període d'adaptació.
Sí, un període d'adaptació. Primer, potser algun petitó necessita que entri la família el primer dia, el segon dia, les portes obertes i la família està forta, però arriba un moment que ja tanquem portes i...
perquè, si no, també els... I per què el meu pare no es queda? I per què el meu pare no es queda? Ja, clar.
Si fos així durant tot el curs, no es faria res. A part que les famílies no se sorprendrien després de veure el que fan.
Clar, exacte. Què fareu per la celebració? Bueno, aquesta doble celebració? Teniu pensat algunes coses o activitats o...?
De fet, ja hem començat.
Ja estan passant.
Ja estan passant, eh? A veure, expliqueu-nos.
Mira, aquest cap de setmana, sí, passat, dissabte, van venir les hermanes Pico Hueso, que han passat per aquí a la ràdio també alguna vegada.
Sí, crec que sí.
A fer un projecte que tenen, que és una instal·lació espectacle familiar, que es diu Agni, Accions Humanes No Identificades,
on, en teoria, les persones adultes han perdut el cos i els infants han de fer tot el possible per ajudar-los a recuperar-lo.
I és un espectacle amb dos espais, dins del mateix espai, però les famílies viuen una història i els infants viuen una altra història, totalment diferent, però que estan connectades.
Ah, mira.
Molt bonic, realment va ser molt bonic.
Sí.
Però, o sigui, uns veien una cosa i els altres veien una altra?
Les famílies veien i sentien una cosa i els infants vivien una altra cosa.
Val.
Els infants participaven, les famílies...
No, però sí, també.
Sí, des d'un altre lloc.
Molt bé.
També vam fer un taller de salut de la pell.
Ostres.
I, de moment, el 17 de maig farem un altre espectacle, instal·lació familiar, amb una gent molt única que es diu Crear Moviment.
Sí.
Que es diu Un món de cartró.
I llavors l'espai s'omplirà de capses de cartró.
Sí.
Moltíssimes.
I passaran coses.
I passaran coses.
Ostres.
Així ens quedem amb la incòmita, eh?
Amb les caixes de cartró i què hi pot passar.
Sí.
Tenim previst de fer, així com aquestes propostes d'aquest cap de setmana o el món de cartró,
tenim previst de fer diferents tallers, workshops, n'hi ha alguns que ja estan com programats, encara no estan...
Amb data.
Amb data, però com seria amb la Lalia Iguadé?
Sí.
Un taller de dansa.
també un altre més tirant cap a salut i coneixement corporal, que seria la tècnica Feldenkrais, amb el Samuel Letellier.
la tècnica Feldenkrais potser no és molt coneguda, potser no és molt coneguda, però és molt interessant.
En aquest cas estarà com enfocat al treball de la mandíbula i el que és el coll, tensions a la part alta.
i...
Bueno, i anirem fent tallers, en aquest sentit, i... i bueno, sí que en relació als 10 anys hi haurà segur una festa de cluenda.
molt bé.
Entenem que serà més a final de curs, no, potser?
Més a final de curs, no, més de cara després de l'estiu.
Ah, d'acord.
Sí, perquè el juny-juliol s'acumula tot.
Sí, casals i doblegat, no?
Per tothom, eh, no només per nosaltres, per espais, i... i tenim ganes que hi pugui haver com mostra de microactuacions de les persones que han anat col·laborant al Tutuguri, d'arts escèniques, d'arts escèniques, sobretot, i de cara als 100 anys estem preparant una exposició.
Molt bé.
Doncs, ha estat un plaer tenir-vos aquí a les dues, Joana Ira, el Tutuguri s'està molt bé, ens quedem amb aquest eslògan, que ja podeu aplicar, no?
I res, seguir celebrant aquestes dues efemèrides, aquesta doble celebració, i res, que queda molt aprovet aquí al Tutuguri, i animem a la gent també que s'hi passi a conèixer-vos, no?
Sí.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Una abraçada a les dues.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Béu.
Fins demà!