Ara ja acabem aquesta roda d'entrevistes que hem començat aquesta setmana amb els diferents
grups, escoles, espais de dansa d'aquí de Sant Just en motiu de la celebració el divendres
de demà, dia 29, el dia mundial de la dansa. Ens faltava parlar amb la Renata Ramos de l'escola
de dansa Renata Ramos París, que es troba exactament al carrer Rafael Casanova i Comas
número 1 d'Esplugues del Llubregat. Per ubicar-ho una mica millor estem parlant a la zona de
la Mallola, a prop del carrer nord, just una mica al límit entre Esplugues i Sant Just,
però que els donem capuda també aquí perquè a la pràctica moltes de les alumnes són d'aquí
de Sant Just al poble. Tenim amb nosaltres com hem dit la Renata Ramos, que és la directora
de l'escola i que a més a més inverteix moltes de les classes que s'hi fan. Hola, bona tarda
Renata. Hola, què tal? Bona tarda. Ho he dit bé, no és així? La majoria d'alumnes
que venen aquí a l'escola són de Sant Just? Sí, bueno, també perquè porto 30 anys donant
classes per aquí per la zona i vaig començar Sant Just. Aleshores, doncs, inclús ara tinc
filles d'alumnes i queda una mica, no sé si em fa molt tothom camon, però també tinc
netes d'alumnes. Netes? Sí. Sí, sí, sí, sí. Que fort. Ostres. Tinc alguna neta, o
sigui, tinc l'àvia, que fa 30 anys que parles amb mi, la filla que potser té 45 i la neta,
sí, sí. Que fort. Mare meva, quanta generació ens hem passat. Sí, sí, per això la majoria,
bueno, molta gent és de Sant Just, hi ha gent d'altres poblacions perquè també tinc
alumnes de l'escola alemana, del col·le americà, que, clar, que viuen lluny, surten del col·le,
fan les classes i després se'n van. Diuen diferents de Sitges, Sant Cugat. Quantes disciplines
s'hi fan, Renata? Quin tipus de ball o què s'ensenya? Bé, a la nostra acadèmia, doncs,
fem des de gimnàs de manteniment, dansa, classes de dansa, són classes de jazz, no
fem ballet, són classes de jazz. A vegades la gent pregunta, jazz què és jazz? Bueno,
jo als horaris sempre poso jazz i després que la gent em pregunti. Jazz doncs és una disciplina
doncs amb antiga podríem dir, però que la base, la base, és sempre el ballet clàssic, o sigui,
la tècnica que fem és del ballet clàssic, doncs la barra, el terra, la flexibilitat,
els exercicis que són, que és tècnica que et prepara per després tu poder desenvolupar qualsevol
estil de dansa. Si balles hip-hop o balles, bueno, contemporani també té aquesta base
de la dansa clàssica, però si tu tens el cos preparat, evidentment, si tens el cos flexible
i tens treballada l'equilibri i tens domini del teu cos, després pots ballar qualsevol
estil que t'agradi, que et vingui bé, les classes de dansa que fem, doncs depèn. Si fem una
coreografia d'un musical, doncs es pot dir Broadway, si és una cançó més R&B, doncs l'estil pot ser hip-hop,
vull dir que no és un estil allò supertancat, sinó que és molt ampli, depèn del profe, depèn de la coreografia.
Si el profe fa contemporani, doncs no borrarem el que posa ja. És que a mi no m'agrada posar etiquetes, gens ni mica.
També suposo que va en funció de com vegis els alumnes, les alumnes que vinguin, del que volen.
És diferent, una classe de nenes de vuit anys i una classe de mamis, o una classe de gent més jove,
però que no m'agrada posar etiquetes, gens ni mica, i m'agrada doncs dir dansa.
I l'altra disciplina que impartim des de fa uns 12, 14 anys és el yoga.
Però això també com a demanda, perquè la gent cada cop ho ha anat demanant més a l'escola o perquè tu tens formació i també estàs molt implicada?
Sí, jo tinc formació de yoga i a part d'aquest any he començat a formar professors de yoga també, és una cosa que no havia fet.
Jo vaig començar a practicar yoga quan tenia 14, 15 anys i com a disciplina que jo practicava com a individual per mi,
vaig començar amb el yoga pel tema físic, per ser més flexible i tenir també més concentració com a ballarina,
però després la vida em va portar a practicar més, més, més, més i em vaig formar, em vaig treure el títol fa molts anys.
I sí, ara ja està molt de moda el yoga, aleshores hi ha escoles de yoga i professors de yoga per tot arreu,
però bueno, sí, bàsicament per la demanda, perquè jo vaig començar a practicar i un alumne deia
Per què no dones classe i l'altre? Per què no dones classe? I era una cosa que jo em feia, no em feia mandra compartir,
sinó que era una cosa com molt, molt íntima meva i bé, he acabat donant classes de yoga.
Quantes persones passen potser a la setmana per l'escola? Quantes alumnes, quants alumnes?
Doncs no ho he contat mai, quantes persones passen o grups en una setmana.
Tenim classes pels matins, a les tardes i als vespre i no sé, doncs poden passar 100, 100 i escaig.
Tu ets la directora del centre, però suposo que també tens més professors,
professors en plantilla, més o menys, quants professors sou?
Bueno, mira, una cosa és AC, no antes de Cristo, sinó antes del Covid,
i l'altra cosa és BC, abans del Covid i després del Covid.
Ha canviat molt, sí, ha canviat molt el panorama del món, diria jo, no només de les escoles de dansa,
igual que la gent no va a les botigues i ho compra tot per internet, per Amazon,
i la gent no va a les llibreries i compra els llibres per Amazon.
Si hi ha un abans i després, no només a la meva escola, sinó parlant amb amics que tinc,
que tenen escoles enormes, grans a Barcelona, amb molts alumnes,
doncs hi ha un abans i un després.
La pandèmia ha fet que la gent, com ho puc explicar, que la gent,
hi ha gent que ha agafat molta por i que encara té por,
hi ha gent que fa moltes coses online que ha descobert,
evidentment no és el mateix gens ni mica,
potser una classe d'anglès online és factible i està bé,
que sí que pots tirar endavant, però una classe de dansa o una classe de ioga
no té res a veure, però hi ha molta gent que ha agafat por
i dos que ho fan online.
I el que em deies de profes, si tinc gent que dona classes,
però la majoria de classes les dono jo.
Entenc que em comentava això també del Covid,
suposo perquè potser a nivell d'alumnes inscrites...
Sí, sí, hi ha hagut una baixada.
Saps què ha passat?
Hi ha hagut tants, ara sí, ara no, ara tanc, ara obre,
ara pots tenir sis, ara pots tenir vuit,
llavors això ha fet que la gent també es cansi una mica.
Els supervivientes, els friquis de la dansa estan allà.
Aquests sí, però els que ho fan una mica...
Aquests no els hem recuperat.
Aquests no, de moment no, perquè pensa que vam començar
un altre cop al setembre, després va tornar a haver-hi...
Clar, és que ja vam començar un curs una mica...
Dos setembres han estat així, comença el setembre
com amb moltes ganes i amb molta positivitat i amb molta llum,
i després ve octubre-novembre, pugen els casos,
la gent agafa por, i clar, els nens van al col·le,
però a l'escola de dansa, si no s'hi va, no passa res.
I també, com que la gent ha agafat molta por,
el que han fet molts nens és que es queden extraescolars
a l'escola, perquè així es queden com amb el grup bombolla
que són amb els que estan tot el dia,
i segueixen fent l'activitat que sigui amb els mateixos nens,
però clar, anar a una escola externa del col·le
significa que es trobaran nens de cinc o sis escoles,
centres diferents, i clar, la gent té por, jo no,
però la gent té por, té molta por.
Tu Renata, segueixes alguna tècnica, alguna metodologia
a l'hora d'ensenyar les coreografies?
Prioritzes la tècnica davant la diversió, o fas un mix?
Cada edat té la seva cosa?
Sí, t'anava a dir això precisament.
Cada edat té la seva cosa, amb una nena de sis o set anys
no la pots tenir mitja hora a la barra, fent tendús,
pleers, perquè, un, es cansen, i dos,
venen també a passar-s'ho bé, no?
Una cosa és que sí que ha d'haver-hi
una mínima disciplina, perquè si no,
seria com una festa, posar música i ballar, exacte,
i balleu el que vulgueu, i això no és...
Clar, quan es van fent més grans, també els alumnes,
nens i nenes que segueixen a l'escola,
ja tenen unes edats adolescents,
sí, la disciplina es fa una mica més estricta,
i potser la classe de les mamis
tampoc volen tenir una tècnica...
Vull dir que no volen ser tampoc ballanines professionals,
aleshores les classes són més estiraments,
abdominals, una miqueta de files de tècnica,
que puguin fer una piruet en el moment de la coreo,
però no segueixo una metodologia superestricta,
i a totes les classes igual, sinó que vaig adaptant-la
segons l'edat, segons la classe...
Tu què creus que enganxa de la dansa?
És a dir, una mica el plaer de ballar,
què és el que fa que la gent que comenci a ballar moltes
s'acabi, per dir-ho així, enganxant en el bon sentit?
La dansa...
A veure com ho explico...
La dansa és un art mitjançant
al qual pots expressar un munt de sentiments,
alegria, tristesa, por, ràbia, etc.
Per una part, per l'altra part,
és una activitat física,
com qualsevol altre esport.
De fet, si ets ballarí professional, ets un atleta professional.
O sigui, el mateix.
Hi ha una dita que diu que la dansa
no és igual que un esport professional,
sinó que és més dur.
Això per una altra part.
I després, moltes vegades,
es diu també que tu no escolles la dansa,
sinó que la dansa t'escoll a tu.
I ja no pots sortir d'ella mai més.
Tu com hi vas caure en la dansa, Renata?
M'ha demanat de curiositat.
Tenia 3 anys, la meva germana gran anava ballet,
i jo volia anar, volia anar, volia anar.
I amb la meva mare em va apuntar a ballet,
i vaig començar a fer ballet.
Realment, quan a vegades em fan aquesta pregunta,
quan vas decidir que volies ballar,
perquè després els 19 anys me'n vaig a Nova York,
perquè ho tenia clar.
No hi havia una opció.
Puc fer o dansa o història.
Doncs aquell dia que vaig veure...
No t'ho puc explicar així, perquè no hi ha hagut
una altra opció.
Va ser aquesta? Sí.
De poder-m'hi dedicar.
I de fer el que més m'agrada, ho faig cada dia.
Em llevo al matí i faig el que més m'agrada,
ballar i donar classes.
A l'espai hi ha hagut sempre un perfil majoritàriament femení,
no només en el teu, és una realitat.
Veus que durant els últims anys s'està produint
algun tipus de canvi en aquesta tendència?
Molt poc canvi.
He donat classes a diferents llocs
de Sant Just i altres llocs,
però la meva escola porta oberta ara
a 23 o 24 anys.
He tingut molts menys nois,
nens que nenes.
I el panorama no està canviant molt, la veritat.
No ho sé si un dia passarà, que canviarà.
Sobretot és una cosa molt cultural.
Per exemple, als Estats Units,
a Sudamèrica hi ha molts més nois que ballen.
Aquí és que ja comencem que a les escoles
els nens fan futbol.
Tots els nens fan futbol.
És com futbol i bàsquet.
I si no, càrate.
No hi ha una cultura de la dansa.
Als Estats Units sí, potser ens porten avantatge.
I també és una professió,
no et diré més respectada,
no et diré totalment,
però en general,
jo me'n recordo als anys 90,
quan vaig decidir d'anar-me a Nova York a estudiar,
els amics dels meus pares,
els meus amics sempre em deien
què faràs per viure?
Doncs ballaré.
Ho trobaven com una cosa boja.
Quan vaig arribar als Estats Units i deia que era ballarina,
jo veia la reacció superdiferents en general.
M'ho preguntava un arquitecte o un advocat.
I em deien, uau, que xulo i tal.
I pensava, ostres, què està passant.
Canvi de com reben.
De com reben que tinguis a davant una persona que balla.
Crec que no.
Els pares encara et diuen,
primer fes una carrera normal i després ja veurem.
Normal, eh?
La meva filla, la Roma, ella canta.
Sí, vam estar parlant amb ella.
I res, des que és molt petita,
que ella canta i que vol cantar.
Ho té claríssim, que vol cantar.
Molta gent em diu,
ja, però és una carrera molt arriscada.
Si vol cantar, l'apunto a classes
de piano o de veu.
Crec que hem de potenciar la passió
de la teva essència.
Si la teva passió és ser arquitecte,
que t'apollin.
La gent em diu que faci una carrera paral·lela per si de cas.
També és molt jove.
Ella ha de decidir.
Si li agrada cantar, l'ajudaré i l'acompanyaré.
Renata, per aquest divendres,
dia mundial de la dansa, què veurem des de l'escola?
Què ens presentareu?
Fa uns minuts que parlàvem amb el Carles,
el tècnic, resso.
He sigut l'última a enviar les cançons.
Però li explicava que el dimarts
vam decidir que faríem el divendres.
El ser divendres i el ser a aquesta hora,
els meus alumnes que són professionals
o exalumnes que havien sigut alumnes meus
i que ara són coreògrafs o ballarins professionals,
ningú pot estar el divendres.
El dimarts vaig parlar amb la classe de les adolescents,
que surten del col·le la 5 i poden venir.
Què voleu fer?
Hi presentarem 3 coreos perquè tenim 10 minuts.
Perdo, com totes les escoles.
La primera coreo balla en una cançó del Cetangana,
Mala Mujer.
Ahir li preguntava a un amic
quin estil és el Cetangana.
Reggaeton, flamenco, és igual.
Com no, ja t'he dit al principi que les etiquetes no m'agraden.
Em va agradar aquesta cançó i vam fer una coreo.
Mala Mujer, després tinc 3 alumnes de 10 anys petitones
que són 3 cracs.
I aquestes ballen una Afrobeat.
I per acabar,
una altra cop la classe de les teens,
de les adolescents fan una coreo
i una k-pop, que és aquesta música coreana
que està tan de moda.
I l'estil que ballen és hip-hop.
I aquestes són les 3 coreos que presentem divendres.
Diversitat d'estils, d'edats.
I juntament amb el tàndem amb les altres escoles.
Diversitat i diversió, clar.
Això és interessant.
Renata, moltíssimes gràcies per passar-te aquí
Ens tornem a trobar demà divendres.
Molt bé, gràcies i feliç dia de la dansa.
Que no hi hagi només un dia de la dansa, sisplau.
Que la gent balli sempre.
Gràcies, que vagi bé.
Oh, this is the greatest show.
We light it up, we won't come down.
And the sun can't stop us now.
But if it comes true, we'll take it over you.
Oh, this is the greatest show.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Collapsing we come, these renegades in the ring.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Where the blasts get found, every crown of the circus king.
Don't fight it, it's coming for you, running at you.
It's only this moment, don't care what comes after.
It's blinding, outshining, anything that you know.
Just surrender cause you're coming and you ought to go.