Continuem el nostre magazín amb l'entrevista del dia. Avui en aquest espai parlem amb Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Just, per valorar els principals acords del ple de febrer, també amb mesures sobre sense llarisme, urbanisme, esport i diverses emocions polítiques. També parlarem de l'actualitat municipal i en aquest cas ho fem tots saludant a Isabel Darder. Isabel, bon dia. Bon dia. Gràcies per acompanyar-nos un mes més. A vosaltres per convidar-me.
I arrenquem amb aquests acords del ple ordinari de març. Arrenquem amb el primer bloc parlant que el ple va aprovar l'adhesió de Sant Just a la taula de sense llarisme del Baix Llobregat. Què suposa aquesta adhesió per al municipi i quins objectius es volen aconseguir?
Bé, la taula sense llarisme jo crec que és una decisió del Consell Comarcal que hi ha un tema que és el sense llarisme, que vol dir persones que no tenen llar, no només persones que viuen al carrer, sinó persones que no tenen llar, que també es contempla les persones que estan en un pis ocupat o persones que viuen... Algú els ha deixat una habitació o persones que estan provisionalment en algun refugi o en algun lloc. Tot això és sense llarisme, eh?
I tant el Consell Comarcal com, jo crec, tots els Consells Comarcals de Catalunya hi ha una sensibilitat molt alta pel que està succeint en aquest moment. Un dels problemes és que l'habitatge s'ha encarit molt, hi ha poc habitatge, han vingut moltes persones noves a Catalunya i, per tant, tot això hi ha una necessitat molt alta.
I llavors s'han fet diverses trobades al Consell Comarcal i s'ha creat aquesta taula amb la intenció de compartir la informació del que passa en les poblacions del Vall d'Obregat i de pensar en mesures mancomunades en tots els municipis des del Consell Comarcal per poder atendre aquesta necessitat de la forma...
peculiar que té cada municipi o que té la comarca. Habitualment, en aquests espais d'entrevista, estem parlant d'un concepte que potser a alguns dels oients els resulta no del tot quotidià, que és el fet de parlar del Pla General Metropolità. L'hem explicat en diverses ocasions aquí en Antena, en emissió, al 98.ufm,
I, bàsicament, en aquest ple del mes de febrer també es va aprovar inicialment la modificació puntual del PGM, d'aquest pla general metropolità, en aquest cas per regular usos i densitat en planta baixa, especialment en el nucli antic. Com pot beneficiar això a la vida urbana i a la convivència veïnal?
A veure, la sensibilitat de l'equip de govern de l'Ajuntament és donar resposta a les necessitats del municipi i, com he dit abans, una de les respostes és que hi hagués més habitatge i més habitatge assequible. En el nostre municipi tenim quasi ja plenes totes les possibilitats de crear nou habitatge, encara en queda alguna, però molt poques,
I pensàvem també en noves maneres d'intentar que els joves de Sant Just es puguin quedar a Sant Just, crear més habitatge assequible, etc. I una de les maneres, que és un gra de sorra segurament, però que jo crec que tot ajuda, és augmentar, com tu molt bé has dit, la densificació de Sant Just.
I es pot fer de dues maneres, en tot cas és la que ha triat l'equip de govern. Una és...
Proposar als propietaris de les cases unifamiliars grans que vulguin convertir-les en vivendes de dos o tres vivendes, per dir-ho, habitatges, però sense augmentar el volum, sense augmentar la capacitat. Per tant, les puguin dividir.
Com és el cas d'algunes torres d'aquí del municipi que ja ens trobem amb això. Hi ha habitatges a Sant Jus molt grans i moltes vegades també pensem que abans les famílies eren nombroses, abans vivíem més d'una generació amb un sol habitatge i ara hi ha molta gent que viu sola, les coses en canvien molt, no se necessita tant habitatge, a més és molt car mantenir un habitatge tan gran.
I donem la possibilitat que aquests habitatges es puguin dividir en dos i en tres. Depèn del tamany de les parcel·les, etcètera. Llavors, el que sí que fem és dir que la tercera divisió, o sigui, el tercer habitatge que es crida, ha de ser d'HPO, d'habitatge de protecció oficial. Per tant, tindrà que ser de lloguer d'aquest tipus. Ens sembla que és una manera d'anar creant habitatge. I aquesta és una de les modalitats. I l'altra és...
Els locals que hi ha a Sant Lluís, que segurament teniu al cap molts locals que es van crear i mai s'han obert com a botiga o com a despatx o com a el que sigui, no s'han obert mai com a negoci i que estan tancats des de sempre i intentar promocionar que aquests locals puguin convertir-se en vivendes també de protecció oficial.
perquè puguem donar un tomb... Això és augmentar la densitat. No és canviar el municipi ni fer més cases, més pisos a sobre de les cases, no. És donar aquesta possibilitat. Entenc que això són mesures per pal·liar una mica aquesta crisi de l'habitatge, perquè realment viure en un local... Hi ha locals de molts tipus i es poden adaptar. El que sí que...
Té de bo també aquesta adaptació nova, és aquest canvi, és que el que fem és protegir les zones d'eixos comercials, que no ho estaven, i llavors definim uns eixos comercials, que tots els coneixeu, no cal que els ho digui, és allà on hi ha...
més botigues a Sant Lluís, i els protegim, perquè, clar, el que podia passar amb aquesta nova normativa és que alguns locals, que en aquest moment són botigues, són despatxos, són tallers, es convertissin en vivenda i això no té... i convertiríem Sant Lluís en un poble que no té vida, perquè els comerços fan vida al poble.
Llavors el que fem és protegir aquests eixos comercials, que fins ara no ho estaven, i dir aquí només es podrà fer vivenda a darrere botiga, com abans. S'haurà de protegir tota la façana comercial i hauran de fer botigues.
si el local és molt molt gran darrere botiga que era abans on vivien les persones es podria fer una vivenda però en tot cas protegem els eixos comercials i demanem l'oportunitat a aquells locals que fa molt temps que estan buits jo recordo per exemple els de la carretera allà a les bases de Sant Pere hi ha uns locals que fa molt temps que estan buits no hi ha hagut mai ningú doncs donar l'oportunitat de crear vivendes
De protecció oficial, sobretot. Aquesta és una de les accions que entren dins d'aquest pla general metropolità. Alguna qüestió més a destacar d'aquest punt? No, ja he dit que hi ha dues opcions, convertir les parcel·les en les vivendes en dividides i els locals en vivendes d'HPO.
Entesos. Molt bé. Doncs passem al següent punt. Passem a parlar del ple que ha aprovat també bases per subvencions esportistes i escoles de dansa. En aquest cas ja és una dinàmica que el govern municipal porta des de fa uns quants anys i entenem que si ho fan és perquè té una importància aquesta decisió pel govern municipal.
Sí, el que succeeix és, per exemple, aquestes bases es van aprovar ja fa un any, i les hem estat aprovant un any, i el que hem fet és una petita modificació, perquè la sol·licitud per demanar aquests ajuts a les bases posava que tenies que accedir a través d'un aplicatiu que fan servir les entitats per demanar subvencions.
I ens hem adonat que amb aquest tipus de peculiaritat, que a més els vam treure precisament de les bases generals, els vam treure i vam fer unes bases específiques, tampoc amb aquest aplicatiu funciona perquè són persones físiques i a més són escoles.
no són empreses, no són associacions, i llavors el que hem fet és dir, bueno, la forma de sol·licitar aquest ajut serà a través de la instància ordinària que hi ha a la pàgina web, que és com es feia abans que hi hagués l'aplicatiu per demanar subvencions a entitats.
Abans de passar a les mocions polítiques i tenint una mica ja sobre de la taula alguns dels temes que es van tractar en aquest ple ordinari de març, ens agradaria saber com ha valorat el Partit Socialista Sant Just d'Esvern i com ha valorat la seva portaveu, Isabel Darder, aquest ple ordinari de març. Bé, jo crec que va anar bé, va ser interessant. El més interessant van ser possiblement les mocions, perquè hi va haver bastant debat. Ara hi entrarem també amb això.
I...
i enriquidor jo crec que moltes vegades jo crec que la tasca diària de govern ens porta a ser poc conscients que necessitem explicar molt més la tasca que fem per què la fem d'aquesta manera quina és la manera que triem quin és el dia a dia del govern jo crec que els plens serveixen per això perquè malgrat que no hi ha molta gent que els escolta però jo crec que és interessant
segurament el fet que sortir en directe també hi ha més gent que pot escoltar-los i, per tant, veure el debat que es proposa i les solucions que es proposen, fins i tot, no sé, venir a la sessió de 6 a 7 i fer preguntes i fer demandes sobre les necessitats.
Recordem que el ple es pot seguir pel canal de YouTube de santjus.cat, de l'Ajuntament del nostre municipi. I bé, doncs també entenc que anirem veient un increment d'aquestes visualitzacions al llarg dels propers mesos, perquè també el taulell polític es començarà a moure ja de cara a les eleccions municipals del 2027. Marxem a parlar de les mocions polítiques, deia la portaveu.
que va ser un dels aspectes també que va tenir una mica més de suc i també de rellevància en aquest ple del mes de març. En aquest cas, el ple va donar suport a la moció en defensa del nou model de finançament autonòmic, també posant una mica en valor aquesta qüestió, quin posicionament defensa el PSC en aquest cas.
El PSC va ser qui el va presentar perquè ens sembla que és un canvi substancial, és un nou model que no s'havia fet fins ara i que a més dona més recolzament als ajuntaments i els dona més possibilitats i els ajuda molt més...
amb totes les qüestions educatives, de salut, amb tots els serveis a les persones també. Ens semblava important poder-ho explicar i que la ciutat ni el conegués i que a més li donéssim un recolzament des de l'Ajuntament dient que nosaltres estem d'acord. És un nou model de finançament perquè...
el que fa és ajustar molt més les necessitats a la diversitat d'autonomies que hi ha a Espanya. I llavors el que fa és que en el moment en què es va crear el primer model de finançament, l'últim, que era el del 2008 i va caducar el 2014,
el moment que es va fer i després es van anar incorporant autonomies que van anar agafant noves competències i per tant ara es quedava desajustat. Hi ha més autonomies que tenen més competències i per tant quan es va crear el 2009 no n'hi havia tantes.
I una altra cosa que també es va fer és ajustar a la població real que hi ha en cada autonomia. Com diria la població real, vol dir el nombre d'infants, el nombre de gent gran, les necessitats de les autonomies són diferents en funció del tipus de població que té, de dones, d'homes, etcètera.
perquè hi ha unes necessitats pel que fa als serveis d'educació, els serveis sanitaris o els serveis de seguretat, etcètera, dels serveis socials, molt diferent del que fa les autonomies. Llavors, seguint aplicant, el model anterior provocava un desequilibri bastant gran, fins i tot un desequilibri que hi havia entre algunes autonomies hi havia un desequilibri del 34%. Aquest nou model acaba provocant algun desequilibri, però no és gens fàcil perquè hi ha moltes diversitats,
i provoca un desequilibri com a molt del 14%. Per exemple, poso un exemple. El desequilibri, a més, no tenia a veure amb el tipus de població ni amb la riquesa d'aquella autonomia. Per exemple, la Cantàbria, que és una comunitat rica, tenia un 34% més de...
de guany estructural, que Múrcia, que és una comunitat pobra, per tant això no tenia cap sentit i això és un exemple. Múrcia sortia perdent.
I amb aquests desequilibris podríem dir que Catalunya, per exemple, estava infrafinançada, com molts partits polítics. El que hem fet és posar-nos al dia, perquè nosaltres tenim moltes més competències, tenim molta més població, i tenim més població jove, molta població de gent gran, que quan es va fer el model anterior no ho teníem. I per tant això el que hem fet és posar al dia el que nosaltres necessitàvem.
Entesos, marxem a la següent moció que es va plantejar per incorporar criteris lingüístics en contractació pública i l'atorgament de subvencions també en aquest cas va ser aprovat. Com valora el seu grup aquesta proposta, el fet que hi hagi aquests criteris lingüístics en la contractació pública?
Sí, nosaltres vam fer un sí crític perquè nosaltres estem d'acord amb defensar el català i per sobre de tot perquè necessita... De fet, el conseller va ser rebut per l'alcalde fa unes setmanes. Sí, i a més és el primer conseller de Pública Lingüística que té un govern de la Generalitat de Catalunya nomenat pel senyor Illa. No hi havia existit cap vegada.
I va venir aquí i ens va explicar que el que està fent és organitzar una sèrie de programes i propostes pels ajuntaments i per als consells comarcals, les diputacions, de com promocionar més el català en diferents àmbits, en la restauració, en l'escola, en diferents àmbits.
Llavors aquesta proposta el que deia és que nosaltres exigíssim en les contractacions que fa l'Ajuntament que es parlés català. I a nosaltres ens sembla que sí, però potser només...
quan hi ha les persones que atenen el públic, les persones que fan comunicacions, etc. Les persones que això no necessiten tenir el català, malgrat, ens sembla que tothom hauria d'aprendre'l, però no és tan fàcil perquè no tenim tantes formacions de català per atendre tota la població que necessita. Malgrat sigui necessari, no hauria de ser obligatori? Bé, sí, obligatori. En tot cas, com que fins ara no ho havíem posat mai...
Exigir-ho d'entrada ens semblava fort per tothom i jo crec que amb el temps ho podem fer. Per exemple, nosaltres en el plec de licitacions pel parador ja ho hem demanat. Hi ha punts per atendre en català el públic que ens sembla important.
Si no, lluitem ara per la llengua catalana, en pocs anys és una llengua que és minoritària, que està perdent molts parlants i molts escoltants per internet, perquè no és prioritària internet, i per tant hem de lluitar per aquesta llengua que és la nostra, i és la llengua en què...
dels nostres avis, dels nostres pares i hauria de ser dels nostres fills i, a més, la llengua en què estimem, en què expressarem emocions, en què escrivim i té una riquesa altíssima. És la nostra. Molt bé, doncs tanquem aquest bloc parlant d'aquella emoció que no va prosperar. Estem parlant de la moció d'Esquerra i la CUP per impulsar un model de seguretat democràtic, preventiu i de proximitat. Quins van ser els motius d'aquesta negativa, Isabel?
Sí, nosaltres, no sé, suposo que ho sabeu, però quan es presenten mocions que es presenten habitualment 15 dies abans del ple, a vegades tenim la intenció d'aprovar-les, el que fem és negociar amb el partit que les ha presentades i els presentem les menes i els diem si afegeixes aquest paràgraf en Sant Mirebé, si envies aquesta paraula, si treus aquest punt, no? I
I en aquesta moció que venia molt dirigida al que havia succeït a les festes de tardor, nosaltres vam demanar que es tragués un dels punts que hi havia i Esquerra i la CUP, que eren qui ho presentaven, van dir que no, que no volien treure aquest punt, que els semblava un punt molt important.
Nosaltres els vam dir que el que succeeix amb la seguretat és que no és una qüestió de fer molts plans i molt organitzats i moltes reunions, sinó és que teniu bons protocols. I un dels punts ho deia, i a nosaltres ens sembla bé. I a més fer prevenció.
Treballar, i a més ens va donar la raó el que ha succeït a les festes de tardor, treballar amb els cossos de seguretat i les persones que organitzen les festes abans, dir què pot passar, què no pot passar. I també hi afegíem una cosa que la va explicar l'alcalde molt bé al ple, i jo trobo que va ser molt encertada, que és dir, per molts plans i per molts protocols que fem, al final qui acaba executant la seguretat són les persones.
I el que ningú garanteix per molts plans que fem és que les persones que acaben executant aquestes seguretats potser aquell dia tenen un mal dia, potser aquell dia no han estat a l'alçada, potser aquell dia no han respost de la forma correcta. I això no ho podrem evitar per molts protocols que hi hagi. I per això nosaltres volíem que traguessin un dels punts, que era fer una mena de pla...
També a vegades saps què succeeix? Que a vegades es presenten moltes mocions i les aprovem perquè amb el paper, el paper ho aguanta tot, farem un pla, deixarem de fer i després si no l'acabem fent, que ens hem compromès a fer una cosa seriosa, a nosaltres ens semblava que amb el que teníem en aquest moment i com ho estàvem fent i com ho estàvem portant era suficient i no ens semblava que havíem d'anar més enllà.
Molt bé, tanquem amb altres temes d'actualitat. Marxem ja a l'últim punt, a l'última pregunta, se'ns acaba el temps. Volem parlar del nou butlletí municipal que ha arribat a les llars en torn de les setmanes finals de la setmana passada i que en aquest cas també està disponible a l'enllaç que podeu trobar a la notícia de comunicació al web de santjus.cat i a la mateixa web podreu trobar també el butlletí municipal.
En aquest cas destaca la instal·lació de l'escultura Benvinguda al Poble, One, que ja està instal·lada en aquest lloc que dona la benvinguda al nostre municipi en aquesta rotonda. També les tasques dels serveis socials i les activitats programades pel Dia de la Dona i aquí és on ens aturarem ara a parlar d'aquest vuit tema que es celebra i es commemora al nostre municipi.
Sí, jo crec que un any més arribem al 8M i crec que és molt important que ens hi aturem i que tots reflexionem una mica. Què hem fet durant aquest any? Què ha passat? Quin és el dia a dia? Hem anat canviant, hem millorat, hem ajudat a la igualtat de les dones.
Què passa amb la fractura social? Estem al 24%. És molt fort entre dones i dones els llocs de treball. Jo crec que hem de reflexionar. Jo he fet un article que dic el 8M batega perquè ens ajuda a recordar que és tot l'any que hem d'anar bategant per aquesta igualtat.
Fem tres actes principals, un el divendres dia 6 a la tarda, que és una obra de teatre que la fa la companyia Les Frites, que es diu Bonfair Show, i que serà molt divertit, i després hi ha un aperitiu i un sopar al Casal de Joves, i cal reservar tickets per 15 euros, les dues coses conjuntament.
Després el dissabte al matí ja faran una masterclass de zumba familiar i un vermut feminista que serà a les 11 del matí. I el diumenge primer a les dos quarts de deu farem una repintada del mural feminista que hi ha a la plaça Camuapa.
I després, conjuntament, hem organitzat amb l'Ateneu un festivalet folk amb veus femenines, que és una proposta musical on s'ofereixen recorreguts en tres concerts simultàniament, en tres espais singulares Sant Just, que és Can Cardona, Les Escoles i Mercart.
Aquí també es demana que la gent s'inscrigui i vagi fent el recorregut d'aquests tres concerts feministes. És un preu de 7 euros, es pot adquirir a Entràpolis i a l'Ateneu. Molt bé, doncs Isabel Dardé, amb això tanquem l'entrevista d'avui. Moltíssimes gràcies per visitar Ràdio d'Esvern i també per posar-nos...
una mica el dia de l'opinió del Partit Socialista, de les accions que està fent també a govern. Una abraçada i ens escoltem i també xerrem el mes vinent ja parlant del darrer ple, que en aquest cas serà el ple de març. Moltíssimes gràcies. Bon dia a tothom. Fem una petita pausa. Tornem de seguida.