Les 11 i 14 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de matins La Rambla.
Comencem la segona hora del programa i, com sempre, ho fem amb l'entrevista del dia.
Avui parlem amb el president de la Societat de Caçadors de Sant Jus, amb l'Àngel Ubiols,
i també el delegat per Collserola de la Federació Catalana de Caça.
Molt bon dia, Àngel.
Hola, molt bon dia, Núria, què tal?
Bé, les temporades de caça comencen a l'octubre, acaben al març, hem passat ja per la meitat, com si diguéssim, l'Equador.
I aquests dies estem llegint als mitjans que ha caigut la presència de sanglars en els barris de muntanya de Barcelona,
també que han baixat un 70% les incidències i trucades a la Guàrdia Urbana des del 2022,
i que, a més a més, s'han reduït també les captures de sanglars.
Explica'ns una mica, Àngel, quantes captures de sanglars esteu fent, no?, de mitjana aquesta temporada,
cada cop que hi ha una batuda de caça major?
Sí.
Molt bé, doncs mira, sí, sí, totes aquestes dades que estàs dient són perfectament correctes.
Aquest any les captures han baixat moltíssim, hi ha molta menys presència, tot això ho notem quan anem a passejar una miqueta per aquí,
pel passeig de la muntanya amunt, doncs que ja no tenim aquest malmès, tot el que és la jardineria.
I sí, sí, hem passat, recordo l'última entrevista que estàvem fent captures de 12 i 14 sanglars,
aquest any que estem fent captures de 2 o 3.
És a dir, la mitja que portem en aquestes 4 últimes batudes ha estat de 3 animals, perdona,
i ens l'ha fet pujar perquè aquesta última batuda en vam fer buit,
però perquè vam anar a un lloc molt puntual que sabíem que estaven allà i era pràcticament una família.
Llavors vam poder capturar tota la família.
Val. Àngel, ens dius això perquè sabíeu que hi havia aquest lloc puntual, no?,
però com ho feu els caçadors, no?, per saber, per conèixer exactament en quines zones es troben els sanglars?
D'alguna manera els caçadors tenim la nostra passió, el nostre hobby a la muntanya.
És a dir, sempre hem dit que som els que, no els vigilants de la muntanya,
però sí que estem molt involucrats en el medi, no?
I ens fixem, si aquí hi ha un niu d'un nau o allà hi ha un cau d'una guineu, no?
Aleshores, l'estar per la muntanya ho vas veient.
Llavors, si tu tens uns anys com anava aquests anys enrere,
on hi havia tanta densitat, doncs tota la muntanya estava malmesa.
Però ara ens ho posen molt més fàcil,
perquè pots trobar zones com Can Vilar o el Turó d'Encors,
on pràcticament no hi ha rastre que hi hagi sanglars,
és a dir, el rastre que hi ha correspon a dos, tres exemplars,
doncs llavors aquella zona la deixes, no?
Perquè tampoc es tracta d'eliminar tots els exemplars.
A la colserola, igual que a tot arreu hi ha d'haver-hi, a fauna de tot tipus, no?
Llavors, però bueno, aquesta ha de ser controlada.
I sí que teníem controlat, perquè a més a més,
en les deixalles, en els contenidors de les deixalles de Can Candeler,
doncs teníem intrusions.
I en aquella zona la teníem molt malmesa.
Aleshores, bueno, vam fer un seguiment en aquella zona
i vam veure que allà hi havia nou, deu exemplars,
i, bueno, doncs vam actuar en aquesta zona
i són els que vam capturar, no en vam capturar cap més.
Dades del Departament d'Acció Climàtica,
que és el departament que regula l'activitat de caçar a Catalunya,
indiquen que la població de sanglars a Collserola
baixa concretament a la meitat en tres anys
i ho fan tenint en compte el número d'exemplars per quilòmetre quadrat.
La població de sanglars a la serra de Collserola
està recuperant els valors d'abans de la pandèmia?
Sí, sí, jo crec que està, fins i tot penso que està una miqueta per sota.
És a dir, fins abans de la pandèmia havíem arribat
pràcticament, pràcticament a tenir-ho controlat.
Però el dret de la pandèmia, l'any d'aquest exercici,
encara que sembli que no, doncs ens el va descontrolar.
I ara jo penso que estem en aquell nivell de manteniment, no?
És a dir, hem de continuar fent les batudes,
perquè d'alguna manera vas passejar els gossos per la muntanya
i tal i qual, doncs vas mantenint la zona
on ells no s'hi poden acomodar
i tens aquella densitat, doncs, que pot ser aquests tres sanglars, no?
Hem passat de 17 sanglars, potser 3-4, no?
Per cada de bactàries, que és una dada que és correcta.
Perquè hem de pensar que el sanglar deixa,
no deixa, però crea altres espècies.
Tot el que siguin conill, tot el que sigui perdiu,
tot el que siguin aus, sembla una mentida,
però no... ho rebenten tots, se les mengen tots, no?
Llavors, si hi ha una densitat proporcionada,
doncs com?
Ho tindrem tots més bé.
No se us heu fixat que tant a la zona de sobre de la Miranda
com a la zona de Camp Coscoll
hi tornen a haver-hi perdius.
És a dir, tenim localitzades 3 famílies de perdius.
Una amb 4 membres i l'altra amb 3.
Clar, potser la gent que va per la muntanya no s'hi fixa, no?
Però els caçadors ens hi fixem
i no precisament per abatre-les, no?
Sinó perquè, coi, ens agrada veure-les, no?
Clar.
Sí.
Bé, s'està una miqueta tornant tot una miqueta al seu lloc.
I Àngela, què es deu que hagi baixat el número de sanglars a Collserola?
A part de l'activitat de caça, no?
Però hi ha altres fets que...
Sí, la sequera, la sequera de l'any passat i de fa dos anys
ha fet que no hi haguessin moltes reproduccions.
És a dir, nosaltres que n'estem a la muntanya fent aguats,
que era el moment on teníem que estar més presents
per poder...
Semanalment hi havia incidències a la població.
Semanalment hi havia gent que tenia trompades amb porcs aquí a la serra, no?
I llavors nosaltres fèiem molta pressió.
Hi ha hagut aquesta pressió, que sí que és cert,
ha fet, al baixar la captura,
pensa que fa dos anys, entre tot Collserola,
amb les nous poblacions de Collserola,
es van a veure, entre caçadors i altres mitjans,
998 ejemplars.
Clar, això és molt, 998 ejemplars.
Aquesta dada la teniu, no?
Si entreu a la pàgina web de sanglar.cat,
que és on hi ha la Generalitat de tots els estudis,
ho veureu, no?
Va ser un any on es va fer molta feina.
Clar, després d'aquesta feina,
i després quan fèiem a la guaita aquest any amb la sequera,
que veies que avui t'entrava una femella
amb quatre petitons, no?
Que tenien una setmana, una setmana i mitja.
I al cap de la setmana següent,
quan tornaves a fer aquest aguaita,
veies que aquesta mateixa femella entrava
i només en portava dos.
No és perquè ningú hagués abatut
aquests dos sanglars petitons,
sinó perquè ells no sobrevivien
la mancant-se a l'aigua, per exemple.
Pensem que la vall de Sant Jus
no té una gota d'aigua natural.
No té.
No tenim cap font activa.
Sí, Camp Marlès, una miqueta d'aigua de tant en tant.
La font del cerro, una miqueta d'aigua de tant en tant.
Però no tenen com per poder-se
avorar ells.
També el que...
No, no, en referència a això també, no?
Que deies al principi de les incidències
o també de la presència de la gent
dels barris de muntanya,
o podríem extrapolar-ho també als barris
que potser aquí Sant Jus limiten més amb Collserola,
com pot ser Maslluí,
Can Candeler, no?
La Miranda, Bell Soleig...
Els ajuntaments estan fent també
algunes mesures concretes, no?,
per evitar aquestes molèsties
o, no sé, protecció de contenidors amb acut
o, no sé, alguna campanya.
Sí, aïe, aïe, aïe.
A l'Ajuntament de Sant Jus
és un referent,
i ha estat un referent,
en molts aspectes
del control de fauna.
És a dir, el recolzament que ha donat
l'Ajuntament de Sant Jus
a la societat de caçadors
i he de dir-ho a mi mateix,
pròpiament,
ha fet que hi hagi hagut un canvi,
un canvi en la forma...
Aquest projecte que s'ha fet aquí,
que ahir s'ha iniciat a la població de Sant Jus,
ha fet un canvi
a tot el control de fauna en general de Catalunya.
Això que esteu sentint ara,
que els caçadors han de ser una formació
determinada
perquè puguin fer aquests abatiments
on per cada tret
s'ha de capturar un sol,
un senglaix.
És a dir, que hem d'anar a tret segur,
on hem d'una miqueta
professionalitzar la gent
que fa aquesta feina.
Això ha nascut de Sant Jus,
ha nascut de projecte.
Aleshores,
l'Ajuntament de Sant Jus
s'ha vinculat moltíssim
en poder tenir
la població que tenim ara.
Que tenim intrusions,
clar que tenim intrusions,
que n'hem de tenir.
Tu ho has dit.
Hi ha molts barris
que estan introduïts
dintre de la muntanya.
és lògic
que si la meva reixa,
la meva valla de casa meva,
el meu tancat,
és directament,
dona directament a la muntanya,
doncs que allà tingui fauna salvatge.
És que és així.
No pot ser d'una altra manera.
El que hem d'intentar evitar
és que entri
en els centres de la població.
I això ho hem aconseguit.
Clar,
entenc que
de senglars
n'hi ha hagut sempre
a la muntanya,
als boscos,
però els que generen
més problemes
són els que entren
a l'entorn urbà,
els que busquen menjar,
els que rebreguen
la brossa,
les escombraries...
Clar.
Jo sempre dic
que hi ha tres tipus de senglar.
Això ho he explicat
moltes vegades.
I quan faig la formació
també ho explico.
El senglar
que viu a la muntanya,
aquest està al seu medi.
Aquest no molesta ningú.
Aquest ja està bé
allà on està.
Hi ha un senglar
que és el que
fa
poc soroll social,
però molt de mal
professional,
que és el que
està
en els conreus.
Aquests pagesos
que planten
aquests cereals
o planten
aquesta fruita
o verdura
i que
li entren
una o dues famílies
de senglars
i fan que
aquelles de collita
no es puguin portar
a terme.
Aquest tipus
de senglar
se l'ha eliminat.
Se l'ha de portar
cap al seu ambient.
I després hi ha
el senglar urbà.
Aquest sí que no
té raó de ser.
És a dir,
no podem tenir
senglars,
per molt macos que siguin,
rescans en el parc
que
d'on després
nosaltres traurem
els nens a jugar
on portarem
els gossos
a passejar.
Aquests senglars
porten
paparres,
porten
posses,
porten
ja no només,
porten
apetitis,
porten
moltes
enfermetats.
El senglar
és un animal
que amb ell
hi conviu
molt de paràsit.
Aleshores,
no és bo.
Per tant,
aquest senglar
passa que
aquest és el que
més soroll fa.
Aquest senglar
és el que
més estorba.
Però,
bueno,
l'hem de treure
i jo penso
que ho estem aconseguint.
suposo que va haver-hi
un punt
que inclús
es deurien acostumar
potser
amb aquesta urbanitat
o que van arribar
potser inclús
a perdre la por
als humans.
Quan n'hi havia tants.
Això,
te'n recordes
en l'últim programa
que vam fer
en França
l'any passat
que et deia
o fa dos anys
que et deia
Núria,
t'imagines que nosaltres
ara fóssim
deu persones
que ens anem
a prendre
una coa-cola
sortint de la feina
i anem a un bar
que només
hi cabem tres?
Què passa?
Que els altres set
s'hauran de buscar
la vida
hauran d'anar al súper
hauran d'anar a buscar
on sigui
però tots volem
la coa-cola
tots la necessitem
doncs havíem arribat
a aquest moment
que no hi havia
cadires suficients
a la taula
per poder fer
una coa-cola
tots junts
llavors aquests animals
es tenien que
espavilar
i on t'ho anaven a buscar?
A les deixalles
i tal
aleshores
ara
si hi ha menys densitat
ells a la muntanya
ja estan bé
si nosaltres
els molestem
per aquí
a prop
aquesta última batuda
que vam fer
la vam fer
just
ja et dic
a Can Candeler
vam adreçant els gossos
amb la mateixa població
és a dir
recordo que hi havia veïns
que estaven passejant els gossos
els seus gossos
amb la mà
i nosaltres anàvem
amb els gossos nostres
deixats anar
empaitant sanglars
que la gent
que la gent a vegades
no entenia res
però per això
estava l'organització
nosaltres
controlant
des de l'asfalt
que els animals
els nostres gossos
anessin fent la seva feina
doncs
mira si estaven
dintre la població
aquests
els vam treure
però aquest sang
que ja hem molestat
ara
em vam deixar
d'exemplars
que se'n van anar
i van quedar vius
no han tornat
a viure aquí
on estaven visquent?
a la muntanya
perquè allà no els molestarà
ells saben
que aquí corren un risc
i els hem
i els hem tirat
una empenta
i els estem tirant
una miqueta més amunt
quan feu batudes
quines actuacions
feu servir
precisament
per evitar
conflictes
amb visitants
o amb gent
que va a caminar
o fer esport
o passejar
per la muntanya
no sé si tanqueu camins
o poseu perímetres
sí
la gran
la gran
diferència
que hi ha hagut
en aquests últims anys
amb la gestió
aquests últims anys
de les batudes
a com es feia abans
és que ara
intentem fer les batudes
el més petitones possible
què vol dir això?
abans es feien batudes
potser amb 100 participants
no?
això volia dir
tancar
des de Can Candeler
fins a dalt
fins a dalt
el turó de corts
no?
i estàvem
inhabilitant
l'ús
de tot el que seria
l'obaga
no?
l'estaríem
limitant
només aquelles hores
o aquell dissabte
pels caçadors
això generava
un gran conflicte
i a més a més
d'un gran risc
ara el que s'està fent
és agafant
aquesta zona
per exemple
que t'estic dient
ara l'hem dividit
en 3 o 4 zones
petites zones
on som
18 o 20
caçadors
com a molt
tanquem
tota aquesta perifèria
amb senyals
amb cintes
i tal
ho anem
deixant tot
tancat
i s'informa
la gent
i amb punts crítics
com pot ser
en aquest cas
l'entrada
a la xerreria
pels dos costats
o pot ser
a la font
de la beca
llocs concrets
hi posem gent
que en diem
informadors
gent presencial
que el que fa
és quan ve
algun usuari
del parc
avisar-lo
que en aquella zona
s'està fent
una batuda
perquè al final
hi ha una paraula
que hem de tenir
en clar
que és la paraula
convivència
hem de conviure
els que estem fent
aquesta feina
en aquest moment
els que estan
anant caminant
els que estan
anant amb bicicleta
i tots ens adaptem
una miqueta
uns als altres
clar
jo no sé
quanta gent
deveu formar
la societat
de caçadors
de Sant Just
ara mateix
28 persones
en actiu
28 persones
però
gent autoritzada
per poder
fer aquesta batuda
hi ha unes
350 persones
perquè
per la Collserola
és comú
per les nou
poblacions
per tant
qualsevol caçador
de qualsevol
de les altres
poblacions
té dret
a poder
venir a caçar
a Sant Just
clar
sobre això
també et volia
preguntar
per fer una mica
de memòria
d'algun altre
any
ja ens ho has explicat
però com funciona
tot aquest tema
perquè clar
has dit que
Collserola
està rodejada
per aquests
nou municipis
que limiten
amb el parc
i els caçadors
que teniu
permisos
per caçar
en cadascun
d'aquests municipis
us podeu anar
intercanviant
o podeu anar
col·laborant
els uns amb els altres
no?
Entenc?
Sí, sí
perquè cada vegada
s'està siguent
més exigent
aleshores
com que s'està
siguent molt exigent
precisament
no pel risc
perquè la paraula
no és risc
si la feina
està ben feta
no hi ha risc
i si la gent
està ben formada
no hi ha risc
el risc es redueix
moltíssim
per tant
si nosaltres estem
formant un equip
i estem
posant en valor
la situació
on estem
doncs
clar
si només agaféssim
les persones
de cada població
probablement
no podríem fer
cap batuda
amb cap població
perquè no seríem
suficients
en canvi
com que
el pla tècnic
que és el que fa
el departament
d'agricultura
ja no es diu
acció climàtica
es torna a dir
agricultura
com es deia abans
s'ha canviat
aquest any
aquest nou govern
ens ha canviat
i ens ha tornat a posar
el departament d'agricultura
en la manera de pesca
igual que ja era abans
doncs
que depèn d'aquest departament
ha fet un pla comú
i llavors el pla comú
és per tot Collserola
la normativa a seguir
és exactament
per tot Collserola
la mateixa
i la forma d'actuar
a cada una de les poblacions
és exactament la mateixa
per tant
ens podem intercanviar
els caçadors
de Sant Cugat
amb els de Sardaniola
venen aquí a Sant Just
els de Sant Just
ens anem a Sant Fadiu
és a dir
ens anem intercanviant
perquè al final
el que estem fent
és un equip
que jo dic
més professionalitzat
i el calendari
hem dit abans
que va d'octubre
a març
la temporada
entenc que cada setmana
llavors
la casa major
com si diguéssim
que és la del Port Sanglar
va rotant
de municipi en municipi
sí
això mateix
la setmana passada
vam fer
Sant Feliu
fa dues setmanes
vam fer Sant Just
ara el dia 8
tornarem a fer Sant Just
i mira
aprofito per dir-ho
el dia 8
farem batuda
a Sant Just
i farem
la part
de sobre
de Can Vilà
és a dir
tancarem
des de Can Oliveres
fins a darrere
el tenis
és a dir
farem tota aquella zona
A quines hores
acostumeu a tancar
o a fer aquestes batudes?
De les 8
de les 8
a les 3 de la tarda
tot i que la batuda
es dona per acabada
les dues
però
de dues a tres
s'han de treure
els animals abatuts
s'han de treure
perquè sí que està clar
que cap animal abatut
es pot deixar a la muntanya
és a dir
nosaltres
una de les noves
hi ha dues noves
estratègies
o instruccions
a seguir
sí
des d'aquests últims anys
però cada vegada
s'està
exterioritzant més
a altres colles
d'altres poblacions
i és
primera
els gossers
han de portar
al màxim 10 ossos
és a dir
un gosser
no val que em porti
25 ossos
no?
no podem tirar 25 ossos
a la muntanya
sinó que hem de portar
10 però bons
tots els que siguin
per reomplir
no cal
no ens fan falta
portem els 10
i bons
algú es podrà preguntar
i per què?
doncs molt fàcil
si aquests 10
són bons
no tindrem accidents
és a dir
hem de posar
en valor
i amb això
sempre és un treball
conjunt amb la Sara
la Sara
que tots coneixeu
estem portant a terme
aquest treball
que en principi
ens va costar una miqueta
però
ho estem portant
a la pràctica
estem traient bons resultats
exactament igual
i no tenim incidents
estic portant
perdona eh
la Sara
la Sara a qui et refereixes?
ai sí perdona
la Sara
és la noia
que porta
tot el tema
de protecció d'animals
aquí a Sant Jús
val
val val
d'acord
ja està parèntesi
perquè jo ara
estava desubicada
no ho sabia
ah sí
perdona
perdona
perdona
sí sí
val val
aquí
aquí em recordo un dia
que ja que fem una miqueta
que la conversa és molt distesa
em recordo un dia
que ens van veure
la Sara
i l'Àngel
fent un cafè
no?
i deien
com és possible
que un caçador
estigui fent
un cafè
amb una persona
que es dediqui
a la protecció d'animals
no?
clar
i semblava
inconcorrent
no?
i ens va veure
una persona
molt en concret
que va dir
ostres
això sí que m'agrada
veure-los així
i perquè
és que el treball
és conjunt
és a dir
al caçador
també
li preocupen
els animals
al caçador
tot i que hi hagi
una part
que una persona
que es dediqui
a la protecció
dels animals
o que cregui
amb el benestar animal
100%
com jo dic
tindrà
un punt
on
mai
acceptar
de l'altre
pot ser el moment
de l'abatiment
però
la resta
nosaltres
protegim els animals
de la muntanya
exactament igual
que pot ser un animalista
i nosaltres
els nostres gossos
els volem exactament
igual
passa que els fem
fer una feina
totalment diferent
però jo he dit
moltes vegades
jo he vist persones
de 120 quilos
molt valentes
plorar
perquè un gos
un porc
li ha fet mal
és a dir
que el sentiment
és exactament igual
però bueno
amb aquest treball conjunt
vam agafar
i vam portar
en pràctica
aquest projecte
de portar
que un gosser
portés
pocs gossos
i venen sinestrats
per reduir accidents
i la pràctica
ha sigut així
ha sigut
que portem
dos anys
tres temporades
que hem tingut
de mitja
un accident
a l'any
quan abans
en teníem
molts accidents
per què?
perquè no eren
suficient professionals
aquells gossos
o perquè
a una persona
també li costa més
no és el mateix
controlar-ne 10
que pugui
controlar-la a 25
no, no, clar
doncs
bueno
doncs això
i de uaits nocturns
recordo que ens
comentaves
que clar
en aquella època
el 2022
o així
n'havíeu de fer
per
bueno
per poder
donar més abast
no, la supervisació
no sé si en seguiu fent
o ja no cal
es fan molt puntuals
és a dir
ara només s'està treballant
quan hi ha una notificació
és a dir
si hem arribat
a una estabilitat
el que no podem fer ara
és tampoc
ja hem arribat a un punt
i ho deixem
no
i ho abandonem
i deixem de fer uaits
i deixem de fer batudes
perquè llavors
se'ns tornarà a descontrolar
i llavors costa
molt d'esforç
tornar-ho a portar a lloc
ara
què tenim?
les autoritzacions
per fer uaits
les tenim exactament igual
tot ho tenim exactament igual
però
si no hi ha cap port
que ens estigui entrant
a la zona
de Maslluí
per què hem d'anar
a fer una uaita
Maslluí?
no té cap sentit
no?
no, no
clar
si no hi ha cap port
que ens estigui
entrant dintre el poble
per què hem d'anar
a Can Jalabero
que és per on
entren els que van a indústria
i tal
entren per allà
per què hem d'anar allà
a fer una uaita si és que no ens està molestant
doncs no hi anem
nosaltres podem dedicar-nos a les nits
a descansar
perquè tots tenim la nostra feina
i hem de complir
amb la nostra jornada laboral
i podem dedicar
la nit a descansar
i
i no
i la població
ens queda
controlada
ara bé
quan tenim una notificació
per part de la policia local
que
hi ha alguna intrusió
en un lloc
determinat
doncs la busquem
actuem
i ja està
i aquell exemplar
doncs
s'elimina
i a por otra
això també
Núria
ha fet
que molta gent
hagi comprés
també hagi entès
que nosaltres
els caçadors
no sortim
per abatre animals
no
sempre
la caça
s'ha fet
abans es feia
per autoalimentar-se
i si no
per l'estabilitat
de la natura
que les espècies
estiguin equilibrades
i en aquest cas
jo penso que
Sant Just està equilibrat
el senglar
i ja per última
per última qüestió
Àngel
un cop el senglar
està mort
què se'n fa
de l'animal?
Tenim
clar
tenim uns
i aquí
una miqueta
ara últimament
una miqueta
de controvèrsia
perquè
quan hi havia
tanta densitat
sí que
els podíem
introduir
dintre
de la xarxa
d'alimentació
nosaltres
quan fèiem
per exemple
agafem
molins
Sant Feliu
i Sant Just
fem el guait
aquest dijous
i farem
entre tots
sis senglars
llavors
aquests sis senglars
ens els venia
a buscar
una furboneta
i se'ls emportava
un escorxador
perquè
per introduir-los
dintre del canal alimentari
però clar
com que ara
no hi ha densitat
si en fem un
ningú ens el vol venir a buscar
tampoc
llavors
només ens queda un camí
perquè
és un problema
de rentabilitat
aquesta senyor
amb una furboneta
baixada a Vic
a buscar un porc
no li compensa
per tant
no ens el voler buscar
llavors
només ens queden
dels tres canals
que hi ha
només ens en queden un
un que és
l'autoconsum
que jo sempre dic
i a les batudes
ens passa
jo sempre dic
quan fem una batuda
si algun ciutadà
el que sigui
ve al lloc
on hem acabat la batuda
i es vol emportar
un senglar
nosaltres
li donarem
aquest senglar
i que se l'emporti
ell haurà de fer-se càrrec
de l'analítica
veterinària
corresponent
per garantir
que aquella carn
és bona
però
nosaltres
se'l pot emportar
perquè
els caçadors
ja és que
se n'abaten tants
que
bueno
ja estàs una miqueta
saturat
i llavors
només ens queda
un camí
que és la incineració
la incineració
és el camí
que ens queda
això ens dol a tots
però
no podem fer més
no podem fer més
molt bé
doncs Àngel
ho hem de deixar
en aquest punt
gràcies per haver agafat
la nostra trucada
i això ja queda dit
que el dia 8 de febrer
toca Batuda de Casa Major
a Sant Just
i
la gent
doncs
que també estigui
alerta
de les diferents indicacions
tot i que l'Ajuntament
també ho avisa
fa notificació
no?
doncs
que hi haurà
hi haurà
zones tallades
de la vall de Sant Just
sí
farem la part
ja et dic
fareu la part de Soleil
i si sí
queda notificat
a la informació
a la pàgina web
de l'Ajuntament
i a la part de Collserola
i tot
s'està fent
dins dels canals
que tenim actuals
de difusió
molt bé
Àngel
que tinguis bona setmana
gràcies
Igualment
Vinga
fins ara
Adéu
Adéu
Bon dia
Adéu
Adéu
L'Ajuntament
Fins demà!