logo

Entrevistes de La Rambla (radiodesvern)


Transcribed podcasts: 466
Time transcribed: 7d 15h 43m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio d'Esvern, FOM 98.1
Són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern
i passem a fer l'entrevista del dia, que la dediquem a parlar de la cercavila
que hi haurà aquest proper dissabte a la tarda a Sant Just d'Esvern.
Ens en donaran ara més detalls, precisament, dos caps del cau de Sant Just,
l'agrupació Escolta i Guia Martin Luther King, perquè és l'entitat que l'organitza.
Concretament, avui tenim l'Ona i l'Adrián. Què tal? Bon dia, com va?
Bon dia.
Bon dia.
Vinga, aquest dissabte heu organitzat la tercera edició del cercavila.
Expliqueu-nos com va néixer aquesta iniciativa, una mica, no?
Doncs sí, aquesta és la tercera edició de la cercavila, és el tercer any que la fem.
Tot va començar fa uns tres anys, quan com a agrupament ens vam plantejar com a projecte
realitzar una cercavila pel poble, amb l'objectiu de portar cultura popular al poble,
en despertar una mica aquest poble i per tal que la nova joventut pogués viure,
que és la cultura popular catalana, ja que arreu de Catalunya s'està perdent.
I la cercavila d'aquest any, com l'heu emplatejat? És a dir, voleu que sigui com les altres edicions?
Voleu que agafi un aire diferent? Perquè sí que abans era pel matí, però aquest any sembla que és per la tarda.
Sí, bé, el primer plantejament va ser d'incloure colles de foc, per tant, de fer espectacles de foc i tal,
però no ha sigut possible. Tot i així, hem canviat el format i serà per les tardes.
Per tant, l'any que ve poder afegir una colla de foc, ja sigui el drac de Sant Jús o altres dracs d'altres pobles,
per acabar també fent un sopar i una miqueta de vella, potser un grup...
Sí, perquè ens trobàvem que si fèiem un dinar els diumenges costava que la gent s'hi quedés,
perquè els diumenges de dinar molta gent va amb família,
i vam pensar que potser podria ser una alternativa a fer un sopar un dissabte.
Potser quedaria més gent i la gent podria gaudir-ho més.
I ara que s'apropa l'estiu, fem més bon temps, faria més goig.
Sí, convida més a una estoneta de festa, potser un grup de rumba catalana o alguna cosa així, també estaria bé.
Com ho esteu treballant, tota la part del Cercavila que heu comentat al principi de la cultura popular,
amb els diferents branques o grups del cau?
Sí, doncs des de l'inici, de la primera edició, cada branca té com el seu paper,
i potser algunes col·laboren amb alguna colla, com per exemple els castors que fan escaprossos de la colla de gegants,
o potser els llops que col·laboren amb la colla de bastoners que sigui convidada,
els bastoners els deixen els bastons i des de l'equip de caps de la unitat el que fem és instruir-los
i inventar-nos un ball, innovar una miqueta i cada any que varia una miqueta el ball i així podem anar variant.
Sí, exacte. Volíem que aquest projecte també fos els propis infants sentissin partícips de les activitats que fan
i poguessin viure-ho des de dins.
Clar, que ho puguin fer, si hi ha un ball de bastons, com heu dit, que puguin fer-lo ells també.
Quines diferents, hem dit ball de bastons, quines diferents colles o activitats també de cultura popular podran fer?
Doncs també podran ballar sardanes, ball de bastons, sortirà amb rangers el gegant del cau.
Ah, teniu un gegant?
Sí, vam fer un gegant. Els propis infants van estar durant un any, de fet a la primera edició de la Cerca Vila,
creant-lo als caos per poder treure'l i compartir les estones amb els gegants de Sant Jús, podressin fer a la vegada.
Val, molt bé.
Quines colles vindran o hi haurà en el Cerca Vila d'aquesta edició?
Doncs començant per les colles de Sant Jús, vindran gegants de Sant Jús, les bar de l'Ateneu i van d'Andarà.
Després vindran colles convidats d'altres pobles, ja siguin castellitzar Sant Feliu i bastoners d'esplugues i trabucaires d'esplugues.
Val, molt bé. I com s'organitzarà? És a dir, se sortirà des del mateix punt?
Hi haurà alguns que s'aniran afegint o, per exemple, les bar de l'Ajuntament, de Justin Verdaguer,
pujarem per Carles Mercader, farem un trosset de Bonavista, baixarem Badó i ja baixarem en Serm Clavé.
Allà farem el primer lluïment, que serà cap a les 6 de la tarda i allà tothom farà com el seu espectacle.
Sardana es farà un ball, totes les branques faran un ball i això.
Molt bé. També hi ha una novetat, perquè ho hem llegit, Casal de Joves també hi està implicat, d'alguna forma,
més cap al final de la cercavila, però també hi està implicat.
Què heu estat preparant amb el Casal?
Exacte. Ens vam trobar que el mateix dia coincidia que el Casal celebrava el Casal Fest.
Llavors, per tal d'unir-ho tot i que tingués com un fil conductor,
vam decidir que la cercavila acabés al Casal de Joves.
Així, per tant, allà es farà l'últim lluïment amb totes les colles,
per tal de també enllaçar la continuació que seria el Casal Fest.
El Casal Fest continuarà amb l'acabament de la cercavila.
Com veieu vosaltres, no?, també que està tot el tema de la cultura popular aquí a Sant Just,
perquè, per exemple, a la cercavila no n'hi havia cap, no?,
des que vosaltres la feu, sí, però abans no n'hi havia.
O, per exemple, el fet d'haver de convidar colles també de fora, de Sant Just.
Sí que a vegades es fa, no?, això de convidar,
doncs que tu ara per unes festes convides a una colla, després et tornen a convidar,
però no hi ha massa colles, tampoc aquí a Sant Just, no?, de cultura popular.
És cert que no, perquè, o sigui, hem hagut de convidar colles d'altres pobles
perquè tingués una miqueta de llustre aquest cercavila,
no fos així com una miqueta pobre, perquè al final potser dos o tres colles
a un cercavila queda una miqueta escuet,
i podria fer, doncs, com aquest any que tenim sis colles o set colles,
es veu un cercavila més gran, més llustrosa, més gent,
i diferents parts de la cultura, ja siguin valls, bastons, o gegants, o el que sigui.
I us heu trobat que els infants o els joves del cau
a vegades no tenen, o no saben, o hi ha un desconeixement de tot aquest món?
Sí, aquest any, al ser la tercera edició, ja sí que han entrat més en aquesta dinàmica
de fer la cercavila i sentir-se la pròpia, però al principi sí que se'ls va d'explicar
una mica els orígens de cada entitat i de cada tradició,
perquè potser el gegant sí que els havien vist, però potser el ball de bastons
no n'havien vist cap, o les bars fins i tot, que era desconegut per ells.
Llavors, poder-los introduir a la cultura catalana, doncs, bueno, és mèrit, no?,
i poder-ho, que ells ho gaudeixin també, perquè almenys jo l'any passat,
que estàvem al grup de llops que ballaven els bastons,
ho gaudien molt i els agrada molt, i buscaven poder-ho tornar a fer-ho l'any següent.
És alguna cosa que els agrada.
Sí, sí, i els agrada tenir com aquesta continuïtat i que cada any
també una petita variació, així que un petit repte,
i també com ensenyar-ho al poble, el que ara està treballant durant setmanes.
Clar, des de quan ho porteu treballant, a tot el tema de la cultura o del cercavila?
El treballar amb els infants, comencem a treballar-ho un mes abans,
per ja proposar-ho, introduir el tema, i ja, com per exemple, amb llops,
començar a ballar bastons i practicar el ball.
Nosaltres, des de, bueno, jo que estic a la comissió del cercavila aquest any,
portem treballant-ho des del mes de gener o així.
Clar, com ho heu treballat des de la comissió del cercavila, tota aquesta part?
O sigui, primer va ser com volem fer el format, és a dir, volem fer pel matí,
volem fer per la tarda, com volem fer al final, com plantegem les colles,
si volem que vinguin colles, per exemple, com estava previst,
alguna colla a foc o no, o això.
Després, com quines branques podrien col·laborar amb cada colla.
i després, clar, encartellar, perquè ja has de tenir una miqueta de previsió,
perquè la gent se n'assabenti, fer difusió.
Perquè, clar, posar-se en contacte amb les colles, això ho feu vosaltres també?
Sí, des de la comissió elaborem un escrit de,
hola, som al cau de Sant Jus, tenim aquesta proposta,
fer el cercavila al poble,
i us convidem al cercavila, com a colla, si voleu participar,
i us convidem al sopar, que s'organitza,
i llavors, si poden, venen, i si no, doncs, els convidem un altre any.
Molt bé, molt bé.
I per la gent que ens estigui escoltant, no?,
i potser no sàpiga com funciona molt bé el cau,
o quins són els vostres valors,
o com definiríeu vosaltres, no?,
que encaixa el cercavila amb tot el projecte del cau que es fa cada any,
o quins altres àmbits també treballeu, no?,
sortint, si voleu, també de fora al cercavila,
parlant de la cultura popular.
Doncs bé, el que ho treballem amb valors escoltes,
i sobretot el que potenciem és la iniciativa
i que els propis infants es sentin partícips del seu canvi,
del seu procés,
i, per tant, el cercavila és l'exemplificació
de poder crear un projecte on els infants se'l creïn seus,
però no només el cercavila, per exemple,
les branques més grans, com són Pioners i Truc,
sí que organitzen més, diguéssim, extrajobs, que li diem,
que és com ells propis s'organitzen,
per exemple, si volen fer cars, la barra de cars s'organitzen,
fan les comandes,
i se'ls senten seus i poden participar,
i això els acaba permetent poder marxar a acampaments.
I, bàsicament, treballem amb que els infants
aprenguin de mitjans de metodologia com el projecte
i, sobretot, aprenguin jugant.
Clar, amb el cau, quan és cau?
O sigui, quan es fa cau, per dir-ho així?
Sí, cada dissabte, de 5 a 7 i quart, és cau.
Per tant, ens reunim al local
i, de vegades, marxem a una altra plaça al poble,
coneixem una miqueta,
o fem un taller a dins de la sala o el que sigui.
Després també podem fer una sortida al trimestre
a un cau d'on sigui,
pernoltem allà,
i, doncs, podem conviure amb l'altra cau
o, simplement, conèixer el poble a Bahí
i una matinal al trimestre, també.
I seria, doncs, aquell matí del cap de setmana,
doncs, per exemple, fer una excursió,
conèixer altre lloc o el que sigui.
Sí, i el curs s'acaba amb uns campaments a l'estiu
on es fa el tancament del curs
i és un moment molt bonic
perquè els infants ja acaben el procés de creixement
que han tingut durant tot l'any.
Però no s'està en un any només, no?,
com si diguéssim, en un grup o en una vegada.
No, és a dir, sí, exacte.
Cada any, doncs, canvien, passen de curs,
com si diguéssim,
i hi ha cinc grups.
Ens organitzem cinc grups
i, per exemple, el primer any té dos anys,
el següent tres, tres, dos...
Dos i dos.
Sí, exacte.
I, doncs, passes a ser cap.
Si vols, sí, això sí.
A cada un dels grups, sí.
Molt bé.
I quins valors, creieu, no?,
que es transmeten durant el curs
en els infants i adolescents?
O, per exemple, vosaltres ara, com a caps,
suposo que algun anyet
hauríeu estar també, no?,
en el cau de Sant Just?
Sí.
Alguna anyet.
Alguna anyet, no?
Alguna anyet.
Sí, sí, sí.
Creia pràcticament tota la vida.
Doncs, bàsicament,
seguim una metodologia
per transformació social, no?
Volem crear persones compromeses
amb el canvi,
volem crear persones empàtiques,
responsables amb l'entorn
i amb els seus companys.
Llavors, són una sèrie de valors
que, des de les activitats que fem
i els projectes que ens plantegem,
intentem transmetre als infants
per poder crear persones crítiques,
sobretot,
i persones compromeses.
I llavors, basem totes les activitats
en aquests valors.
Vosaltres, com recordeu la vostra experiència
al cau?
A quina branca vau entrar?
Jo vaig entrar primer a Castors,
per tant, porto...
Castors són els més petits, no?,
per la gent que ens escolti,
perquè, clar, diem aquí els noms, però sí.
L'ordre seria Castors, Llops,
Rangers, Pioners i Truc.
Per tant, porto des de...
Des dels inicis, ostres.
Des dels sis anys.
Tot a...
Trets anys, seria aquest.
El 13 any.
I molt bé.
De fet, el cau proporciona
una eina d'educació bestial,
de progrés personal
i ajudar en molts àmbits
de la teva vida
que són aplicables.
La gent no s'imagina, doncs,
per exemple,
la gestió d'emocions
o gestió de conflictes
o altres menes
que és molt útil
i serveix per moltes coses, sí, sí.
Tu, Ona, quan vas entrar?
Jo vaig entrar primer de Llops,
és a dir, el primer any del segon curs, diguéssim.
Sí.
I des de llavors,
aquí estic, no?
Molt bé.
I com passeu a ser caps?
Heu de fer alguna mena de prova
o us heu de formar
o tenint...
Haver estat uns quants anys al cap,
això ja us...
Al cau ja us serveix.
Normalment es fa una cosa
que es diu foca prèvia,
que és com una formació
de caps prèvia
amb una formació mínima
i, bueno,
s'ha d'assignar
davant de l'organització
que ens acull
i després posar,
si es vol,
es pot, bueno,
clar, per ràtios,
has de poder o voler
fer foca,
que és una formació de caps,
que nosaltres aquest any,
per exemple,
l'hem feta
per obtenir el carnet de monitor.
Sí.
I poder ser monitor de lleure.
Però exacte,
o sigui,
hem de fer abans de ser caps
una mini formació
de com funciona el cau.
Ajuda molt
que les darreres generacions
que hem pujat
hem estat tota la vida al cau,
per tant,
els elements bàsics
ja ens els coneixem,
però sí que hi ha aquest plus
de la perspectiva
de ser un referent educatiu
per a uns infants,
que sí que és un canvi
més gran.
I sí que és una formació
amb les diferents
com t'organitzes
i les coses
que has d'anir molt present,
perquè vulguis o no
ets el responsable
d'infants
que te'ls emportes
de campaments.
i, clar,
vull dir,
hi ha una responsabilitat
al darrere
que és important.
Vosaltres
esteu allà
en el centre
a la plaça
Maragall.
Sí, sí.
Ara mateix
hi ha llista d'espera
de nens i nenes
depenent del grup?
Doncs sí,
el grup que jo porto
són 24
i és com el màxim
de ràtio
i tenim llista
d'espera
però, per exemple,
altres grups
més grans,
adolescents,
per exemple,
doncs,
faltaria gent.
Encoratgem
els adolescents
de Sant Xus
que si volen venir
a gaudir una estona
i el que sigui,
doncs,
que s'apuntin,
que és un bon espai
per estar còmoda,
per ser ells mateixos
i per gaudir
de tota mena d'experiències
i castors
crec que també
el llista d'espera
o sigui que normalment
els més petits
són els grups
que estan més plens,
no?
Sí,
més sol·licitats.
La tendència és que
a mitjans que la gent creix
ho va deixant
perquè té altres responsabilitats
com a esports
o estudis
i costa compaginar-t'ho
però nosaltres
que hem estat
tota la vida al cau
animem a la gent
que s'apunti
els adolescents
perquè és un espai
on realment
t'acabes de conèixer,
et permet
créixer com a persona
i formar-te
i amb gent
que acabaràs coneixent
i formarà part dels teus vincles
o sigui,
és molt bonic.
Molt bé.
Doncs amb això ja acabem
Ona i Adriana.
Emplacem a la gent
fent referència
al Cerca Vila
que hi haurà aquest dissabte.
On començarà?
En quin punt exacte?
Començarà a la plaça
Jacint Verdagui
i a la plaça
de l'Ajuntament
i acabarem
al Casal de Joves
amb el Casal Fes
i el Sopar del CUP.
Molt bé.
A quina hora hem d'estar
a la plaça Jacint Verdagui?
A les 5.
A les 5 de la tarda.
A les 5 sortim.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies
per haver vingut avui.
Ha estat un plaer
conèixer-vos els dos.
Com heu organitzat,
com esteu organitzant
que van de perfilar
el Cerca Vila
i també una mica
els valors
que hi ha darrere del cau.
Gràcies i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.