per a equips mixts de Tiramarc
i a un quart de tres de la tarda
combatirà per entrar a la lluita per medalles.
Aquest matí també ha començat l'alatisme en pista
i en la jornada matinal destaca la presència
del palamusí Adelmechal
en els 1.500 llisos.
I ens en dona tots els detalls.
El David Clopés, que és a París,
seguir-ho absolutament tot. Bon dia, David.
Bon dia. Ha començat l'alatisme a l'estat de França de París.
Ja tenim, com deies, el primer català preparat
per participar.
Quan passin 20 minuts de les 11,
el palamusí Adelmechal participarà
a la segona sèrie dels 1.500.
En total hi ha tres sèries i els sis primers
de cada sèrie passen a les semifinals.
Tot i així, i això és novetat,
la resta de corredors, més enllà del sisè lloc,
aniran a una repèsca.
Adelmechal a la sèrie 2 i a la tercera
i última, el primer gran nom
que fa acta de presència a l'estat de França,
el noruec Jacob Higgebrigtsen,
que és el subcampió del món, campió europeu
i vigent campió olímpic.
David Clopés, Catalunya Ràdio, Estat de França.
Gràcies, David. Recordem també que
Inacit i Denis Carraceda busquen el diploma olímpic
en les seves proves de rem
i també pendents de la regata de medalles
del 49er de Vela.
Quan passin 10 minuts de la 1 del migdia,
Florian Tite i el Cantabrà Diego Botín
tindran la regata final
amb clares opcions a l'or.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 11.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
La ciutadania de Sant Just ha decidit
destinar 10.000 euros del pressupost municipal
a 3 projectes del Fons Català de Cooperació
mitjançant una votació que està tot a terme
al llarg del mes de juliol.
En aquesta quarta edició de l'aportació,
93 persones empadronades al municipi
han participat en la votació,
on poden triar fins a 3 projectes
d'un total de 6 opcions.
Els projectes seleccionats per rebre
3.333 euros cadascun són la crida d'emergència
per la crisi humanitària palestina,
que ha estat el projecte més votat amb 65 vots,
el projecte d'Open Arms pel rescat humanitari
al Mediterrani amb 51 vots
i el manteniment del laboratori de producció local
de medicaments essencials als campaments saharauis,
que ha obtingut 46 vots.
Els altres projectes que es van sotmetre a votació
incluïen l'assistència jurídica i suport psicosocial
a les fronteres exteriors de la Unió Europea,
la millora de l'accés a la salut visual al Senegal
i la gestió comunitària dels recursos hídrics
a la regió del Trifínio, a Centroamèrica.
Tot i no haver estat seleccionats,
aquests projectes van rebre un suport significatiu.
L'Esplai ara mateix organitza dos bingos musicals
el 3 d'agost dins el marc de la festa major.
El primer, un bingo musical infantil,
es farà de 5 a 2 quarts de 7 de la tarda al Casal de Joves
i és dirigit a infants d'entre 3 i 12 anys.
A 2 quarts d'11 de la nit,
a la pista de l'Institut de Sant Jus
es celebrarà el bingo musical per tots els públics.
En aquest joc, en lloc de números,
s'utilitzaran cançons amb premis
tant per la línia com per el bingo complet.
Les botlletes de participació es vendran
en el moment de l'activitat
i, a més, els dos bingos comptaran com a punt de festa major
un per cada sessió.
La persona que guanya haurà d'indicar de quin color és
sumant així un punt per al seu equip de la festa major.
La pista de l'Institut de Sant Jus
acollirà el sopar de la festa major
on els assistents podran triar entre dos menús,
un d'ells vegà.
Els preus són d'11 euros pel menú general
i 8 euros pel menú infantil,
adreçat a menors de 8 anys.
El sopar està programat pel 3 d'agost a les 9 de la nit
i que el comprar l'etiquet prèviament per a Entràpolis.
Més tard, a dos quarts de 12,
al mateix lloc es farà l'anunci de la barraca guanyadora,
així com el guanyador del concurs de balcons
i, finalment, el color guanyador de la festa major.
El color guanyador rebrà una placa commemorativa
de la festa major 2024
que es col·locarà davant de l'Ajuntament.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A veure, estàs una noche entera, eh?
Anem a fer la previsió del temps, però primer hem de fer una crònica breu, ràpida.
Què tal, Carles?
Molt bé.
Com va anar la festa ahir?
La vam posar aquesta, em sembla.
No ho sé, però com que es diu notxentera, i és que l'altitud li va molt.
Li va, li va. La notxotxentera. No, molt bé, molt xula.
Sí, eh?
Molt xula, sí, sí.
Jo vaig veure molta gent, a més a més molt animada, ballant, participant, bon ambient, no sé.
Sí, sí, molt xul.
L'únic és que és una festa que està agafant així molta pistonada, i que coincideixi el mateix dia amb una altra festa que també té molta pistonada, fot una mica de ràbia.
Sí, sí, sí, això s'hauria de repensar, potser.
Sí, sí, perquè realment jo, com a Sant Justenc, tenia moltes ganes de gaudir de la festa dels blaus, i també de gaudir d'aquesta dels 80, i no té per què coincidir.
La dels blaus també va estar molt bé.
I no ho dic només per aquest any, l'any passat també, també tinc moltes ganes d'estar a la festa, ai, que als grocs no es pot dir, a la festa del punt de trobada aquest, i...
No, no, no és festa dels grocs, és el punt de trobada, i també poder-ho dir dels 80, com va passar l'any passat, que va haver gent clara, així amb el cor dividit.
O sigui que comencem a repensar-nos una miqueta aquesta situació, i és que fins i tot, no sé, ara jo faig proposta, el dia del sopar de festa major, hi ha concerts, són concerts per gent una miqueta més jove,
o fins i tot el primer grup és per gent una miqueta més gran, o sigui, més gran que jo, imagina't.
Escolta, en fem un mix, m'entens? O sigui, allà, quan acabi el sopar, es pot fer la festa dels 80,
la gent pot anar a ballar jove, pot anar a ballar al principi, passó doble, si l'orquestra ho permet,
la gent jove després té concert, nosaltres fem la dels 80, que som així un entremig, que ni ens van ni ens ve,
i a última hora ens ajuntem tots.
Però jo crec que ja quedaria ben col·locada aquesta festa.
No sé, eh?
Doncs mira, el Carles ha llançat la proposta, que ho estudin des de l'Ajuntament.
Me'l proposo perquè em fot ràbia.
Clar, home, normal. Sí, sí, sí.
Vinga, va, anem...
Va, parlem del temps.
Anem amb el temps, va.
La festa molt bé, molt divertida, molt xula, la gent molt maca, va ser molt xula.
A mi, jo m'ho vaig passar molt bé, i realment vaig disfrutar com un nen petit.
Tot i que per la gent deia, estàs molt sèrio?
Jo estava sèrio, però estava concentrat.
Bueno, clar, estaves concentrat fent la feina, tu estaves treballant, escolta'm.
Doncs va, vinga, parlem del temps, parlem d'aquesta situació que ha afluixat.
Avui, per exemple, a aquesta hora, que ja estem a un quart de 12,
tenim 31 graus a Can Ginestar.
A l'Escola Montseny, ojo que no se m'ha actualitzat,
però a l'Escola Montseny està en un 31,6.
Ahir, més o menys, estàvem als 32, o sigui, va disminuint.
A poc a poc.
Sí, dimarts, dimecres estàvem, vam arribar a 36.
Ahir ja ens vam quedar amb 33.
Entenc que 36 i 33 se m'han refot, perquè la calor és espectacular.
Però sí que es nota una miqueta, una mica més de baixada.
Hem tornat a baixar fins als 24, ja no ens hem quedat als 25 de la nit de dimarts a dimecres
o la nit de dimarts a dijous, o sigui que aquesta nit,
bueno, la nit de dilluns a dimarts i la de dimarts a dimecres,
i aquesta nit hem baixat a 24, igual que hi ha la nit, la de dimarts a dijous,
no sé si ha quedat clar, però el fet és que molt a poc a poc
van baixant aquestes temperatures, però es quedaran amb uns valors normals.
Estem al mig clavat de la canícula, ha de fer calor,
i realment aquesta situació és bastant normal i evident.
Durant tota la setmana hem estat pendents d'aquesta possibilitat de pluja aquesta nit,
doncs bé, els americans continuen amb la seva,
els americans són una mica els tocanassos, per no dir una de més grossa,
que ens parlen de possibilitats d'alguna goteta
des d'aproximadament les 7 de la tarda fins a aproximadament la 1 de la matinada.
Això què és? Això és una bosseta d'aire fred,
que ho hem anat comentant aquesta setmana,
una bosseta que entra a Catalunya, que netejarà una miqueta l'ambient,
perquè després entra una miqueta de nord,
i això farà també que respirem una miqueta més de nit
i que la calor no sigui tan intensa.
Tot això, aquests ingredients, nosaltres com a Sant Justens, ens va de conya.
Però aquestes tempestes que es poden formar aquesta tarda
per culpa d'aquesta bossa d'aire fred,
el normal seria que agafessin Pirineu,
però Pirineu que hi haurà activitat,
o sigui, aquesta tarda i aquest vespre
hi haurà bastanta activitat a moltes poblacions de Catalunya.
Aquestes tempestes s'aniran tirant cap a baix
i a mesura que van tirant cap a baix
i el sol va perdent força, també aniran perdent pistonada.
Llavors, molts dels mapes generalistes,
els americans, els europeus,
el que fan és, tàtic,
aquesta tarda a Catalunya poden haver tempestes,
aquestes tempestes es poden allargar,
poden anar baixant de nord a sud...
I ens ho marquen també, no?
Ens marquen com a pluja.
Jo crec que al litoral no arribarà, això.
Però vaja, aquesta previsió hi és,
els americans avui ens la dibuixen així,
els europeus en aquests moments
doncs estan marcant alguns núvols i poca cosa,
marquen una dècima de litre a les dues de la matinada,
que això és més o menys el que podria passar,
però vaja, que no hi creiem massa.
Els suïssos, que també tenen així molta tradició
de fer bones previsions,
doncs ens està parlant de potser algun ruixat
a primera hora de la tarda,
o sigui que hi ha una mica de joc del fet de dir,
bueno, hi ha possibilitats de tempestes a Catalunya,
no perfilem tan justes en just,
però vaja, que aquesta possibilitat jo crec que no hi és
i no passarà, però vaja.
Temperatures.
Ahir arribàvem a 33,
avui si fa una foto ens quedarem igual,
32, 33, perquè ja estem a tocar als 32,
però ja no puja més, això també és d'agrair.
Demà dissabte sí que baixen un palet,
com que hi haurà hagut en renou a Catalunya
durant la nit,
o la tarda, vespre, nit,
l'ambient es refrescarà una miqueta
i demà al matí ho notarem,
que l'ambient és una mica més agradable
i la mínima també serà més agradable.
Aquesta propera nit,
ja de matinada,
veurem com el termòmetre baixa una miqueta més.
Demà dissabte, en principi,
ha de fer sol,
bona part del dia,
serà un dia on la temperatura màxima
es quedarà ja amb 31 graus,
o sigui que entraríem dins del que és la normalitat
una mica per sobre,
és perfecte,
o sigui, penseu que si el dimarts en teníem 36,
31 al migdia,
s'està bé.
Les mínimes també baixen una miqueta,
cap als 22, 23,
es podrà dormir una miqueta més bé.
diumenge un dia una miqueta més variable,
amb alguns núvols,
amb ullades,
a primera hora més núvols,
després del migdia més solet,
i el diumenge també es tornaríem a quedar
al voltant dels 30 o 31 graus,
és una temperatura ja diferent.
I la setmana que ve
es podria tornar a enfilar una mica el termòmetre,
entre dilluns, dimarts, dimecres, dijous,
però passaríem a 32, 33,
o sigui que estaríem una miqueta per sobre
del que tocaria per l'època,
sense massa inestabilitat,
tant dilluns com el dia de Sant Josipastó,
són dos dies bastant tranquil·lets,
amb sol i núvols,
amb màximes de 32,
i mínimes al voltant dels 23, 24.
O sigui que seguim amb normalitat,
hi ha aquest dibuix
de possibilitat de precipitacions a Sant Josipastó
que jo confio que no,
els de la xarxa Sant Josipastó
més creuen que sí,
però vull dir,
jo crec que no hauria de ploure,
o sigui, si no és molta mala sort
que els catarres ens portin
les quatre gotes que han de caure,
just des de fa dies que no plou,
des del 14 o així no plou.
Ja, ja, totalment, sí, sí.
Però bueno, encara que fossin quatre gotes,
tampoc seria un...
Quatre gotes no és problema, per tant.
No és problema, eh?
No.
Vale, perfecte.
Molt bé.
Doncs, Carles, gràcies per la previsió del temps,
l'última...
L'última.
Aquesta temporada.
També farem vacances a xarxes, eh?
Ja aviso.
Home.
A no ser que és un delta baix
la setmana que ve que encara estem per aquí a Sant Josipastó.
La gent té molts mitjans per informar-se.
Per informar-se, sí.
Entre el Meteocat
i allà troba predicció municipal,
Sant Just i allà la té.
Sí, sí, sí.
Molt bé, Carles, doncs que vagi bé.
Bon estiu.
Bon estiu igualment, Maria.
I ens tornem a trobar al setembre, eh?
Com tant, aquí serem.
Molt bé.
Bon estiu a tothom.
Que vagi bé, Carles.
Adéu.
Escoltant Ràdio d'Esvern,
al magazín de Matins, la Rambla.
Comencem, doncs, la segona hora
i també, com sempre fem, l'entrevista del dia.
La convidada d'avui és Maria Quintana, Sant Justenca,
i la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs.
Contactem amb ella via telefònica
per comentar l'activitat que tradicionalment
el Centre d'Estudis prepara per cada festa major
aquí a Sant Just.
Saludem a la Maria.
Molt bon dia, Maria.
Molt bon dia a tots.
Què? Com va? Bé?
Aguantant la calor, aguantant.
Bueno, aguantant la calor mentre l'aguantis, escolta'm.
Sí, ja és molt, ja és molt, sí.
Maria, estem fent aquests dies,
aquestes setmanes,
estem parlant amb la gent que organitza,
gent i entitats que organitzen activitats
a la festa major.
El Centre d'Estudis tradicionalment prepara
sempre la passejada literària.
És aquest el cas, també?
Sí, i tant, i tant.
Sí, sí.
Aquest any, doncs, també hem tingut aquests anys enrere
que fèiem els carrers que tenen nom de persones.
Sí.
Però aquesta passejada d'aquest any és molt interessant
perquè fem la història de l'avinguda i indústria,
de la indústria.
La gent, la gent no, quan vegi les fotos que han fet en el llibret,
no s'ho creuran de com era.
No s'ho creuran.
Els que, els que en l'any 60, així, érem jovenets,
sí que ens en recordem molt bé de com era.
Almenys des dels anys 40,
perquè abans també encara era més,
no us pica i més salvatge.
però vull dir que és molt interessant
perquè té el nom just que considerem l'avinguda
perquè només hi havia indústries, no hi havia cases.
No hi havia cases?
No, no, no, tot tenen camps amb garrocers i amb mallers
i llavors hi havia indústria.
Hi havia una bòbila, una fàbrica de teixit,
una fàbrica de vidre, hi havia tot això.
Vull dir, tot això és el que hi havia.
Després va haver-hi més indústria més sofisticada,
per entendre'ns,
però sempre, vull dir, els pisos no hi van ser
fins als anys 70 o 80.
I tu, Maria, recordes el moment aquest
de passar que l'avinguda indústria
passés en lloc de ser una vinguda,
un carrer més industrial,
a un lloc amb vivendes?
Sí, que ho recordo,
però jo vaig viure molt
quan era salvatge,
perquè jo treballava amb 15 anys,
anava a una empresa que hi havia
metolúrgica,
que es deia Les Cadenes,
que ja en parlarem a la passejada,
però que jo hi anava,
hi anava des del carrer Badó
cap allà,
doncs, mira,
resant el rosari,
si t'ho dic,
resant el rosari,
quan tornava de treballar,
si era a les 7 del vespre,
ja era fosc,
perquè no hi havia res,
només,
és que ja ho veureu,
els barges eren molt alts,
no estava asfaltat,
era el camí del cementiri,
que en dèiem,
era el camí del cementiri,
i vull dir que no hi havia,
vull dir que de veritat,
que no us ho podeu fer
a compte de com era.
Déu-n'hi-do.
Després, als anys 80,
és quan ja es van posar,
doncs,
a fer pisos i tot això,
però...
Caram, caram.
Ja, mira,
el Juli ha fet una feina increïble.
Què ha fet el Juli?
Perquè, doncs, tot.
Ho ha preparat.
Sí, ho ha preparat ell.
I val molt la pena.
Això que ens parles del llibret,
Maria,
per si hi ha algú
que ens està escoltant
i que no ha estat mai
a la passejada literària,
què és aquest llibret?
Mira, nosaltres,
quan comencem,
per exemple,
aquest any,
també ens trobem
a la plaça dels Estudis Vells,
i d'allà sortirem
per si l'ha vingut a Indústria.
Doncs,
sempre donem un llibret
a la gent
perquè el segueixi.
Tot el que es llegeix
està escrit,
per exemple,
i aquest any,
a més a més,
hi ha moltes fotos
de com era,
que la gent
se'n doni a compte
de com era,
perquè,
per exemple,
l'Avingut a Indústria
comença
amb un escorxador
modernista,
després,
Can Geroni,
Can Geroni,
que jo hi havia anat
a jugar de petita,
però,
que era una casa,
era una casa,
però és que va ser
un hostal,
però després
va desaparèixer.
Can Geroni
tenia molta història,
perquè és l'únic
que hi ha
com a casa,
perquè després hi ha
les indústries
que ja no hi són,
que és la de vidre,
la dissa,
els teixits guarro,
la bòbila del Domènech,
que ara hi ha
el Camp Roig,
el dia,
les altres,
el Preventon,
que tampoc hi és,
i la fàbrica
del Petro Fagamis,
que és la que jo
anava a treballar.
Vull dir que
tot això
i el Sanson,
lògicament,
com a final.
Però ja,
val la pena
que vinguin,
perquè és molt interessant,
però, a més a més,
les fotografies
són increïbles.
D'on heu tret
les fotografies,
Maria?
Segurament de l'arxiu.
De l'arxiu, oi?
Segurament.
Això se m'ha cuidat
el Juli
i segurament
si quasi totes
són de l'arxiu,
perquè,
sí,
penso que sí.
I, bueno,
i acabarem
a la plaça de la Pau
fent una copa de cava.
Molt bé,
això no pot faltar,
eh,
cada any.
No,
intentem que no,
intentem que no.
I la sortida
serà a les 8
des de la plaça
dels Estudis Vells.
I crec que,
a més,
aquest any,
tot és seguit.
Vull dir,
no tombem carrers,
no fem cantonades
de carrers,
ni de...
Vull dir,
és tota l'avinguda indústria
fins davant de tot.
I qui farà
les lectures
o qui...
Ah,
qui farà les lectures,
esclar.
Doncs mira,
serà el Pere Oliver,
el Pere Font,
el Julio Ochoa,
el León,
sí,
la Montserrat Casals
i l'Eva Minyarro.
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
Aquest any també,
doncs,
veig que la regidora
de Cultura
també s'ha animat.
Home,
l'he animat,
sí.
L'has animat,
l'has animat.
Sí,
l'he animat.
No,
no,
l'Eva em va dir
que seguida,
em va dir que sí,
amb molta il·lusió
de poder llegir.
A més,
com que,
normalment,
sent que,
cada persona
llegeixi
un carrer
o una,
una de les parades,
per entendre'ns.
però,
com que aquesta vegada
hi ha molta,
molta informació
i són molt,
molt ben fets,
vull dir,
molt macos
de poder saber
la història
ben segura,
llavors,
el que he fet,
d'alguna manera,
és partir
la lectura,
perquè no s'hagi pesat,
perquè no se senti
sempre la mateixa veu,
perquè el que llegeix
tampoc es cansi tant,
i llavors,
doncs,
fem meitat i meitat
dues persones
a llegir.
I això,
el que fem,
i espero,
espero que la gent
que vingui
s'ho passi molt bé,
sàpiga més
història de Sant Just,
perquè,
esclar,
a veure,
tot canvia,
ja ho sabem,
i el centre ha canviat,
el carrer,
la banda nord
també ha canviat,
la banda sud,
però,
la lluita indústria
és que us en fareu creus.
Sí, sí.
No us ho pensaríeu mai
de la vida,
que era com era.
Clar,
és que ara,
ara, Maria,
és un dels carrers,
és una de les avingudes
més principals
que hi ha a Sant Just.
Clar,
i tant,
i tant.
I quan m'has començat
a descriure com era,
les indústries,
això del camí del cementiri,
dels garrofers,
de veritat,
que és que no,
jo no em faig de la idea.
Mira,
a la portada del llibret,
sí,
hi ha una foto
de l'any 1915.
És que no es veu res,
només es veu el poble,
al fondo.
Clar.
No hi ha res,
és un camí de carro,
un camí de carro.
Però després,
ja dic,
i els marges
no eren gaire als,
però després,
en els anys 60,
bueno,
i 50,
els marges
eren altíssims,
vull dir,
havien anat rebaixant,
i havien d'allò,
però és que feia
cosa perquè...
Quan dius marges,
quan dius marges,
Maria,
què et refereixes?
A la...
A la vorera?
A la vorera?
A la vorera?
A la vorera?
A la vorera?
Sí,
però eren uns marges
de 3 metres o de 2 metres.
I el camí quedava,
doncs,
en una línia,
i llavors,
banda i banda,
hi havia això
perquè sobre hi havia camps.
Ja, clar.
Hi havia camps de garrofers
i camps amb mallers
i pins.
Clar,
vull dir que tot era...
Ostres.
Salvatge.
Salvatge fora de la indústria
de salvatge.
Per això que després,
a mesura que s'ha anat fent...
Perquè no era
l'avinguda de la indústria,
tampoc es deia així, eh?
Ja, clar.
Era el camí del cementiri.
El camí del cementiri,
mare mire.
Sí,
perquè anaven als enterros,
anaven,
baixaven de l'església...
De l'església
cap al cementiri.
I anaven cap allà.
I a més a més,
al començament també
es podia entendre
que era el camí,
el carrer de l'escorxador,
perquè hi havia un escorxador
maquíssim,
on ara hi ha el jutge de pau.
de tot això.
I aquí hi ha la foto també
de l'escorxador,
que era molt maco.
De fora,
la façana era modernista,
estava molt bé.
Però que...
i mataven el bestiar,
però va arribar un punt
que ja no es va fer.
Ja.
Per higiene i per tot,
van haver de canviar.
Però ja dic,
tot està molt ben explicat
i que la gent pot veure,
doncs, això,
el que s'ha fet
en aquesta vinguda.
Perquè, ja et dic,
és increïble.
I, Maria,
escolta'm,
com és que se us va codiferar-ho
sobre la vinguda d'Indústria?
Va ser amb alguna persona
en concret
que va dir,
ostres,
no,
m'ho vaig pensar jo.
Ah,
ostres,
doncs,
mira.
Saps per què m'ho vaig pensar jo?
Per què?
Perquè havia fet tant
aquest camí.
Ah, va.
Quan anava a treballar allà.
El tenies allà, eh?
Saps que deia?
Sí.
No,
més que res,
deia com ha canviat,
com ha canviat,
i com ha canviat.
i que he de pensar
que quan jo tenia 15-16 anys
anava sola per allà,
amb el cor per si té per si de cas,
saps?
I veia la bòbila,
veia els teixits,
veia l'altre,
i res més.
Vull dir que,
per això vaig dir,
val molt la pena
d'explicar la història
de l'avinguda d'Indústria.
Val molt la pena,
perquè la gent
aposa que els 80,
la gent que va néixer als 80,
ja no va a veure tot això
que jo explico.
Esclar,
vull dir,
per ell ja és una altra
avinguda,
ja és un altre carrer,
però és que,
de veritat,
val molt la pena,
perquè és un canvi brutal,
brutal.
Vull dir,
dels més,
dels que he vist més forts,
de canvi,
ja no hi ha sent llocs
a molts llocs.
Saps?
I tant.
Molt bé.
Doncs, Maria,
aquest any,
per això,
la passejada literària,
l'any passat almenys
va ser el primer dia,
coincidint després del pregó
i del lluïment de colles?
No, aquest any no.
Aquest any no.
És el diumenge,
el dia 4.
El dia 4,
a les 8 del vespre.
Prefereu que sigui així,
que no coincideixi
amb el primer dia?
Bé,
és que això,
quan fem les reunions,
toca una mica com toca.
jo, no,
i que cadascú es posa
el que vol fer
i tot plegat,
llavors mirant
d'encaixar-ho bé,
que no t'ho he de patir
per uns i pels altres,
o que ara,
ara, veus,
voldria ser allà
i no hi puc ser-hi.
Saps?
El que vull dir.
i amb el pregó
i així ens trobàvem
que després també hi ha
el sopar dels blaus
i els grocs
o no sé què,
que hi ha la botifarrada.
Vull dir que hi ha
moltes coses.
Sí, sí.
Si nosaltres podem fer
aquest acte tranquil·lament,
la fem,
sigui el dia que sigui,
saps el que vull dir?
Sí, exacte.
Jo vam sol·licitar,
si podia ser el dilluns,
però llavors el Pau,
que és un tresor de cultura,
ens va dir,
va bé fer-ho el diumenge.
Doncs sí,
no passa res,
ho fem el diumenge.
Ja està.
Fantàstic.
Maria,
moltíssimes gràcies
per explicar-nos
com serà la passejada literària
de la festa major d'aquest any,
que recordem organitzar
el Centre d'Estudis Sant Justencs.
Sí,
i doncs espero
que vingui molta gent
a passar-ho molt bé
i després a la copeta.
A la copeta de cava,
clar que sí.
Això.
Fantàstic.
Maria,
moltes gràcies,
que vagi bé.
Gràcies, Núria.
I fins llavors.
Una abraçada ben forta.
Adéu.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Ràdio Tos Vent
98.1
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ara mateix són les 11 i 41, parlem amb l'advocat Joel Reguant per fer l'espai d'actualitat política que serà l'últim d'aquesta temporada.
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent
Ràdio Tos Vent

Ràdio Tos Vent