Continuem a la Rambla, al Magassin de Matins de Ràdio d'Esbem. Continuem al 98.fm i ara és moment de l'entrevista del dia. Avui dimarts ens visita aquí el programa el Pol Arathuri, Sant Justenc, que actualment està realitzant el seu treball de final de màster de l'ESCAC de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. I en aquest cas, aquest curtmetratge que avui ens ve a presentar
que consisteix en un curt ambientat a Sant Just, però no en una època qualsevol, sinó en la guerra civil. Pol, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Bé, molt bé. Com senta això? Com estàs? El fet de tornar a casa, de tornar aquí a la ràdio. Recordem que tu havies sigut col·laborador al programa La plaça Mireia. I bé, com et sent a tornar aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern? Bé, molt bé. És un plaer. Tenint en compte que vam estar molts anys aquí presentant un programa de ràdio parlant de cinema...
I tants anys parlant de moltes pel·lícules, doncs ara poder estar aquí també presentant la meva pròpia és una cosa que em fa molta il·lusió. Que bé, doncs primerament deixa'm que comenci preguntant-te sobre els teus estudis, sobre la teva formació...
Com ha sigut aquesta formació a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals SCAC? Recordem que és una de les escoles més importants del nostre país referent a audiovisuals i m'agradaria saber com ha anat aquest recorregut i com et sents i en quin punt estàs ara. Doncs ha estat molt bé, han sigut uns anys molt profitosos. He fet tres anys de carrera.
una mica general i després ara estic en el segon any de màster de direcció i direcció de fotografia una cosa una mica conjunta i són anys on els puc valorar molt positivament on he evolucionat molt al final com a director
I ara ja estic en la recta final, acabant els estudis i diguem que aquest curtmetratge és el treball final de màster i és la peça final que em queda per acabar tots aquests anys. I durant aquests anys, m'imagino que t'hauràs format també un equip, que hauràs conegut...
a molta gent que hauràs après molt també dels teus professors i professores, però també una cosa bonica que comentaves abans, aquest programa que fèieu aquí, aquest espai a la plaça Mireia, Mireia Redondo, el magasin de tardes, que fèies també amb un grup de companys i companyes de l'ESO i que molts d'aquests també han seguit les teves passes, que també estan estudiant cinema i que també coincidiu en els passadissos de l'escola.
Sí, sí, o sigui, dels potser 5 que estàvem aquí fent el programa, 3 de nosaltres estem estudiant cinema, un d'ells vol ser actor i l'altre sí que ha sortit una miqueta més ovella negra i ha fet informàtica.
Carai, que bo, eh? Que fort. Però això també és bonic, veure com aneu passant per aquí, per aquests colors del cinema, per aquestes tessitures, per tot aquest món, i anar tocant els diferents pals que aquest món també t'ofereix, et pot oferir.
Parlem una mica ara d'aquest projecte en concret. Avui ens véns a presentar l'última quinta, que és aquest curtmetratge que ve. Vol parlar una mica d'això, de la quinta del biberó, de la guerra civil, d'aquestes acaballes de la guerra i es vol centrar en Sant Just. Per què tries aquest tema, Pol?
Mira, aquest és un projecte que neix el 2020, en plena quarantena, que amb un altre company també d'aquí, Sant Just, el Genís, parlàvem que volíem fer un projecte ambientat en Sant Just perquè havíem vist la websèrie aquesta que es va fer de Sant Just Fiber i en aquell moment ens estàvem començant a interessar pel món del cinema i vam pensar, ostres, seria guai,
fer un curtmetratge que parlés d'alguna època en concreta. I vam començar a fer una miqueta de recerca i vam trobar que la guerra civil era un tema que no es tractava gaire, que a més a més nosaltres desconeixíem i també teníem ganes d'informar-nos una miqueta de tot el que havia passat aquí.
i va ser investigant i investigant, parlant amb el Julio Ochoa del Centre d'Estudis Sant Justenc, que ens va explicar una miqueta tot el que va succeir aquí durant els tres anys de guerra. Vam arribar una miqueta al final a trobar que el període dintre de la Guerra Civil del qual ens interessava més parlar era de finals de la guerra, dels dies abans que els nacionals entressin a Barcelona i com es va viure una miqueta tot aquí a Sant Just.
Llavors surt una miqueta entre aquestes tres coses, entre el voler fer cinema, el voler parlar del poble i també al final el voler parlar d'un període com és la Guerra Civil Espanyola.
I en aquest cas, Pol, arribeu amb aquest projecte, arribeu amb un projecte que és ambiciós, que vol parlar d'això precisament, d'un moment de la nostra història i ho voleu fer també a través d'aquest curtmetratge, d'aquesta pel·lícula que esteu a punt de rodar, de preparar.
Explica'ns una mica en quin moment està, en quin punt està de la producció, si ja la teniu més o menys avançada, com està també el text, perquè ens comentaves que tot el material que fareu servir està contrastat, com deies, per fons que tenen molt per la mà tot aquest material, com per exemple el Centre d'Estudi Sant Justens, que és una entitat amb molts anys d'història i que parla i reflexa molt bé la vida del nostre municipi.
Doncs mira, aquest projecte, clar, va començar el 2020, hi ha hagut, he fet una carrera enmig, un màster, aleshores és una cosa que ha evolucionat moltíssim des de com es va concedir des d'un primer moment, perquè al final vaig començar això quan tenia 16 anys, ara en tinc 22, ja fa bastant temps, al final he evolucionat també la meva forma de pensar, la meva forma de fer...
Aleshores, diguem això, que ha anat evolucionant molt durant tots aquests anys. I tot i que portar molts anys com pensar en un guió, estructurar-lo d'una certa forma, sí que durant l'últim any he fet un canvi una miqueta dràstic, però que alhora sentava molt més les bases sobre el que jo volia parlar.
que al final tot sorgeix perquè jo agafo de referència el meu poble, que agafo de referència Sant Just, i penso que, penso jo en el 2020, quan tenia 16 anys, dic, ostres, fa uns 75 anys hi havia gent en el meu mateix poble, de la meva mateixa edat, que l'estaven enviant a la guerra a morir, quan no els hi tocaven per una edat tan jove com la que tenien.
i això ha anat evolucionant i ara actualment en la versió que existeix de guió i que rodarem dintre de poc al gener es parla una miqueta més general en el sentit de no agafem una persona en concreta que no és una biografia d'una persona que va existir de veritat sinó que diguem que el nostre protagonista és un personatge fictici i que tracta de ser una representació
de tots els joves que van haver de patir això, no només dels joves de Sant Just en concret, sinó de tots els joves de tots els pobles de Catalunya que tenien entre 14 i 18 anys que van ser enviats als finals de la Guerra Civil a combatre a files republicanes.
Aleshores és això, tractem d'aquesta història, tot i que té un origen del que no me'n vull oblidar, que és aquí a Sant Just, del que va succeir aquí, al final és una història que estem intentant tractar-la de fer el més universal possible perquè pugui arribar al màxim nombre de persones possibles.
que algú de Sant Just pugui empatitzar amb aquesta història, però algú d'un poble de Castilla i León, que al seu avi també li va passar exactament el mateix, però potser en l'altre bàndol, perquè també hem de recordar que el bàndol franquista també va enviar menors d'edat a combatre,
que algú de Castilla i León també s'hi pugui sentir identificat amb aquesta història. Perquè al final és un conflicte molt universal aquí a nivell nacional, i fins i tot, m'atrevaria a dir, és un conflicte que també està molt latent a nivell internacional, que hi ha un cert paral·lelisme amb la realitat actual, perquè segueixen avent-hi moltes zones del nostre planeta que avui en dia estan en conflicte,
on, a part de morir nens, també s'hi segueixen enviant a combatre. Els nens no són només víctimes civils, sinó que hi ha diferents punts en el món on també s'estan enviant a menors d'edat a combatre. Llavors això és una història que ve des de lo petit, ve des d'un poble, una persona que viu aquí a Sant Jús i tracta d'anar-se cap a lo macro, tractar que sigui una història universal.
Aleshores, això, ara estem en la recta final de polir detallets del guió, hi ha coses molt petites, de diàlegs, de petites escenes, perquè ja estem una mica a les portes del rodatge, que és ara iniciarà el gener.
a finals de gener i tenim previst acabar-lo durant el 2026. S'inicia el gener i hi ha una primera setmana, però sempre a vegades, depenent de la disponibilitat de certes coses, s'ha d'anar rodant al llarg del temps. Com al final també tenim recursos, però no deixa de ser un formatatge d'estudiants, doncs ens hem d'adaptar una mica a les...
disponibilitats de certes coses per rodar, pel fet que fa que el rodatge a vegades no puguis rodar-lo tot sencer. Molt bé, doncs també deixa'm preguntar-te, parlaves ara d'aspectes més tècnics, parlaves ara més d'aspectes de la producció i de com s'ha elaborat també aquest projecte, però deixa'm que et pregunti també sobre el tema principal, que és el tema de la Guerra Civil, com creus que els joves viuen tot això? És a dir, tu creus que la gent de la teva edat
de la teva quinta, mai més ben dit, creus que tenen tanta consciència com tu o com la gent que esteu involucrats en aquest projecte? Perquè, clar, em dóna la sensació que escoltant-te a tu, tu ets una mica l'excepció que confirma la regla.
a trets generals, però em dóna la sensació que vivim uns moments convulsos en els que vas pel carrer, preguntes algú de la teva edat sobre la guerra civil i molta gent no t'acaba de saber explicar el per què ni el que va passar ni res. I ara, per exemple, que fa una setmana comemoraven el 50è aniversari de la mort de Franco, també és quan caus més, que ja...
que hi ha generacions que sembla que hagin oblidat, que no se'ls hagi explicat o que bàsicament no s'han interessat per la història del seu país, de la seva terra.
O sigui, el tema de la Guerra Civil és complicat, perquè al final és un tema que, vulguis o no, s'ha tractat mil i una vegades, en pel·lícules, en documentals, en sèries, se n'ha parlat molt de la Guerra Civil, però... Però per aquest motiu la gent hauria d'estar més al dia, entenc, no? Sí, sí, en el sentit que per un moment dius, per què una persona de la meva edat ha de parlar d'alguna cosa que va passar fa quasi cent anys?
i tot i que s'ha fet molt crec que sempre s'intenta parlar molt una mica al final de les causes del conflicte de posar una miqueta a la baralla entre buenos i malos que és una cosa que és bastant clar però també té els seus grisos
I jo al final aquí del que vull parlar i pel que vull apagar la gent és que al final oblidar-nos una miqueta del conflicte com a tal, en el sentit dels causants, del que va succeir, d'aquest combat va ser aquest dia, a tal hora, i la batalla de l'Ebre va anar d'aquest mes a aquest mes, és parlar més al final de la gent. I per això faig aquesta interpel·lació, perquè...
Sí que és veritat, com tu dius, que avui en dia cada cop queda més lluny tot el tema de la guerra civil. També crec que afecta molt que ja no queden testimonis. És a dir, la gent que visqués la guerra era gent que tenia edat molt, molt...
Eren nens, nens, nens. Perquè si hi ha algú, 110, hi ha gent gran, però clar, gent que... Dels últims diria que va morir fa un parell d'anys. Llavors, el fet que ja no quedi in testimonis fa que no es parli. I jo crec que això té una miqueta a veure també amb aquest desconeixement. Sí que és veritat que, per exemple, jo crec que aquí Sant Just vivim una miqueta una bombolla, en el sentit que crec que...
Som un poble amb una joventut que està bastant implicada a nivell ideològicament i és un poble actiu a nivell polític però que no és la realitat al voltant del territori i sobretot ja quan sortim de Catalunya.
llavors al final aquest curt intenta ser una interpel·lació a la meva generació parlant-los de veieu el que succeïa fa un parell d'anys és una mica el que ens pot succeir a nosaltres que al final del que va el curt del que parla és que
Els polítics van enviar els fills de les famílies pobres a morir. És, diguem, la tesis que seria. I és una miqueta el que al final és del que van les guerres i el que estem veient avui en dia, i és ficar una alerta de tota aquesta crispació política actual que està vent-hi, és una miqueta, al final, ve per part dels propis polítics. I, al final, el que fan és que la població s'enfrenti entre ella. I això ho estem veient a tots els conflictes que hi ha a nivell global,
que al final, òbviament cadascú tindrà la seva opinió sobre Ucrània i Rússia, cadascú tindrà la seva opinió sobre Rússia atacat a Ucrània, alguns altres diran que no, que Ucrània són els dolents, bla bla bla, el que sigui, no entrem en causes polítiques, però el que entrem és que al final, per discussions a nivell polític, la gent que estan a morir són joves, són joves tots.
Potser no menors en la majoria dels casos, però sí que gent entre 18 i 25 anys d'això, de famílies pobres, que acaben anant a morir perquè unes persones amb tratge i corbata des d'unes oficines han pres una sèrie de decisions. I al final és del que parlem i és una mica intentar un despertar de veure com des de dalt se'ns manipula una miqueta els de baix perquè siguem al final la carn de canyó.
Doncs, Pol, per anar a tancar una mica aquesta entrevista, més o menys entenc que les dates que ara esteu varejant són aquestes que ens comentaves, no? Les que teniu ara entre mans són les d'enrodatge a principis del 26. Per l'estrena entenc que hauríem d'esperar a finals del mateix any, no? Sí, sí, o sigui, al final...
Es té una... potser una idea que sembla que un cop s'ha rodat alguna cosa i ja està, però al final diguem que el procés de postproducció, un cop està tot rodat, al final és llarg, tot el muntatge, al final també és un curtmetratge amb bastants efectes especials, també hi ha una postproducció llarga, postproducció de so, de color...
Llavors, la idea és que això segurament l'estrena serà cap a finals del 2026, principis del 2027, depenent també una miqueta de la línia de recorregut que vulguem fer en festivades tan nacionals com internacionals.
I encara hem d'acabar d'elaborar l'estratègia de distribució en festivals de cinema, però la idea és que sigui això una miqueta cap a finals del 26 i principis del 27. Clar, tenint en compte que també és un TFG, entenc que hi haurà una presentació de final de grau.
Sí, sí, sí, hi ha un jurat, es presenta i diguem que a part de la nota t'acaben de donar unes certes recomanacions per si vols acabar de fer algun altre canvi i llavors ja ho tanques.
Molt bé, doncs un projecte que anirà veient de llum aquests mesos propers, sobretot a nivell de rodatge. No sé si veurem molt de rodatge aquí a Sant Just, gravareu molt aquí al poble? És complicat, ho estem intentant, però al final Sant Just és un poble molt modernitzat que ha canviat molt durant els últims anys.
i se'ns fa molt difícil trobar aquí dintre del municipi ni que sigui un carrer que es pugui assemblar com estava Sant Just als anys 30. Aleshores estem buscant una miqueta més dels voltants, segurament rodem per Coixerola i llavors intentarem fer alguna cosa dintre del terme municipal, però sí que generalment ens estem fent d'anar a buscar localitzacions
més cap a Lleida, cap a Tarragona, que són potser zones una miqueta més rurals que encara conceben una miqueta la identitat de poble antic. Molt bé, doncs, Pol Arathuri, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern explicar-nos aquest projecte, l'última quinta.
Digues, endavant. Sí, bueno, així com a última cosa, perquè ens estigui escoltant, volia dir que tenim una compte d'Instagram que es diu Última Quinta Cortmetratge, i que la gent ens pot seguir allà perquè anirem ficant novetats. A més a més, al final, com és un projecte de Sant Just, volem fer alguna altra cosa, vam estar Sant Just al carrer i volem fer alguna altra cosa perquè la gent del poble també hi pugui participar i ens pugui ajudar a fer això a realitat.
Així que això, si ens seguiu a l'Instagram, anirem penjant novetats perquè pugueu estar al tanto de com anem amb el curtmetratge i les coses que anem fent pel poble. Pol Arazuri, gràcies. Que vagi molt bé aquest projecte.