Doncs un quart tocat de 12, fa dies que teníem moltes ganes de xerrar
amb la gent d'Acció Solidària i Logística, perquè és un projecte molt especial,
un projecte que ens agrada compartir amb tots vosaltres
i és un projecte que, a més a més, fa un aniversari d'aquests rodons
en els quals val la pena seure's i mirar enrere, veure com va tot i cap on es vol anar.
I és per això que avui hem convidat al programa el Joan Mora, que és el president.
Joan, com estem? Bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia.
En primer lloc, felicitats.
Moltes gràcies.
I un petit incís, soc vicepresident.
Ah, vicepresident.
Per no atribuir-me.
Algun dia seràs president. No, no és broma, és broma.
Amb els pocs que som, potser sí.
Tot podria arribar a ser, no?
Bé, vicepresident, en tot cas, felicitats per la part que et toca
i per la feina que heu fet, perquè són 25 anys, no?
És allò, costa de dir, però ha passat volant, m'imagino.
Sí, sí, sí, la veritat és que sí, eh?
Perquè jo sí que és veritat que jo no hi era, diguem, els primers anys,
però, bueno, vaig començar a l'ONG cap al 2002,
és a dir, que tenia un parell d'anys l'ONG,
i la veritat és que sí, ha passat superràpid.
Com neix l'ONG i amb quins objectius?
L'ONG surt o es crea a través d'una primera petició.
L'any 98 hi ha l'Uracamig, que no sé si el recordeu,
que va afectar molt la zona d'Honduras,
on posteriorment vam començar a treballar,
i el cos de bombers de Sant Pedro Sula,
la ciutat de referència de la zona,
va fer una petició d'ajuda a bombers de Barcelona.
Llavors, això va derivar en que un grup de bombers de Barcelona
es decidís a muntar una organització on poder fer petits projectes
per ajudar en primer lloc a aquella zona,
i després hem anat una mica creixent,
i d'aquí el nostre origen.
I qui formava part de l'ONG en un principi?
Com us va organitzar?
O com es van organitzar i tu al cap de dos anys t'hi vas incorporar?
Sí, doncs primer,
duiem a terme projectes molt centrats en el que és l'ajuda al cos de bombers.
Bàsicament el que era formació,
als bombers d'Honduras,
a portar material que aquí ja es deixava o quedava en desús
i s'enviava cap allà per donar-li una segona vida.
I llavors, diguem que vam anar ampliant aquest radi d'actuació,
vam començar a treballar en el món de la sanitat d'Honduras,
amb la construcció d'un dispensari.
Llavors, posteriorment, també vam començar a treballar
amb el sector educatiu.
Tot ha sigut una mica sobrevingut
o en base a les necessitats que anàvem detectant
a mesura que anàvem enviant voluntaris a Honduras
a fer diferents projectes.
Doncs clar, això, el fet de treballar en una zona relativament petita
et permet fer molts contactes que comença a ser, entre cometes,
conegut a la zona i llavors coneixes altres realitats
i et vas implicant en diferents peticions d'ajuda
que et feien tant les administracions locals com petites comunitats.
O sigui, era en base a l'observació i l'experiència dels vostres socis
que estaven sobre el terreny, que decidíeu tirar cap una banda i cap una altra.
Exacte.
En aquest sentit ha sigut com un procés bastant natural, per dir-ho així.
Quants socis teniu ara mateix?
Ara tenim aproximadament uns 260.
260.
260.
Això, sí, va fluctuant una miqueta, però bé, són al voltant de 260.
Jo m'imagino que el nivell d'implicació d'un soci pot ser des de fer donatius
a implicar-se en un projecte d'una forma més intensa.
És a dir, quan algú es fa soci tampoc cal que hi hagi allò d'una dedicació plena,
sinó que depenent de les necessitats o de les possibilitats,
més aviat de cadascú, es pot fer una cosa o alguna altra.
Sí, sí, sí. Al final el nostre ventall de socis són des de la gent que, com tu deies,
estem més implicats, gent que ha estat en anys anteriors implicats,
però que per qüestions de vida, de càrregues familiars o canvis de residència o el que fos,
han deixat de col·laborar més activament, però continuen donant-nos confiança.
i gent que per algun motiu ens coneix, siguin amics o familiars o així,
que no han tingut mai una implicació directa en la tasca de l'entitat,
però que ens donen suport econòmic.
Sí, hi ha gent que potser no actua sobre el terreny,
però que us dona suport d'una altra manera que també és important.
Escolta'm, al llarg d'aquests 25 anys, hi hauria...
Sé que és difícil, eh, això, però allò, dos, tres projectes que dius,
ostres, ens sentim especialment orgullosos de la tasca que vam realitzar.
És difícil, és difícil triar-ne dos o tres, eh, però bueno.
A mi m'agrada un especialment que va ser la construcció d'una escola.
Al llarg d'aquests anys hem arribat a fer la construcció de quatre escoles completes,
a part de rehabilitar-ne a diverses més,
i una d'elles era una comunitat rural d'Honduras bastant apartada del nucli urbà
i això els restava amb molta implicació de les autoritats.
Llavors, especialment per la gent, recordo un projecte molt xulo,
perquè la gent es va implicar molt,
és gent, doncs, que de baixos recursos,
però que amb un esperit de comunitat molt forta,
i es van implicar molt en el projecte,
i la veritat és que va ser un projecte relativament fàcil,
comparat amb molts que hem tingut on se'ns ha complicat una mica més la cosa.
Parlem de projectes històrics,
però m'imagino que en el present esteu implicats en altres situacions,
en altres moments, en altres projectes,
inclús també he llegit en alguna informació
que des del punt de vista de pressió social
heu participat en actes de solidaritat a favor de la gent de Gaza
i de la crisi humanitària que hi ha en aquests moments,
és a dir, que no és només accions des del punt de vista sobre el terreny,
sinó que també des del punt de vista de la conscienciació social de les persones?
Sí, en primer lloc,
dir-te que els darrers anys,
i veient una mica la inestabilitat global que hi ha al món, per dir-ho així,
hem començat a treballar d'una manera una mica diferent,
o mantenint la nostra essència,
però hem començat projectes amb col·laboració amb ONGs locals,
en aquest cas n'estem fent l'estat de Chiapas, a Mèxic,
amb dones indígenes,
i un altre al Marroc,
amb una comunitat rural també,
i hem apostat per centrar els esforços a col·laborar amb ONGs
que ja estan sobre el terreny i que simplement el que no tenen és capacitat de finançament,
per dir-ho així.
I, bueno, arrel del que em deies tu també,
doncs sí, veiem que clarament
hem de començar una tasca més de sensibilització.
Paral·lelament a el que són execució de projectes,
ja els últims anys hem apostat molt més per també fer sensibilització,
tant de, sobretot ens hem centrat molt en el tema de l'immigració,
ja que, bueno, vam estar diversos anys treballant al Senegal i, bueno,
diguem que ens afectava molt de prop tota la realitat de la immigració africana
via Canàries o altres rutes,
amb tot això, amb tot el que implica,
que ja la gent ja ho coneix.
I, darrerament, amb el tema de Palestina
també estem fent un seguiment
i intentem fer sensibilització.
Estem intentant,
bueno, o per dir-ho d'alguna manera
ens estem començant a organitzar
per, en el dia que es pugui,
intentar fer un projecte allà,
cosa que a dia d'avui
evidentment no és possible,
però sí que és un tema que anem seguint de prop
i anem parlant amb la comunitat palestina
d'aquí de Catalunya.
I esperem el dia que puguem
poder aportar el nostre granet de sorra
en tot aquest conflicte.
Un d'aquests projectes que comentaves ara
a nivell de sensibilització
canvia una mica l'enfocament
en el sentit que bona part d'aquesta problemàtica,
és a dir, immigrants senegalesos
que arriben a través de les pasteres a les Canàries
i després alguns d'ells són traslladats a la península,
es produeix en el nostre territori.
És a dir, que no són actuacions
que vagin de dintre cap a fora,
sinó que en aquest cas
són actuacions que també tenen a veure
amb el nostre entorn més proper, no?
És a dir, la realitat que ara mateix tenim al nostre país,
amb aquests missatges xenòfobs
que podem escoltar
a través de diversos partits de l'extrema dreta
que fan que la problemàtica en aquest cas la tenim aquí.
Sí, sí, sí, i per això nosaltres creiem que és imprescindible
començar a treballar sobretot als instituts,
començar una mica a mostrar
què hi ha darrere de tota aquesta immigració,
trencar falsos mites o certs discursos de segons quins partits,
i això només es treballa amb informació
i amb els testimonis de primera mà de la gent que ve cap aquí.
i és per això que portem des de l'any 2022
treballant en un documental
que ja s'ha estrenat tant al Festival de Màlaga
com al d'Ox Barcelona
i que esperem poder passar aviat en algun cinema
d'aquí de Catalunya,
que gira entorn a aquesta realitat
i volem que sigui la nostra eina
per lluitar contra aquests discursos.
Deies que esperem poder-lo passar aviat en un cinema de Catalunya.
És difícil?
És a dir, els cinemes no s'hi posen de cara?
Bé, això ho porta més la productora que ha fet...
És un projecte en col·laboració amb una productora
també d'aquí de Sant Jús
i és un tema més comercial que una altra cosa,
però no, jo estic convençut que, per exemple,
al Cine Baix ja hi estem parlant
per poder-ho passar aviat.
Tenint en compte el perfil del Cine Baix
és evident que aquí no hi haurà cap problema
de generar debats i el que faci falta.
Sí, no, no.
Bàsicament és simplement poder acordar dates
i la manera com es projectarà,
però, bueno, no tenim cap dubte
perquè, a part, és un documental
que la veritat és que està molt ben fet
i que mostra molt bé les inquietuds
del jovent seneralès i el per què volen marxar.
Joan, esteu d'aniversari,
malgrat que hem de parlar, evidentment,
de tots aquests projectes que esteu desenvolupant
i que heu desenvolupat en el passat,
però el 30 de març vau donar ja el 30 de sortida
a les activitats de celebració d'aquest aniversari
amb una pujada a Montserrat.
També va haver-hi un concert al maig,
un concert solidari a Barcelona, com dèiem,
a través de... en col·laboració amb la Coral Càrmina,
però m'imagino que per celebrar aquests 25 anys
fareu més cosetes, no?
Sí, sí, sí.
Què teniu per dir?
Bé, dintre de la nostra capacitat
el que sí que estem treballant
és en primer lloc el dia 6 d'agost,
el dia de festa major,
recuperar el vermut solidari,
que és una activitat que ja portàvem
duent a terme molts anys
i que per X motius vam deixar de fer-ho.
I aquest any ho volem recuperar
aprofitant aquest 25è aniversari.
i sobretot l'11 d'octubre,
que és el dia que tenim marcat el calendari
com a, diguem, la gran festa que volem fer,
on trobar-nos amb els nostres socis,
amb tothom que vulgui conèixer
una mica més de prop la nostra entitat
i la idea és passar una jornada festiva
amb un component també de sensibilització
que també n'hi haurà.
Sí, que l'11 d'octubre ens l'hem d'apuntar al calendari.
Sí, sí, sí.
Està tot un convidat
i us donarem ja...
En quan tanquem una mica el cartell d'aquell dia
ja també en farem difusió.
Perquè sabeu on ho fareu,
serà una acta oberta a la ciutadania,
a grans trets,
sé que encara ho esteu preparant,
queda una miqueta,
i per tant ja us tornarem a convidar aquí a la ràdio
perquè ho expliqueu,
però digue'ns alguna coseta, va.
Sí, el que us puc dir
és que serà el casal de joves
d'aquí de Sant Jús
i una mica la idea original
és poder fer durant el matí
una taula rodona
envers el món de la cooperació.
Encara estem treballant amb...
Oi, Joan, ara t'hem perdut.
Digues, digues,
si et pots moure una mica per tema de la cobertura,
ara digues...
Val, em sentiu millor?
Sí, ara sí, diguem.
Val, doncs la idea d'això
és una taula rodona
sobre el món de la cooperació,
després un dinar popular,
activitats per nens
durant tota la tarda
i més a cara al vespre
un concert
que encara una mica ja estem treballant.
Doncs ens ho apuntem
perquè, evidentment,
hi participarem d'alguna manera
i us tornarem a trucar
per tal que ens en dongueu detalls.
Insisteixo, bona feina,
ens agrada molt parlar amb vosaltres,
moltíssimes felicitats
per aquests 25 anys
i esperem que pugueu estar
com a mínim, com a mínim,
25 anys més.
Moltíssimes gràcies
i sobretot pel vostre suport.
Vinga, adeu-siau.
Vinga, una abraçada.
Doncs, com dèiem,
25 anys d'Acció Solidària Logística
en parlàvem amb el seu bisat president,
el Joan Mora.
La veritat és que és un plaer
parlar amb gent com el Joan
i que ens expliquin activitats,
que hi hagi gent
amb aquest nivell d'implicació
per ajudar altres persones.
Gràcies.