Comencem la segona hora de la Rambla al magazine de matins de ràdio d'Esvern.
Ara mateix passen 14 minutets a les 11 del matí.
Sintonitzeu al 98.fm.
Fem l'entrevista del dia que també podeu seguir
pel canal de Youtube de l'Emissora.
Avui tenim de convidada Gina Pol, portaveu del PSC aquí a Sant Just d'Esvern
per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi.
Bon dia, Gina.
Molt bon dia, Núria.
Vinga, doncs, l'entrevista de l'alcalde la setmana passada
vam fer una ràpida repassada de com havien anat els resultats
i la participació a Sant Just de les eleccions del Parlament del 12 de maig.
Ara, com a portaveu del PSC de Sant Just,
mirant una miqueta més enlou pels resultats del Partit Socialista,
tenim que 2.524 persones, Sant Justencs i Sant Justenques,
van fer confiança a Salvador Illa.
Concretament, és el 26,46% de la gent del poble
que va triar l'opció socialista.
La primera força, per cert.
Com vau viure la campanya de les eleccions?
És a la secció local del PSC, també ja enfocats
en les eleccions del 9 de juny.
Com ho esteu vivint, aquests episodis polítics?
Ja sé que la ciutadania a vegades es cansa
perquè hem acabat d'escollir pel Parlament de Catalunya
i ara toca escollir pels òrgans de la Unió Europea.
Per nosaltres, la campanya catalana era molt important
perquè pensàvem que el govern de Catalunya
necessita un nou lideratge, pensem que Salvador Illa
és la persona que té la capacitat de poder composar
aquest nou govern amb una mirada molt oberta
i per tant vam fer molts actes i molt d'èmfasi
amb la importància de canviar el govern actual,
que era feble i que calia un revulsiu
amb una nova etapa política al capdavant de Catalunya.
Per nosaltres, els resultats de Sant Just són molt bons
perquè som una força que poc a poc,
abans només guanyàvem les eleccions locals
i poc a poc anem aconseguint que també en autonòmiques
i en altres tipus de convocatòries electorals
tinguem també un pes més fort i això és important.
Vol dir que la nostra massa política i ciutadana
està estabilitzada i va guanyant pes a poc a poc.
Cadascuna de les eleccions, també és veritat, són diferents.
Però aquí pensem que s'ha fet molt bona feina
per part de Salvador Illa, hi ha hagut molt recorregut
pels territoris i sí que és cert que veníem d'una etapa
en un objectiu polític molt concret que era l'independència
i pensem que la vida ens ha portat aquelles reptes socials,
econòmics, estructurals de país que requereixen respostes de ja
i un govern que entomi aquest ja com va intentar fer-ho,
l'última etapa d'Esquerra Republicana,
doncs és important que ho puguem fer.
I si ho podem fer de manera amb el màxim diàleg possible
amb la resta de forces, crec que Catalunya sortirà beneficiada.
El que no ens beneficia per res és que ara tornem a demanar
a la ciutadania que després de vacances d'estiu tornem
a demanar unes urnes, tornem a votar pel Parlament català.
Pensem que els grups negociadors de tots els partits polítics
han de posar les piles per trobar una entesa
en els punts que ens uneixin i que caminin junts
ni que siguem un acord de mínims i jo crec que el nostre líder
està en aquest camí de buscar mínims consensos per avançar
ni que sigui a poc a poc però no deixar el país aturat
perquè ho notem, a nivell local notem que si no hi ha interlocució
perquè no hi ha govern, tot es demora.
Esperem-nos quan hi hagi el nou conseller, esperem-nos perquè potser
no es canvia aquesta secretaria general, esperem-nos perquè ara
no sabem quina línia política s'adoptarà i això en un país
que ha d'afrontar reptes urgents sigui com l'habitatge o altres,
no li convé a ningú.
Per tant pensem que les eleccions estan fetes, el resultat ha quedat
molt clar i per tant que busquin a través del diàleg
que és l'única eina política que serveix.
El que estem veient a Madrid de l'enfrontament polític per enfrontament
que no aporta res, com el cas del Milell, no ens suma res
que s'enfrontin és paraula versus paraula per no construir
que no serveixi de res, per tant que parlin, que busquin els acords
que siguin, els que convinguin pel país i que tirin endavant.
Bé, fer política és això també, poder arribar a acords.
Sí, a vegades la gent no ho entén, dius, però tu tens una línia
que marques, sí, però les idees no són 100% inamovibles
perquè no estem sols en el món i una visió no és la que pot imparar
per damunt de la resta.
Per tant, com que has de fer un híbrid d'idees, cal caminar
de manera com una trena, que vas juntant les idees fins que
si em trobo jo còmode, tu còmode i l'altre còmode i això en un objectiu
últim beneficia una majoria més gran, doncs anem a caminar
cap aquí, però és veritat que l'entorn actual és complicat
i bé, s'ha d'intentar, si més no, intentar-ho fins a l'últim moment.
Ha quedat clar que si Salvador Illa és president, hi haurà un canvi
de cicle, s'obrirà una nova etapa amb nova gestió
i també, com ha dit el PSC, amb millores
en educació, en sanitat, seguretat, s'enjust
en el municipi, com notarem que hi ha
la voluntat de fer aquest canvi de cicle?
Hi ha dos equipaments fonamentals que ara els tenim amb interlocució
però amb dubtes per aquest moment
de parèntesi que té el govern, que és l'execució
de l'Institut d'Escola i l'execució de l'amplissor de l'ambulatori.
Dos equipaments de competència totalment autonòmica
i que en funció dels equips que liderin ho faran d'una manera o una altra.
Per tant, per s'enjust, aquests dos equipaments, en funció del lideratge
d'una conselleria que pugui haver, seran d'una manera o una altra
o madur a nivell de projecte constructiu per part del govern
de Catalunya, com perquè ja estigués en una etapa molt, molt madura.
Per tant, qui entrés ara encara podria ultimar
quin últim disseny té aquest Institut d'Escola a Mas Llull
o l'amplissor de l'ambulatori que ens han demanat,
que és un punt que anirà ple, desinfectar un terreny
perquè l'ambulatori pugui créixer en format DELA
i ocupi una part del carrer.
Això hem d'ultimar una actualització d'un conveni
i una sessió d'aquest espai perquè puguin començar a treballar
el projecte, doncs això ens ajudarà al nou govern
a l'hora d'entomar aquest repte que té sobre la taula.
Perquè amb el cap de Sant Just es veuria, bueno, aquesta reforma
o ampliació, es veuria, bueno, es veuria,
o sigui, es faria en aquesta legislatura,
la legislatura municipal, eh?
El govern de la Generalitat d'Esquerra Republicana assegurava que tenia
el finançament per fer-ho. Tot i això, l'equip d'infraestructures
que faria el projecte. Sí que sabem que ara tothom sap com és l'ambulatori,
que té una estructura llarga on acaba que hi ha un parterre,
allà creixeria una L que aniria a direcció casal de joves,
que tindria una planta baixa i una planta soterrani.
Què guanya l'ambulatori amb l'ampliació?
Ara molts metges no tenen espai de treball comú
on compartir casos, s'estan fent els grups de treball
d'adolt, d'obesitat, equipaments de l'Ajuntament,
per tant, creixen espais vol dir que l'ambulatori podrà fer
una feina comunitària i podrà millorar l'atenció mèdica
que ja està oferint a dia d'avui. I per fer això
s'ocuparia una part del carrer, allò es diu Ramon i Cajal,
ho dic bé. Sí, crec que sí.
És la part que baixa del Sant Boram, diguem-ne,
i allà s'ocuparia una part del carrer que seria una part de l'estructura
que ocuparia, naixeria com una nova plaça, que parlarien més
els dos equipaments, casal de joves i ambulatori.
I això és un dels punts que anirà a ple per poder actualitzar el conveni
i accedir d'acord normatiu actual a aquest espai,
que ells, el Departament de Salut, pugui ja ultimar
amb l'equip mèdic d'allà com volen acabar de fer
aquesta estructura d'espais, distribució de punts
de reunió, punts de treball i tot aquest tema més tècnic
i més vinculat a necessitats mèdiques i sanitàries
de l'equipament sanitari que tenim a Sant Just.
En el cas de l'Institut Escola, hi ha el tema
que comencen dues línies d'ITREZ al setembre
i, mentre estiguin en mòduls, els infants estaran allà.
Però la construcció està prevista que, en principi,
en tres, quatre, cinc anys, s'hauria d'estar llesta.
Sí, però aquí no hem vist cap dibuix. Tant l'alcalde com el regidor
d'Educació han anat al Departament i han demanat poder
veure com estructuren els instituts escola.
És veritat que el Departament treballa com una mena de mòduls.
És a dir, quan fan ja instituts escola, en funció del terreny que tenen
juguen amb la distribució dels mòduls que alguns són fixes.
Tantes aules, tant espai d'informàtica...
Tot això està molt estandarditzat, però sí que has de dialogar
amb el teu ajuntament partner
de com conviure aquest espai de gimnàs amb el pavelló del costat,
com ha de ser l'entrada d'acord amb la ubicació física
que tens tu a cada poble... I tot això encara no hi ha hagut
aquest diàleg tan concret sobre un dibuix predeterminat
que potser incidi una mica a dir que millor que entri per aquí
o quan han d'escoltar els vehicles i fer un kiss and write
com la que vam fer... Aquesta fase encara no ha arribat.
Seguim amb política municipal.
A principis de maig vau fer un acte socialista anomenat
diàleg municipal al Parador de Sant Just amb en Joaquín Fernández,
secretari de política municipal, precisament del PSC.
També hi va participar l'alcalde, en Joan Basaganyes,
començadora de l'acte, que es va destacar durant l'acte,
perquè política municipal, això també ens afecta,
Sant Just d'alguna forma, es va tractar,
tinc entès una mica, la necessitat de tenir
la generalitat propera als ajuntaments.
Per nosaltres aquest és un acte que volem repetir cada mes de maig,
coincideix també amb l'any d'execució de les eleccions,
és a dir, un primer any de mandat, segon any de mandat,
per tant, aquests diàlegs municipals els farem sempre
per poder fer un debat sobre la importància de la política local
i un dels trets que també volíem destacar aquell dia és que,
a vegades, a Sant Just no passa tant, però a vegades és difícil
que una persona que és veí del poble i que està implicat
acabi agafant una implicació política.
Per tant, la gent que, diem nosaltres col·loquialment,
que es mulla políticament per unes sigles, també posar-li en valor,
perquè això vol dir que la gent quan et veu pel carrer a vegades et diu
que tu que ets socialista li podries dir a l'alcalde
que a aquest carrer li falta tal cosa, per tant, el fet que t'impliquis
en política local, sigui pel partit que sigui, s'ha de valorar
perquè és tan noble, forma part de l'Ajuntat de la Taneu,
com forma part d'una entitat política que el que vol és millorar
el seu entorn a través d'activitats i iniciatives d'àmbit polític
i no tan social o cultural. Això era una i l'altra era
la importància que el món local moltes vegades té un pressupost
molt determinat i a vegades assumeix més competències
de la gent i dius d'acord, no és meu fer, no sé, cuidar la jardineria
de tal equipament perquè no és de competència meva,
però entenc que de la manera que està ara ho entomo,
és igual, ja ho fem, no és com qui és noble amb els veïns,
ja ho farem, ja ho parlarem més endavant qui paga,
però de moment ho resolvem. Doncs aquesta és una mica
la filosofia de l'acte, destacar la importància d'aquest diàleg
entre administracions, perquè si no hi ha coses on no arribem
de manera separada i l'altra posar en valor que si tu t'impliques
en unes sigles polítiques vagis com a militant o com a independent
és igual perquè a vegades pots ser una persona independent
que s'ha mullat una vegada i mai més forma part de les llistes.
Doncs agrair-li que durant un temps tu has volgut formar part
d'un projecte polític que sigui quina sigui la ideologia política
que està defensant vol dir que tu per un sant just millor
t'impliques i la idea era aquesta.
Fem un repàs ara del ple d'abril que ja queda una mica
lluny però és l'últim ple que s'ha celebrat.
Sí, s'acosta el de maig.
En el d'abril es van modificar les condicions dels treballadors
i treballadores de l'Ajuntament, quines modificacions
exactament hi ha hagut i em faig referència perquè té a veure
també amb el conjunt de millores que es van signar a l'octubre
del 2023 entre PSOE i Sumar.
Aquí hi havia mesures que ja estaven implementades, com per exemple
si et cases i no ets una parella o madona, doncs hi ha drets
que ja tens de permisos i això ja està recollit en la normativa
pròpia de l'Ajuntament però sí que hi ha temes que els havíem
d'implementar perquè els treballadors i treballadores
de l'Ajuntament els puguin demanar com per exemple el permís
de paternitat. Per tant el que hem fet és una adaptació de la normativa
estatal a l'àmbit local, algunes ja estaven recollides
i d'altres simplement les has com readaptat.
No ho sap la gent però a vegades quan se't mor un familiar directe
tens uns dies de permisos. Abans hi havia diferències
si la persona que se t'havia mort vivia com molt a la vora
i no hi havia tanta il·lusió a l'enterrament. Ara això s'ha equiparat
graduem que el dol és el mateix, hagis de fer un desplaçament
o no. Per tant hi ha coses que s'han acabat de tancar bé
perquè no hi hagi conflictes ni discordàncies
entre una normativa local i la que ens venia donada per l'Estat
i això és el que va anar a plenari.
També en el ple d'abril es va parlar d'implosió
perquè es va aprovar una nova línia d'ajuts econòmics
per a menors i adolescents amb necessitats educatives espacials.
Unes ajudes que s'assumen a les ja existents
per a les activitats extraescolars.
Des de quina altres àmbits es planteja el PSC
també treballar per la inclusió?
Pensem que hi ha molts dèficits. Ara mateix si tu ets una família
que té alguna criatura o adolescent, és igual,
amb alguna característica de necessitats especials educatives
hi ha cobertures molt bàsiques que la tens dins de l'escola
però quan surts d'escola hi ha moltes coses que no tens cobertes
que són famílies que les seves càrregues econòmiques són molt altes.
Per tant, vam pensar políticament, aquí conjuntament,
PSC i Movem, o en Comú, que havíem de buscar
eines d'acompanyament a les famílies.
Per això es va pensar que les ajudes que tenim a l'arastre escolar
són genèriques. Tu ets un infant que vol fer anglès,
doncs et financio aquesta activitat amb 500 euros a l'any
i la tens coberta. 500 com a màxim.
O fas futbol. Tens 500 garantits que te'ls paga l'Ajuntament
però és diferent quan tens un infant que tens, per exemple, autisme.
Doncs, per exemple, anar a la piscina sense un monitor o un acompanyament
ja no és tan fàcil. Per tant, vam dir hem de dissenyar
un programa paral·lel. Què estem fent en paral·lel?
Formar les entitats. Farem un programa de formació amb l'acompanyament
de la Universitat de Blanquerna perquè els formin a com fer aquesta acollida
amb un infant que, per exemple, té autisme o té TDA
o té una altra tipologia de necessitat.
Per tant, hi ha un acompanyament dins la pròpia entitat que l'acull
i la família també pot tenir una beca per dir que el meu té dificultats
de parlar. Per tant, jo puc assumir certes classes de logopèdia
però n'estic agafant poques perquè no puc pagar-les totes.
Hi ha una part de la logopèdia que te la pagarà l'Ajuntament.
O vull que faci piscina però jo, si no m'ha acompanyat i té un reforç
de suport, no l'apunto.
D'acord, doncs aquest diner l'utilitzarem perquè tu t'acompanyi
des de casa fins a la piscina i durant l'activitat
acompanyant el teu fill. Això és una mica el que volem fer
des de casa i no faci un extraescolar perquè necessita
un extra que no té un infant
que té les seves capacitats, que les desenvolupa amb tranquil·litat
i sense cap complement professional additional.
I per això té com dos complement la beca. Pots finançar aquest monitor
o acompanyament vetllador a l'activitat que fa l'Splay
o pots contractar que necessites un psicòleg
amb més intensitat perquè té ansietat
de la vida diària. Aquest finançament el tens
en una part cobert per l'Ajuntament i això hem de fer
sessions pedagògiques tant amb les entitats com també amb les famílies
per veure ben bé amb una sessió prèvia amb serveis socials
de dir el teu infant quina situació té.
I després quines pos hi ha dins la família. No, no, jo a la piscina
no l'apuntaré mai perquè no m'enfio. Què fem?
Doncs mira, m'agradaria que formés part d'un equip més col·lectiu
que relacionés més. Què hi ha del bàsquet? Doncs anem a intentar
amb quin monitor pot fer una activitat de bàsquet
i això és el que hem de fer de manera molt individualitzada amb cada família
i amb cada infant. Pensant que és un projecte molt bonic
que haurà de modular-se molt, com hem fet amb les beques,
però que tenim una oportunitat i que no és just
que si tens por o que tens angoixes i et quedes a casa perquè
no m'atreveixo a anar sola a fer pintura i tinc 15 anys
i depèn de quina situació emocional
doncs que, bé, que tinguis l'opció de, si més no,
de provar-ho i després ja modularem si sap d'una manera o una altra.
Això formarà part del futur pla, suposo, d'inclusió.
Exacte. És la primera acció que implementem. Ja s'havia demanat
des de l'entitat local que tenim de Sant Josep Clou,
perquè tenen molts infants amb diferents situacions i seria
com una primera implementació d'una de les accions possibles del pla
que se'n poden fer altres, com aquestes hores tranquil·les que fem
a les fires. També han demanat en alguna festa com
o carnaestoltes o reis, què fem amb alguns trams que pugui baixar
el volum de so perquè no t'afecti o no t'estressis tant
per arribar a aquell altaveu tan a prop teu.
Bé, poquet a poquet, perquè no tots els infants són iguals,
no és el mateix una situació o una altra, o hi ha famílies
més determinades que unes altres. No, jo vull normalitzar-ho.
No, no, jo vull protegir-lo. Clar, llavors aquí hi ha com diferents
visions familiars i també en l'etapa que tu estiguis familiarment.
Si ja és adolescent i ja has provat moltes coses i tens molt bagatge,
ho vius d'una manera. Si és molt petitet i encara no coneixes
com reacciona, doncs la teva opció serà una altra.
Anem amb més temes del ple d'abril.
Es va presentar una moció per fomentar la participació
de les entitats i el conjunt del veïnat en els plens municipals.
Una moció que va ser rebutjada perquè
els partits de l'equip de govern vau votar-hi en contra.
Són prou els mecanismes i les vies que té la ciutadania
per participar en la vida política
o en les decisions importants que s'han d'aprendre.
Nosaltres pensem que no cal modificar el rom o modificar
el reglament a dia d'avui per poder fer més iniciatives
de participació política o ciutadana.
Ara mateix l'alcalde, quan ve aquí, rep totes les preguntes obertes
a través de xarxes o l'arreu vosaltres.
Ara en el ple la gent pot venir una hora abans, preguntar el que convingui
i després, si vol, es pot quedar al ple però no s'ha d'esperar
a les 11 h de la nit per fer la pregunta.
Ara obrirem també un canal de correu electrònic, com es va fer
si tu no pots venir, envies la pregunta i fas la pregunta per escrit
i reps la resposta en directe en el moment.
Eines n'hi ha, en podem recollir més.
Però pensem que dia d'avui la pressió que té molt al cap la cubda
modifiquem el reglament i tal, i és tot com molt lent
i pensem que hi ha altres eines més fàcils de poder avançar
cap a aquest camí.
Molt bé, passem ara també a parlar d'altres temes.
El 26 de maig la plataforma cívica Salvem l'avall
convoca una manifestació per aturar la urbanització
que hi ha a la zona de la bona aigua
i també per recuperar la riera.
La plataforma s'està fent cada cop més visible
entre entitats, persones a títol individual
que li donen suport.
El PSC veu viable d'alguna manera parar aquest projecte,
aturar la construcció a l'avall?
Nosaltres no anem a construir res a Collserola, això que quedi clar.
El seu terme límit ja està aprovat per lei des de fa molts anys.
Per tant, hi ha un planejament que es va fer fa 20 anys
que com està previst no ens agrada a ningú,
ni a la plataforma, ni a l'Ajuntament, ni al PSC.
Per tant, aquest planejament que es va dissenyar el 2004 no ens agrada.
Què hem de fer? L'hem de modificar.
Què proposa la plataforma? No fer res.
Aquesta opció per nosaltres no és viable, perquè no fer res
vol dir que quan passem al pont de Campadrosa
hi ha dibuixos i allà darrere podrà construir.
Allà no volem que es construeixi res.
Per tant, si volem que aquell planejament de fa 20 anys
es faci de manera diferent, en podem parlar
i podem dissenyar-lo tal com convingui.
Amb quines idees bases partim? Que pensem que allà
s'ha de fer un parc fluvial i recuperar la Riera,
aquí compartiríem missatge amb la gent de la plataforma,
s'ha de reendreçar aquell espai, perquè allà hi ha espais
per poder reconvertir aquell espai, millorar tota la mobilitat
i allà hi ha uns drets adquirits i unes capacitats de construcció
que hem de reduir. Ara mateix estan previstos 23.000 m2
i els volem reduir al mínim possible que ens permeti la llei
i això està a uns 17.000 m2.
Una part es poden construir allà i una part es poden portar a altres llocs.
Què hem de preservar? Que hi ha uns drets d'habitatge
tan públic com privat que no els volem perdre.
El reduïm al màxim que puguem? Sí.
Els volem traslladar perfecte, però perdre'ls
quan hi ha tanta necessitat d'habitatge a Sant Just
no ho trobem raonable. El projecte encara no està tancat,
encara no l'he portat a plenari, encara està en discussió
entre l'Ajuntament i l'MBB. Hi ha espai de diàleg
i d'entesa que podem tenir obert, això cap problema.
I compartir molta part del camí. Volem un parc
que respecti la biodiversitat, volem rendre's a l'espai,
qualsevol està protegida després del pont de Campadrosa.
Ningú vol reallar, per tant volem que els drets que tenen un llit
i altres propietaris que també n'hi ha de Sant Just petits,
tot es concentri entre el que ara coneixem com les escales o garrofers
i entre el pont de Campadrosa abans de creuar-lo.
En aquell espai hem de poder ubicar com a mínim
una part d'habitatge, una part de parc,
de recuperació de Riera i fer-ho de la manera més sostenible possible.
I en aquest dia ens hi trobarem tothom.
Ara la modalitat zero de no fer res no és viable
per a l'Ajuntament, que s'ha d'afrontar en solitari econòmicament,
que és inviable per a aquesta administració.
Però encara no hi ha res aprovat i el diàleg està obert.
Però jo crec que a vegades no ens escoltem,
nosaltres estem oberts d'escoltar, però a vegades s'ha ofert
com una mirada molt catastrofista.
S'ha magnificat molt aquest projecte, que hi haurà mil veïns,
allà no hi ha mil veïns, per favor, allà no hi caben.
Per tant, jo crec que parlant-ne ens en podem entendre més.
És una mesura de pressió per afavorir un diàleg.
I el diàleg que el farem quan convingui l'alcalde ja està obert.
I la manifestació pot transcorre amb tranquil·litat el diumenge
i reclamar aquest respecte per la cura, pel medi.
Però hi ha elements que ja estan garantits per llei
que els haurem de tirar endavant de la millor manera
que ens permeti la normativa i la llei.
I podrem reduir al mínim allò que s'hagi de fer.
Però el zero del no fer res, la llei ara mateix no ens ho permetria fer
ni ho podríem afrontar com a Ajuntament, ni com a societat.
Perquè l'opció, en lloc de profitar altres habitatges, com han...?
No té res a veure. Allà hi ha uns drets de construcció
que hi ha un mínim que s'ha de fer sí o sí.
Allà hi ha uns 17.000 metres quadrats que sí o sí
s'han de fer aterrar allà en un paper.
Com a mínim, allà han d'estar dibuixats amb el planejament.
És independent de si reformem pisos, si recuperem masies antigues
en altres llocs. És independent. Allà hi ha uns drets de construcció
o drets de poder ubicar uns metres quadrats que s'han de garantir
d'acord amb la normativa d'urbanisme.
Per tant, això no pot desaparèixer. Ho podem minimitzar al màxim possible
que ens permeti la llei perquè allò sigui, li diuen, viablement
sostenible econòmicament. Però el zero no deixar a llarg
cap metre quadrat, nosaltres legalment, jurídicament,
parlant amb molts equips tècnics i amb l'AMB, és inviable.
Per exemple, el Partit Socialista estaria obert
a mantenir un diàleg amb gent de la plataforma.
És que ho hem de fer. Podem no arribar a una entesa del 100%,
però el diàleg l'hem de tenir. I hem fet reunions i ens seguirem parlant
perquè, inclús el dia que anés una proposta inicial a ple,
allò estaria en període d'al·legacions.
Allà es podrien treballar propostes de millora, com hem fet amb el pavelló,
que no els agradarà el 100%. Cap problema.
Hi ha gent que diu que és més igual que digui la llei. Cap problema.
I jo, d'acord amb la norma legal, intentaré arribar
al més màxim a la teva utopia, però hi ha un mínim legal
que l'Ajuntament no se'l podrà saltar mai. I aquí és on ens trobem.
Jo, si fos ciutadana, demanaria la lluna.
Però si algú em diu que només la pots demanar
si tens una escala per arribar, que no hi ha escala real per arribar,
doncs haurem de mirar com ho fem.
I de quina manera ho fem.
I amb quins agents del territori podem parlar perquè legalment
s'assembli al màxim possible.
Però sí que vull deixar clar que el que és el parc està protegit.
Allà no entra ningú. I és en aquestes zones de transició
on hi ha uns drets que en el seu moment fa 20 anys es van fer així.
És una herència que tenim tots perquè en aquell moment així es va aprovar.
Cap de nosaltres no hi era.
Doncs anem a veure com els ubiquem en el territori
amb el mínim impacte possible, amb un tipus d'edificació
que sigui després de mínim impacte residual,
mirem-ho, analitzem-ho.
Tenim tècnics de l'EMB que ja estan treballant.
Que el parc de la bona aigua és fluvial, recuperem la riera,
fem pujar l'aigua, recuperem la fonda de la bona aigua,
doncs genial. Si allà hi ha una part que és lletxa,
que està molt abandonada, el pobre Molí Fariner
té un entorn a la vora molt desengelat, doncs treballem-lo.
Però hi ha el marge per fer-ho
molt condicionat també per una normativa legal.
Hi ha unes premises bàsiques.
Si amb les premises bàsiques anem avançant, doncs fem-ho.
No estem tancats a aquest diàleg des del PSC i mínim.
Escoltarem, seguim les xarxes, seguim els manifestos,
sabem què estan demanant, intentem el que diuen
a veure si alguna idea és transformable
en realitat jurídica i legal.
En això ja estem també.
Seguim amb l'últim tema, passem a parlar de mobilitat
perquè també ets reajudada de mobilitat.
Aquests dies algunes parades d'autobus a Sant Just,
per exemple la del Parador, com si diguéssim direcció a Barcelona,
treballadors conductors conductores
de la línia X30 de l'empresa Moventis,
han deixat unes notes penjades a les marquesines
dels autobusos,
explicant la seva situació d'una mica de precarietat laboral
i excusant-se pel retard que també la ciutadania
ha anat dient que ha tingut
amb les freqüències dels horaris de passada del bus de l'X30.
Ha parlat a l'Ajuntament amb l'empresa o això és qüestió
de l'AMB?
Nosaltres parlem amb l'AMB, l'altre dia vaig parlar amb el seu màxim
responsable sobre aquest tema, que és en Vigas,
que està portant directament aquest tema.
Això és un contracte de moltes línies d'autobus
que ha guanyat aquesta empresa, que és Moventis, que el que fa és
fer un canvi i una subrogació.
Intentar millorar les condicions laborals, però és una negociació
laboral entre l'empresa que assumeix el servei
i l'equip de treballadors i treballadores que tenia.
En què ens trobem ara tots els ajuntaments pels quals passen les línies
que som com una part afectada dins d'aquest conflicte laboral.
Nosaltres no hi podem incidir en el conflicte laboral,
perquè és un tema que està estipulat per llei com han de subrogar,
han de respectar les condicions que tenien aquells treballadors
i, si tu tens un marge de millora com a comitè laboral,
intentis apretar la nova empresa.
I això és una eina més de negociació col·lectiva que estan utilitzant
els treballadors i treballadores per intentar millorar horaris,
cobertures laborals... Per tant, estem al mig.
Ens estan dient que estan en la fase final d'aquesta negociació,
que esperen que molt aviat ja es pugui resoldre,
que no afecta només a línies nostres, sinó a línies del conjunt
de l'àmbit d'actuació d'aquest contracte,
que demanar paciència a una persona que ha d'anar a treballar
i que l'autobús no passa i que et fa una ràbia que et moris,
perquè tu tens pressa, i ho sento molt, però no és el mateix
agafar l'autobús que pagar un taxi, doncs ho la mantem moltíssim.
Però les eines que tenim les tenim delegades en l'àrea metropolitana,
ens estan dient que això està en fase de resolució
i que aquests treballadors han de complir el que ara mateix
estan molt bé que negociïs, però tu tens un contracte ara vigent,
tens unes obligacions d'horaris, de complement de trajectes
i això ho han de fer. I per tant, seguirem apretant,
l'AMB ens assegura que la negociació va avançant,
que costa, però que aviat ho tindrem resolt.
Però demano disculpes a aquelles persones que és veritat
que quan veus que va tard, no passa, no et quadra
l'horari que tens allà, tampoc quadra el que et dona l'AMB
en la seva aplicació i que dius, menjar-hi algú,
doncs que el primer que et vulguis menjar sigui l'Ajuntament
i ho entenc, i ho traslladem. Tenim moltes queixes,
tenim moltes instàncies, van totes derivades a l'àrea
i en som conscients, perquè no s'està queixant només Sant Jú,
s'està queixant Sant Jú, Sant Feliu, Sant Joan, Esplugues,
tots els municipis on passen les línies estem enfadats
amb el que està passant, però no puc dir res més
que excuses i que el dia que vagi bé,
doncs estaré molt contents.
Pitjor Rodalies, tu. Sí, però clar,
no cal arribar a aquest extrem, i així és agafar
30 Rodalies i ja has de sortir 4 hores abans.
No, però si algú,
que ens adueïn confiança, que diuen que estan a la fase final
de negociació i algunes línies estan fent validació
per línies i algunes tenen el check-in de OK,
però depèn com, hi ha algun desajust que ja no saps si és perquè
ha passat perquè havia de passar, com ha passat altres vegades
o hi ha una barreja de... Si està a punt de passar,
si has perdut, si cola que és dins la lluita aquesta que tinc,
doncs mira, tal pressió que faig, i així estem.
Gina, ho deixem en aquest punt, ens tornarem a trobar
al més vinent amb més actualitats a Sant Justenca.
D'acord, moltes gràcies Núria, que vagi molt bé cap de setmana.
Escoltes la Rambla, la vida de Sant Justenca
a través de les zones.