11 i 14 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
Comencem l'entrevista del dia. Avui, en aquest espai, parlarem de neurodiversitat,
concretament de la neurodiversitat a les aules.
Per fer-ho, tenim de convidada la Sant Justenca educadora i editora Pilar Súnico,
a càrrec de l'editorial Ediciones de Fàbula.
L'editorial acaba de publicar el llibre La classe neurodiversa, de l'autor José Ramón Alonso Peña,
que és catedràtica a la Universitat de Salamanca, investigador principal de l'Institut de Neurociències de Castella-Lleó,
a bandat de ser autor de més de 60 altres obres.
Bé, saludem a la nostra convidada amb bon dia, Pilar.
Hola, bon dia, moltes gràcies.
Vinga, comencem a entrar una mica en matèria, perquè el títol del llibre es diu La classe neurodiversa.
De fet, la gent que ens estigui seguint ara mateix també per YouTube, pel canal de YouTube de l'emissora,
pot veure també aquest llibre, l'ha escrit aquesta eminència, no?, en neurodivergència,
però és un llibre que agafa un to de conte, no?, de conte per nens i nenes.
Abans que res, Pilar, què és la neurodiversitat, no?, què es considera això?
A veure, intentaré explicar en què consisteix, però he de dir-vos que potser els termes i la meva explicació no són del tot rigoroses,
perquè els editors el que fem és envoltar-nos d'experts i de gent que en sap molt més que nosaltres
i intentem aprendre sempre al màxim.
Primer de tot, si dic alguna cosa errònia o que pugui mínimament ofendre o ser incorrecta,
demano ja disculpes perquè no soc una eminència jo com poden ser el José Ramon
o no les persones que m'estan ajudant en aquest projecte, d'acord?
Molt bé.
Llavors, la neurodiversitat és un...
Aquí sempre posem al final dels llibres de De Fàbola, posem una doble amb una petita explicació,
per poder acompanyar també els educadors, els pares, els docents, no?
I parteix, aquí ens explica que parteix d'un terme que va proposar la Judy Singer, d'acord?
I es basa en aquesta idea que ara es parla tant, no, de no la discapacitat, sinó les altres capacitats, d'acord?
Llavors, és enfocar a les persones com persones que tenim cervells que funcionen de manera diferent,
no millor ni pitjor, sinó que cada persona té un servei de manera diferent.
Inclús persones que són, que es venen a dir, neurotípiques, no?
Persones, perquè el terme normal també és molt despectiu, d'acord?
Les persones neurotípiques, en el fons, no som tampoc iguales unes a les altres, no?
Llavors, el que defensa és aquesta neurodivergència entre totes les persones.
Molt bé. Clar, i això entenc que s'aplica, no?, en el context d'una aula, d'una escola, no?
Clar. El que fa és posar una aula que podria ser perfectament normal i nens que parlen d'aquest tema de manera oberta, no?
Llavors, al nen que se li donen millor les mates o pitjor escriure o que li costa llegir o que és molt inquiet i li agrada molt l'activitat física, no?
Llavors, va explicar, no?, com moltes vegades una cosa que et costa més, doncs, potser és molt més valuosa arribar-hi fins a un objectiu.
Clar.
O com potser aquesta cosa que et costa més fa que sigui més fàcil focalitzar-te en altres, que se't donen millor.
Llavors, quina va ser una mica la motivació, no?, o el motiu de publicar Ediciones de Fàbula, de publicar la classe neurodiversa, no?
No sé si potser l'editorial està especialitzada en aquest àmbit o... Per què us va motivar publicar el llibre?
Mira, nosaltres fem llibres, sempre intentem fer llibres com socials, d'acord?
Tenim una línia d'infantil il·lustrat, però que ens centrem sobretot en temàtica una mica social.
Llavors, parlem de l'adopció, parlem de l'autisme, parlem, per exemple, l'últim que havíem publicat es diu
o la piruleta ensucrada, un conte sobre la pell, perquè arrel de la Covid ens vam adonar que hi havia una distància física
també entre els nens i els adults cap als nens i els nens envers els adults.
O sigui, hi havia com una distància física que vam decidir fer amb l'Associació Espanyola de Massatge Infantil.
Amb una formadora d'aquesta associació vam decidir fer un llibre per parlar del contacte respectuós.
Clar, intentem juntar com tendències o coses que estiguin passant que ens preocupin
de temàtica social, perquè no farem un llibre sobre instagramers infantils.
O sigui, intentem que siguin temàtiques que puguin abraçar d'alguna manera una realitat
que de vegades es queda com als marges.
fer-ho de manera prestigiosa amb gent que en sap molt i que està molt dins d'aquest món
i posar-la sobre la taula de manera de conte, sobretot perquè no volem que sigui un llibre
que sigui per les famílies amb nens amb autisme.
Volem que sigui un llibre per totes les famílies.
O intenteu que sigui un llibre general, però que parla una temàtica concreta i una mica social.
Per tant, a quin públic va dirigir?
Quin tipus de lectors o lectores creieu que va dirigir la classe neurodiversa?
Mira, jo crec que és un conte per explicar-li a qualsevol nen.
De fet, va néixer, que abans m'has preguntat i t'he respost tangencialment,
va néixer arrel de... jo faig unes petites col·laboracions amb Planeta i les Caixa Fòrums
i allà vaig conèixer el José Ramon, que és neurocientífic i ell fa una ponència
que era divulgatiu per parlar de neurociència, però adreçada al públic general.
Llavors, quan vaig conèixer el José Ramon vaig veure que tenia publicats també contes infantils.
Ostres!
I com que és tan bon divulgador, jo vaig parlar amb ell i li vaig dir
Mira, crec que hi ha una cosa molt bonica que podríem fer, que és fer una cosa més genèrica sobre la neurodiversitat,
perquè està bé fer un llibre sobre autisme, però hi ha nens que tenen discalculia o que tenen dislexia
i estaria bé treballar aquest concepte a nivell d'aula.
Sí.
I ell s'ho va prendre com un repte, el fet de fer aquest llibre?
Perquè, clar, potser ell està més acostumat a fer estudis, potser més acadèmics, no?
Però, clar, això és un llibre, és com un conte per explicar als nens i nenes,
que bé, un adult també se'l pot llegir, lògicament, no?
Però bé, enfocat en aquest públic més general, clar, acabes de dir que sí que va publicar alguns contes,
però no sé si està acostumat.
Clar, era un... és un llibre una mica... ens va costar una mica a tots perquè també és difícil d'il·lustrar un conte així, perquè...
Clar, això és l'altre, eh?
Com fas un conte que al final vols explicar què és la neurodiversitat, no?
I llavors, com fas per fer un conte explicant un concepte que és tan complex, no?
Que sigui per la canalla i que no ho sé, que realment sigui respectuós, correcte, ta, ta, ta.
Llavors és... al principi jo crec que ens va quedar un resultat que era com poc conte.
I el vam haver de...
De donar-hi una altra volta, no?
Sí, sí.
De treballar una miqueta a nivell, a tots els nivells, eh?
Narratiu, d'il·lustració, de tot, perquè es convertís una mica més en un conte.
I ara sí que...
L'altre dia hi ha una mare que s'enjustenca,
que és la que m'ajudaràs, que tinc aquí la seva biografia resumida.
Ah, molt bé, molt bé. Doncs endavant. Pots comunicar-ho, eh?
Vale. La Lorena Blanco Rojas, que és la persona que m'ajudarà
perquè volem fer dinamització sobre el conte aquí a la Biblioteca d'Esvern.
Avui tenim una reunió amb la Paula, que és la coordinadora de l'àrea infantil,
per parlar de...
De com donar-hi també sortida en el llibre aquí a la biblioteca, no?
Clar, sobretot perquè l'idea és que es vegi, es llegeixi i que arribi el missatge, no?
Llavors, com que el José Ramón, malauradament, està a Castilla-León...
Clar, està lluny.
Ell no pot venir, no? Entenc que les presentacions que es facin o...
Estem ara intentant parlar perquè vingui per Sant Jordi.
Ah, molt bé.
I perquè posarem aquí paradeta a Can Ginestat, a l'editorial, i m'agradaria que vingués.
Clar.
A assignar llibres i a veure l'ambient de Sant Jordi i tal.
Però, clar, jo necessitava algú com de batalla del poble que em dongués la mà i que fos un expert.
I la Lorena, Lorena Blancos Rojas, es licenciada en Psicología por la UB, posgrado en Neuropsicología, doctorada en Psiquiatría y Neurociencia.
Guau.
Sí, sí.
És profe de la UOC del Màster de Neuropsicología, directora del TFM de Màster de Neuropsicología,
té experiència en enfermedades neurodegeneratives i en enfermedades vasculares,
experiència en estimulació cognitiva...
Caram.
O sigui, és una neuropsicòloga que t'acompanya també a l'hora de donar la divulgació per abarcar aquesta part més científica,
si se l'explica en algun lloc és la neurodivergència, o així tenir-ho...
Clar. Nosaltres, els editors, la nostra feina és des de l'humilitat de dir que els experts són sempre uns altres,
l'il·lustrador és un artista, l'autor és una persona amb molt de coneixement
i nosaltres el que fem és ajuntar gent molt experta.
Però la que ha de parlar de neurociència és el José Ramón o la Lorena.
Jo puc fer promoció del llibre, puc parlar de per què fem aquest llibre
o puc parlar de coses més tangencials, però els experts són sempre ells.
I la Lorena, com s'ha agafat tot aquest projecte? Entenc que ja s'ha llegit el llibre, el conte, no?
Què li sembla tota la idea? Quina és la seva visió també com a experta de tot aquest projecte?
Mira, jo l'experiència que tinc és que la gent molt gran és molt generosa i la Lorena va agafar aquest projecte
quan li vaig fer la proposta amb molta generositat i es va oferir ajudar-me a muntar uns tallers que estem muntant juntes,
li va explicar el conte al seu fill, va fer com tota la feina de camp, feina teòrica, feina de...
i m'està recolzant molt.
Sí, sí.
I clar, parlant de la il·lustració, perquè abans també Pilar has treta el tema, una qüestió que,
bé, potser per il·lustrar un conte que parla sobre la neurodivergència, a vegades és una mica difícil,
però jo que el tinc aquí al davant, la veritat és que és entreentranyable i realment divertit.
No sé si li volíeu donar aquest punt, no?, també en el conte.
Vull dir, veig tot de... la portada és una classe on hi ha nens i nenes i realment s'hi reflexa,
jo crec que s'hi reflexa aquesta neurodivergència, no?
El tipus d'il·lustració em va costar una mica pensar perquè no volia que fos una cosa com nyonya, no?
Volia que fos, tot i ser un conte infantil i tot, parlar de coses, possibles problemes o casuístiques una mica tal,
complexes, vaig pensar que parlaria amb el Didac, que fa 20 anys que treballo amb ell i que col·laborem amb coses,
perquè el Didac sempre és una persona que és capaç de trobar el to.
Llavors, quan li vaig explicar el projecte, tot i que ja et dic que ens ha sigut especialment complex de fer aquest conte,
quan li vaig presentar el projecte, ell va veure molt clar que el que volia fer era tipus...
Com es diu la sèrie? Futurama.
Sí.
Ell volia fer un tipus...
És que em recorda molt, em recorda molt una mica l'estil, eh?
Així de Futurama, no ho tenia així, ara quan ho has dit dic...
Doncs és que em recorda això, efectivament, sí, sí.
A veure, sense ser el mateix patró de Futurama, però sí que recorda una mica, no?
Sí, de fet, mira, si veus aquí, però sempre la paret que està una mica com espatllada i tot això.
Sí.
O sigui, és com...
A mi li agraden aquestes coses una mica més que en Berras, no?
Sí, sí, sí, sí.
I a les escoles, teniu pensat donar-li alguna mena de sortida?
O, clar, és un llibre que sí, se'l pot llegir tothom, però també perquè se'l puguin fullejar els nens i nenes, no?
Sí.
Voleu donar-li alguna sortida en els centres escolars?
Sí, estem parlant ara mateix amb la tribu.
Val, aquí a Sant Just.
D'aquí de Sant Just, per veure com encarar-ho.
perquè estem preparant, amb la Lorena, que tant m'ajuda, estem preparant una presentació que sigui tant per públic infantil, que és el que farem a la biblioteca d'aquí, que serà un taller per nens, perquè els nens entenguin la neurodivergència, com per adults.
Llavors, amb la tribu hem de decidir quin és el format que ells volen, d'acord?
I l'idea és poder, o sigui, primer parlar amb la tribu, veure què els interessa amb ells i tal, i després, per suposat, o sigui, a nosaltres ens encantaria que les escoles ho fessin servir i tant.
Explica'ns una mica de què va la història, no? Perquè veiem que hi ha una classe, però una mica el fil conductor del llibre.
L'història és un primer dia de classe, de primera de primària, i el que passa a primera de primària en moltes escoles és que venen nens de diferents indrets, i és aquest primer dia, i la mestra rep els nens a la classe, i els nens se n'adonen que són tots diferents.
Llavors, la mestra els hi proposa, d'entrada i en fred, dir-li la classe neurodiversa.
D'acord.
Llavors, és com, hola, i això què és? I per què? I tal.
Llavors, a partir d'aquí, d'aquest primer dia de classe, és intentar, per què la mestra ha proposat aquest nom, i en què consisteix, i com farem tots perquè sigui, no?
És que hi ha tres, és que, com que no soc experta, vaig sempre amb por, amb molta por, no?
Amb molta por i amb molta cura de no utilitzar termes, que potser després dius, ostres, això, si m'escolta algun científic es posa les mans al cap.
Sí.
Bueno, no passa res a tots aquí. Això a vegades amb el periodisme també passa, que no som persones expertes en tots els àmbits, de tot el que hi ha, i per això també ens hem de, a vegades, de recolzar de persones expertes que vinguin a parlar de certs temes.
Però vaja, a grans trets, eh?
Sí. El que es vol treballar és el concepte d'identitat, autovàlua i pertinença.
Vale.
Llavors, tu pots ser tot el divers, tot el divers que vulguis, però al final el que hem de treballar és això, no?
Que al final és estimar-nos tots perquè tot funcioni bé, no?
I ara que has tret el tema de la mestra, no? També és una mestra que ja del primer dia s'adona que tota la classe també és diversa i proposa aquest títol.
És un llibre que també els mestres, les mestres poden fer-se seu?
És a dir, és una realitat, no? Que a vegades, bueno, una dura realitat, no?
Que a les escoles, les classes, les mestres no estan tampoc preparades o tenen les eines suficients i els recursos per poder atendre realment una aula neurodiversa, no?
Doncs, cada cop veiem més aules, doncs, nens, nenes que poden tenir autisme, bueno, amb diferents, no?
Un trastorn del dèficit d'atenció, hiperactivitat, això com...
Jo crec que és una, en aquest sentit, és una bona eina perquè, tot i que no et serveixi per fer un diagnòstic, sí que et serveix per sensibilitzar.
I al final, el que vols quan tens una classe és que sigui un grup cohesionat i que es respectin i que treballin bé.
Llavors, jo crec que com a eina per explicar aquesta identitat, pertenença i autovàlua,
és molt valuosa perquè, al final, és posar un exemple d'una classe que és molt diversa, perquè és un cas com molt extrem, eh?
Sí, sí, ja, clar.
Et posen un extrem molt extrem perquè tu després ho puguis aterrar, no?
Llavors, com a eina perquè els nens vegin coses semblant a les seves, respectin i es cuidin entre ells,
jo crec que és molt vàlid, sobretot perquè jo crec que els infants tenen una mena de por o de rebuig cap a les diferències, de vegades, no?
Sempre volem sentir-nos integrats dins el grup i tendim a apartar aquestes diferències.
I poden arribar a ser, no diré cruels, però de vegades poden haver-hi situacions una mica més difícils, no?, amb els nens.
I jo crec que donar a una mestra una eina de com els nens poden afrontar aquestes diferències, jo ho trobo interessant.
Avui en dia, doncs, bueno, jo crec que costa molt que les escoles estiguin preparades realment també per poder assumir aquestes neurodivergències a les aules.
No sé si la Lorena em fa també alguna mena de ressò o diu alguna cosa al respecte, no?, de...
Bueno, que hi ha molts diagnòstics, que els professors tenen les hores que tenen,
que tampoc no hi ha masses persones vetlladores que els ajudin o que els donin un cop de mà, no?
Els hi falten mans, sí, sí, és una realitat i ja et dic, o sigui, tots tenim, jo tinc tres criatures i tots vivim moltes realitats on et vas creuant aquest problema de la falta, de la manca de mans.
No és un problema de la canalla, sinó un problema de recursos, efectivament.
Pilar, abans d'acabar, ens vols dir alguna altra cosa que ens hagi quedat al tinter per parlar del llibre?
Tens alguna data ja més concreta o com podem saber, no?, també, on es fan aquestes presentacions i demés?
Vale. Sant Jordi, segur que estarem aquí.
Hem demanat també posar una taula, farem uns punts de llibre per la canalla perquè se seguin allà
i he demanat unes cadiretes perquè els nens puguin asseure i pintar els punts del llibre.
Els punts del llibre.
Però ja et dic jo, els contes infantils, m'estimo molt que els protagonistes siguin els infants.
Llavors, jo el que sí que podria fer difusió i això sí que puc compartir-vos dates i tal,
és segur de la biblioteca que farem alguna cosa, algun taller, que serà, ja us avanço que serà molt sensorial.
I després el que acabem de lligar amb la tribu, i tant de bo sigui una d'expansiva,
però inicialment segur que amb la biblioteca i amb la tribu i Sant Jordi es poden trobar.
Home, doncs ja són bons, aquí almenys de Sant Just són bons llocs i bons punts de partida
per fer circular el llibre i que els infants també hi donin un cop d'ull.
Pilar, moltes gràcies.
A vosaltres.
A veure si aconseguim que vingui l'autor.
En aquest cas, per fer alguna mena de ponència, no?,
de parlar sobre el tema de la neurodivergència,
juntament amb la neuropsicòloga, la Lorena.
Seria molt potent.
Tant de bo insistirem.
Molt bé, doncs molta sort amb la difusió del llibre, Pilar.
Moltes gràcies.
Gràcies per haver-nos invitat.
A vosaltres, bon dia.
Bon dia.