Passen 13 minuts a les 11 en punt, esteu escoltant la Rambla, el magasin de matins de Ràdio d'Esvern.
Comencem a la segona hora i ho fem, com sempre, amb l'entrevista del dia.
Avui les nostres convidades són l'actriu i cantant Sant Justenca, Daniela Fumador,
i també l'Anna Badia, les dues membres del grup de coordinació de Pastorets del 2024.
Pastorets, que són una secció més de l'Ateneu de Sant Just,
i que hem de dir que ahir diumenge 1 de desembre a les 5 es van posar a la venda les entrades a la plataforma Entràpolis.
Els obrim els micròfons, les saludem. Hola, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Han acostat més al micro, home. No siguis tímida, no siguis tímida.
La falta de costum.
Sí, la falta de costum.
Clar, bueno, la Daniela ja ha passat més per aquí, per la casa, per tant...
Té més experiència, té més experiència.
Bé, parlem dels Pastorets d'aquest any.
Daniela, tu ets la directora, ets la primera vegada.
Em sembla que t'enfrontes a un repte com aquest,
d'haver de dirigir un grup de persones amateurs en uns Pastorets.
Explica'ns com et va arribar la proposta, com has entomat aquest repte, com ho estàs vivint.
A veure, a mi la proposta, sí, va ser una mica complicat al principi, als inicis,
perquè buscaven un director o una directora, se'n va oferir,
però alhora va haver-hi com una mica d'embolic i al final, suposo que per...
perquè hi havia molta gent que confiava de veure Mare meva,
tots els espectacles de Mare meva van dir, va, anem a confiar una mica amb la Daniela.
i així va començar tot. Jo també va...
Crec que va haver-hi una part de dir, vinga, va, em vull motivar en aquest projecte,
a veure què tal i a veure si ho enfoco des d'un lloc que puguin gaudir,
que al final el teatre forma part d'això, saps? De gaudir.
I bé, està sent un procés molt diferent al que jo estava acostumada a viure en general,
perquè al final penso que quan treballes amb gent que ja està especialitzada en el sector,
és molt més fàcil i tires des d'un altre lloc, però alhora el fer-ho amb gent amateur
també t'enriqueix des d'un altre lloc, et proposen coses que potser no t'esperaries...
Hi ha com una cosa molt més innocent i més d'imaginari, de desconeixença total d'aquest sector,
que mola perquè al final t'arriben coses que dius, uah, ho tiraria per un altre lloc,
però veig que per aquí puc tirar perquè aquesta persona m'ha proposat això i mira, m'agrada, per exemple.
Tu havies dirigit alguna cosa? Perquè sí que t'hem vist molt en la faceta d'actriu, de cantant,
però clar, com a directora, això...
Clar, jo vaig dirigir El despertar de primavera, de la mare meva, amb l'Emma,
i sí que he format part de moltes direccions, del Xipi, per exemple,
la part de cantar i de coreos la vaig dirigir jo,
i altres coses que les han dirigit també altres persones,
però que jo he format també part de la direcció, per exemple.
Molt bé. El guió, parlem del guió dels pastorets.
Suposo que tu abans ja havies vist algun cop l'obra,
però clar, t'arriba el guió a les mans, i com te'l fas teu, no?
Com decideixes tirar, doncs, per aquesta línia, per aquesta altra?
Crec que és molt diferent que dirigeixi una persona jove a una persona molt més gran,
perquè les experiències vitals són molt diferents,
t'actualitzes d'una manera molt diferent,
i al final, també he tingut el temps que he tingut,
m'he hagut d'adaptar molt al que em donaven els actors,
i alhora també el fet de no tenir, per exemple, coral o director musical,
li he hagut de prescindir de moltes coses,
i de dir, vale, com ho adapto a el que està corrent ara, no?
En plan, intel·ligència artificial.
Hi ha cançons que venen de la intel·ligència artificial,
però és una cosa que s'està aportant molt també ara,
i també aprofitarà una mica.
Hi ha molta gent jove aquest any,
i són gent que tenen moltes inquietuds,
que miren molt el TikTok,
que estan en moltes xarxes socials,
doncs això s'ha d'aprofitar també i enfocar-ho des d'aquí,
perquè tenen necessitats molt diferents.
a les de l'any passat, o a les de l'altre, i a l'altre, saps?
Clar.
Llavors, és també que ells puguin expressar-se des d'on coneixen,
i des d'on saben, i des d'on els agrada.
Llavors, crec que el que he fet és adaptar-ho a com ho viuen ells i elles,
i dir-los, vale, però si això no ho diries així,
digue-ho com ho diries, ara mateix.
Evidentment, respectant la llengua i tot això,
però com amb uns límits,
però sí que és veritat que és molt més de dir,
fes-ho com ho faries tu.
L'obra és la de sempre,
és a dir, està basada en l'obra original de Pep Albanell,
l'obra que es titula és teu.
Hi ha novetats en el guió?
Hi ha sorpreses?
Que ens puguis avançar?
O més o menys has seguit tot una mica,
doncs, bueno, com la línia habitual?
No et sabria dir si...
A veure, el guió ha canviat.
Ha canviat.
Tu també pots dir, eh, Anna?
Sí, sí, però estava respectant el torn de paraula que fem.
Ja, val, val, val.
Ja, les digues.
Que si no començo a trepitjar, no, no val.
No, el que s'ha de dir és que l'any passat hi va haver un...
Hi havia un guió i aquest any s'ha refet, diguéssim, que s'ha canviat.
Ja està, no anirem més enllà.
S'ha fet de nou perquè hi havia un segon acte que, diguéssim, que s'havia de refer
i llavors ha canviat tot una mica.
Hi ha el context, segueixen el mateix, però les accions o el que es diu,
doncs sempre, ja ho sabeu, que sempre va canviant
i s'adapta una mica als temps que corren i a les coses que passen, a l'actualitat,
de Sant Just...
Sí, sí, s'ha adaptat.
Però sí que hi ha hagut una mica el guió s'ha hagut de refer, això sí.
Sí, és a dir, una mica el nucli central de l'obra hi és,
és a dir, mencionaran els personatges, no?
Hi ha els cròtal, hi ha el Josep que es troba a la Mariam,
allà pel bosc mig perint, que l'ha d'ajudar,
hi ha uns personatges que l'ajuden o que no,
vull dir, una mica l'eix, per dir-ho així, hi és,
però el que passa al voltant és el que ha anat una mica canviant.
Sí, ha anat canviant.
Exacte.
Però bé, vull des d'aquí donar les gràcies als que han escrit el guió.
Sí, a l'equip de guió.
Sí, perquè ens vam trobar amb un buit una mica i, bueno,
se'ls agraeix des d'aquí, no?
Clar.
Que han fet molt bona feina.
Vaja, a mi el trobo divertit i s'han ajustat cosetes, com sempre,
perquè tot depèn també una mica de direcció,
a veure cap on vol tirar i tal, però bé, molt bé,
a mi m'està agradant, la veritat, està bé, està guai.
Anna, parla'ns una mica de...
Sabem que tu t'has encarregat, sobretot, de la part més de l'escenografia.
Escenografia.
Parla'ns una mica de com serà l'escenografia d'aquest any,
el que ens puguis avançar.
Val, avançar, avançar, no avançaré gaire cosa.
Val.
Perquè si no, parla de tota la gràcia.
Clar, no sé si la gent s'ho ha de trobar el dia de l'obra.
Sí, exacte.
A veure, jo aquest any vaig agafar el tema de l'escenografia
perquè tinc disposo de més temps, de moment, val?
I és una cosa que m'agrada perquè jo vinc del món de l'art,
del disseny, i, bueno, tot això m'agrada,
sempre m'ha agradat molt,
i era un repte que feia temps que volia fer,
i vaig dir, vinga, va, posa endavant, no?
I hi haurà, en canvi, si és més creatiu,
hi ha més inputs, no sé,
l'escenografia està molt pensada
pel que s'està fent en aquell moment en les escenes,
diguéssim, i ajuda una mica a conduir, no?
A l'obra.
Fa una mica de conductor,
perquè, de fet, l'escenografia també ha de fer una mica de conductor.
I aquesta és la idea, és molt senzill,
però crec que és visualment efectiu,
i bé, doncs mira, per fer un canvi.
A mi m'agrada molt crear coses diferents,
i vaig pensar, ara és la meva.
Bé, vaig fer uns dibuixos,
vaig fer, ho vaig treballar tot sobre,
vaig fer uns projectes,
i ho vaig ensenyar,
me'ls va encantar, van dir endavant,
doncs vinga, això ha sigut així.
Daniela, com estan sent els assajos?
La gent veus que s'implica,
falta una mica d'apretar,
que s'acabin de posar les piles als actors i actrius?
La gent ve molt motivada,
molt motivada.
El que passa que, com sempre,
i això no només passa amb amateur,
passa a tot arreu,
és que el guió s'aprèn
les tuves últimes setmanes.
o sigui, és una cosa que ja pots anar dient,
que, clar, evidentment,
la gent té moltes coses a la setmana,
i tenen vida a part de pastorets,
però, bueno,
hi ha gent que se sap molt.
Des del primer dia, ja, no?
Exacte, sobretot els petits,
que s'ho saben tot dels altres.
Ja, m'hostia, sí.
Però bé, els assajos estan sent com molt energètics,
la gent està molt motivada, també.
és això de que veus que tiren,
perquè els motiva i els agrada el que estan fent.
I, com que al final,
també he adaptat molt l'obra.
Per exemple, hi ha tres adolescents,
doncs aquestes noies estan supermotivades,
perquè estan juntes,
es retroalimenten,
i estan tot el dia passant-se informació
i coses per poder-ho fer.
I això és guai,
perquè al final dius, jo,
tira, on venen el picròtal,
em veen propostes de
ai, que han fet això, he fet no sé què,
i al final tothom porta moltes propostes
i això és xulo.
I els assajos van bé, van bé.
A vegades sí que dic,
jo, necessitaria molt més temps
tal que tinc.
La gent potser es pensa que
s'assaja cada dia,
tres hores,
no, s'assaja dos dies a la setmana,
una hora i mitja,
però d'aquesta hora i mitja
acaba sent-ho d'una hora, o sigui...
I que potser tu et prepares,
jo, per exemple,
em preparo coses d'imaginària,
de no sé què, no sé quantos,
i arribes al assaig i dius,
no ha de tirar per aquí,
i llavors,
en el moment,
dius, vale, no,
ho he d'adaptar,
no sé què,
ara he de fer no sé quantos,
que per sort,
jo vaig molt ràpida amb això,
però que també hi ha
molta feina com fora,
dins,
i que al final
tothom hi ha de posar
la seva part,
perquè no és només la meva feina,
ni només la seva,
sinó que és,
va junta.
Has comentat el tema
de la música,
els pastorets sempre,
bueno,
de moment,
els que hem vist fins ara
aquí a Sant Just,
sempre hi havia
una banda en directe
amb un director,
no?,
que, bueno,
que dirigia
aquests instruments,
també hi havia
algunes cançons,
hi ha alguna novetat,
no?
No hi ha
coral,
perquè el director
s'ha jubilat,
jubilat en modo coral,
s'ha jubilat,
no hi ha coral,
i pel temps que teníem,
per quan va arribar el guió,
per mi era inviable
estar dirigint una coral
més dirigir el passeig,
és inviable,
o sigui,
necessitaria molt més temps.
Llavors,
el que he fet
és adaptar-ho tot,
canviar una mica,
de dir,
vale,
tot canvia,
s'actualitza,
sí que hi ha cançons,
n'hi ha que es recuperen,
però també hi ha molt
cançona d'elenca
típica del Super 3,
que estem tots i totes
acostumades,
hi ha molta cançó de fons,
es canten coses,
però més cap al final,
i anem variant,
hi ha sorpreses també,
hi ha coses molt adaptades
a coses de TikTok
i coses d'aquestes.
Molt bé.
A veure,
jo penso també,
afegint informació,
que hi ha hagut un,
clar,
hi ha gent que ha marxat aquest any,
que ho han deixat,
no?
Llavors,
hi ha un buit
que s'ha hagut de,
s'ha d'omplir,
llavors,
ens hem d'adaptar al que tenim.
Aquest any
no hi ha música coral,
no hi ha músics en directe,
però això no vol dir que no,
que no hi hagi música,
que no hi hagi música,
o que no funcioni igual,
o que no sigui viable.
Simplement que és diferent.
És diferent,
o sigui,
és diferent.
I llavors,
l'any que ve,
si l'any que ve
resulta que apareix
un director de música
animat
i amb ganes de fer coses
i hi ha una coral predisposada
i tota la pesca,
doncs,
potser es tornarà a fer.
Això,
jo penso que
hem de ser una mica
elàstics
i ens hem d'anar adaptant
al que tenim
en aquell moment.
Vull dir,
no hi ha guió,
l'has de refer,
doncs,
refem-lo.
Que s'han de canviar coses,
doncs,
es canvien.
Que hi ha un problema
amb l'escenografia,
mirem de resoldre
aquest problema.
Que no s'arriba,
doncs,
busquem una altra solució.
Vull dir,
hem de ser
hem de ser resolutius
en aquest aspecte.
Sí,
eficaços,
una mica eficients,
no?
Vull dir...
I et trobes amb el que et trobes
i aquest any hi ha hagut
molts canvis
i de cop i volta
i és com un impàs,
és un any com d'impàs.
Totalment.
Ja trobarem,
ja anirem trobant les coses,
no?
Però no passa res,
és diferent,
ja està.
Sí,
o sigui,
és una mica el primer any
d'uns pastorets
potser una mica diferents.
No,
i penso,
és una cosa,
una percepció meva,
que està molt bé
hi ha d'haver també
una mica
un canvi generacional,
hi ha d'haver
que entri gent diferent,
amb punts de vista diferents
i que es vagin adaptant les coses
i el fet que la directora
sigui una noia jove
no implica que
hagi d'anar malament.
A veure,
la Daniela és una,
com a actriu,
és molt professional
i allà la feina
és molt professional,
però és jove,
sí, clar,
però la gent jove
també té
les seves coses,
els seus valors a portar
i penso que
hem d'aprendre
a anar
deixant pas
els que venen
del darrere,
no?
I això és molt important.
I els que
portem més anys,
jo no em porto gaire,
però hi ha gent
molt veterana,
doncs
estan allà
per
sempre estar allà,
per recordar
ell, això,
ell, allò,
l'escolteu,
s'ha de fer d'aquesta manera,
ho mirem de canviar,
sempre donen
força
i t'ajuden
i a seguir
i estan allà
sempre,
vull dir que
tenen la seva funció,
tots tenim la nostra funció.
Clar, clar,
recordem que a més
el grup de pastorets,
excepte la part més
de direcció
més professional,
no?
Tot és un grup
voluntari,
total.
És com
que funciona,
no?
Perquè
diferents persones,
perquè tu t'encarregues
de la sanografia,
perquè hi ha una altra persona
que porta el vestuari,
una altra que s'encarrega
de fer les convocatòries,
una altra que repassa
el text...
I tots
són voluntaris,
vull dir que això està obert
a tot el poble,
està obert a tota la gent del poble
que vulgui participar,
a tota la gent del poble
que vulgui participar,
perquè és una
és una obra de Nadal
que es fa
amb gent del poble
per la gent del poble.
Llavors,
entitats,
corals,
músics,
no sé,
guai,
si tinguéssim molt,
molt temps,
doncs seria,
potser faríem uns pastorets
collonuts.
Clar,
si estiguéssim des del mes de març,
ja,
exacte,
amb els pastorets,
potser tindríem,
bueno,
aquí,
de tot,
de tot.
Bueno,
hem parlat que el temps
és un dels reptes,
no?
Total,
si em trobo és.
I que,
Daniela,
el fet que tinguis
també tants actors
i actrius amateurs
també tan joves,
sobretot,
hi ha més adolescents
i nens i nenes
que potser no personatges adults,
això a tu també t'ha dificultat
una mica a l'hora
de repartir els personatges?
Com ha estat això?
Perquè, clar,
tampoc no,
vull dir,
els de guió fan el guió
tenint en compte uns personatges,
però després la realitat
és la que és,
no?
Tu tens...
Va ser una mica mal de cap
al principi.
Jo estava amb la Cristina
Rubio,
m'estàvem organitzant,
tant sí que dic,
és que no em quadra,
o sigui,
hi ha un punt
que no em quadra.
Dic,
vale,
sí,
hi ha personatges
que els tinc claríssims
perquè al final,
a veure,
tot s'ha de dir,
el personatge de la Mariam
és el més difícil
de si a una persona
li encanta el teatre,
és el més difícil
d'encabir,
perquè parla menys,
apareix d'una manera
que no és tan teatral,
llavors,
clar,
al final vaig dir,
primer vaig aprioritjar
la gent que vol fer
i vol parlar
i vol fer moltes coses
i així ho tinc tancat
i ja després m'encarregaré
d'altres personatges
que potser
hi ha coses
que no t'esperes
i jo què sé,
o dobles,
saps,
que una persona
dobli personatge
o això.
Llavors,
va ser complicat
perquè vam haver d'adaptar
moltes coses
hagut d'afegir
text
perquè no,
hi havia gent
que no m'encaixava
a nivell d'edats,
sobretot.
Clar.
Però això,
o sigui,
ara ja tenim tot el cas
complet
des de fa.
Hem trobat una Maria
i,
bé,
per sort.
Clar,
però sí que ha sigut
difícil
des del principi
de dir,
uau,
com encaixo tot això
quan tinc gent
tan jove
que hi ha personatges
que no encaixen,
no poden fer
perquè parlen
d'unes coses
que no en saben
realment.
Clar,
clar.
És que ja,
simplement per moment
vital ja,
vull dir,
no li pots demanar
a un nen
que faci potser
un personatge
que representa
que és adult,
no?
Exacte.
El tema
del vestuari
també hi ha
una part
d'aquest grup
de coordinació
que se n'encarrega,
de la música
també t'encarregues
tu amb diferents
propostes
que potser
van arribant
dels mateixos
actors i actrius
i parlem
d'alguna altra
novetat
i és que hi ha
el repte
d'omplir la sala
un dia més.
Sí,
és veritat.
Que clar,
això,
l'any passat
van ser quatre funcions,
l'Anna fa
cara d'estranyada
i Anna,
reina meva.
No,
ara està pensant
en una altra obra,
en una altra cosa.
Ah,
sí,
actuem un dia més?
Què?
Sí,
sí,
l'any passat
van ser quatre funcions,
aquest any
seran cinc
i...
Ens ve perfecte,
les dates
estan superben col·locades,
les estrelles
estan molt ben col·locades.
Sí.
No,
és el...
És que,
a veure,
jo com a actriu amateur
que soc,
que fa molts anys
que vaig començar
a fer teatre,
sí,
és el que t'agrada,
una funció més,
o sigui,
anem a dir-ho,
clar,
jo vull fer una funció més,
perquè dius,
és que sempre em quedo curta,
no?,
i ens passa a tots una mica.
Clar.
És,
el teatre amateur
el vius molt,
és molt efímer,
no?
Sí,
no és com el professional
que vas allà
i,
clar,
pagues una pasta
per veure la senyora
que treballa allà,
però la amateur,
doncs,
bueno,
és tot molt
per amor a l'arte,
no?
Clar,
i t'agrada
que hi hagi més funcions
i això és guai.
I el guai
de les tantes funcions
és que al final,
clar,
tu comences d'una manera
i acabes d'una altra.
Sí.
Llavors,
al final,
sí que és veritat
que em preocupa una mica
els nens petits
que potser sí que es cansen més,
tot i que són súper energètics.
Són els que més ho viuen.
O sigui,
tenim uns nens aquest any
que,
vamos,
donen mil voltes d'energia.
Sí,
molt bé,
molt bé.
Però sí que crec que,
és important
que hi hagi dies
i que molta gent
es vagi acostumant
a que cinc dies
puguis gaudir-los
i puguis evolucionar-los
i al final
hi arriba un punt
que ho tens
i et deixes anar.
I també donar oportunitat
a tot el poble
perquè potser
hi ha gent
que se'n va
tants dies
i no té temps
i llavors pot aprofitar
per un dia més.
Hi ha poblacions
que ho fan més, eh?
Sí.
Esplugues crec que
espluguen bastant.
Sí, sí, esplugues.
Sí, també vull dir que...
Sí, inclús també des de...
comencen també abans
i van fent aquí una tanda de...
Sí, està bé.
Vull dir que crec que està bé
està bé, està bé
i ha disfrutat de tot.
Haver-ho allargat
i que al final
és molta feina
per poc temps.
Clar, sí, sí.
I ja està bé
que ho agaudeixin
i ho puguin explicar
tot l'hivern d'estiu.
Clar, exactament.
Sí, sí.
És veritat, Daniela,
això de la maladicció
del segon dia?
Que el primer dia
vas amb nervis
i ho dones tot
i que el segon dia
et relaxes
i surt fatal
la segona funció?
Això és cert?
També passa amb el...
Hi ha tendència
perquè, clar,
el primer dia
és super eufòric
i llavors acabes
i dius
uau, ho he petat!
Toa, ja no,
hi ha res que...
Ja està, eh?
I el segon dia
et relaxes,
vas més cansat,
estàs més arrepenjat,
no sé què...
I falta energia.
Sí, jo crec que al final
és tot falta d'energia.
Llavors sempre
el que es fa
és un passej general
perquè et posis les piles
i perquè puguis
fer-ho malament allà
i llavors després
ho fas davant del públic
i et puja.
Però sempre és superimportant
fer dos passes
perquè si no
vas confiat
del dia abans.
Vale.
Però és una cosa de...
No només el segon dia...
Saps què passa?
Com que el segon dia
t'has arrepenjat,
el tercer dia
puges l'energia.
Clar, i baix així muntanyat.
Exacte,
i llavors no,
és com anar fent,
anar fent, anar fent
i no baixar.
Jo li comentava a ella,
perdó,
que és molt difícil
ser actor o actriu, eh?
Molt difícil, eh?
O sigui,
jo recordo l'any passat
que el director que teníem
era molt energètic
i demanava molta energia
als actors, no?
I recordo que em deia
Anna, sempre m'has de fer
el mateix personatge.
Igual, no me'l canviïs.
Ara no em facis un vot
cap a l'esquerra
i demà me'l facis cap a la dreta.
Sempre el vull cap a l'esquerra, no?
O sigui,
i això et fa pensar
que estàs representant
un paper
i sempre has de fer
el mateix paper.
Sempre ets
la senyora Crotel
o sempre ets
l'avi Crotel
o sempre ets
l'angelet
o qui sé.
Correcte.
No pots inventar-te
el personatge
quan estàs allà
perquè et ve ara
la inspiració divina
i se t'acuti
una tonteria
o alguna barra vessada.
Sempre has de fer
el personatge igual
i és molt esgotador.
O sigui,
a nivell de...
físicament és molt esgotador,
però a nivell mental
és molt esgotador.
és important
el treball que fem
els altres a l'escenari.
Vinga,
recordem per acabar
ja que hem de tancar
l'entrevista
a la gent,
a l'audiència
que té les entrades
a la plataforma
Entràpolis,
Entràpolis.com
al cercador.
Poseu Sant Just,
Pastorets Sant Just
i allà trobareu
les diferents funcions,
les cinc funcions
que es fan.
Ens voleu recordar els dies?
Us en recordeu?
El 20,
21,
22,
23,
21,
no,
23 no.
26,
20,
21,
22,
23 i 26
de desembre.
Exacte.
Normalment seran
dos quarts de vuit
a les 19.30,
menys un dia,
menys la del diumenge,
que serà
a les 6 de la tarda.
I el preu de les entrades
és de 10 euros
o de 13,
en funció de si
és soci o no
de la Taneu.
Molt bé,
doncs,
acabar d'apretar
amb aquests pastorets,
que vagi tot molt bé,
l'empenta final,
final total.
Sí, sí,
quan hi ha més feina,
sens dubte.
Però bé,
animem a tot,
ja està nerviosa l'Anna,
animem a tota la gent
de Sant Just
a donar una oportunitat
a aquests pastorets,
nous pastorets
entre cometes,
no són nous,
però bueno,
són diferents.
Diferents.
Exacte.
Gràcies,
Anna,
Daniela,
que acabeu de passar
bon dilluns
i bona setmana.
A tu.
Vinga,
que vagi bé.
Adéu.
A l'escoltes ràdio d'Esperm,
sintonitzes ràdio d'Esperm,
la ràdio de Sant Just,
l'hora també per tu.