This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern al programa de matins La Rambla
i començarem el dia especial, que demà, dia 21, és el dia mundial de la poesia,
però aquí a Ràdio d'Esvern ens hem avançat una miqueta
i des d'ahir a la tarda, que ja ho estem celebrant, llegint alguns poemes,
avui seguim també celebrant aquest dia
i ho fem acompanyats i acompanyades del Servei Local de Català.
Una promoció i comencem!
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
El 21 de març és el dia mundial de la poesia.
Una oportunitat única per gaudir de la poesia
i fer difusió dels nostres poetes i la seva obra.
Tant a dins com a fora de les nostres fronteres.
Amb centenars d'actes i iniciatives,
presencials i virtuals.
El 21 de març dibuixem mons amb paraules.
Vinga, saludem ja a l'alumnat del Servei Local de Català
que avui ens porta un poema que llegiran en diferents idiomes.
Tenim ja la responsable del servei, la Marta Mossac,
aquí a Ràdio d'Esvern.
Marta, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Estàs aquí molt ben acompanyada.
De fet, tens alumnes del Servei Local de Català
que han vingut avui aquí a la ràdio a celebrar el Dia Mundial,
que és demà, però ja ho hem dit que ens hem avançat.
I què fareu? Què ens llegireu?
Doncs llegirem el llibre del Josep Maria...
Ai, el llibre, la poesia del Josep Maria Llumpar,
El Desamor,
que realment sembla que sigui trist,
però és una cosa molt bonica,
perquè el que en definitiva diu
és que la memòria és una eina d'estimar.
I l'amor sempre el tens mentre tinguis un record al cap.
I quan va marxant, doncs, va perdent l'amor,
perquè tot és dins del nostre cap.
I llavors han vingut els nostres alumnes
que tenim una sort a les classes de tenir gent de tot arreu,
gent fantàstica i que s'animen a tot una mica
amb pesos per culpa meva, però...
Els has hagut d'estirar amb una corda, no?,
perquè hi vinguessin fins aquí.
No gaire, eh? No gaire, però jo ho agraeixo moltíssim,
això que ho sàpiguen de veritat.
El poema escollit és desamor, dius, Marta,
i cada any s'escoll un poeta diferent, no?
Això qui ho escoll?
A l'Institut d'Estudis Catalans?
Sí, sí, sí, ho decideixen ells
i llavors treuen un poema
i els tradueix en diferents idiomes.
Llavors, dels idiomes que hi havia,
hem intentat escollir gent que podia llegir-los,
però hi ha una persona
que no tenia la traducció i l'ha fet a ella.
Oh, molt bé.
Sí, que està traduït, que és la Nora,
que l'ha traduït a l'hongarès.
Oh, que fort, molt bé.
Sí, i a més ho ha arrodonit,
que segurament estarà molt bé,
no ho entenem tots,
però diguéssim que ha fet la traducció ella mateixa.
Tenim l'exclusiva del poema del desamor a Mongarès,
què més volem.
Exacte.
O sigui, és que, veus, tenim primícies per tot aquí.
Sí.
Molt bé, doncs, Marta, si et sembla,
comencem amb aquesta lectura del poema desamor.
Alumnes ens hauran de dir ni que sigui el seu nom, no?
Sí.
També d'on venen i amb quin idioma ens enllegiran.
No sé si vols començar tu en català o...
Sí, llegeixo jo primer en català, més o menys,
i després, doncs, cadascú va dient qui és el seu nom
i tu vas preguntant com vulguis.
El desamor
Com si de cop abolissin el fonoll de l'estiu,
la raconada que cobeixen ones agitadíssimes,
com si de cop prohibissin l'ossa menor,
les taronges,
el seu cos nuen al capvespre de sotzenes,
com si sense avisar els coloms, morts,
enllotessin tot el gris de l'alba,
com si les campanes es neguessin a repicar,
com si la barca ja no volgués sortir mai més
de la nit de la cala,
com si la torre de Pisa
s'ensorràs finalment un capaltar de flautes,
com si les llàgrimes ja no poguessin emmalar-te l'esguar,
com si definitivament et morissis,
en el cap de cantó de la memòria.
Molt bé.
Poema del desamor de Josep Maria Llompart, en català,
i ara que ens ho llegeixin la primera que vulgui.
De fet, en castellà havíem comentat, si vols.
És l'Anna.
Anna, quant temps fa que estàs aquí aprenent català?
Six months?
Six months.
Six months.
Six months.
Six months.
Molt bé. I d'on vens tu, Anna?
Mèxic.
Mèxic. Molt bé. Doncs escoltem el poema en castellà, Anna.
Sí.
Desamor.
Com si de golpe abolieran el hinojo estival,
el recuerdo que guardan olas agitadísimas.
Com si de golpe prohibieran la osa menor,
las naranjas, su cuerpo desnudo en el atardecer de azucenas.
Com si las palomas muertas mancillaran sin avisar el gris del alba.
Com si las campanas se negaran a repicar.
Com si la barca no quisiera salir más de la endocturnidad de la cala.
Com si la torre de Pisa zozobrara al fin en un ocaso de flautas.
Com si las lágrimas no pudieran ya enmelarte la mirada.
Com si definitivamente murieras en el canto de la memoria.
Molt bé. Molt bé, Anna.
Gràcies.
Vinga, amb quins més idiomes...
Ara tenim la Nora, amb hongarès.
Amb hongarès.
Hola, sóc la Nora.
Hola, Nora.
Tu quant temps fa que estàs aquí aprenent català?
Aprendre català sis mesos.
Sis mesos.
I entenc que vens d'Hongria?
Sí, sí.
I ella no parla castellà.
Ha vingut directament a aprendre català.
Uau, molt bé.
O sigui, això té bastant de mèrit, no?
I tant.
Perquè normalment, bueno, la gent acostuma a passar pel castellà primer, després pel català o a la vegada, però no pas d'un a l'altre.
Sí, sí.
Però així va millor perquè segur que el castellà l'aprendrà.
Clar, no, no.
I llavors el català, el parlarà super bé.
Molt bé.
Doncs, andavánam al poema?
Sí.
Sí.
Szívfájdalom.
Molt bé.
traduït directament, suposo que haurà agafat el de l'anglès o d'algun idioma que...
No ho sé.
De quin l'ha traduït, si d'anglès a hongarès o de català a hongarès.
Sí?
No ho sé, no ho sabem.
Bé.
Jo el vaig donar al català.
Llavors, suposo que segurament serà així.
Clar, molt bé.
Doncs, Déu-n'hi-do, també, eh?
Vinga, seguim amb una altra.
La Mel.
Amb la Mel.
Mel, tu quan fa que estàs aprenent català?
Seis mesos.
Seis mesos, també, eh?
O sigui que tots, Marta, entenc que hauran començat des del setembre.
Sí, sí, sí.
Uau, quin mèrit.
Molt bé.
I Mel, tu d'on vens?
D'Algeria.
D'Algeria.
Molt bé.
I ens llegiràs el poema en...?
Arabe.
Arabe.
Arabe.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs t'escoltem, Mel.
Jorhul Fuaadi
Cama لو أنهم فجأة ألغوا
شمر السيف الركنة
الذي تلجى إليه الأمواج العاتية
كما لو أنهم فجأة حذروا بنات ناش حبات البرتقال
جسدها العاري في غروب الشمس من السوسن الأبيض
كما لو أن الحمام الميت
دون سابق إنذار
لطخ كل لون الفجر الرمادي
كما لو أن الأجراس رفضت أن تدوق
كما لو أن القاربة
لم يعد يرغب من الخروج أبداً من ليل الخليج الصغير
كما لو أن برج بيزا
انهار آخراً نحو مساء المزامير
كما لو أن الدموع لم تعد تقدر على تحليت
كما لو أن الأجراس رفضت أن تحليت
كما لو أن الأجراس رفضت أن الأجراس رفضت أن تحليت
كما لو أن الأجراس رفضت أن الأجراس رفضت أن تحليت
كما لو أن الأجراس رفضت أن تحليت
كما لو أن الأجراس رفضت أن تحليت
Kern'ان الأجراس رفضت أن ألأسي � strengths
كما لو أن encanta
من عمي
كما لو أن الأجراس رفضت أن أحيان
يول willkommen
6 mesos també.
Tots porten molt poquet, llavors, no?
6 mesos.
Molt bé.
Verònica, fa 6 mesos que estàs aprenent català.
En quin idioma ens et llegiràs?
Parlo castellà també.
Ah, vale.
Però llegirà amb mandarin, amb xinès.
Molt bé.
Doncs escoltem.
Est, est, est, est, ai.
彷彿忽然之间中止的夏日小回乡的气息,那处往昔的角落曾贪婪地涌荡着,一发不可受的潮水。
彷彿忽然之间,天上的小熊座变成了禁忌,还有橙子和那具在百合花一般的黄昏中赤裸的身体。
彷彿仿佛没有任何预兆,死去的歌群为黎明的昏晕,蒙上了一层黑影。
彷彿终身从此消逆,不愿再想起,彷彿船只不愿再从海湾的凉叶驶离。
彷彿比萨斜塔终究伴着黄昏的长笛,恍然而清,彷彿泪水再也无法让你的眼眶柔湿。
彿仿佛最后的最后,你在回忆的这周图,凉灵。
Uau, increïble, eh? Jo crec que dels anys que porto aquí a l'emissora, mai havíem fet el poema que era d'aquell any, mai l'havíem escoltat amb mandarí, sí que l'havíem escoltat amb altres idiomes,
o sigui, de tots, amb àrab, n'havíem llegit algun, amb un grès crec que tampoc, eh?
No.
Però, o sigui, que estem tenint moltes novetats, Marta.
I tant, i tant.
Molt bé, doncs gràcies, Verònica.
Sí. I al darrer tenim el Carim, que és en francès, però ell s'explica.
Hola, bon dia.
Ell parla molt bé.
Hola, Carim, tu quant fa que estàs estudiant català?
Sis mesos també, sí.
Sis mesos?
Com la resta d'estudiants.
I sabies parlar castellà abans?
Sí, sí. La meva dona és d'aquí, de Barcelona, i parlo castellà a casa.
Molt bé. Doncs vinga, Carim, ja ens ha avançat la Marta, que ens en llegiràs en francès.
Sí.
T'escoltem, doncs.
Desamor.
Com si soudan on avait abolit le fenouil de l'été, la niche convoitée par des vagues turbulentes.
Com si soudan on avait interdit la petit urs, les oranges, son corps nu dans le crepuscule de l'Is blanc.
Com si, sans prévenir, les pigeons morts avaient emboué le gris de l'aube.
Com si les cloches refusaient de sonner.
Com si la barque ne voulait plus quitter la nuit de la crique.
Com si la tour de Pise avait fini par tomber un soir de flûte.
Com si les larmes ne pouvaient plus emmieler ton regard.
Com si, définitivement, tu mourrais au coin de la mémoire.
Eh, molt bé, eh, això?
És com l'art de Sant Martí, però en idioma.
Esclar, vull dir, un mateix poema que l'hem llegit en diferents idiomes amb l'alumnat del Servei Local de Català,
que sempre ens porten aquesta petita activitat, que sempre també dona el tret de sortir de la primavera literària
i per celebrar aquí també a la ràdio una mica el Dia Mundial de la Poesia.
Ara marxeu, no, Marta, cap a Can Ginestar, a la biblioteca, i què hi fareu allà?
També tornarem a llegir aquests poemes, alguns amb la mateixa persona i altres no,
i llegiran altres poemes també d'autors catalans.
En català?
En català, també en anglès.
En altres llengües.
I em sembla que també en...
amb ara, un altre, però diferent.
Ah, molt bé.
Doncs que us vagi molt bé, Anna, Nora, Mel, Verònica i Karim, a Can Ginestar,
i gràcies per haver vingut i haver-nos llegit aquests poemes.
Ha estat un plaer escoltar-vos.
Gràcies.
I endavant amb el català.
Adéu.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.