Fins demà!
Repassarem algunes decisions preses abans de Nadal, al ple municipal de desembre, i també veurem com ens afecten ara, a mitjans de gener. Parlarem dels principals temes que marquen aquest inici d'any, aquest inici del 2026 al municipi, des de la mirada, en aquest cas, d'en Just Fossalba, portaveu, com dèiem, d'en Comú Podem. Just, bon dia i gràcies per ser amb nosaltres. Bon dia i gràcies també a vosaltres.
Comencem, com sempre, posant una mica de context. Abans de Nadal es va celebrar el ple municipal de desembre, l'últim de l'any, amb decisions importants i també amb alguns canvis en la composició del consistori que marquen l'inici polític d'aquest 2026. Just des del punt de vista del vostre partit, com valores aquell ple del mes de desembre i com ha arrencat políticament aquest 2026 a l'Ajuntament de Sant Just?
Bé, des de Sant Joan Comú veurem positivament el ple de desembre, jo crec que vam poder també acabar de tancar el 2025 amb les coses que ens tocaven. És veritat que va ser un ple on va entrar una nova persona de regidor, en aquest cas el Lluc, substituint l'Anna, que li vam poder també donar la benvinguda.
I va ser un ple amb prou de càrrega política, però també prou plàcid i prou tranquil per poder-lo entomar amb facilitat. I de cara al 2026, doncs ara tenim encara feineta, és ja pràcticament l'últim any no de mandat, perquè el 2027 encara quedarà mig any.
però és l'últim any i aquí és on hem d'acabar com a govern de revisar PAM, el Pla d'Acció Municipal, i veure quines coses podem acabar d'engegar durant tot aquest 2026. Aquests mesos, diguéssim, fins a finalitzar el curs al mes de juny, són mesos clau, com deia Just, per fer una mica aquesta feina
que queden al tinter, perquè sí que és cert que a partir del primer trimestre del curs vinent ja comencen a haver aquests moviments, començarem a parlar de llistes, començarem a parlar de la composició d'aquestes, i a partir d'aquí anirà avançant una mica tot plegat. Per tant, sí, un últim any, com deia el regidor, que estarem molt pendents també des d'aquí, des de Ràdio Desbem, pels moviments que pugui haver a l'Ajuntament i també pels moviments que pugui haver al nostre municipi.
Parlem d'un dels punts que ha generat més revolt i que encara porta cua en aquests últims anys, per dir-ho d'alguna manera, perquè ja fa un temps que s'està cuent tot plegat. Estem parlant de la nova taxa de residus i la decisió de no líquidar la part variable, en aquest cas de la taxa del 2025, després de detectar-se errades en el sistema.
Just, com a membre del govern municipal, com es va viure internament aquesta decisió de no liquidar la part variable i què va fallar i què s'ha de prioritzar a l'hora de prendre aquesta decisió?
Bé, aquesta... Jo, en el ple municipal, que jo recomano que si algú té temps, doncs escolti la defensa del punt, la vaig fer jo mateix, explicant exactament els motius de per què estàvem en aquesta situació, i és una situació que no s'explica en un dia, en dos, ni tan sols en un any o dos, és una situació que es dona fruit d'un context que ve de molt lluny, des del començament, que comencem a implantar...
El sistema, amb una base de dades creada ad hoc, o sigui, creada única i exclusivament per aquest sistema, i és una base de dades que vincula targetes i habitatges. Aquesta base de dades es fa amb un treball pràcticament que és de camp, que vol dir que les persones que van a repartir les targetes van creant la base de dades, una base de dades que, si bé, és veritat que n'és...
del carrerer es va modificant conforme es van descobrint que a vegades el carrerer i la realitat no és ben bé la mateixa. És bé que quan hem d'introduir la taxa a fuit de la llei estatal de residus del 22, nosaltres ho hem de fer en base a algun padró fiscal, que no tenim, que nosaltres no teníem taxa, per tant havíem de crear un padró fiscal.
Aquí teníem dues opcions que hem estat apuntant al seu moment. Una era anar-hi a través del rebut de l'aigua, com ha fet Barcelona, on estan fent altres municipis, però en aquell moment hi havia molta inseguretat jurídica, Barcelona tenia tombada cautelarment la taxa, esperes d'una resolució judicial, que al final ha estat favorable i han pogut cobrar la taxa a través del rebut de l'aigua, però en aquell moment...
No ho sabíem. No ho sabíem i, evidentment, nosaltres tampoc volíem jugar-nos-la, entre cometes, enteneu mal la paraula, anar a lligar-nos-la a un sistema que potser jurídicament acabaria tombat. Llavors vam decidir fer-ho a través del padró fiscal de l'IBI.
Aquí és on vam començar a generar la problemàtica, que és que el padró fiscal de l'IBI i el padró en el qual nosaltres vinculem les targetes i generem les dades per després poder fer el càlcul de la part variable, doncs hi havia algunes errades, tant de...
és multifactorial, eh? Podria posar-ne una, dos, tres, perquè hi ha diferents cosetes. Cases duplicades, entrades de carrer per un carrer i un altre de la mateixa vivenda però que compten com a dos, males assignacions de comercial quan era domèstica...
Bé, penseu que vam repartir més de 8.000 vivendes, que targetes al doble, no? 16.000 vivendes. Clar, això, evidentment, fruit d'aquest treball de camp, doncs sempre pot acabar donant errors. El problema és que quan al·lingem les dades, aquests errors...
supera molt l'estadística que un acceptaria com un error normal. Estàvem parlant de gairebé més d'un 16% de vivendes que tenien zero obertures en un moment, en mitjany. És raro que no hagis obert mai el contenidor en mitjany.
I amb això vam veure que bé algunes dades s'havien perdut del 2025 i que evidentment les taxes han de ser justes i aplicables amb dades fiables i que no podíem cobrar gens sense saber del cert que havia obert les xbecades que comptaven la base de dades. És veritat que això ho vam detectar al Junts, vam fer moltíssima feina des de Medi Ambient i Economia.
doncs ara per al desembre ja tenir la base de dades ben ajustada, ara els errors ja són, jo crec, mínims i tolerables, i jo crec que a partir del 2026 ja podrem aplicar la taxa que vam aprovar en les ordenances fiscals de l'aprovació que va ser l'octubre del 25.
I actualment hi ha garanties? És a dir, el govern pot oferir garanties perquè aquest sistema funcioni correctament i no es tornin a repetir aquests errors? Ara el nombre d'errors o coses que encara no teníem clar què passava ja és molt mínim.
Ara ja creiem que sí que això ja serà fruit del dia a dia, que evidentment a vegades les targetes algunes es perden, altres deixen de funcionar, coses que pot passar en el dia a dia perquè el sistema no és infal·lible al 100%, però vaja, que és plenament assumible i que garanteix que la majoria o la pràctica totalitat de les persones se li cobra el que li toca.
Molt bé, doncs passem al següent bloc. Parlem ara d'ordenances fiscals, en aquest cas el mateix ple també va aprovar definitivament les ordenances fiscals pel 2026 amb alguns ajustos abans del vistiplau final i en aquest cas, des de la mirada d'en Sant Just en Comú, quins són els aspectes de les ordenances que considereu més rellevants?
Bé, per nosaltres les ordenances són un motor clau per al finançament just de les accions que fem des del municipi. Al final et permet nodrir de l'activitat pública i política que fas, doncs les ordenances el que permeten és finançar tot aquest sistema, no?
Per nosaltres les ordenars han de ser justes, han de ser escalables i per tant nosaltres sempre creiem que qui més poder adquisitiu té doncs pagui més i qui menys té doncs pagui menys o bé tingui sistemes per poder compensar.
i en aquest sentit les ordenances tant de l'IBI com les més potents, ja estic parlant, contemplen aquests elements, aquests elements de si no pots pagar, doncs tenir excepció, i evidentment en funció de la teva casuística, doncs pagues més o pagues menys. Per tant, nosaltres en aquest sentit estem a favor, perquè fa a preus públics i taxes, doncs una mica amb la mateixa línia, creiem que tenim uns preus públics i unes taxes prou contingudes, dintre del que cap, potser les llicències no, però...
Però vaja, amb altres elements, com poden ser els preus públics de l'escola Brassol, que tenen tarifació i demés, són elements de justícia social que nosaltres creiem que són imprescindibles a l'hora de poder garantir serveis públics de qualitat i a l'hora que tothom pugui pagar el que li toca i el que els pot permetre.
Sovint aquests debats són complexos i molt tècnics, és a dir, a l'hora de poder explicar tot aquest tema de les taxes, de les ordenances, a vegades és complex i que també la ciutadania pugui rebre tota la informació. Creus que l'Ajuntament podria millorar en comunicació i pedagogia fiscal o que de moment s'està fent la feina correctament?
Jo crec que sempre es pot millorar, tota la vida. Sí, sí, però amb tot, ara et diria que el 10 no existeix, allò que deien alguns professors. Jo crec que sempre hi ha marges de millora. És veritat que jo crec que tenim, en general com a societat, ja no només com a... És igual el teu pensament polític. Tenim poca cultura d'entendre que els serveis públics es...
es financen amb recursos públics i, per tant, amb impostos i taxes també. I jo crec que això és una cosa que hem d'anar assolint. Si volem serveis de qualitat hem d'estar disposats a pagar una mica més en els nostres impostos per tal que aquests serveis es produeixin.
Penseu que al final l'administració no està exempta, no està desconnectada de la realitat. Els serveis, si a nosaltres ens puja quan anem a comprar l'assisteria de la compra, els ajuntaments també els hi puja a prestar els mateixos serveis, doncs a vegades costa més que fa 10 anys. Enteneu-me, a vegades un servei que potser portes 10 anys practicant el mateix servei,
en comparació amb els costos de fa 10 anys, ha pujat, perquè els costos de la vida han pujat, perquè els salaris han pujat, perquè tot puja. Llavors jo crec que a vegades el que hem de fer pedagogia és que cal pujar impostos no només per aconseguir nous serveis, que a vegades és necessari perquè les realitats canvien i calen afegir nous serveis o nous equipaments, és igual espai públic, però també a vegades per mantenir el que tenim necessitem una mica més perquè els costos de la vida pugen i això repercutés també en les finances municipals.
O sigui, sí, en general cal fer, crec, soc de l'opinió que cal fer pedagogia, que cal explicar bé i que al final és un bé comú que es fa un esforç fiscal per part de tothom per tenir espais públics de qualitat, serveis de qualitat per a tothom i al llarg de la vida.
Doncs seguim amb més qüestions, seguim parlant d'aquest ple de desembre que ens queda molt lluny, però està més a prop el del gener que està a tocar, que no pas el de desembre, però també és veritat que és l'últim ple, per tant les decisions també es van prendre en aquest àmbit.
Parlem ara d'altres qüestions. Marxem a parlar del Pla General Metropolità, d'aquesta modificació puntual que es va aprovar inicialment en torn de la vall de Sant Jus i Maslluí. Explica'ns una mica en quin punt es troba aquesta modificació i quin paper jugar el vostre espai polític dins del govern en aquest procés.
Aquesta és una modificació per nosaltres, com a Sant Jus en Comú, molt important, perquè el que ens permet és ubicar la famosa nau d'ovelles, que ja fa temps que des de Sant Jus en Comú estem impulsant des del govern, el centre agrorramader, si volem dir-ho de forma més formal. Aquesta modificació, que va més enllà d'això, es fan una sèrie d'ajustos a la vall de Sant Jus, però dins d'aquest paquet, que podríem dividir en tres grans zones,
s'ajusta precisament la creació d'aquest centre ramader que ens permetrà tenir un ramat d'ovelles al municipi, un ramat d'ovelles que, a més enllà de generar una economia primària, també ens servirà per la protecció contra incendis, perquè seran ovelles que es dedicaran a menjar-se el sotabosc
de les zones limítrofs del municipi amb la vall, de la zona urbana del municipi amb la vall, i això ens permetrà lluitar contra els incendis i també, evidentment, com un element productor i de generació de biodiversitat, al final quan els camps no estan abandonats i estan mantinguts, ni que sigui per les ovelles, també generes més biodiversitat.
Més enllà d'això, la modificació del planejament també arreglava un tros de, en el barri de Maslluí, unes parcel·les d'equipaments, les parcel·les d'equipaments on va l'institut d'escola i d'a més, doncs arregla una mica el traçat de l'espai, de l'equipament.
i pel que fa a la resta de la vall, ajusta alguns paràmetres que teníem. I a nivell global, el que fa és... Nosaltres teníem molta part del sol de la vall, estava qualificat com a 6, com un sol urbà, i ara el que fa és passar a sol no urbanitzable. De facto ja ho era, la gent no s'ha de preocupar amb la frase que acabo de dir, no es podia construir a la vall de Sant Jús, ja estava protegit pel propi PEMNAT,
però el fet de passar a no urbanitzable dona coherència a tota l'ordenació del planejament, que no acabava d'encaixar entre el que deia una cosa i l'altra. Al final el cas és donar coherència. O sigui, sortim d'una modificació de planejament on es garantés encara més que a la Vall no s'hi construeix,
que dona i permet la possibilitat de col·locar aquest centre Grò Ramadé, com he comentat, i per tant, jo crec que és una mirada també cap a com mirem Conxerola des del municipi. Doncs seguim avançant en aquesta entrevista, en aquest espai que avui estem dedicant a parlar d'actualitat política amb en Just Fossalba.
Estem a mitjans de gener just, amb l'any tot just encetat, hi ha molts projectes municipals en marxa i més enllà del que es va aprovar el mes de desembre, ens agradaria saber quines són ara mateix les principals prioritats del govern municipal per aquest inici del 2026 i també especialment des de les àrees que tu coordines i impulses.
Doncs mira, ara mateix el que principalment estem centrats a nivell de consistori, doncs en acabar i posar en marxa els diferents equipaments, grans inversions que sabeu que tenim en marxa, ateneu que es puguin reprendre les obres d'aquí a poquet...
Tenim tot el tema del pavelló esportiu, sortida de les diferents entitats esportives i de les unitats de l'esport al municipi. També tenim el centre cívic de Maria de Serres, de la Plana Bisolets. Bé, tenim una sèrie d'equipaments i espais que cal, per acabar, deducir els espais necessaris per aquest municipi que va creixent.
I després tota una sèrie de petits projectes que també tenen un valor important a nivell cultural i educatiu de recuperació d'aquests petits projectes. El 2026 mirarem de recuperar activitat cultural vinculada a la infància perquè els infants també puguin tenir les seves activitats culturals al municipi.
I evidentment tot el treball que es fa amb entitats, doncs mira, de seguir treballant amb elles per tenir una oferta lúdica i cultural interessant per la gent de Sant Just. I després també altres coses, també a nivell de les parts que em toquen a mi, ara ja més concretament. Perdoneu.
A nivell de medi ambient, estem un altre cop intentant engegar un projecte de rehabilitació de mines d'aigua. Tenim un parell de mines a les que d'aquí a poc intentarem fer algun projecte de rehabilitació per recuperar punts d'aigua i tenir aigua freàtica a través de les mines existents al municipi.
la posada en marxa del nou contracte de deixellaria, que també esperem que d'aquí a poc es pugui posar. Tot i que la deixellaria ja està en marxa, però ho està amb el contracte antic, doncs amb el nou contracte tindrem nous serveis, com és la vaixella, com és l'espai de recuperació d'electrodomèstics i de més, que esperem que d'aquí a poc també estigui en marxa. I molts projectes, la veritat és que aquest 2026 hem de fer moltíssimes cosetes, algunes més petites, d'altres més grans, però que totes tenen el seu valor.
Molt bé, doncs aquest mandat avança, com dèiem a l'inici, el govern municipal continua funcionant en aquest cas en coalició i bé, doncs ens agradaria saber quin el teu entendre, i ja per tancar aquesta entrevista, quin són el teu entendre els principals equilibris que cal mantenir entre governar, dialogar amb l'oposició i escoltar a la ciutadania.
Quan un governa, i això és una cosa que val la pena viure, i molta gent que passa per la política i diu que tothom s'hi hauria de dedicar un temps per veure com és per dins, jo crec que això té un cert valor, i no es diu perquè sí, es diu perquè realment hi ha molta complexitat a l'hora de poder equilibrar tota aquesta balança que posaves. Al final, quan un governa i decideix, és difícil que decideixi que tothom estigui content, que l'oposició estigui contenta,
tots els grups de l'oposició que són diversos i amb diferent ideologia, que fins i tot dins del propi govern tothom estigui còmode i evidentment que 20.000 persones o no, tota la ciutadania estigui d'acord amb les accions que em prens, doncs és complicat. Llavors aquí al final que entren són paràmetres de justícia social, de repartiment equitatiu, de bé comú...
Una mirada també, en el nostre cas, molt mediambiental, també, ecologista. I amb això has de mirar de posar els teus eixos, escoltar molt a les persones, al veïnat, que tenen molts ulls, moltes orelles i molt criteri, evidentment.
I amb això intentar triangular no sempre és fàcil. A vegades causen contradiccions, a vegades no vas tan ràpid com voldries, però crec que és important poder parar l'orella i escoltar tots els agents, tot i que a vegades no sempre és fàcil.
donc just fos el va gràcies per acompanyar-nos avui a la Rambla i per compartir aquesta mirada de govern i de municipi que vagi molt bé ànims per aquest 2026 que ja ha començat a nivell internacional ha començat fort també o sigui que ànims a veure què ens va parar el 2026 que espero que sigui felicitat per tothom doncs que vagi molt bé gràcies a vosaltres tornem de seguida fins ara