Són les 11 i 18 del matí, continuem a la Rambla, el magassin matinal de Ràdio d'Esvern. Avui encarem la segona hora del programa amb l'entrevista del dia parlant d'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes, i ho farem amb una mica de perspectiva. Repassem algunes decisions que es van prendre abans de Nadal al ple municipal de desembre.
com ens afecten ara, mitjans de gener, i parlarem dels principals temes que marquen l'inici d'aquest 2026 al municipi. Com sempre, acabarem amb l'espai L'alcalde respon amb les preguntes que ens han fet arribar els oients a través de xarxes socials. Alcalde, bon dia i gràcies per ser aquí. Bon dia.
Doncs comencem una mica amb aquest context, abans de Nadal es va celebrar aquest ple municipal de desembre, l'últim de l'any, amb alguns canvis i decisions que encara tenen recorregut en aquest 2026. Alcalde, el ple del mes de desembre va ser l'últim de l'any i també arribava amb alguns moviments com la incorporació d'un nou regidor per part de la CUP, aquest canvi que va haver. I bé, ens agradaria saber també des de la distància que dona ja aquest mes de gener com valora aquell ple i com ha començat políticament aquest 2026.
Bé, crec que va ser un plaer molt tranquil, va haver-hi debat saludable, com ha de ser, i jo crec que és un plaer que va ser bastant en consonància amb tots els que hem tingut durant aquest mandat, amb intercanvi d'opinions, però sempre des d'un respecte absolut.
I després estem encarant aquesta entrada, aquest 2026, amb la consciència que aquest 26 és un any important pel mandat municipal, en el que s'han de desenvolupar bona part dels projectes estratègics del municipi,
i des del primer moment estem treballant perquè es puguin veure, es puguin recollir els fruits d'aquest esforç, si no és a finals d'aquest any, que sigui a principis de l'any que ve. Un dels punts que també més va cridar l'atenció al ple de desembre, tot i que ja ens anàveu informant que això anava per aquest camí,
va ser la decisió de no liquidar la part variable de la taxa de residus 2025 després de detectar RADES en el sistema de comptabilització. Al ple es va decidir no liquidar aquesta part variable i llavors ens agradaria saber què va passar exactament i per què es va prendre aquesta decisió. Bé, aquí conflueixen dos factors. En primer lloc, amb les dades que teníem a mitjans de l'any passat, ens sortia un nombre de llars que no obrien
ni l'orgànica ni el rebuig excessivament alt. Aleshores el que vam fer des de l'Ajuntament va ser un sistema de comprovació pràcticament porta a porta a través d'informadors per comprovar si és que efectivament aquestes IARs no estaven utilitzant
la targeta o bé si és que hi havia incidències en el sistema. I ens vam trobar una mica de tot. Per tant, per un costat hi havia causes tècniques i per l'altre costat, com ja he comentat en altres entrevistes, en aquesta mateixa casa,
Nosaltres l'any 2024 vam aprovar una ordenança en què la part variable tenia un nombre d'obertures mínim per no cobrar-la excessivament elevat. I ja vam veure a mitjans l'any passat...
Més enllà d'aquests temes tècnics, que inclús en famílies que separaven residus, difícilment podien arribar a aquests objectius que marcàvem, que eren excessivament ambiciosos. I més en aquells casos de llars amb pocs membres dins de la unitat familiar. Per tant, com he dit en altres ocasions, estem en un sistema que és nou,
que hem hagut d'aplicar sense tenir tampoc, i no vull que serveixi com a excusa, unes pautes per saber com s'havien d'implementar. Teníem unes directrius genèriques i cada municipi s'ha hagut d'espavilar com bonament ha pogut.
I evidentment dins d'aquesta presa de decisions que hem hagut de prendre hi ha hagut errors i un error ha estat també aquest, d'un excés d'optimisme a l'hora d'establir els llindars mínims per no pagar la part variable.
I en política crec que quan t'equivoques el que és més saludable és rectificar i és el que hem fet. I de cara a futur, quines garanties hi ha perquè el sistema funcioni correctament? Home, primera, que a nivell tècnic hem pogut fer totes aquestes comprovacions que vam fer durant el segon semestre de l'any passat, que han estat...
microcomprovacions perquè hem anat porta a porta a veure totes aquelles llars que no obrien mai els contenidors i en aquells casos en què sí que l'obrien però no sortien al contatge hem pogut esmenar l'errada. Per tant, a nivell tècnic crec que hem ja solucionat jo diria que la gran majoria de les incidències que pogués haver-hi en el sistema
I per altra banda, amb les dades que tenim de tot aquest any de contatge, que va ser l'any 2025, crec que podem fer unes estimacions molt més realistes de quina és la quantitat mínima que hem de demanar a la ciutadania d'obertures del contenidor orgànic
per no girar-li la part variable. Ja tenim molt més establert, molt més ben determinat quines són les obertures promigues que fa una llar que recicla i que, per tant, no s'ha de penalitzar aquestes llars que ja reciclen. Per tant, tenim dades ja molt més fidedignes de quina és la realitat que es produeix en cada una de les llars.
Parlem també d'ordenances fiscals, va ser en el mateix ple, que també es van resoldre definitivament aquestes ordenances pel 2026. Quins són els aspectes més rellevants que anotaran els veïns i veïnes respecte a aquestes ordenances? Jo crec que el més rellevant és la taxa de residus, de la que ja hem parlat llargament.
En la resta d'ordenances hi ha molta continuïtat respecte als anys anteriors. En aquelles que encara tenen marge de creixement, s'ha aplicat l'IPC, que es preveia en el moment en què es van aprovar, que s'ha ajustat bastant, i poca cosa més. La veritat és que els canvis són poc substantius.
Un altre cor important també va ser, en aquest cas, la modificació puntual del Pla General Metropolità a l'entorn de la vall de Sant Jus i Mas Lluí, un tema que té un recorregut, diguéssim, a mitjà i llarg termini. Pel que fa a aquest punt, ens agradaria saber una mica en quina situació es troba el projecte i què s'està treballant en aquests moments.
Bé, aquesta modificació de planejament ens ha anat bé per resoldre algunes incongruències que teníem a nivell urbanístic en aquest entorn de la vall de Sant Jús, el que està més proper a Sant Jús d'Esvern. Són temes més urbanístics, que no pas que es plasmin necessàriament en una realitat física,
I, per altra banda, també ens permetrà, en el moment en què s'aprovi definitivament, que esperem que sigui durant aquest any, poder instal·lar en aquest entorn un centre agrorameder, és a dir, una nau on puguin haver-hi ovelles, que ens ajudi en el manteniment del sotabosc de Collserola.
Ja n'hi ha una de nau d'aquest tipus a Montcadi Reixac, però queda molt lluny d'aquest vessant de Coixerola i és necessari que també n'hi hagi una a la nostra vessant. És un projecte que estem fent conjuntament amb el parc de Coixerola. De fet, el projecte l'ha elaborat el Consorci del parc de Coixerola.
I posar un centre d'agrorramader, entenc que per a alguna gent li pot sonar una mica estrany, però hem de prendre'ns molt en sèrio el que és el manteniment de coixerola, per exemple...
per a reduir el risc d'incendis i una bona eina per a fer-ho és tenir un sotabosc el més net possible. I en aquest sentit les oveies són unes grans jardineres o unes grans tècniques forestals, permeti'm la broma, perquè fan molt de manteniment del que és el sotabosc.
no és l'únic que s'ha de fer. S'han de també mantenir netes les franges perurbianes, s'ha de fer un manteniment de l'arbarat de Coixerola, en alguns llocs s'ha de reduir massa forestal, però s'han d'aprendre tot un seguit d'accions en diferents línies perquè puguem seguir convivint d'una manera el més segura possible amb aquest entorn tan magnífic que és Coixerola.
Som a mitjans de gener, amb tot plegat han passat festes, han passat moltes coses en el nostre calendari festiu i bé, tenim l'any just acabat d'encetar amb projectes municipals en marxa i ara ens agradaria preguntar, alcalde, quines són ara mateix les principals prioritats del govern municipal per aquest inici del 2026.
Bé, doncs jo parlaria de tres prioritats. La primera és a nivell d'equipaments poder engegar i donar una embranzida important a tot el mapa d'equipaments que tenim. En alguns casos hi ha marxa, en altres a punt d'iniciar-se, que no és altra cosa que posar al dia
un mapa d'equipaments adaptat a la realitat ciutadana que tenim. En aquests casos, alguns d'aquests equipaments són de titularitat municipal, per tant, depenen única i exclusivament de l'Ajuntament i en d'altres depenen de la Generalitat de Catalunya.
En el primer cas tindríem la pista poliesportiva del Mas Lluïc, que esperem que durant aquest 2026 faci un salt endavant i pugui estar pràcticament finalitzada. Tenim el Teatre Taneu, actualment les obres estan en fase de licitació, la fase de presentació d'ofertes acaba el dia 31 d'aquest mes...
I també, en més petita escala, per exemple, la construcció d'un equipament cívic al barri de la plana Beixoleig. Aquests són equipaments a nivell local que estan ja en marxa o a punt d'iniciar-se.
I per altra banda tenim dos reptes més, que són l'ampliació del CAP. En aquests moments, Infraestructures ja ha iniciat la licitació de la redacció del projecte d'ampliació del CAP. I per altra banda tenim l'Institut d'Escola, Mas Lluit, que esperem molt aviat poder donar una molt bona notícia tant a les famílies de l'Institut d'Escola com al veïnat del Mas Lluit.
Molt bé, doncs ara sí, són dos quarts de 12 del migdia. Perdona, Dani, aquesta era una de les potes dels projectes que queden d'aquí a final de mandat. Per altra banda, també volem ajustar alguns serveis municipals que creiem que necessiten...
Una millora, per exemple, jardineria, és un servei que creiem que pot fer una millora. Neteja viària també seguirem reforçant. També elements que ens ajuden a nivell de seguretat ciutadana, com la instal·lació de càmeres, ja siguin lectors de matrícules o càmeres de seguretat.
I finalment, com a última pota d'aquestes millores que esperem fer durant aquest any, també es tracta d'ajustar els serveis socials a la realitat que tenim a nivell de municipi. Tenim una població que s'està envellint, per tant cal reforçar el servei d'assistència domiciliària i també tenim noves realitats molt vinculades, sobretot a l'habitatge,
que ens impulsen durant aquest any i durant el 2027 poder ajustar els serveis socials a les necessitats que tenim i, sobretot, augmentar el parc d'habitatge públic perquè necessitem ampliar urgentment aquest parc d'habitatge per donar resposta a les necessitats socials i reptes socials que tenim a Sant Just d'Esvern.
Doncs algunes d'aquestes qüestions també apareixeran al següent bloc. Marxem ara a l'espai de l'alcalde Respon. Avui hem volgut també dedicar una mica més de temps a aquesta secció perquè ens hem trobat que hem tingut una gran rebuda en aquest mes de gener. També recordem que hi havia algunes preguntes
que ens havien quedat pendents de l'anterior entrevista, i per tant és per això que avui li dedicarem també gran part d'aquest espai a parlar d'aquelles qüestions que vosaltres des de casa, des de les vostres llars, ens feu arribar cada mes arrel del post d'Instagram o de Twitter d'aquest mateix magazine, d'aquest mateix programa, d'aquesta emissora.
En aquest cas, comencem parlant de parcs infantils, animals i convivència, com sempre ho hem dividit en blocs temàtics, aquest és el primer, i ens diuen que s'estan renovant alguns parcs, alcalde, com el de la plaça Maragall, però que molts veïns demanen un correcant en condicions. Hi ha previsió de crear nous espais adequats per gossos, tenint en compte que no poden anar deslligats a altres zones? Sí, al Parc del Milenari, durant aquest any, es construirà un correcant.
Molt bé. Doncs això, tenim data més o menys de quan serà això?
Jo crec que l'obra començaria el mes de juny i acabarà al cap de tres mesos. Per tant, espero que al setembre d'aquest any ja puguem gaudir d'un nou espai per gossos al Parc del Mil·lenari. Molt bé. També amb aquesta mateixa temàtica de parcs, ara marxem a parlar de parcs infantils. Ens pregunten si hi ha previsió de reparar la tanca del Parc Infantil de l'Illa Walden, que genera preocupació per un tema de seguretat.
Doncs sí, es va reparar la dels jocs que hi ha al costat del Caprabo i no sabia que aquesta estava... Honestament, no sabia que s'havia de reparar, però ho anotem i ho reparem de manera imminent, sí. Molt bé, perfecte.
Doncs més qüestions, també ens comenten la reparació del llit elàstic del parc de la plaça Mediterrània. Sí, tant aquest com els del parc de Lluia Quieta es faran durant la primera setmana de març, aquestes reparacions.
Primera setmana de març, reparació dels parcs, en aquest cas d'aquests llits elàstics, de plaça Mediterrània i de Júliaqueta. Sí, perquè s'estan fabricant les motlles i tot el sistema que es va fer malbé.
Perfecte. Per culpa d'un petard. En el cas de la plaça mediterrània, crec que va ser la nit de Sant Joan, que un petard llençat amb mala idea aquí dins, dins de la piràmide, va provocar aquest forazzi.
Molt bé. Doncs passem a més qüestions. Marxem a parlar d'equipaments. De fet, ho fèiem ja fa uns instants que comentava l'alcalde també aquesta qüestió que ara també està sobre la taula, que és el fet dels equipaments municipals, aquells que també depenen del consistori.
I ens parlen de dues qüestions. Per una banda, de la instal·lació, de quan es tornarà a instal·lar la part que falta de l'exposició en basar el temps a l'espai Soledat Sants, que va ser retirada amb els darrers canvis i encara no està reposada, i ens pregunten quan es tornarà a posar lloc.
M'agradaria que fos aquest primer trimestre de l'any. Tenim previst recuperar-la i espero que sigui durant aquest primer trimestre de l'any. Perfecte. I per altra banda, marxant al cintre del poble, ens trobem amb la calefacció de la sala polivalent de les escoles, que diu que no funciona o que no s'engega els dies que hi ha clubs de lectura. L'any passat ja es va denunciar i aquest any s'han trobat amb la mateixa situació. Una temperatura molt baixa a la sala a l'inici de l'activitat i sense calefacció.
ens pregunten què és el que està passant i també ens demanen si hi haurà una solució definitiva. Aviso al regidor d'equipaments perquè el miri. L'any passat es va canviar la caldera. Jo pensava que aquest problema ja s'havia solucionat i si no és així demanarem que es faci la reparació el més urgent possible.
No era coneixedor d'aquest problema. Sé que en aquests moments tenim problemes amb la calefacció del centre cívic Joan Maragall, però no em constava que també n'hi hagués a les escoles. No n'hi hauria d'haver perquè és una caldera, insisteixo, que es va posar nova l'any passat i per tant mirarem què està passant. No sé si és un tema de programació o que hi ha una avaria.
marxem al següent bloc parlem ara d'espai públic i seguretat ens diuen que el mirall de trànsit del carrer Bonavista amb el carrer Electricitat està malmès i no es veu correctament és una situació perillosa i especialment pels nens i nenes que surten de l'escola Madre Sacramento quant es preveu substituir? jo crec que ja està substituït jo crec que ja està arreglat
Perfecte. Doncs marxem a altres qüestions. Marxem a parlar d'arbrat, poda i manteniment urbà. Al carrer 3 a Claramunt fa prop de dos anys que no es poden els arbres i les branques arriben als balcons i faciliten l'aparició d'arrossegadors. Quan està prevista aquesta actuació? Primer de tot, els arbres...
No hem de treure'ns al cap la idea que s'han de podar cada any. Els arbres, com més es poden, més desordenat és el seu posterior creixement. A Sant Just tenim 8.000 arbres i no podem podar-los tots cada any. Per tant, en funció de l'espècie, es programa la periodicitat de la poda.
En aquest cas, crec que la por del març lluí es realitzarà d'aquí dos o tres setmanes. Em sembla que tenim previst fer por de Violeta Parra perquè els arbres estan tapant la il·luminació i crec que també a Teresa Claramunt.
Però sí que vull destacar que no podem fer poda de 8.000 arbres cada any i no és bo fer poda tampoc perquè cada espècie demana una cuida diferent. En aquest sentit, quan hi ha un arbre que està molt... que sí que entra en els balcons d'un habitatge, sí que evidentment hem d'actuar ràpidament.
però no hem de mirar que es faci poda cada any perquè és materialment impossible i no és bo. Doncs hi ha una pregunta que és gairebé idèntica, que parla del mateix barri, del de Maslluí, que pregunta quan es farà la poda, que ja ha respost l'alcalde, també a la reparació d'aquests arbres malmesos pel vent i alerta a la situació problemàtica que aquestes branques puguin caure a la via pública.
La plantació de l'arbrat es començarà a fer durant el mes de febrer. Hem volgut esperar una mica perquè és el millor moment el febrer per fer la plantació d'arbrat, és quan l'arbre està més madur per ser plantat i que per tant necessita menys manteniment.
i en conseqüència té una major probabilitat de supervivència. En molts casos hi ha gent que se sorprèn que deixem un tronc escapsat i ho fem perquè després és molt fàcil plantar l'arbre, perquè treus aquest tronc amb les seves arrels i és molt fàcil plantar l'arbre que el substitueix.
Com et deia, durant el mes de febrer es començarà a notar aquesta plantació d'aquests, crec que tenim gairebé 100 unitats que hem de reposar en tot el municipi. I pel que fa a la gestió mediambiental dels boscos, ens pregunten si hi ha alguna gestió en aquest cas a Sant Just i ens parlen dels camins amb arbres caiguts o a punt de caure...
Alguns carrers, com el carrer Antoninotenes, arbres i palmeres sense podar, amb caiguda freqüent de branques, perillen una mica el desplaçament de vianants i ens pregunten si hi ha alguna mesura que s'estigui prenent per garantir la seguretat. En el cas de Coixerola, qui fa la gestió és el Consorci del Parc de Coixerola. He de dir en aquest sentit que l'any passat, per primer cop en molts anys, la Generalitat de Catalunya va dotar
de 800.000 euros al Consorci del Parc perquè pogués fer grans actuacions de manteniment d'arbrat, perquè durant molts anys ni la Generalitat, ni la Diputació, ni l'àrea metropolitana cedien diners al Consorci per fer inversions, només hi havia... es transferien diners per fer manteniment,
i a vegades en manteniment no n'hi ha prou. Convé de tant en quant fer actuacions més contundents precisament per solucionar aquests problemes que diu el veí. És un primer pas, amb 800.000 euros no en tindrem prou per abarcar totes les necessitats que hi ha al parc de Coixerola, però esperem que es pugui començar ja a notar una millora
durant els propers mesos. I per altra banda, en el cas de finques particulars, quan des de la policia o dels inspectors de via pública que tenim detecten que hi ha branques caigudes que provenen d'un arbre particular,
sí que fem un requeriment al veí perquè tali aquestes branques si suposen un perill. Doncs marxem a parlar de transport públic. En aquest cas ens comenten dues persones, dos veïns del nostre municipi, veïns o veïnes. En aquest cas ens parlen de dos autobusos diferents. Comencem parlant dels horaris de primera hora del autobús JM.
que diu que acumulen retards en aquesta primera franja, retards importants de fins a 45 o 50 minuts, i que solapen amb el servei següent, sobretot en direcció a Can Mèl·lic. S'està treballant amb l'operador per solucionar-ho? Sí, a veure, el que ens hem trobat amb el Just Metro i també totes les línies que van a Barcelona és que en hora punta hi ha hagut un augment de la congestió, això també afecta els autobusos, per tant,
Una petita part d'aquest retard segurament és imputable aquests embussos, però en el cas del just metro el que hem tingut és en aquestes primeres setmanes de gener un vehicle que es va variar durant tres dies al matí precisament, a una hora punta,
i això va fer que hi hagués un vehicle variat, llavors fins que no arribava el següent passaven aquests 45 minuts, que no haurien de ser tants, però com que hi ha aquesta congestió acaben sent aquests 45 minuts o 50 que diu el veí o la veïna.
Han estat fets puntuals, ens consten tres dies d'incidència i que aquest vehicle ja ha estat avariat, per tant, ara tornaríem a les freqüències habituals. Molt bé, doncs amb aquest vehicle ja arreglat entenem que això ja no passarà. Esperem que sigui així, ens consten tres dies i que ja s'ha solucionat, però si no és així que ens ho facin saber, sisplau, perquè ho comunicarem a l'àrea metropolitana.
Molt bé, doncs passem a parlar de la línia X30. Ens pregunten quan es millorarà la línia X30 de Moventis. Els matins va molt plena i molts veïns alerten que és una situació perillosa, especialment per la gent gran, infants o dones embarassades. I permeten que afegeixi, perquè si ens anem a l'Instagram, avui justament aquest matí també ens han relatat una història que va molt enllaçada
amb tot això i és que diu una de les oients del programa el mateix dimarts que l'alcalde ve a fer la secció Ràdio d'Esvern l'X30 arriba a Maslluí amb 10 minuts de retard a primera hora amb una cua que arriba fins la meitat de la plaça i amb una temperatura de 8 graus i amb pluja quina resposta dona el dèficit de transport a Maslluí que s'arrossega des de fa anys diu que a la primera parada ja no s'hi poden seure
Doncs aquest problema se solucionarà, esperem, el mes de maig, quan arribin els sis autobusos articulats que s'estan fabricant en aquests moments i que jo crec que permetran donar resposta a aquesta necessitat de capacitat que tenim aquí.
en aquesta línia, que és una línia que està funcionant, que està transportant a molts passatgers, que ens ha donat problemes fins ara pel tema de la puntualitat dels autobusos a la Franja a la Tarta, aquest problema l'àrea metropolitana ja l'ha solucionat,
i ara el que es tracta és d'atacar el problema de les hores punta, que efectivament ens consta que la capacitat dels autobusos actuals no és suficient i fins al mes de maig, lamentablement, no es podrà solucionar plenament aquest problema amb la incorporació d'aquests sis autobusos articulats, que duplicaran la capacitat d'aquesta línia.
D'acord. Marxem a un altre bloc. Ens mantenim al barri del Maslluí per parlar d'obres. En aquest cas ens diuen que ram de les obres de les pistes poliesportives de Maslluí. Diversos veïns anuncien la presència de retorins de camp als seus pisos i terrasses. S'asseguren que les actuacions municipals s'estan limitant a l'espai públic, tot i que el problema s'ha originat per l'obra. Quines mesures s'estan prenent i per què no hi ha una intervenció més intensa amb els veïns afectats?
En el maig lluït, durant el 2025, hem fet 34 intervencions de captura de rates, d'arrossegadors, aquí també incloem els ratolins. Nosaltres, com a Ajuntament, actuem, evidentment, a l'espai públic,
i entenem que si aquests ratolins procedeixen de les terres de la futura pista esportiva, també l'origen està en l'espai públic. Capturar arrossegadors és complicat, no es poden fer fumigacions, s'ha d'anar a fer una captura un per un,
i malgrat n'hem fet moltes, segurament no és suficient. De totes formes, aquest problema no té un únic origen, el moviment de terres de la pista esportiva,
De fet, en el cas de les rates, pensem que està sobretot ubicat el llac que hi ha al límit en Sant Feliu, que és un tema que estem treballant amb l'Ajuntament de Sant Feliu, i després també el problema de la proliferació d'arrossegadors no és exclusiu del Maix Lluïc. En molts altres punts del municipi també estem tenint aquesta problemàtica.
En el cas del Maix Lluí potser s'ha accentuat una mica més, no pel moviment de terres, sinó perquè és un barri que, a part d'aquest estany, és un barri amb molta vegetació,
també tenim les passaràlies de fusta i tot això fa que hi hagi molts punts en què els arrossegadors puguin evitar i puguin procrear-se. I això fa que potser el creixement estigui sent més ràpid que en altres barris. Però també en altres barris aquest últim any hem tingut moltes més incidències que les habituals
pel que fa a arrossegadors. I les persones que entenen d'aquests temes amb qui hem pogut parlar, doncs ens diuen que una part del problema prové que hem tingut els dos últims hiverns, han estat poc freds,
i que per aquest tipus de plagues el millor antidot és que faci uns hiverns molt freds perquè és quan s'extingeixen. Quan els hiverns són més càlids, com han estat aquests os darrers, doncs aquest sistema d'eliminació no funciona tant com en hiverns freds.
Molt bé, doncs, resposta a aquesta pregunta, marxem a la següent. Ens diuen quan es retirarà la muntanya de Sorra, pedres i restes d'obra del barri de Mas Lluís, una pregunta que ja ha aparegut en altres capítols, en altres programes, i ens agradaria, des d'aquí, des del nostre veí o veïna, doncs, li agradaria saber...
que s'acabarà fent, perquè es va dir que es faria al setembre, ja som a gener del 2026 i encara no s'ha resolt i volen saber quan està. Havia de començar ahir, precisament, i per les condicions meteorològiques s'ha hagut de suspendre. La idea és que les pluges acabin avui, màxim demà, per tant que el dijous es puguin reprendre aquestes obres.
I una mica una part de l'endarreriment, haver donat que s'estava buscant altres obres on poder abocar aquestes terres i d'aquesta manera estobiar-nos el cost de portar-les a les plantes de tractament de residus, que té un cost elevat,
No ha estat possible, per tant es portaran les plantes aquestes a partir d'aquest dijous espero i el que es farà serà treure totes les terres que hi ha davant de les cases unifamiliars.
que hi ha al carrer Maria Montessori, i ja es deixarà el terreny a punt perquè esperem que d'aquí no molt temps es puguin començar a instal·lar els mòduls que acolliran el futur Institut d'Escola del Mas Llubí, que és una realitat que cada cop veiem afortunadament més propera.
Perfecte, doncs marxem a parlar d'urbanisme i de model de creixement i un veí, veïna, doncs ens planteja el següent, fer una consulta ciutadana vinculant amb el suport de grups municipals, entitats i moviments del poble per preguntar als veïns si estan d'acord amb el creixement d'habitants de Sant Just i amb el model urbanístic i de nous barris perifèrics.
A veure, aquests barris perifèrics que jo entenc que refereix al barri de la carretera reial que s'està construint en aquests moments, en primer lloc ha servit per preservar la vall de Sant Just, traslladant l'edificabilitat que estava prevista en el pla general metropolità
a la Vall de Sant Just, traslladar-la en aquest punt. I després, per altra banda, discrepo que sigui un barri perifèric, aquest barri, perquè està en una zona molt ben connectada amb transport públic, és una zona que també està molt propera a eixos comercials, no de Sant Just, però sí d'altres poblacions, com és Sant Feliu,
I en un moment en què hi ha la necessitat d'habitatge que hi ha, pensar que aquest problema es solucionarà sense construir habitatge crec que és conèixer poc la problemàtica
de la manca d'oferta d'habitatge que tenim, no només a Sant Just, sinó al nostre país. I explica, en part, bona part dels problemes que estem tenint com a societat i que estan provocant el creixement
de moviments que proposen solucions molt fàcils a problemes molt complexes. Per tant, jo aquest tema me'l prendria molt en sèrio. Per tant, no es planteja fer cap consulta ciutadana. Primer de tot, és un planejament que es va aprovar ja fa molts anys, que s'està executant en aquests moments i que és un planejament que el que aportarà
són ampliar el parc públic d'habitatges de Sant Just en 170 habitatges, que bona falta que fan. Molt bé, doncs pocs minuts per arribar a les 12 del migdia, seguim amb més qüestions, ens pregunten també pels cotxes 100% elèctrics, en aquest cas diuen que hi ha ciutadans empadronats a Sant Just que tenen aquests cotxes 100% elèctrics i no tenen descomptes a la zona verda, tenint en compte que són veïns del municipi, per què no succeeix això?
Bé, primer de tot perquè el preu de la zona verda és irrisori. Estem parlant d'un euro a la setmana. I en segon lloc perquè l'objectiu de la zona verda no és fomentar una mobilitat sostenible sinó regular l'aparcament a l'espai públic. Jo crec que...
Les ajudes al vehicle elèctric s'han de fer des d'altres àmbits, però no a la zona verda per les dues raons que t'he dit. La primera és que és un preu irrisori i la segona és que l'objectiu no és tan fomentar la mobilitat sostenible com regular un bé que és escàs com és l'aparcament en l'espai públic.
Fa uns mesos una notícia que va caure en gràcia i que va agradar molt als oients d'aquesta casa i també als lectors del www.radiodesvent.com va ser la del projecte de la xorreria. Ens pregunten també veïns del poble en quin punt es troba aquest projecte i si finalment hi haurà una proposta clara i definida.
Sí, sí, és on s'ha fet el concurs. Crec que si no s'ha adjudicat ja està a punt d'adjudicar-se i espero que properament puguem tornar a gaudir d'una xorreria al perdó, com havíem tingut durant molts anys. Molt bé, doncs... Al caure. Al caure, està pendent això.
Seguim amb més qüestions. Ens ha arribat una pregunta d'una oient que va fer aquestes mateixes preguntes el 17 d'octubre del 2024. Diu el següent. En aquella ocasió aquesta oient va plantejar diverses qüestions que, segons ens explica, encara avui continuen sense resposta.
Les qüestions eren, el consistori té prevista alguna actuació sobre la mobilitat al carrer Marquès Bonistrol? Són conscients que es tracta d'un carrer estret amb molt de pas de vianants, tant gent gran com infants i sense protecció, on hi ha un trànsit constant de motos, cotxes, furgonetes i camions? Són conscients que molts d'aquests vehicles hi circulen a gran velocitat i a qualsevol hora?
i que no per accedir a les botigues del centre sinó per sortir del poble esquivant el semàfor de la Rambla. I finalment ens preguntava també si eren conscients del soroll continu i la contaminació perillosa que no ha disminuït sinó que ha anat en augment en els darrers mesos.
Bé, el que sí que hem observat és que els vehicles que accedeixen pel carrer Monistrol, al barri centre, no ho fan per esquivar semàfors, perquè el carrer Monistrol és un carrer que té una mobilitat complicada, sovint hi ha retencions provocades...
per a camions que tenen dificultats per girar, camions de càrrega i descàrrega, que abasteixen els comerços de la zona centre, en la crudia del carrer Bonavista a Monistral.
El que sí que és veritat és que per la tipologia de carrer, que és en plataforma única, hem d'estudiar bé si posem obranes en la vorera ample o bé col·loquem els cordons d'aparcament amb zigazaga, cosa que hem fet en altres punts del municipi amb un resultat bastant positiu.
Restringir el trànsit pel carrer Monistrol ho veiem molt complicat perquè és un carrer d'accés a la zona centre que utilitzen sobretot els veïns que viuen a la zona centre i els proveïdors dels comerços de la zona centre.
i la contaminació que hi ha no creiem que sigui superior a la que pot haver-hi al carrer Creu o al carrer Major, que són carrers paral·lels al carrer Monistrol. Millorar la seguretat crec que sí que es poden prendre algunes mesures. Restringir el trànsit ja s'havia analitzat en el passat i és una opció molt difícil.
Molt bé, alcalde, doncs, última pregunta. No és un carrer de pas, és un carrer que la gent que l'agafa és perquè vol anar al barri centre, ja sigui als comerços o als habitatges. I també hem de vigilar, no perdre amb les mesures que prenguem places d'aparcament, perquè també tenim molts veïns que es queixen que és un dels punts en què necessiten més una verda d'aparcament.
Telegràfic, perquè ens queda un minut i escaig, però crec que es podrà fer aquesta pregunta de forma ràpida. Ens pregunten quan està prevista una millora del servei de pediatria al municipi. El servei de pediatria està ben dimensionat. Potser hi ha hagut algun dia de festes amb problemes puntuals, però...
Tenim tres pediatres de dilluns a divendres, crec que es van alternant un dia sí, un dia no, fan un al matí, dos a la tarda i el dia següent dos al matí i van canviant. Un al matí i dos a la tarda i el dia següent dos al matí i un a la tarda.
i a més em consta que són tres bons professionals, per tant creiem que és un servei que està ben dimensionat. Doncs, alcalde, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un mes més, per respondre a totes aquestes qüestions que preocupen el veïnat, i també a vosaltres, oients, gràcies per seguir-nos i també per fer-nos arribar a aquestes preguntes. Bon mes de gener, alcalde, i ens escoltem el mes vinent. Moltes gràcies a vosaltres.