Passa un minut d'un quart de dotze del matí. Continuem a la Rambla, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui encarem a aquesta segona hora del programa amb l'entrevista del dia, on repassarem l'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes. Avui posarem el focus en el balanç del ple municipal corresponent al mes de febrer, amb diferents punts destacats que afecten el dia a dia del nostre municipi. Parlarem, entre d'altres qüestions, de l'adhesió a Sant Just a la taula de cincellerisme del Baix Llobregat,
També de la modificació puntual del Pla General Metropolità per augmentar oferta d'habitatge. I també abordarem subvencions destinades a esportistes, escoles de dansa, així també com qüestions de seguretat arran de darreres actuacions policials. A més a més, també tractarem l'actualitat mediambiental amb especial atenció a la situació de la pesta porcina africana. Com sempre, acabarem amb l'espai de l'alcalde Respon, on donarem veu
els oients amb preguntes que ens heu fet arribar a través de xarxes socials, de l'Instagram i del Twitter, de l'ICS, en aquest cas, de l'emissora. Bé, doncs, tot això és el que tenim preparat per als propers minuts. Això és el que us servirem aquí al 98.1 FM i ho fem tots saludant a l'alcalde de Sant Just. Joan, bon dia.
Bon dia. Benvingut al programa. Comencem, com sempre, amb el primer bloc que fa balanç del ple municipal, en aquest cas corresponent al mes de febrer, que va abordar, com ja comentàvem a la introducció, diferents qüestions socials, urbanístiques i institucionals. Alcalde, quin balanç fa d'aquest ple de febrer i quins diria que han estat els acords més rellevants per al municipi?
Bé, va ser un ple tranquil, en el qual jo crec que van predominar els grans acords, que és una mica la tendència d'aquest mandat municipal, i probablement l'aprovació més important va ser la modificació de planejament per la densitat. Crec que aquesta és la modificació més important que es va aprovar en aquest passat ple.
La comentarem d'aquí una estona, però abans també ens agradaria parlar sobre aquestes polítiques socials que mencionàvem. Aquesta taula de cincellerisme, un dels punts aprovats va ser aquesta adhesió de Sant Just a la taula del cincellerisme del Baix Llobregat.
Un espai de coordinació entre municipis per abordar la problemàtica de les persones sense llar. Aquí al programa fa uns dies vam tenir a José Antonio Montiagudo, responsable en aquest cas del Consell Comarcal d'aquest àmbit d'acció social i ens agradaria saber des de la veu de l'alcalde del nostre municipi què implica per Sant Just formar part d'aquesta taula comarcal.
Bé, doncs implica estar d'entrada en un espai en el qual es debaten les polítiques per fer front a un problema que hem vist que ha anat en augment en els darrers anys i que intuïm que continuaran en augment en els propers anys fruit de les dificultats per accedir a l'habitatge.
i també fruit d'un increment creiem que hi ha hagut de les malalties vinculades amb la salut mental. Per tant, és una problemàtica o una realitat que tenim a sobre
i amb la qual hem d'actuar conjuntament totes les administracions. No pot ser que ens anem passant la pilota els uns als altres i que anem desplaçant els problemes d'un municipi a l'altre, sinó que el que hem de fer és buscar solucions a una realitat que no desapareixerà si no actuem sobre aquesta.
inclús actuant-hi, té una complexitat tan gran que és molt difícil, per no dir impossible, solucionar-la íntegrament. I aquesta coordinació també és essencial perquè, com ens explicava el conseller del Baix Llobregat en aquest cas, ens explicava, ens deia que, clar, una persona que, per exemple, està vivint al carrer, potser avui viu a Sant Just i demà viu a Esplugues, no?
Sí, les persones sense sostre abans es deien rodamons i aquest nom el portaven precisament per la seva mobilitat. Persones que pernoctaven en diferents llocs, a vegades s'instal·lava una temporada en un lloc, si tenien unes condicions de seguretat, però la tendència normalment era d'anar-se desplaçant.
Per tant, són problemes o realitats que són, com et deia abans, que no es poden abordar des d'un punt de vista estrictament local, sinó que s'ha de fer amb la coordinació de tots els municipis i també d'altres entitats supramunicipals. I en aquest sentit vull agrair aquesta preocupació que està tenint el Consell Comarcal
que està entomant aquesta realitat i està començant a plantejar solucions o línies de treball en un futur. Per una banda, parlàvem del balanç del ple municipal, per l'altra, aquestes polítiques socials amb la taula de Senzallerisme. Marxem ara a la modificació del Pla General Metropolità, que ja l'alcalde mencionava en la seva introducció, i és que aquesta proposta el que vol i el que permet és
per exemple, subdividir grans habitatges en dues o tres unitats, amb l'obligació que la tercera sigui d'HPO, també transformar en habitatges assequibles alguns locals buits, i ens agradaria saber si aquest objectiu principal, que és el d'augmentar l'oferta d'habitatge, creieu que amb aquestes propostes, i també si vol fer alguna menció més, s'acabaria assolint aquesta augmenta de l'oferta d'habitatge.
Aquesta modificació de planejament parteix de dues constatacions. La primera és que avui en dia l'accés a l'habitatge és probablement la problemàtica número 1 que tenim al país i en aquest sentit Sant Just no n'és una excepció.
I la segona constatació és que la solució a aquest problema no només pot passar per nous creixements urbanístics. Jo crec que ha de passar per nous creixements urbanístics, per incrementar el parc d'habitatges amb nous creixements, però aquesta no pot ser l'única eina, l'única solució a aquesta problemàtica.
És per aquest motiu que posem sobre la taula aquesta modificació de planejament, que té tres línies de treball. La primera és, com bé deies, que les cases unifamiliars de grans dimensions, per sobre de 400 metres quadrats, es puguin dividir en dos o tres habitatges. Aquesta és una primera línia.
La segona línia és reduir la superfície mínima dels habitatges passant de 100 a 80 metres quadrats. Aquesta és la superfície que determina el nombre d'habitatges que pot acabar vint-hi en un edifici.
No vol dir que tots els habitatges siguin abans de més de 100 metres quadrats i en el futur més de 80, però sí que la superfície total de l'edifici dividida abans per 100 metres quadrats i en el futur per 80 és la que determinarà
el nombre màxim d'habitatges que pot haver-hi en l'edifici. Per tant, reduint aquest paràmetre en un mateix edifici, en un mateix volum, podran haver-hi més habitatges. Aquesta és la segona línia de canvi, diguéssim.
I la tercera és que allà on s'ha esgotat la densitat, en aquells edificis on ja estan exaurits el nombre màxim d'habitatges que hi poden haver per la densitat existent, doncs permetrem sempre i quan els locals comercials no estiguin en els que considerem els eixos comercials prioritaris que aquests locals puguin passar a ser habitatges de protecció oficial.
Aquests canvis són canvis que allà on s'han implementat més o menys amb canvis semblants tenen una trajectòria molt lenta. Són canvis molt graduals però que suposen, aquestes modificacions, sembrar avui per recollir d'aquí uns anys. Són canvis a llarg termini però que són necessaris.
I s'ha de garantir, no? Això és una cosa que ens subratllaven molt els portaveus que també han passat per aquests dies aquí pels micròfons de Ràdio d'Espert, no? El fet de garantir que aquestes mesures no afectin el comerç, en aquest cas, en els eixos principals. No, aquests eixos queden blindats i el que sí que som tots conscients, crec que passejant per Sant Just ho podem detectar,
que molts carrers de Sant Just, que històricament havien estat comercials, ja fa moltíssims anys que hi ha molts més establiments tancats que oberts. Entenent que els propietaris dels locals comercials el que voldrien és tenir un lloguer que els generés uns ingressos,
Si tenen els locals buits és perquè no troben comerciants que s'hi vulguin establir perquè el comerç també està vivint una transformació.
Per tant, és molt millor que aquests locals, en comptes d'estar buits, estiguin ocupats com a ús residencial per a persones que ho necessiten i que estiguin amb clau d'habitatges de protecció oficial en un moment com l'actual, en què hem d'incrementar tant com puguem el nombre d'habitatges assequibles.
En l'àmbit esportiu, alcalde, el Plàneri també va aprovar les bases per atorgar subvencions a esportistes que participen en competicions oficials, en aquest cas també aquestes ajudes eren per a escoles i centres de dansa. Quin objectiu té aquesta línia de suport i com pot ajudar els esportistes? Aquestes línies ja fa temps que existien. El que s'ha fet és una modificació a les bases per simplificar el procés. Estem intentant agilitzar els processos de concessió de subvencions
que lamentablement no són tots els ràpids que ens agradaria i propostes com aquestes van en aquesta direcció de tenir una administració més àgil cap al ciutadà.
Marxem a parlar d'actuacions policials. Aquest mes de març s'han produït dues actuacions destacades al municipi. D'una banda, la detenció d'una dona per temptativa d'afurt amb el mètode de la mimosa gràcies a l'avís ràpid de la víctima. D'altra, la detenció d'una persona relacionada amb un robatori amb violència a esplugues després de ser detectada pel sistema de lectors de matrícules. Paral·lelament, la policia local també ha posat en marxa aquest nou servei de mediació i resolució de conflictes
per ajudar a gestionar desacords veïnals, familiars o comunitaris a través del diàleg. Ho hem volgut unir tot en un mateix bloc per preguntar-li quina valoració fa d'aquestes actuacions policials, quin paper tenen aquestes eines, com per exemple l'actor de madrícules, i també després parlarem d'aquest servei de mediació, però primerament parlar d'aquestes detencions.
Bé, jo crec que estic molt content del servei que presta a la ciutadania de Sant Just la policia local. Fa molts anys que estem treballant en la bona direcció i els resultats així ho avalen i en aquest sentit vull destacar que ja fa molt de temps que Sant Just va fer una aposta per vincular la ciutadania amb la política preventiva de seguretat ciutadana desplegant
el sistema de l'M7 que permet que pugui haver-hi una interacció molt més àgil entre els ciutadans i la policia local aquest sistema ens ha permès detencions importants en el passat i genera una dinàmica de col·laboració entre ciutadania i policia que és molt interessant i que va servir per exemple per detenir aquesta persona que es dedicava als furs a través del mètode de les mimoses
La segona línia de treball són tenir agents, tot el sistema policial pot estar molt ben desenvolupat a nivell tecnològic però al final el que necessites és la presència d'un agent que pugui actuar i en aquest sentit Sant Just ja fa anys que va fer una aposta per complir
amb aquest rati d'un agent cada 500 habitants que marca la Comissió Europea i que pocs municipis del nostre país compleixen. En canvi, Sant Just, malgrat que té un cost important a nivell de pressupost, de capítol 1, doncs creiem fermament que és necessari.
La tercera línia són les càmeres lectores de matrícules, que fa que qualsevol vehicle que sigui d'interès policial, un cop entra a Sant Just, li podem fer un seguiment pràcticament carrer per carrer. Això també ens ha permès detencions molt destacades, no només aquesta que mencionaves, sinó d'altres en el passat.
I ara obrim una quarta línia de treball, que és incrementar la presència de càmeres de Seguretat Ciutadana, que fins ara eren molt residuals, però que entenem que són necessàries en algunes zones on hem detectat que tenim un risc més elevat que puguin haver fets delictius. Barricentre, per exemple? Per exemple, Barricentre. Avui en dia tota la concentració de caixers la tenim al carrer Bonavista,
I aquí és on hem detectat una major presència d'aquests furts contra persones, que malauradament l'any 2025, malgrat que en línies generals va ser un any amb bones dades a nivell de seguretat ciutadana, aquest tipus de delicte sí que ens va provocar.
pujar notablement i per tant hi hem de posar eines que ens serveixin no només per venir sinó un cop es produeixen poder procedir a fer les detencions molt més ràpidament per tant en aquest any any que ve com a molt afegirem aquesta quarta línia de treball esperant d'aquesta manera millorar la seguretat ciutadana i sobretot continuar treballant en aquesta línia que
Evidentment no podem garantir el risero, però sí que podem garantir que Sant Just és un municipi molt segur. I tanquem aquest bloc parlant del servei de mediació. Quin objectiu té i quins casos pot recórrer la ciutadania a fer servir aquest servei?
Bé, doncs ho has explicat molt bé anteriorment, al llarg de l'any es produeixen moltes situacions de conflicte, intrafamiliar en alguns casos, en d'altres és entre veïns, són els típics conflictes que hi ha entre persones que conviuen, que són properes,
I abans que es calin, a vegades va bé que hi hagi una tercera persona que faci una funció de mediació, que parli amb les dues persones i que pugui buscar solucions.
Històricament aquest paper estava molt reservat pels jutges de Pau, que exercien aquesta tasca, però en els darrers anys aquestes figures han anat despullant de competències. Amb aquestes modificacions que hi ha hagut també, no?
I avui en dia nosaltres considerem que la policia local evidentment ha de col·laborar amb Mossos Esquadra en les matèries de Seguretat Ciutadana però no podem oblidar que la policia local també té assignades altres competències com són a nivell de regulació de trànsit, de mobilitat i també molt important de proximitat i aquí és on encaixa aquesta figura del policia mediador.
I tanquem ja aquesta entrevista amb el sisè bloc. Sí que després obrirem el bloc de l'alcalde Respont, però pel que fa a les preguntes que fa aquesta redacció, tanquem amb el medi ambient, amb aquesta pesta porcina africana, que en aquest cas la detecció d'un nou cas de pesta porcina africana en un senglar a Sant Jús ha fet que el municipi, juntament amb Esplugues, entri dins de la zona del risc establerta per la Generalitat.
El brot ja sumava, en el moment de la confecció d'aquest guió, 216 sanglars infectats i ha comportat restriccions d'accés al medi natural en diversos municipis del territori. Alcalde, què implica per Sant Just entrar dins d'aquesta zona del risc? Després també a l'espai de l'alcalde respon hi ha alguna pregunta relacionada amb aquest àmbit, però també ens agradaria saber què implica per Sant Just i si això que diuen, que han de matar aquests 500 sanglars...
si vostès creuen que és la decisió correcta o que és el que s'ha de fer, no?
Bé, el que implica, anant a la teva primera pregunta, és que tornem al moment 0, quan es va detectar el brot i es van definir dues zones en funció del risc que tenien, la zona 0, que estava a Cerdanyola, i la zona 1, que eren els municipis que estàvem al voltant de Cerdanyola, amb un perímetre que anava...
dels 6 als 20 quilòmetres. Sant Josep ja hi estava i en aquell moment ja es van aplicar durant algunes setmanes restriccions, sobretot que les persones no podien accedir lliurement al medi natural.
Es van aixecar parcialment perquè semblava que el focus estava molt concentrat a la zona zero. Posteriorment s'ha vist que, malauradament, alguns senglars infectats van sortir de la zona zero i, evidentment, quan vam detectar que hi havia positius a Papiol, Molins, Sant Feliu...
doncs érem conscients que era només qüestió de temps que també que haguéssim tenint positius a Sant Just, com així va ser. Ara el Departament d'Agricultura, conjuntament amb Agents Ronyals, que és Departament d'Interior, el que estan és intentant reduir a la mínima expressió la població de senglars,
coinciden que està al voltant dels 500 senglars, caçadors s'estimen que és un nombre una mica superior, que estaria a l'ordre dels 1.000. El cas és que en les darreres setmanes hi ha hagut uns 130 senglars abatuts.
Nosaltres el que creiem és que aquesta situació no es pot allargar molt més en el temps. Creiem que més enllà de quatre setmanes més serà molt difícil que siguem capaços d'evitar que la gent entri a Coixerola. Així com els primers dies, les primeres setmanes, va haver-hi un alt grau de compliment de les mesures de les restriccions,
Darrerament, els punts que té col·locats el Consorci del Parc Natural de Coixerola, de comptatges de persones que entren al medi natural, doncs sí que ja s'està detectant que cada cop hi ha menys compliment.
i intuïm que conforme vagi venint el bon temps aquest incompliment anirà augmentant. Com que és molt difícil també posar mecanismes de control eficients, perquè mai millor dit estem posant portes al camp,
doncs creiem que el que s'hauria d'anar és cap a mesures més quirúrgiques que passin per tancar el parc durant les nits i que puguin ser durant les nits que s'acabin de fer aquestes batudes per reduir la població de senglars.
Jo, honestament, entenc que és un problema molt complex. Estar en joc la supervivència d'un sector que és clau en l'economia catalana, com és l'agroalimentari, per tant, entenc que les mesures es prenen pensant en la globalitat. No m'agradaria estar en el lloc del Consell d'Agricultura,
El que sí que demanem és una mica de sentit comú i que si es veu que les mesures que s'adopten ja no tenim capacitat per fer-les complir, anem el més aviat possible cap a aquesta segona fase de mesures més quirúrgiques com les que et comentava abans.