logo

Entrevistes de La Rambla (radiodesvern)


Transcribed podcasts: 316
Time transcribed: 5d 3h 43m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Passen 12 minuts de les 11 del matí d'avui, no, dimarts no, avui som dijous 17 de novembre.
Esteu al 98.fm escoltant el magazine La Rambla de Ràdio d'Esvern.
Farem l'entrevista del dia, que per cert també la podeu seguir pel canal de YouTube.
Avui saludem la Carme Malaret, artista, sadamista, sant justenca,
professora de les arts plàstiques municipals de Can Gynastà
i també fundadora de l'espai de lliure Creació Carme Malaret
i saludem també Jep Cerdà, escultor, doctor en velles arts,
catedràtic d'escultura de la facultat de velles arts de la UB
i director del màster en art sonor també de la Universitat de Barcelona.
Els obrim els micròfons. Molt bon dia als dos.
Bon dia.
Avui a les 7 de la tarda s'inaugura una nova mostra express a l'espai Carme Malaret
que durarà fins diumenge.
Aquesta mostra porta de títol Jadefonies
i és el treball experimental que dirigeix en Jep Cerdà
i que coordina també la Pilar Herrero, que és licenciada en velles arts,
professora de ceràmica a la llotja i activista cultural.
Jep, aquest projecte va més enllà de l'art plàstic, arriba als sons, a la música.
Ens pots explicar una mica què has investigat exactament i d'on ve aquest títol, no?
Jadefonies?
Nosaltres, com vies dit, jo soc el director del màster en art sonor,
que és una de les branques més contemporànies
que tracta d'artistes plàstics que treballem amb el so
com un material més d'expressió artística.
No som músics, per això mai parlem de música, sempre parlem de so,
perquè venim de l'escultura, de l'àmbit de la pintura, en aquest cas de la ceràmica,
i vam detectar que encara no s'havia fet res amb art sonor,
potser sí que s'ha fet, però s'ha fet molt poc,
en relació a l'art sonor amb la ceràmica.
Vam contactar, perquè l'Alma Mater és una mica dins de la ceràmica,
és la Pilar Herrero, vam contactar amb la Pilar Herrero,
i com que és un entusiasta va començar a buscar gent de primaríssima línia
de l'àmbit de ceràmica, tots són ceramistes reconeguts,
que porten anys de treball,
molts també són professors de les principals escoles de Villas Arts
i el que dèiem abans, arts i oficis, que ara ja es diu un altre nom,
i vam fer una reunió per esbrinar com podem treballar
amb els sons d'un material, en aquest cas un material ceràmic,
i aquest material ceràmic vam creure, primer vam fer molts estudis,
el primer que vam escoltar és el so de diferents tipus de ceràmica
i vam acabar amb un tipus de ceràmica que és la jade,
per això el nom de jade és un tipus de ceràmica que ve de Xina,
és la capital de la ceràmica mundial,
tota la ceràmica de Xina surt de Xindescent,
i allà tenen un gran nil·liciment de porcellana,
i la importació la fa una empresa d'aquí a Esparragüera,
que es diu CO2, i vam començar a investigar amb els sons de la ceràmica.
Per tant, el que veurem aquesta tarda, que és experimental,
és que és molt més important els sons que podem aconseguir amb la ceràmica,
és a dir, la part sonora de la ceràmica, que la visual,
amb això es basa una mica el treball.
Nosaltres treballem les formes de la ceràmica
per aconseguir uns sons determinats, no és el revés.
No és per la part visual, sinó que és per la part sonora.
Per això, a dintre del que treballem durant aquests 3 o 4 dies,
i això ens obliga més a la Carme, a dintre del seu espai Carme Malaret,
vindran músics, percussionistes, gent de l'àmbit de la música o de la percussió bàsicament,
que interactuaran en aquestes escultures ceràmiques.
Aquesta ceràmica és totalment dita com a ceràmica.
És que jo vinc de l'àmbit de l'escultura i per això dic escultura ceràmica.
Els ceramistes ja no posen la paraula escultura al davant,
perquè ceràmica és amb més escoles.
Llavors, el que interactuaran bàsicament també són músics
que vindran a fer diferents accions.
Són accions sonores que serveixen per escoltar,
i aquestes accions és quan nosaltres podrem fer les correccions entre colmetes.
Si allò que nosaltres hem pensat en forma i material està ben dissenyat també.
Una prova, no?
Una prova bastant avançada.
Ja podrem fer totes aquestes experiències més dinàmiques
en quant al sort.
Per això també diem que és una mica experimental en aquest sentit.
Carme, en quin moment entres en tot aquest projecte de Jadefúnies?
Contacten amb tu, et sents atracció perquè tracta tot el tema de la ceràmica?
Bé, van haver-hi diferents vectors que em van fer que m'impliqués.
Jo m'he implicat d'una manera potser tangencial,
perquè no he tingut temps...
Jo no tinc cap obra allà, no he tingut temps de fer-la.
Però sí que a través de la Pilar Herrero, que havíem passat,
havíem fet exposicions juntes, havíem estudiat conjuntament també a Belles Arts,
coneixíem el GEP,
ens va començar a crear aquesta llavor
i perquè no li donem un altre sentit al nostre material,
que és el nostre material expressiu,
és a dir, a explorar un altre paràmetre que, com a ceramistes,
potser no ho tenim tant en compte.
I va ser quan ens vam posar d'acord, sobretot a través de la Pilar,
que va fer el lligam amb el màster d'escultura,
vam anar a Belles Arts i va haver-hi una primera reunió, ja farà temps.
Es va acordar, perquè es puguin fer coses a l'espai,
però jo no decideixo, sinó que som una comissió,
que en diem el petit comitè, de vuit persones.
Jo vaig exposar aquesta proposta dintre del petit comitè,
ho vam trobar interessant perquè el que volem mostrar a l'espai
ens interessa molt més tot un procés,
tot un estudi de laboratori, d'investigació,
que no pas una obra acabada,
que això potser hi ha en altres espais que és la seva finalitat.
Aquí no, aquí si ens equivoquem,
perquè avui serà la primera vegada que es presenta aquest projecte
i jo crec que tots hem d'estar d'acord de portar-lo a Sant Just,
com a un espai petit, un espai que tampoc tindrà molta repercussió,
però que sí, creiem que allà podem, com ha dit el Jeb,
començar a esbrinar per on van les coses,
si l'objectiu d'investigació és en direcció correcta
o hem de modificar una miqueta.
Els músics que vindran a interactuar amb les obres,
de quina manera ho faran o tenen perfils concrets,
els heu escollit o com està?
Bàsicament hem escollit per diferències
i són pràcticament tots venent de l'àmbit de la percussió,
perquè el que farem en definitiva aquesta tarda i els dies sucessius
és treballar amb la percussió de la ceràmica jade, de la porcellana,
que és molt ressonant,
vull dir que hi ha algunes que sonen com una campana.
És espectacular en quant al seu soi
i també, com ha dit la Pau,
fa una estona la carn també per la seva trasllucidesa
en relació a la llum.
Estem treballant amb un conjunt d'artistes,
podríem dir multidisciplinars, etc.
És amb una característica molt determinada de la porcellana,
que és la vibració.
Perquè el que ens interessa,
ja sabem que el so és producte d'una vibració,
però és que la ceràmica aquesta jade de CO2
té una vibració molt característica
i aquesta vibració característica es propaga a l'espai.
Per això, que em sembla que és el dilluns que farem,
el domèndia que farem també unes sessions meditatives,
no sé si es diu això perquè els artistes no diem aquestes coses,
és de meditació, però bé,
una mica de relaxació, d'escoltes.
Nosaltres preferim dir sempre sessions d'escoltes,
d'escoltes actives,
d'escoltes tranquil·lament,
uns material com ressona l'espai, etc.
Llavors, farem una cosa que em sembla que no s'ha fet,
això sí, que no s'ha fet pràcticament mai,
ho gravarem amb un cap binaural.
Explico això, que avui me l'han ensenyat i he quedat...
Avui m'ho explicava a la Carme perquè clar,
l'espai de la Carme és un espai molt...
determinant en quant el so,
perquè no és un espai molt gran,
hi haurà una reverberació d'aquestes vibracions
del Hadid, de la Brucellana, a les parets,
i llavors hem cregut com necessari
poder gravar els sons exactament com nosaltres els estem escoltant.
Jo tinc un cap binaural, que m'he dedicat...
Què és un cap binaural?
És una reproducció exacta d'un cap,
és una còpia d'un cap com el teu, com el de qualsevol persona.
Llavors, copiem les orelles amb aquell sistema que...
no ho sé, tots els que heu anat a un dentista
us han posat aquells mollos a la boca, que és el ginat.
Fem els mollos de les orelles.
Llavors, aquests mollos els passem...
amb silicona, que té la mateixa textura,
la mateixa forma de l'orella,
i llavors a dintre, dos centímetres i mig,
posem uns micròfons ultrassencibles,
però quan dic ultrassencibles és que són especialitzats,
que llavors podem gravar la tridimensionalitat de l'espai.
Per favor.
En respecte a l'estereo, l'estereo és el millor.
Això semblarà, més que l'espai de lliure creació de Carme,
semblarà un...
No sé què semblarà, però...
De tot menys estudis de lliure...
Ja ens agrada. Carme, però què hem fet?
Però que habitualment estem acostumats a escoltar amb estereo.
Amb estereo, nosaltres escoltem dret a esquerra, davant nostra.
Però com que nosaltres ho gravem exactament com nosaltres escoltem,
i tenim unes orelles que estan dissenyades,
encara que nosaltres no donem massa importància a les orelles.
Com que no es veu, no?
Jo ara vaig estar fent uns caps binaurals
a Natal, a Brasil, per un parc natural,
i vaig fer la reproducció de les orelles
de tot l'equip que havia d'anar a gravar al parc natural.
Després graven els ocells i tal.
Jo sempre els feia la broma que estaven buscant
les orelles més boniques de Natal,
perquè generalment un no et diu que tens unes orelles precioses.
No, la veritat. Pot ser els ulls, pot ser les mans...
Que no m'ho diguin mai.
En canvi, el disseny aquest que tenim en les orelles
és per tridimensionalitzar el so.
Si t'hi fixes, tu i els animals sent a moure les orelles.
Posa les orelles cap aquí,
i si hi ha un so a la dreta,
posa les orelles cap allà.
Té una mobilitat. En canvi, nosaltres no movem les orelles
i aquesta és una mica la base dels caps binaurals.
Vull dir que nosaltres escoltem 360 graus,
a dalt, a sota, al redó de la nostra.
Llavors, quan ho reproduïm, podem escoltar aquells sons
com es reprodueixen exactament en un espai determinat.
Insisteixo, l'estèrio està molt bé,
però nosaltres el que estem treballant,
com que venim de l'àmbit de l'art sonor
i treballem el so més que la música,
estem treballant amb el so,
buscàvem la millor manera d'enregistrar els sons
que es produiran aquesta tarda i els dies successius
de la ceràmica Hade en aquestes percusions.
Carme, tu mai havies abans fet una exposició
o una mostra amb aquestes característiques
d'implicar sonoritats o la part...
Potser sí que hi havia músics
que havien interactuat amb algunes obres,
però investigar amb l'art sonor,
per dir-ho així, no ho havies...
No, jo estic molt contenta
de poder presentar aquest treball experimental
a l'espai.
Crec que ve gent de primer nivell
i hem confiat en un espai petit,
fora de Barcelona, sense massa soroll,
i en canvi ho hem volgut fer-ho aquí.
Per primera vegada estic molt agraïda a tots ells
i sobretot també la Pilà, que és la que ha sigut,
la que ha generat i la que ha coordinat
la possibilitat que tanta gent
s'hagi implicat gràcies a ella,
sobretot que ha implicat molta gent.
Jeb, tu formes part del laboratori d'art sonor
de la Facultat de Belles Arts
de la Universitat de Barcelona.
Quant temps fa que està creat aquest laboratori?
Aquest laboratori, el 2011,
ja estava en funcionament,
inclús el 2011 ja vam fer
el paisatge sonor de Catalunya,
vam presentar el CCCB de Barcelona
i es va començar a crear el 2008.
Jo com a professor
i després una sèrie d'alumnes en aquell moment,
que ara ja són professors,
i llavors vam muntar el laboratori d'art sonor,
en aquell cas un professor
i una sèrie d'alumnes interessats per l'art sonor,
que en aquell moment eren pocs
i que ara ja se sap què és.
Quan vam voler muntar el màster en art sonor
vaig haver d'anar a parlar amb el rector de la universitat,
amb els vicers rectors i tot això,
i el primer que havies de fer era explicar-los
què era art sonor, perquè no era habitual.
En canvi, ara mateix tampoc he hagut d'explicar
què és art sonor perquè és una cosa...
Tothom s'ho pot imaginar o intuir.
A tu què és el que et va captivar?
És un àmbit una mica desconegut,
que entren a estudiar velles arts.
Potser no es poden imaginar
que es pugui crear art,
que pugui haver-hi art en tot el tema dels sons.
És relativament fàcil des del punt de vista de l'escultura.
Potser sí que anéssim a mirar
des d'un altre punt de vista, més de pintura...
Des d'un quadre?
Exacte, és difícil d'haver-ho.
A l'estat espanyol treballem amb els sons.
Els materials sempre estan present.
Quan treballes una pedra, un material metàl·lic,
sempre estem pendents de la veu que té aquell material.
Per tant, a nivell d'escultura ho teníem molt fàcil.
De fet, totes les facultats que tenen art sonor
a l'estat espanyol, totes estan al departament d'escultura.
Per què?
Semblava que des d'aquest punt de vista
hi ha una importància al son per a si mateix.
Diferencia que donen audiovisuals.
Per què no entrava amb audiovisuals?
Que sí que fan servir el son.
La seva paraula també diu audiovisual.
En canvi, dins de l'àmbit d'audiovisuals
es fan servir el son
com una il·lustració de la imatge.
És a dir, és subsidiària a la imatge.
Què és l'important?
La imatge visual d'un vídeo, etc.
Què és menys important?
És la sonoritat.
En canvi, fem el revés. Què és l'important? El son.
Què és poc important? L'objecte que fa servir aquell son.
Perquè la millor l'objecte, com que no donem més importància
al que sortirà d'aquest objecte,
treballem amb escultura, amb instal·lació
i dins del màster d'art sonor hi ha moltes coses.
Jo soc el que em dedico més a escultura i instal·lació.
Molt bé.
Podem dir que passaran diferents músics
que hi han col·laborat diferents artistes
i tot això anirà passant fins al 19 de novembre.
Una mica, Carme, tens al cap
la programació, per dir-ho així?
Els moments en què l'estudi estarà obert?
Sí, avui inaugurem l'asset.
Espero que hi hagi la gent que participa.
Jo crec que cadascú ha fet unes propostes
molt diferenciades.
Em volia fer un apunt, amb això que ha dit el Jeb,
que és veritat que en l'àmbit de la pintura,
el so, noies, però en canvi aquí hi ha una proposta
de la Pepa Busquer que
ha investigat com sona la imatge
d'una trompeta.
I és molt interessant, i a més ho ha filmat amb vídeo,
que ho passarem.
És el concepte, no?
Jo crec que pot obrir una via d'investigació
per a altra gent que treballa amb bidimensionalitat.
I la proposta que ella fa
és molt interessant.
Només volia fer aquest apunt que potser també
en els àmbits de la pintura.
Avui hi haurà la inauguració.
Crec que cadascú ha de presentar una mica el seu projecte.
Hi haurà moltes peces que estan col·locades d'una manera,
que es podran tocar, perquè volem que la gent
interaccioni, busqui el so.
I avui hi haurà la Roser Cascante, que és una cantant
i a més és professora de música de l'Escola de Música
d'Ulesa, que també interaccionarà
amb les peces. Potser hi haurà algo més,
però volem que la gent també sigui part activa,
que busqui la seva sonoritat.
Demà estarà obert de 6 a 8,
a les 7 també un parquesionista
que buscarà el so
específicament d'unes peces
concretes de la Pilar Herrero,
que són com unes castanyoles, amb jade.
I després, sobretot el dissabte al dematí,
l'exposició estarà oberta de 12 dugues.
Estarem allà, explicarem, la gent podrà tocar.
I el diumenge hi haurà la Cluenda amb el Marc Polido,
que és un especialista en fer vibrar
diferents materials. Jo crec que portarà també
altres tipus de material que interaccionaran
i ell amb el Julio Bono, que també està
fet unes campanes que sonen.
I depèn de cada forma, també té un so diferent.
I ja està, farem la Cluenda i com que és una mostra
espressa, pim pam, que s'ho perdi,
em sembla que es gravarà tot, no?
Com que tinc aquí davant el programa,
si us sembla, direm exactament
a tots els artistes que hi col·laboren,
també i els músics.
Tenim com a artistes l'Òscar Ava,
el Julio Bono, la Pepa Busquer,
el Josep Sardà, el Fernando Garcés,
la Pilar Herrero, la Cristina Márquez
i ma.rroig.
I després, a la banda dels músics,
tenim la Roser Cascante, el Martí Fleta,
l'Òscar Latore i el Marc Polido.
Doncs aquest és el quadre d'artistes i de músics.
Ho deixem aquí, l'entrevista en aquest punt.
Moltíssimes gràcies per haver passat,
Jeb i també Carme, que vagi tot molt bé,
que tingueu avui molt bona inauguració
i serà tot un experiment.
L'espai de lliure creació de la Carme
quedarà allò... no ho sé, serà una prova.
Nosaltres tampoc, ho sabrem avui.
I a treure conclusions a veure.
Moltes gràcies.
Vinga, que vagi bé.