Ràdio d'Esvern 98.1
Ràdio d'Esvern 98.1
Ara mateix són les 11 i 14 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de matins La Rambla.
Passem a fer l'entrevista del dia i avui parlarem de gravat, d'art col·lectiu, de passió i també de diàleg creatiu.
La convidada que tenim connectada via telefònica és la Carme Muñoz, una de les integrants del col·lectiu Tarlatana 17,
que des del passat 22 de maig s'exposa una mostra de gravats al celler de Can Ginestà, aquí a Sant Just d'Esvern.
Una exposició que es podrà visitar fins al 27 de juny i que inclou, a més a més, diferents activitats paral·leles,
com visites, també una xerrada i fins i tot algun taller infantil.
Ja la tenim aquí a la convidada a anar connectada telefònicament.
Carme, gràcies per ser avui amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres per pensar en el col·lectiu i difondre la nostra tasca.
Doncs mira, precisament, en referència al col·lectiu, si et sembla, parlem de Tarlatana 17, no?
Qui sou i com neix el col·lectiu?
Som 17 artistes en aquest moment.
N'havíem estat 18, però lamentablement vam perdre un pel camí.
I el col·lectiu neix en un moment en què vam fer una exposició a Mataró.
La majoria de membres del col·lectiu són artistes del Maresme.
Sí.
Vam fer una exposició a Mataró i a la sala de...
En una de les sales de Mataró del Col·lectiu d'Enginyers.
I llavors, amb un de nosaltres ens va ocórrer que podíem continuar i podíem continuar exposant plegats.
De fet, ens vam conèixer perquè tots anàvem al mateix taller de gravat i alguns hi havien estat.
I llavors, doncs, bueno, aquesta va ser una mica el punt de contacte.
I llavors ens vam decidir, com tots érem persones molt apassionades pel gravat,
ens vam decidir a convertir-nos en un col·lectiu i a difondre el que és el gravat
i fer que la gent estimi el gravat.
Molt bé.
Aquest és l'inici de la història.
Llavors, el nostre nom ve dels 17, de l'any 2017, que és quan vam començar a exposar com a col·lectiu.
I, per altra banda, el Tarlatana és un dels estris que s'han servit per retirar la tinta de les planxes.
Suposo que es veu que és una roba amb els fils molt poc tupits,
amb la qual cosa el sentit de la Tarlatana, d'aquesta manca de tupidesa dels fils,
és la llibertat que cadascun dels artistes té per crear, composa un conjunt,
però al mateix temps és un element individual.
Ostres, que interessant, no?, poder fer aquest joc amb la Tarlatana, el nom del col·lectiu.
Sí, sí, sí, així va anar la cosa.
Molt bé. I, Carme, per qui no conegui gaire aquest llenguatge artístic, no?,
exactament el gravat, què és?
A veure, anem amb termes més senzills.
Els més senzills que podria donar, si tu agafes i fas una esgarrapada a terra, allò ja és un gravat.
És a dir, es tracta de fer un solc, una marca, amb una planxa.
Llavors, aquesta planxa, bueno, i els solcs es fan de manera molt diferent.
Ja és a dir, tradicionalment, tècniques molt elaborades i tècniques no tan elaborades,
però vull dir que, en principi, gravar és fer un solc, fer una marca amb un suport.
I després aquesta marca o marques que tu facis es passen al paper.
I aquest és el...
Així, en termes molt senzills, és a dir, que podríem complicar la història,
però, clar, en el moment que es vagi a veure l'exposició, s'entendrà molt millor.
I si a banda assisteix algú amb una de les visites comentades,
que, per cert, demà n'hi ha una, que la faré jo mateixa,
el dia 31 n'hi ha un altre, el dia 31, no, perdó, el dia 14 de juny hi ha un altre,
que la faran altres companys, i llavors anirem explicant les diferents tècniques,
els diferents treballs que estan a l'abast, que es poden veure,
i les diferents tècniques que s'han utilitzat per generar aquests treballs.
Clar, perquè entenc que dins del gravat és el que dius, no?,
que cada un de vosaltres potser utilitza una tècnica diferent o una altra,
i això es plasma en obres que es veuen que són diferents entre elles.
No, això, evidentment, per altra banda, és que el gravat
contempla moltes, moltes, moltes tècniques diferents,
amb un treball totalment diferent,
des d'unes de les tècniques que s'anomenen calcogràfiques,
que són les tècniques més conegudes, com l'aigua fort i l'aigua tinta,
que consisteix en, doncs, això, marcar la planxa,
i llavors aquesta planxa sotmetre-la amb un àcid, amb un mordent.
Per exemple, la generalitat són planxes de metall,
o coure, o lleutor, o algun alumini,
i llavors aquest és un treball, doncs, bé, és un treball lent,
és un treball que, per altra banda, s'ha de dir que el treball del gravat,
el gravat no és allò de pim-pam, sinó que s'ha fet rapidíssimament,
sinó que porta un procés llarg i complex,
i, a part, una de les coses que els gravadors sempre tenim al cor
és que quan aixeques el paper, has passat la imatge de la planxa
partint-te i aixeques el paper i després del torco,
sempre tens una sorpresa, perquè moltes vegades allò que tu esperaves
que surtis, no surt, però bé, hi surten altres coses interessants
que, bueno, i d'això.
Però bé, llavors aquí es veuran gravats calcogràfics,
aiguaforts i aigua tinques, bàsicament,
i després el que s'anomenen tècniques adjatives,
que es produeixen d'enganxar damunt d'un suport,
que pot ser un cartró, pot ser un metacrilat,
pot ser un cartró de llet, un tetrabric,
anem a dir, un plàstic, qualsevol altre suport,
i damunt d'aquest suport s'enganxen coses diferents,
o es dibuixen amb materials diferents i després allò s'en tinta.
Per exemple, una de les coses que n'hi ha diversos a l'exposició
són carburúndums.
El carburúndum, el seu nom ve del carbó de silici,
que s'aplica damunt de la planxa barrejant-lo amb unes emulsions.
I llavors es veurà això, i per altra banda es veuran fotogravats,
hi ha un fotogravat, hi ha tècniques treballades amb fusta,
com xilografies i mucolitos,
que és una tècnica recent de la dècada del 70,
i coses tècniques.
Per regles generals, els artistes tenim molta llibertat de treball,
especialment en les tècniques aditives,
perquè podem fer moltes coses.
Podem posar-hi fils, ho podem cosir, podem enganxar...
Entenc que això depèn de cadascú del vostre estil,
del que més us agradi o del que decidiu fer en cada obra.
Sí, això està clar.
Per una banda hi ha artistes que sempre treballen la mateixa tècnica.
Per exemple, nosaltres estan exposades obres de la Cecília Morales,
del Daniel Llin, del Ramon Llinès,
l'Eduard Huertos i la Mercè Montserrat,
que tots treballen aiguaforts i aigua tintes.
Estan treballant en coure.
Tret de, per exemple, la Mercè Montserrat i l'Eduard Huertos,
que també treballen en planxes de metacrilat i punt de seca.
o les obres aquestes de xilografia o el Mucolito,
que estan treballats sobre fusta.
Bé, i cadascú utilitza coses diferents.
O, per exemple, hi ha unes obres, unes obres meves,
que són aquarel·les pintades sobre una planxa de serigrafia
que després es passa a paper,
que no és específicament gravat,
però sí que és estampació,
que és un arc propera al gravat.
Llavors, doncs, bueno, una mica tot.
Hi ha una mica de tot,
perquè tothom posa una mica la seva ànima.
I jo, no sé, tots tenim unes tècniques preferides,
però al mateix temps,
ens agrada no sols experimentar
amb aquella tècnica amb la qual estem treballant,
sinó que ens agrada conèixer noves tècniques
i entrar en noves maneres de treballar,
amb la qual cosa tot això t'obre un univers immens.
I, clar, Carme, en parles de planxes, no?,
i de parells que semblen, a priori,
que hagin d'estar, potser, en un taller.
Com ho feu, vosaltres?
Teniu algun taller? Ho feu a casa?
A veure, hi ha coses diverses.
És a dir, hi ha persones,
fins i tot tenim una component
que té un taller de gravat, la Laia Arnau.
Hi ha companys que van amb un taller i arenja amunt,
a Arprint.
Hi ha companys que tenen, a casa seva,
tenen el seu propi tòrcul
i, per tant, treballen a casa.
Cosa que no treu que vagin amb un taller.
o la Cecília Morales,
que va al taller 46 del Virgili Barberà.
Llavors, doncs, bueno,
tot va, jo en aquest moment
estic anant a un taller,
faig uns bònus,
compro unes hores de treball
i el dia que necessito anar-hi,
doncs hi vaig.
En fi, he recorregut diferents tallers,
per exemple,
i llavors, doncs, bueno,
cada taller he anat traduint una mica,
aconsellada per la persona que el porta,
i en funció del treball,
és a dir, que hi ha tallers que són específics
per treballar certes tècniques,
no sé, per exemple,
el taller 46 del Barberà
o el taller que té la Maria Pujola
del poble espanyol
són estupendos
per treballar el coure,
per treballar l'aigua fort i l'aigua tinta,
igual que l'Arpin d'Arenys de Montt,
però hi ha altres tallers,
doncs, bueno,
no tenen aquesta especialització
amb aquesta tècnica,
perquè, clar, suposa tenir
un tank amb el mordint
i, bueno,
i unes determinades condicions.
Però, en principi,
ens muntem una mica la vida,
i aquí té un torc a la casa seva,
com el Sergi Rabassa
o l'Eduard i la Mercè,
que tenen torc a la casa,
i em sembla que potser també
la Dolors Blosset Blessa
també té un torc a la casa,
també té estudi...
Perquè als 17 us hi dediqueu a...
És a dir,
sou artistes
o és un travessant més
del que pot ser la vostra professió?
A veure, a hores d'ara,
nosaltres procedim de professions
molt diferents.
Si hi ha molts docents,
docents que s'han dedicat
a ensenyar arts
als nens a l'escola,
jo no tinc res a veure
amb aquest món.
hi ha qui ha treballat
d'assistent social,
és a dir,
que hi ha un moment
en què...
Bé, hi ha molta gent
que ha fet
la licenciatura en Belles Arts,
i altres simplement
han entrat al gravat
per afició,
per interès,
pel que sigui,
i a poc a poc
hem anat creixent
a dintre del gravat.
Hem anat aprenent,
hem anat fent coses,
i hem anat investigant,
sobretot les diferents opcions
que tenim.
Hi ha qui, per exemple,
es fabrica les seves eines
per gravar.
Bé, hi ha una mica de tot.
És a dir,
que quan tu necessites
fer una obra grossa,
de gran mesura,
o bé et compres un torcul gros,
com va ser el cas
de la Catherine Lord,
que em va comprar
un torcul gros
per poder treballar a casa,
o vas a un lloc
que et facilitin
que puguis estampar
en un torcul gros.
I aquí estampam
en un bar
en un moment determinat.
Una mica de tot.
Hi ha una mica de tot,
però vull dir que,
en principi,
estem més còmodes
si estem en un taller
propi o no,
que intentar fer això a casa.
En el meu cas,
intentar fer això a casa,
jo sempre ho he trobat
molt complicat.
I, Carme,
algú que vagi,
no?,
l'exposició
que entri al celler
de Can Ginestam,
què és el que s'hi trobarà?
Quantes obres hi ha exposades?
I si segueixen
algun fil narratiu
entre elles
o són simplement
a part?
Mira,
normalment,
quan,
bé,
el que es trobaran,
comencem per aquesta història,
seran 24 obres
pertenyent
a 18 artistes.
Aquestes 24 obres,
hi ha alguns artistes
que en tenen més d'una,
i, però la majoria
en té penjada
només una.
A les sales
que només entrem,
les primeres sales que veiem,
les tres primeres sales,
estan exposades
a aquestes obres.
I després,
a la sala del fons,
que està separada
per una paret
d'aquestes sales principals,
d'aquestes tres sales principals,
hi ha dues projeccions,
que jo recomano especialment
que s'hi vagin a veure.
que s'hi vagin a veure
aquestes projeccions.
Una projecció
que,
bé,
és una mica referent
de qui és qui,
presenta
a cada artista
fent feines.
Des de
preparant una planxa,
posant-hi tinta,
netejant la tinta,
passant pel poc torcul,
aixecant l'estampa,
és a dir,
que aquesta seria
la primera.
Però el que jo aconsello
i veure-la de principi
i a final,
bueno,
i a part ens veuran,
i veuran quina cara
té cadascun.
Això està bé.
Sí,
posar cara,
si més no,
clar,
posar cara,
si més no,
als artistes
que han dissenyat
les obres
que estan veient
a l'exposició,
això està bé.
Sí,
això està clar.
I llavors,
l'altre,
que jo recomano especialment,
és una projecció
que vam fer especialment
quan vam exposar
a la Fundació Iluro
de Mataró
i aquesta projecció
explica diferents tècniques
com es fa una obra
amb una tècnica concreta.
Hi ha diferents tècniques
i es va veient
les diferents obres.
És a dir,
que es va veient
com es treballa
una punta seca,
com es treballa
una planxa de coure,
una aigua forta,
una aigua tinta,
etcètera.
Les diferents obres
es van veient
al llarg d'aquesta projecció.
Jo no puc dir-te
quant dura,
jo diria que dura uns 10 minuts
o una cosa així,
però realment
les dues són interessants
perquè una
ens presenta
els artistes
en acció
i l'altra
ens presenta
les tècniques
com es crea
una obra
amb una tècnica concreta.
I a banda d'això,
també has comentat
que hi haurà
un tall infantil
i una xerrada.
Hi haurà una xerrada
que qui vulgui
passar-se
perquè pel celler
hi ha la informació
amb uns targetons
a la mà
i llavors
la xerrada
justament
és una xerrada
que parlarà
de les tècniques
més usades
en gravat.
La veritat
és que
valdrà molt la pena
quin dia serà
la xerrada.
La xerrada
és el 12 de juny.
El 12 de juny
a les 12 del matí.
Jo diria
que el 12 de juny
és un dijous.
És un dijous,
sí.
Doncs el 12 de juny
a les 12...
Ai, perdona,
a les 12 del matí.
El 12 de juny
a les 7 de la tarda.
Val,
ja deia jo,
dic,
a les 12 del migdia
potser no hi ha gaire gent,
però a les 7 de la tarda sí.
Això funciona millor
a les 7 de la tarda,
sí.
i després hi haurà
un tall infantil
el 14 de juny
a continuació
d'una segona visita guiada
que jo crec
que la farà
la Montserrat
Badia
i la...
Perdó,
jo he dit
que faria jo
la visita guiada
però a mi m'acompanyarà
la Montserrat Brullet
que serem dos
en la visita comentada.
La visita del 14
la farà
la Cristina Julián
i la Montse Badia
que seran les persones
que portaran a terme
el taller infantil.
I el taller infantil
consistirà en reexplicar
com es pot estampar
i serà una estampació fàcil
i se'ls demana
als nanos
que hi vagin
que portin
una samarreta blanca
no posada, eh?
No, clar,
per fer allà
per estampar alguna cosa, no?
No, no, no, val.
Llavors,
una samarreta blanca
que
estan parant.
Molt.
I sí que s'ha posat
un límit d'edat.
El límit d'edat
és fins als 12 anys.
Vale.
Suposo que els pares
també en sentit comú
el límit d'edat
per abaix
també el baixaran
perquè
no crec que una criatura
d'un any
estigui per estampar
una samarreta.
No, clar, clar.
Bueno,
els pares saben
perfectament
on pot començar
el joc
amb els nanos, no?
I les nenes.
Clar, i Carme,
com va sorgir
la possibilitat
d'exposar
aquí a Sant Just d'Esvern?
Coneixeu abans
l'espai del celler
o teniu alguna mena de...
A veure,
jo l'espai del celler
no el coneixia.
Tenia un amic
que havia estat regidor
a Sant Just d'Esvern,
que era Joan Daniel,
i ell sempre m'insistia
en que demanés,
perquè jo abans
de dedicar-me al gravat
vaig dedicar a la fotografia,
sempre em deia
demana,
demana per exposar
el celler,
que el celler és molt xulo,
que val la pena,
que no sé què.
I la cosa,
jo no li vaig fer mai cas.
He de confessar
que malauradament
no li vaig fer cas.
I llavors,
després,
algú,
em sembla que va ser
la Mercè Montserrat,
una amiga,
li va dir
escolta,
posa aquell espai,
és que molt bé,
el podríeu demanar,
però no t'anem demanant espais.
Més o menys
acaben sent espais
bastant públics
en el sentit
que són centres culturals
i tal.
I li va dir
que no ho mireu
i tal i qual.
Llavors ja
ens vam enredar
i vam dir
doncs sí,
pensa que tothom
és el maresme,
és a dir que
que veure...
Sou de l'altra banda,
sí, sí.
Sí,
jo no,
jo estic a Barcelona,
però vull dir que
a Barcelona,
dues persones
vivim a Barcelona,
però una d'elles,
la Mossadet Brullet,
és filla del maresme.
Llavors,
doncs bé,
vam dir,
vinga,
i vam mirar
quina era la possibilitat
i havíem de presentar
un projecte
i el que s'exposa
és el projecte
que nosaltres vam presentar,
un projecte
d'exèrir gravat,
de fer difusió del gravat,
perquè suposo
que fent visites guiades
i fent una xerrada
i fent tallers,
es veu aquesta necessitat
que tenim tots
de fer,
de promoure el gravat
i llavors,
doncs,
bueno,
presentar el projecte,
ens el vam valorar
i, bueno,
aquí estem.
Molt bé,
molt bé.
normalment el que fem
sempre és el mateix,
seguim el mateix procediment,
és a dir,
presentem un projecte
amb alguna entitat,
o ajuntament,
o museu,
perquè, per exemple,
hem estat,
hem exposat
al Museu de Llevaneres,
hem exposat
al Calissà i d'Arenys,
hem exposat
a diferents llocs,
però sempre és
presentant un projecte,
fent una petició
i mostrant una mica
la nostra obra.
Que, per cert,
a l'entrada de l'exposició
hi ha, bueno,
hi ha un llistat d'artistes,
per una banda,
i, per altra banda,
hi ha un QR
que porta
amb un catàleg
que tenim en línia,
on es veu una mica
el treball
de cada artista,
però
és una d'aquelles coses
que ens hem de tornar a plantejar,
de tornar a fer,
perquè, clar,
es va fer en un moment
i d'aquell moment
han passat bastants dies
i potser caldria
que actualitzéssim la història.
Ja ho tenim pensat, eh?
Però vull dir que
si algú té interès
per veure més coses,
pot fer el QR.
El QR també té
un enllaç
al nostre Instagram
i a cada cartela
de l'obra
hi ha el correu
de l'artista
i, fins i tot,
hi ha,
en alguns casos,
l'enllaç
al seu propi Instagram.
És a dir,
que la nostra obra
es pot veure
online
les obres
es venen
o tenen un...
és perquè
si ja explica
la història
que hi ha al darrere
o és per...
En principi,
en principi,
quan es tracta
de centres culturals
i segons quins llocs
no et deixen
vendre obres.
en alguns llocs
que seria el cas
que en Ginestà.
És a dir,
que tu no pots vendre
però això no impedeix
que si algú
que està interessat
en una obra teva
té el teu correu,
es pot posar en contacte
i ja està.
És a dir,
que jo penso
que si algú
ven una obra
farà vots
perquè hi ha una època
en què l'art
és difícil
de què surti.
És a dir,
què fas amb tot això?
Diu,
ho tinc a casa,
ho tinc amb un calaix,
ho regalo els amics
i de tant en tant
tens la sort
de vendre alguna obra.
Però,
bueno.
Bueno,
difícil.
No ho sé.
És difícil.
És difícil.
Carme,
moltes gràcies
per compartir amb nosaltres
aquí al Munt del Gravat
i l'univers sencer
també de Tarlatana 17.
Recordem això
als oients
que la mostra
es pot visitar
fins al 27 de juny,
doncs això
al celler de Can Ginestà
i que a més a més
també poden participar
en aquestes activitats
paral·leles
que hem comentat,
que s'hi han programat
i que a més a més
tenen aquesta possibilitat
també,
si porten el mòbil,
de poder accedir
en els codis QR
i de tenir una mica
més informació
dels diferents artistes.
Doncs,
moltes gràcies
per donar-nos la paraula
a través de mi
i a tots els companys
del taller,
perdó,
del col·lectiu
i espero que disfruteu
de l'exposició
que teniu vosaltres
més a la basca
que la majoria de nosaltres.
Doncs sí,
aquí a la ràdio
justament estem
a sota de Can Ginestà,
al costat de la policia,
per tant,
ens queda ben a prop, eh?
Llavors podeu fer,
pugeu cap a dalt,
preneu una copesa
al bar
i entreu,
ja està.
I feu una estoneta
de...
I agafeu temps
per poder veure
els vídeos
de l'altra sala.
Molt bé.
Carme,
gràcies,
un plaer,
bon cap de setmana.
Gràcies a vosaltres,
igualment.
Adéu.
Gràcies.