Un minut i un quart de dotze.
Aquest estiu 2025 marca l'equador
del mandat municipal de Joan Bassaganyes
al capdavant de l'Ajuntament de Sant Lluís d'Esvern.
Des del juny del 2023,
el seu govern, en col·lició PSC i Sant Lluís en Comú,
han anat desenvolupant projectes urbanístics,
culturals, socials i ambientals
i aprofitant la proximitat de la festa major
i que fa dos anys que vam començar el mandat
i que ens trobem a la meitat
des d'un punt de vista aritmètic.
Avui conversarem amb l'alcalde per fer balanç
d'aquests primers dos anys de govern.
Joan Bassaganyes, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Han passat dos anys, ha passat de pressa,
dos anys des que va assumir l'alcaldia.
Quina valoració general en fem d'aquests primers dos anys
o d'aquest primer tram de mandat?
Bé, jo crec que han set dos anys intensos
en els quals hem engegat molts projectes,
alguns importants i com sempre passa amb aquest tipus de projectes
són actuacions que no deixen indiferent a ningú.
Per tant, en alguns casos s'han generat una certa controvèrsia,
crítiques, etc.
i, per tant, hem hagut d'esmerçar esforços
en argumentar el motiu pel qual tirar endavant tots aquests projectes.
També en aquests dos anys, evidentment, hem comès errors.
Jo crec que ja hem admès que el plantejament de la taxa de residus
va ser un error i ens comprometem a corregir-lo properament.
És a dir, tal com es va plantejar.
Sí.
I tal com es va explicar?
Bé, no, sobretot com es va plantejar.
O sigui, l'error de partida és les 144 obertures,
que està sent evident que és un nombre excessiu.
Nosaltres havíem comptat que l'orgànica no hauria d'estar
més de tres dies en una bossa,
perquè després genera olors, insectes...
Bé, era recomanable que no estigués més de tres dies
la matèria orgànica dins d'una bossa
i a partir d'aquí vam fer el càlcul d'obertures anuals
que consideràvem òptim en aquelles llars en les quals es reciclava.
El que és veritat, però, és que la realitat de cada llar és diferent,
és complexa i segurament amb aquest plantejament no hem afinat prou
i moltes situacions particulars que es viuen a les llars han sortit perjudicades per aquest plantejament.
De fet, aquesta realitat demostra que constantment, i avui no n'és una excepció,
a l'espai l'alcalde respon, hi ha diversos veïns i veïnes que parlen de la seva situació personal...
Doncs ja m'he anticipat, no? I no ho sabia, eh?
Després ho acabarem, perquè hi ha qüestions molt concretes sobre aquest tema,
però és cert que el nombre d'obertures de cada una de les llars,
depenent de les circumstàncies, és un tema que s'ha debatut.
Però quan vau decidir aquesta xifra, aquest 144, com es va calcular?
Més enllà de pensar aquests tres dies, m'imagino que hi ha municipis que ja ho estan implementant
o hem estat tan viunes que encara no s'està fent allò.
No, aquest és el problema, que estem parlant d'una llei que obligava els municipis
a tenir aquesta taxa a partir d'aquest any 2025.
En lloc s'ha definit com s'havia de calcular la part variable,
perquè aquesta, la llei de residus i economia circular,
el que estableix és que la taxa, un, ha de cobrir el cost del servei,
dos, ha de tenir una part fixa i una part variable.
I aquesta part variable, doncs, ha de penalitzar a qui no recicla
i ha de premiar a qui ho fa.
I a partir d'aquí, doncs, cada ajuntament ens hem hagut d'espavilar.
Hi ha hagut ajuntaments que han optat per fórmules més conservadores,
semblant a la nostra, en què el nombre d'obertures d'orgànica
és el que compta a l'hora de definir si un allar recicla o no,
però ho han fet amb un nombre inferior d'obertures.
Per exemple, el Papiol o el Prat, que són municipis del nostre entorn,
que també aquest any estan aplicant la taxa en un sentit semblant al nostre.
Nosaltres, ja et dic, en el moment en què vam redactar la nostra ordenança,
doncs, no teníem més informació.
És a dir, pot ser que el Papiol ho hagi fet millor perquè ha vist el nostre error?
No sé si n'heu pogut parlar.
No, no, no.
Et poso com a exemple, eh?
No, jo crec que ells, no, perquè ho hem anat en paral·lel.
Vull dir, ells van, com et comentava...
O sigui, el seu plantejament va ser de primeres...
Va ser un plantejament potser més conservador.
Jo crec que va ser més encertat, en el sentit que en aquests casos potser val més la pena anar de menys a més
i no anar amb objectius d'entrada molt ambiciosos, perquè després et pot girar en contra.
Però a l'hora de plantejar-ho ells, doncs, estaven com nosaltres,
amb escassetat d'informació a l'hora de definir aquesta taxa, no?
Però bé, com et deia abans, jo crec que aquest govern, doncs, demostra que sap escoltar
i el que hem pogut escoltar durant aquests sis mesos en què s'ha començat a aplicar la taxa
és que no l'havíem definit bé.
Per tant, això canviarà.
Canviarà, sí o sí.
Sí o sí, segur, amb tota probabilitat, de cara al 2026.
No tant per les queixes, que també, sinó perquè hem observat, doncs, que realment no està ben plantejat, no?
A Sant Jus, per exemple, tenim un 25% de les llars on hi viu una sola persona.
Aquesta és una de les qüestions que es pregunta, l'alcalde respond.
Diu, jo visc sola i tinc problemes de mobilitat.
Sí.
Què faig?
Bé, el fet de tenir o no problemes de mobilitat és indiferent als residus que generes, eh?
Però el cas és que una persona que viu sola difícilment podrà arribar a aquest 144 d'obertures.
Perquè llavors es produeix la picaresca, és a dir, que passes per davant i això ho hem vist tots i totes,
és a dir, obres i tanques i tires un plàtan.
I fruit d'aquesta observació, doncs, hem decidit que cal corregir aquest plantejament
i així es veurà plasmat en les ordenances.
No tenim un nombre d'obertures encara definit per al 2026.
No, però baixarà substancialment, sí.
El que tenim decidit és que baixarà substancialment
i també hem decidit que en un proper Consell de Medi Ambient,
que serà o bé a finals d'aquest mes o bé a principis de setembre,
doncs plantejarem dos escenaris.
Un escenari que és més senzill,
en què es tinguin en compte només el nombre d'obertures d'orgànica,
baixant el nombre, aquest de 144, baixant-lo considerablement,
potser a la meitat o inclús una mica més,
i l'altre escenari seria creuar rebuig i orgànica.
Això és els dos plantejaments amb els quals anirem a aquest Consell de Medi Ambient,
en el qual hi podran participar la resta de grups municipals,
associacions de veïns i entitats sensibilitzades amb el medi ambient,
no oblidant que l'objectiu és augmentar el reciclatge.
No només és fer més fàcil la vida als ciutadans,
que jo crec que també s'ha de tenir en compte
que si els sistemes són molt complicats se't poden acabar girant en contra,
però l'objectiu últim no és aquest, sinó reciclar més.
I segurament acabem reciclant més si els objectius que ens plantegem,
si les fórmules per arribar-hi són més fàcilment realitzables
per part de la ciutadania.
Aquesta és la lliçó que hem après,
o que estem aprenent en aquest primer tram de mandat.
De fet, estem fent aquest bloc de valència general del mandat.
L'altre dia parlàvem amb en Rabon Figueroa de l'oposició
i ens deia que una de les coses que critica més en aquest govern
és la manca de visió estratègica, la sensació que es va improvisant,
és a dir, que es va fent accions a mesura que es van trobant problemes,
que es van tapant forats i que no hi ha un pla traçat a mig i llarg
que permeti generar una línia més coherent.
Bé, és la seva opinió.
Jo la respecto, no podria ser d'una altra manera.
El que puc dir és que la majoria de qüestions que portem a ple
i en molts casos són projectes estratègics,
alguns dels quals s'han comentat amb el grup municipal de Junts,
doncs han comptat amb el suport de Junts.
Per tant, intueixo que tant desencaminats tampoc devem anar.
Evidentment, doncs, hi ha dues formes de governar.
Una és governar mantenint una línia
i no movent-se mai ni un centímetre d'aquesta línia.
L'altra és, doncs, com comentava abans
en la qüestió de la taxa de residus,
doncs quan es veu que hi ha un problema o que hi ha un mal enfoc,
doncs saber rectificar.
Si d'això se'n diu improvisar, doncs...
Bé, jo crec que aquí entraríem en un altre debat, no?
Nosaltres el que intentem és tirar endavant projectes de ciutat importants
que resolguin problemes de la ciutadania.
Alguns són problemes de fons,
altres són problemes sobrevinguts,
davant dels quals, doncs, home, no sé si s'ha de dir improvisar o no,
però, evidentment, el temps de reacció
és molt més ajustat que en altres casos
i també m'agradaria escoltar,
per part d'aquests que diuen que no tenim un projecte estratègic,
saber quin és el seu projecte,
com volen resoldre, per exemple,
el problema d'accés a l'habitatge que tenim a Sant Just,
com volem adequar els equipaments municipals
aquesta realitat dels 20.000 habitants,
no ho sé, en definitiva, doncs,
quins són els seus projectes,
perquè l'altre dia, doncs,
escoltava el portaveu de Junts,
en Ramon Figuarola,
que deia que el pavelló del Maix Lluís
naixia petit.
Bé, doncs, si hagués set per Junts,
ja no hagués ni nascut.
Per tant,
m'agradaria saber
qui és,
qui improvisa, no?,
en aquest cas, no?
Ja que l'alcalde ens apunta
i teníem previst parlar d'aquest bloc,
entrem a parlar d'urbanisme i d'habitatge.
Ja hem començat la construcció dels habitatges
de la zona de la carretera reial Torreblanca.
Voldríem saber
quina previsió de finalització d'obres,
sabem que això és complicat i que costa de dir,
i quin percentatge anirà destinat a protecció oficial,
i si sabem ja
quan trobarem les bases
per poder-nos-hi presentar.
Com serà?
Quina part anirà en lloguer?
Quina part anirà a compra?
No,
el 100% dels habitatges de protecció oficial,
que seran 169,
aniran destinats a lloguer.
En aquest cas,
fruit del segon conveni de la Vall,
que es va signar amb els propietaris de la Vall,
es va decidir que
aquests habitatges
l'Ajuntament els rebria construïts.
De fet, actualment,
estem veient l'inici de les obres
d'urbanització i desenvolupament d'aquest sector,
i una de les clàusules que vam posar
a l'hora d'atorgar les llicències
és que els dos edificis que s'estiguin en habitatge assequible
seran els primers a construir-se.
I, per tant, creiem que en un escenari
en què tot vagi raonablement bé,
en qüestió de dos anys,
podrem disposar,
els sants justencs i sants justenques,
de 169 habitatges més
de lloguer assequible.
En el moment en què ens apropem
a la fi de l'obra,
quan creiem que en qüestió de dos o tres mesos
els pisos es poden ocupar,
crec que serà el moment oportú
d'aprovar les bases i fer el sorteig.
Hi ha idea per això de dedicar
algun percentatge a col·lectius,
joves, gent gran,
gent amb atur de llarga durada,
no sé, de prioritzar algun tipus de...
Sí, jo crec que
aquí tenim tres col·lectius
que ens interessa
que puguin
afavorir-se, no?,
que puguin
sortir beneficiats
d'aquesta política d'habitatge
tan ambiciosa.
El primer és el col·lectiu de gent jove.
Ens interessa que la gent jove de Sant Just
pugui continuar vivint al seu poble
i creiem que aquí hi ha una molt bona oportunitat
per fer-ho possible.
En segon lloc,
a Sant Just, com en molts altres municipis
del nostre país,
doncs, a nivell familiar,
cada vegada hi ha realitats més complexes.
Moltes persones,
moltes parelles,
en la franja d'edat d'entre 35 i 45 anys,
doncs, se separen,
tenen els fills escolaritzats
a Sant Just
i un dels dos progenitors
ha de deixar
la llar familiar
i té autèntiques dificultats
per poder continuar vivint
al municipi
on estan escolaritzats
els seus fills,
en aquest cas Sant Just.
Creiem que
una part dels habitatges
també ha d'anar destinada
a cobrir
aquesta necessitat
que tenim
i que tenim perfectament detectada.
i una tercera pota,
doncs,
són persones
amb més risc
de vulnerabilitat,
persones amb ingressos baixos
i,
fruit que l'Ajuntament
rebrà
aquests habitatges construïts
i, per tant,
no haurem
de retornar
cap hipoteca,
podrem,
en aquests casos,
oferir uns preus
inclús per sota
dels preus
de protecció oficial
que marca
la Generalitat de Catalunya.
sempre amb acompanyament
de serveis socials
amb un pla de treball
que garanteixin
que les persones
puguin entrar
pagant un lloguer baix
però,
a mica en mica,
conforme vagi
millorant la seva situació,
van augmentant
la seva aportació
al lloguer.
Tenim,
a Sant Just,
23 habitatges ja
del que diem
de persones
amb vulnerabilitat.
Aquí hi ha
a vegades problemes
associats
de salut mental,
problemes
de violència
domèstica,
etcètera,
etcètera,
i creiem
que necessitem
duplicar
l'oferta
d'habitatges
d'aquest tipus
per atendre
necessitats socials
que tenim
en el nostre municipi.
Som un municipi
estadísticament
ric,
però això
no exclou
que tinguem
també
situacions
complicades
en el nostre municipi.
Detectades,
principalment.
treballades
i treballades
des dels
excel·lents equips
de serveis socials
que tenim
al nostre ajuntament.
Al cap de setmana
passat,
sí que no tindrem
en principi
a la carretera
seran pisos
per gent gran
perquè
la idea inicial
és que
els habitatges
que es construiran
al carrer
Generalitat
de Catalunya
al costat
de l'escola
Montserrat
que les obres
començaran
al setembre
o octubre
o més tardar
seran
un segon
mil·lenari
i aquí sí que
entenem
que seran
habitatges
per gent gran.
Exclusivament
per gent gran.
En principi sí.
Dèiem que
aquest cap de setmana
passat
vam patir
d'una dana
és a dir
una pluja
d'una intensitat
amb
baixes pressions
molt molt forta
de fet
poblacions
del Garrafo
van patir més
o del Penedès
com va ser
Vilafranca
o Covelles
aquí per sort
van haver-hi
certes anomalies
però res greu
però sempre que plou
mirem a la Riera
i sempre que plou
pensem
en l'Institut
i pensem
en la Bona Aigua
que són zones inundables
i pensem també
en les futures
construccions
que estan previstes
en els diversos
pla d'urbanització
no sé si quan plou
tant
l'alcalde
comença a patir
Actualment sí
actualment
pateixo molt
perquè
actualment
el papalló
de la Bona Aigua
i l'Institut
està en zona inundable
Correcte
Actualment
amb el desenvolupament
de la Bona Aigua
Això canviarà
que tenim previst
efectivament
per aquest motiu
de fet
es va aprovar
el planejament
l'any 2003
del Pla Parcial
de la Bona Aigua
tenia com a objectiu
prioritari
resoldre
el problema
d'inundabilitat
d'aquest sector
on recordo
que hi ha
els dos principals
equipaments
en quant a volum
d'usuaris
del nostre municipi
i de gent jove
principalment
de gent jove
i de diferents
col·lectius
per tant
en aquell moment
el plantejament
era que
el problema
d'inundabilitat
es resolia
amb un segon
col·lector
amb un parc
molt més
urbà
més dur
però
l'objectiu
en aquells moments
ja era
resoldre
aquest problema
en el plantejament
que tenim
actualment
l'urbanització
d'aquest entorn
s'anar recuperant
l'antiga riera
serà un projecte
més
natural
convertirà
aquest sector
en el tram final
del corredor verd
que uneix
Torreblanca
amb la vall
de Sant Just
que per cert
ja ha començat
a treballar
que ja ha començat
en el tram
inferior
en el tram
que està
entre el carrer
Ponce de León
i carretera
Reial
i amb aquesta
recuperació
de la riera
el que
ens garantirem
és que
el període
de retorn
en cas
d'inundacions
d'aquest sector
serà de 500 anys
per tant
ja entrarem
en compliment
de normativa
i garantirem
que tant
l'institut
com la bona aigua
deixen d'estar
en zona inundable
les construccions
que aniran
en cap cas
estan
en zones
més
fràgils
en cas
d'inundació
que les que hi ha
actualment
construïdes
que insisteixo
amb l'obra
d'urbanització
que plantegem
deixaran d'estar
en zones inundables
i parlem
clar
aquesta urbanització
té un cost
de 10 milions d'euros
o sigui
resoldre el problema
d'inundabilitat
clar
la pregunta és
com es pot pagar
com es pot pagar
si ho hem de pagar
en pressupost municipal
10 milions d'euros
ni els tenim
ni els tindrem
a curt termini
per tant
l'alternativa
i per tant
anirem
i aquest és el gran debat
és a dir
com ho fem
jo crec que tots
estem d'acord
crec
en què tenim
un problema
d'inundabilitat
actualment
el sector
de la bona aigua
crec també
que tots estem d'acord
que la recuperació
de la riera
és una millor solució
per canalitzar
les crescudes
hidràuliques
que la que es plantejava
anteriorment
que era més urbana
més enginyeria
més de
fer aquest segon
col·lector
jo crec que
fins aquí
tots estem d'acord
el punt
de discrepància
és
que aquesta actuació
que té un cost
molt elevat
estem parlant
de 10 milions d'euros
com es financia
hi ha gent que diu
no no escolti
que es financiï
amb recursos municipals
amb impostos
o amb subvencions
que
que no sé
quines subvencions
recursos
supramunicipals
no és possible
els recursos
supramunicipals
són els que són
nosaltres rebem
a nivell de recursos
supramunicipals
fixes
cada mandat
cada 4 anys
al voltant
de 3 milions
d'euros
entre diputació
i àrea metropolitana
la resta
de recursos
que rebem
són
convocatòries
de concorrència
competitiva
algunes són
de fons europeus
altres
venen
de la Generalitat
però que són
d'imports
molt més baixos
dels que estem parlant
per tant
els números
no surten
si no hi ha
un
un desenvolupament
urbanístic
correcte
que a la vegada
el desenvolupament urbanístic
el debat és on arribem
no només
permet
financiar
aquesta actuació
sinó que també
permet dotar
el municipi
de molts més habitatges
de protecció oficial
estem parlant
que l'habitatge
és el problema
número 1
no només
de Sant Jús
sinó de tot el país
per tant
aquí també
tenim una oportunitat
de construir
habitatge
de protecció oficial
en aquest entorn
i en altres llocs
on traslladarem
l'edificabilitat
que estava inicialment
prevista en aquest entorn
que era molt alta
de 27.000 metres quadrats
estem plantejant
que més de la meitat
es traslladi
a la carretera reial
per tant
que quedin
en aquest entorn
com a metres quadrats
nous edificables
al voltant
de 13.000
o sigui
passem de 27.000
a 13.000
dels quals
una part important
també seran
de protecció oficial
i amb aquest nivell
de edificabilitat
quants n'hi caben
de protecció oficial
aproximadament?
aquí estem parlant
que a nivell d'habitatges
estarem
en l'entorn
de la bona aigua
estem parlant
del voltant
d'entre el 35
i el 40%
dels habitatges
d'habitatges
segurament serà
més 40
que 35
en el còmput total
del que queda
la bona aigua
i del que va
la carretera reial
el còmput total
estem parlant
que el 50%
dels metres quadrats
que es construeixin
seran
de protecció oficial
això vol dir
que al voltant
del 60%
dels nous habitatges
que es construeixin
seran de protecció oficial
perquè els habitatges
de protecció oficial
no poden superar
els 90 metres quadrats
per tant
el mateix nombre
de metres quadrats
hi ha més habitatges
de protecció oficial
que de renda lliure
tot aquest desenvolupament
permetrà
que aflorin
un 60%
d'habitatges
i en xifres absolutes
tenim alguna dada
que pugui aproximar-se
o encara no?
Tenim dades
però primer
preferim
comentar-les
amb la resta
de grups
però
estem parlant
de xifres
al voltant
entre un sector
i un altre
al voltant
de 200 habitatges
Parlem d'un parell
de patates calentes
que tenim damunt la taula
una d'elles
és
la demografia
la baixa demanda
d'i3
a l'Institut d'Escola
ha fet saltar
algunes alarmes
se n'ha parlat molt
n'hem parlat molt
a la ràdio
se n'ha fet bastanta pedagogia
però jo crec que
estem fent aquest balanç de mandat
i voldríem saber
què passarà
amb l'Institut d'Escola
és a dir
té futur
aquest equipament
educatiu
que sembla
que ha nascut ja
amb el peu
té futur
i tindrà més futur
un cop estresiadi
el Mas Lluï
en el seu emplaçament
definitiu
el que
el que jo sí que
poso sobre la taula
i no m'agrada
enganyar ningú
és que ja veurem
si aquest edifici
s'acabarà
construint
o serà
durant molts anys
potser sempre més
estructures
modulars
penseu que
que estem
en una
en un moment
en el que
a Sant Just
tenim
dos fenòmens
contradictoris
per un costat
fruit del creixement
de la població
dels últims anys
hi ha
un augment
de la demanda
d'escolarització
però per un altre
fruit
que està baixant
la natalitat
també està ment
i una tendència
que cada cop
hi ha menys infants
per llarg
ara estem
en un moment
àlgid
fruit d'aquest creixement
que com he dit abans
en un futur
no molt llunyà
hi haurà
alguns altres creixements
a Sant Just
com el de la bona aigua
això
ho anava a comentar
estem parlant
també que estem fent
diversos
desenvolupaments
urbanístics
que també poden provocar
que gent jove
vagi a viure
i en el moment
que s'instal·len
poden tenir fills
però això és limitat
a Sant Just
li queden
dos nous planejaments
a partir d'aquí
el territori
és el que és
i haurem de gestionar
el que ja tenim
a partir d'aquest moment
en què ja
tots els planejaments
estaran desplegats
el que ens trobarem
és el que ha passat
a molts municipis
de l'àrea metropolitana
que a mateix nombre
d'habitatges
cada cop
la població
va baixant
va baixant
perquè hi ha menys natalitat
i perquè cada cop
hi ha menys
persones
per habitatge
hem passat
dels anys 80
un promig de 4,2 persones
per habitatge
a 2,3 actualment
això fa
que la població
va baixant
aleshores
jo crec que és
raonable
que en vistes
d'aquestes circumstàncies
que són
canviants
que no són
no estem parlant
de
de
previsions
que tinguin visos
de ser
definitives
que la Generalitat
de Catalunya
doncs
prefereixin
que aquest quart
centre educatiu
sigui amb
estructures
modulars
per si
algun dia
en un futur
a 30-40 anys
deixa de ser
necessari
perquè
aquest escenari
que aquí
30-40 anys
hi hagi
menys
infants
a Sant Just
que els que hi ha
avui en dia
és possible
demogràficament
m'imagino
que es pot
mig calcular
fins i tot
es pot
és el que comentava
abans
si
aquí tenim
aquestes dues
tendències
que són
contradictòries
per un costat
hem tingut
un creixement
a Sant Just
fruit del
Mas i Ui
tindrem
dos més
la Bonaigua
perdona
tres més
a la zona
del carretera
reial
la Bonaigua
i el pont
reixat
que serà més petit
però a partir d'aquí
aquesta tendència
es trenca
i llavors tens
aquesta tendència
aquesta altra tendència
que és
que cada cop
la natalitat
està baixant més
i que tens menys persones
per allà
per tant
l'escenari aquest
que el quart centre
d'aquí 30-40-50 anys
deixi de ser necessari
és una hipòtesi
verossímil
altra cosa
després també
entren altres factors
com per exemple
que jo crec
que seria
adequat
que en un futur
des del Departament
d'Educació
es plantegessin
cada cop
grups més reduïts
per aula
que això voldrà dir
que necessitarem
més espais
per tant
es pot donar
aquest altre factor
que faci
que el quart centre
es consolidi
però també hi hauria
són tendències
que ara mateix
avui en dia
són decisions
que avui en dia
no sabem
correcte
però també
jo sé que alguna vegada
n'hem parlat
d'equipaments
que no siguin municipals
sinó que siguin
encomunats
i de fet
hi ha algun autobús
uns línies de durs
que ja es fa
en altres municipis
Mas Lluí
a ningú se li escapa
que és Sant Jús
però que té una zona
del barri
que és Sant Feliu
clar
no sé si s'ha analitzat
només en Claus Sant Jús
o també en Claus Sant Feliu
de dir
bé
és veritat
potser amb la gent
de Sant Jús
no n'hi ha prou
però amb la gent
de Sant Feliu
i Sant Jús
potser sí
s'ha analitzat
de fet
el Martí Pol
que és el centre educatiu
que està
al Maix Lluí
i Sant Feliu
per un carrer
fa quatre anys
es va
perdó
sí
quatre anys
es va plantejar
es va posar sobre la taula
que
fos el districte
fos compartit
Sant Just i Sant Feliu
tindria molta lògica
per un tema
de proximitat geogràfica
tenia tota la lògica
del món
el problema va aparèixer
ja estàvem a punt d'aprovar-se
i penso que era una molt bona notícia
per Sant Feliu
perquè aquest centre educatiu
cada cop tenia
menys demanda
bona notícia
per Sant Jús
i una molt bona notícia
excel·lent notícia
pel Maix Lluí
tant de Sant Feliu
com de Sant Jús
el problema va ser
que
es va decidir
jo crec
que encertadament
per part del departament
d'educació
fa quatre anys
reduir la ràtio
de 25
a 20 alumnes
en el moment
en què es va
aprovar
aquest canvi
es va
aturar
aquesta
unificació
de zones
ja no hi cabíem tots
exacte
per tant
a l'haver-hi menys alumnes
per classe
doncs feien falta
més classes
i per aquest motiu
doncs
d'aquella operació
que estava
molt ben
articulada
es va
deixar sobre la taula
i després
sí que el departament
es va comprometre
a construir
aquest quart centre educatiu
a Sant Jús
més enllà
més enllà d'un tema
d'espai
l'institut d'escola
parlant-ho
amb pares
de famílies
que ara mateix
porten els seus fills
a l'institut
que tenen actualment
pensava la gent
potser també anirà bé
una mica de competència
per posar les piles
perquè
l'institut de Sant Jús
té una estructura
i una metodologia
que és
dit d'una manera
planera
que fa molt de temps
que funciona de la mateixa manera
i també una mica
de competència
ens activa tots una miqueta
no sé si m'explico
Sí, nosaltres
en el seu moment
en les taules de planificació
això que a vegades
des de l'oposició
ens diuen
que no planifiquem
i que improvisem
doncs ja fa
ja fa també
3-4 anys
que es va plantejar
la
es veia que hi havia
un increment
de la demanda
d'alumnat
d'ESO
i de secundària
i es veia
que l'institut
estava
quedant petit
aleshores
des de l'ajuntament
des del departament
ens van plantejar
a l'ajuntament
quines de les dues
possibilitats preferíem
si que l'institut
creixés
amb noves línies
té espai físic
per créixer
o bé
si preferíem
que Sant Jús
hi hagués
un institut d'escola
en un altre espai
inicialment es va plantejar
per generar una alternativa
també
inicialment es va plantejar
que l'escola
Montserrat
es convertís
en un institut d'escola
després
fruit d'aquesta reducció
inclús es va arribar a parlar
de Canigó
en algun moment
no
Canigó mai
no ha arribat
mai estat sobre la taula
és una demanda
de l'AFA
del Canigó
jo havia parlat
però és el departament
sempre s'ha descartat
per la
fesonomia
no fesonomia
per la
composició física
de l'escola Canigó
fa complex
que pugui haver-hi
aquest institut d'escola
en tot cas
el departament
el que sí que veia viable
és que l'escola Montserrat
es convertís
en un institut d'escola
cosa que nosaltres
vam veure bé
i aquesta opció
es va
retirar
un cop
va passar
la reducció
de
rati
de 25 a 20
però nosaltres
que és el que et volia dir abans
amb el departament
sempre
des del primer moment
vam dir que
no volíem
que l'ampliació passés
per l'institut
sinó que passés
per un altre centre
que fes
ESO
precisament
per fer competència
amb l'institut
nosaltres creiem
que en aquests casos
que hi hagi competència
i que els pares
puguin escollir
és un bon estímul
perquè hi hagi
un esforç
per part dels centres educatius
en millorar
ho estem veient
amb les escoles
de primària
aquesta certa competència
que hi ha
a l'hora de fer les inscripcions
jo crec que és un estímul
perquè les escoles
cadascú busca la seva línia
per diferenciar-se de l'altre
un és més escola verda
l'altre
correcte
bé
doncs això és el que preteníem
amb l'institut d'escola
i com en tenim
aviam si acabem d'aconseguir-ho
parlava de dues patates calentes
una altra
ja sé que a l'alcalde
no li agradarà
aquesta terminologia
però s'ha impulsat
una ordenança pionera
per identificar
la DNA dels gossos
sé que és una aposta
no diré molt personal
de Joan Bassaganyes
però sé que
en Joan Bassaganyes
ha apostat molt fort per això
voldríem saber
quan entrarà en vigor
com s'aplicarà
i no sé si el fet
de tornar a ser pioners
perquè això
no es fa a gaires llocs
pot tornar a suposar
que en comptes de pioners
siguem conillets d'Índies
no, aquí en aquest cas
no som pioners en absolut
ja hi ha molts municipis
a Catalunya
molts no
sí, sí, sí
cada cop més
mira
ara per exemple
Ripollet també
ho està implementant
Montmeló
Cornellà
fa
jo recordo
que quan aquesta
possibilitat
la va plantejar
el portaveu
de Ciutadans
fa dos mandats
en Guillermo francés
sí que ho vam estar analitzant
en aquells moments
l'Ajuntament
que havia fet
més avenços
era Sitges
i ho vam descartar
perquè sí que vam veure
que tot estava molt verd
i sí que corríem
el risc
d'embrancar-nos
en un projecte
que no estava
gens clar
que pogués tirar endavant
actualment
ja hi ha
moltes
ciutats
de tamany important
a Espanya
que l'han implementat
sense anar més lluny
Màlaga
que és una ciutat
jo diria que és
de les deu més grans
d'Espanya
també ho està implementant
amb èxit
a València
a la comunitat valenciana
també hi ha
ajuntaments
ciutats
de tamany important
com Xàtiva
que també ho estan implementant
i a Catalunya
ja cada cop
som més
els municipis
que hi estan entrant
per tant
en aquest cas
sí que no som
pioners
ni conillets índia
jo crec que
hem de reconèixer
que tenim un problema
amb els excrements
a la via pública
i crec
que no hem d'assumir
que els nostres infants
juguin en parcs
on tenen risc
d'entrar en contacte
amb excrements
ni tampoc
que assumim
el risc
o la possibilitat
que quan sortim de casa
si anem distrets
puguem trepitjar
un excrement
i anar tot el dia
amb un excrement
per molt que diguin
que porta bona sort
això
és un flac favor
és un problema
que tenim
jo crec que la majoria
de propietaris
de gossos
són cívics
i recuien
els seus excrements
però
la realitat
és la que és
i tenim
masses excrements
a la via pública
si no en tinguéssim tants
no estaríem
embrancant-nos
amb aquest projecte
que jo sé
que també
suposarà
un desgast
a nivell
pedagògic
a nivell d'explicacions
perquè el primer
que s'haurà de fer
és censar els gossos
no els gossos
ja estan censats
no no no
l'ADN dels gossos
sí
no no no
no censar els gossos
en aquest sentit
s'haurà de fer
l'anàlisi d'ADN
per poder identificar
i fer el match
amb l'exclament
en aquest sentit
el projecte
té tres potes
la primera pota
és actualitzar
el màxim possible
els cens de gossos
això només funciona
si el cens
està actualitzat
això en principi
està ara mateix
nosaltres tenim censats
2.000 gossos
quants creieu que hi ha?
però estimem que n'hi poden haver-hi
entre 2.000
2.600
per tant
encara tenim un gap
de 500
600 gossos
que no tenim
identificats
feina número 1
i aquí sí que la policia
ha d'intervenir
per la via
sancionadora
sancionant
aquells gossos
que no estan
censats
perquè
per llei
actualment
és obligatori
que tots els gossos
estiguin censats
segona pota
garantir
que els gossos
que estan censats
també tenen
l'identificatiu
de l'ADN
registre d'ADN
i això es farà
amb veterinaris
amb veterinaris
en principi
ens agradaria
que fos
amb la complicitat
dels veterinaris
de Sant Jús
amb els quals ja
ens hem reunit
i també et puc dir
que després
d'una entrada
negativa
crec que
l'opinió
s'està
modulant
cosa que em sembla
que és bona
i al final
és el mateix
que ha passat
als altres municipis
on també
s'ha implementat
i la tercera pota
és que haurem
de fer proves
periòdiques
d'excrements
que estiguin
a la via pública
que no hagin
ser recollits
i que això
ens permeti
sancionar
els propietaris
d'aquells gossos
que no recullen
els excrements
i allà on s'ha implementat
s'ha notat
una millora
molt destacable
de
la neteja
de l'espai públic
i una reducció
també molt notable
del nombre
d'excrements
a la via pública
que ens agrada
fer això
no
en absolut
és una feinada
ja com et deia abans
tindrà un desgast notable
però
crec que no
ens podem acostumar
a conviure
amb el nombre
d'excrements
que tenim
a la via pública
i mira que s'han just
i ho puc garantir
els serveis de neteja
en els últims anys
s'han ampliat molt
estem destinant
moltíssims recursos
a neteja de via pública
i a vegades això
no es percep
amb la ciutadania
després en parlarem
perquè en l'espai
de l'alcalde
respon
perdó
hi ha preguntes
al respecte d'això
ja per tancar
aquest primer bloc
de l'entrevista
simplement
i una mica
menys
més alegre
diguem-ho així
ve Festa Major
Axel Pí
Festa
m'imagino que és una
d'aquelles coses
com a alcalde
és més fàcil
que no pas
parlar
d'escrements
tot el que li estem fent
ratios d'escoles
és unes jornades
en les quals
la gent s'ho passa bé
sí
el que passa és que també
les vivim
amb inquietud
perquè
quan ets responsable
en aquest cas
alcalde
per un costat
tens una part lúdica
festiva
en què t'ho passes molt bé
però després també tens
la lògica
preocupació
quan hi ha incidents
en els últims anys
doncs
no han estat greus
però hem tingut
episodis
d'alguna baralla
d'algun robatori
alguna crema
de contenidors
l'última rebetlla
per exemple
en aquest sentit
de Sant Joan
doncs
el resultat final
no ens va agradar gens
i per tant
doncs també
hi ha una part
de patiment
i de preocupació
perquè són
són dies
en què hi ha
molta afluència
de gent
qui ho havia de dir
que un dels problemes
de la festa major
de Sant Just
seria l'afluència
de gent
i això
genera
riscos
i aquests riscos
generen inquietud
en els responsables
de l'Ajuntament
ho entenc
però alcalde
deixis de preocupar
una estoneta
és a dir
parlàvem
del pregó
jo ho deixo
a les festes majors
quan tinc l'oportunitat
de tant en quant
de poder anar
a alguna festa major
d'alguna altra poble
es veu diferent
és molt diferent
tot i així
l'alcalde és blau
l'alcalde és blau
l'altre dia parlàvem
amb Eva Minyarro
i ens deia
bueno
jo vaig anar
a l'esplai
i no volia
dir que no passa res
que això és una festa
perquè sabia
que estava en territori
enemic
bé
aquesta és la part
de l'entrevista
en la qual
nosaltres formulem
les preguntes
però n'hi ha una altra
que les formula
la gent de Sant Just
i entrem cap aquí
en l'espai
que anomenem
l'alcalde Respon
per tant
ens hi posarem
i
ho hem intentat
dividir en blocs
per fer-ho d'una manera
més ordenada
perquè algunes d'elles
repeteixen
algunes ja n'hem parlat
una miqueta
al llarg de l'entrevista
com és lògic
però parlem
d'urbanisme
i de projectes artístics
la primera pregunta
que ens fan
és com avança
el projecte
de la passarel·la
entre Sant Just
i l'hospital
mira
aquest mes de juliol
tenim una
ja hem redactat
l'avantprojecte
des de l'Ajuntament
crec que és el dia 27 de juliol
tenim reunió
amb la demarcació
de carreteres
de l'Estat
perquè validin
l'avantprojecte
que fem
en el cas
que el validin
doncs encarregarem
ja el projecte
i en paral·lel
un cop ja tinguem
el cost estimat
d'aquesta actuació
elaborarem un conveni
amb Ministeri
de Transport
Generalitat de Catalunya
i Ajuntament
perquè vull recordar
que aquesta via
la B30
està en traspàs
de l'Estat
a la Generalitat de Catalunya
per poder
realitzar
aquestes obres
la idea
és que
les
financí
la Generalitat
de Catalunya
amb fons
provenents
del Ministeri
l'escultura
per donar-la
benvinguda al poble
n'hem parlat una vegada
en quin punt es troba?
es troba en el punt
que hem
redactat
el projecte
per fer la base
de formigó
sobre la qual
s'ha d'assentar
l'escultura
no és posar
una escultura
ja al mig
de la rotonda
i ja està
s'havien de fer
uns treballs previs
a nivell d'enllumenat
i també
perquè tingui
una base
sòlida
perquè
l'escultura
doncs
en el futur
s'ha de sostenir
correctament
sense suposar
un risc
pels vehicles
que passen
pel voltant
i
el calendari
amb el qual
treballem
és que es podrà
col·locar
el mes de setembre
a màxim octubre
parlem de neteja
i manteniment
de carrers
l'alcalde ens deia
que s'havia fet
un esforç
més gran
i que s'havia dotat
pressupostàriament
de més recursos
tot i que hi ha
algun ciutadà
no podem generalitzar
evidentment
perquè les preguntes
que es fan
a les xarxes
són a títol individual
que no ho veuen així
ens pregunten
està previst incorporar
màquines escombradores
amb aigua i raspalls
que actuin sobre les voreres
ens diuen
Esplugues ja ho fa
d'escombradores
el que fem
és actuar
a la calçada
ella es refereix
a les voreres
les voreres
diu que Esplugues
ho està fent així
ho desconec jo
doncs jo
jo també
crec que Esplugues
ho fa
a la carretera reial
sí
ho podem
ho podem plantejar
ens pregunten
ja
entenc que
a veure
jo entenc que
aquesta
queixa
ve perquè
en aquesta època
de l'any
Sant Jus
tenim molt arbrat
i algun tipus
d'arbrat
que tenim
la flor
que fa
cacau ara
precisament
és una flor
que acaba provocant
que és enganxosa
primer és molt única
perquè fa aquella
que t'hi fa groga
o blava
o lila
però després
escuma
sí
però després
dona una sensació
de brutícia
normalment
en èpoques
en períodes
climatològics
normals
quan arriba
la tardor
que plou molt
tota aquesta
brutícia
se l'acaben portant
però com que és veritat
que en els últims
temps
cada cop
ha costat més
que plogués
amb el parèntesis
d'aquesta primavera
que ha estat bona
doncs
si veiem
que aquesta brutícia
queda
incrustada
en les voreres
doncs sí que
podem plantejar
fer en aquells
vorers que siguin
amples
poder fer
aquest tipus
de neteja
de fet hi ha un veí
que diu que
si ha previst
incrementar el pressupost
amb millora de neteja
la seva percepció personal
és que es nota
una disminució
de la freqüència
del servei
i que hi ha brutícia
acumulada
especialment
al centre del municipi
doncs al centre
del municipi
hi passen
a netejar
cada dia
per tant
és un punt
on no
s'hauria de notar
la brutícia
si em diu
al carrer
doncs ho mirarem
però
al centre
del municipi
la neteja
és diària
en gestió de residus
i l'increment
en el darrer
any
hi ha hagut
increment
de freqüència
de neteja
i jo crec
que ara
de cara al 2026
encara hi haurà
més increment
i després
jo crec que ja
tindrem un servei
de neteja viària
molt ben dimensionat
a tota l'època
de l'any
perquè jo crec
que sí que és veritat
que el nostre servei
de neteja
està ben dimensionat
per tot l'any
exceptuant
potser
els mesos
de juny-juliol
que és quan hi ha
aquesta caiguda
de flor
que anem
una mica
sobrepassats
precisament
perquè
pels problemes
a nivell de neteja
que ens genera
aquesta caiguda
de flor
amb el que estem
treballant
medi ambient
i neteja viària
de cara al proper
el 2026
aquests dos mesos
que tenim més coixos
s'hauria de notar
millor
gestió de residus
de fet
n'hem parlat bastant
en aquesta entrevista
hi ha tres preguntes
que les agruparem
en una de soles
perquè totes elles
tenen molt a veure
en el mateix
i de fet serà
un matís
del que ja s'ha comentat
però ens pregunten
quan finalitza
la prova pilot
de la targeta
d'escombraries
si ja se sap
quantes vegades
s'haurà de passar
la targeta
amb o sense residus
per evitar-ne el recàrrec
ja n'hem parlat
i també un cas
molt puntual
una persona
que viu sola
que diu
que té mobilitat reduïda
si es pot arribar
a tenir en compte
aquest tipus
de complir
aquest mínim exigible
d'obertures
no
jo crec que
el que estem treballant
és que
que es redueixi
el nombre d'obertures
d'orgànica
per no pagar
la part variable
això és el que hem comentat
abans
jo crec que
la taxa de residus
va vinculada
al reciclatge
i no té res a veure
amb el tema
de la mobilitat
reduïda
ho sento molt
si la persona
viu en un habitatge
i menja
els àpats
en l'habitatge
i per tant
genera residus
el que hem de garantir
és que
els
contenidors
els puguin obrir
a les persones
amb mobilitat reduïda
si no és així
demanem
que ens
que ens informi
i
intentarem buscar
una solució
però precisament
amb el canvi
de contenidors
que vam fer
fa 3 anys
un dels objectius
era que aquests
fossin accessibles
les obertures
fossin accessibles
a persones
amb mobilitat reduïda
vull recordar
que els contenidors
que teníem abans
una persona
que anàvem
cadira de rodes
no els podia obrir
actualment
tenim la doble obertura
amb palanca
i amb mànega
i per tant
o un sistema
o altre
ha de permetre
poder obrir
el contenidor
si no és així
que ens ho digui
sisplau
i
buscarem una solució
però això no té res a veure
entenc que amb els residus
amb el volum de residus
que es fan
i amb el reciclatge
m'imagino que fa referència
a la dificultat
d'haver-se de desplaçar
fins al contenidor
que és més alta
que una persona
que no té mobilitat reduïda
bé
per això precisament
reduirem
el nombre d'obertures
parlem de transport públic
i mobilitat
ens han fet 3 preguntes
al respecte
però no perdona
no per la mobilitat
sinó perquè una persona
que viu sola
entenem que genera
144 obertures
és excessiu
que és el que hem comentat abans
exacte
de fet n'hem parlat
àmpliament a l'inici
d'aquesta conversa
ens pregunten sobre
transport i mobilitat
dius
contempla modificar
els recorreguts
de les línies
de Soleil-Seuret
a les 50
51
57
60
61
perquè passin
per la Rambla
de Sant Jús
el CAP
i la Prada
de Miquel Reverter
ens parlen
de línies
d'autobús
aquestes són línies
que van
des de Pobles
del Baix i Obregat
són directes
que van
a Francesc Macià
i ens demanen
que entrin pel municipi
precisament és contradictori
amb l'objectiu
d'aquestes línies
aquestes línies
són els
t'ho dic ara de memòria
però diria que són
els buss expressos
que uneixen
que abans li deien
al Vallirana
i d'aquesta companyia
clar
aquesta gent
aquests buss
el que fan és
desplaçar
transportar persones
que viuen a Vallirana
a Cervalló
etc
dels seus pobles
a Barcelona
perquè el 90%
dels desplaçaments
que es produeixen
a l'àrea metropolitana
són
amb destia
a Barcelona
i el que interessa
és que arribin
el més aviat possible
a Barcelona
si els fem
donar voltes
pels municipis
que hi ha abans
a Barcelona
doncs estem fent
que aquest transport
sigui poc competitiu
vull també dir
que la connexió
amb el centre
de Barcelona
actualment
està bastant
ben coberta
tenim bastantes línies
que van a
o bé
al metro
o bé
al tramvia
de fet
d'aquestes línies
hi ha una pregunta
diu
seria important
que les línies
de 63
157
o la X30
fessin parada
Miquel Reverter
donada
la gran demanda
que hi ha a la zona
el 157
el 63
i X30
ens ho demana
una de les persones
que
que ha inscrit
a les nostres xarxes
bé
aquests van
al Parador
que està
al costat
de Miquel Reverter
bé
també ens pregunten
sobre la possible
creació
d'un carril bínic
continu
que dic clar
és a dir
continu
entre la Rambla
i la Rotonda
del Consell Comarcal
diu que l'actual traçat
a Trams
genera situacions de perill
especialment en zones de baixada
totalment d'acord
i per fer possible això
doncs cal
arreglar
el nus que tenim
que és la Rotonda
la Rotonda
és el punt crític
que tenim
la Rotonda
de baix i obregar
bueno
Ricard de Bofill
a carretera Reial
i això s'arreglarà
precisament
amb aquest planejament
del pont reixat 3
el qual abans
feies ment
està inclús
dins el projecte
del corredor verd
l'arranjament
del camí entre l'ITB
i Can Mèl·lic
és el segon tram
és un tram important
que no només
ha de permetre
donar continuïtat
a les bicicletes
i vianants
que vinguin
de Torre Blanca
sinó que també
ha de ser
un nexe
pels veïns
de Maix Lluï
perquè els veïns
de Maix Lluï
puguin anar
directament
a la zona
de la bona aigua
aquest tram
té dos objectius
Maix Lluï
bona aigua
Torre Blanca
bona aigua
hi ha una veïna
del barri de Maix Lluï
que reclama millores
diuen més zones d'ombra
als parcs
augment de papereres
reparació de bancs
desencaixats
control de trànsit
no autoritzat
pel camí de Can Jalabert
hi ha prevista
alguna actuació
concreta
en aquesta zona
del municipi?
bé doncs
tots els temes
de manteniment
sí que em comprometo
que farem
ja els
hem fet visites
recentment
els tenim enllistat
el que passa
és que malauradament
a vegades
el subministre
d'aquest mobiliari
tarda més
del que voldríem
però som coneixedors
de les necessitats
que tenim
i després
els vehicles
que transiten
pel camí de Can Jalabert
doncs
hem de mirar
si en alguns punts
podem posar
pilones
perquè jo diria
que per aquest carrer
per aquesta vorera
no hauria
d'entrar
cap vehicle
perquè diré
que no hi ha accés
a cap caratge
per tant
aquest concretament
hauria de ser un
altra cosa
és que entri en motos
llavors
quan entren motos
el que sí que
haurem de posar
en tot cas
càmeres
però
jo també
demano a la ciutadania
que
els recursos públics
són limitats
llavors
quan posem
defectuacions
d'aquest tipus
de posar càmeres
doncs
la gent també
ha d'entendre
que
les posem
que les posarem
l'any que ve
en posarem bastantes
són per atendre
situacions més crítiques
problemes més de seguretat
que tenim
en altres punts
del municipi
anar a solucionar
els problemes
de convivència
amb càmeres
té un
cost-benefici
és baix
sí que som
un govern
que apostem
per l'ús
de les noves tecnologies
en matèria de seguretat
com et deia
l'any 2026
col·locarem
càmeres
al municipi
bastantes més càmeres
però
també la gent
ha d'entendre
que han de
solucionar
problemes
de més gravetat
que no
els problemes
més de civisme
dues últimes preguntes
la piscina municipal
la bona aigua
està a l'esbordada
de gent
especialment
a l'estiu
i ens pregunten
si hi ha possibilitat
de prioritzar
l'accés a socis
i veïns i veïnes
de Sant Jus
durant aquests mesos
en què hi va tanta gent
el que
el que hem de fer
en la bona aigua
és
que ara
els propers
4-6 anys
construir
una nova
piscina
descoberta
gran
aquest any
s'ha fet
una nova
piscina
petita
però crec
que
Sant Jus
necessita
una segona
piscina
descoberta
els terrenys
al costat
i de fet
el projecte
de la bona aigua
un dels objectius
que tindrà
precisament
és que permetrà
guanyar
espai
el complex
esportiu
de la bona aigua
per poder fer
una segona
piscina
gran
exterior
que és el que
necessita
Sant Just
i l'última
en relació
a les ajudes
d'extraescolars
per al curs
vinent
es preveu
resoltar-les
abans que
s'iniciï
el curs
diu que fa mesos
que les famílies
esperen resposta
malgrat haver presentat
tota la documentació
de forma correcta
les famílies

fa el curs, però és que nosaltres no podem pagar
la subvenció fins que no ha acabat
el curs i fins que l'empresa que gestiona
les exescolars
no ens gira la factura
sobre la qual nosaltres
podrem abonar aquesta subvenció
per tant, pagar les subvencions
aquestes subvencions, aquestes ajudes
exescolars, abans
al setembre del curs següent
és molt difícil, precisament pel que
deia, perquè
nosaltres la factura ens entra
més de juliol
agost, a vegades setembre
Doncs ens hem passat bastant del temps
però no volíem deixar cap de les preguntes
de l'alcalde Respont