Ràdio d'Esver, 98.1, ràdio d'Esver, 98.1.
Un quart de dotze del matí,
comencem la segona hora del magazine matinal a Rambla,
de Ràdio d'Esver.
Moment de fer l'entrevista del dia que també podeu seguir,
per cert, pel canal del YouTube de l'emissora.
El convidat d'avui és en Ramon Figueroa,
el portaveu municipal de Junts per Catalunya, qui és en Just,
i amb ell tractem ara alguns dels temes de l'actualitat del poble.
Molt bon dia, Ramon.
Molt bon dia, Núria.
Doncs bé, l'actualitat d'avui passa també, en certa manera,
pel ple municipal del mes de gener, que es va celebrar ahir.
Comencem parlant d'un dels punts,
perquè es va aprovar el plec de les clàusules administratives
i tècniques per al que és el principi de la contractació
d'aquest servei de neteja viària, també per la recollida,
i el transport de residus sòlids urbans, aquí és en Just.
Junts, Esquerra i la CUP vau votar en contra d'aquest plec de clàusules.
Què és el que no us acaba de quadrar?
Bé, s'ha de dir que l'opció primera, i així ho vaig manifestar
a la intervenció que vam tenir al ple en el primer torn de preguntes
i de prems i preguntes d'aquest punt,
nosaltres anàvem a fer una abstenció.
De fet, per ficar-nos en situació,
hem d'explicar als ulls que aquest plec és el més important,
aquest contracte és el més important que fa l'Ajuntament,
sobretot a nivell de cost, perquè estem parlant de 15 milions d'euros,
perquè és durant cinc anys, per tant, té un volum important,
i se li ha de donar la importància que implica aquest contracte.
Llavors, sí que és veritat que hem de recordar
que això començarà el juliol d'aquest any, 2024,
i començarà, entre altres coses, és quan vens el contracte que tenim,
però, sobretot, també, aquí hi ha una gran part d'aquest contracte
que parla sobre la recollida d'escombraries.
La recollida d'escombraries que va lligada a aquests contenidors nous que tenim,
que van en xip, i ens van dir que, el mes que ve,
es posaran els xips del barri Sur, que encara queden per posar,
i ho aniran ficant d'aquí al juliol.
Però la novetat gran que tenim és que el juliol
s'incorporarà, començarà la taxa d'escombraries,
que comença amb un 50% aquest any, perquè comença a mig d'any,
i això és el que es va provar, va ser un dels grans debats
que va haver-hi quan vam parlar de les ordenances fiscals.
Llavors, ficant en preàmbul, nosaltres vam votar en contra
les ordenances fiscals precisament posant en dubte, sobretot,
la manera de comptabilitzar aquest servei.
El recordem, aquest contracte es pagarà amb una part,
amb aquesta taxa que serveix, precisament,
per pagar aquesta part de contracte de recollida.
Llavors, això ja feia de primeres que,
dificultés poder aprovar un contracte que s'aprova d'una manera
que nosaltres ja vam posar en dubte fa un parell de mesos.
Tot i així, amb l'ànim sempre d'intentar millorar
i de trobar entesa, quan ens va arribar aquest ple,
que ens vam posar en contacte amb l'equip de govern,
concretament amb el portaveu socialista,
i li vam fer arribar una proposta, que nosaltres el que dèiem
és que vam fer un anomenament d'uns 15 carrers,
de les artèries principals de Sant Just,
sobretot quan a primera hora ja va estar en moviment,
com pot ser Rambla Major, Miquel Rabarté,
i vam demanar, si es podia valorar en aquest plec,
posar que no passessin els camions de recollida de neteja,
doncs, més o menys, entre dos quarts de vuit i dos quarts de deu,
sent flexibles, però dient del matí,
exacte, per evitar les molèsties que ja tenim a la ciutadania.
Vam tenir una bona resposta de part de l'equip de govern
i ens van dir que sí que és, per una banda,
no podíem ficar el plec, que era la nostra intenció,
doncs, ficar aquest esmen en aquest plec per poder-ho,
ja que quedi escrit, i ens van dir això,
pot encarir aquest contracte
perquè estàs ficant condicionants extras,
i llavors ens vam dir, bueno, ho podem acceptar,
però sí que ens va dir que a l'hora de fer la contractació
amb l'empresa que acabi sent, al final,
el judicatària d'aquest plec,
doncs se li podia fer una petita esmena, una menció,
i ens va dir, escolta, anem a intentar buscar
que no passin per aquestes artèries i tal.
Llavors, nosaltres vam dir, escolta, si això ho podem fer,
us donem el guant perquè pugueu explicar-ho en el ple,
doncs, ostres, no votarem en contra,
perquè al final és un contracte necessari,
la CUP, per exemple, va votar en contra
perquè creuen la municipalització dels serveis,
no és el cas per al qual hem votat en contra.
Llavors, nosaltres vam dir que faríem abstenció precisament per això,
però la nostra sorpresa ahir en el ple
és quan el regidor de Mèdia Ambient, el just for salva,
replicant això, en vez de dir doncs que sí,
va ser franc, que ho agraïm,
però ens va dir que això no era viable, que era impossible.
Sí que es va contradir una mica perquè va dir que no ho havia vist,
però després va dir que havia llegit als carrers i que no era possible,
per tant, si no ho has vist, una mica estrany,
però ens va deixar molt clar que això no es podria fer.
Llavors, allà mateix vam dir, doncs me'n sap greu,
però, evidentment, no farem una abstenció
si ja ens dieu que no ara aquí en el ple a davant de tothom,
per tant, per això votem en contra, i aquesta és la raó.
Molt bé, altres temes també del ple
i que ens porten a tractar, per exemple, qüestions amb l'habitatge,
que és una qüestió primordial, també aquí a Sant Just,
és el tema de l'aprovació, en aquest cas,
per unanimitat de l'aportació d'una finca
al carrer Miquel Rabarté, al número 26,
per ampliar el capital de la societat promunça,
per construir-hi habitatge de lloguer assequible,
a més a més, l'alcalde, en una entrevista aquí també la setmana passada,
o fa uns dies, ja va dir que aquest any
es començaria a anar a moure tres promocions de lloguer assequible
aquí a Sant Just.
Correcte, nosaltres, d'aquest punt,
com la resta de grups municipals, vam votar-hi a favor,
perquè no crec que ningú pot votar en contra
de que es faci habitatge de protecció oficial,
però sí que és veritat que vam, tot i votar a favor,
vam voler fer un parell de mencions abans.
Primer, vam preguntar si s'havia fet perquè eren dos punts
que, de fet, es van votar, suposadament, per separat,
però era el mateix perquè, per una banda,
el que ja és una ampliació de capital que es fa cap a promunça,
per altra banda, va lligat a aquesta operació doble.
I això ve lligat i ve donat d'aquesta manera perquè,
a sota del...
situem els ullents, això és a sota els jocs juvenívols,
bueno, els antics,
i llavors allà és on es fan vuit habitatges,
però a sota es farà un pàrquing,
un pàrquing que és, per una banda, pels vuit habitatges,
però hi ha, si no recordo malament, són 70 places
que es posaran en concessió de la promunça
perquè es llogui i perquè es puguin llogar
i es fiquin a servei del poble.
Llavors vam preguntar, per una banda, com a pregunta,
ens van dir que sí que s'havia fet,
si s'havia fet un estudi de rentabilitat d'aquest pàrquing,
per si era briable o no,
vale si ho gestionarà promunça,
però creiem que hi haurà suficientment demanda,
senzillament és per si s'havia fet,
ens van dir que sí, suposo que ja ens el faran arribar,
i el que sí que vam dir que és una pena
i és que clar, aquest tema es parla de fa molts anys,
en concret, aquesta promoció, s'han darrerit molt
i clar, ahir vam aprovar una ampliació de capital
per un valor que era el mateix valor que ara fa,
no sé si tres, quatre, cinc anys enrere,
ja es va estimar que es faria promunça.
Què ha passat?
Que evidentment el preu d'ara no és el preu que hi havia fa cinc anys,
però en canvi, l'ampliació de capital
que l'Ajuntament decideix fer cap a promunça
és el mateix preu que s'havia estipulat ara fa uns anys enrere.
Què vol dir?
Que la diferència d'aquest preu l'haurà de posar a promunça.
Si la diferència d'aquest preu la pot posar a promunça,
això vol dir que limita les possibilitats de promunça
a poder fer altres coses, perquè ha d'aixoplugar això.
Llavors, sí, evidentment, vam votar a favor,
però vam voler remarcar que potser hauríem d'haver posat
alguna cosa més, si més no, per compensar
i que promunça pogués fer l'activitat
per la qual volem que faci,
que és avançar en habitatges de protecció oficial, sobretot.
Molt bé.
Després passem també al PAM, al Pla d'acció municipal,
perquè el d'aquesta legislatura, 23-27,
es va presentar públicament la setmana passada
en una sessió que es va fer a l'Ajuntament.
I l'audiència que ens escolta és el document al PAM
on es recullen els objectius i les accions polítiques
que es volen prendre aquests propers quatre anys.
Quina valoració feu d'aquest document Junts per Catalunya?
No sé si hi han inclòs propostes vostres.
Bé, a veure, per nosaltres ja ho hem de remarcar en el seu moment,
tot i que el PAM va entrar directament
pel que al dia ja no es va debatre ple.
Al final és el seu programa i és el seu pla
pels enjust dels propers tres anys i escaig
que queden abans de la segona legislatura.
Sí que és veritat que per nosaltres poc ambiciós,
i això ja ho vam demostrar
i ja ho vam veure amb els primers pressupostos,
que falta ambició, jo crec que aquest Ajuntament,
una mica el que sempre hem dit,
i venim dient des d'abans de les eleccions
que veiem una mica amb aquesta inèrcia,
pensa en petit, va tapant forats,
i s'enjust és molt més,
i és hora de pensar en gran i més un cop ara a sobre,
que ja passem dels 20.000 habitants, amb tot el que ha de vindre,
doncs crec que en general diríem que li falta ambició,
i això de base.
Dit això respecte als punts, sí que és veritat que precisament
a l'hora de fer els pressupostos del 2024,
nosaltres vam fer deu punts condicionants
per poder votar a favor als pressupostos,
no és el PAM global, sinó era només de l'any 24,
i bé, si no ens van aprovar els deu punts però en vam trobar set, no?
I es va acordar que amb això vam dir
doncs fem una abstenció i per això ens vam abstenir
els pressupostos d'aquest 24.
Sí que és veritat que quan es va fer, quan van explicar el PAM,
tot i que el van fer a l'exposició pública fa una setmana,
això ja el van anunciar en el ple del desembre,
ja van dir el PAM és això,
i llavors, clar, ja vam trobar en falta precisament punts
que havíem acordat que serien en el pressupost.
Llavors, sí que hi ha coses que sí són,
per exemple la creació de la WIR, que és aquest espai,
és aquest servei precisament basat sobretot en equipaments,
que era la novetat, però de manteniment.
Nosaltres això vam fer bastant,
bueno, era un dels condicionants, ell també ho portava al programa,
llavors això, per exemple, sí que hi és,
i després també parlem de Salvador Espriu,
que això és una de les coses que també és a futur,
clar, no és una cosa del 24, però en el PAM també van anunciar,
del part de la plana pedrosa amb el centre cívic també estava,
o sigui que sí que hi ha cosetes, de les set que ens van dir que sí,
doncs que sí que hi són, altres que les hem trobat en falta.
Ara he de dir que, per exemple,
una de les peticions que nosaltres fèiem
era incrementar la partida del català,
i així com en el PAM no estava especificat,
he de dir, i aquí faig un...
doncs el reconeixement ho porto a l'equip de govern
perquè nosaltres fem unes reunions mensuals,
i em van demanar que estaven a l'espectativa
de que els enviéssim les propostes que nosaltres vam acordar,
i esperem que en el proper mes, entre febrer i març,
els pugui fer arribar, perquè sí que tenen intenció,
o això ens van fer veure ara fa un parell de setmanes,
de poder fer aquests programes especials
que nosaltres hem pensat per incrementar el català.
No estava el PAM, però s'ha de dir que ens han dit que sí,
i que estan esperant la nostra resposta,
per tant, diguem un 50%.
Val, pel que fa a l'ús del foment del català,
Ramon, ens pots avançar alguns punts o alguna direcció cap a...
o canvis que voleu que es contempli?
Nosaltres, la primera opció, sí que es basava en que aquí tenim la CAL
i els centres, i de veritat és que ja es fa un treball bastant important,
però sí que és veritat que per a nosaltres no és suficient,
i precisament ahir, en el ple, en el torn de precs i preguntes,
doncs la JNC, en concret, va demanar també
que es parlés el català, va fer un prec a l'alcalde,
demanant que es parlés en català amb tots els carregs electes,
cosa que no tots fan, i una mica tenim dues branques.
Per una banda, aquesta, i això ho treballarem al mes que ve,
aniran sortint, una mica en aquest reglament d'ús de català,
doncs que, bueno, creiem que es qüestionem una mica
si està ben aplicat o no, creiem que l'Ajuntament com a tal
ha de tenir aquest reglament bé i s'ha de parlar,
per tant treballarem perquè es faci,
bé, que és el que diu la normativa, no ens estem inventant res,
és que el català s'apliqui correctament allà on toca
i on tots els reus on s'ha d'aplicar el català,
i això, per una banda, i per altra banda,
nosaltres sempre ficem un exemple,
i és que l'ús del català és una de les grans preocupacions que tenim,
perquè és evident que s'està perdent, la llengua cada cop ja menys just,
i sí que s'ha de reforçar molt,
i hem de protegir les nostres escoles,
però, per altra banda, hi ha molta més vida fora de les escoles,
i així com fa uns anys, i jo fico un exemple que és una mica simple,
però a vegades ens fa veure, jo quan era petit venia del col·le,
de venir de l'escola, em ficava veure els dibuixos
i ficava al Club Super3 i veiem tot el contingut tota la tarda en català,
ara això ja no passa, o costa molt més que passi,
per tant, una de les raons que nosaltres,
una de les parts dels programes que volem potenciar,
i és per on volem tirar també,
és per una part del contingut audiovisual en català,
i aquí és on creiem que podem treure alguna partida.
Fins aquí avanço, no puc avançar gaire més,
però per aquí tirarem aquestes dues vies.
Per una banda, reglament,
que tothom compleixi amb la normativa que toca
i el reglament de l'ús del català, tant a àmbit local com comerç, etcètera,
i per altra banda, intentem buscar programes incentivadors
de servei català al municipi.
Tornant un moment amb el tema del PAM,
penseu que aquesta presentació pública que es va fer d'aquest document
és una forma que vol l'Ajuntament d'acostar la política a la ciutadania,
i això lliga amb el tema que en el ple municipal de novembre,
Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP,
vau presentar una moció demanant a l'Ajuntament
promoure aquesta participació real, com si diguessin, de la ciutadania.
A veure, s'ha de dir...
Evidentment, qui governa és el Partit Socialista i els comuns,
no som nosaltres, nosaltres no haguéssim fet...
A més, això ho vam comentar, aquesta presentació, així,
amb el format, segurament, una mica per això,
però la vam trobar que, millorable, si més no des del nostre punt de vista,
però no entrant en el debat de com es va formalitzar
i com es va fer aquesta presentació,
que estem convençuts que ho faríem millor en aquest aspecte,
però sí que és veritat que ells van dir que això, abans del Covid,
ja s'havia fet alguna altra vegada, ja es feia,
i que ara regafaven una mica aquesta manera
de poder fer una presentació pública del PAM.
Jo crec que és lícit, i és el que s'ha de fer,
presentar a la ciutadania i poder explicar,
i inclús poder, si tenim dubtes, preguntar.
I aquí, com bé deies, va lligat amb aquella moció,
que ara no recordo si va ser a l'octubre o al novembre o al desembre,
que precisament amb la CUP i Esquerra vam presentar
per poder fer audiències públiques.
Les audiències públiques, per ficar-nos en situació,
les audiències públiques no només és explicar el que fan,
sinó poder justificar-se davant de la ciutadania
i que puguin preguntar, sobretot, amb temes principals.
La CUP feia molt de punt en el fet que quan vinguessin pressupostos,
abans de portar-los al ple, que es poguessin debatre.
Però bé, nosaltres sí que creiem que la ciutadania,
cada mes o mensualment, podria fer aquests precs i preguntes,
i no només aquest trosset de ple que s'ha de dir,
obro un altre parèntesis,
que ahir l'alcalde va anunciar que els precs i preguntes del ple
farem la prova, no al febrer, però a partir del març,
de fer-los abans del ple.
Perquè, clar, que ens trobem que els plens,
ahir va ser relativament curt,
però hi ha vegades que acaba a les 11 de la nit o a les 10
i ens venen els precs i preguntes del públic
i hi ha gent que no es pot esperar fins a les 11 de la nit
per conciliació familiar o perquè no toca,
per poder preguntar o fer un prec a l'alcalde.
Llavors sí que és veritat que l'alcalde va anunciar
que provarem de fer els precs i preguntes abans
per poder tenir una hora de gent, això està bé i ho celebrem,
però sí que és veritat que no és l'audiència pública
com nosaltres demanàvem, que ens van tombar l'emoció,
per tant, no tenen per què fer-la,
però sí que és veritat que hi avanço des d'aquí
i suposo que el mes que ve ja anunciarem la manera de fer-ho,
és que nosaltres incentivarem i farem les nostres audiències públiques
des de junts, ja que aquest equip de govern
no li convenç la idea d'exposar-se a la ciutadania,
doncs ho farem nosaltres i ja ho traslladarem.
No avanço més, però per aquí en breus tindrem novetats.
Molt bé, parlem ara del projecte del Polisportiu de Mas Llull,
perquè en el ple de novembre vau demanar a l'alcalde
que s'inclogués una modificació.
No sé si hi ha alguns canvis concrets.
Doncs mira, precisament, hem començat...
El segon punt que hem parlat era en aquells deu punts.
Nosaltres, un dels deu punts que vam fer per aprovar els pressupostos,
un d'ells era al Pavelló de Mas Llull.
Però, com bé he dit, set es van aprovar, tres no,
i aquest és un dels que no es van aprovar.
Nosaltres, al Pavelló, el que demanàvem és que...
I la petició està feta i l'hem tornat a remarcar,
i encara que ens deneguessin en aquell moment la petició,
seguirem demanant-ho perquè encara hi som a temps.
Per una banda, dèiem que s'havia d'incloure un gimnàs
i unes sales d'ús pel veïnat també de Mas Llull proper.
És a dir, ens està molt bé que es pugui fer un pavelló...
Bueno, primer de tot, que es repensés l'oblicació.
Però ho he adonat que ja ha estat judicat i que ja es tirava endavant
i que ja es demana el préstem i que ja difícilment,
que és complicat tirar-ho enrere.
Si no es pot tirar enrere aquella ubicació, que ja sabem que no,
i ens van explicar unes raons que no sé per què no ens les expliquen
tant al públic i era sobretot perquè va lligat
a que allà haurà d'anar l'institut d'escola
i aquest institut d'escola s'haurà d'anudrir també
o aprofitar aquestes pistes, cosa que això no expliquen,
però que és una de les raons per l'escola que ens vas dir
ha de ser allà sí o sí.
Doncs dit això, nosaltres vam demanar que escolta molt bé,
però igual que a l'hora de fer el projecte,
doncs fiqueu alguna sala perquè es pugui fer algun tipus d'activitat
de gimnàs o inclús una sala de gimnàs de màquines
perquè puguin aprofitar-ho els veïns,
que no només sigui d'ús d'entitat, que ens està molt bé,
perquè fa falta, però que fes això va ser un,
i això ens ho vam denegar.
Després vam demanar que el projecte s'integrés a Collserola
per evitar sobretot aquest efecte pantalla,
que és una de les queixes dels veïns que estan amb el moviment
del monstru de Masllull o algo així que li diuen.
Sí, no el monstru.
Doncs una mica el que nosaltres demanàvem és que s'integrés al màxim
a l'hora de fer el concurs,
que fos una fisa que s'integrés i que no fes aquest efecte pantalla
per perdre la màxima visibilitat en allòs.
Això tampoc ho vam voler.
I sobretot el que vam remarcar també
és que es fes un estudi previ de movilitat,
perquè és evident, encara que l'alcalde ens diu
que només hi haurà 30 usuaris,
jo li vaig convidar precisament a l'alcalde ara fa poc,
després de Reis, que es passés per allà.
Clar, visc amb Masllull, com jo amb l'equip i tal,
ho vull dir, pateixo cada dia ser al lloc que hi ha,
intenti anar qualsevol dia a les 6 de la tarda
i aparcar al carrer.
I veurà que és complicat.
Ell deia que els basen en que obriran 100 places més de pàrquing
i que al final a l'ús són 30 cotxes més.
Bé, nosaltres demanem que, sisplau, es faci un estudi de movilitat
com Déu mana i que valorin exactament i humedeixin,
perquè la intuïció, a vegades, pot fallar.
I és una mica el que reclamàvem.
Però s'ha de dir que ens van denegar aquest punt.
Tot i així, nosaltres seguiríem insistint.
Molt bé.
Parlem, ja que estem amb el tema de Masllull, d'aquest barri,
per integrar aquest barri amb la resta del poble.
Proposeu i defenseu la creació d'un parc urbà.
No sé si aquest parc va en consonància
amb l'actuació del corredor verd de la Riera de Sant Just,
que vertebra l'eix verd de...
No exactament. És a dir...
No és el mateix.
No, no és el mateix.
Nosaltres, i val a dir que ara, fins al desembre aquí,
per ficar també... Estic ficant molt en situació,
però per parlar s'ha de tenir una mica el context.
S'ha de dir que ara l'àrea metropolitana de Barcelona,
que és el gran gruix de moviments i de diners i de projectes,
són els que es fan càrrec, per dir-ho així,
està elaborant una cosa que es diu PEDUM,
que és el pla urbanístic de l'àrea metropolitana.
Doncs bé, sí que és veritat que el PEDUM,
a més a més, ara estaven obertes al·legacions,
i sisplau a dir que personalment hem posat una...
una alegació precisament sobre aquesta àrea afectada,
el PEDUM, que veurem com es resol, que l'Ajuntament haurà de resoldre.
Per què? Perquè sí que és veritat
que això sí que és una de les coses que, dels deu punts que dèiem,
ens vam dir que ens hi podíem trobar d'acord,
i hi ha aquest corredor verd, que és sobretot aquesta via,
amb aquest carril bici que va des de la carretera
fins a ben bé la Bonaigua, passant per tota la Riera,
però nosaltres anem més enllà.
Nosaltres el que volem és que tant la...
que banda i banda de la Riera es pugui fer un...
el que ho hem dit, un parc urbà. Què és un parc urbà?
I per què el volem? Perquè el que volem és que es relligui
Masllui amb el nucli urbà, amb el nucli del poble.
Ara mateix, amb un corredor, i fem una mica menció per poder anar
al poble des de Masllui o viceversa, has de passar pel cementiri,
per un tanatori, per la xalleria que et posaran,
i un polígon industrial, i llavors arribes.
Clar, molt ben lligat no hi és.
Llavors, nosaltres proposem que banda i banda, sobretot el tros
que des de la ITB fins a la Bonaigua,
que és aquesta riera que més està en un estat una mica no gaire bé,
doncs que es pugui fer aquest parc urbà que vol dir poder obrir camins,
poder obrir espais que connectin entre Masllui i la zona,
i la zona precisament ja un cop arribat a l'11 de setembre.
A Miquel Rabarté, a tota aquesta part d'aquí, que connecti per aquí.
A banda i banda, fent que un concepte semblant
el paradís que hi ha a Terrassa, que és aquest espai verd,
arreglat, ben arrenjat, que això permet, sobretot,
que allà no puguin haver-hi especulacions urbanístiques en un futur.
I llavors, nosaltres el que demanem és un pla,
o sigui, és un canvi d'aquesta qualificació de terreny
a parc directament per assegurar-nos que no passi,
perquè recordem que aquest tros no és part de Collserola,
no està qualificat com el parc de Collserola.
Llavors, nosaltres demanem que allò es faci un parc per poder fer això.
Zones verdes, amb camins,
vies ràpides que puguis arribar al poble molt fàcilment,
i que així doncs puguem integrar el barri de Masllui
en barri centre, per dir-ho així,
amb una manera molt més amable, que quedi molt més cuidat,
i evitem propores especulacions que podrien haver-hi en un futur
i perquè no posar-hi edificis.
Evitem això, fem un parc i així segur que no es fa.
Mentrestant, com sabem que això ens van dir
que sí que es podia estudiar i que es podia valorar,
i ara hi ha aquest corredor verd que nosaltres fiquem molt en qüestió.
De fet, a l'Avinguda de la Riera, des de la carretera,
ara estan ficant aquest carril bici,
que està molt bé pel tros dels pisos que han d'anar,
però després amb les naus que venen després,
doncs, com a zona industrial, no sé com faran aquest encaix,
perquè realment no és pràctic per la zona industrial,
però sí que és veritat que el que si més no hem demanat mentrestant,
i hi ha un compromís i això sí que ens va assegurar l'alcalde,
i esperem que així sigui,
és que el tros que va des de la ITV, una mica més enllà,
nosaltres per venir des del centre del poble per pujar a Masllui,
pots girar per Pau Casals, diguéssim, davant de Camp Mèlic,
i pots anar directe per darrere.
Però si des de Masllui vols anar en aquella banda,
has de fer tota la volta per posar Bonceleón,
girar pel futbol, pujar a indústria, després donar la volta.
Llavors hi ha el tros aquell que és unidireccional,
i hem demanat que s'estudi aquella part
perquè es pugui fer bidireccional.
Sembla ser que ara, han dit que es referia a anar a l'estudi,
perquè al final el cos és molt petit,
perquè només és dibuixar el terra i ficar dos senyals,
i esperem que això es pugui,
i que mentres d'aquest parc sabem que és un projecte al mig plaç,
doncs que com a mínim, a nivell de cotxes,
puguem tenir aquest doble sentit i aquest accés molt més ràpid
i que la gent de Masllui pugui pensar bé per anar al poble,
que és el que volem, integrar Bablarri al municipi.
Molt bé.
Ens queda temps, Ramon, per tractar algun altre tema
que Junts per Catalunya cregui interessant, cregui oportun.
No sé si, per exemple, l'acord amb l'E30,
el tema de Garrufis, el retras amb les obres de Bataneu,
no sé si hi ha algun temps...
Sí, de fet, mira, del que has comentat,
un parell de coses ahir en el ple,
sí que va ser...
Els temes del ple més contundents els hem parlat abans,
sí que és veritat que, a part del prec del català,
que ens hi sumem, la petició que va fer la JNC,
la regidora de Junts per Catalunya, la Raquel,
va fer uns quants precs,
i precisament, un d'ells parlava del X30 actualment.
Sí, perdó.
Sí, sí, em costa també, és l'acostum.
Entre Twitter i l'autobús amb la X.
Sí, sí, sí, no sé ben bé...
Aïllem la incògnita, la X.
Hi ha una cosa que... l'excusa és una mica estranya,
perquè al final això és qüestió sobretot de l'empresa,
la judicatària, i ells li diuen, clar, a l'E30...
X d'Express, suposo.
Exacte, però aquí és on va el debat.
A veure, si la X és d'Express...
Express no s'escriuen bé, al principi, perquè hem de ficar la X.
Però bé, és igual, al final li diré X, això no és rellevant.
Però sí que és veritat que ens preocupava,
i alguns veïns així ho manifestaven, també,
i és que en unes primeres presentacions
d'aquesta petició que va lligada a bastantes coses,
o sigui, recordem que l'X30 ara acaba...
O sigui, la primera i última parada és davant de la vermoteca,
aquella és la primera i última.
Ara el que sí que és a l'X30,
doncs hi ha una modificació,
i és que s'ampliarà per Mas Lluís cap avall,
diguéssim, cap a Sant Feliu, fins a arribar a la Renfe,
quan estigui ja feta la nova estació.
Per tant, aquí hi haurà una modificació del recorregut.
Per tant, aquella parada deixarà de ser la primera i última parada,
perquè en tindrà més abans, o després, depèn de com ho miris.
Llavors, es va veure fa un temps
que precisament la parada aquesta desapareixia,
i això ens preocupava perquè ens sembla fantàstic que no sigui l'última,
i els veïns, que això ho vam parlar amb uns quants veïns també,
que pateixen el fet que tenir una parada d'inici i final,
sobretot tant a l'estiu com a l'hivern,
amb la facció de l'autobús o aires acondicionats,
el soroll de tenir allà l'autobús parat és bastant molers,
i agraïm que no hi sigui,
però, clar, que no ha de desaparèixer, la parada,
prou problemes tenim, i llavors sí que vam demanant al PREC
si aquesta parada es modificaria o no,
com semblava que havíem posat anteriorment.
Doncs l'alcalde ahir ens va explicar que no, que no es modifica,
va reafirmar el que ha explicat ara fa uns segons,
que sí, que aquesta línia acabarà ampliant-se
i deixarà de ser primera i última, però que...
Que la parada seguirà allà.
Que la parada seguirà allà, que no ha de canviar i que no perdrem.
A més, ens van confirmar que des de l'àrea metropolitana
no ha hagut cap al·legació, perquè ara està exposat un temps,
si no hi ha cap al·legació, llavors es tira endavant.
I llavors ens ha afirmat, que és el que anunciava l'alcalde l'altre dia,
que sí, que es tirarà endavant
i que el mes d'abril començarem, si més no,
la primera cosa, que és augmentar la freqüència,
que és passar d'aquests 20 minuts a 15 minuts.
I quan se'n feliu, ha d'arreglar un gir,
precisament al Comte Vilardaga, just abans d'aquesta parada,
quan allò ho ha de fer a la CERA, un arreglament perquè puguin,
també es valora i està contemplat aquí perquè es pugui fer.
Entrarà quan ho facis en feliu, però el que es farà
és posar els autobusos de doble articulats, que li diem,
sobretot a les hores puntes del matí, perquè patim.
Lluís, quan a les set del matí, vuit del matí,
anem a agafar les llargues cues que es fan, no només per freqüència,
sinó perquè després vas...
Enxuvat. Enxuvat, totalment, totalment, sí, sí.
I, llavors, celebrem que es faci això,
que és una petició ja feta fa temps,
i que, realment, com va dir l'alcalde en el nostre freq,
doncs no s'agafi i es tregui aquesta parada.
També vam preguntar per què ens preocupa
i per què al final ens vam fer una explicació,
una explicació tècnica.
L'alcalde ho va explicar aquí precisament ara fa una setmana
que va aplicar la sala gran de la Teneu.
També vam demanar el freq
perquè sí que és veritat que l'alcalde va explicar aquí a la ràdio
el que havia passat,
però vam demanar que en el ple s'expliqués aquest problema.
Allà ens va explicar que els fonaments,
de fet, que l'obra s'ha encarit un 50%.
És una barbaritat.
Matèria prima, el fet de restaurar, que no és el mateix de nou,
això és el que ells ens diuen.
Però, clar, per normativa i per llei,
el problema és que quan una obra adjudicada per concurs
augmenta un 50%,
doncs s'ha de tornar a licitar, perquè aquí públicament no està bé.
I així és el que està ara.
Això, evidentment, reglament en mà s'ha de fer.
Ja entenc que l'equip de govern no vol que l'obra li costi més car,
però arribat a aquest punt passa això.
I el disgust que tenim els usuaris de la Teneu en particular
i la ciutadania en general
és que, clar, es rendirà molt més aquesta obra.
No vull ser malpensat, però segur que corrarem
perquè abans del 2027 pugui estar operativa a la sala gran.
Home, però si no, ens en anem com amb la Sagrada Família,
allò que la gent ja demana poder-ho veure abans d'emporir, no?
Sí, sí, totalment, totalment.
Esperem que s'arregli, perquè sí que ens van explicar,
i aquí donc la raó, perquè jo també hi vaig estar.
La Junta Nova de la Teneu, en el moment que va entrar,
vam entomar, i dic vam perquè hi era partit, en aquell moment,
que fer aquell projecte que hi havia de la sala gran
tenia moltes mancances, sobretot tècniques moltíssimes,
i llavors vam intentar col·laborar amb l'Ajuntament
per poder incorporar sobretot en parts audiovisuals,
en tècniques de so i tot això,
poder ficar esmenes, no en aquell projecte,
i això es va acceptar, cosa que també hem derrerit una mica tot,
però al final, millor que estigui tar i ben fet,
que no una xapussa no diguéssim mal feta.
I així, com a últim, ja que comentàvem els precs,
que són precisament els que va preguntar la Raquel en particular,
també hem de demanar que aquest cap de setmana anterior,
no l'altre, van haver-hi l'encesa de torxes a la penya del Moro,
La penya del Moro és una cosa que es fa ara anualment,
en reconeixement, sobretot per als migrants...
Ramon, ens queda un minut. Ens queda un minut, res.
Com és l'última pregunta?
Senzillament, com a prec vam demanar
que s'arreglés l'accés a l'últim tram de penya del Moro,
perquè està un mal ús, és una petició i és un projecte que ja està fet,
i llavors l'alcalde ens va dir que sí,
que aquest any es procurarà fer i que en principi no hi haurà problema.
Així que bé, perquè estava bé.
Déu-n'hi-do.
Molt bé, Ramon, doncs que acabis a tenir un bon divendres,
també un bon cap de setmana,
i en fi, enhorabona també per la paternitat.
Moltíssimes gràcies.
Properament, properament.
Sí, sí, el Juliol encara queda. Gràcies.
Enhorabona i que vagi bé.
Molt bé, merci. Adéu-siau.