Són un quart i mig de set de la tarda.
Estem a la segona hora de la Rambla,
magazine de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM.
Ara tenim a l'estudi de ràdio la jove dissenyadora gràfica Mireia Vallvé,
autora del projecte TRANS,
un projecte que li ha valgut un premi l'AUS 2021
que dona i que organitza l'Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors d'Art.
Un premi l'AUS a la categoria aporten de valor afegit,
perquè són uns premis amb diverses categories.
La Mireia avui ve acompanyada de la Sant Justenca Rosa Maria Maristan,
col·laboradora amb ditja habitual d'aquesta casa i presidenta,
a més de l'associació TRANS, Baix Power i Roses de Sant Feliu.
Els hi anem a obrir els micros.
Hola, bona tarda, les dues.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Li has sedit el primer bona tarda, Rosa Maria.
Vinga, va, endavant, que jo et cuido.
Clar, la Rosa Maria és una experta, per dir-ho així.
Això d'experta és una mica relatiu, no?
Jo crec que avui és el dia de la Mireia,
que ha fet una feina magnífica.
Val la pena que la mireu, que la busqueu, que és impressionant.
Ara en parlarem una estona.
Mireia, parla'ns d'aquest projecte que jo he presentat,
mig introduït, hem dit que es diu TRANS,
però bé, tu ets dissenyadora gràfica.
Com entra aquí el disseny gràfic en un projecte com aquest?
Doncs d'una manera molt pròxima.
Jo vaig estudiar un poso grau de disseny gràfic avançat a l'escola IDEP
i justament va coincidir que la nostra cosina
ens va comunicar després del confinament
que iniciava el procés de transició de gènere.
Aleshores, jo en aquell moment tenia com una idea pensada
i la veritat és que tampoc em feia molt el pes.
La meva germana és sociòloga
i parlant un dia entre les dues de veure com estàvem comentant,
de dir, hòstia, la Lara, què tal a casa, com ho portes tu,
compartint sentiments, la veritat és que ens va costar
i aleshores vam veure com a través de la meva aportació,
a través del disseny, vaig veure una manera
de poder mostrar-li suport i a l'hora també visibilitzar
un sentiment tan natural com volia ser qui ets,
perquè vaig veure com en primera persona a casa
doncs tots vam necessitar el nostre temps de comprensió.
Trans què és? És un llibre, tu com ho definiries?
Per mi trans m'agrada definir-lo com una altaveu.
És a dir, sí que el format és un llibre
i ha estat com el mitjà que ens ha permès recopilar les sis històries,
el que per mi és una altaveu de les sis veus.
Aleshores és molt especial que cada capítol
utilitza com una inexpressió diferent.
El llibre no va ser fins al final que vaig donar-li forma
quan primer van aportar cada veu al contingut que volien comunicar.
Jo els hi vaig donar com la idea
que m'agradaria donar visibilitat al col·lectiu
i compartir cada escola seva història
i cada veu apansar el que volia comunicar.
Per exemple, amb la Rosa Maria vam treballar en una entrevista
perquè el contingut que podia aportar podia ser de molta utilitat
a moltes persones que es veiessin en la mateixa situació
o també a persones que, com en el meu cas, abans es coneixia
i es va quedar de capítol a porta com una inexpressió diferent.
I per què aquestes sis veus?
És a dir, van ser sis perquè ho vas decidir tu
i llavors vas anar a buscar aquestes sis veus
o va ser perquè van sorgir?
La veritat és que va ser superespontani i supernatural.
Havia de ser un diari només per la Lara
on teníem molt material perquè hem crescut juntes.
Aleshores, jo recordo des de petites que tenia un rebuig amb les barbies
i jo a cases les amagava com convertir tota la història
fins que a poc a poc es van anar sumant persones.
Recordo quan vaig contactar amb la Rosa Maria, que va ser...
Hola, soc la Maria Iber i soc senyadora.
Com va ser aquest moment?
Bé, molt natural.
Vam enviar-ho com un missatge i ens vam trucar i tu vas dir
que em sembla guai només amb la condició...
No me'n recordo qui et va donar el meu contacte ni res.
No, no ho recordo.
Posarem llum a la foscorra, Rosa Maria, no et preocupis.
El cervell una mica licuat.
Crec que la vaig buscar jo, vaig buscar articles...
Com a presidenta de l'associació també pot ser que per aquesta via...
Sí, recordo que l'única condició que em va posar va ser
em sembla bé, l'únic que... què tal si anem un dia a la platja?
I anem a la platja i allà vam fer l'entrevista.
Ostres, que bé. Home, és que amb la Rosa Maria es fa
si el comença a la barquersa, punta un bon verdeo, per tant...
Bueno, sí, la veritat és que va ser molt bé la platja.
Va haver-hi el seu moment a la platja també.
Va haver-hi el seu moment a la platja també.
Va haver-hi el seu moment a la platja també.
No em perdem el fil, Mireia. Comentàvem aquestes 6 veus.
La teva idea principal era fer-ho amb la Lara.
Però després vas anar contactant també amb altres persones.
Però després vas anar contactant també amb altres persones.
I com decideixes, per exemple, que amb la Rosa Maria
havia de ser una entrevista? O és a dir, hi ha diferents gèneres?
La veritat que això és un consell que em va fer el meu tutor
va ser com, Mireia, primer de tot parlar amb cada persona
a veure què li agradaria comunicar i el fet
que el de la Rosa Maria sigui via entrevista
és pel tipus de contingut i informació que podia aportar.
és pel tipus de contingut i informació que podia aportar.
Per exemple, l'Àlex és molt personal i comparteix el seu diari
propi personal de quan va iniciar la transició
i és directament, el llibre regala un escàner directe
del diari personal on comparteix
el que sentia quan va iniciar la transició
amb el que se n'agafa com una contraposició paral·lela
que es pot veure una mica al abans i al després
o, per exemple, el Charlie que va dir
que jo soc una expressió visual
que les lletres i les paraules em costen una mica
i aleshores vam treballar amb la fotògrafa Blanca Amunt
amb les fotografies més creatives
i aleshores el seu capítol és expressió totalment visual
a través de la fotografia
i cada capítol té com la seva màgia
a través d'un relat, de la seva experiència
d'iniciar la transició dintre de l'etnia gitana
i això és una mica com l'experiència
que l'actor també pot agafar
de veure com una mateixa vivència
amb sis realitats molt personals
i sis expressions molt diferents.
Entenc que fer aquest projecte també t'ha servit
no com a creixement, és a dir, serveix per donar alta veu
i també a nivell personal suposo que deu haver significat algo
Sí, molt heavy, jo recordo cada cop que les vaig conèixer
individualment en persona
que arribaves a casa i tenies comptable el teu procés
perquè parles amb elles i és molt bonic
perquè tot estic explicant d'una manera superpositiva
el que tu molts cops, coses que has viscut
hi ha coses com que tampoc ho pares a pensar
el que ha dit abans fóssim la Rosa Maria
Després vam anar a prendre alguna cosa
i l'entrevista com que va quedar en un segon pla
i recordo el Camblé que va dir
el señorito que le pondremos
i jo em vaig quedar com un bloc de gel
i ell em va picar l'ullet
i li va dir amb la veu superforta
Dónde está el señorito
i va ser com un moment de dir
perquè és això, és el que em va dir
no sé què necessita més, porto les hombres mitjanes
vaig amb un vestit moníssim
No, anava amb biquini
El señorito és amb biquini, ha vist-ho vostè
i per tu Rosa Maria
com va ser el fet que una dissenyadora
o artista com la Mireia
dissenyadora vulgués
amb la teva participació, amb la teva col·laboració
per fer aquest projecte
Faig ser sincera i al primer moment
vaig tenir els meus dubtes de col·laborar
perquè jo ja acabava de filmar el documental
i la veritat és que ja
vaig considerar que ja m'havia quedat prou exposada
diguéssim de cara al públic
però després vaig estar pensant
que tots els mitjans de comunicació
siguin pel·lícules, siguin llibres
això queda
i si queda es pot arribar a llegir
tu fas una xerrada, una ponència i tal i qual
i bravo, aplausos, una fotografia de rigor
però la xerrada es perd i el que rep són likes
els xarxes i aquestes coses i s'ha acabat
però un llibre queda, un documental queda
i algú ho agafarà, ho llegirà i dirà
quina feina més bona hi ha aquí
el llibre trans
és curiós perquè no solament
és de persones trans
la realitat aquí
la gràcia precisament, que això ho explicarà ella
millor que jo, però és una cosa que jo
m'he adonat i també valoro molt positivament
aquest llibre també està amb la lletra utilitzada
més a nivell de pisseny
i això ho explica la Mireia
és bonic perquè
ella transita les lletres utilitzades a través del llibre
fa un trànsit d'escriptura
amb un trànsit de format de lletra
acompanyant el trànsit personal
de cada una de nosaltres
com va això?
està fet expressament
hi ha una tipografia que
abans de començar amb trans
vaig veure que és un estudi de fer una tipografia
que varia de la Times a l'Arial
és una tipografia variable que tu la pots anar forçant
per percentatge
som quatre dissenyadors i un dia parlant
si ja pots imaginar
a casa on comparteixo pis
i un dia parlant
jo vaig tenir les primeres tutories
i entre tots va ser com en plan
el Pedro, una persona que se m'està a gustat
i t'has plantejat aquell tipus que vas veure aplicar-la
i tu penses el treball de final de postgrau
vas amb l'Arial i la Times que són tipografies superestàndards
i ho penses
i com aplicar-ho a cada pàgina
té molt sentit
aleshores el regal per l'actor
és una experiència que com a lector-lectora
pots viure i és una sorpresa que t'endús
com quan t'expliquen un acudit i després fas tu el clic
jo regalo que cada actor i cada lectora
faci la seva lectura
i comença des de la Times
i cada pàgina s'aplica al 1%
tu no ets del tot conscient que vius una transició
i el que regalo és que en tot moment la pots llegir
compleix la seva funció que és una lletra
i pots tenir una lectura
igual que una persona quan comença la transició
continua a ser una persona i per això pot viure
és com el missatge des de com em va permetre cosir
són persones que són diferents
l'únic que tenen en comús que hem viscut la transició de gènere
em va permetre unificar els 6 capítols
des de la primera pàgina fins a l'última
que xulo, escolta'm, és un paral·lelisme molt guai
he dit també Mireia que ha estat un projecte
premiat amb els Premis Laus
que organitza l'associació de dissenyadors
gràfics, més coneguda també per les sigles ADG
com va anar aquest procés?
decideixes tu presentar-t'hi o et diuen
escolta'm, és un treball de premi
presenta-t'hi perquè tens possibilitats
com va funcionar això?
en el sector són uns Premis molt reconeguts
des que comences a estudiar disseny com sempre somies
jo recordo les classes que t'ensenyaven
als premiats i miraves com enjums
hi ha una categoria que és d'estudiants
on s'hi presenten tots els estudiants d'aquell any
i bé amb l'escola va ser com
Mireia ens presentem
va ser molt bonic perquè més
l'entorn, els companys i les companyes també
recordo que vam celebrar-ho a casa perquè més d'una
ens havien presentat i la gala desafortunadament
va ser digital o va ser online pel confinament
és molt bonic, a més és molt guai que la categoria
doni visibilitat i valori com el disseny
també pot aportar a nivell social
i alhora donar visibilitat al col·lectiu que
és aquest és l'objectiu
parla'ns també una mica de
sé que hi ha un Bercami
darrere, tot això
també està guai poder-li donar difusió
el Bercami què voleu fer?
el famós Bercami que ara és com el nostre
protagonista de la vida perquè el diumenge va sortir
aleshores res, arran de la rebuda
del llibre i que moltes persones han contactat
que els agradaria tenir una còpia per llegir-les
a mi la veritat que em sap molt de greu enviar-ho en pdf
perquè penso que per tota la màgia ha de tenir de peça
les mans perquè hi ha moltes intencions als acabats
jo te n'anava a dir on puc aconseguir-lo
a trans es diu Bercami trans
la gent ha d'entrar a Bercami
que entri a Bercami i què ha de fer la gent?
posar trans, crec que sortirà com el tercer
anem-ho a fer ara aquí en directe
la gent ha d'agafar el buscador i posar
Bercami amb K
entrem aquí, crowdfunding creatiu
aquí el buscador de crowdfunding i posem trans
a veure què en surt
llavors a veure
hi ha unes quantes sortides
res, fent un parell d'scrolls
suria trans i hi ha la foto d'un llibre
així amb fons com blanc de tela
amb el llibre que diu trans amb lletres bastant grans
diu altaveu per visibilitzar si realitats molt personals
sobre la transició de gènere
queden 37 dies i déu-n'hi-do el que porteu
60%
ara ve la pujada
ara és quan necessitem totes les persones
al començament és el que dèiem els amics
els amistats, la família, tot som-hi
això veu posar en marxa el diumenge
estem a dimecres, han passat 3 dies
és brutal el que és això de trobar una crida social
d'ell, us necessitem
en 3-4 dies porteu el 60%
en queden 37 encara
no s'ha de ser pessimista però tampoc s'ha de ser molt optimista
i la gent ha d'entrar
ha d'entrar-hi amb aquest mercami
que faci la seva portació al que convingui
perquè és molt necessari aquest llibre
de tot Sant Just
de tothom que ens escolti
de tot Catalunya
és un llibre que molta gent
quan tinguin gent convidada a casa
miren els llibres que tenen cadascú
els seus no se'ls llegeix
però els de casa dels altres tenen curiositat
és un fenomen estrany
el moment que l'obrin
veuran la màgia d'aquell llibre
per mi crec que és màgic, és un llibre preciós
que les vivències que hi ha allà dins
són vivències de cor
no són d'aquell teòric
que vam aplicar teories de gènere
allà s'expliquen de les maneres
per exemple, el Charlie
i la Rosa Maria
el Charlie en concret sí
perquè anirem tindre una temporada de l'associació
però ell em va dir que estava treballant
en moltes hores de feina
m'és agradat moltíssim fer activisme amb vosaltres
però amb la feina que tinc no em podré dedicar
guardem un bon rotllo
tot parlant amb ell
jo soc un home i vull casar-me
i tindre família
jo li vaig preguntar, ja saps tocar com a home
pots ser un home gestant
jo no vull gestar, jo vull tindre família
aquest és un punt d'inflexió
perquè hi ha molts nois trans
que quan volen família es plantegen
el fet de poder gestar ells
el crit de la qüestió és que
perquè veieu que els discursos trans
no són homogènics
no tots estem tallats per al mateix patró
o tallades per al mateix patró
i hem de seguir unes pautes marcades
per fer un trànsit
els trànsits són molt diferents
com diu la Mireia, tenim punts en comú
ens reconeixem només mirant-nos
això és ipsofacto
els veus les fotos i dius
m'agrada de Déu
flipes, ja soc jo
però flipes
aquí hi ha algunes fotografies
del que vindria a ser
l'interior del llibre
Déu n'hi dol
es veu una cosa molt treballada
hi ha bastantes hores de cova
hi ha un vídeo al final
on es pot veure la transició
és el que deia la Rosa Maria
per mi és regalar 6 perspectives
diferents d'una mateixa vivència
una cosa en comú que és la transició
totes són uniques
totes són diferents
el que veig aquí
és que fent aportació al Verkami
hi ha diferents recompenses
el Verkami funciona com a plataforma
per fer la precompra
tu fas una aportació
i volem ser transparents
volem fer unes 307 còpies
de la peça original
fer-ho com un disseny d'autor
anirem totes numerades
a partir d'aquí tens diferents maneres
només tenir la peça
fer una petita aportació
que és la peça
i que una de les veus te'l dediqui
si vols col·laborar
i no et ve a gust tenir el llibre
pots aportar només amb els crèdits
que és la mínima de 11 euros
i després hi ha compacts ecològics
que és per l'enviament
de 3, 5 i 7
amb opció d'aparèixer crèdits i dedicatòria
o sense
5 massenes a 103 euros
això és molt fort
és com un subidón de cop
això és com si tens algun conegut
que està interessat
o algú que els vol 3 parella
si sou 3, 5 o 7
i feu un pack
i el preu surt millor
5 enviaments és un enviament
com és que us coneixeu?
heu establert algun tipus de vincle
o relació d'amistat?
des que vas començar...
ui, no, és molt punyetera
tu que no la torno a aportar a la platja
aquest estiu a la platja em va dir
si li necessites alguna cosa em truca
jo no perpisto res
aquest estiu m'ha esperat la trucada de la Mireia
no tinc cotxe, evidentment
però no passa res
jo el primer dia que la vaig anar a buscar
estava tan nerviosa que ma mare em va deixar el cotxe
amb aire condicionat perquè el meu no en té
i avui li dic Rosamaria
el cotxe del d'ara que portes ara
és bonic perquè soc com un col·làs
està bé
l'important d'aquest vercami és que si se sobrepassa
tot el que sobrepassi va directament a l'associació
Transvaix Power i Roses de Sant Feliu
a nosaltres ens va bé
perquè amb l'edició de la revista
la veritat és que anem una mica escanyadetes
perquè estem pendents ara de les petites subvencions
que ens puguin arribar o de les subscripcions
però la veritat és que
amb el paper que està pujant de preu i tot plegat
és bestial, ja ho saps tu
perquè també tens una revista
que hem de dir
Mireia, jo també vull saber una mica el teu recorregut
a nivell de formació
per què t'has volgut dedicar
o per què has estudiat la carrera de disseny gràfic
Jo vaig estudiar publicitat
a l'autònoma
i em vaig especialitzar en art
i va ser arròs de quan comences
fas pràctiques i tampoc tens idea de res
va ser l'inici
quan li dedicava molta estona a les imatges
per la passió visual
que et van durar en compistes
me l'ha de dibuixar també
vaig anar a Berlín
vaig anar com a un petit estudi
i allà va ser per mi un abans i un després
és com el camí més difícil
perquè és com el camí creatiu
i vaig començar un curs a IDEP
i vaig començar també
en una agència a packaging
i poquet a poquet sents que és el que t'agrada
quan passes un munt d'hores davant l'ordinador
busques la tipografia
quina funciona millor després el paper
i vaig començar després de fer el curset
al postgrau de disseny gràfic avançat a IDEP
IDEP és una escola especialitzada
Rosamaria també et volia preguntar tu
aquest llibre és una mostra
que la defensa dels drets
i la visibilitat del col·lectiu trans
es pot fer de diferents maneres
Sí, perquè realment d'entrada
el nostre objectiu sempre ha sigut
la visibilització del col·lectiu
respecte a la societat
Aquest llibre no parla
bàsicament dels drets i de la lluita trans
tracta de les vivències de l'espai trans
això és una altra lluita que portem a part
i que ja comencem a estar
amb el cervell licuat
ja comencem a estar una mica cansades
tot i que la llei trans catalana
comença a estar en procés
i els partits polítics fan les esmenes
que transvest power també hi ha participat
Mireia, saps els motius pels quals
el jurat va creure que el teu projecte
havia de ser el guanyador
o t'han donat algun tipus de feedback
o saps si n'hi havia molts que estiguessin
Sí, en veritat, tu saps del postgrau
els companys i les companyes van presentar
Ara farà un any
tots els que s'estan participant
estaran suant la gota i s'estaran presentant
i després quan ja comença a veure el jurat
comença a valorar
es comencen a veure fotos per instagram
i jo recordo que sortia trans al costat d'un joc
que el vam presentar els dos al mateix dia i dep
i quan el vaig veure un al costat de l'altre
hi ha un nivell molt heavy
però m'haig d'alegrar moltíssim
perquè aquell dia va ser com entrar en inseguretats
i m'agradia molt també si hagués sortit el seu
i la veritat el perquè
jo crec que es van enamorar
com em va passar a mi
ha estat explicat amb molt d'amor i amb molta naturalesa
i fa poquet vaig contactar amb ells
i vaig dir que necessitàvem un cop d'amor amb la difusió
i l'arribada va ser molt guai
i ens va agradar molt el llibre
i ara ho estic veient amb les fotos d'Albert Camí
i el que has dit de l'Scanner
és tal qual
estic veient les fotografies de l'Àlex
l'única cosa que em fa gràcia
és que era una llibreta que posava
l'Àlex diu que em fots aquí tot el disseny
i hi ha gent que m'ha dit
jo el veig més original
jo no he vist aquesta sèrie
és l'únic que vaig treure
inclús el dibuixet
són els Nathan
per les fotos porten molts tatuatges
i són els bossos dels seus dibuixos
i el que veig també perquè hi ha una fotografia
el llibre està com cosit
això és un cosit a vista
que es diu que quan l'obres
veus com la part més sensible del llibre
el llom està obert
repeteixo que cada persona et pot fer la seva lectura
la meva intenció era com empatitzar amb les veus
que es van obrir totalment
jo també m'obro al 100%
i mostro la meva part més íntima que és el cosit
és com una mica romàntic
el que era com d'alguna manera empatitzar amb les veus
que s'han obert
també estic veient aquí les 6 veus
una mica els diferents perfils
l'Àlex Raurera de 19 anys
el Charlie Briansó de 27
també hi ha la Lara Montaner
24 anys
la Yolanda Jiménez de 21
i també la Rosa Maria de 63 de Sant Just
i em deixo el Nathan Pinto de 28 anys
doncs escolta'm
jo no sé si...
ja no heu jugat l'edat
Rosa Maria surt aquí
Albert Cavi surt aquí
qualsevol persona que entri i vegi
ja no som acostant els jovenets
doncs escolta'm
jo no sé si voleu afegir algun punt més
que ens hagi deixat de comentar
o que vulgueu explicar
ni que fos d'alguna anècdota més
de la trobada que vau tenir
per fer l'entrevista amb la Rosa Maria
com a última cosa que jo veig
és la plàstica com a arquitectura
com també una vessant artística
com seria per exemple la cuina
la Mireia ens va oferir
una super truita de patates feta per ella
ostres!
no era la millor
el dia que vau fer la calada
amb el llibre
guardava una certa plasticitat
jo reconec que el design guai
la cuina regulint
la intenció era bona
i a aquell dia...
la Rosa Maria té bona mà per la cuina
sempre ho diu però jo no
a vegades poso algunes imatges al Facebook
un cop vaig veure que vas penjar
una Rosa Maria d'un pollastre
era un guai d'indie de 7 quilos i mig
jo soc la Xateriana i m'ho perdo
ella té mà per la cuina
i si no li penses aquí
en plat a l'alçada
van quedar tots els ossos escurats
érem 12 i va volar tot
vaig fer un curro de braços
un guai d'indie de 7 quilos
abans hi havia tot lo de ves
caldo
amb aquests plats
hi faig un caldo potent
la pròxima cadada ja deixarem el tema del disseny
la Mireia i el tema de la cuina ja t'encarregues
a mi em sembla bé
ens col·loquem a poquets minuts
de tocar a les 7 de la tarda
ha estat un pla tenir-vos a les dues
ens tornarem a escoltar la setmana vinent
amb novetats també
i que vagi molt bé
recordeu que fa uns dies enrere
es va morir la nostra companya activista
la mare Capilla del Llop
va ser la que va fer el llibre
a les construccions identitàries
i el seu documental de famílies transaliades
que va competir juntament amb el meu a Girona
però la veritat és que
estem una mica desfets
ens estem posant damunt de la taula
si està tot el dia en línia de foc
és convenient o no
perquè el que li ha passat a aquesta noia
que va morir d'un infart fulminant
al 54 anys
però totes les que estem en línia de foc
que rebem constants atacs a través del Twitter
que rebem cada dia del món
ens estem qüestionant molt des de nosaltres
si hem de continuar amb aquest nivell d'activisme
o hem d'afluixar una miqueta
Rosa Maria, escolta'm el meu condol
no només per tu, per totes les afectades
marxem al programa
amb una mica de gradols
esperem que hagis estat a gust aquí a Ràdio Desvern
i res, una abraçada
i que vagi superbé a Albert Cami
que segur que ho aconseguireu
vinga, que vagi bé