logo

Entrevistes de La Rambla (radiodesvern)


Transcribed podcasts: 316
Time transcribed: 5d 3h 43m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Vinga, doncs ara mateix passen 14 minutets de la sis en punt de la tarda d'avui, 8 de març, dia de la dona.
Tenim ara l'estudi a la Clara Micolau i també a la Desiré Trilé.
Són s'enjustenques sòcies de l'associació dona i empresa, són advocades, les dues,
que ofereixen el servei gratuït d'assessorament legal a les víctimes que estan patint
o que han patit violència de gènere s'enjust.
Dones maltractades saludem-les, les tenim ja a l'estudi. Hola, molt bona tarda, les dues.
Hola, bona tarda. Bona tarda.
Bé, doncs parlem una mica d'aquest servei que, de fet, el conveni s'ha establert no fa gaire,
però ja era una cosa que des de dona i empresa s'estava promocionant de fa uns mesos o inclús algun any, pot ser?
Va néixer el 2017, el projecte, diguéssim. Va ser el primer conveni que vam signar amb l'Ajuntament,
com a dona i empresa, va ser el 2017 i ara el que s'ha fet seria una renovació d'aquest conveni.
Si vols t'explico la idea de com va sorgir.
Doncs, bueno, dona i empresa és una associació que no només és una associació de comerç, diguéssim,
és una associació que tenim dones emprenedores i, per tant, amb el sector servei també tenim dones.
I per dotar, diguéssim, una mica de contingut en aquest dona dintre de l'associació
i veient nosaltres com a advocades que som especialistes en violència masclista
i vèiem que volíem incidir una mica en la prevenció, és a dir, en el que estava en la nostra mà,
en l'erradicació de les violències, d'acord?
Per poder erradicar és important detectar en un moment inicial molt primari
per poder sortir, diguéssim, que no vagi a més aquesta violència, diguéssim.
Aleshores vam dir, ostres, complementem-nos amb els serveis que hi ha des de l'administració local,
des d'aquí, des de l'Ajuntament de Sant Just, en el protocol, en el circuit que n'hi ha
i de telèfons que hi ha d'atenció a policia i demés,
podem complementar posant un servei que fos d'assessorament legal
pel qual les dones que tinguessin dubtes si estan patint o no un tipus de violència
i en el cas que sapiguessin que potser allò que estan vivint sí és violència,
però tenen por, dubtes, ostres, tinc una casa, tinc un infant, un nen o una nena
amb aquesta persona et generen una sèrie de dubtes, pors, que fan que no trucaràs a la policia
al millor per preguntar un tema jurídic que al millor no saps si.
Doncs una mica dotada d'informació a la dona perquè la dona pugui sentir-se lliure
de poder-nos trucar sense que allò impliqui absolutament res, només el tema de donar informació
i se senti una miqueta segura perquè hi ha de, primer, verificar si és violència el que pateix o no
i després donar-li el ventall de camins que pot tenir i les conseqüències dels seus actes si els en pren.
D'aquesta manera entenem que amb aquesta informació que li donem a la dona
ja té més empoderament o ja té molt més clar què passarà si va a denunciar,
què passarà si li poden donar l'ordre d'allunyament, què passarà amb l'infant comú que té amb l'agressor,
què passarà amb la casa, on aniré a viure, tots aquests dubtes que són els dubtes més primaris.
Una vegada ja saps que el que estàs patint és violència.
Doncs enteníem que podria ser un bon complement al que s'està fent a l'Ajuntament i poder-ho oferir de manera gratuïta.
Vam anar a parlar amb l'Ajuntament i d'aquí va sortir una mica la idea del conveni des del 2017 que està ja implantat.
Aquest assessorament que feu és a nivell telefònic.
No sé si des de les enjustenques poden contactar amb dona i empresa i dona i empresa us passa el seu contacte.
Si alguna dona que ara mateix ens estigui escoltant, què hauria de fer per rebre aquest assessorament?
L'assessorament consisteix en un telèfon.
Portem un telèfon que ens el facilita l'Ajuntament, que en concret, si et sembla, el vaig a donar.
D'entrada estem en un mitjà que està escoltant-nos molta gent i és el 699-98-555.
Aquest telèfon el portem a les advocades especialistes en violència domèstica.
En aquest cas actualment el porto jo anteriorment a la portada de Ciré.
Ens el tornem entre les advocades.
Aquest telèfon el contestem en el moment que truca una persona, una dona que està en una situació de dubte,
una situació crítica, una situació que requereix informació immediata.
Aquest telèfon, en la mesura de les nostres disponibilitats, de vegades no es pot o de nit no l'agafem
perquè són hores que no...
Però en principi és un telèfon com d'emergència, entre cometes,
que d'alguna manera facilita informació a la dona d'una angoixa concreta que li està passant en aquell moment
o que li ha passat aquella tarda o aquell dia o està vivint.
A més a més, en aquest telèfon també ens comenten coses que al millor ja han iniciat per altres vies,
o vies de psicologia, vies de recursos més sanitaris.
Aleshores enllaçem moltes vegades una informació prèvia o que ens deriven d'altres mitjans o d'elles mateixes
i els complementem i les assessorem.
En principi és un telèfon per deixar tranquil·la en aquella persona i donar-li sortida de que tens recursos.
Aquella angoixa moltes vegades el que fem és l'emitiguem o l'aturem.
És una informació que es dona i que efectivament té un efecte bastant bo,
perquè de vegades la dona, quan està en una situació de conflicte,
se't venen al cap molts pensaments, moltes coses que pròpiament dius
i ara què, i què faré, i el nano, i no puc sortir, sí que puc marxar, però si marxo no tornaré.
I aleshores intentem tranquil·litzar i paliar i després informar quins conductes s'ha de seguir,
aquella situació.
I a partir d'aquí és una manera d'acompanyar la dona en moments de situació crítica.
Des del 2017 que aquest servei està en marxa,
quina valoració en feu?
Realment funciona? Hi ha dones que necessiten aquesta ajuda?
Sí, hi ha dones que, principalment l'assessorament és telefònic.
Sí que també el telèfon, aquest número que ha donat la Clara, té un servei de WhatsApp,
però per WhatsApp no és la via principal de comunicació, normalment és telefònic.
I també volia dir, afegint les dades que ha dit ella, que també hi ha un mail,
si pel que sigui no pots fer un WhatsApp i demés, que és al consulta robadoniampresa.cat.
Nosaltres la valoració que fem és molt bona perquè ni que hi hagi ajudat una dona a Sant Juste,
ni que hagués estat una, ja val la pena, tot l'esforç.
Hi ha hagut més que una trucada i entenem que aquesta informació que donem
és prou potent perquè esclareix tots els dubtes que puguis tenir.
A partir d'aquí dones la seguretat a aquella dona per després que ella sàpiga
quina conseqüència tindrà els seus actes.
De partir d'aquí què és el que fa? Si fa denúncia o el que fa?
Passa que a vegades a les dones els costa acceptar que necessiten ajuda
o tenir la iniciativa d'agafar el telèfon i trucar o enviar un mail?
Per què hi ha aquesta mena de barrera?
Crec que el que més costa és adonar-se que allò que estàs patint és violència.
A vegades crec que hem d'estar en el punt de poder que se'ns caigui una mica
la ceguera aquesta que tenim i poder dir un moment, això és normal?
Perquè a vegades normalitzem situacions de violència i no les veiem com a tals.
Per tant, primer has de ser conscient que estàs patint una per a partir d'aquí donar el pas.
Tot i així és un pas molt valent.
Hi ha tot un procés psicològic d'empoderament de la dona previ a qualsevol acció judicial
que cal que la dona passi per aquest camí per després enfortir-se ella com a dona
i ser més forta en la via judicial que em prengui.
Jo no sé si dins de l'associació de dona i empresa hi ha més advocades,
però vosaltres dues teniu aquesta especialització, no sé com dir-ho,
si amb violència de gènere o això acostuma a passar que hi hagi advocades especialitzades
en aquest tipus de dret o ha donat casualitat?
No és casualitat, és cert que hi ha més advocades a l'associació.
El món del dret és molt ampli i hi ha moltes situacions que podem defensar com a advocades.
En concret, tant ella com jo fem tort d'ofici de penal
i en concret fem tort d'ofici de violència domèstica i de violència de gènere.
I aleshores què passa? Ha coincidit i que tenim l'especialitat i, a més a més, l'exercim.
No sabia que tenia l'especialitat, però aquest dissabte he estat de guàrdia al llop regat de violència de la dona.
Estàs informada i estàs en el món judicial a la primera fila, defensant aquestes situacions.
Com que tens tota la informació i tot l'assessorament que pots prestar de cara
quan ja trobes el fet ja realitzat i la violència generada, què succeeix?
Nosaltres el que fem és un pas enrere, intentar que no arribi la situació a una situació de violència.
La part preventiva nostra i el treball preventiu nostre considerem que és molt eficaç.
De vegades no sempre, si denuncies i acabes amb un judici o davant d'un xutxa, soluciones el problema que té la dona.
No sempre se soluciona. El tema de la violència cap a la dona té un component econòmic
que no sempre els xutxats se'ls solucionen. No sempre amb una separació matrimonial o un divorci solucionem el tema.
Hi ha altres tipus de violència que pròpiament segueixen la dona malgrat haver passat pel xutxat.
Hi ha els assatxaments, si tenen fills tenen que estar vinculades directament o indirectament amb l'altre progenitor.
Això fa que hi hagi un mínim contacte, que per mínim que sigui, si l'altra persona ha passat per un procés de violència domèstica
i s'ha xutxat l'home, aquella persona està encara més ressentit i més enfadat amb aquella dona
que es pensa que l'ha portat a presó o que li han posat una massura d'allunyament, que l'han separat dels seus fills.
La violència entra en un bucle. El caràcter preventiu moltes vegades és sortir d'aquell àmbit de la violència.
Amb això no estic dient que si hi ha un episodi de violència domèstica no s'hagi de denunciar.
Per què? Perquè si s'ha comès un delicte, el delicte s'ha de denunciar i la justícia s'ha d'aplicar en tots els seus extrems.
Però de vegades hi ha petites violències que poden evitar-se que arribin a més.
I un factor molt important és el tema econòmic. Si la dona se l'adota de recursos econòmics,
de vegades fa un passet al costat, tira per un altre costat i d'alguna manera es canalitzen les coses de manera més efectiva.
Perquè clar, pensem que al darrere d'una dona que pateix violència domèstica hi ha un agressor.
L'agressor és una persona amb una problemàtica i que és un agressor. Tota això és molt difícil conjugar-ho.
I del que es tracta és de conviure i que la societat tingui, i que els infants sobretot,
perquè la transcendència següent és que hi ha criatures que tenen un pare i tenen una mare.
I aquell pare i aquella mare estan en processos judicials. I tot això és molt complicat.
I la dona, si se li expliquen les coses bé i l'acompanyes en tot el procés, doncs ho entén.
I del que es tracta és de fer el menys mal possible.
També, amb el plus, com que som l'associació d'una empresa, si aquella persona trobes, detectes
que li fa falta una injecció econòmica perquè no treballa, per exemple,
ha estat dedicat a les cures dels infants i no treballa,
ja dintre, no nosaltres sinó l'associació, la podem animar a veure què se li dona bé.
Si aquella persona vol emprendre, tenim tota una xarxa de dones entre dissenyadores.
Podem ajudar i podem empoderar i acompanyar amb aquesta dona,
amb aquest procés de poder-se guanyar la vida ella sola per ella mateixa.
I per tant, no només ho deixem o no només som un assessorament gratuït a primer terme,
sinó que d'una empresa podem fer aquest suport, aquest coixí, aquest acompanyament
si aquesta dona vol emprendre o vol començar a fer alguna cosa
o se li dona bé fer el que sigui, donar-li idees i acompanyar-la i cap amunt.
I no volia tancar aquest espai sense passar pel tema del Covid, de pandèmia.
Si aquest assessorament està més o menys des del 2017,
heu notat diferència com un punt d'inflexió a partir del 2020,
confinaments, el moment en què molta gent ha hagut de conviure sí o sí sota el mateix sostre.
Això ha generat més trucades o més demandes d'assessorament,
hi ha hagut alguna diferència entre abans i després?
Sí, el Covid ha comportat que les parelles i les famílies
han conviscut en el domicili de manera més intensa
i efectivament ha comportat més trucades i més assistències.
És més, en pandèmia estàvem a la guàrdia.
Jo en concret, les úniques guàrdies o les poques guàrdies que vam fer,
perquè com que no hi havia delinqüència al carrer,
eren de problemes que passaven a la llar.
La violència domèstica és molt sensible a qualsevol actuació o notícia
o qualsevol situació per la qual estem passant a nivell social.
És més, de la guàrdia d'aquest cap de setmana, i és una mica anecdòtic,
la violència domèstica que vaig assistir a Cornellà
era per culpa de la guerra de Rússia amb Ucrània.
Era el senyor rus, la senyora ucraniana,
i per culpa d'això es van barallar.
La senyora va acabar amb un tret al nas, un cop al nas.
El que és la societat, la crisi, les guerres, la pandèmia,
sensibilitza molt la gent i la problemàtica que pugui s'ha arribat a nivell econòmic
en un domicili crispa més la convivència,
i això comporta que hi hagi més activitat de violència domèstica.
És a dir que sí que ha estat un punt...
Sí, és sensible el tema.
La Covid també ha donat peu a que hi ha hagut un augment
de divorcis, de separacions i de modificacions de sentència,
no només de violència, sinó que ha sigut molt detonant
de moltes situacions.
Salut mental en general també, i això ha acabat
també repercutint en les actituds de les persones.
Ens acabeu de dir també, recordeu-nos,
el telèfon que ha dit abans la Clara si ens el vol tornar a repetir
i també el correu de Dona i Empresa per poder accedir a aquest assessorament.
Sí, mira, el telèfon és el 699-988-5555.
I el mail consulta a robadonaiempresa.cat.
Molt bé, doncs si hi ha alguna dona que ens estigui escoltant
que sàpiga que hi ha aquest assessorament que fan la Desiré i la Clara,
és un assessorament gratuït i aquí estan les vies.
O inclús també poden entrar a la web de Dona i Empresa per accedir-hi.
Moltíssimes gràcies a les dues per estar avui aquí a Radí d'Esvern,
8 de març, dia de la dona, 2022.
Ho dèiem una mica amb la Desiré també abans d'entrar aquí,
que a vegades també pels context que estem vivint,
tot el que està passant ara queda una mica, potser,
no desdibuixat, però una mica difuminat.
Tenim això, moltíssimes gràcies per les dues per estar aquí.
Una abraçada i que passeu bona tarda.
Gràcies a vosaltres.