Ràdio Desvern, 98.1
Ràdio Desvern, 98.1
11 i 13 minuts esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio Desvern
i la convidada d'avui a l'entrevista del dia, avui divendres, que ja tanquem setmana,
és escriptora, és Sant Justenca i té un munt de ganes de compartir amb els lectors i lectores les seves històries.
Ara mateix podríem dir que està en un núvol de felicitat perquè acaba de guanyar també el Premi Literari Menja Llibres
que donen els centres educatius de secundària a Vilanova i la Geltrú, amb la seva novel·la Inversemblant
que ja va publicar a inicis del 2024.
Avui, però, ve a presentar-nos el seu segon llibre, la seva segona novel·la, titulada
Clàudia Pí o Com baixar dels núvols sense trencar-se una cama.
Estem amb Paula Vidal. Molt bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Vinga, recent estrenada la novel·la el 4 de juny, no?
Sí, fa una setmana, tot just.
Es va posar als estants de les llibreries amb el rètol de novetat.
Com afrontes, Paula, com a jove escriptora, aquest pas?
És a dir, només l'has viscut una vegada, com si em diguéssim Inversemblant?
Com m'ho afrontes?
Sí, jo pensava que ho viuria de manera més tranquil·la i reposada, però no.
És mentida, eh? O sigui, els nervis són els mateixos, les sensacions són una altra vegada les mateixes,
o sigui, és com una altra primera vegada, eh? De veritat.
És com una muntanya russa d'emocions, tot el dia.
Sí, sí, sí.
T'han arribat comentaris o de gent que ja té el llibre o inclús que ja se l'hagi llegit?
M'ha arribat gent que ja l'està llegint i s'està passant molt bé, no?
I m'envia comentaris.
Després, ah, mira, el dia que es publicava, la setmana passada, em va passar una cosa molt curiosa.
Es veu que el van anunciar en alguna ràdio, no sé en quina,
i em va escriure una noia per Instagram i em va dir
Mira, és que em dic Clàudia Pí, i estava escoltant la ràdio
i he escoltat que has publicat aquest llibre.
I llavors em vaig estar parlant amb ella i, clar, té moltes ganes de llegir-se'l.
Home, a veure...
Va ser una sorpresa.
A veure un moment, Paula, et va trucar una Clàudia Pí.
Em va enviar un missatge privat per Instagram, sí, i presentant-se.
Que fort, home, clar, és que a veure, jo llegeixo o escolto que hi ha un llibre publicat amb el meu nom
i, clar, el primer que vull fer també és consultar amb l'autora, no?
Clar, sí, sí, sí, va ser molt divertit.
A més, el dia que es publicava.
Sí, sí, sí, sí.
Que fort, ostres.
Hi ha experiències fortes des del primer moment amb el llibre.
Vinga, parlem de la Clàudia Pí, no?
És una noia jove, té 25 anys, viu sacsejada per fer-se adulta.
Hi ha molt de Paula Vidal en la Clàudia Pí?
Sí, jo diria que és una mena d'alter ego.
Sí i no, et diré.
O sigui, hi ha coses que són similars a com les he viscut jo.
Per exemple, ella és graduada en Humanitats.
Jo vaig estudiar Humanitats, no?
Llavors, sí que tot el tema de cerca de feina, tot això, m'hi veig molt representada, no?
Perquè són algunes situacions que les he viscut jo o les han viscut els meus amics.
Després, hi ha altres coses que no.
O sigui, al final és un personatge de ficció que té coses meves, té coses també dels meus amics, no?
I després també hi ha altres coses molt diferents.
Per exemple, és una noia molt irreflexiva, molt espontània.
Jo crec que soc molt més reposada, no?
Però em deixava anar per aquesta via.
De fet, vaig escriure el llibre en un moment en què jo estava en una situació bastant similar a la de la protagonista, no?
Llavors, sí que per mi era una manera com de fer una mica de catarsi, no?
Mira.
Sí. O sigui, per exemple, si jo feia una entrevista de feina i anava fatal,
doncs després arribava a casa...
I la Clàudia Pí tenia una entrevista de feina i anava fatal.
Sí, per exemple.
Paula, podríem dir que les experiències, per tant, o situacions en les que es troba Clàudia Pí són semblants a les teves.
Tu quan vas escriure el llibre? Fa quan que la tens al Calaix, la novel·la?
Sí, jo crec que potser ho havíem comentat alguna vegada.
El vaig escriure, diria que el 2019, o sigui, abans de pandèmia, el portava sis anyets al Calaix.
El que passa és que segueix sent una novel·la molt actual, o sigui, gairebé, a les tardes revisant, gairebé no vaig tocar coses,
perquè crec que és una novel·la que veu molt dels temps que estem vivint, no?
I que jo m'hi sento reflectida, però també tu segurament hi podràs sentir reflectida qualsevol noia de 20 i pico, 30,
doncs pot emmirallar-se en ella, no?
Perquè li passen coses molt quotidianes, no?, que ens han passat segurament a totes o que si no coneixem alguna mica que li han passat.
Per tant, hi haurà com una generació que s'hi podrà veure reflectida.
I tu també et vas sentir així, com la Clàudia Pí, una mica desubicada en el moment de passar, no?,
a la fase adulta, com si diguéssim?
Sí, total. Jo crec que potser ens ha passat a tots o gairebé a tots, no?
Crec que quan et fas adult, la veritat, potser és quan marxes de casa, no?,
i quan busques les primeres feines, no?, quan, de veritat, dius, ostres, el món és això, no?,
deixes d'estar protegit sota l'ala dels pares, no?
I sí, hi ha un moment de sortir a la realitat,
tu quan estàs estudiant, projectes la teva vida, penses com serà tot, no?,
i després et trobes amb la realitat, et trobes que potser la feina somiada no hi pots accedir,
o no?, et trobes tot de dificultats que quan ets més jove no hi penses, no?
Llavors, sí, crec que és un... no sé, he agafat, o sigui, el llibre comença
el dia en què la Clàudia Pí marxa a casa dels pares, o sigui, el llibre comença
que ella està al cotxe amb les caixes fent la mudança, no?
Llavors, vaig decidir seguir-la en aquests primers mesos, no?,
en aquesta mena de viatge iniciàtic de fer-se adulta,
i jo crec que per mi també el fer-me adulta, de veritat, va ser en aquell moment, sí.
El títol d'on el vas treure?
Perquè, clar, és un títol llarg, que és curiós, d'on sorgeix?
Jo tenia clar... el nom de la protagonista em va venir així com...
Pim-pam.
Pim-pam, sí, va ser una cosa que em va venir.
Clàudia Pí.
L'agafo, l'agafo, sí.
Me'l compro, no?
I llavors volia que el títol fos el nom de la protagonista,
però volia que hi hagués alguna cosa més, volia un títol llarg.
No em diguis per què, tenia... jo volia això, no?
Llavors, però durant... mentre l'escrivia només tenia clar el Clàudia Pí.
Sabia que...
que havia de ser més llarg, però no sabia com...
I li vaig donar moltes, moltes voltes.
I, de fet, tinc una llista de títols molt... alguns molt graciosos.
I aquest, al final, em agradava perquè ella és una persona molt somiadora,
és una persona que realment viu una mica fora de la realitat,
viu a dalt dels núvols, no?
I com els núvols, aquesta vida somiada contrasta amb la vida real, no?
Llavors em va semblar un bon joc.
Clàudia Pí és per a lectors més adults que la teva primera novel·la?
Sí, jo crec que, al final, és una novel·la per a tots els públics, no?
Igual que a mi em va semblar, però sí que és veritat,
com la protagonista té 25 anys, jo crec que qui el gaudirà més
són persones que estiguin en una situació similar
o que hagin passat per allà, no?
Llavors puguin llegir i recordar-ho, no?
Llavors jo diria que sí que és una novel·la més adulta.
És una novel·la més adulta perquè la protagonista
és més gran i li passen coses que ens passen quan ens fem més grans.
Clar, la primera, em va semblar el protagonista, era un noi, no?
Sí, una adolescent de 15 anys.
Clar, funciona molt bé amb lectors joves.
També és veritat que adults també la llegeixen
i també els fa pensar en la seva infància, no?
Llavors també funciona, no?
Però és veritat que t'anima a mirallar-nos amb personatges
que tenen edats similars a les nostres o vivències similars a les nostres, normalment.
Llegint la sinopsi i el resum ens donen com el que diríem sensacions
o vibes, per dir-ho així, que diríem avui en dia,
per exemple, de la sèrie Valèria, basada en les novel·les d'Elisabet Benavent,
perquè la protagonista, igual que la Clàudia Pí,
també té crisis existencials, d'amor o potser a nivell laboral.
novel·les que són batejades com a Cheek List,
que són areves una mica de la novel·la així com més sentimental,
d'aquest gènere literari més dedicat al públic femení.
Tu creus que és una novel·la que fa, doncs,
com aquesta clucada d'ullet més a l'empoderament femení?
Suposo que sí, és que durant molts anys,
durant molts segles, de fet,
qui han escrit són els homes i han escrit sobre homes.
I les dones han estat al marge, no?
Les dones han sigut aquell complement, no?
L'enamorada de...
Personatges femenins hi han hagut molt pocs, no?
I sí que ara potser hi ha un boom de literatura més femenina,
amb protagonistes femenines, no?
I potser poden haver-hi homes que diuen
a mi això no m'interessa perquè són les tonteries
que li passen a una noia, no?
Doncs és interessant, no?
I tenim molt a dir, també.
Llavors, potser sí que és una novel·la que pot agradar més a les noies,
doncs, mira, si és així, benvingut sigui, no?
Perquè ja hem tingut moltes novel·les d'homes, no?
Però al final jo crec que és una novel·la que pot
gaudir tothom.
Almenys, crec que un bon llibre
és un llibre que pugui agradar a molta gent,
tot i que tingui un públic potser
que és més el target idoni, no?
Per al llibre crec que al final
tots podem llegir qualsevol cosa, no?
Perquè la trama de la Clàudia Pí
es basa en, potser, més en la vida amorosa,
en la vida laboral, social...
Més en... bastant social...
No volia fer un llibre d'amor,
no volia fer una novel·la romàntica típica,
llavors he fugit bastant d'això.
Hi ha nois a la novel·la,
però no són l'eix central.
O sigui, l'eix central és realment aquesta noia
que està una mica descobrint qui és,
que està intentant fer-se un lloc a Barcelona 2025,
o sigui, una noia com nosaltres, no?
que... i les coses que li van passant,
les coses quotidianes que li van passant
i que ens poden passar... que ens passen a tots, de fet.
Tu ets l'actor habitual d'aquest tipus de novel·la?
T'agrada, és a dir, per exemple,
sentir-te identificada amb llibres que llegeixes?
Crec que és clau sentir-se identificat amb el protagonista,
perquè normalment quan no ens agrada un llibre...
pot ser per molts motius, eh?
Però quan no ens sentim identificats amb el protagonista,
és més probable que aquell llibre no ens agradi,
que se'ns faci feixuc, que no acabem d'entendre,
que no acabem d'entrar, no?
Llavors, a mi sí que m'agraden llibres
que puguin empatitzar amb el protagonista, sí.
Els lectors o lectores veuen les crisis que té la Clàudia Pí,
aquestes pors o complexes o...
Sí, està explicat tot amb molt humor.
Jo és un llibre que vaig...
m'ho vaig passar superbé mentre l'escrivia.
Està explicat amb molt humor.
Llavors, jo crec que l'actor el que farà...
no ho sé, espero que es diverteixi, no?
Que passi una bona estona.
Realment és un llibre...
Jo volia...
té aquest propòsit de fer passar una bona estona,
de fer oblidar el lector el dia que ha tingut,
si ha sigut un mal dia,
de fer-lo somriure, no?
Llavors, és un llibre que jo tenia això molt present
i jo m'ho vaig passar molt bé escrivint-lo
i espero que la gent s'ho passi molt bé llegint-lo.
Que bé.
Per tant, podríem dir que la Clàudia fa aquest viatge
com a autoconeixement, no?
Al llarg de les pàgines,
com que es va descobrint una mica, també.
Sí, tampoc et sabria dir...
O sigui, no és un llibre amb moralina, eh?
A mi això de la moralina en els llibres, no?
He après, he sigut més...
Ara sóc més sàvia, ara sóc més...
Potser sí que aprenc coses,
perquè al final tots aprenem, no?
A base de cagar-la, per exemple, no?
Llavors, sí que potser va aprenent coses,
però...
Ella és una noia molt...
Té el cap ple de pardals,
o sigui, és una noia com molt aixelebrada, no?
Que encara no té clars les coses, no?
I va fent.
Ella simplement va fent.
Va passar per la vida com pot.
Paula, com va ser el procés d'escriptura?
Et va ser fàcil?
Et va ser...
O sigui, tu què recordes en aquest moment?
Clar, ja fa alguns anyets,
però, bueno, què recordes del procés?
Recordo un procés molt maco
i sí que molt fàcil.
El que passa és que sí que, per mi,
l'escriptura requereix compromís,
requereix moltes hores.
I llavors t'has de...
O sigui, potser durant una època
estàs renunciant, entre cometes, altres coses,
perquè estàs escrivint aquest llibre, no?
Llavors jo sí que recordo moltes hores,
moltes hores tancada a casa escrivint,
però m'ho passava molt bé.
A més, a mi em servia com a revulsiu.
Jo era...
Era becària quan estava escrivint el llibre.
Vaig ser becària durant molts anys.
La Clàudia Pita més era becària, no?
Llavors, clar, jo estava una mica frustrada
amb la meva...
No, una mica, no.
Molt frustrada amb la meva situació laboral, no?
Llavors jo arribava a casa
i em posava a escriure
i realment em servia com a teràpia gairebé
perquè em divertia molt en aquestes vides alternatives, no?
Llavors recordo un procés molt maco, molt fluid,
força ràpid també,
perquè em vaig engrescar molt
i avançava molt de pressa
i molt agraït.
El que passa és que sí que després,
un cop el vaig acabar,
va ser un ara què, no?
Clar.
I llavors realment
no vaig saber trobar-li sortida al llibre
i a mi em sabia greu
perquè em semblava que era un llibre
que podia agradar a gent, no?
Però ja el vaig donar com per perdut
i al final
el fet de a mi em va semblant
que m'ha pogut obrir les portes,
no comença a ser coneguda,
doncs ara que es pugui publicar aquest llibre
realment és una manera de tancar el cercle
supermaca.
Ja et va haver-hi en algun moment
que et vas quedar allò trebada
o...
Bueno, no sé,
crisis que teniu els escriptors, escriptores?
Sí, mira, va haver-hi un moment, de fet,
jo vaig tirar cap a una via
o sigui, jo vaig fer una escaleta
del llibre, més o menys
pensant en què anava a passar
i vaig estar escrivint, no?
I quan arribava la meitat
vaig tirar cap a la via inicial
que jo tenia pensada
i vaig començar a veure
que algú no rotllava
o sigui, que s'estava com desinflant per allà
no m'agradava el caire
que estava agafant el llibre, no?
A partir de la meitat
i llavors, fredament,
a veure un dia que vaig dir
va, anem a fer una mica de cirurgiana, no?
i em vaig carregar
força capítols
i vaig reconduir l'escaleta
vaig pensar en un pla B
vaig pensar en una altra història
a partir de la meitat del llibre
i ho vaig reconduir
i molt satisfeta
amb aquest canvi
al final
és una cosa que també dic
als meus alumnes d'escriptora
o sigui,
has de ser capaç també
de mirar el text fredament, no?
i de veure
que funciona i que no, no?
Jo podia haver dit
ostres, he escrit molts capítols
he passat moltes hores en això
ara si m'ho carrego, no?
Doncs quin greu
però va ser una decisió sàvia, crec
perquè se m'estaven anant el llibre
massa cap als clitxers fàcils
i jo no volia tampoc
que fos un llibre de clitxers
no volia
anar-me'n cap a la típica història romàntica
no volia
se m'estaven anant cap allà
i llavors
vaig reconduir la situació
No sabia que els escriptors
us fessiu escaletes
Sí
Ja d'entrada et dic això, eh?
Uau
Clar, bueno, heu de tenir
una mena de guió, no?
Suposo, per no anar-vos...
Aquí cada escriptor
fa el que considera
jo faig unes escaletes
que tampoc són molt, molt elaborades
però sí que...
Et serveixen de guia
Em serveixen de guia
i de saber si més o menys
va bé o no va bé, no?
Com gestiones, Paula, la creativitat, no?
Entre fer classes
perquè també
ets professora de tallers d'escriptura
a més a més també condueixes
a clubs literaris
a escriure, a promocions
tens algun ritual
per posar-te a escriure
com ho gestiones?
És complicat
la veritat és complicat
ara mateix faig moltes feines
que m'agraden molt totes
però em deixen molt poca estona
molt poc temps
per mi, no, per crear
llavors
clar, i jo considero
jo necessito molt temps
per crear
necessito molt temps
perquè al final necessito estar
molt endinsada en la història
llavors
ara, per exemple
em vull bloquejar
part de l'estiu
no de dir
ostres, doncs
em tancaré a casa
i escriure i que no em molesti ningú
perquè si no
tota l'estona
s'estan imputs a fora
hi ha una classe
que t'has de preparar
un encàrrec que has de fer
no sé quantos
i al final
el que deixes
és el que
el que no té un deadline
allò és el que
llavors
ara tinc aquesta idea
de bloquejar-me
unes setmanes d'escriptura
ja et diré
ja et diré com va
perquè si no
durant l'any
amb el ritme
de tot el que va passant
de totes les feines
doncs es fa
es fa bastant difícil
clar
venies de publicar
em vas semblant
tampoc no volem passar
per alt
el premi que
et vam entrevistar aquí
quan estaves nominada
en el Premi Menja Llibres
que hem dit
que són d'aquests premis
que donen
alguns centres
escolars
de Villanova
i la Geltrú
però clar
ara ja sabem
que has estat
la guanyadora
com has rebut
aquest reconeixement?
doncs
molt bé
molt il·lusionada
de fet
jo ja
no sé si
a ells els havia dit
quan vaig anar a fer
la trobada
jo ja em sentia
guanyadora
simplement
per estar nominada
perquè per mi era
com el primer llibre
i és clar
que em donessin
el premi
va ser
te l'esperaves
o vas anar allà
una mica
a la gala
a cegues
jo
intuïa
que podia tenir
possibilitats
en el sentit
que quan vaig fer
la trobada
amb els nois
i noies
la rebuda
va ser molt bona
i em vaig adonar
que el llibre
havia agradat molt
o sigui
les sensacions
van ser bones
però això no vol dir res
hi havia altres nominats
que també poden tenir
les seves bones sensacions
però sí que vaig sortir
d'aquella trobada
amb els joves
vaig sortir molt contenta
i vaig pensar
mira el llibre
el llibre ha agradat
llavors potser
mira potser sí
però tampoc volia
volia cantar victòria
abans d'hora
i després sí
va ser una gala
molt maca
a més feien
també un concurs
de book trailers
i amb els diferents llibres
nominats
llavors per grupets
o sigui van fer
un trailer del llibre
van fer diversos trailers
del llibre
i els vam veure
però un moment
que el següent pas
és fer una pel·li
eh ja
mira això
això
t'imagines que ara agafa
algú al guió
del llibre
i ho adapta
a una sèrie
o a una pel·li
home això estaria
molt bé
tens ara ja dues novel·les
publicades
tens en ment Paula
seguir en paral·lel
amb aquest tipus
de novel·la
vols fer alguna
o tens en ment
de fer-ne alguna
no sé
per un públic
diferent
o
t'agradaria
sí
tinc idees
idees
nous camins
sí
idees no me'n falten
el que necessito
temps
i sí que
o sigui
no em vull tancar
a res
vull fer el llibre
que em vingui de gust
fer a cada moment
sense tenir en compte
jo què sé
el gènere
la franja
totes aquestes coses
tan comercials
jo intento
fugir d'això
perquè al final
és escriure
sobre aquest ve de gust
en el moment
aquest ve de gust
i si intentes pensar
en escriure
el que està de moda
o per aquesta franja
perquè això funciona
o no sé quantos
per mi
em bloquejaria
prefereixo fluir
i fer el que
em vingui de gust
a cada moment
sense tancar-me
a res
on et podrem veure
presentant el llibre
tens algunes dates
on la gent
pugui anar
ni que sigui
perquè li firmis
el llibre
que això també
escolta'm
sí
el 25 de juny
que és
d'aquí dos dimecres
en la llibreria
Libri de Barcelona
a les 7 del vespre
i després
de cara a la tardor
doncs m'agradaria
potser fer alguna cosa
a Sant Jús
passat de l'estiu
ja parlarem
però si us voleu venir
el 25 de juny
serà un dia
molt maco
per celebrar
per acabar
Paula
si la Clàudia Pí
pogués donar
un consell
als oients
que estan intentant
no trencar-se la cama
mentre baixen
dels núvols
tu quin creus
que seria?
no crec que la Clàudia Pí
sigui gaire bona
donant consells
i si els dona
no se'ls aplicarà
ella mateixa
però jo crec
malament llavors
però diria que
llavors
quin consell
ens donaries tu?
no
seguim pensant
en la Clàudia
ella et diria
que no baixis
dels núvols
que els núvols
hi viu molt bé
et diria
molt bé
doncs escolta
amb aquest consell
de Clàudia Pí
Paula
si et sembla
deixem l'entrevista
d'acord
gràcies per haver vingut
aquí a l'emissora
sabem que ha estat
la primera
entrevista
un moment
en què
has hagut d'explicar
o de posar paraules
també
a com ha estat
aquest procés
d'escriptura
o de parlar
de la Clàudia Pí
segurament
a l'audiència
li haurà generat curiositat
li haurà agradat
també
per tant
ja ho saben
a les llibreries
poden trobar
Clàudia Pí
o com baixar dels núvols
sense trencar-se una cama
gràcies
i ens apuntem
25 de juny
gràcies a tu
adeu Paula
adeu