Seguim amb la roda d'entrevistes al món de l'esport local i avui ens toca parlar amb en Miquel Rabarté,
responsable del Centre d'Equitació Pony Club Catalunya. El tenim ja a l'estudi. Hola Miquel, què tal?
Hola, bon dia, com esteu?
Bé, molt bé. La veritat és que ens fa molta il·lusió que estiguis aquí, en principi, perquè a vegades,
quan pensem en fer rodes al món de l'esport local o així, a vegades les hípiques centres d'equitació
queden una mica oblidades en el sentit que no pensem en primer terme que concebim com un esport
on hi hagi pilota i porteria, per dir-ho així, i a vegades doncs bé, sempre cal tenir-ho present també,
que forma part del món de l'esport també.
Resaca encara, amb els tres toms?
Una mica sí. El Terson és una festa ja popular que a nosaltres ens agrada molt participar-hi cada any.
A tots els alumnes nostres hi fa molta il·lusió baixar aquí al poble.
Fer passets pel poble sempre és un canvi, és una mica la rutina de cada dia de l'esport.
Clar.
I la veritat és que s'ho passen molt bé tots els nens i els pares també.
Aquest any, a més a més, hi havia, no sé, però un munt de ponis de cavalls.
Sí, nosaltres vam baixar a quasi 50 entre ponis i cavalls, tots els nens i tot el d'això,
tots ben vestits, tots mudats per l'ocasió.
Exacte, exacte.
Bé, parlant una mica del centre d'equitació, com heu començat aquesta temporada, aquest nou curs al setembre?
Us heu proposat nous objectius? Quina va ser la tònica?
Bé, nosaltres, per sort, el que és la pandèmia, això ens ha afavorit bastant.
L'esport de la natura, l'aire lliure, amb els animals, la gent està buscant cada vegada més aquest tipus d'esport.
No està tan tancat, sinó més contacte amb la naturalesa.
I la veritat és que tenim moltíssima acceptació amb molta gent, tant els nens petits com els adults.
Hem crescut bastant aquest any i l'any passat també amb la pandèmia.
Està molt bé, estem molt contents, cada vegada ens marquem més objectius, tant a nivell escolar com a nivell de competició.
I realment estem força contents, està evolucionant tot.
Perquè ara mateix, des del centre d'equitació, quins serveis o quines classes oferiu, no sé si en grup o en individual?
Bé, nosaltres fem moltes coses aquí, no solament a classe.
Nosaltres, l'oferra principal són les classes d'equitació, això és la base principal.
Nosaltres comencem, tenim una...
el que és la petita escola que tenim nosaltres, que crec que és dels pocs centres que fan aquest tipus d'activitats.
Tenim un centre més exclusivament per a nens petits de 3 a 6 anys, que és la petita escola de ponis,
que tenim moltíssimes nens que venen cada setmana.
No és una cosa esporàtica, sinó que és com un extraescolar.
Nosaltres formem grups per a nivell d'equitació per a edats.
Comencem per aquí baix. A part d'aquí, a petita escola, fem moltes activitats.
Hi ha un petit grup de competició de Roma, que són nens petits.
Fem tallers, també, a la gent que vol provar, fem tallers, que estan una hora amb els ponis,
ens ensenyen a raspallar, a muntar, fem un passeig per la muntanya, o també fem passejos normals.
A part d'això, també fem festes d'aniversari per als nens.
També fem consells d'estiu, per Setmana Santa, per Nadal.
Això és la petita escola.
A partir de 7 anys, ja ens passen el que és l'escola normal.
Sempre munten amb ponis i després, quan som més adults, amb cavalls.
Vull dir que tenim quasi entre ponis i cavalls, igual tenim 80 nivells de club.
Mare meva!
Som un dels centres més importants que hi ha a Catalunya.
Crec que inclús a nivell d'Espanya, de nombre d'alumnes.
T'anava a parlar d'això, precisament.
És un centre d'equitació que té molt de renom.
No només pel centre d'equitació que hi ha a Barcelona o als seus voltants,
ja també a nivell català i a nivell espanyol.
Això què ho fa? El número de cavalls, el número d'alumnes, les competicions...
No, jo crec que és una mica la filosofia que tenim nosaltres.
Nosaltres no som una mica... No és com una ibiga típica,
sinó que nosaltres ens ho fem molt perquè som molt escolar.
Els nens no solament munten cavalls, o els adults també igual,
sinó que ells abans de muntar han d'anar a buscar el pònic o el cavall,
l'han de respallar, l'han de posar a la cella, l'han de cuidar, l'han de revisar.
Que és no solament muntar, sinó que és un tracte amb el cavall,
la relació amb ell. El cavall els porta tranquil·litat amb els nens,
seguretat, no solament la munta sinó el contacte amb l'animal.
Jo crec que això és fonamental.
Llavors, de mica en mica, es va entrar en aquest món de l'equitació.
I a part de ser els propis nens i nenes que s'encarreguin de cuidar els cavalls,
suposo que en plantilla, per dir-ho així, també sou unes quantes persones.
Que us feu càrrec de l'hàpica?
La plantilla de pònic, en aquest moment, són 17 persones.
Que déu-n'hi-do. Tant de monitors com de l'administració,
com de manteniment, com la gent que cuida de l'alimentació dels cavalls,
el cuida dels cavalls.
I qui és que pot fer classe? S'ha de tenir un coset, una formació especialitzada?
Sí, això és vital. Tots els monitors nostres estan titulats tots.
Hi ha la Generalitat i el Departament d'Ensenyament fan cursos específics
per aconseguir per ser un monitor d'equitació.
Ningú pot donar una classe sense estar titulat. Això és evident.
Hi ha diferents titulacions, diferents nivells,
però com a mínim el base és el que l'han de dir de tots.
I la majoria d'alumnes que teniu són gent d'aquí de Sant Just o bé gent de tot arreu?
Curiosament, no nosaltres som alumnes, sinó alumnes,
perquè tenim un 90% de noies.
Ostres, un 90%!
Sí, l'equitació no només és nosaltres, sinó generalment l'equitació és un esport de noies.
Caram!
Els petits no tant, el petit ja més barrejat, però conforme es van fent grans,
els nens van desapareixent i van entrenant les noies,
quasi el 90% segur que són noies.
Llavors nosaltres abarquem un ràdio d'uns 15 quilòmetres de costat de l'Aípica, més o menys, o 20 quilòmetres.
Ve molta gent de Barcelona, de Sant Colgat, de Sant Feliu, de Papiol,
inclús ara hi ha gent que venia a estar a Andorra,
en una època que venia a baixar la gent, imagina't, al cap de setmana.
Abarquem un ràdio bastant gran de clients.
Nosaltres, molt potencialment el que és el tipus pònic, el pònic no és allò tan petit que la gent diu,
el pònic és un animal molt petitet, un pònic exactament a 45 d'alçada.
Llavors, quasi que són cavallets, el que veus tu i penses que són cavallets, això són pònics.
Com que els nens van progressant des de pònic petit, pònic mitjà, pònic gran, llavors hi ha una evolució.
Perquè a l'època només teniu exclusivament ponis o també teniu algun cavall?
Tenim cavalls també, tenim molts cavalls.
Nosaltres vam començar amb ponis.
Nosaltres vam ser una mica l'història del Pony Club.
Nosaltres vam ser els primers d'introduir el Pony Club a Catalunya, els ponis.
Ningú coneixia els ponis, però estaven molt despreciats.
Nosaltres, en una viatge que vam fer a França, al sud de França sobretot,
vam descobrir una mica que són els poni clubs que hi ha a França.
Els ponis ens porten molt d'avantatge durant molts anys.
Vam agafar l'idea aquesta que ens vam entusiasmar una mica i vam introduir els ponis.
Però, clar, ha passat els anys, els nens van fent grans, els pares també volen muntar,
llavors vam anar a la pesta del poni i ja vam introduir cavalls.
Ja tenim molts cavalls, hi ha molts pares i molts adults a muntar.
També fem rutes de cavalls pel col·xarola, per descobrir que al bar de colxarola també això ho fem molt.
Quasi quedaria hi ha rutes per aquí al parc.
Ostres, gairebé cada dia feu rutes...
Sí, sí, ja té molta acceptació.
Fem grups molt reduïts, molt particulars.
No ho muntem grups molt grans, sinó molt individualitzats.
Ens agrada més cuidar una mica els clientels.
Això a demanda especial o sou uns grups que ja feu classe cada setmana?
No, la gent ens truca i diu que ens agradaria fer una ruta cavall pel colxarola.
Llavors nosaltres els organitzem, tenim una activitat.
També les rutes no són censors rutes, sinó també és un aprenentatge.
El que nosaltres fem amb les rutes és que fem mitja horeta abans de sortir,
fem els cavalls, els ensenyem a l'espellar, posar la sella,
els expliqueu una mica la seguretat.
Llavors anem a la pista i fem mitja hora de classe per saber una mica...
Clar, quatre nocions.
Quatre nocions de muntar, també el professor veu quin nivell tenen.
Llavors fem la ruta tranquil·lament per la muntanya.
I això podria ser una de les activitats que més demanda està tenint
els últims, no sé si anys, mesos?
No, la demanda més gran que tenim nosaltres és a nivell de classes d'equitació.
Com a extraescolars, que els nens venen com a mínim un dia per setmana,
o dos o tres, depèn de la implicació que vulguin tindre.
Això nosaltres és el més fort.
Tot l'altre són coses suplementàries que estan fent.
També estem fent una altra activitat del món,
una formació professional també estem fent.
Allà colliu classes de...?
Són classes d'instituts de Barcelona que estan fent
una activitat que és d'ambient natural, que són activats esportives.
Llavors nosaltres donem la part del que són d'equitació.
Tenim quatre escoles a Barcelona que venen a fer el que són
ensenyament d'equitació i el boniclub també.
Abans al principi de l'entrevista parlàvem que la gent cada cop
està valorant més poder fer esport en contacte amb la natura,
amb l'aire lliure, de no estar en un lloc tancat.
Tu creus que això arreu de la pandèmia també s'ha intensificat bastant?
S'ha intensificat moltíssim.
Nosaltres sobretot vam passar dos o tres mesos tancats de l'Èpica,
que ens ho vam passar fatal.
No sabíem ben bé per on sortiria tot això,
ens vam espantar bastant.
Hi ha hagut un personal, hi ha hagut uns cavalls que s'han mantingut.
Però de cop i volta van començar a obrir les activitats d'escola
i va ser una explosió que ens va sorprendre a tots.
Moltíssima gent va canviar l'activitat de gimnasos,
de coses d'estam interior a fer coses de cada era lliure.
Realment va ser una explosió de nous clients que vam tindre.
Per exemple, pel que fa a número de clients del 2018 al d'ara,
quants clients o quanta gent forma l'Èpica?
El 2018 estàvem a un promiig d'uns 300 clients
i hem pujat a passa de 500.
Ostres!
La explosió ha sigut realment important.
Caram! I quants animals, cavalls, ponis...
Teniu el Pony Club?
D'escola entre ponis i cavalls en tenim 88.
88.
És una bestiesa, eh?
Som moltíssims, però ens fan falta.
A vegades els cavalls els llevem unes faltes de treball.
No hem de treballar cinc o sis hores cada dia,
sinó una regularitat amb el treball
i hem d'anar combinant tot això.
I després tota la banda, pel que fa a competicions i això,
com, per exemple, en una lliga de futbol
tothom té més o menys clar com funcionen.
Però pel que fa a les Ípiques,
què hi ha?
En funció de les característiques dels cavalls,
de les pistes o com va això?
Depèn de la implicació de cada alumne.
Nosaltres tenim diversos equips de competició.
Nosaltres som part de dues lligues.
La Lliga de Barcelona són fundadors de la Liga de Barcelona de Sal,
que són cinc o sis Ípiques en aquests moments.
Hi ha una liga cada any que anem a cada Ípica a fer un concurs
i es fa en la final tant de Doma com de Sal.
Això ja fa sis anys que ho estem fent.
Vam començar tres Ípiques i se n'ha afegit més.
Hi ha un volum de quasi cada concurs,
de 70 a 180 participants.
Hi ha la Liga de Doma, que també n'hi ha una mica menys.
Per ser a Doma, la gent li agafa més el sac a la Doma.
Però ja estem a un ràdio de 150 participants per concurs.
A part d'això, aquest any el meu fill, el Sacongo,
ha creat una escola més encaminada a competició més pura i dura.
Hi ha un equip que ja està fent concursos nacionals a nivell.
Hi ha un equipet que ja està en importància.
Perquè la Doma i el Sal, la diferència quina és?
Bàsicament, la Doma i el Sal són uns obstacles.
Poden ser de 20, de 40, de 60, de 80 metres d'alçada.
Això és el Sal.
I la Doma també hi ha diferents categories.
Està en un quadrilongo de Doma, que generalment és de 20 per 40.
Hi ha unes figures prèvies que ja has de fer.
Hi ha un jutge que et diu si ho fas bé o no,
quina és la tècnica que ha de quedar engetet.
Clar, òbviament.
I després, també per anar tancant,
la relació entre les hípiques que hi ha a Sant Just.
Com és?
Entenc que el Pony Club és la primera hípica
que d'aquí a Sant Just també hi havia la del Sol Solet,
però n'han aparegut algunes més aquí a Sant Just.
Per exemple, no sé si la que està ubicada per la zona de Camp Mèlic.
Sí, l'hípica de Camp Mèlic.
Tots han discutit una mica de rell del Pony Club.
El Sol Solet està a la Maria Ferrer,
que va ser alumne en una tele importada a França,
va ser personal i es va quedar la seva hípica.
I a Camp Mèlic també hem ajudat una mica a Camp Mèlic.
Hi ha una relació estupenda entre nosaltres.
Col·laborem perfectament.
No hi ha cap mena de compte de revalidat,
hi ha cap mena d'això cadascú amb la seva particularitat
i la seva forma de fer diferent l'un amb l'altre,
però realment ens ajudem mutuament perfectament.
Zero problemes.
I després, una cosa que també m'ha quedat pendent de preguntar-te.
La diferència entre un poni i un cavall a part de la mida?
Perquè també diuen que els ponis a vegades tenen mal caràcter.
És veritat, és mentida.
No, això és mentida.
Això és com un cavall maldomat o un poni maldomat.
Si tens un cavall maldomat farà trestades.
Si és un poni maldomat o un cavall maldomat anirà perfectament.
Jo us convido a veure la petita escola,
que era un poni petit, que tenen molt mala fama,
que nens de 3 anys estan muntant ponis d'aquest tipus.
Els porten de la mà, van a la pista, puja, baixa,
i no passa absolutament res.
Sempre l'equitació té un petit risc que és normal,
en qualsevol esport.
Però per això no hi ha cap problema.
I després també, jo no sé si teniu afició o gent que us va seguir,
no sé, per exemple, amb el tema dels poni games.
No sé si aquest any també n'hi ha o s'organitzaran.
Amb els poni games, jo crec que...
Fa dos anys hi va haver un boom de poni games.
Estàvem fent també la Lliga de Catalunya de poni games.
Anàvem a Girona, a Tarragona,
els dos i piques d'aquí Sant Lluís, que és el Sol Suret,
i nosaltres participàvem.
I aquesta, ja fa un mes, vam fer el primer concurs
del poni games aquí al dia del Poniclub.
Jo crec que reencarà també, que estarem continuant reencant
el poni games. Espero que sí.
Doncs res més, Miquel. M'ha estat un plaer
Gràcies per convidar-me.
I a seguir perquè Déu n'hi do també amb la quantitat d'alumnes,
la feina i totes les classes que heu de fer.
Bé, ho fem amb tota la il·lusió del món.
Clar que sí. Que vagi bé, Miquel. Una abraçada.
Moltes gràcies. Adéu.
Gràcies.