L'essència de Sant Jus l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esberda.
Ara mateix són les 11 i 13 minuts. Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esberda, el 98.fm.
També ens podeu seguir en directe a radiodesbern.com, en streaming, a la pàgina web o també pel canal de YouTube de l'emissora.
Ara comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia, com sempre.
I avui el nostre convidat és en Ramon Figueroa, portaveu i cap de llistre del grup municipal de Junts per Catalunya aquí a Sant Jus.
Amb ell tractarem alguns dels temes de l'actualitat del poble. Molt bon dia, Ramon.
Molt bon dia, Núria.
Vinga, doncs comencem parlant i fent una mica de valoració de com ha estat el Nadal aquí a Sant Jus,
perquè ja han passat uns quants dies, però bé, és la primera trobada que tenim aquí.
La primera trobada de l'any, de fer valoració de les festes, no?
Sí.
Jo crec que, bé, bé, el més significatiu d'aquestes festes hem tingut, evidentment,
vam tenir el tradicional mercat de Nadal i concerts i diferents campanyes solidàries.
Crec que el més destacat com a diferent a altres anys va ser la nit de Reis,
que aquest any, per una qüestió d'obres logístiques, no va ser cap altra.
Sí que em consta que s'havia valorat altres anys l'opció de fer-ho a Can Ginestar,
la rebuda del Reis Max, però aquest cop va ser forçat per la situació i és que les escales
que arriben, diguéssim, a la plaça davant de l'Ajuntament, doncs estaven en obres,
per tant, no ens podien arriscar, doncs, a fer una trobada allà amb tota la gent, no?
Per tant, ens vam veure obligats a fer-ho a Can Ginestar.
I jo crec que d'aquí és on hem de treure, encara, em consta, eh,
que s'està fent una mica l'estudi de, bueno, l'estudi o allò veiem...
La valoració.
La valoració, veurem què diuen des de govern.
La gent, a priori, doncs sí que jo vaig veure que la gent estava contenta
perquè la situació, bé, hem de recordar que la masia de Can Ginestar
és un lloc, a part d'emblemàtic, molt maco i és més maca que la façana de l'Ajuntament.
Per altra banda, perds potser una mica d'institucionalitat,
però el fet de sortir els Tres Reis així com van sortir, jo crec que va estar bé.
Per posar una pega o alguna cosa que a mi sí que em preocupava una mica,
que deien, sobretot va ser l'entrada i sortida de la gent a la masia,
perquè per accedir a Can Ginestar, al final, doncs, aquest accés, aquest passadís,
diguem-li passadís, aquesta entrada, aquest camí, que hi havia molta gent,
molta gent que va trigar bastant a sortir, per sort, a Sant Just,
doncs la gent, evidentment, són molt civilitzats i no va haver-hi cap problema,
però sí que a mi em feia patir una mica això, es va resoldre bastant bé,
veurem si passa com un Sant Just al carrer, que dic jo,
perquè Sant Just al carrer es va fer per la Covid,
doncs vam canviar l'ubicació i aquesta ubicació m'agrada molt,
veurem si també amb el risc passa el mateix.
Tot i així hi ha coses a perfeccionar, però crec que la lectura és positiva
i, evidentment, les festes espero que a tothom li hagin anat molt bé.
Molt bé. Doncs bé, Ramon, feta aquesta pinzellada,
tot el que té a veure una mica més amb el Nadal i aquestes festes aquí a Sant Just,
posem-nos a l'obra.
Junts per Cat, aquí a Sant Just,
vau començar l'any marcant-vos uns propòsits,
concretament són 10 punts,
pel Sant Just d'aquest any, del 2025.
En general, són reptes, són grans reptes d'aquests 10 àmbits,
10 àmbits totalment diferents,
dels quals, bueno, el partit creieu que cal dedicar una mena d'esforços extres
i, sobretot, atenció perquè es facin realitat.
Si et sembla, tractem alguns d'aquests punts o d'aquests reptes,
com si diguéssim,
i parlem, per exemple, primer de tot sobre les males olors.
Vosaltres en fèieu especial èmfasi.
Sí, a veure, jo sé que abans, vull fer una mica de preàmbul
al respecte d'aquests 10 propòsits.
No va ser fàcil fer 10 propòsits perquè, realment,
quan t'hi poses, segurament entreuríem 15 o 20,
però ja va sortir un vídeo,
si no recordo malament, de més de dos minuts,
doncs si haguéssim fet 20, la gent no el miraria.
Vam intentar sintetitzar al màxim el que creiem que és important
i, sobretot, i crec que no ho expliquem,
però és si nosaltres estiguéssim governant,
aquests 10 propòsits tindríem els que tindríem
per donar fi i solució.
Com damunt la taula, no?
Exacte, per dir, escolta, nosaltres hem de treballar sobre això
i aquestes són les línies,
perquè crec que, a diferència, per exemple, de l'any passat,
que precisament també vam dir 10 desitjos,
portaven pocs mesos de legislatura,
ja hem vist tot un any,
veiem els problemes que hi ha sobre la taula,
veiem com s'ha d'actuar,
i aquests 10 propòsits van lligat també de possibles solucions.
I, precisament, ja començant amb aquest primer que deies,
les males olors,
doncs, clar, les males olors no vam parlar després del ple de novembre,
si no recordo malament, nosaltres vam parlar el novembre.
El desembre no vaig venir?
No, el desembre no.
Exacte.
I vam aconseguir una cosa bastant important,
ja és ben coneixedor per tothom,
doncs, que aquí a Sant Jus patim,
sobretot al barri sud, en especial,
de la mala olor que provoca l'empresa,
en concret, Ventós,
però sí que és veritat que bé que això arrossega fa molt de temps.
Llavors, des dels veïns,
es va fer una trobada amb els diferents partits de l'oposició
perquè la resposta que estàvem tenint des del govern
no els hi satisfèia, no estaven contents.
Llavors, jo crec que vam entomar i vam fer una cosa
que vam explicar en el seu moment,
però no he tingut l'oportunitat, per tant l'explico ara,
que va ser, doncs, poder posar d'acord,
i aquí un gran repte que des de Junts estem molt orgullosos, no?
I jo dic una mica, des de la CUP fins al PP.
I tota l'oposició vam entrar,
bé, vam entrar un escrit, un prec directament a l'Ajuntament,
que ja no els precs i preguntes normals,
sinó que el vam entrar per instància,
evidentment ja ho vam parlar abans amb govern,
i el govern, doncs, el va acceptar i el van tomar
en tres condicions, no?
I era la primera condició, és que es fes l'ordenança,
que no sé si aquí ja ho havíeu parlat,
s'estava fent una ordenança,
es anava tirant davant una ordenança per les olors,
però sense tenir en compte els veïns,
era una ordenança que tenia flaqueses,
la vam tirar enrere, en general es va acordar tirar enrere,
i en el ple de novembre es va acordar que aquesta ordenança
la faríem conjuntament amb els veïns,
que la faríem conjuntament amb tots els partits
i amb la gent afectada, sobretot,
perquè puguis dir la seva i poder trobar una solució conjunta
i que estiguem tots d'acord amb aquesta ordenança,
que aquesta ordenança serà una ordenança,
i això és important,
m'agrada remarcar-ho perquè aquesta ordenança ens quedarà,
o sigui, aquesta ordenança d'olors no és per ventors,
és una ordenança que afectarà,
la que tindrem perquè a dia d'avui no està arreglat,
com afectem o com actuem davant d'aquestes olors.
En aquell prec,
em treiem el compromís, l'alcalde Xilventumà,
que en el període de dues setmanes es convoqués la reunió,
es convoqués aquest grup de treball
per poder generar aquesta ordenança conjunta,
i així va ser,
vull dir, dues setmanes després,
doncs es va convocar la reunió,
que la tenim la setmana que ve,
és a dir, que la setmana que ve ja tenim
aquesta trobada amb veïns i partits,
i sobretot també els professionals que s'hi dediquen.
Els tècnics, no?
Exacte.
Llavors, bé, és un propòsit d'aquest any,
doncs a veure si aquest any trobem aquesta solució en concreta,
era un dels deu,
però que era, jo crec que l'havia,
que precisament des de Junts vam entomar,
i tota l'oposició, doncs hi vam poder,
crec que vam aconseguir, és important posar-nos tots d'acord.
Home, doncs sí, no?
És aquest fet, no?,
de poder entrar en aquesta unanimitat
per un tema que afecta molta gent aquí al poble.
Exacte. Llavors jo crec que va ser molt important,
i, bueno, evidentment,
posar un propòsit és erradicar aquest problema
que afecta moltíssima gent,
i a dia d'avui encara afecta.
Hi ha gent que li afecta més,
hi ha gent que li afecta menys,
hi ha gent que inclús té, bueno,
problemes de...
Bueno, que l'afectació és molt important,
no és un...
Mira, tinc l'olor i em molesta una mica.
No és una simple molèstia, no?
Exacte. Llavors crec que és important, doncs,
que trobem una solució conjunta.
Veurem com funciona.
Tampoc està 100% a les nostres mans,
però el que hem pogut fer nosaltres,
si més no,
va ser forçar que la setmana que ve
tinguem aquest treball per fer això.
Seria un dels propòsits que creiem important.
Seguint amb més temes, Ramon,
amb aquests propòsits, per exemple,
ahir també en parlàvem amb l'alcalde
del tema de grans obres.
Ell va dir que no hi hauria masses canvis
a nivell de transformació urbanística, parlava,
però parlem ara de, per exemple,
equipaments com la deixalleria,
com avancen també el tema de les obres de la Taneu,
el pavell esportiu...
Jo crec que, sens dubte,
un dels que marcava més és això, no?
Aquestes grans obres que s'estan eternitzant,
algunes, o sigui, per raons diverses, eh?
Però s'estan eternitzant
i, evidentment, cadascuna té la seva solució.
Esperem que la deixalleria,
doncs, ara sí que sembla que hi ha finals d'any,
ja es bancarà, es veu ja que...
El març, en principi, hauria de...
A priori, el març.
Si tot ha de passar en principi al març,
veurem perquè hi ha diversos punts que també,
però bé, donem confiança
i esperem que si, evidentment,
com dic, si nosaltres estiguéssim governant,
doncs està clar que això seria
tenir-les enllestides.
La Taneu.
A mi em preocupa alguna cosa més.
La Taneu?
Perquè et dic perquè la deixalleria
em dóna la percepció que...
Tinc la percepció que sí que s'està fent,
perquè hi passo cada dia
i veig que s'hi treballa, no?
Però la Taneu,
jo crec que també hi ha un problema...
Bé, que hi ha més coses
de les que semblen a priori damunt la taula,
ha hagut aquest canvi,
es van pujant el preu,
s'ha hagut de fer...
Bé, hi ha diferents recorreguts
i sí que nosaltres intentarem
donar opcions i alternatives, no?
Però crec que s'endarrereix
i que encara ens queda molt de temps
per tenir la Taneu enllestida.
I bé, igual que el centre cívic
de Soledat Sants...
Ai, de Soledat Sants, perdó.
Del Vellsolets, no?
De la plana Vellsolets,
al Montserrat, no?
El Treserres, Maria Treserres,
que, clar, al final, bé,
estan allà,
sembla que comencen i paren.
Doncs bé, això sí que,
com a propòsit d'intentar acabar
aquestes obres eternes
que ens estan enquistant.
També, per exemple,
ho podríem encabir
amb el que fa a l'ampliació del CAP, no?
Correcte.
Nosaltres, l'ampliació del CAP,
això ja en el seu moment,
també en campanya, ho dèiem, no?
Hi havia un primer punt
que, tot i que és el departament
qui ha de tirar endavant el projecte,
sí que és l'Ajuntament
el que pot pressionar perquè es tiri.
Nosaltres, en campanya,
ja ens deien que el CAP,
doncs, dependia del departament,
però sí que és veritat
que abans s'havia de fer un pas
que era cedir els terrenys.
Que hi havia d'haver-hi voluntat
del departament.
Això és totalment cert.
Però s'havia de donar
aquesta sessió
que vam fer en els últims plens.
Hem estat fent aquestes sessions.
Aquestes dues,
una vam sessió,
es va publicar
i després,
sense al·legacions ni res,
es tira endavant.
En dos plens
s'ha donat aquesta sessió
al departament
perquè es pugui fer l'ampliació.
Això s'havia de fer,
s'ha fet ara el 2024,
es podria haver fet el 2021.
Vull dir que sí que una mica
que sí,
la construcció la faran ells,
però hi havia això,
per tant,
esperem que es tiri endavant
l'abans possible.
Perquè és un CAP dimensionat,
si no recordo malament,
per unes...
entre 13 i 15.000 habitants.
En són 22, quasi, no?
Sí, sí.
21.
Doncs,
important.
Un altre desig,
un altre propòsit,
és el tema,
sobretot,
de l'habitatge.
L'habitatge assequible,
l'habitatge protegit.
No sé si Junts
té algunes mesures
diferents
de les que proposa
o de les promocions
que l'Ajuntament
ara està...
Sí, a veure,
jo sí que és veritat
i no entraré perquè,
a més,
després sé que
després parleu
de política nacional.
Nosaltres,
en el seu moment,
de fet,
es va aquí fer Esquerra,
si no recordo malament,
fa un parell de plens
o tres,
va fer una moció
respecte a solucions
de política d'habitatge,
que nosaltres,
de fet,
no hi vam votar a favor
i s'ha demostrat.
No entraré gaire,
però sí que fer la menció
que a nivell nacional
doncs Junts per Catalunya
ha pactat
dintre de totes
aquesta bossa
de...
per poder seguir
mantenint el govern,
no?
Doncs,
les polítiques d'habitatge
que són les que creiem
que parlàvem de...
parlàvem de bonificacions,
parlàvem no només
de...
no de restringir...
Bueno,
aquesta...
que anàvem més
cap a restriccions
de...
de preus
i sobretot
per no els...
No recordo molt bé
ara la moció d'Esquerra,
però sé que anàvem
molt més cap a
processos restrictius
i nosaltres caiem més
en bonificacions
i aquest paquet
de mesures d'habitatge
que en són diversos
que convido que es vegin
perquè realment
són bastants
una mica la línia
en què nosaltres
doncs caiem
que hem d'anar
com a societat
en aquest estil
d'habitatge,
evidentment...
de polítiques d'habitatge,
perdó.
Evidentment,
promoció pública
doncs,
és clar,
s'ha de fer
i bé,
aquí a priori
han d'haver-hi.
El que passa és que,
bueno,
dintre d'aquests propòsits
que dèiem
i dintre potser
gairebé la podíem
englavar
d'obles eternes,
no?,
d'aquests enquistaments,
doncs tenim,
ja no parlo
del que les puguin ser
les del costat de Garrofers
o tot el que vindrà
amb la vall
d'habitatge públic,
sinó dels buit
que han de fer
els juvenívols,
no?,
que jo si no recordo malament,
jo no hi era,
però si no recordo malament
des de Santia,
ja l'anterior alcalde
ja es parlaven
que es farien
aquestes buit vivendes
de juvenívols,
han passat
sis o vuit anys
i encara
no s'han començat
a construir.
A propòsit d'aquest any,
doncs,
doncs fem-los.
La idea hi és,
doncs fem-los,
no?
Molt bé.
Sant Just
és un dels pobles,
podríem dir,
potser no pioners,
però sí dels primers
que està
amb el tema
de la gestió
dels residus,
no?,
posant
aquesta nova taxa
per complir també
amb aquestes lleis
a nivell europeu.
Quin propòsit
seria per aquest 2025?
Perquè ara ja
a tot Sant Just
ja,
bé,
el sistema ja s'ha desplegat,
la taxa ja també
comença
a comptar.
A funcionar ja,
diguéssim que ara
comença a comptar,
no la veurem
a les butxaques,
la part aquesta
d'obrir
fins l'any que ve,
però sí que aquest any
està comptant
per poder-nos-ho aplicar
l'any que ve.
Bé,
jo crec que evidentment
és un dels altres
de...
nosaltres també
li dèiem dos certs
obriars,
això ja vindrà més endavant,
però és un dels temes,
no?,
sí que s'ha implantat
aquest sistema,
ja està implantat,
ara no es pot canviar,
però sí que a l'hora
de comptar,
doncs bé,
veiem que de fet
jo crec que ni ells mateixos
tenen molt clar
com faran aquest...
com ho comptaran,
no?,
perquè al principi
es parlava,
al principi,
d'uns 80 euros
de variable
que comptabilitzaria
amb gris i marró,
segons els cops
que obrissin,
llavors vam veure
que tampoc podíem
penalitzar perquè al final
hi ha molts casos
que no poden controlar
com pot ser,
doncs,
gent gran
que...
o nens petits
que has d'obrir
molt més el gris
per volquers,
no?,
o pel que sigui,
pots tenir certes situacions
que hagis d'obrir
més el gris
i no perquè reciclis més,
llavors ens han dit
que el gris no compta,
però si no compta
no fa falta
ficar targeta,
llavors el marró
i ara ens parlen
que el variable
serà més gran
però per tant
la quota impuls
podria arribar a ser
fins a 220 euros
en comptes de 200
amb aquest variable
si l'augmentem
per poder reduir el fixar.
Jo crec que ni ells mateixos
ho tenen clar
i nosaltres com a propòsit
evidentment
doncs és que
això s'ha de solucionar
perquè al final
s'ha de solucionar
i s'ha de trobar
una manera eficient
de comptabilitzar això
que sé que és complicada
però hi ha maneres
de poder
doncs
poder trobar
l'equilibri
ja que hem optat
que al final
nosaltres tampoc
haguéssim optat
per aquesta opció
o tan costosa
perquè
perquè tampoc
està tan demostrat
que
veurem les dades
hem d'esperar
no podem
tampoc
però dona la percepció
que no amb això
milloraràs molt més
van sortir unes primeres enquestes
i la millora
era molt petita
però la mostra
que vam fer
era molt escassa
llavors veurem
com transcurre
nosaltres creiem
que hi ha altres maneres
més eficients
i els més eficients
implica
menys costosa
pels ciutadans
de recollir
i evidentment
no parlem del porta a porta
que és molt més car
però sí que és veritat
que potser
l'alcalde inclús
ens va dir en el ple
que vam fer aquesta menció
va dir
potser
no podem tenir
un contenedor
cada 5 metres
cada 15 metres
o 20 metres
potser
tenint
en un mateix carrer
3 contenedors
en comptes de 6
doncs potser
en comptes de 200 euros
pagaríem 150
no ho sé
però vull dir
que hi ha opcions
no evidentment
dic que sigui aquesta
però sí que és una
de les maneres
que a nosaltres
ens agradaria
el que he dit
el que he dit al principi
que si estiguessim governant
segurament
les faríem diferent
molt bé
això per que fa
aquesta taxa
de residus
i després també
hi ha un
d'aquests propòsits
que fa referència
al Parc Urbà
al Parc
aquest el propòsit
de fet és el nou
i aquest sí que
m'agradaria
fer menció espacial
com a tots
evidentment
no en podrem parlar
dels 10
però que evidentment
la nostra lluita
pel català
hi ha molts punts
però el Parc sí que és
una cosa important
jo crec que en els propers dies
en parlarem
en parlarem del parc
perquè nosaltres
és un propòsit
que portàvem
de fet
jo diria que
dels 3 punts
de la nostra campanya electoral
dintre de la nostra campanya electoral
teníem una obsessió
amb aquest parc
quan dius Parc Urbà
a quina zona
Rafael?
jo li direm
bueno
no sé si urbà és la paraula
perquè el concepte
és urbanitzar
aquesta zona
en forma de parc
per tant
li podem dir
jo crec que
ja trobarem el nom
li falta tot un nom
li podrem dir
el parc de la vall
potser no valoràvem
bé
el fet és
que nosaltres
vam veure molt clar
que un
diversos problemes
primer de tot
situar-nos en el lloc
tenim des de la ITV
fins a Camp Mèl·lic
aquesta zona de la Riera
d'ITV a Camp Mèl·lic
veiem que ens puja cap a dalt
fins al Mas Lluí
i llavors
ens tenim a la dreta
a Polígon
tot aquí hi ha una zona
hi ha una zona marcada
que a més està marcada
en diferents valoracions
territorials
a nivell de
de planificament
vull dir
llavors veus que
unes que sí que
no hi ha cap
que sigui
muntanya
diguéssim
com Cullserola
protegit
sinó que són
diferents parts
en les quals allà
pot haver-hi un
càrbio urbanístic
que podria
que no es farà
evidentment
però que es podria agafar
i dir canviem
i fiquem aquí pisos
això podria passar
no passarà
però està preparat
perquè podries passar
que nosaltres vam dir
tot això ho hem
de protegir
per una banda
llavors hem de
cerclar
tota aquesta àrea
i fer-la
perquè sigui un parc
un parc
en el qual nosaltres
puguem construir
en aquest parc
parc
de tal manera
que tu en el moment
que això passes a fer un parc
i ja fiques
doncs uns camins
i arbrats
i tobogans
i fa falta
pels nens
nosaltres fiquem
l'exemple
del parc
de
ara no me'n recordo
un cas
que es diu
aquella terrassa
el de
Vallparadís
el Vallparadís
correcte
doncs seria aquesta idea
és l'exemple
Vallparadís
perquè allà
de tal manera
ja bloqueges
futures especulacions urbanístiques
és un parc molt gran
és com un parc urbà
doncs és exactament això
l'exemple transformat aquí
tu amb això bloqueges
qualsevol especulació urbanística
que no hi hagi mai cap opció
que allà et puguin agafar
i construir
ni un pavelló
ni un bloc de pisos
perquè ja està transformat
en un parc
i llavors allò
no ho trauran
no és
trossos que hi ha tant d'all
llavors
el que fas amb això
amb aquest parc
és per una banda
arregles aquesta zona
que no està
diguéssim
bueno
que és tota terra
matolls
i no està
no és com ja
la part de Collserola
per altra banda
aprofites amb això
arregles la riera
la naturalitzes
adaptant aquest parc
que és el que
cap on van
tots els experts
a més ara
que estem molt sensibilitzats
amb el tema
de les inundacions
aquesta part
precisament
és la zona
més
tota la riera
però és aquesta part
que riera
és de les zones
més afectades
que poden tenir
més afectació
d'inundació
a l'hora futura
si hi haguessin
grans torrencials
i l'opció més gran
o el que més
s'està important
la línia dels professionals
és que es naturalitzin
les rieres
s'obrin una mica
perquè puguin agafar
més capdalt d'aigua
més que ficar
doncs
recolectors
i coses d'aquestes
per tant
aquesta riera
fer-la adaptada
integrar-la
dintre del parc
i ampliar
el capdalt
naturalitzar-la
i re
no sé com
no sé com es diu
però fer-la
fer-la la riera
que estigui més
adaptada
i perquè pugui acceptar
llavors solucionaríem
gran part de la inundabilitat
faríem tot aquest parc
en el qual
bloquegem futurs
plans urbanístics
i després
cosa molt important
és que aquest parc
serviria per lligar
precisament
el barri de Maslluí
que és allò
que tant demanem
amb la resta
del municipi
perquè ara per ara
l'única manera
d'accedir a Maslluí
és
és el que deies
un dia
que has de passar
per un cementiri
per una ITV
per un polígon
exacte
i una deixalleria
i una deixalleria
correcte
que maco tot
exacte
llavors
com podem evitar això
donat que evidentment
no podem posar una carretera
perquè recordem
que fa molt abans
molt abans
quan es va planejar
a Maslluí
havia d'haver-hi
una carretera
per darrere
de Can Mèl·lic
però allò
es va desestimar
fa molt de temps
perquè es va contemplar
que allò
ja era part de Collserola
però sí que el que
sí que podem fer
és arreglar camins
i fer diversos camins
i al final
camins
hi ha desnivells
doncs això que dèiem
jo crec que
a Vall
Paradís
doncs a Terrassa
és un gran exemple
com lliga
si tu fiques aquests camins
que l'única
que per anar al municipi
no hagis de fer
si vas caminant
doncs baixar fins a la drecera
i pujar i tal
sinó que puguis
fer aquest espai
per tant nosaltres
aquest parc
és important
nosaltres aquest parc
ja el vam ficar
com a condició
per no votar en contra
els pressupostos
al principi
anà per aprovar-los
però com no es va cobrar
de tot
van quedar en els pressupostos
de l'any passat
o sigui
els que vam portar
votació el 2023
que són els que s'han aplicat
el 24
va ser una de les condicionants
i l'alcalde
abans
van tomar
aquesta responsabilitat
que sí
que durant aquest mandat
el parc
aquest
doncs
es contemplaria
el projecte
i nosaltres
tot i que ho tenim
com a propòsit
i ja et dic
que en les pròximes setmanes
estic convençut
que tindrem notícies
perquè estem
en ello
a partir d'aquest parc
endavant
i com dic
jo crec que
si no recordo malament
a la campanya
teníem tres eixos
parlaven
del talent
de Sant Jús
parlaven
del català
i de la nostra llengua
i parlaven
d'aquest parc urbà
que nosaltres dèiem
que jo crec que li direm
perquè no es pot dir
parc urbà
haurà de dir-se d'algun nom
parc de la vall
o com que sigui
serà el de menys
però jo crec que
és una bona solució
és el nostre
eix principal
i esperem
i forçarem
aquest any
perquè es pugui començar
a fer realitat
que jo crec
que anem en bon camí
i treballem des de Junts
per fer-ho possible
molt bé
doncs ja que has comentat
el tema
d'aquest parc urbà
diguem-li així
parlem també
del pla parcial
de la bona aigua
en l'hàbit dels garrofers
una mica
les aportacions
de Junts
en el debat
perquè
en el ple de desembre
es va aprovar
provisionalment
la modificació
d'aquest pla
i va votar a favor
no sé si Junts
havia presentat
en el seu moment
alguna al·legació
o alguna modificació
el pla aquest
s'ha de dir
que ens vam trobar
aquesta primera presentació
va ser just
quan vam entrar al mandat
és que no recordo
si va ser el primer ple
potser no
però si no
va ser el segon
com a molt el tercer ple
es va presentar
aquest primer
aquest
bueno
aquest pla
llavors
clar
nosaltres
quan el vam valorar
sí que és veritat
que això portava ja cua
i això
venia acordat
i bé
perquè
en aquell moment
si ens fiquem al 2023
ja sonava molt
el tema
de
bueno
de tota la zona
de la bona aigua
i de la bòbila
que no em sortia el nom
i la bòbila
estava molt
molt present
en aquell moment
no sé si recordeu
que allà
hi havia bastant
de tensió
i amb els veïns
i després
doncs han hagut
les manifestacions
i tot el respecte
però sí que és veritat
que els garrofers
que ja s'estava construint
ja estaven tirant-se endavant
doncs
es va demanar
i nosaltres
vam fer pressió
perquè fos possible
doncs
ja que ja
ja estaven
perquè ja estaven
les màquines a sobre
doncs
que es pogués
trobar un acord
i que hi hagués una
i que hi hagués una entesa
entre
els promotors
els
bueno
els que feien l'obra
entre l'Ajuntament
i els veïns
llavors
sí que és veritat
que aquí ja va haver-hi
un acord veïnal
llavors
el que ens vam presentar
en aquest
bueno
el que vam aprovar
en aquest
en aquest ple
és que
aquest acord
amb aquestes
salvetats
que deien
els veïns
en el moment
que es va acordar
doncs
que les aceres
havien de ser
algo més grans
per poder
bueno
hi havia una part d'arbrat
que baixessin
les alçades
d'una part
i que s'obrís
un altre carrer
per darrere
que ja s'està fent
doncs
tot això
al final
són amb acords
que es van fer
amb els veïns
per tant
nosaltres
vam considerar
i ja en el seu moment
hi vam votar a favor
per tant
que era rebut
doncs
encara que puguis fer
al·legacions al respecte
doncs
que si els veïns
de la plana
Bel Soleig
estaven d'acord
els que han de fer
la promoció
i la Junta de Compensació
estava d'acord
i l'Ajuntament també
doncs
que s'havia de votar a favor
evidentment
ja crec que a ningú
se li escapa
i crec que al mateix govern
i segur
estic convençut
que si se li pregunta
a l'alcalde
dirà el mateix
si haguéssim ara
fet aquest pla
no el faríem així
el que passa
és que ja ens hi hem trobat
l'altra cosa
és qui ens ha arribat aquí
i per què s'ha fet així
al final
porten governant
els mateixos
així que són ells mateixos
els que l'han portat
fins aquí
però un cop estàs aquí
has de fer solucions
i per tant
jo crec que la solució
una mica
com hem dit també
a l'hora de fer
l'ordenança
de les olors
que hem començat parlant
s'ha de fer
amb l'acord
màxim
més ampli possible
si els veïns
ja estan d'acord
en què el projecte
tiri endavant
d'aquesta manera
doncs
no ens hi oposarem
i Ramon
un últim tema
a tractar
el tema
de
de la inauguració
dels mòduls
de l'Institut d'Escola
Mas Lluï
que es va fer
la setmana passada
van començar
els infants ja
en aquests
és a dir
van sortir
de la
provisionalitat
de la provisionalitat
i van entrenar
els mòduls
que en principi
ha de ser
l'oprovisional
ahir l'alcalde
bé
va fer unes declaracions
va venir
la consellera
d'Educació
Esther Niu
a l'Ajuntament
no va donar
massa bones notícies
en aquest sentit
perquè hi ha
llista d'espera
com si diguéssim
de centres
Institut d'Escola
per davant
del de Sant Just
una llista d'espera
de 12-15 anys
i per tant
en 12-15 anys
més o menys
no hi haurà
un edifici
definitiu
per a l'Institut d'Escola
de Sant Just
això no el bon
sent optimistes
això és el que va dir ell
això és el que va dir l'alcalde
això és el que va dir l'alcalde
aquí a la millora
la millora
sí, sí, sí
correcte
a veure
per una banda
vam tenir l'oportunitat
d'anar a veure
aquests
aquests molts provisionals
perquè has començat
per aquí
que la provisionalitat
de provisionalitat
recordem que estàvem
provisionalment
estan aquí
però venien del centre cívic
perquè la part provisional
no estava
però a més en el centre cívic
van haver-hi canvis
perquè es va caure a la teulada
i van haver de canviar
ara fa el mes de novembre
per tant
tornaven a estar
en un altre lloc
que no era el primer
que no era el tercer
que tocava
però bueno
dit això
nosaltres en l'últim ple
precisament vam dir
escolta
ens agradaria
que a la corporació
puguem anar a veure
els mòduls
abans que s'inaugurin
i això
la inauguració
va ser el dijous dia nou
doncs nosaltres
el dimecres
vam tenir l'oportunitat
d'anar a veure
aquests mòduls
no en tenien cap dubte
els mòduls
el bo és que a més
són nous
els inaugurem nosaltres
perquè aquests mòduls
doncs es van canviant
quan deixen d'estar en un lloc
se'n van a un altre
a un altre lloc
però nosaltres estrenem
totes les parets aquestes
no?
i evidentment
doncs la instal·lació
veus
i ostres
és àmplia
és molt més gran
del que sembla
des de fora
i a més jo ara
ja he interioritzat allò
de dir-li mòduls
i no barracons
no?
perquè
queda com més periodatiu
però realment
realment estan bé
o sigui la instal·lació
per dintre
tenen aire condicionat
aire fred i calent
ara el fred no el posen
però el calent es nota
s'estava a gust
s'estava bé
cosa que hi ha
moltes aules de Sant Jus
que evidentment
no tenen
bueno si anem a l'institut
anem a veure
quants aire acondicionats
n'hi ha a la sala
per tant
molt ben acondicionat
pels nens d'i3
està ben condicionat
per tant jo crec
que les famílies
poden estar contentes
per fi
de poder estar
que hauria d'haver sigut abans
però bueno
a dia d'avui
ja estan aquí
jo crec que estaran contents
ja estaran contents
a mi 3
a mi 4
inclús a mi 5
perquè els mòduls
que hi han instal·lat ara
doncs fins a aquests 3 primers cursos
abarquen
ara acaben com un centenar de nens
i només n'hi ha en 30
per tant ara estan
per fantàstic
l'any que ve
n'hi haurà en 60
i estaran fantàstics
i l'altre 90
i estaran molt bé
el problema
tindran a partir d'aquí
i aquí anem
jo fico
bastant en entredit
que hagin de ser
10 o 15 anys
d'espera
si fabriquem
clar
si fabriquem
totxana
però hi ha
hi ha solucions
llavors nosaltres
precisament també era un propòsit
i és que es tirien
davant ja el projecte
aquí el camí
per poder anar
al lloc definitiu
dic lloc definitiu
i no dic
la
diguéssim
l'estructura definitiva
perquè el lloc
sí que és veritat
que és la porta
que ha obert l'alcalde
suposo que ha pressionat
també pel departament
i és que
el lloc definitiu
que és
que és
d'allà Maslluí
doncs
en comptes de fer
totxana
doncs es comenci
també
amb una part modular
o prefabricat
hi ha diferents opcions
i que a poc a poc
es pugui anar canviant
per no arribar a dir
ostres és que fins d'aquí 15 anys
no podrem instal·lats
jo crec que això ho podem evitar
però la manera de fer-ho
el més important
és ficar-se
que és el que nosaltres
també en els propòsits
reclamàvem
el primer que s'ha de fer
és començar
a fer ja
el projecte educatiu
i el projecte educatiu
ha de venir del departament
i fins que no és
un cop comences a fer
el projecte educatiu
que per poder-lo fer
has de tenir constituïda
l'AFA
que ja la tenim
el Consell Escolar
diguéssim
aquest Consell Escolar
l'ha de fer
ha de ser el propi departament
que inicia
aquest projecte educatiu
per tirar endavant
a l'Institut d'Escola
perquè això no ens oblidem
que és un Institut d'Escola
no només
un parvolari
a dia d'avui
no només hi ha ni tres
però sí
és un Institut d'Escola
és un Institut d'Escola
llavors aquest projecte
per tirar-lo endavant
és el primer pas
perquè es puguin començar
a fer
tots els passos següents
per tant
nosaltres presionarem
el màxim possible
perquè si pot ser el febrer
ja es pugui començar
a dibuixar aquest projecte
i aquí també
la feina és de l'Ajuntament
i de l'Ajuntament en concret
del Govern
perquè parli
amb ells mateixos
vull dir
ara ho tenen molt fàcil
són socialistes
i socialistes
als dos llocs
doncs ostres
doncs
feu ja
perquè es pugui fer el projecte
un cop tinguis el projecte
es pot avançar
i es podria
jo crec que sí que es podria
si es fan bé les coses
en uns quatre anys
abans de quatre anys
jo ho veig impossible
que es pugui portar cap allà
no es podrà portar
i això sí que és veritat
amb quatre anys
amb edifici
doncs amb totxo
però
reubicar-nos allà
és important
recordem que ara mateix
no sé si és a quasi
els 60 i
no arriba als 70
però els 60 i pico
per cent dels nens
que estan escolaritzats allà
són del barri de Masluí
per tant ells
ja és un gran que
si poden tornar al barri
ja amb una opció
que ja haurien d'haver fet
els mòduls directament allà
en comptes d'anar fent
el pavelló
podríem haver fet allò
però sí que és veritat
que el pavelló
també és un condicionant
per poder fer l'institut
no es diu
no sé ben bé per què
però
quan tinguem aquest pavelló
de Masluí fet
tindrem els metres quadrats
per poder també
fer-los servir
per l'institut d'escola
per tant també és important
que es comenci
amb aquestes obres
clar
vull dir que
jo crec que
l'important aquí
és poder fer pressió
nosaltres ens fiquem
al costat
i a disposició
pel que faci falta
per poder avançar
l'abans possible
si abans ens hi posem
abans tindrem
l'institut d'escola allà
i nosaltres lluitarem
com sigui
perquè això pugui ser real
abans possible
Ramon
ho hem de deixar
en aquest punt
ens ha faltat parlar
per exemple
del tema
dels aparcaments
zona verda
zona
ahir vam tenir reunió
molt interessant