www.fm98.1
Comencem la segona hora del programa i ho fem amb l'entrevista del dia
que podeu seguir també per la web, en diferit, o pel canal de YouTube de l'emissora.
Aquests minuts els dedicarem a parlar d'esport, concretament amb el club d'en Vols Sant Just,
perquè acaben d'aconseguir una fita important, la sense primera divisió catalana.
Aquesta marca és fruit d'una temporada plena d'esforços, de constància i de bona feina
per part de l'equip tècnic, de jugadors i també del club.
I per parlar d'aquest ascens i del creixement també de l'entitat i dels canvis que s'estan fent,
tenim avui a l'emissora a la presidenta de l'en Vols Sant Just, a la Carla Molinos,
i a un dels membres de la Junta, en Christian Méndez.
Bon dia i benvinguts aquí a la ràdio.
Bon dia, moltes gràcies.
Primer de tot, enhorabona per ser un equip de primera catalana
i per haver aconseguit també un objectiu que no sé si us plantejàveu a inici de temporada
o si el vèieu factible, el de pujar de divisió.
Sí, en principi l'objectiu estava ahí perquè, per sort, teníem equip,
havíem fichat també a molts jugadors, hem fet un gran equip.
I, per sort, hi havia qualitat.
L'any passat vam tenir més suert de baixar a la categoria,
però, ja, el que dic, va ser mala suert
i l'objectiu d'aquest any era volver a aquesta categoria
on crec que sí que hem de competir.
És un equip jove, no?, el senyor masculí de l'en Vols Sant Just.
Quin rodatge i quina experiència té el grup, els jugadors que formen?
Bueno, jove, jove, entre cometes.
Anem a parlar de la mitjana d'edat dels jugadors.
Sí, sí.
La edat media jo crec que està més o menys en els 28 anys,
por ahí anda.
O sea, tenim un poquit de mala suerte en això, no?
Jo també soc jugador i tinc 35,
així que, bueno, per sort,
som un equip amb molta experiència per la edat.
Sí.
Però també tenim alguns jugadors que, per sort,
són molt joves, que rondan entre els 19, 20 anys,
i aquests són els que ens donen a nosaltres almenys pulmones,
i que és superimportant.
Però, bueno, sobre todo, la experiència és ara mateix
el més important en la categoria que estem.
i després ja buscarem baixar la edat, no sé si.
Com s'ha format l'equip actual?
És a dir, han entrat jugadors nous els últims anys?
Ja fa anys que rodeu els mateixos jugadors?
Us coneixeu molt entre vosaltres?
O quins trets caracteritzen aquest equip?
Este equipo, la suerte que tiene,
sempre ha sido un equipo que se ha ido moviendo los jugadores,
que, bueno, hay gente que se ha quedado de toda la vida
que lleva muchos años jugando en este club.
Y hay otros, pues, mira, por consecuencias,
o de quiero dejarlo, o ya me ha agobiado,
no quiero dejar el balomano un poquito y tal.
Pero siempre, bueno, ha habido mucho movimiento, ¿no?
Y gente que lleva toda la vida en el club,
creo que hay tres, cuatro, ¿no?
Sí, un poco más.
Son los que en más edad meten al equipo.
Y después hay gente como yo que he venido de fuera,
que al final hemos encontrado una comodidad, ¿no?
Y un bienestar en el club,
que hace que te quedes una vez entras aquí,
estás tan cómodo con la gente que te rodea
y con la calidad, por suerte, que tenemos, ¿no?
de como equipo, que no quieres irte al final.
Carla, com a presidenta,
¿qué implica, no?,
que el club torni a ser de primera catalana?
Això implica alguns canvis?
Bueno, jo és que estic molt contenta.
Jo fa res que estic com a presidenta,
o ha sigut tota la seva vida el meu avi.
Llavors, quan se'm va plantejar la idea
de formar part del club,
jo, la veritat, que em vaig emocionar molt
i em vaig il·lusionar.
Ho agafo amb molta força.
No estic molt ficada en l'embol ni en ningún esport.
Però, bueno, ara mateix el que volem
és fer créixer el club
i també amb la base que tenim,
doncs, com dir-ho d'alguna manera,
doncs, no captar, però sí tenir més nens
i el que et dic fer créixer el club,
si podem fer un senyor bé,
doncs, un altre...
Bueno, a poc a poc anar fent coses
per fer-lo créixer,
que crec que és molt important
i que em faria molta pena
que un club d'embol
que ha sigut de tota la vida d'aquí del poble
i que ha tingut molta gent darrere
i ha fet molts esforços,
doncs, desaparegués, no?
Llavors, estem intentant tirar endavant com podem.
Molt bé. Tu quan fa que ets presidenta del club?
Jo des del setembre.
Qui ho era abans?
El meu avi.
El teu avi.
Sí.
Vale.
I t'ha passat a tu el càrrec, no?
Bueno, clar, és que soc la...
Jo i la meva tieta som les úniques molinors que quedem
i li ha pillat la meva tieta massa gran, això,
i ha dit, doncs, fica-t'hi tu.
I sí que és veritat que tinc molta ajuda dels jugadors,
del meu vicepresident,
que va ser la mà dreta del meu avi també tota la vida.
Vull dir que estic molt ben rodejada
i molt ben acompanyada.
Tinc molta ajuda, la veritat que sí.
Parleu de fer créixer el club, no?
Quins són els canvis o aquelles accions que esteu duent a terme últimament per això?
Precisament per poder, bueno, captar més nens, no?
O fer que vinguin?
Bueno, la idea és moure'ns a les escoles,
donar classes,
també volem formar part de l'escola Montserrat
doncs fer les extraescolars d'esports,
que si hem de tocar més esports com és el futbol o el bàsquet
no tenim ningun problema,
però sí que volem que els nois disfrutin d'aquest joc,
d'aquest esport.
I sí que és veritat que aquí a Sant Just no està molt...
no es veu gaire a l'embol.
No té molta tradició, no?
No, sí que en el seu dia va tenir molta demanda,
però ara ja no, llavors costa molt.
O sigui, és veritat que els nens que tenim ara
estan molt contents, s'ho passen molt bé,
també fan partits entre el Baix Llobregat d'escoles del Baix Llobregat i tal
i la veritat que estan molt contents.
Considerem que els pares també ho estan,
així que intentarem fer tot el possible
per tenir més nens i fer-los créixer com el futbol,
com el bàsquet, com el vòlei.
Perquè, clar, amb aquests equips base,
quins o quants equips teniu d'infants?
Tenim molts pocs,
si és que només tenim Levins i Benjamins.
Si és que no...
Val, eh?
Volíem formar un equip d'infantils,
però no hem tingut la sort de tenir més nens,
només teníem a quatre i, clar, no podem...
El que volien els infantils era competir i no podien.
Ja.
Perquè necessitàvem tenir més nens.
Però, bueno, intentarem...
Per què creieu que...
I també és una pregunta al Cristian, eh?
Per què creieu que potser l'envol costa més
que arreli amb els nens i nenes?
O que s'ho prenguin com a un esport,
així més extraescolar o com a...
Bueno, más que nada porque es un deporte minoritario,
es un deporte que conoce muy poca gente.
Es más, si tú hablas incluso hasta con adultos
y dices, ¿no?
Ojo a balonmano.
Te dice, ¿eso qué es?
Lo del agua y la pelota.
Y es waterpolo, ¿no?
Sí, sí, sí.
Entonces, la gente va muy equivocada.
No se ve...
Y mira que realmente en España el balonmano
pues es súper importante, ¿no?
Hemos sido campeonats mundiales,
de europeos un montón de veces,
pero no llega igual que el básquet
o otros deportes, ¿no?
El boli y tal.
Entonces, nosotros lo que intentamos es eso,
intentar que al menos sea un poco más visto por aquí.
También a través de la pandemia
han desaparecido un montón de clubes.
Entonces, todavía es más minoritario.
Y bueno, a ver, la intención es eso,
es crecer, que todo el mundo sea muy visible,
que todo el mundo lo vea
y transmitir los valores que tiene el balonmano,
que la verdad es que es muy bonito, ¿no?
Com a jugador del primer equip,
también, Cristian,
parla'ns una mica de com ha estat aquesta temporada, ¿no?
De com heu afrontat partit rere partit
i bé, gairebé els heu guanyat
pràcticament tots els partits, ¿no?
Sí, sí, sí.
Creo que hemos empatado...
La mayoría que hemos no ganado
ha sido empates
y creo que hemos perdido uno o dos solo
y el resto, todo, victorias.
La verdad que este año ha estado
un año complicado
porque ha pasado algo
que no he vivido yo en toda mi vida de balonmano,
que es una cantidad de lesiones muy importantes.
Ha habido muchos jugadores
con los cruzados rotos,
otro que se ha roto el talón de Aquiles,
yo me rompí el dedo de la mano,
hemos tenido un montón de lesiones
que no eran esperadas
y eso que habíamos ampliado plantilla.
Pero bueno, por suerte,
lo que he dicho, ¿no?
Teníamos una calidad
y hemos podido...
De 22 jugadores, ¿qué somos?
Íbamos a los partidos, a lo mejor,
10, que ya era justo,
pero la mayoría era por eso,
por lesiones y mala suerte, no más.
Pero mira, gracias a eso,
a la calidad, pues hemos podido ir ganando
y superando los partidos
que eran un poco complicadillos.
Qui us entrena
i qui forma part, ¿no?,
de l'equip tècnic, del primer equip?
El entrenador es el Esteba Altozano,
después la delegada es su mujer
y José María Luz, que es vicepresidente, ¿no?
Y de staff, ya está, ¿no?
Sí, ya está.
¿Y on entreneu?
¿Com són els entrenaments que feu?
¿Y a part tècnica?
¿Y a part física?
Hay más parte técnica que física.
Vale.
Entrenamos aquí en la Bonaigua,
en el pabellón,
y tenemos más parte técnica que física
porque como teníamos una asociación, ¿no?,
con el club español,
pues teníamos que partir la pista a la mitad.
Sí.
Entonces nos interesaba no perder tiempo
en cuanto a lo que es físico, ¿no?,
el físico que cada uno lo haga en su casa.
Y sobre todo, pues hacer muchos ejercicios
de movimiento de balón,
de posiciones y de aprender a atacar y defender, ¿no?
Sobre todo, depende de otros rivales,
según cómo jugaban ellos.
Y la verdad que mucho dinamismo,
la asistencia en entrenos,
la verdad que ha ido bien
hasta el tema de las lesiones.
Y bien, la verdad que, bueno,
a falta de hacer horas de físico, ¿no?,
que no tenemos ni gimnasio ni nada.
Ya lo hacíamos bastante con balón,
que está bien.
Punts forts de l'equip.
A part de, bueno,
de que tots tingueu experiència, ¿no?,
com has dit al principi,
de que sigueu, doncs, bueno,
jugadors ja més aviat fossin veterans,
¿no?,
però punts forts,
perquè, clar,
guanyar la Lliga
o fer un ascens,
hi ha d'haver alguna cosa, no?,
que sigui algun punt fort, també.
Potser a nivell tècnic o...
No sabría decirte,
porque la suerte que tenemos,
hay equipos que, por ejemplo,
hay un jugador que destaca mucho, ¿no?,
y es el que mete todos los goles.
Hay otro equipo que, de golpe,
es su defensa que es súper dura
o el ataque que...
Nosotros es como que somos un global, ¿no?
O sea, tenemos muy buen ataque,
que tenemos jugadores muy especiales para atacar,
después tenemos jugadores muy específicos para defender,
que son muy buenos,
tenemos dos porteros que son espectaculares,
que nos han salvado más de un partido,
pero quitando dos jugadores que a lo mejor meten un poco más de goles,
así como otro equipo metería uno o quince goles,
nosotros nos repartimos mucho los goles.
lo bonito que tenemos es que somos un grupo
que no dependemos de una individualidad,
sino que dependemos de cada uno.
Si el de al lado mío tiene el día malo,
pues bueno, ya lo intento compensar yo,
o el que está en el banquillo lo compensa.
O sea, siempre...
Yo creo que el punto fuerte es eso,
es el que todos aportamos algo al equipo,
aunque estés jugando o no,
y después nos apoyamos un montón.
Hay muy, muy buen rollo.
L'any que vau estar primera catalana,
o anys o les temporades que hi fóssiu,
¿qué va fallar, no?,
per no poder mantenir-vos allà,
o coses que potser ara us plantegeu de cara a la propera temporada
per apretar una mica més, no?,
i poder seguir també uns quants anys més.
Fue un fallo muy claro, la verdad.
Era que justo el San Yus estaba solo
sin asociarse con el español, no?
Sí.
Y justo había falta de jugadores,
entonces hicimos esa unión para tener jugadores,
que no se muera el club, lógicamente,
y éramos un mix de jugadores del San Yus de toda la vida,
más del español.
El entrenador también era un entrenador del español,
no nos conocíamos nadie,
entonces entrar en un club
donde el 50% de la plantilla no se conoce,
el cómo jugar de al lado y todo,
es muy difícil hasta que entres en ese nivel mismo,
y esa confianza.
Y bueno,
nos costó bastante arrancar,
porque empezamos muy mal la temporada,
perdíamos todo,
y al final tuvimos un cambio entrenador,
que fue Esteba el que cogió al final,
y Esteba hizo un balonmano sencillo,
para que sea todo mucho más fácil
y podamos al menos ganar.
Y a través de que Esteba nos cogió,
ahí empezamos a remontar en cuanto a los resultados,
pero no fue lo suficiente como para mantener la categoría,
nos faltó un o dos partidos de tener suerte de haberlos ganado,
entonces nos habríamos mantenido.
Pero el inicio fue bastante catastrófico.
Eso de la asociación con el español,
¿cuándo llega?
¿Y por qué lo hace?
¿Y si es habitual que los clubes facen estas asociaciones?
Es bastante habitual por el tema de lo que decimos,
el deporte es súper minoritario,
entonces tú tienes que intentar sobrevivir como puedes.
Entonces el español quería sobrevivir con nosotros
porque necesitaban tener un Veno para drenar a ellos jugadores,
nosotros necesitábamos jugadores,
también ellos necesitaban pista y nosotros también,
entonces hacíamos un mix de acuerdos
para que todo fuera bien
y que tuviéramos al menos pabellones donde entrenar bien,
una cantidad de jugadores razonable y de calidad.
Al final todos los clubes poco a poco o se unen
o se comen.
Pero tienes que ir buscando...
Subsistir, ¿no?, como puedes una mica.
Buscar ayudas de donde puedas
porque si no al final es eso,
los jugadores viejos se retiran
y de golpe no tengo jugadores jóvenes,
¿de dónde saco?
Y muchas veces te unes a otros clubes
que su señor también está a punto de morir,
pero tienen cantera
y de ahí haces asociaciones según a beneficio, ¿no?,
porque tienen la junta.
Carla, ¿cómo intenteu captar, no?,
també a jugadors joves per aquest primer equip?
Sí que voleu anar ampliant la base,
però, clar, fins que no arribin aquests nens
que potser ara tenen 10, 9, no?,
anys, fins que no arribin a tenir-ne 20,
allà hi ha un buit que això s'ha d'anar...
Sí, bueno, més que res, aquest any
hem tingut 10 jugadors, gràcies als nostres jugadors,
que han sigut també una mica ells
que ja han mogut els fils per darrere
i, doncs, algun que ja es coneixien de feia temps
i sabien que ara mateix no estaven jugant
a ningun equip, doncs dir-li,
escolta, per què no vens a provar amb nosaltres i tal?
I al final els hem acabat fitxant,
vull dir que també ha sigut per part d'ells,
o sigui que, bueno, no sé,
continuarem així també,
i contra més seguint, doncs si podem anar formant també
uns altres sèniors, doncs millor.
Vale. Com és la família de l'embol?
Entenc que és més aviat petita, no?,
però, per exemple, aquests pares i mares
que també ara s'estan una mica, doncs, pujant al carrum
perquè han apuntat els seus fills al club,
com està estructurada l'embol?
Bueno, és que, clar, al ser tan petit...
I al cost tècnic, no?, entenc, entrenador...
Sí, tenim dos entrenadors a la base,
un amb el sènior,
tenim un coordinador de la base,
que és l'Aitor Pazos,
i, bueno, i entre...
Jo, que estic enmig entre els dos,
doncs anar fent coses,
amb un equip i amb els altres.
Jugareu en el nou pavelló,
o us mantindreu a la bona aigua, vosaltres?
Això encara no t'ho puc respondre,
perquè no ho sabem fins que no sapiguem
quins equips volen marxar cap allà
i quins es volen quedar aquí.
Llavors, bueno, jo, la meva intenció,
quan arribi el moment,
seria intentar quedar-nos aquí a la bona aigua
i aconseguir més dies d'entrenament
i més hores de pista.
Clar, això és una cosa que trobeu a faltar una mica?
Vull dir, hi ha clubs que ho diuen, eh?
Vull dir, que troben a faltar això.
Sí, el que passa és que,
ara mateix a la bona aigua,
tenim una pista de fora que està,
sí que és veritat,
que està totalment desaprofitada,
que entrenem allà,
però el que passa és que no es pot entrenar,
perquè no és una pista feta ni per l'ambol,
ni pel bàsquet,
ni pel vòlei,
perquè rellisca molt,
llavors està molt mal feta.
Clar, d'aquesta manera és que no podem...
O sigui, si ja tenim prou lesionats jugant,
entrenant en aquella pista,
estaria a mitja plantilla lesionada.
Vull dir que...
El problema és que és un deporte
de molt contacte,
doncs,
segons com et des,
amb el pañero,
com acabes en el suelo i tal,
et pots fer molt daño.
i dir, ahí vienen lesiones graves.
Per això la meva intenció és,
quan arribi el moment de seure'ns tot,
intentar quedar-nos aquí a la bona aigua,
tenir més dies,
sobretot a la pista de parquet.
Quants dies teniu la pista de parquet?
Uno.
Ara mateix un.
Un dia, eh?
Un dia a la pista de parquet
i un dia a la pista de fora.
O sigui, teniu...
El primer equip té dos dies,
com si diguéssim la pista,
quantes hores?
Una hora cada dia.
Una hora cadascun de les dos dies, no?
I, clar,
i amb els infants on entreneu?
Estan ara mateix a l'escola Montserrat.
Ah, i a l'escola Montseny, perdona.
A l'escola Montseny.
Sí.
D'acord.
Clar, seria una de les demandes, no?
Clar.
Que voldríeu tenir, potser, una mica...
Bé, més hores, no?
O, si més no,
els dos dies poder entrenar a la pista de...
Sí, exacte.
A la pista de parquet.
Creieu que aquest ascens pot fer créixer el club
en el sentit que més nens s'agafin...
que li agafin el gust
o que vegin que els seus referents
també van aconseguint fites.
Sí, jo crec que és...
Bueno, i ja no per als nens,
sinó també per a gent de fora,
si queremos crecer, no?
No és el mateix estar en la categoria
més baixa de totes
que estar en primera, no?
Llavors, és una posició molt atractiva.
Per als nens,
també és en plan de...
Hombre, has tingut el senyor.
Y, bueno, queremos hacer una quedada, ¿no?
Con los niños.
Sí, volem fer una trobada
el cap de setmana del 10 i de l'11 de maig.
Encara no sabem el dia,
estem a l'espera que ens diguin.
Fer una trobada amb la base,
que vingui abans de començar el partit,
que estiguin amb ells.
I, bueno, que després a mitja part
facin un mini partit
i després un pica-pica.
Llavors, que vinguin els nens a la base
amb amics, amb familiars, amb qui vulgui.
Que vingui tot el poble.
Tothom està invitat.
També serà una mica per celebrar
l'ascens del senyor.
Sí que és veritat que segurament
la base i la majoria són nens i nenes
aquí de Sant Just.
Costa que els seniors també
siguin de Sant Just?
Bueno, això és una realitat
que passa amb la majoria de clubs, eh?
Vull dir que a vegades costa
que els mateixos jugadors
siguin del mateix poble.
Sí, costa molt.
Sí, sí.
I ja per anar acabant,
com us plantegeu
la propera temporada?
Creieu que potser
hi haurà això,
un altre equip sènior,
que podreu ampliar realment amb nens?
Perquè nenes no han mostrat mixta.
Fem mixta, fem mixta.
Sí, la base és mixta.
Tant nens com nenes.
El sènior no sabemos.
Estamos ahora, pues,
hilando, ¿no?
Que, pues eso sí,
podemos aumentar jugadores,
si podemos querer un sènior B,
si podremos aumentar las horas de entreno,
si tenemos un sènior B.
Estamos en un desconcierto ahora mismo.
Pero bueno,
estamos trabajando en ello,
que sea la temporada que viene
el mejor que esta,
si puede ser.
Molt bé.
Doncs, Carla i Christian,
moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
a l'emissora de Sant Jús.
Molts més èxits,
també,
a la propera temporada.
Merci.
I felicitats per l'ascens.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.