Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esverna, això és el magazín de matins La Rambla.
Ara comencem l'entrevista del dia i els convidats d'avui aquí a l'emissora
són els responsables de l'escola de Trail Barcelona d'aquí de Sant Just,
la Cristina Sánchez Sierra i en David Buenacassa.
I és que el 30 de març, és a dir, en dos mesos, tindrà lloc la segona edició de la Just Trail,
una de les curses de muntanya per a infants i adolescents que es fa per la vall de Sant Just,
pel Parc Natural de Collsarola. Els obrim els micròfons. Hola, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Hem dit una de les curses, potser és l'única cursa d'infants i adolescents
que es fa per al Parc Natural de Collsarola?
Segurament que surti i arribi dintre del Parc de Collsarola,
que sigui una cursa 100% de muntanya, segurament sí.
No sabem si hi ha d'altres, més lluny a Cerdanyola i tal,
però sortir des de dintre del parc i arribar dintre del parc és difícil
i nosaltres tenim aquesta possibilitat.
Molt bé. Va a terrar amb força la Just Trail la temporada passada,
com hem dit, una cursa de muntanyes, només per a infants i adolescents fins a 18 anys,
i que té un rerefons solidari, especial.
De fet, el lema del cartell ja ho diu, tots som grans.
Expliqueu-nos una mica aquest rerefons que té la cursa.
Bé, la veritat és que des d'un principi volíem que la cursa fos solidària
i a part que fos intergeneracional, que abarqués a tots els col·lectius.
O sigui, corren els nens, els joves, adolescents, moltes famílies ajuden
i els avis o la gent gran que també hi tinguessin cabuda.
Llavors, per això vam pensar que els beneficiaris siguessin aquest col·lectiu, no?
Que, bé, pensem que necessiten, doncs, pel seu benestar un suport i un acompanyament.
Llavors, l'any passat va anar destinat a través del projecte d'Ambici Sense Edat,
del Sant Joan Solidari, i, bé, aquest any, per diversificar una miqueta,
doncs, es destinarà a Sant Joan de Déu, Atenció Intermèdia,
que és el sociosanitari de Sant Joan de Déu, aquell que està a la Maiola.
Sí.
I, en concret, va destinat al projecte d'estimulació cognitiva
per a persones amb deteriorament cognitiu i demència.
Llavors, bé, la veritat és que estan molt contents de rebre aquesta ajuda,
doncs, bé, perquè al final necessiten recursos per atendre aquesta gent
i donar-li una qualitat de vida.
Molt bé. Com us hi vau posar en contacte amb l'Hospital de Sant Joan de Déu?
Va ser una idea que ja us rondava pel cap o vau consultar simplement a veure...?
Bé, realment va ser per un tema particular i familiar, no?
Per un contacte familiar i una experiència en què, bé, la veritat és que ens vam adonar
que feien una labor molt bonica i molt important i va sorgir una miqueta la idea, no?,
de dir, bé, com podem ajudar-los, no? I va sorgir, vam parlar amb els responsables d'allà,
va agradar la idea i a partir d'aquí, doncs, tira endavant i, bé, fer tot el que...
Sempre diem, no sabem què sortirà o què rebrem, però, bé, sempre ens diuen que tot és benvingut
i que ja només el fet que volem ajudar ja és molt.
Oh, i tant.
No, deia que tenim la, diguéssim, el propòsit, no?, de que aquesta ajuda arribi aquí, a gent d'aquí,
a gent gran d'aquí, de Sant Jús, no?, no, que sigui per, jo què sé, no?,
manes unides, no sé què, no sé quant, que no sabem on va, sinó que sigui per aquí, no?
L'any passat, el Bici sense edat va tenir la possibilitat de fer 200 viatges gràcies a aquesta ajuda.
i, bé, doncs, aquest any va on ha dit la Cristina, no?
Clar, el d'aquí que està, de fet, és allà una mica d'entremig, no?, allà a la zona de...
A veure, sí que és veritat que és un centre que acull més gent, no només de Sant Jús,
però, al final, és el centre de referència d'aquí, de la zona.
Les inscripcions a la cursa es van obrir ja fa uns dies.
L'any passat es van exaurir les places, de fet, no?
Quants nens i nenes van arribar a participar? Més de 100, potser?
200, 200 participants.
Uau!
Sí, sí, 200 i perquè hi ha el límit, que si no...
Ostres!
O sigui, teníem llista d'espera, eh?
Uau!
Hi ha molta gent que es va quedar fora i, de fet, des d'aquí, animem a que si algú s'ho està pensant,
que no s'ho pensi molt, perquè estem arribant al 50% i queden dos mesos.
Uau! L'any passat, quants diners vau arribar a transferir a...
En concret, amb vici sense edat, l'import que es va donar va ser en 1.064, malgo? 1.064 euros.
Déu-n'hi-do! I ja hem dit que aneu, ara, aquesta edició que aneu ja al 50%...
De les inscripcions.
Déu-n'hi-do!
Parlem una mica de categories, també, no? De la gent que hi pot participar, dels nens i nenes,
i també de les distàncies que fan. Quines categories tenim?
Doncs, mira, categories tenim... Són sis categories.
Bé, ara parlarem perquè hi ha una novetat, també.
Realment són set categories aquest any. L'any passat eren sis.
I la gran novetat d'aquest any, també, és que la cursa és inclusiva.
Ho hem vist al cartell, eh? Amb el logo de cursa inclusiva. Què vol dir, això?
Bé, l'any passat de la veritat és que ja ho vam voler incloure,
però per un tema logístic i de temps no ho vam estar a temps de poder fer-ho bé.
I aquest any el que volíem, bé, com que el que comentàvem abans, no?
La nostra filosofia és incloure tothom, no?
Sí.
Ser gran, petits, grans, pares, mares, a tothom.
O sigui, és una cursa per a tothom.
Llavors, si és per a tothom, està clar que és per a tothom, no?
I volíem que tots els nens i joves, o sigui, infants i joves,
independentment de les seves característiques i necessitats,
que poguessin participar.
I la millor manera, doncs, és fer-la inclusiva.
És veritat que, al final, el terreny no és el mateix que fer-ho sobre asfalt,
que el condiciona, però, bé, nosaltres oferim, doncs...
La possibilitat, no?
La possibilitat, sí.
Amb cadira Joelet, amb espais de calma, amb pictogrames,
amb tot allò que els participants necessitin aquell dia.
Llavors, estem en contacte amb l'associació Sant Lluís Inclou,
també amb el centre pilot, que precisament aquesta setmana
organitzem una activitat per a ells, per primer cop,
i, bé, volem fomentar que, bé, que al final...
També puguin participar, no?
Que puguin participar, d'alguna manera,
dintre, doncs, de les seves necessitats i característiques.
I la gran diferència que...
Perquè, clar, per això hem anat a veure diferents curses
de muntanya inclusives i tal,
és que, així com les altres curses, diguéssim,
adapten la inclusivitat a...
O sigui, les curses de muntanya,
però la cursa inclusiva es fa sobre asfalt,
encara que la cursa general sigui de muntanya,
nosaltres el que hem volgut és fer inclusiva
la nostra cursa de muntanya.
No sé si m'explico.
O sigui, no portar la gent a la cursa
i fer-la sobre asfalt, que seria més fàcil
i fer una cursa inclusiva dintre la Justrell,
sinó agafar la Justrell com a tal
dintre els itineraris de muntanya
i fer-la inclusiva allà, a la muntanya.
Val, és a dir, en un lloc de muntanya, no?
Sí, sí, sobre el mateix terreny.
Sobre el mateix terreny.
Sí, sí, sí, perquè és veritat el que diu el David
que al final totes les curses infantils,
almenys que a nosaltres ens consti,
es fan sobre asfalt, tot i que potser
la de grans o altres categories es facin sobre terreny.
És una qüestió, al final, d'adaptabilitat.
Sí, sí.
Però, bé, volíem mantenir el que és l'essència, no?,
que és colserola, muntanya...
Això potser ens tanca una mica gent
que no podrà venir perquè el terreny és el que és,
però, al final, la cursa és de muntanya,
doncs fem la cursa inclusiva de muntanya.
Clar.
Les altres categories,
entenc que llavors aquesta categoria
seria per infants i joves
que necessiten que sigui inclusiva, no?,
el recorregut.
La resta, com es divideix?
Per edats, per recorreguts i distàncies?
Doncs, mira, tenim les set categories que et deia,
sis són de l'any passat,
que tenim la mini,
comencem per la mini dels més petits,
que van fins als quatre anys
i que els nens poden córrer acompanyats, d'acord?
D'acord.
Després tenim la Kids,
que és nascut entre el 2017 i 2018,
i aquí ja van sols,
a pesar de molts padres,
mi, José, va a perdre...
No, no se perderà, d'acord?
Està tot marcat, no?
Està tot marcat.
Està tot marcat i hi ha...
Hi ha gent per al recorregut.
Hi ha molts voluntaris per tot el recorregut,
vull dir que no hi ha cap problema,
que estiguin tranquils.
És més, convidim els pares
que facin un acte de fer
i deixin els nens corres sols,
que també volen corres sols,
però bé,
llavors aquests ja van a muntanya, realment,
després estan els joves,
2015-2016,
que aquests ja fan,
bueno, els minis fan 600 metres,
els quits 1.600,
els joves aquests fan 2.200 metres,
muntanya tot,
combinem pista i corriol,
els júniors que fan
dels 2013 al 2014
ja fan 3.700 metres,
el d'infantil 2011-2012,
4.100 metres,
i l'última categoria seria
el cadet juvenil 2007-2010,
són els grans,
fins als 18 anys,
i fan 5.200 metres.
Són distàncies que més o menys
estan, diguéssim,
homologades dintre la FEC,
de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
I l'última categoria
seria la categoria inclusiva,
i no tenim distància,
depèn de cadascú.
D'acord, molt bé.
Ara que comentaves
el de les distàncies,
la gent acostuma a veure les distàncies
i diu,
ui, és molt llarg,
perquè ho acostumen a comparar
amb les distàncies d'atletisme,
que són més aviat més curtes,
però també em dedica a atletisme.
Al final és més intensitat,
més explosivitat,
i a muntanya són distàncies més llargues,
però el ritme és molt més lent
i, bueno,
simplement fer constar això,
perquè moltes vegades diuen,
ostres,
que el meu fill era a fer dos quilòmetres,
bueno, és que, clar...
És un altre ritme,
és un altre ritme,
és una altra disciplina...
Estàs en un altre ambient, també, no?
Però, vull dir...
Quedi clar que no són distàncies
que ni molt menys ens hem inventat,
que és el que diu el David,
que estan bastant ajustades
a lo que oficialment es fa a l'EFEC.
Cal dir que la idea inicial de l'any passat,
bueno, la primera edició no,
perquè la primera edició
era incloure la cursa dintre
del Campionat de Catalunya,
curses de muntanya infantils.
Sí.
Després de l'èxit,
vam decidir que no era bona idea,
i no estarà dintre del...
en principi, bueno, aquest any segur,
en principi no estarà dintre
del Campionat de Catalunya.
Per què?
Què implica això?
Això ho volem fer
perquè donar prioritat
a la gent de Sant Jús
que corri aquesta cursa,
que al final era la seva cursa, no?
Si la fiquessin dintre del calendari,
vindria molta gent de clubs,
d'acord?
Llavors...
Trenca una mica amb l'esperit
que li voleu donar, no?
També, a la cursa.
Exacte.
Sí.
És que al final,
si ja, com et deia abans,
si ja estem quasi al 50%
de les inscripcions
a dos mesos de la cursa,
si l'haguéssim tret
dins del calendari
del circuit català
de curses de muntanya,
probablement ja no en tindríem inscripcions
i deixaríem a fora
molts infants i joves
de Sant Jús
que volen participar també.
Quins permisos,
ara que parleu,
del tema del circuit català,
us demana el parc, no?
Perquè sé que això és complicat,
també és un espai natural
on sempre hi ha limitacions
de...
Potser no poden
córrer 100 persones a la vegada
per un mateix recorregut, no?
Això com ho gestioneu,
aquests permisos i demés?
A veure, el tema de permisos del parc
és una cosa que parlem amb ells
i ells
estan d'acord
en què no és coherent,
perquè si surts
des de dintre del parc
d'un lloc
com sortim nosaltres
per la plaça Mireia,
només poden córrer
200 participants.
D'acord.
Si surts des de fora,
a un carrer, diguéssim,
al costat,
ja pots córrer fins a 500.
Llavors, bueno,
aquesta és la limitació
que tenim de 200 corredors,
que ja ho vèiem bé,
jògic i tal,
no entenem per què
si comences
des de l'altre costat
poden córrer 500.
Però, bueno,
això són les normes,
hem de respectar
i estem d'acord,
a més a més, no?
I, clar,
hi ha vegades
que l'itinerari pot canviar
depèn de,
per exemple,
de saus,
si estan nidificant allà
o, saps?
O sigui,
tot això estem en compte, no?
Llavors, bueno,
l'itinerari aquest any
en principi serà el mateix,
però, bueno,
pot canviar
i, bueno,
la veritat és que
el parc ens ajuda bastant
amb el tema aquest
de l'itinerari,
i està bé.
El punt de sortida,
per tant,
és, bueno,
de sortir d'allà
el camp com base,
per dir-ho així,
és la zona de la plaça Mireia,
no?,
com l'any passat.
Sí, exacte,
la plaça Mireia.
Parlem també
que perquè sigui possible
la cursa
a banda de permisos
i d'altres,
és important
que hi hagi
un número
de persones voluntàries,
no?
Quines tasques
es fan
els voluntaris
a la cursa?
Doncs, mira,
la veritat és que
aquest any,
bueno,
l'any passat també
hem tingut molts voluntaris,
però aquest any
la gent s'ha animat moltíssim
i també estem a tope,
o sigui,
de voluntaris ja.
Prou voluntaris,
eh?,
ja estan a tope.
No, no, no,
prou no,
que necessitem més.
O sigui,
que sempre som benvinguts
i benvingudes.
La veritat és que
sense ells i elles
la cursa
seria inviable,
o sigui,
no podríem.
I llavors
fan tasques,
doncs,
des d'acompanyat,
o sigui,
des de llebres
i escombres,
que són els que van davant
i darrere
de cada grup
que corre,
de cada categoria,
des de repartir dorsals,
des d'entregar bosses
del corredor,
des d'estar als habituallaments
i preparar
els aliments
o les begudes
que s'ofereixen
als corredors
i corredores,
entregar,
preparar els trofeus,
moltíssimes tasques.
Tasques també prèvies
i durant la cursa
o fins i tot
després de la cursa
perquè hem de treure
el marcatge,
marcar l'itinerari,
després recollir-ho
i revisar
que no hagi quedat res.
Ja sempre diem
que demanem col·laboració
als participants
perquè cuidin
del medi natural
i no llencin res,
però nosaltres
l'any passat,
per exemple,
després de la cursa
el mateix dia
a la tarda
vam anar
tot un equip,
diverses persones
a revisar
i parlant
de que no quedés res.
Exacte,
que no quedés res,
ni una goteta de res,
fins i tot
ens vam emportar coses
que no eren nostres.
Sí,
i un tema
molt guai
que fem,
superguai,
que és penjar
la pancarta.
Què vol dir
això de la pancarta?
La pancarta
allà al juvenil
vols?
Ah, val.
La pancarta
que anuncia
com quan hi ha eleccions
que pengen,
no?
La pancarta del candidat.
Que no és gens fàcil
penjar una pancarta, eh?
No?
No, no, no.
És un tema...
Ho teniu allà marcat
al calendari, no?
Dia de penjar,
de penjar...
És una...
Clar,
pensa que puguis
en una escala
que potser estàs
a sis metres, eh?
i allà
momentat,
tens centcordes
i tal,
els bussos per sota...
No, em deia que es porta risc
també, eh?
Hi ha voluntaris
que demanen
expressament repetir
la comissió
de pancarta.
Ostres!
Uau!
Déu-n'hi-do!
Amb els nens i nenes
del club
que corren,
perquè entenc que, clar,
aquesta cursa
la poden córrer
tant els nens
que estan ara a l'escola,
no?
Com els que no,
que són de Sant Just
però que no hi són.
Feu alguna mena
de reconeixement
previ del circuit?
Els entreneu una mica?
o els aneu acostumant?
Sí, la veritat
és que els nens
i nenes de l'escola,
bueno,
i els adolescents
o el grup de joves,
se la veuen molt
com d'ells
i la majoria
de les famílies
també participen
com a voluntàries
i sí que és veritat
que ja hem començat
aquesta setmana
a preparar
la cursa Just Trail
perquè per ells
és com, bueno,
és un dels reptes
del trimestre,
el repte més important,
potser el repte més important
de tota la temporada
i la veuen com,
bueno,
com molt seva
i sí que l'estem
començant a preparar
i llavors ens desplacem,
no és un punt
en què normalment
entrenem amb ells,
amb els petits en especial,
amb els joves,
sí que hi arribem allà,
però amb els petits
és més difícil
perquè al final
fem una hora i quart,
una hora i mitja
de classe
i arribem bé
els més petits
és complicat,
llavors el que fem
és que
acordem amb les famílies
de quedar en un punt
allà més proper
per treballar
cada grup
amb la categoria
corresponent
i la veritat
els agrada molt
perquè al final
també canvien
d'espai,
no?,
de sortir una miqueta
de la zona de confort
i, bueno,
els agrada moltíssim
i aprenen moltes coses,
no només
el fet de córrer,
si no treballem
des dels valors
en el moment
de córrer,
en el moment
d'acompanyar
durant la cursa,
coses que poden sorgir,
l'any passat
va ser un cas
d'un alumne,
dos alumnes nostres
i un d'ells
va caure
i, bueno,
i va plorar,
ho va passar malament
i una altra nena
es va aturar,
li va preguntar
com estava,
el va agafar de la mà,
el va acompanyar
i van entrar
tots dos junts
agafats de la mà
i estem parlant
de nens i nenes
de cinc,
sis anys,
no més,
llavors va ser,
potser diria
que la imatge
de l'ajustre
i de l'any passat,
no?
Clar.
Tothom allà aplaudint
i rebent-los
i, bueno,
van entrar els dos
amb un somriure
i va ser molt bonic
i molt maco
i al final
va ser la imatge
del que nosaltres
volem transmetre,
no?
Bueno,
un dia festiu,
un dia maco
en el que ens ajudem,
aprenem
i ens ajudem
entre tots.
Clar,
perquè més enllà
entenc que la cursa
segueix la filosofia
també de l'escola,
no?
Que alguna vegada
ja heu comentat aquí
que no és
l'objectiu
competir
per guanyar,
no?
Si no...
Clar,
sí que pot passar
que al final
la gent diu,
bueno,
no sou competitius
però estem fent
una cursa,
no?
Al final,
podem dir-li cursa
per nosaltres
és un dia festiu,
no?
Un dia festiu
en el qual
estem participant
tota la comunitat,
famílies,
estem ajudant
la gent gran,
estem fent
de voluntaris,
o sigui,
al final
el fet
de fer
una cursa,
perquè al final
tots guanyen
una medalla,
és veritat
que hi ha uns trofeus
pels tres primers,
no?
Al final
també
volem
d'alguna manera
premiar,
entre cometes,
l'esforç,
no?
però al final
tots reben
una medalla,
reben una bossa
amb regals,
com els finishers,
no?
Sí,
fem sortejos
de regals
dels patrocinadors,
vull dir que
al final
és una festa,
per tots nosaltres
és una festa,
és un dia festiu
on compartim
esport,
natura,
solidaritat,
clar,
l'esforç personal,
no?
La superació,
totes aquestes vales.
Sí,
que és el que nosaltres
defensem a l'escola,
no?
de per què fem reptes
o els hi motivem
per participar en curses,
doncs és perquè hi hagi
aquest esforç
perquè tu
tinguis al final
un objectiu
de per què venir
a les classes,
no?
Perquè si no
hi hauria molta gent
que no hi vindria,
avui no vaig
i no passa res,
no,
és que al final
el mes que ve
tens una cursa
o un repte
i això és com
t'has d'anar buscant,
no?
Aquestes excuses
per poder venir,
no?
Per enganxar-te.
no confonem
el ser
no competitius,
diguéssim,
amb que no hi hagi esforç,
ni reptes,
ni curses,
no?
o sigui,
l'escola no és competitiva
en el sentit
que no estem
tot el dia
amb el crono,
baixant ritmes,
fent sèries,
tal,
no,
ara l'esport
és esforç
també
i també és competició,
no?
Una competició
potser no
com s'entén
des d'altres punts
de vista
d'obligació
barra,
no sé,
per ser prisionero,
sinó
d'esforçar-se,
bueno,
això és l'esport
al final.
Clar.
I sobretot
d'anar a gaudir,
o sigui,
la majoria dels nostres alumnes,
des dels més petits
als grans,
quan van anar a curses,
surten
amb la finalitat
de gaudir,
no de veure
si arribo al primer
o arribo al segon
o al tercer.
La cursa,
també,
per anar tancant,
compta amb un gran
número de col·laboradors
que ajuden
a fer-la possible,
no?
Com hi participen?
Suposo que
des de marques,
comerços,
empreses,
amb ajuts econòmics,
també us donen
algun altre tipus de...?
Doncs mira,
hi ha de tot,
hi ha empreses,
comerços
o entitats
que col·laboren
a nivell econòmic
i hi ha d'altres
que col·laboren
amb algun producte,
amb el que es posa
a la bossa del corredor
o amb productes,
per exemple,
per sortejar entrades,
doncs mira,
ara mateix,
per exemple,
et podem dir
dona i empresa
ja col·labora
com l'any passat
amb els trofeus femenins,
subvenció de tots
els trofeus femenins.
El McDonald's
ens aporta
les aigües,
les begudes
i també regals,
no?
Escrivar,
per exemple,
amb els que...
la paperia escriva
amb els cartells.
La Diputació
ens regala motxilles
que fem servir
com a les bosses
del corredor.
Catalunya en miniatura
ens dona entrades,
que l'any passat
també va col·laborar
amb entrades
per sortejar,
que a final de la cursa
fem un sorteig.
Òptica Ballard
també amb importació econòmica
que volien estar
també aquest any.
Molt bé.
I, bueno,
moltes més
que encara estem
treballant amb ells.
Molt bé.
Què ha de fer la gent
que s'hi vulgui apuntar,
els nens i nenes,
vaja,
i joves també
que hi vulguin participar?
Doncs corre molt.
Corre molt, eh?
De moment,
corre a apuntar-se.
Corre a apuntar-se.
Corre a apuntar-se.
Ja no tant a córrer a la cursa,
sinó a apuntar-se.
Corre a apuntar-se i...
La cursa té un perfil d'Instagram,
també,
que la gent allà pot anar veient,
bueno,
novetats,
no,
coses que s'hi van penjant.
Cursa,
guió baix,
no,
just trail,
guió baix,
cursa.
Vale.
Sí.
Si no,
a través de,
bueno,
trailbarcelona.com,
la pàgina web
o el nostre Instagram.
I exacte,
a la pàgina web
també està el vídeo
de l'edició anterior,
perquè la gent
es faci una idea
que,
ostres,
que en pocs quilòmetres
o pocs metres de,
sortint des de la plaça Mireia,
anem a llocs molt xulos.
O sigui,
és una cursa realment
de muntanya,
dintre del que és
coixerola,
lògicamente.
Clar,
clar,
no estem a...
Però una cursa de muntanya
no anem,
no és una,
no és una pista forestal.
Digue-se que,
els petits sí que per distància
no ens donen per més,
però bueno,
també fan muntanya,
però els altres,
tots es fiquen
dintre de la muntanya
a tope.
Molt bé.
Doncs,
David,
Cristina,
moltíssimes gràcies
per passar aquesta estoneta
aquí a Ràdio d'Esvern,
que la gent s'afanyi
i corri,
com heu dit,
a inscriure's a la cursa
i acabar de preparar
tots aquests preparatius
que encara,
bueno,
estan allà,
allà.
I res,
segur que el 30 de març
serà una gran jornada
i una festa de l'esport,
no?,
que és aquest objectiu.
Exacte.
Que vagi molt bé,
una abraçada.
Gràcies.
Adéu.
Fins demà!