Ara mateix són les 11 i 21, anem a fer l'entrevista del dia.
Tenim via telefònica el senyor Josep Dolz,
que és professor emèrit de la Universitat Politécnica de Catalunya.
Ell és catedràtic d'enginyeria hidràulica en aquesta universitat.
És professor del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental del Campus Diagonal Nord.
Hola, molt bon dia, senyor Dolz.
Hola, bon dia.
Vinga, doncs, la qüestió és que aquest dimecres a l'Ateneu de Sant Just
hi haurà una xerrada, una conferència sobre un tema de molta actualitat,
sobre les inundacions, en referència al que ha passat a València,
al seu pas de la dana, i vostè serà l'encarregat de fer aquesta xerrada.
En primer lloc, com definiria les principals característiques d'una dana,
com la que van afectar a València, i què és el que l'han fet tan destructiva?
dana és un terme meteorològic, el que abans em deia gota freda,
i es caracteritza per pluges molt intenses i drets molt concrets,
o sigui, superfícies petites, pluges molt intenses.
Com a expert en enginyeria hidràulica,
quina seria la seva anàlisi preliminar
sobre les causes tècniques d'aquest episodi d'inundacions?
Bé, d'una banda hi ha la part meteorològica,
però aquest fenomen meteorològic
genera problemes molt importants
degut a l'ocupació del territori,
a la densa ocupació del territori.
vol dir que lleres relativament petites,
torrenys,
són ocupats,
ja sigui per habitatges o ja sigui per polígons industrials,
i aquestes lleres,
quan baixen cavals notables,
com és el que ha succeït,
no tenen capacitat
i provoquen la inundació del seu entorn.
Especialment, clar, està la inundació d'aquells elements,
ja siguin habitatges o ja siguin nous industrials,
repeteixo,
que s'han situat on, en principi,
calia preservar el territori perquè circulés l'aigua.
Clar.
Considerant, en aquest cas,
el creixement urbanístic de la regió de València,
quina influència té les ocupacions del territori
en l'agraujament dels efectes que pot provocar una dana?
Molta, moltíssima.
Ara tenim al cap els noms de Paiporta,
Paiporta, els noms del Genesí, etcètera.
Això, senzillament,
ha hagut aquesta gravetat en les inundacions,
aquests grans anys,
degut a que s'ha ocupat el territori,
que és propi de l'aigua,
quan hi ha cavals,
quan hi ha pluges tan intenses.
Però no només és València.
Aquest problema el tenim arreu i històricament.
Aquest problema el tenim fins i tot a Barcelona,
o el Vallès o el Saragossa, l'Aragó.
En fi, és la conjunció de dos fets.
Per una banda, la pluja molt intensa
i, per una altra banda,
les lleres per on ha de circular
aquesta aigua caiguda de forma tan intensa,
doncs no estan lliures, estan ocupades.
Clar.
Per què hi ha zones urbanitzades, no?,
que potser estan catalogades
com a zones d'alt risc d'inundació.
Això passa sovint a Catalunya,
que hi ha aquestes zones, no?
Sí, sí, a tot arreu.
A tot arreu.
Cal tenir present que les ciutats
han crescut molt ràpid.
El valor que tenen els terrenys,
valor estratègic, també,
situats a tocar les lleres,
i, bé, doncs, és un tema de, jo diria,
falta de control amb l'ocupació del territori.
Potser perquè s'han prioritzat, no?,
de forma incorrecta,
els interessos urbanístics o econòmics
per sobre de criteris més tècnics
d'ordenació del territori.
Això és un tema social.
Sí.
Això no podem donar culpes
ni aquí ni allà.
Això és un tema social
que la gent valora,
no ho valora, perdó,
no valora el risc.
Escolta, quantes vegades hem vist
una riera del Paresme
o una riera del Tarragolés
ocupada per urbanitzacions,
i la gent vol tenir...
Tots volem tenir una casa
en primera línia,
volem tenir una casa
davant del rierol
i no valorem el risc
que comporta aquesta ubicació.
Perquè quines mesures preventives
més efectives
es podrien haver aplicat, no?,
per exemple,
per reduir l'impacte
de la dana a València.
Actualment,
bé, això és...
Actualment,
el que no podem pensar
és en debocar
mig poble de Pai Porta,
per exemple, no?,
o una tercera part
de Pai Porta.
Quan s'arriba
a aquest nivell
d'ocupació del territori,
el que cal...
No hi ha altra alternativa
que el que en diem
mesures estructurals.
No hi ha altra alternativa
que grans col·lectors,
que fins i tot,
depenent del cas,
fins i tot preses, etcètera.
Per exemple,
penseu
que si parlem de Barcelona,
una cosa ben propera,
perquè se'n diu l'Arambla,
perquè se'n diu l'Arambla,
perquè és un torrent
i aquest torrent
ha baixat aigüats importants
fins a finals del segle XIX.
Llavors ja es va fer
un gran col·lector
o es van fer
grans col·lectors
i l'aigua va per sota.
però clar,
aquests grans col·lectors,
ja sigui aquí
o ja sigui a Paiporta
o ja sigui a Terrassa,
les inundacions del Vallès,
tenen una capacitat
i la pluja,
aquestes danes,
poden superar.
el cavall generat
pot superar la capacitat
i doncs ja tenim el problema.
Per tant,
encara que hi hagi
Arambles
o Rieres,
si la quantitat d'aigua
que cau
és superior
al cavall
que poden portar
aquestes infraestructures,
no?
Sí, sí.
El risc zero
no existeix.
Podem reduir el risc,
però sempre hi haurà
un risc romaní.
Però això amb tot,
això amb tot.
Quan pugem a un avió,
cada vegada
el risc
és més petit,
però existeix
un risc.
I
creu que les
infraestructures
actuals
que hi ha
de drenatge urbà
i fluvial
estan al dia
per poder gestionar
aquests tipus
de fenòmens,
com la dana
o pluges torrencials,
fenòmens cada cop
més extrems
també afectats
pel canvi climàtic.
Aviam,
dues qüestions.
Si parlem de València,
aquest entorn
en què estem parlant
ha tingut
problemes importants
d'inundació,
molt importants,
l'any 49,
l'any 57,
l'any 82,
l'any 87.
Em faig enfasir
en l'any 49
i en l'any 57.
En aquells moments
ningú parlava
de canvi climàtic.
Vol dir que
el problema
pot ser agreujat
pel canvi climàtic,
però el problema
no és degut
al canvi climàtic.
Ja ve de molt lluny.
En quant,
si estem segurs,
si hi ha mesures
per tenir la seguretat
de no patir
aquestes inundacions,
caldria dir
on, no?
Caldria dir
perquè hi ha mesures
en uns llocs,
hi ha altres llocs,
hi ha altres mesures
o fins i tot no hi ha.
Clar.
Són necessàries,
per tant,
inversions en infraestructures
verdes,
com parcs inundables
o zones de retenció
a la regió,
per exemple,
de València,
no?
Sí, sí,
clar.
El que ha succeït
t'ho demostra.
El que ha succeït
t'ho demostra.
I el que no ha succeït
també t'ho demostra.
Per exemple,
a tocar
aquesta famosa
rambla del Pollo
o del Pollo,
vinculada a Picanya,
a Torrent,
a Paiporta,
ben a prop,
hi ha un riu,
el riu Magre,
que sí que ha creat
problemes
a la part baixa,
al GMSI,
però
només
uns problemes
relativament reduïts.
Per què?
Perquè hi ha
un embassament
que ha retingut
l'avinguda,
l'embassament de Forata.
No?
Clar,
això,
exactament la pregunta
és que no recordo
què em feies.
Jo veig
que estic explicant això
i no sé per què
t'ho explico.
Digues.
No,
sí,
eren necessàries inversions
en...
Oh,
i tant,
i tant,
ja t'ho dic,
mira.
En les infraestructures,
en parts inundables.
Sí,
sí,
mira,
el desviament
de l'Altúria
a València
arrel de les
inundacions
de l'any 57.
Va ser una gran inversió,
va ser una gran inversió
a la presa de Forata
l'any 60 i tants.
Una altra gran inversió.
ara bé,
això és igual
que en medicina,
això és cirurgia,
això és
quan no hi ha
altre remei,
quan no hi ha
altre remei.
Quan no hi ha
altre remei
es desvia
l'Altúria,
quan no hi ha
altre remei
es fa una presa.
I per què
no hi ha
un altre remei,
home?
Perquè hi ha
la ciutat de València
o perquè
les diferents ciutats
que hi ha
al llarg
dels
dels barancs
han crescut
i no
permeten
o dificulten
el parc de l'aigua.
Clar,
però
i ara
amb les zones
catalogades
com a zones inundables
en les que ja
hi ha
edificis,
equipaments
construïts,
què s'hi pot fer?
Hi ha solució?
T'ho estic
intentant explicar-ho.
Cirurgia,
és que no hi ha
alternativa
que fer
envassaments
o que fer
grans col·lectors
a no ser
que et plantegis
enderrocar,
com et deia
fa una estoneta,
enderrocar
mig poble
o mig ciutat.
Per exemple,
no sé
si us recordeu,
l'any 92,
una de les actuacions
preolímpiques
molt importants
va ser
la xarxa
de grans
col·lectors
per evitar
que s'hi inundés
amb tanta freqüència
tota la zona
del poble nou.
des d'aleshores
fins ara
no hi ha hagut
més inundacions.
Això no vol dir
que hi hagi
seguretat absoluta,
això no existeix.
El que vol dir
que és
menys freqüent.
Va haver-hi
una gran inversió
en col·lectors
sota el passe
de Sant Joan
soterrat
hi ha un riu,
un verdader riu
que porta
l'aigua
directament
de la diagonal
fins al mar.
Per què?
Perquè no hi havia
altra alternativa,
no aniria
tant de riu
que aquí
mig enxampo.
clar.
I un parell
de qüestions
més abans
d'acabar.
La primera,
quins són els
principals reptes
que afronta
València
en termes
de planificació
i gestió
de risc
d'inundació?
Ara.
Jo no ho conec
en detall
com per contestar
amb rigor,
però
el que mostra
el que ha succeït
és que
hi ha feina
a fer,
hi ha feina a fer.
Només
pensem
amb el barranco
del Poi
o faxem
amb el riu Magro
i si això
ho extrapolem
a totes les lleres,
petites lleres
que hi ha
al llarg
de la zona
litoral,
igual que si ho extrapolem
a totes les petites lleres
que hi ha
a la zona
litoral
catalana
de feina
en feina
molta.
I des d'un punt
de vista tècnic
i científic,
quines prioritats
hauríem
d'adoptar
per prevenir
futurs episodis
d'inundacions?
Doncs,
en primer lloc,
executar
aquelles inversions
que normalment
ja estan estudiades
i previstes.
D'acord.
Hi ha moltes
actuacions
arreu de tot
el litoral
que estan
fins i tot
projectades.
Déu-n'hi-do.
Projectades
que potser
ara s'hauran
de revisar,
no?
Entenc.
Doncs,
no ho sé,
això caldria
parlar
de cada cas concret.
Clar,
no té res a veure,
no pot tenir res a veure
un cas
amb un altre
geogràficament
ben proper.
D'acord.
Ho hem de deixar
en aquest punt,
senyor Dodd,
ho deixem aquí.
El dimecre
serà molt benvingut
aquí a Sant Just,
a l'Ateneu.
Molt bé.
No,
jo sóc de Sant Just,
vol dir que no cal que vagi.
Ah,
fantàstic.
Doncs llavors
estarà en família,
quedarà tot a casa.
Exactament.
Molt bé.
doncs fins dimecres,
que vagi bé
i que segur serà
una gran xerrada.
Molt bé,
moltes gràcies.
Adéu.
Adéu, adéu.