Vinga, doncs, ara mateix passen 16 minuts de les 11 del matí.
Estem a segona hora de la Rambla, el magasin de matins de ràdio d'Esbern.
A punt de començar l'entrevista del dia,
convidat avui és el fotògraf Sant Feliuenc Lluís Remolà,
membre de l'Agrupació Fotogràfica Tandera Sant Just,
i que a finals d'octubre va rebre el Premi Nacional de Fotografia de Reportatge 2023,
que dona a la Confederació Espanyola de Fotografia,
una entitat que agrupa a les federacions fotogràfiques de tot Espanya.
Parlem amb ell per via telefònica.
Bon dia, Lluís, gràcies per atendre la trucada.
Hola, bon dia.
Primer de tot, felicitats i enhorabona pel premi.
Aquest guardó premia un conjunt de fotografies, un reportatge que vas fer sobre el fenomen casteller.
Quina és la idea del reportatge?
Bueno, la idea és explicar com es construeix un castell sense imatges,
sense que sigui en moviment, sinó amb 5 imatges,
que en aquest cas és el que demanaven per poder participar.
Doncs vetre amb aquestes imatges tots els valors castellers de la força,
treball en equip, la diferència de dades que hi pot haver,
perquè és una disciplina que serveix per a totes les dades,
i si intentes veure això, doncs veuràs aquestes imatges.
I quan les vas fer, les fotografies, de quina diada castelleres són?
Perquè realment són imatges molt impactants, que criden molt l'atenció.
Sí, això està fet a la diada de Sant Joan de Valls,
que és la que inicia més o menys la temporada per als castellers de Valls,
que són l'exèrcit de les dues colles rivals,
bueno, rivals entre cobertes, no, perquè la rivalitat en castellers és bastant sana,
però això és la colla jove de les que van al fiquet de Valls i la colla vella.
I llavors, doncs això està fet en diferents, dos anys diferents,
des del dia 24 de juny, que és la de Sant Joan de Valls, a la plaça del Glat.
És la cultura catalana, però la temàtica, Lluís,
a la que dediques tota la teva obra fotogràfica.
Sí que ens has dit que demanaven aquestes cinc fotografies per al reportatge,
però jo no sé si les altres teves fotos també tracten sobre la cultura, castellers, etcètera.
No, bueno, ja de tot, jo realment em vaig especialitzar més en paisatge
i en fotografia en llarga exposició, que és aquestes paisatges amb aigües com sedoses,
diguéssim, que es fan en una fotografia de diversos segons.
Després, com que participo també en diversos concursos,
a vegades les temàtiques dels concursos són diverses, llavors intento tocar una mica de tot.
Jo vaig viatjar bastant amant de la pandèmia,
amb el tema de la pandèmia, que no es podia sortir gaire,
doncs vaig canviar una mica la manera de fer les fotos
i ara últimament sí que estic fent molt de tradicions folars,
tipus corafocs, castellers sobretot,
i estic anant bastant a diades castelleres perquè m'agrada molt, conec el tema.
A aquest moment vaig fer un curs també de fotografia castellera per a molts anys
i és una cosa que m'agrada sempre i com és molt espectacular doncs m'agrada anar-hi.
Un curs de fotografia de diada castellera,
això implica col·locar-se en llocs estratègics per poder captar bones imatges.
De fet, aquestes cinc fotografies,
jo penso on hauria d'estar posat per poder captar aquest angla
o captar tota la pinya o suposo que això té el seu truc, no?
Sí, està clar, el curs d'aquesta fotografia castellera estava molt bé
perquè ensenyaven no només a què has d'intentar captar
perquè sigui més espectacular, sinó acol·leixer bé el funcionament d'un castell,
des que es preparen, es comencen a col·locar, comencen a formar la pinya,
a fer amb braços, tot el procés.
I llavors sí que és veritat que aquestes fotos vaig tenir la sort de poder estar en un balcó.
En un balcó, que és on es posen les televisions,
vaig demanar permís a l'Ajuntament, em van donar un passi de premsa
i està clar que el punt de vista varia molt quan estàs en una perspectiva més alta que no quan estàs a plaça,
però també haig de dir que quan estàs a plaça pots fer altres tipus de fotos que no es veuen amb aquesta perspectiva,
però potser pots captar més les cares de la gent, les expressions...
i el propi castell des d'un altre punt de vista que també pot ser igualment espectacular.
Lluís, de les temàtiques que ens has dit, sí que ens has comentat que en funció també del que t'has hagut d'anar adaptant,
si podies viatjar pel tema de la Covid o de les temàtiques dels mateixos concursos,
fas un tipus de fotografia o una altra, però n'hi ha algun àmbit amb el que et sentis més còmode?
Bueno, amb paisatge, realment em sento molt còmode, i a veure, no queda gaire bé dir-ho,
però com a menys gent millor em refereixo, que a vegades, quan em surten les millors còmodes és quan vaig sol,
però clar, tampoc m'agrada anar sol.
Ja, sí, trobar l'atribu.
Pots, bueno, vas al teu aire, pots dedicar el temps que vulguis,
i si vas en un grup molt nombrós, doncs clar, a vegades no pots concentrar-te, no pots fer tocar el que vulguis,
jo sempre dic que l'ideal és anar a dues o tres persones, però bueno, que m'adapta tot,
a vegades fem sortides en grup, a vegades vaig sol, a vegades en tres o quatre.
Sí, amb el paisatge em sento realment còmode, per això, perquè tens temps per pensar, per buscar l'esquadrament,
canvia amb altres disciplines, a vegades faig moltes coses a l'esport també,
clar, és molt afímer, no? Vull dir, sí que és veritat, et fas un partit de bàsquet, un partit de grup,
i això, doncs que les jugades van repetint, i parem que van repetint,
però clar, és una cosa que has de fotografiar amb un segon, amb uns èximes de segon,
i potser t'has perdut la jugada espectacular, i en canvi, un paisatge, doncs, bueno,
es manté immòbil, no? No sé que hi hagi núvols que t'interessin o pollams o coses, doncs,
tens més temps per fer proves, per pensar-hi, per equivocar-te,
i per això et fas una mica l'entorn i una mica la disciplina, no?
El 21 d'octubre va ser quan et van donar el Premi Nacional de Fotografia.
Com funciona aquest premi? És a dir, t'has de presentar en un concurs, et presenten,
t'has de sumar uns punts per poder-hi entrar? Com va?
En aquest cas, el de fotoreportatge, sí que durant l'any fan una classificació a les concursos
on hi ha tabàtica de fotoreportatge, que inclús esports també estan inclòs a fotoreportatge,
o tradicions també, fan una classificació de tota Espanya,
i a nivell de federacions, doncs jo en aquest cas vaig tenir la sort de ser el que tenia més punts de tota Espanya,
però a nivell de Catalunya, doncs la Federació Catalana em va presentar a mi,
perquè era el que tenia més punts. Llavors hi havia diversos candidats a altres federacions,
no sé quants, exactament, i doncs se submetia a un jurat europeu,
o europeu, a fora d'Espanya, diguéssim, i bueno, no sabíem qui era el jurat,
i molt menys, jo l'únic que sabia més que no podia ser d'Espanya.
Jo vaig veure una mica això també, jo tenia col·leccions de diverses coses pensades,
fins que tenia una de boxa que crec que podia haver funcionat molt bé,
però vaig pensar també que els castellers és una cosa que és espectacular,
i sobretot per la gent que no ho veus, no?
Era capaç d'aconseguir, amb aquestes 5 fotos, que s'entengués el que era un castell,
doncs quan tenia una mica d'avantatge, però tenia una mica més de...
amb la desconeixença del jurat del que són els castellers,
doncs si els agradava, doncs podria haver-hi, i la veritat és que podria haver-hi.
Clar, fa un parell d'anys també vas guanyar com si diguéssim el Premi Humòleg a Catalunya,
el Premi de Fotografia de Catalunya, que és el que dona la Federació Catalana de Fotografia,
això suposo que també compta.
El Premi de Catalunya sí que va ser un camí bastant llarg perquè
el que es fa és amb els concursos que hi ha durant tot l'any, fan una classificació,
i els 10 primers d'aquesta classificació a nivell de Catalunya són els cops del Premi Catalunya.
Jo em vaig presentar 5 anys seguits,
vaig tenir la sort de quedar entre els 10 primers durant 5 anys,
i llavors potser aquests 10 primers m'hi han de presentar una col·lecció també de 5 fotos de la temàtica lliure,
i bueno, era sotmesa un veredicte, i fins als 5 anys no vaig aconseguir guanyar-lo.
Sí, sí.
És difícil realment, hi ha molt de nivell i també depèn del jurat, depèn del que presentis.
Clar.
I malgrat que la fotografia no és la teva professió, recordem,
perquè tu ets enginyer, acumules més de 100 premis en concursos i demés,
hi ha alguna mena de vincle entre el que et dediques a l'enginyeria i la fotografia
que podríem dir que és la teva afició?
Jo sempre penso que el fet de ser enginyer, no sé,
és que heu de treballar sota pressió, que a vegades s'ha de veure,
depèn quin tipus de fotos.
El tema de la creativitat suposo que també té a veure,
al final l'enginyer ha de dissenyar coses,
clar, són temes elèctrics, són temes electrònics,
i la fotografia no té res a veure amb això,
però també necessites donar-li voltes a les coses,
donar-li voltes a les coses, pencar, estar concentrat,
i jo sempre penso que sí que hi ha alguna vinculació.
No sé exactament per què ni com, però jo sempre ho penso.
Perquè suposo que al llarg dels anys t'has anat formant en el camp de la fotografia,
no sé quin és el teu vincle o com coneixes l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just.
Mira, jo vaig començar...
Realment vaig començar el 2012 amb un curs d'iniciació.
Abans sí que feia fotos, però sense cap noció de res.
Bé, sense saber res.
Al 2012 vaig fer un curs d'iniciació,
vaig anar fent cursets de temes que m'interessaven,
de fotografia nocturna, de paisatge,
a un camp de setmana vaig fer una Photoshop que va durar bastant de temps.
Jo estava a l'Associació de Sant Feliu.
A Sant Feliu eren pocs ossos i no hi havia activitat.
I jo visc amb els ulls, tocant Sant Just, i de seguida...
El 2014-2015 ja m'interessava i em vaig fer orsi
perquè vaig veure que era una associació molt estima,
que hi havia molt de nivell amb els ossos,
hi havia moltes activitats.
I la veritat és que des del 2014-2015 potser era que soc oci.
I no hi vaig tant com m'agradaria,
perquè jo el tema de la feina ho tinc complicat,
però no m'agraden algunes activitats,
però intento que pugui.
Hi existia algunes activitats tots capaços,
i d'aquest any que ve vaig tornar a ser jurat al Concurso Internacional.
Si no vaig ser jurat, doncs sí, per al Concurso.
La setmana passada vam estar al sopar de la Germano,
amb tots els ossos.
I la veritat és que estic molt content
perquè des del primer dia m'han acollit molt bé,
és una associació, hi haurà gent magnífica,
em vaig agrair molt,
i la veritat és que estic molt a gust,
i sempre que hi vaig, doncs encantadíssim.
Gràcies per el bon tracte que us heu fet.
El dia a dia, quant temps i com el dediques a la fotografia?
Hi ha algun dia que no toquis la càmera, per dir-ho així?
Molts dies.
No toco la càmera, la veritat és que sí.
Durant la setmana, com a qui diu,
no puc fer res d'anar a fotografiar,
el que puc fer és amb l'ordinador,
doncs anar-me mirant fotos,
editar algunes, seleccionar,
això sí que més o menys cada dia faig alguna cosa,
al vespre, després de sopar, abans de dormir, sempre...
Jo crec que aquella hora, per mi, és la millor hora a nivell creatiu.
A més de dormir tard,
a aquella hora no hi ha ni un soroll, tranquils,
i jo crec que per mi és quan em va millor.
Clar, la càmera depèn de l'època, també.
Ara, últimament, estic fent més coses.
He fet algunes sessions d'estudi, he fet algunes fotos
per a un concurs d'aquest...
La temàtica és el poble.
Per exemple, molins de rei,
doncs la temàtica molins de rei,
doncs vaig a veure a fer fotos del poble,
buscar racons o indrets que puguin quedar bé en les fotos.
Sí.
Depèn de l'època.
Ara, últimament, estic fent bastanta cosa,
però és veritat que hi ha hagut mesos,
fins i tot un cop que anem de vacances,
que quan et quedi una he d'entrar a la càmera.
Amb el mòbil, per sort, ens poden fer bones fotos.
I ja per acabar, Lluís, l'última pregunta, l'últim tema,
i és la nova amenaça a tots els qui us dediqueu a l'àmbit de la creació,
a l'art, a l'àmbit literari, a la cultura, també.
L'amenaça que s'anomena intel·ligència artificial
i que bé és capaç de generar i crear imatges.
En aquest cas, perquè parlem de fotografia, no?
Però bé, fotografia és com si haguessin estat fetes per persones reals.
Com us afronteu els fotògrafs, això?
No sé si hi ha alguna manera de reconèixer fotos
que són amb intel·ligència artificial, fotos que no.
Bé, hi ha maneres, hi ha alguns programes que ho detecten.
De fet, jo porto la lliga catalana de la...
Si en la lliga de la fotografia catalana soc el responsable
i tenim maneres de detectar-ho.
Està clar que en concursos de fotografia, cada vegada més,
ja estan posant en les bases que no s'accepten imatges realitzades
amb intel·ligència artificial o posen imatges que no estiguin captades
amb un sensor, posen en diferents maneres,
perquè es posa que hi ha la picaresca de que hi ha gent que intenta
portar alguna foto d'aquestes en concursos i tot això.
Jo crec que hem d'aprendre a conviure-hi.
Jo ho he provat, tot això d'intel·ligència artificial,
està clar que no se m'ha aconsegut posar cap foto en concurs,
però a mi m'agrada, tot el nou que surt, a mi m'agrada investigar-ho,
conèixer-ho i també és veritat que serveix a vegades com a inspiració.
Ara, imaginem-nos un bodegó, doncs bé,
amb els prompts, els comandos que tu has de dir per fer la imatge,
que aniràs una cosa similar a la que tu tens amb mi
a fer i et surten diverses idees diferents,
doncs no pot servir com a idea.
Però, en el meu cas, entrar en la imatge jo des de zero.
A mi, jo disfruto fent la foto, preparant-la, complicar-me la vida,
buscar coses per fer la foto, després en fer-la i després l'editar-la.
A mi això d'apartar un motori que em surti i fer-te,
a mi no té cap gràcia.
Però jo crec que ho hem de conèixer i hem d'anar a conviure-hi
perquè és una cosa que és el futur i ens trobarem sempre
i cada vegada més i a tot arreu.
I, bueno, no estar a més, no deixar-ho passar asap sabuts
i no tenir-ho al compte.
Molt bé, doncs Lluís, moltíssimes gràcies per atendre'ns
aquesta estoneta aquí a Ràdio Desvern.
Ha estat un plaer parlar amb tu.
De nou, enhorabona i felicitats per aquest premi.
I res més, que acabis de passar un bon dimarts
i també una bona setmana.
Vinga, una abraçada, que vagi bé. Adéu.