La Taneu de Sant Jus
Per parlar-ne, avui tenim el plaer de tenir com a convidat al programa, un cop més, el fotògraf Francesc Fàbregas.
Francesc, què tal com estem? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, què tal?
Fa uns dies parlàvem amb el gent de Sant Jus i fèiem un repàs més àmpli de tota la teva carrera.
També l'apartat de fotògrafa, avui hem de parlar d'un tema més concret, i és aquesta exposició.
Explica'ns, què hi ha darrere de les imatges que exposes?
És a dir, quina és la relació que té Francesc Fàbregas amb Caret Rock?
Tinc una relació de sentiment, no d'enyorança, però sí que d'un gran record,
perquè just jo diria que potser va ser el meu primer gran treball dins de l'àmbit del que seria la fotografia.
En aquest cas és més documental, és musical, perquè el Caret sempre l'hem entès com un festival de música,
però aquest primer Caret va ser alguna cosa més que un festival de música.
Va ser el nostre bustot, el bustot català. Ja sé que les comparacions són curioses, però va ser això.
Va ser un canvi radical, un moviment d'alliberament, és a dir, més enllà de la música.
Efectivament, el Canet és el que comentaves, no?
Va ser un espai de llibertat, no?
A més a més, en Franco amb vida, no?
Vull dir que jo penso que va ser un cau de cultiu de moltes coses que de mica en mica es van anar fent, no?
Es van anar cuinant, no?
I a part d'això, no?
Que es pogués aplegar aquest volum de gent amb aquestes ganes,
primer de tenir aquesta experiència, de compartir l'experiència amb els companys i companyes.
i a part, doncs, en aquell moment, doncs, també que la música, efectivament, era molt important.
Perquè hi van anar, en aquesta primera edició, hi van anar moltes primeres espases.
Sí, sí, van anar moltes primeres espases.
En aquell moment, si parlem de la Maria del Marbonet, parlem de l'Alarma, parlem de...
Bé, el Timor el van prohibir, tampoc no sé gaire per què, no?
Sí, però oi que va fer una cosa alternativa? No sé si va tocar en algun racó o no?
Al final del concert, al final del concert, a l'esplanada del festival,
doncs, ell va cantar i això està gravat, no?, pel documental que va fer l'Àngel Casas i el Francesc Macbunt, no?
Però, sí, sí, bueno, va cantar, va cantar, diguéssim, quasi pel documental.
Com t'arriba aquesta encàrrec a tu?
Perquè, aviam, eres jovenet, no tenies encara tanta experiència, com t'arriba?
A mi m'arriba perquè jo portava un temps, bueno, un temps, mesos,
col·laborant amb la revista Vibraciones de l'Enyorat Ángel Casas,
jo estic a la revista Vibraciones, que en aquell moment era la Bíblia a nivell de revistes musicals d'arreu d'Espanya, no?
I, bé, i a partir d'aquí, doncs, s'ajunta també el tema del documental i m'ofereixen això,
doncs, a part de fer un gran reportatge i portada de la revista Vibraciones,
doncs, ser el fotofixa d'aquest concert, vull dir, ser el fotofixa del documental, no?
I, clar, amb les fotografies que veurem, doncs, jo gairebé destaco més la gent que els músics, no?
És a dir, el públic és gairebé més protagonista que els músics.
Sí.
Per què?
Sí.
Home, doncs, també perquè, com ho comentava abans, no?
Que dius, ostres, tenim un festival per primera vegada a la història en un moment clau de la història d'Espanya i de Catalunya, no?
I que, a més a més, doncs, et trobes a 20 i escaig o 30.000 persones, a més a més, d'una manera possiblement peculiar,
perquè tampoc estàvem acostumats, no?, a veure tanta gent.
I, clar, això, doncs, també em provoca, doncs, que també...
I m'agrada el tema d'aquest documental.
Jo, o sigui, els músics també els vaig a Futuracia, però el que veurem aquí, el que veurem aquí, evidentment, hi ha artistes, no hi ha tots, però hi ha molt de públic.
Hi ha molt de públic.
Quantes fotos s'haurien de fer? Ho tens comptat?
En el moment de fer-la?
Sí, sí, és a dir, aquell primer festival, quantes fotos s'haurien de fer, més o menys?
No, no...
Clar, això era diferent, ara amb la foto digital...
No, no, seria molt fàcil, eh?
Vull dir, aquesta, la pregunta, vull dir, si estigués, possiblement a casa seria més fàcil de fer-ho, no?, perquè estic a fora, estic presentment muntant...
Més que res, t'ho preguntava perquè, després dir-te, i com has fet la selecció de les imatges, és a dir, perquè m'imagino que totes no t'hi cabien.
No, no, no m'hi cabien, no.
Per això, per això t'ho comentàvem.
No, perquè, aviam, la sala de piquetes és el que és, vull dir, que tampoc es tracta ara aquí d'abarrotar.
No, i a més a més les fotos les tinc a muntamany, perquè ja venien d'una altra exposició de fa temps, no?, vull dir, i clar, volia aprofitar també una miqueta això, no?
I et dic, vull dir, aviam, o sigui, si tu m'ho preguntessis amb una càmera digital seria impossible, no?, vull dir, ara mateix amb una càmera analògica seria com molt més fàcil, no?
I a més a més hi ha una anècdota, entre cometes, que jo aquell dia estrenava la càmera, la càmera, que va haver-hi sigut la millor càmera que he tingut, que és quan he fet les millors fotos.
Hòstia, però, Francesc, estrenar càmera era un risc, perquè, vulguis o no, dius, mare de Déu, que potser no, no, me'n surto tot i que sigui bona.
Anava amb el culet una miqueta estret, directament.
Clar, clar, clar, és una mica arriscat.
Sí, perquè, bueno, per la gent que no el conegui, vull dir, clar, anar amb una càmera analògica té un risc, amb un munt digital és molt més fàcil, no?
Perquè, clar, després ve la segona part que dius, home, i ara les tinc que revelar, el laboratori, aquesta tarda, aviam.
Aquell moment hauries d'estar una mica acollonit, no? Perquè dius, acabem que sortirà.
Estava bastant acollonit, sí. A més, va amb la responsabilitat aquesta, no?
Va dir, hòstia, faig els fotos per la revista i, a més a més, pel documental, que serviran després per fer la promoció,
tot aquest tipus de coses que aporten, diguéssim, al fet de la foto fixa, no?
Em deies que...
Però no, va anar bé, va anar bé.
Sí, sí, home, clar, si no, no faries l'exposició, està claríssim.
Escolta'm una cosa, deies, hi ha molta foto de públic, però m'imagino que també hi ha foto d'artistes,
de cantants, com era la relació en aquell moment? Perquè tot això ha canviat molt.
Ara les estrelles són gairebé inaccessibles, però m'imagino que en aquell moment
dauries passejar-te tu pel backstage com si fossis un més.
Sí, no, no creus, eh?
Ja tenien el seu punt.
Però també hi ha la seva lògica, eh? Perquè, si no, seria molt agobiant, no?
No, no, no té res a veure, no té res a veure el que està passant actualment, i tu dic que,
fins i tot, jo, aviam, jo estic ara mateix a fora del mercat, encara que de quan en quant faig una escapada.
jo acabo d'arribar a l'armatès de Sant Sebastián, i tinc l'oportunitat de fer fotos al Bruce,
i, home, et foten a 40 metres de l'escenari, no?
I dius, d'ara, és cert, no, o sigui, no disfrutes la feina, no?
I, allà, al principi, doncs, home, tu tenies una part, diguéssim, important,
però, clar, 40 metres, i si no portes un papino, allò potent, és impossible, no?
Ja.
I, bueno, i el que tu dius, la relació...
Sempre, aviam, jo tampoc he sigut una persona d'aquelles incisives,
d'aquelles matxacones i d'entrar camerins, no?
Vull dir que, aviam, que amb els grups nostres alguna vegada sí que ho havia fet, no?
Però tampoc era molt d'anar a molestar, no?
Jo penso que els músics, en aquell moment, home, estan amb la seva història,
estan concentrats, estan parlant de les seves coses, no?
I dius, ostres, també han de tenir la seva pròpia història, la seva pròpia vida, no?
Quan anem a l'exposició, hi ha alguna fotografia en particular que vulguis que ens hi fixem,
que sigui especial per tu?
Que n'hi ha bastantes, no?
Perquè, clar, això és memòria, és memòria de fa 50 anys, no?
I, clar, els fotons el que tenim és això, que ens queda el cervell, no?
I, bueno, hi havia aquella foto perquè i quan i on la vas fer
i aquell moment que veus una parella que estan junts
o el Pau Riba, per exemple, que és una foto icònica, no?
Que anava fins com un sort, no?, un tràqui de bany de dona, per dir una manera,
i reclamant una garrafa que anava circulant per al públic, no?
Diu, passant-me la garrafa, no?
moments que et queden al cervell, no?
Vull dir que és...
I la foto quan la fas, ja saps que és especial o ho veus quan fas el revelat?
Hi ha una part de les dues coses.
La fotografia sempre té aquest punt que dius, ostres, això és la foto, no?
El que passa és que en aquell moment no la veus i després ves el revelat
i pots tenir les dues històries.
Una, que dius, la foto era bona però, hosti, doncs no vaig posar bé la velocitat, no?
Vull dir, perquè, clar, re, 24 vegades a l'entorn analògic perquè era lent, no?
Tenies que assegurar molt aquell moment, a més a més, treballant,
sobretot a la nit, treballant la pel·lícula, perquè ens entenguem, no?
O sigui, tu de dia, perquè ho entenguem, tu li posaves unes asses, no?
I a la nit tenies que canviar la pel·lícula i canviar les asses, no com ara, no?
O sigui, ara tu, amb l'ambigital, tu de dia tires 200 asses
i a la nit li poses 2.000 o 3.200 i no has de canviar res, no?
I, clar, i en aquell moment ho tenies que arribar molt, per exemple.
I de vegades passava això, no?
Que dius, ostres, ara he tirat com si estigués de dia
i representa que m'ha sortit la foto bellugada.
Que també té de dir, també té de dir,
que en el moment que jo feia una foto d'aquest tipus
i dius, hosti, una foto bellugada.
Recordo una foto, per exemple, no té res a veure amb el Canet,
una foto del Fran Sapa, que faig del 74,
i jo penso que és de les fotos que jo...
De les meves primeres fotos, que encara jo no coneixia l'Àngel ni la raïsta,
que era una foto que, a més, una mica estava bellugada,
però anava amb un cigarro, l'espurna del cigarro vermell...
Aquest és el seu encàni neix d'un semierror, diguem-ho així.
Aquí, del semierror, de vegades, tens aquí una...
Tens la foto, no?
Ara, en aquell moment, no, perquè en aquell moment
aquesta foto no es podia publicar,
a més a més, les impressions no eren les que anaven.
I ara aquesta foto jo la tinc
quan jo, encara de quan a quan em demanen
l'exposició en directe de música pels ulls
o la darrera que he fet en directe,
aquesta foto la tinc dins del top 10.
De les que no feia mai.
Escolta'm, l'exposició s'inaugura juntament
amb la presentació del llibre Canet Rock,
mig segle de música i follia, de Donat Puig.
Com es complementa l'exposició fotogràfica i el llibre?
Home, jo penso que ha sigut una casualitat, no?, directament, no?
Perquè, veiem, jo el Donat el conec més
de veure els seus articles que quasi personalment,
independentment, que porta molts anys també
dins del tema del producte musical, no?
I, bueno, són la gent de l'Andorroc...
Bueno, a mi la gent de l'Andorroc són fantàstics,
són conyonuts, però són uns emperros directament.
Jo dic que em fan simpàtic perquè jo m'entén el llibre
i que tinc fotos del llibre que quasi quan està fet.
O sigui, jo ara mateix, francament,
jo dic amb tota franquesa,
jo no he vist res del llibre,
no he vist les meves fotos del llibre i tal.
És a dir, la col·laboració ha estat gairebé sense demanar-te ni permís.
La confiança és fantàstic, directament, no?
Vull dir que...
Bueno, o sigui, té aquell punt, no?, de confiança,
de confiança i també, aviam, també me n'enrefio,
perquè, aviam, l'exposició de Canet,
he de dir que, abans que he comentat,
és una explicació que recupero
perquè, arrel del nou Canet que s'està fent ara,
el 2014,
doncs també es va fer un pell o tres d'exposicions
en què hi havia alguna d'aquestes fotos.
I, clar, aquestes de l'edició també les feiem amb la gent d'Andorroc
perquè ells eren una miqueta els promotors d'aquesta exposició, no?
Però que aquest, el complement, és mutu, directament.
Correcte.
Escolta'm, has pogut anar al Canet, darrerament?
És a dir, ha canviat molt?
No sé si hi has anat, eh?
No, no.
Vaig anar el primer.
Vaig anar el primer del 2014
per aquella cosa que em feia com...
Em feia una certa il·lusió
de trepitjar el mateix terreny
que vas trepitjar durant molts anys, no?
Perquè no només...
Clar, jo no només cobria el Canet rock,
sinó que també hi havia la sisor de la cançó.
que es feia abans o després.
Vull dir, que després van desaparèixer els dos.
I, clar, al mateix lloc, fins i tot tinc...
Hi ha una foto...
Bé, sobretot hi ha fotos, però hi ha alguna foto
que tu la poses a costat del 2014 al del 1975
i podria colar.
Ja.
Podria colar.
o sigui, no es nota tant directament,
diguéssim, al transcurs del temps.
Però tot i així l'esperit,
tot i que evidentment tu ho enfoques diferent,
perquè des de la maduresa, des de l'edat,
es veuen les coses diferents,
tampoc té res a veure, no?, ara mateix.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
No, no, a més...
Jo he de dir que no és que em...
Això m'ha passat bastant també amb el darrer llibre que he fet,
de Mirades de 70, no?,
que també era un moment una miqueta, doncs,
amateur, que és una paraula que sempre reivindico,
perquè veig que la gràcia és que quan disfrutes una cosa,
per mi és com un hobby, no?
que no sé, que tens ganes de fer coses, no?,
vull dir, és això, no?
I aquest esperit és el que a mi em porta a anar en aquest aspecte, no?
No sé si ara m'he anat de la presentació.
No et preocupis, no hi ha problema.
Escolta'm, estàs preparant-la ara mateix, no?
Ara estàs allà al peu del canó.
Ja ho tens tot a punt o què?
No.
Encara queda, vull dir, és el dia 28.
Anem bé.
Sí, però tenim coses també pendents, eh?
Estic intentant allò, mirar l'agenda i dir,
hòstia, avui tinc concert, demà tinc grec, el no sé què, saps?
Però això és com el teatre, sempre acaba sortint.
Sempre acaba sortint.
No, no, segur, segur, segur, sí, segur que sí.
Estem parlant amb el Francesc Fàbregas
i és que l'Ateneu de Sant Jus acollirà el dissabte, dia 28 de juny,
a partir de les 12 de la inauguració de l'exposició fotogràfica
50 anys de Canet Rock del 1975 al 2025,
amb imatges del Francesc, que està avui aquí amb nosaltres,
per commemorar aquest 50 aniversari del festival,
conjuntament, com dèiem, amb la presentació del llibre
Canet Rock, mig segle de música i follia,
del periodista Donat Puig.
L'exposició es podrà visitar entre el 28, dia de inauguració,
fins al 6 de juliol, en horari de matins de 10 a 2,
a la sala Piquet de l'Ateneu,
i l'entrada és gratuïta.
Francesc, és un plaer, com sempre, per parlar amb tu,
que vagi molt bé i ens veiem a l'expo.
Gràcies.
Res, només un parèntesis,
que algú es pot preguntar,
i com és que s'inaugura una exposició
amb un dissabte al mesdia,
i clar...
Del mes de juliol, gairebé.
Del mes de juliol, amb un cap de setmana, no?
Però aquí va haver-hi dues històries.
Una, que sense posar-nos d'acord,
ens vam posar d'acord amb en de Rock,
perquè ells també han anat a la darrera hora
per tenir el llibre,
i dos, o la primera, per mi,
és que a mi em feia molta il·lusió
fer aquesta inauguració,
si no és el dia,
un dia després dels 50 anys
que anem en Rock.
Bona, és a dir, no és una data gratuïta,
té un punt de l'efemèride.
Perquè en un moment donat,
vaig a la mà,
l'expusió la podríem fer
al setembre, a l'octubre,
per mi no és la mateixa.
Genial, boníssima puntualització.
Francesc, moltes gràcies i que vagi molt bé.
A vosaltres, una forta abraçada.
Adéu-siau, adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.