11.14 minuts, ja pràcticament un quart de 12 del matí,
esteu escoltant Ràdio d'Esvern i això és la Rambla,
el magazín de matins de l'emissora.
El convidat d'avui aquí és l'alcalde Joan Bassaganyes,
en la seva cita mensual als estudis de Ràdio d'Esvern
per parlar de l'actualitat del municipi.
Primer farem referència a alguns temes en concret
i després donarem pas a l'espai Alcalde Respon,
l'espai on li traslladarem les preguntes que li ha fet la ciutadania
a les xarxes socials.
Molt bon dia, alcalde.
Molt bon dia.
Vinga, fa dies que hem passat pàgines ja del Nadal i les festes,
però és la primera entrevista del 2025 aquí a l'emissora
i farem un breu balanç.
Parlem de campanyes solidàries, concerts, espectacles,
el mercat de Nadal, també Cap d'Any i la Cavalcada.
Han estat festes que han funcionat molt bé,
han tingut el seu públic.
Potser la més concorreguda va ser la Cavalcada,
l'última festa que hem tingut.
Sí, la nit de Cap d'Any també, Déu-n'hi-do,
van exhaurir entrades i l'assistència de gent va ser molt notable,
però evidentment res comparable amb el que suposa la nit de Reis,
que segurament és el dia on a Sant Just hi ha més gent
que participa d'un esdeveniment popular.
i tot i que, com sempre, quan hi ha aquest tipus d'actes,
després fem valoracions i extraiem conclusions, punts de millora,
crec que en general tot va funcionar raonablement bé.
amb la dificultat que vam tenir en guany en què vam haver de canviar l'ubicació
de la recepció de les majestats als Reis de l'Orient,
però en general el que es va aconseguir és que hi hagués moltíssima gent
en tot el recorregut de la Cavalcada.
i aquest és l'objectiu principal
i és el que persegueix l'organització d'aquesta nit,
que és cap al Toms,
que és una entitat que vull posar de manifest un cop més
i vull posar en valor, doncs, que dic que en molt temps
ha fet possible aquesta nit.
Van començar, de fet, a organitzar-la abans de l'estiu,
vull dir que ja porten...
Per la Setmana Santa, no?
Portaven mesos i mesos treballant-hi,
perquè tinguem una idea de la magnitud de l'esforç
i la realitat és que al final tot aquest esforç s'acaba concretant
en una cavalcada que sembla aparentment fàcil d'organitzar
i que tanmateix suposa una feinada enorme.
Hi ha moltíssims detalls que s'han de cuidar perquè tot surti bé
i, doncs, en general, quan valores tota la nit,
te'n dones compte que va anar tot molt bé, no?
Entenc que ja s'ha fet una valoració, no?,
amb Cabaltoms o, bueno, aquests dies...
Sí, sí, sí.
Evidentment, sempre hi ha aspectes de millora,
però per tant Cabaltoms com per l'Ajuntament,
però sobretot per Cabaltoms el que és molt important
és que durant tot el recorregut...
Hi hagi acompanyament, no?
Hi hagi molta gent, no?
Perquè alguns cops ens havíem trobat
en què, sobretot a la tornada de la cavalcada, no?,
quan passàvem pel barri centre,
hi havia molt poca gent,
quedava molt desengelat l'ambient
i això feia, doncs, que, home,
per part de l'organització
tinguessin un cert neguit,
una certa frustració, que és lògica, no?
Aleshores, ajustant el recorregut
i ajustant els horaris,
hem aconseguit que tota la nit,
tota la cavalcada,
doncs hi hagi moltíssima gent
acompanyant les carrosses,
que, com et deia,
és l'objectiu compartit d'Ajuntament
i de Cabaltoms.
Vinga, seguim amb més temes.
El 2025, segurament veurem Sant Just
transformar-se urbanísticament, no?,
amb el repte, també,
de voler mantenir l'essència de poble.
Serà un any en què Sant Just
vegi començar alguns dels grans equipaments
i les obres, potser,
de l'espai públic més importants
en els propers anys, no?
Sí, jo crec que
cap d'aquestes actuacions,
exceptuant una de petita,
que és el Centre Social de Beisoleig,
es veurà plasmada en una realitat física,
no estarà acabada.
La resta són actuacions que engegaran
aquest any,
que són actuacions de gran embargadura
i que, com a tals,
tenen un recorregut de dos, tres anys.
La principal és el nou barri
a davant del Consell Comarcal,
que és el barri que es denomina
popularment com l'Avall,
perquè suposa
el tresiat,
el sostre que havia d'anar
a l'Avall de Sant Just.
Aquí estem parlant
d'una transformació urbanística important,
que suposarà la injecció
de 170 habitatges
de protecció oficial
de lloguer saquible
per a la gent de Sant Just,
que és un benefici social
molt considerable.
i després dues petites promocions més
per a la tercera edat
el segon mil·lenari,
que suposarà 40 habitatges
al costat de l'escola Montserrat
i una operació més petita
destinada a joves,
a jocs juvenívols,
de vuit habitatges.
Això en el camp de l'habitatge.
En el camp dels equipaments,
el mes de març començarà
la pista polisportiva
del Mas Lluï,
que no es veurà reflectida
en la realitat
fins al 2026,
finals del 26,
principis del 27.
Espero també
que comencin les obres
de rehabilitació del Teatre Taneu
aquest any 2025,
però també,
novament,
és una obra
que durarà entre un any i dos.
Per tant...
S'han tornat a fer
licitació d'obres?
No, encara.
Ara mateix
ens va arribar
l'informe
de bombers.
Aleshores,
per poder
aprovar el projecte,
hem d'incorporar
algunes
de les
observacions
que va fer
l'informe
de bombers.
N'hi ha una
que
suposa
una complicació
afegida,
que es tracta
que hem de posar
un centre de transformació
dins de l'equipament
i això no és
tan fàcil
d'adaptar
en un edifici
ja existent.
No estem parlant
d'un edifici
de nova creació
que tens més marge
de maniobra,
sinó
estem parlant
d'un edifici
de...
que s'està rehabilitant
que, a més a més,
té
una antiguetat
que
es va fer
amb unes condicions
arquitectòriques...
fer amb les mans
de la gent
fa cent anys
que vivia aquí a Sant Just.
I això,
que té una part
molt bonica
i que és la que hem
volgut preservar
no fent un edifici nou,
sinó rehabilitant
un edifici ja existent,
a l'hora de fer
els projectes
i a l'hora de fer
les obres,
suposa uns condicionants,
unes dificultats
que encareixen
per un costat
el cos de l'obra
i per l'altre
estan endarrerint
aquesta
represa
de les obres
que tanta il·lusió
ens fa a tots,
no?
Sí.
I després,
la tercera peça petita
és aquesta
del Centre Social
de Bissolets,
que aquest sí que espero
que pugui ser
una realitat
en aquest 2025.
A nivell d'espai públic,
doncs,
no hi haurà
grans
transformacions.
Estem acabant
les obres
de...
Hem acabat
les obres
del carrer Ateneu,
ara estem executant
les del carrer
Església,
ben aviat
es començarà
el carrer El Bici
a l'Avinguda Riera.
Jo no crec
que el col·lector
del carrer Riera
també començarà
aquest 2025,
però jo no,
a nivell
d'espai públic,
no crec que hi hagi
grans
transformacions.
La Deixalleria...
La Deixalleria
entra en funcionament
el mes de març,
estem ja
fent els últims
repassos
d'aquesta obra
i, com et deia,
el mes de març
ja s'obrirà
el públic.
Per tant,
amb l'augment
que pugui haver
una mica més
de població,
no?
Els propers anys
amb aquestes
noves promocions
que hem parlat
d'habitatges,
s'ha de parlar
potser de redimensionar
alguns equipaments
públics?
Els equipaments
públics municipals
amb les actuacions
que estem duent
a terme
o que hem dut
a terme
en els últims temps,
com per exemple
l'obertura
de la segona escola
a Bresol,
estan ben dimensionats.
L'únic
que segurament
necessitarà
d'una ampliació
en un futur
proper
és la biblioteca
municipal.
Aquesta em referia
precisament.
Amb la resta
d'equipaments
estem ben
ben dimensionats
dels que depenen
de l'Ajuntament.
Els que depenen
de la Generalitat
de Catalunya
n'hi ha un
que és
a nivell escolar
que és
l'Institut d'Escola
que ha començat
amb mòduls
i ara mateix
tenim capacitat
per acollir
tota la demanda
a Sant Just
gràcies a aquests
mòduls
i per altra banda
hi ha
l'ampliació
del CAP.
L'ampliació
del CAP
espero
que durant
aquest 2025-2026
doncs
puguem
començar a veure
moviment
a nivell d'obres.
Dit això
també vull
assenyalar
que
seria
molt millor
per tothom
i acceleraria
molt
totes aquestes necessitats
que tenim
que depenen
de la Generalitat
de Catalunya
que es poguessin
aprovar els pressupostos.
Tot això
ho facilita molt.
Però aquest
en tot cas
és un debat
que no
depèn de nosaltres
cap a una mica
de les mans
no cal
que hi dediquem
massa temps
i respecte
a l'Institut d'Escola
és veritat
que
durant uns anys
de ben segur
que
farà
molta falta
perquè
la població
ha crescut
a Sant Just
i és previsible
que creixi
una mica més
en els propers
deu anys
però és veritat
que com que
els creixements
que es produiran
no són
molt
seguits
i com que
també és veritat
que la taxa
de natalitat
es preveu
que baixi
està baixant
a Catalunya
i Sant Just
no tindrà
un comportament
diferent
en la resta
de la població
catalana
doncs
no tenim
molt clar
que d'aquí
20 anys
aquest quart
centre educatiu
doncs
no estigui
una mica
sobredimensionat
a Sant Just
és difícil
fer
projeccions
primera
perquè és
un poble
a nivell
poblacional
dinàmic
que ha crescut
en els darrers
anys
i segona
perquè
hi ha un percentatge
important
aquest últim any
ha estat
del 40%
de les famílies
de Sant Just
que decideixen
escolaritzar
els seus fills
fora de l'escola
pública
de Sant Just
i aquesta xifra
és variable
ens movem
sempre
amb percentatges
que van
del 30
al 40%
però depenent
de si és
el 30
o el 40
vol dir
una línia més
un curs
un curs més
o un curs menys
vull dir
que és difícil
a Sant Just
poder planificar
quina és
la necessitat
real
de centres
escolars
per això
que et comentava
en tot cas
sigui com sigui
amb l'Institut d'Escola
donem resposta
a nivell de primària
i ara és important
doncs poder
traslladar
d'aquí no massa temps
l'Institut d'Escola
al Mas i Ui
ja sigui
amb mòduls
o amb edificació
definitiva
perquè
on començarem
a tenir tensions
és a nivell
de secundària
i necessitats
de nous espais
i
i
la parcel·la actual
on està l'Institut d'Escola
doncs no podrem
créixer en secundària
clar
allà
allà
allà
allà
són dos mòduls
ara hi ha només
i tres
que són els infants
que han començat
aquest any
però
clar
d'aquí tres o quatre anys
allà
allà hi haurà
i hi haurà més
més infants
allà
allà
allà
per quatre cursos
de doble línia
però
perquè
no ens agafi
el toro
hem de començar
a treballar
per evitar problemes
d'aquí quatre anys
i això passa
per traslladar el centre
en el lloc
on ha d'anar
que és el mas i lluny
la setmana passada
els infants
van estrenar
com si diguéssim
aquests mòduls
com s'han acondicionat
i quina és
el vincle que hi ha
amb l'equip directiu
i l'equip docent del centre
mira
els mòduls
el que et puc dir
és que
per dins
són molt confortables
estan molt ben equipats
segurament
són els edificis educatius
que tenen
majors estàndards
de confort
pensa que
tenen
a l'hivern
ara aquests dies
que fa fred
doncs tenen
calefacció
amb aire calent
a l'estiu
malauradament
cada cop
els estius
són més calurosos
tenen aire condicionat
cosa que no passa
a la resta
de centres educatius
gaudeixen
d'espais
generosos
amb l'únic
inconvenient
que
no disposen
de cuina
per tant
necessiten
servei de càtering
els mòduls
no
no tenen
previst
poder
cuir
instal·lacions
de cuina
l'altre element
que
no sé
que a vegades
genera
una certa
reticència
cap als
mòduls
és l'estètica
exterior
tot i que
han mirat molt
respecte
als barracons
originals
no deixa de ser
que són edificis
que estèticament
no són tan macos
com els
edificis
de totxo
i
aquests són els dos
els dos
hàndicaps
que tenim
i treballarem
amb el
amb el departament
per
per buscar
solucions
aquests dos
hàndicaps
si finalment
l'institut d'escola
el Mas Lluís
s'acaba
aterrissant
amb mòduls
que no és la nostra opció
preferent
però veiem
difícil
en un termini
de tres anys
poder tenir
un edifici
construït
al Mas Lluís
tenint en compte
que el departament
a dia d'avui
té
llista d'espera
de 12-15 anys
de centres
que estan
en mòduls
i que volen
evidentment
tenir el seu edifici
per tant
és difícil
fer passar
l'institut d'escola
de Sant Just
per davant
de tots
aquests centres educatius
per tant
abans
que es construís
l'edifici
a Mas Lluís
podria haver-hi
la continuïtat
dels mòduls
sí
i després
el que hem de veure
en aquest termini
de dos o tres anys
és veure una mica
l'evolució demogràfica
de Sant Just
veure els nivells
d'escolarització
a la pública
si la taxa
incrementa o no
i en tots aquests elements
segurament
tindrem
més dades
per saber
si
en una projecció
de 20-30 anys
aquest quart centre educatiu
ha d'existir o no
i ha de ser
d'una línia
o dues línies
en el cas
que hagi d'existir
que jo crec que sí
però a dia d'avui
tampoc tinc
la total certesa
que pugui ser
de doble línia
d'aquí 20-30 anys
n'estic parlant
estem parlant
de molt llarg termini
però és veritat
que d'aquí 20-30 anys
segurament
la població
en edat d'escolarització
serà inferior
a la que tenim ara
ahir va visitar
Sant Just
la consellera d'Educació
Esther Niuvó
quins temes
se li van trasllar?
Doncs
principalment aquest
que és el tema més important
que tenim
i després també
la possibilitat
que la formació professional
arreglada
a l'Algaró
que està funcionant molt bé
que estan omplint
que tenen de fet
llista d'espera
doncs
pugui ampliar-se
i acabar agafant
tot a l'edifici
actualment
l'edifici és compartit
hi ha una part
que el gestiona
la Generalitat de Catalunya
Direcció General
de Formació Professional
i una altra part
que el gestiona
directament
el Gremi
d'Arts Gràfiques
la Fundació Algaró
com que hi ha
afortunadament
molta demanda
de formació professional
en Arts Gràfiques
doncs
el que vam posar
sobre la taula
és la possibilitat
que
el Departament
d'Ensenyament
pugui disposar
o bé
de més espais
o bé
utilitzar
la maquinària
de la qual
disposa
el Gremi
que és una maquinària
molt sofisticada
i per tant
molt
molt important
molt
molt interessant
que puguin utilitzar
l'alumnat
de
la formació professional
i
respecte a l'educació
l'últim tema
els vincles
que hi ha
amb
l'equip directiu
l'equip docent
són bons?
la veritat és que
jo crec que
l'origen
de l'Institut d'Escola
ha estat complicat
vull recordar
que el primer trimestre
van estar
en el Centre Cívic
Soledat Sants
que si vés un centre
que està molt bé
un equipament
un centre cívic
que està molt bé
doncs
no va estar pensat
per
per acollir
una escola
per tant
l'arrencada
no va ser
la ideal
el trasllat
ha estat
a uns mòduls
que
també denota
una certa
provisionalitat
i
malgrat tot
jo crec que
tot aquest esforç
està valent la pena
les famílies
estan
estan
amb exigència
com ha de ser
però
estan implicant
cada cop més
i crec que en aquest sentit
el factor principal
està sent l'equip directiu
de l'Institut d'Escola
que estan fent una feina
importantíssima
vital
amb una implicació enorme
el dia abans
que s'obrissin
els mòduls
els dies abans
de fet
van estar
malgrat
eren dies
festius
semifestius
van estar
col·locant
col·locant-ho tot
perquè tot estigués a punt
ja dic
amb uns nivells
d'implicació
admirables
i
des de l'Ajuntament
doncs
el que fem
com no podia ser
una altra manera
és
ajudar-los
tot el que podem
no és una competència
nostra
però
en aquests casos
crec que val la pena
implicar-se
tant com es pugui
pel que fa a l'habitatge
abans
hem estat parlant
una mica
de les
promocions
tres promocions
d'habitatges
que hi haurà
l'article
del butlletí
del mes passat
parlava
d'aquesta
combinació
amb promotores
privades
també
quines promotores
són les que hi ha
darrere
d'aquestes
promocions
per exemple
en el cas
d'aquests
170 edificis
perdona
170 habitatges
de la carretera
reial
l'Ajuntament
no els construirà
l'Ajuntament
els rebarem
construïts
fruit d'un conveni
urbanístic
que es va fer
en el seu moment
amb el propietari
del sostre
de la vall
que es va
traslladar
aquí
a la carretera
reial
doncs
l'acord
que es va
arribar
és que
a canvi
de
determinar
uns certs
metres quadrats
de
residencial
doncs
ahir
ens cedia
construïts
ens onava
construïts
fins a
170 habitatges
que és una xifra
molt important
i
en altres casos
doncs
hem d'anar veient
operació
per operació
però a vegades
la col·laboració
amb el sector privat
va bé
per
agilitzar
els
tot el que són
els terminis
perquè
és veritat
que l'administració
doncs
som més lents
a l'hora
de
fer projectes
de licitar-los
de
construir-los
costumem a ser
més lents
i ara mateix
la necessitat
d'habitatge
és
una prioritat
absoluta
hi ha molta
necessitat
és molt urgent
jo crec que
tothom coneix
alguna persona
que té
una necessitat
imperiosa
d'habitatge
i
per tant
el que hem d'intentar
és que
sigui quina sigui
la fórmula
poder disposar
quan abans millor
d'un parc
d'habitatges
assequibles
el més ampliat
possible
en alguns casos
hem recorregut
altres empreses
públiques
com seria
l'IMSOL
que és l'empresa
pública
de l'àrea
metropolitana
altres ho fem
a través de l'empresa
municipal
de Promunsa
que és la que fa
els vuit habitants
exacte
històricament
és qui havia fet
totes les promocions
a Sant Just
però
és veritat
que
hem decidit
diversificar
els promotors
precisament
per poder anar
més ràpid
guanyar temps
i poder
posar
a l'abast
dels Sant Justencs
quan abans millor
un major nombre
d'habitatges
assequibles
Passem ara
a parlar
de la situació
actual
del Pla Parcial
de la Bona Aigua
a l'àmbit
dels Garrofers
ara mateix
quina és la proposta
que hi ha
damunt la taula
i si aquesta proposta
ja s'ha d'atramès
a la Comissió Territorial
d'Urbanisme
de l'AMB
per l'aprovació
d'acord
en l'àmbit
dels Garrofers
la modificació
de planejament
es va
aprovar
crec que va ser
el ple
de desembre
si no ho he equivocat
i ja s'ha enviat
a la Comissió
d'Urbanisme
la propera
Comissió d'Urbanisme
és el dia 7
de febrer
i esperem
que
aquesta modificació
es pugui aprovar
en aquesta
mateixa Comissió
un cop estigui aprovada
des de l'Ajuntament
el que farem
és
un
un concurs
per poder
com et deia abans
amb aquesta voluntat
d'accelerar
el màxim possible
el
poder disposar
d'un
de més habitatges
de lloguer s'equible
doncs
farem un concurs
obert
a operadors públics
i operadors privats
per
adjudicar
aquest sol
a canvi
de la construcció
de 19 habitatges
de protecció oficial
en el règim
de lloguer
i això ho farem
un cop
estigui aprovat
definitivament
aquesta modificació
de planejament
Respecte a la proposta
que hi havia al principi
s'han sumat
o hi ha hagut
canvis tècnics
o s'han afegit
a algunes al·legacions
d'alguns grups
polítics
o d'algunes entitats
de Sant Jus
que van fer
alguna al·legació
en el seu moment
Bueno, no
jo crec que
les principals
incorporacions
a modificacions
van venir
fruit
de les negociacions
que vam tenir
a tres bandes
Ajuntament
Junta de Compensació
i l'Associació
de Veïns
de Veïsoleig
ja es van decidir
els principals
canvis normatius
i a partir d'aquí
les al·legacions
que hi havia
per part
dels veïns
eren
encara molt jurídic
que es van desestimar
perquè no es van
considerar
no es van considerar
vàlides
i per altra banda
els grups
crec que eren
de la CUP
i d'Esquerra Republicana
demanaven ampliar
el percentatge
d'HPO
però estan parlant
d'un planejament
que ja estava
aprovat definitivament
que ja estava
reparcel·lat
per tant
no podies canviar
les regles
d'això
que un cop
la partida
ja estava
a punt
d'acabar
altra cosa
és
en la resta
de l'àmbit
que és
la part
de les escales
i de la bòbila
el que és
el pla parcial
de la bona aigua
que aquí sí
com que es fa
un nou planejament
es canvia
completament
aquí sí
que pot
augmentar molt
de fet
ha d'augmentar
obligatoriament molt
el percentatge
d'HPO
arribant fins al
50%
que és el que obliga
actualment
la normativa
a Catalunya
Hi ha un parell
de temes més
que volem tractar
els posem
també dins
d'aquesta
secció
que obrim
de l'alcalde
Respon
amb les preguntes
que hem anat rebent
a les xarxes socials
hi han hagut
bastantes
preguntes
i comentaris
d'un dels temes
que també volem tractar
que és la taxa
anual
de residus
sembla
que hi ha
certa
confusió
entre la nova
taxa de residus
que és la que s'acaba
d'implantar
i també
la taxa metropolitana
de tractament
de residus
que va incorporada
al rebut
de l'aigua
correcte
hi ha gent que es pregunta
que bueno
si s'està pagant
pel mateix
dues
inclús tres vegades
no
mira
la taxa de residus
el que financia
és el servei
de recollida
de residus
al municipi
quan nosaltres
deixem els residus
en els contenidors
després passen uns camions
els recullen
i els porten
a unes plantes
de tractament
això és el que financia
la taxa municipal
de residus
i la gran majoria
de municipis
sempre n'han tingut
de fet
eren pocs
els municipis
de Catalunya
que no en teníem
ara estem obligats
per llei
tots els municipis
a tenir-ne
la taxa metropolitana
el que financia
és el funcionament
de les plantes
de tractament
de residus
que és
on deixem els residus
els camions
que recullen
els residus
dels contenidors
de Sant Just
són dos
serveis
diferents
com et deia abans
fins ara
no era obligatori
tenir una taxa
de residus
fruit de la
ley de residus
i economia circular
que es va aprovar
el 2022
transposant
una directiva
europea
doncs
tots els municipis
de Catalunya
i d'Espanya
estem obligats
a tenir
una taxa
que
financia
el servei
de
la recollida
de residus
en el municipi
i aquesta taxa
ha de tenir
dos punts
dos elements
importants
un
és que ha de cobrir
el cost
del servei
el cost del funcionament
del servei
primer
i segon
aquesta taxa
també ha de tenir
una part fixa
i una part variable
i la part variable
ha de permetre
premiar
a qui recicla
és a dir
que pagui menys
i
penalitzar
a qui no
recicli
i fruit
d'aquest
d'aquest
segon
condicionant
la
immensa
majoria
de
municipis
a Catalunya
i també
a Espanya
estan
canviant
els seus sistemes
de recollida
de residus
en alguns
casos
els municipis
que van optar
en el seu moment
pel porta a porta
ara ja no
s'hi val
amb el
cobei habitual
el cobei
ha de tenir
un element
que vinculi
el cobei
amb el domicili
per això
veureu
aquells que
pugueu anar
a municipis
on tenen
porta a porta
veureu que els cobeis
a partir d'ara
tenen
com un codi
de barres
que vincula
el cobei
amb el domicili
i els municipis
que fem
que mantenim
els contenidors
el que
hem hagut
d'introduir
són aquests
contenidors
intel·ligents
amb obertura
amb targeta
o amb clauer
o amb telèfon
però
que no pot ser
obertura
anònima
el que es tracta
en aplicació
d'aquesta llei
és que
el llançament
de residus
deixi de ser
anònim
i a partir d'aquí
podem discutir
sobre com
calculem
si recicla
o no recicla
van anar
en aquesta direcció
de com
l'única fórmula
100% fiable
de saber
qui recicla
i qui no recicla
consistiria
en obrir
totes i cadascuna
de les bosses
que la gent
llança
dins dels contenidors
això és
inviable
físicament inviable
aleshores
hem de
moure'ns
amb
indicatius
que ens permetin
poder fer
estimacions
i aquells
municipis
que han estat
pioners
sobretot
a Guipusco
al País Basc
el que
han determinat
és que
a través del nombre
d'obertures
de l'orgànica
del contenidor
orgànic
pots
saber
més o menys
orientativament
si separes
o no separes
si tu obres
dos o tres
cops per setmana
el contenidor
orgànica
vol dir que separes
l'orgànica
i per tant
vol dir que tens
uns bons nivells
de reciclatge
En respecte a això
hi ha qui diu
que
és una persona
que viu
en un domicili
sol
i que clar
no generarà
o sigui
no haurà de passar
potser dues o tres vegades
la targeta
a l'orgànica
diu que
inclús si dinant
no fer nàpats fora
no?
Sí
és veritat
que hi ha
casuístiques
que són
complicades
no pots arribar
quan fas
aquestes normatives
a totes les
casuístiques
primera
estem
estem estudiant
el comportament
ara que ja
comencem a tenir
dades molt fiables
de quin és el comportament
dels sants justencs
a nivell agregat
de si
el que hem establert
és raonable
o no ho és
i en cas
que veiem
que no ho sigui
reduirem
el nombre
d'obertures
per altra banda
com que no
podem anar
a fer una
normativa
ad hoc
cas per cas
el que sí
que recomano
a aquestes
persones
que viuen
soles
és que utilitzin
bosses més petites
i que pensin
en llançar
els residus
això
dos o tres
cops per setmana
per altra banda
els residus
orgànics
sobretot
en períodes
de calor
a nivell de
celebritat
es recomana
que no estiguin
més de dos dies
al covell
a partir
del segon dia
ja comencen a aparèixer
insectes
olors
etcètera
per tant
per una qüestió
de celebritat
és recomanable
que
els residus orgànics
no s'estiguin
més de dos dies
en un covell
però
novament
el que et deia
si cal fer canvis
els farem
no
d'acord
també pregunten
quan hi haurà un accés
a alguna aplicació
per veure els registres
de les targetes
ara mateix ja estem
en fase de proves
ja estem començant
determinades persones
a poder obrir
els contenidors
amb l'aplicatiu
per veure
amb el mòbil
sí
per si funcionen
per tant
ja estem
en la recta final
i ens agradaria
que el mes de febrer
i màxim març
ja poguéssim
generalitzar
extendre
a tot el municipi
per tant
estem
a la fase final
també
si canviem
de tema
i passem
a un que teníem pendent
de preguntes
que ens van quedar
de l'altre mes
sobre
bueno
Salvem la vall
ens va fer una pregunta
deia que
sorprèn
el silenci absolut
sobre la proposta
de l'AMB
per la urbanització
de la zona
de la bona aigua
diuen
fa mesos que esperem
notícies
però després del fracassat
procés participatiu
sembla que l'Ajuntament
ha optat per ignorar
la ciutadania
i diu
ens preguntem
què s'està amagant
i quan es comunicarà
finalment la proposta
i es permetrà
un debat real
i transparent
bé
el debat
que va haver-hi
precisament
el procés participatiu
el que ha servit
és per millorar
la
la
la proposta
que inicialment
havíem plantejat
en el que
i aquesta proposta
espero
que es pugui
plasmar
en un ple
el mes de març
o el mes d'abril
estem treballant
acabant la
acabant la
definir
amb membres
de la
de la plataforma
Salvem la Vall
he tingut l'oportunitat
de reunir-m'hi
i d'exposar-los
aquest enfoc
que donem
el que
té a dir
que m'he trobat
és
que no hi ha
voluntat
de negociar
sobre les premisses
de l'Ajuntament
que consisteixen
en reduir
l'edificabilitat
i col·locar-la
en zones
on no hi hagi
impacte
ni paisatgístic
ni ambiental
i que
la plataforma
Salvem la Vall
està en uns posicionaments
de màxims
que no es faci res
que és
que és
simplement
que es
que es
desclassifiqui
l'opció
de desclassificar
ja l'hem
descartada
en diverses ocasions
primera
per l'elevadíssim
cost
econòmic
que tindria
per l'Ajuntament
i segona
perquè
posaria l'Ajuntament
en situació jurídica
complicada
amb un front
amb una batalla
judicial
que saps
com la comences
però
que no saps
com l'acabes
però més enllà
d'aquest front judicial
que pots guanyar
o pots perdre
el que
tenim molt clar
és que
hauríem
d'assumir
des de l'Ajuntament
amb pressupost municipal
íntegrament
les obres
per solucionar
els problemes
d'inundabilitat
que tenim
en aquest sector
vull recordar
que els dos
principals equipaments
que tenim al municipi
estan en zona inundable
complex a la bona aigua
i l'institut
municipiari
per tant
si no es fa
a través de planejament
aquests problemes
els ha de solucionar
en pressupost municipal
l'Ajuntament
estem parlant
d'un cost
d'uns 10 milions d'euros
i segona
estem renunciant
fent
desclassificant
i deixant de fer
aquest planejament
estem renunciant
com a Ajuntament
a fer
moltíssims
habitatges
de protecció oficial
per tant
jo entenc
la sensibilitat
ambiental
en el context
en què ens trobem
que hi ha una amenaça
pel canvi climàtic
que és evident
entenc la sensibilitat
que té una part
de la població
que no es construeixi
en determinades zones
però també
aquests col·lectius
han d'entendre
que en paral·lel
a l'emergència climàtica
tenim una altra emergència
que és l'habitacional
i que llocs com Sant Just
que tenim
una especial necessitat
d'habitatge assequible
no podem renunciar
alegrement
a metres quadrats
que es poden destinar
a habitatge assequible
la trajectòria
en aquest sentit
de Sant Just
crec que demostra
que tots els creixements
urbanístics
que s'han fet
en tots
la variable
de l'habitatge
de protecció oficial
sempre ha tingut
un pes molt important
inclús
als anys 90
quan pràcticament
ningú
li preocupava
aquest fet
a Sant Just
aquesta variable
sempre s'ha tingut
molt en compte
i en aquest cas
en aquest cas concret
de la bona aigua
jo estava disposat
a tenir un debat
i estic
i segueixo
estant i disposat
tot el govern
ho està
a discutir
en quins llocs
és millor
o és pitjor
col·locar edificabilitat
amb la premissa
com et deia
que estem
treballant
per reduir
a la meitat
el sostre edificable
en aquest entorn
passar de 23.000
a uns 12.000
per tant
aquí hi ha un esforç
molt gran
de l'Ajuntament
ara bé
si l'altra part
el que vol
és que no es faci res
serà molt difícil
poder arribar
a un punt
d'entesa
i fins ara
el que m'he trobat
és que
l'altra part
el que vol
és que no es faci res
que em sembla legítim
però també s'ha d'entendre
legítim i respectable
però també s'ha d'entendre
que des de l'Ajuntament
considerem
que no és òptima
que no defensa
l'interès general
l'opció
de no fer res
per tot això
que t'he explicat abans
que renunciem
a molta protecció oficial
que assumim
un cost
molt gran
de solucionar
un problema
que no ha creat
aquest govern municipal
ni els anteriors
que ve del tard
del franquisme
quan es va enterrar
la Riera
i es van construir
equipaments municipals
al damunt
al damunt
no és una decisió
que hagi pres aquest govern
sinó que estem gestionant
les conseqüències
d'aquesta decisió
i estem buscant
la millor fórmula
sent
el més respectuosos
possible
amb l'interès general
per solucionar
un problema
que no hem creat
i per donar
resposta
a altres problemes
com per exemple
el de l'emergència
habitacional
que tenim
a tot el país
però també especialment
a llocs com
Sant Josep Verde
amb més temes
alcalde
i no hi ha res a amagar
vull dir
aquí
ningú s'està
ningú està
amagant
absolutament
res
els planejaments
afortunadament
s'aproven
per ple
inicialment
provisionalment
s'envien a la comissió
d'urbanisme
amb moltíssims informes
que són preceptius
vull dir que
hi ha molts organismes
que hi diuen
la seva
i en aquest sentit
vull tranquil·litzar
la població de Sant Just
perquè no es farà
res
que suposi
una amenaça
pel territori
un parell de temes més
són els que ens donaran
temps de tractar
la resta de preguntes
les farem
a l'entrevista
del mes següent
un dels temes
perquè es fa avui
precisament a la tarda
que és la reunió
veïnal
amb Eslluí
amb les zones
d'aparcament
la zona blava
i la zona verda
pregunten
per quin motiu
es vol fer
àrea verda
i blava
diu
sou insaciables
en perjudicar
i fer pagar
els veïns
a veure
dues coses
la primera
és que
nosaltres
l'àrea verda
l'hem implementat
allà on hi ha hagut
una demanda
veïnal
per problemes
d'aparcament
en aquest cas
concret
del Mas Lluí
tenim una
tenim una sèrie
de peticions
que ens fan arribar
veïns
que diuen
que tenen
problemes
per aparcar
falta de rotació
de vehicles
o?
que tenen problemes
d'aparcament
val
a partir d'aquí
ens dirigim
a l'associació
de veïns
del Mas Lluí
i l'associació
de veïns
ens planteja
que fem una reunió
convoquem una reunió
amb els veïns
els exposem
aquest problema
i
plantegem
solucions
que hem donat
en altres llocs
del municipi
on també ens han
plantejat
aquest problema
la solució
passa per regular
l'espai públic
l'espai públic
doncs
és el que és
i
per tant
doncs
o es regula
o es deixa
com està
i es regula
o no es regula
en funció de si hi ha o no hi ha problemes d'aparcament
nosaltres en aquesta reunió d'avui
el que plantejarem
són solucions
que s'han implementat
en altres llocs del municipi
que han tingut una resposta ciutadana
molt bona
sempre la gent
ha quedat molt satisfeta
malgrat en alguns llocs
també inicialment
hi havia hagut
reticències
per part de
determinats veïns
o col·lectius
però
aquest és un tema
que
que ha de decidir
cada
cada barri
si
la majoria de veïns
volen que s'implementi
s'implementarà
si no volen
que
s'implementi
no s'implementarà
per l'Ajuntament
la zona verda
és deficitària
estem parlant
que té un cost
pel veí
de 60 cèntims
la setmana
com comprendràs
aquest cost
no cobreixes
ni el sou del vigilant
per tant
l'Ajuntament
no té cap
cap intenció recaptatòria
amb aquesta mesura
és un
un servei
que oferim
als veïns i veïnes
allà on el demanen
que com et deia
ha tingut bona acceptació
on s'ha implementat
però que si els veïns i veïnes
del Mas i Ví
decideixen
que no el volen
per l'Ajuntament
doncs no serà
absolutament
cap problema
no n'hem cap ànim
d'imposar
cap
cap solució
a aquest
possible problema
d'aparcament
que té el barri
del Mas i Ví
També hi ha hagut
un parell
de preguntes
en referència
a la il·luminació
de Nadal a Sant Just
fem ara aquesta pregunta
perquè potser més endavant
ja no tindrà
tanta actualitat
diu
que sempre
però especialment
aquest any
sobretot comparat
amb pobles del costat
per exemple
la carretera
Raial
diu
quan passes
t'esplugues
a Sant Just
llegeixo
diu
t'entra una tristesa
o et fan venir ganes
de plorar
si és per estalviar
diners
diu
aquesta persona
crec que és millor
no posar res
que el que es posa
a l'actualitat
Bé
s'ha d'analitzar
municipi
per municipi
perquè cada municipi
té les seves
casuístiques
a Sant Just
no tenim
una concentració
comercial
tan gran
com tenen
municipis
veïnals
que es poden
permetre
reforçar
molt
un eix
comercial
concret
a nivell
d'il·luminació
i després
tenen
la resta
del municipi
sense cap
tipus
d'il·luminació
aquí intentem
doncs
els eixos
comercials
que tenim
que són els que són
doncs
il·luminar-los
i també
intentar
que
ni que sigui
simbòlicament
la il·luminació
de Nadal
arribi
a tots els barris
d'un municipi
que com bé
saps
és un municipi
dispers
també val a dir
que
en altres municipis
una part
d'aquesta
il·luminació
la financia
en associacions
comercials
sigui total
o parcialment
a Sant Jus
ho fem
íntegrament
des de l'Ajuntament
i honestament
els recursos públics
són
limitats
nosaltres
establim
prioritats
en base
a necessitats
socials
considerem
que les llums
de Nadal
estan bé
que hi siguin
però
no farem
una política
pública
de llums
de Nadal
com la que fa
Vigo
per exemple
o altres
municipis
no considerem
que sigui
una
activitat
d'un altíssim
interès públic
com perquè
hi aboquem
molts diners
em sap greu
si hi ha veïns
que no els agrada
hi ha alguns punts
que es poden
millorar
es poden afegir
però
l'Ajuntament
de Sant Jus
amb això sí que vull ser
molt honest
no considera
que
les llums
de Nadal
siguin
una prioritat
i per tant
no creiem
que hi hagin
hem d'abocar
molts
molts diners
quan
tots els serveis
municipals
en els darrers temps
estan pujant
molt
el seu cost
estem parlant
que per exemple
el SAT
que és el servei
d'atenció domiciliària
que tenen persones
que no es poden valdre
per si mateixos
que és un temps
que estarem tots d'acord
que és un servei
de l'interès públic
i de l'interès social
doncs l'any
segurament de cara
a l'any que ve
haurem de pagar
al voltant d'un 50% més
estem parlant
de xifres
de 400.000 euros més
si això li sumem
que en paral·lel
la gent tampoc
vol pagar més impostos
doncs com a Ajuntament
hem de prioritzar
on destinem
els recursos públics
i com comprendràs
doncs
nosaltres el que prioritzem
són les
activitats
els serveis
que tenen
cobreixen
necessitats
socials
de la mà d'importància
l'altre
no ho descuidem
del tot
però no en fem
una política
bandera
una persona
ens pregunta
quin és el pla màxim
per respondre
a una instància genèrica
aquesta persona
no
es veu que va posar
una instància
i la va posar
fa més d'un mes
que tampoc
la pot consultar online
no sap exactament
doncs hauria de ser un mes
i amb això és veritat
que
que hi hem d'estar a sobre
perquè
a vegades
ens arriben
queixes en aquest sentit
i són queixes
justes
i no puc fer
res més
que demanar
disculpes
si després em facilites
les dades
d'aquest veí
doncs miraré
en quin punt es troba
aquesta instància
i després també
una pregunta
que ens va quedar enrere
el mes passat
parlant de
per què es van treure
els sifons
de les clavegueres
i no es van tornar
a posar
doncs es van treure
perquè
durant
uns anys
vam tenir
una plaga
de mosquits tigre
i els mosquits tigre
posaven els
tenien
l'origen
els nius
estaven
en els
sifons
és veritat
que treure
els sifons
com tota la vida
doncs
ha comportat
altres problemes
com per exemple
que les paneroles
abans
amb els sifons
quedaven taponades
i ara
sense sifons
doncs poden
sortir més
lliurement
no?
també problemes
d'olors
però sobretot
de paneroles
doncs ara
hi ha
on els veïns
ens ho demanen
estem tornant
a posar-los
però sabent
perquè no hi ha
una solució màgica
que
després són punts
on acostumen
a haver-hi
concentracions
de mosquits
Alcalde
ens han quedat pendents
preguntes sobre
les femtes de gos
preguntes sobre
una ordenança
municipal
de sobreolls
i vibracions
sobre el desgavell
que hi ha al carrer
Ramon i Cajal
amb el tema
també de les entrades
de l'aparcament
que hi ha a la zona
del voltant
del camp de futbol
preguntes sobre
carril bícim
també sobre
el cap
l'ambici
i temes
de temperatures
en alguns equipaments
municipals
tot això
ho traslladarem
per això ja
a l'entrevista
del proper mes
molt bé
mentrestant
ho deixem
en aquest punt
gràcies
a vosaltres
adeu
adeu