Fumando Espero: cabaret i memòria a l’Ateneu

Resum

Context i obra

Proposta teatral de La Bacanal que combina teatre i cabaret per retratar la Barcelona dels anys 20 en plena censura i dictadura. S’estrena avui a l’Ateneu de Sant Just. El director Elias Ashtari explica l’origen, el procés creatiu i l’impacte de la peça.

"la Criolla és un refugi per a aquestes dues persones" (Elias Ashtari)

Sobre la dramatúrgia

Escenari: el cabaret La Criolla, al barri xino, i l’avinguda del Paral·lel com a espai de llibertat i evasió.
Personatges: vella Dorita i Flor de Otoño (ficcionades a partir de materials parcials i fotografies), i el pianista Oscar Matxancoses.
To i llenguatge escènic: barreja de música, humor i dramatització per parlar del passat amb ressonàncies al present.

Temes clau

Censura i control moral; dictadura i pistolerisme com a context històric.
Paper de la dona i qüestions de gènere tractades amb cura i actualitat.
La por com a condició vital d’ahir i d’avui, i el refugi com a espai col·lectiu.
Memòria històrica abordada des d’una companyia jove per connectar generacions.

Procés creatiu i documentació

Origen: tesina de Laura Pont i Edu Hidalgo; recerca d’arxiu i descobriment de materials fragmentaris sobre La Criolla.
Criteri: aproximadament 90% fidelitat documental i marge de ficcionalització per articular la història.
Evolució: de peça de 30’ a espectacle d’1 hora; ajustos constants segons reacció del públic.
Recorregut: temporada al Dau al Sec amb funcions exhaurides i crítica positiva.

Recepció i impacte

Acollida intergeneracional: públic gran i jove hi connecten per motius diferents.
Representació i identitat: tractament de gènere i diversitat que fa sentir part del relat a espectadors que sovint no s’hi veuen reflectits.

"És la primera vegada... que veig algú com jo a l’escenari"

Dades de la funció

Avui, 24 d’octubre, 19 h, Ateneu de Sant Just (Sala del Cinquantenari).
Estat d’entrades: exhaurides per reserva, però es recomana passar pel teatre per possibles alliberaments d’última hora.