Ara mateix són un quart de dotze, esteu escoltant Ràdio d'Esvern.
Passem a fer l'entrevista del dia del magassin de matins La Rambla,
com sempre fem a aquesta hora.
La convidada d'avui la tenim connectada via telefònica.
És l'artista plàstica, també responsable de la secció d'Artaneu,
de l'Ateneu de Sant Just.
És la Imma Boronat, que el proper 20 de desembre a les 8 del vespre
estrena nova exposició de pintura a la Sala Piquet,
una exposició titulada Entre tu i jo.
Per ubicar una mica a Imma Boronat,
ella fa 19 anys que és professora,
treballa al Maria Aurelia Capmany a Cornellà,
imparteix classes també de dibuix a l'educació secundària,
també al batxillerat artístic,
i com hem dit també, a més a més,
està al capdavant de la secció Artaneu
i és professora d'un curs d'un taller
que es fa setmanalment també a l'Ateneu.
Parlem amb ella.
Hola, Imma, què tal? Molt bon dia.
Hola, què tal? Molt bon dia. Com va això?
Bé, molt bé, molt bé.
Doncs ens agradaria que ens expliquessis una mica
aquesta exposició que inauguraràs aquí uns dies,
la setmana vinent,
que hem dit que es titula Entre tu i jo.
és una exposició de pintura
que pel títol ens transporta a un ambient així com íntim, no?
Entre tu i jo. És així?
Sí, exactament, sí.
Entre tu i jo és el títol que he posat perquè,
o sigui, l'exposició de pintura,
doncs hi haurà obra nova que acabo de fer,
obra de potser fa també uns anys,
faré diferents racons
i volia descriure una miqueta el diàleg
que hi ha entre jo i l'obra.
O sigui, aquest moment especial que es crea
quan estàs creant i quan estàs pintant,
que estàs dialogant, doncs, el que seria la tela, no?
I llavors, doncs,
entra una cinésia,
és un moment super màgic,
molt íntim
i que realment has d'estar connectada, no?,
amb la teva creativitat i el que tu sents
per poder plasmar i fer una bona obra, jo crec.
Per tant, doncs,
el títol reflecteix això, pràcticament.
Sí, sí.
Clar, en realitat, per això, Imma,
quan tu dibuixes, no?,
quan tu pintes,
realment sempre hi ha aquesta mena de vincle, no?,
amb la tela.
Sempre, quan et poses a pintar,
entenc que ja s'estableix una mena de vincle
o relació sobre la superfície en la qual estàs pintant.
Sí, és com un espai compartit en aquell moment
on tu comences a sentir, no?,
i comencen a aparèixer coses, no?
O sigui, sí que pots tenir una idea predeterminada primer
o dir, bueno, vull expressar el que sigui,
però si no hi ha aquest diàleg,
si no hi ha aquest moment de connexió
que és superespacial, no apareix.
Que és la diferència, per mi,
entre una obra d'art,
i una obra d'art només a nivell formal, saps?,
que seria més artesania, no?
Si tu fas alguna creació
i poses simplement els materials, colors,
doncs no hi ha realment una connexió,
doncs no apareix, no apareix l'obra, sí.
Vale.
I en aquests moments s'han de trobar, sí, sí.
Imma, són quadres que ens has dit
que has pintat tu ja,
alguns ja els tenies d'abans,
d'altres seran pintures
que la gent vegi per primera vegada,
els has fet una mica amb aquesta intenció,
pensant en aquesta exposició,
o t'han sortit també, bueno,
fruit per altres motivacions internes?
A veure, són fruites de motivacions internes meva,
aquesta inquietud i aquestes ganes de comunicar-me
amb un llenguatge diferent,
que és llenguatge artístic,
i també és una primera projecció que faig
amb aquestes obres
del que faré després al Fabré,
a Can Ginestà.
Aquí hi ha una altra exposició que faré al Fabré
que es diu Espais compartits,
i és com l'inici,
perquè clar, primer començo entre tu i jo
amb aquesta última obra,
que és aquest,
o sigui, aquest aconsellament de diàleg profund
amb l'obra,
i que després,
a l'hora de compartir-ho,
tant amb aquesta exposició
com amb la propera al Fabré,
hi haurà aquest espai compartit
on també hi ha una relació
entre tu i jo,
però en aquest cas serà
l'espectador,
la persona que vingui a veure l'obra,
i l'obra.
I que puguin,
les persones que vinguin a veure-ho,
puguin posar-se a la banda del quadre
i realment crear aquesta connexió
entre ells i l'obra,
i que experimentin el fet de veure l'obra
i poder veure més enllà.
És un tema...
Clar, perquè al Fabré ja et dic,
parlaré també de tot el que és el...
els espais compartits reals
i les xarxes socials
i altres històries, no?
Bé, clar,
el Celler de Can Gín
és una sala més gran
que la Sala Piquet de la Taneu,
suposo que també potser
dóna joc, no?,
a crear, doncs,
bé, aquests més espais, no?,
o que les obres entre elles
dialoguin més
o tinguin més un...
més fils narratius,
per dir-ho així, no?,
que no pas potser a la Sala Piquet.
Sí, allà és més petit,
llavors serà molt més íntim, no?,
i potser hi haurà més input,
no podràs estar, potser,
amb tant d'espai mirant una sola obra,
sinó que seran, doncs,
més enganxades, no?
Clar.
Però també es pot començar a experimentar
aquesta sensació,
o sigui, quan vingui la Generalitat
a les obres,
i us conviu a tots a qui vingueu,
que també vau dir
d'aquest moment, no?,
de mirar una obra d'art,
que no és una pantalla
ni és llum,
sinó és una tela,
i hi ha els materials allà,
posar l'emoció,
i aviam què veuen, saps?,
quina sensació ens tenen,
que això jo crec que és superimportant,
i més en el moment que vivim avui en dia,
on contínualment tenim molts inputs,
tenim moltes distraccions,
i jo crec que val la pena centrar-se,
mirar, doncs,
on és l'art i gaudir-lo.
Ima, és la primera vegada
que exposes la Sala Piquet
de forma, bueno,
tu sola, no?,
en aquest...
Sí, individual, sí.
Sí, sí.
Vale.
I què et sembla, no?,
també una mica de...
Bueno, aquesta proposta
que va començar la Taneu
de cedir la Sala Piquet
a aquestes exposicions
que no tenen una durada massa llarga,
però sí que poden estar
un parell de setmanes
ben bé a aquestes exposicions
que hi hagi aquesta rotació.
Què et sembla, no?,
aquesta proposta?
A mi em sembla fantàstic
perquè és un espai molt maco
que el podem donar dintre tots
i és una manera
de generar dinàmica,
donar oportunitats a artistes,
crear aquests espais,
sabent que sempre hi ha al poble
una activitat cultural
que val la pena,
que no hem d'anar sempre
a museus externs
o a sales d'exposicions externes.
Jo crec que és una molt bona iniciativa.
Nosaltres a Taneu
ho fèiem un cop a l'any,
no?,
el maig d'exposició,
la pintura
ja era col·lectiva
i està molt bé,
si ve una miqueta la mostra i tal.
Però el fet que un artista sol
pugui anar, no?,
tenen l'opció d'agafar aquesta sala,
amplia l'oferta cultural
de Sant Just.
Clar.
Sí, sí, està molt bé.
I per la gent que no et conegui,
o que mai hagi vist obres teves,
parla'ns una mica del teu estil,
que entenc que és una pintura
que fas,
tinc entesa, eh?,
amb els dits,
no pas amb pinzells,
és més figurativa,
més abstracta?
A veure,
jo tinc una primera fase
de pintura més abstracta,
de fa un temps,
i després,
a partir de la pandèmia,
vaig començar a fer
més figuració,
sobretot de cares,
o sigui,
necessitava tornar
a reconstruir les cares,
a veure aquella part
que no veiem,
a tornar a sentir,
no?,
la part més humana,
no?,
de les persones.
Sí que utilitzo el dits,
per pintar,
perquè és un tema
de tècnica meva,
que m'agrada molt
agafar la pintura,
posar-la directament
en les mans,
perquè és com una connexió
molt directa
amb l'obra,
molt primària també,
i em dona molt de joc,
és com si l'estigués també
a l'hora esculpint,
a part de pintar,
saps?,
o vaig com tocant.
A vegades sí que utilitzo
algun pinzell
per fer una línia,
perquè clar,
la mà no em dona per fer,
saps?,
i em dona algun detallet,
utilitzo algun pinzell
i ho faig.
I després també m'agrada molt
pintar de pressa,
o sigui,
intentar pintar
com en directe,
perquè també he fet
veus pintures en directe,
intentar treure el màxim
en un temps continuat
i no deixar l'obra
reposar molt.
Aleshores,
ja es dicti una part
més abstracta
i una part més figurativa,
que fa referència
a la figura humana
o al diàleg
entre persones,
i després també
sí que he fet
un parell d'obres
o tres
d'arquitectures,
o sigui,
que apareixen
en edificis.
Sí,
sobretot a partir
de l'escenari d'arquida
que vaig fer
a la vegada
d'estes dues
us vaig tornar a reprendre
el tema
de pintar
i he fet
un quadre,
per exemple,
de Can Gienestà,
sí,
que també està
a l'exposició
i, bueno,
l'altra part
ja veieu que
podríem dir
una miqueta
entre el produïnista
i l'expressionista abstracta,
seria més o menys
aquest a m'ho de dir.
Molt bé.
Escolta,
a mi,
aquest mes,
el mes de desembre,
molta gent,
segurament,
la que és sòcia
de la revista
La Vall d'Avers,
podrà gaudir
de...
La revista
de la portada
és un dibuix
fet per tu,
és una pintura teva,
per tant,
podrà gaudir
en certa manera
del teu art,
no?
Què ha significat
per tu
ser la portada?
Bueno,
que una pintura teva
sigui la portada
d'una revista,
la número 500
de la Vall d'Avers.
Bueno,
per mi,
és una
importància increïble,
no?,
per poder participar
dins del desenvolupament
d'aquesta revista,
de la seva història.
De fet,
la portada aquesta,
bueno,
el quadre
el vaig ser en directe
al dia d'aniversari
i, clar,
per inspirar-me
vaig agafar
la primera portada,
que es va publicar,
i vaig intentar fer,
bueno,
vaig fer un viatge
d'aquella portada antiga
a una visió
més del futur
i actual
del que seria el moment,
saps?
Llavors,
vaig parlar a la part
més en colors
tirant a sèpia
i colors
molt vius
que seria
el moment actual,
no?,
i projectant cap al futur.
Apareixen dues cares,
bueno,
ja veureu.
A mi m'ha fet
moltíssima il·lusió,
va ser un moment fantàstic,
amb molta energia,
a més,
com que estava just
a la festa,
vaig poder captar
tota l'energia
de la gent,
sí,
sí.
A més,
a més,
és que també
et veiem,
estàs molt activa
perquè et veiem
també a les fires,
a algunes fires
que es fan aquí a Sant Just,
per exemple,
a la fira de
Iulia Quieta,
et vam veure,
també a la fira
de la primavera,
allà,
que es va fer
a la plaça
Joan Maragall,
també estaves,
la gent
s'interessa
per les teves pintures
o et fa
algun comentari
o...
i ets com a
secció de l'Ateneu?
Sí, sí,
la gent s'interessa molt,
a més,
també,
quan que pinto
normalment,
per exemple,
aquest diumenge
el dia 15,
que hi ha
a la fira de Nadal,
a les 12
ja projecto per dir-ho
que pintaré
en directe
a la meva artan,
no?
I quan pinto
en directe
i sobretot
que estic esperant,
no?,
que la gent vingui
i tal,
i comenti l'obra,
el que s'apropa moltíssim
són els nens.
O sigui,
es queden al·lucinant
veient com estàs pintant
i diuen
uau,
què fa?
Sí,
i és molt maco
connectar,
perquè,
a veure,
m'està molt bé
que la gent adulta,
no?,
doncs,
valorem la teva projecta
per mi,
el que és superimportant
és que un nen
tingui aquesta sensibilitat
d'apropar-se
a veure-ho
i,
bueno,
i empatitzar,
perquè quan tu crees
en directe,
al moment en què una persona
et veu crear,
també activen el servei
la part creativa
i és supermaco.
Sí,
sí,
sí,
de tant.
El que més crida l'atenció
és a què pinti allà.
A més a més,
Imma,
també,
Art & Wine
va ser una activitat
de mitjans de novembre
de l'Adaneu.
Ah,
sí?
Perquè no em parà,
eh?
No,
no,
no,
en col·laboració
amb el celler de Can Mata
veu exaurir entrades.
Crec que era la primera vegada
que es feia una activitat
d'aquesta mena,
no?,
en què,
bueno,
en què es proposava
l'activitat de pintar
a l'hora que es gaudia,
no?,
de vins que portava
al celler de Can Mata,
com,
no sé si tu havies dinamitzat
mai abans
una activitat com aquesta.
No,
no,
no,
jo ja fa mesos
que ho pensava
i era una idea
que tenia al cap,
no?,
de reunir gent
i pintar tots junts,
saps?
Llavors,
el fet aquest
de poder també tastar,
no?,
doncs,
un vi o tenir alguna
experiència
que t'inspiri una mica
i que sigui com una miqueta
la connexió entre tots,
a més,
és que el vi
fa molta germanor,
no?,
fa molta taula,
no?,
doncs,
jo ho tenia molt pensat.
Vam començar
posant 10 entrades,
15,
vaig haver d'ampliar 30,
bueno,
i hi havia més gent
que volia anar
i va ser,
bueno,
super maco.
I aleshores,
doncs,
era una cosa que
quan ho vaig fer,
o sigui,
ho heu dit moltíssim
perquè es va crear
un ambient,
o sigui,
la gent sortia
i em deia
em sinto superbé,
i dic,
per què has creat?
Perquè el fet de pintar,
el fet de treure
i expressar,
és que és com
una gimnàstica mental.
Llavors,
trobo que són tallers
que a part
que són divertits,
són bons
per la gent,
o sigui,
és com,
no sé,
és un viatge
que és com un mateix
i la gent,
bueno,
m'ha quedat
encantadíssima,
encantadíssima,
perquè clar,
tu ho heu tastat un vi
que et donin
una sensació,
aquell olor
provoqui un color
o,
no sé,
una imatge
que sigui,
tu puguis
posar-lo,
és que
és molt,
molt interessant.
Sí,
sí.
Molt bé.
Suposo que em farem més.
Home,
és que
va-ho exorientar,
em sembla,
no sé si va ser...
Sí,
sí,
va quedar-se'n fora.
Clar,
clar,
és que,
no,
no,
sí,
l'àstit
van parlar amb ella
i també
ho va gaudir
moltíssim
i,
bueno,
jo crec que
no van poder parlar
amb ningú
que participés
a l'activitat
però jo crec que
va tenir prou èxit
i que a més a més
és una cosa
que està com també
bastant de moda,
no,
gent que demana.
Sí,
a més que està molt
normal,
però,
jo penso que
abans de tot això
ja ho teníem pensat,
aviam,
que sí que tot sempre
et porta,
la societat amb tot sempre
una miqueta com a l'hora,
vull dir,
les coses on apareixen,
no saps per què,
apareixen diferents necessitats
a l'hora,
vull dir,
que quan es posa de moda
alguna cosa
és perquè al final,
és una necessitat
i també que em va agradar
molt el taller
que va venir a l'hora
molt jove.
Sí?
Ostres,
que bé.
Sí,
també va ser un èxit
perquè és una manera
també d'obrir a Taneu
a l'altra pub.
Bé,
doncs,
escolta'm,
Imma,
sabem que ara
a dos quarts
tens una classe
i no et volem entretenir.
Quin classe?
Sí,
sí,
simplement
desitjar-te molta sort
i convidar la gent
que el dia 20 de desembre
la setmana vinent
a les 8 del vespre
vagi a la Taneu
a la sala Piquet
perquè estrenaràs exposició
entre tu i jo
es diu
i de ben segur
que hi haurà pintures
exquisites.
Sí,
i una mica de cava
també,
si vols,
és que sapigui
que estic
comidat
d'una copa de cava.
Bé,
doncs,
bueno,
doncs,
espero allà,
moltíssimes gràcies.
Una abraçada.
Gràcies a vosaltres,
una abraçada.
Adéu.
Escoltes la Rambla,
la vida s'enjustenca
a través de les zones.