Ara, escoltes, ràdio d'Esvern.
Vinga, doncs ara, les 11 i 37 reprenem com...
bé, només havíem dit el nom de la convidada d'avui,
és l'Anna Vilanova, la portaveu de la CUP Sant Just.
Anna, bon dia de nou. Bon dia de nou, Lúria.
Ara, si podeu seguir, també l'entrevista pel canal de YouTube
de l'emissora de ràdio d'Esvern, d'acord?
Si entreu a YouTube, poseu-hi i allà també la podeu seguir.
Ens faltava obrir la càmera.
Bé, Anna, vau començar el 2024 el butlletí municipal
demanant fer ús del reglament de participació ciutadana
i, a més a més, en el ple de novembre,
la CUP vau presentar una emoció amb Esquerra i Junts
que no es va aprovar però que demanava fer audiències públiques
sobre temes d'interès general.
Com creieu que es podria implicar més la ciutadania en la presa de...
De fet, aquesta emoció sí que és veritat
que la vam presentar el mes de novembre del 23.
Era la petició d'audiències públiques
en el qual, en aquesta petició, es va ensumar Esquerra i Junts.
De fet, és que volíem adquirir, si seies aprovat,
adquirir el compromís de l'equip de govern
per convocar tot un seguit d'audiències públiques periòdiques
sobre temes d'interès general de la ciutadania.
Audiències públiques abans de ser aprovats als temes,
que n'hi poden haver de molts temes,
per exemple, el tema de pressupostos o de com volem la vall,
són audiències públiques en el qual s'escolta l'opinió de la població
i després es prenen les decisions que s'hagin d'aprendre.
De fet, no és una cosa de senyors, no seria una novetat,
sinó que hi ha molts pobles i ciutats a nivell de Catalunya
que ja apliquen les audiències públiques.
Per tant, a més a més, si fem una anàlisi del PAM,
que s'ha presentat i es va presentar el mes de febrer i tal plegat,
hi ha un punt que m'agradaria llegir
que diu el PAM, fomentar la ciutadania activa
i la participació en la gestió i governança
per tal de fer-la en un sentit democràtic,
de comunitat i de responsabilitat cívica.
És una descripció clara del que hauria de ser una audiència pública.
Per tant, llàstima que...
Que estigui en el PAM, potser, però que no s'acabi d'implementar.
Que no s'hagi acabat de constatar
i és un sistema molt interessant de poder-ho a terme.
De fet, nosaltres, si ho governéssim,
el primer que faríem és convocar audiències públiques
sobre temes d'intre general de la població.
Molt bé.
També m'heu expressat en més d'una ocasió
un mostre de malestar pel sistema de poc participatiu
i transparent de l'Ajuntament,
i lligat a aquest tema, el plegat gener,
vas posar l'accent en utilitzar el Consell de Ciutat.
Com hauria de funcionar un òrgan d'aquestes característiques
per ser útil a Sant Just?
Fent referència al tema anterior,
de fet, al Consell de Ciutat.
Els Consells de Ciutat s'utilitzen a moltes ciutats
i a pobles de Catalunya, per exemple.
Barcelona és un exemple.
Aquí, a Sant Just, el que va passar és que va ser un tema
que es va iniciar durant la pandèmia,
amb tota la dificultat que això comportava.
I nosaltres vam manifestar el nostre malestar
perquè aquest Consell de Ciutat ha estat poc participatiu.
Sí que es va convocar tots els representants polítics
i algunes persones expertes sobre els temes,
però tampoc eren persones expertes.
Nosaltres manifestem que eren escollides a dit,
però, en tot cas, eren persones expertes.
El que es va és elaborar un document
del qual després no s'ha vist.
És a dir, no és que no s'hagi vist,
és que no s'hi ha participat en un alt vistiplau
d'aquest document que es va elaborar
amb la participació de totes aquestes persones.
I es va aprovar per decret d'alcaldia.
No sé si va ser l'últim decret d'alcaldia d'en Josep Arpinya,
però, en tot cas, si no va ser l'últim, va ser el penúltim.
I, per tant, ja comencem amb el peu.
S'aprova un document en el qual es creu amb la participació,
però després no hi ha un retorn de verificar
si tot allò que s'ha escrit és correcte
amb com van anar les jornades.
De fet, hi ha algunes incongruències que ara...
Ara així pensant no me'n recordo de cap,
però vull dir que n'hi ha,
i si algun dia en podem parlar, ja t'ho explicaria.
Molt bé, o sigui que demaneu una mica la posada en marxa
d'aquests Consells de Ciutat i revisar les persones que...
Revisar i revisar el document que es va aprovar com a òrgan inicial.
De fet, és un sistema fantàstic que ja heu dit,
que utilitza diverses ciutats i pobles de Catalunya.
És un espai plural, ha de ser un espai plural,
en el qual s'hi representen totes les opcions polítiques,
però també totes les entitats del poble i gent experta,
o gent que té interès per participar,
o gent experta en viure-se'n just.
Per tant, és un òrgan inventat que s'hauria d'utilitzar,
i s'hauria d'utilitzar millor.
Ana, la setmana passada vam fer una entrevista
a una treballadora del Servei d'Atenció Domiciliària,
que demà dia 27 fa en vaga per demanar millors condicions laborals
i per demanar també la municipalització del servei.
Durant l'entrevista, la treballadora, al final,
va donar un agraïment a la CUP i també a la sala,
ja que, en més d'una ocasió, heu donat suport a aquest col·lectiu.
De quina forma les recolzeu?
Escoltant-les i donant-los un espai de reflexió i de xerrada,
perquè realment les seves reivindicacions
són reivindicacions bàsiques.
De fet, aquest 27 de febrer fan vaga
i fan vaga per motius molt concrets.
Un és, per exemple, les millores laborals,
que no és l'única, però que són molt fermes i molt coherents
per dignificar també la seva feina,
per municipalitzar el servei
i per sensibilitzar també la població
de les situacions en què estan treballant.
Municipalitzar el servei d'Alçat
no és una cosa tan poc i completament irrealista,
sinó que es fa amb moltes poblacions d'arreu de Catalunya.
És millorar les condicions dels serveis públics.
Des de la CUP no entenem que no pugui ser d'una altra manera
que la gestió sigui directa des dels municipis.
D'aquesta manera, a part de dignificar la feina de les treballadores,
perquè hem de tenir en compte que és un servei molt feminitzat,
doncs també donem un millor servei.
Podem garantir que donem un millor servei
perquè ho fem directament.
Per tant, ens sumem completament amb la seva lluita.
De fet, ens hem ofert a poder-los ajudar en el que sigui,
a repartir propaganda, el que sigui.
Vull dir que nosaltres, si podem ser,
serem el seu altaveu a l'Ajuntament,
les seves reivindicacions.
De fet, des de la CUP ja hem fet algunes trobades
amb grups de l'oposició i tenim prevista per la setmana que ve
una trobada amb la regidora d'Afers Socials,
amb Isabel Darder, per parlar sobre aquest tema,
a veure com podem posar un peu ja
a la dignificació total de la feina d'aquestes dones.
L'Ajuntament va donar una resposta, a partir d'aquesta entrevista,
va dir que realment, per millorar les condicions,
les treballadores s'havien de dirigir les empreses
que porten el servei, que gestionen el servei privat,
com si diguessin.
Però ja sabem que són empreses, justament la de Sant Just,
que és Accents Social, una empresa del Florentino Pérez,
que jo crec que l'objectiu final d'aquestes empreses
és el benestar de les seves treballadores.
Ja no sé si donar un bon servei.
De fet, acaben publicant les dates i tenen 3.000 milions de beneficis.
Per tant, una empresa que té tants beneficis
i quan hi ha tants problemes amb les seves treballadores,
perquè no solament és un problema de Sant Just,
sinó que és un problema de tots els països catalans
i de tot l'estat espanyol.
Les treballadores de la LLAR, que són treballadores socials
i també les auxiliars de la LLAR estan en lluita a tot arreu.
Vol dir que les seves condicions laborals,
sigui l'empresa quina sigui, són nefastes.
De fet, a la taula de negociació amb els sindicats...
Valoriza també una altra de les empreses.
I també hi ha cooperatives que tampoc no donen un bon servei
ni tracta bé les seves treballadores.
De fet, el conveni de treball d'aquestes feines
està a la taula de negociació entre els grans sindicats
i no s'acaben d'arribar a les conclusions finals.
El problema és...
Nosaltres trobem que el problema s'acabaria
quan hi hagués una municipalització
i trobem molt coherent la proposta que fan aquestes treballadores.
Comencem, encara que no sigui una municipalització sencera,
comencem a municipalitzar algunes de les treballadores
que porten més temps.
Tenim en compte que hi ha treballadores
que potser fa 30 anys que estan donant aquest servei a Sant Just.
I tampoc no es pot posar com a excusa,
perquè vaig llegir la resposta que donava la regidora
que aquest servei és molt difícil de municipalitzar
perquè hi ha moltes baixes, no es pot donar com a excusa.
És una feina que té baixes.
És evident, estan tractant persones amb discapacitats psíquiques,
amb discapacitats físiques,
han de mobilitzar moltes vegades per fer neteges,
no tenen cap mena d'ajuda mecànica.
Per tant, és una feina física.
No entendríem que, per exemple,
els cossos de seguretat tenen moltes baixes,
perquè són feines físiques.
I per això els hem d'internalitzar,
ah, hi he dit internalitzar, d'externalitzar.
El problema de la societat és que és una feina molt feminitzada
i les feines feminitzades no es treballa per millorar-les.
Vinga, seguim amb altres temes.
Feu la demanda de tirar endavant la moció que va presentar la CUPI,
que es va aprovar el setembre del 2022,
per garantir la pluralitat i la independència
de la comunicació pública local.
Quantes trobades heu fet als grups del ple des de llavors?
Hi ha algun reglament en marxa?
De fet, com tu dius, es va aprovar el 2022, estem al 2024.
Sabem que les mocions ja ens ho han dit per activar i per passiva,
que les mocions dels mandats anteriors decauen,
però la setmana passada vam fer una trobada
amb tots els representants dels grups polítics que van assistir,
que em sembla que van ser tots, ara no ho recordo així,
i es va decidir que estiraria endavant.
De fet, estem parlant de Sant Just del 2024, 20.000 habitants,
no té cap mena de reglament sobre els mitjans de comunicació
i cal posar-hi la base perquè això sigui així.
De fet, ja hem començat a treballar.
Vam començar a treballar el mandat anterior,
ens vam fer dues reunions, però tampoc no vam aclarir res,
i ara ja tenim fermament el compromís de l'equip de govern
i de la resta de companys d'alguns històries
de tirar endavant aquest reglament.
Hi ha hagut situacions des de les hores o fins a dia d'avui
on creieu que no hi hagi hagut pluralitat
o prou transparència amb els mitjans?
En el moment en què tampoc no hi ha cap ens pública
que d'alguna manera no fiscalitzi,
però si no estudia com són els mitjans,
hi ha aquesta poca transparència.
De fet, ara la propera reunió és perquè ens expliquin
com funcionen els mitjans de comunicació Sant Just
i també, a partir d'aquí, començar a treballar fermament.
Però si agafem, per exemple, el decàleg de bones pràctiques,
que està penjat a la web de l'Ajuntament,
és un decàleg que està penjat a totes les webs
de tots els ajuntaments dels països catalans,
doncs podem trobar algunes coses que ens grinyolen.
Per exemple,
un dels punts del decàleg és fer una crònica objectiva
i veràs de com ha anat el ple municipal,
en el bulletí municipal.
Això no hi és, a la ràdio tampoc no hi és, realment.
Sí que es parla el bulletí al passat mandat,
al final es mostrava la població
com havia anat el tema de les mocions,
però sobre temes importants que es parlen durant el ple,
perquè es parlen de temes importants,
no hi ha mai la visió dels diferents punts de vista polítics.
Sí que tenim el nostre espai del bulletí,
però en tot cas no és el mateix.
També, per exemple, havíem trobat el tema de debats,
també és important el decàleg diu
que hi hagi debats polítics sobre els diferents temes
i no n'hi ha.
Sí que fa un parell de setmanes,
recordo que vam anar a fer el debat a la televisió d'esplugues,
però va ser una sessió de l'alcalde
que ell té el seu espai mensual
i cedeix un cop o dos cops durant el mandat
aquest espai a la resta de representants polítics.
Però en tot cas tampoc no hi ha aquest debat,
i és el que deia abans,
que tampoc no funcionen a partir d'un organ de gestió participativa.
De fet, estaven tots d'acord que calia fer un reglament.
Seguim a més temes.
El ple de jan i la CUP va votar en contra del punt
sobre la contractació del servei de neteja viària,
recollida i el transport de residus.
Un plec de contractació que sí es va acabar aprovant.
Per què la negativa aquesta contractació?
Aquest mandat tot el que presenti l'equip de Govern s'aprovarà
perquè estan en majoria.
Per tant, nosaltres evidentment estem en contra
de tots els serveis externalitzats, ho torno a dir.
La municipalització del servei.
I tampoc no és una fal·làcia parlar sobre la municipalització
del servei de residus, de recollida i de neteja viària,
perquè fa molts ajuntaments
que ja tenen municipalitzats aquests serveis.
I no ajuntaments petits, per exemple, com Navas o Vilassar de Dalt,
sinó ajuntaments més grans.
Per exemple, Castelldefels, Mataró, Blanes...
Fins i tot Sabadell ja s'han fet els estudis pertinents
per tirar endavant aquest servei municipalitzat.
Hi ha mancomunitats, per exemple, territorials,
com sembla que és la Rivera d'Urgellet,
que és una mancomunitat de 72 poblacions
molt disgregades entre elles i que dona servei a 16.000 habitants.
Per tant, no és una fal·làcia,
ni és una idea esbojarrada de la CUP,
sinó que s'està portant a terme.
¿Es podria garantir un millor servei si fos municipalitzat?
Sí, de fet, els pobles on tenen municipalitzats els serveis
es donen un millor servei i, a més a més, hi ha estalvis públics.
Hi ha estudis, hi ha en Jordi Colomer,
que és una persona especialitzada en tot el tema de les municipalitzacions,
ens està parlant que la majoria de contractes privats
que es fan amb empreses privades
s'hi afegeix un sobrecost d'un 27%.
Per tant, aquest 27% ja ens l'estalviaríem
i constata que pel que fa a qüestió de neteja viària,
fins i tot hi ha uns increments d'un 70%.
Per tant, aquí ja parlaríem que hi pot haver estalvi públic.
A més a més, a part que nosaltres, per exemple,
en aquest sistema de recollida no hi estem gens d'acord,
a part que sigui externalitzat,
nosaltres estem a favor del porta a porta.
És un sistema que també s'ha explotat en molts municipis,
ja no d'arreu de Catalunya, sinó d'arreu del món,
i que està funcionant bé.
Per exemple, a Catalunya en tenim una evidencia molt clara.
Hi ha tot un seguit de pobles que tenen l'etiqueta
de reciclar un 80%,
que això són unes dades boníssimes.
D'aquests 39 municipis que reciclen el 80%,
37 estan fent el porta a porta.
Per tant, també creiem que és un sistema
que s'hauria d'exportar senjust.
A part que treus contenidors de la via pública,
dones més feina a la població
i creiem que és un sistema que, de fet, ja ho diem nosaltres,
i tampoc no ho diem nosaltres,
perquè els comuns ho porten al seu programa electoral,
ho han portat sempre.
I, per tant, nosaltres seguirem insistint,
a veure si amb la batalla diària i constant
aconseguim aquestes petites victòries.
Vinga, seguim amb equipaments i serveis.
Senjust ja té més de 20.000 habitants,
cada vegada s'han de donar serveis també a més persones.
Creieu, des de la CUP, que Senjust està preparat
per afrontar aquesta realitat,
el tema de planificació d'equipaments, etcètera?
Bé, senjust el que té és que ha crescut bastant
els últims anys i els equipaments han anat sempre a remolc
d'aquest creixement.
Ara tenim, per exemple, que el CAP s'havia d'ampliar,
sí o sí, això ja és una realitat,
no sabem quan es farà efectible,
però, en tot cas, ja n'ha hagut,
hi ha les reunions pertinents amb la Generalitat
i el Govern partirem davant d'això.
També hi ha l'escola Bressol, que va sortir del mandat anterior,
ho tenien com a programa electoral,
però sempre anaven com donant llargues a partir de la insistència
i, sobretot, el tancament de l'escola Bressol-Tic-Tac
era molt evident la falta de places d'escola Bressol,
aleshores es va agilitzar, d'això ens alegrem també.
I el tema del nou institut d'escola,
que són serveis que es necessiten,
hi ha demanda de places públiques, tant de primària com de l'ESO,
s'han posat les bases, començaran amb molt poca oferta
i de mica en mica s'anirà ampliant,
però perquè tinguem l'oferta completa
han de passar encara uns quants anys.
I també ens fèiem aquesta reflexió
també dels espais que s'han creat nous,
com, per exemple, el de Maslluí,
el Centre Cívic Soletats Sants,
sabem que era un espai necessari també per trobar-se la població,
però no podem constatar que se n'estigui fent
per donar un ús adequat.
Nosaltres proposaríem, per exemple, en aquest espai
que, d'alguna manera, potser des de l'Ajuntament,
es proposés de crear com una oficina per fer gestions,
perquè la gent de Maslluí, que són molts,
no hagin de baixar al poble a fer gestions a l'Ajuntament,
empadronaments o preguntes o el que sigui,
una oficina permanent allà que no estaria malament
i també s'utilitzaria aquest espai i tindria un altre ús.
Molt bé.
El ple de gener es va parlar d'habitatge.
L'accés és una problemàtica,
el tema de preus de lloguer no només a Barcelona,
també a l'àrea metropolitana i Sant Just està considerat
com a municipi amb un mercat residencial tensionat.
S'està fent tot el possible per facilitar l'accés a l'habitatge,
en aquest cas, per exemple, del jovent, a Sant Just?
És un tema pendent, important, l'habitatge a Sant Just
i sobretot l'habitatge per gent jove.
Per sort, després de sentir-la tants anys parlant,
ja es posa en marxa el tema de jovenívols.
El que passa és que estem parlant de vuit habitatges.
Nosaltres ja hem proposat i hem dit diverses vegades
que no només tot passa per construir,
també s'haurien d'explotar altres possibilitats
per crear habitatges per gent jove.
Per exemple, sabem que l'INE, l'Institut Nacional d'Estadística,
ha publicat dades de forma regular
sobre habitatges buits arreu de tot l'estat espanyol.
I a Sant Just sobrepassem els 500 habitatges
que es representa que estan buits.
Doncs fem un cens ràpid i que s'apliqui,
perquè una de les taxes que també es va aprovar en aquest mandat
és la taxa per penalitzar aquests habitatges buits,
que és amb un 50% de recàrrec.
Doncs apliquem aquest recàrrec
i d'alguna manera pressionem aquests propietaris
perquè posin aquest habitatge al mar de lloguer
i per gent jove, d'alguna manera.
I també, per exemple, la cataloguació de plantes baixes,
que hi ha moltes a Sant Just, que havien de ser comercials,
que no s'utilitzen,
doncs, d'alguna manera, també pressionem aquests propietaris
perquè posin a l'abast, també, aquestes plantes baixes,
l'Ajuntament que s'encarregui de condicionar-les
i que siguin vivent per joves.
I nosaltres, també, una de les coses que recordo el passat mandat,
que no era jo la representant, però era l'Aleix i el Carles,
que s'havia parlat del tema del nou mil·lenari per gent jove.
Creiem que aquí s'ha perdut una oportunitat important,
són molts pisos,
s'haurien pogut crear unes sinèrgies superinteressants
entre gent jove i, per ara, és un poble que aposta molt
per la vivenda, bueno, ara, en aquest cas, que està bé, també,
però jo crec que tots els marts haurien d'estar complerts.
S'ha apostat molt per la gent gran, que està bé,
però s'ha deixat de banda completament la gent jove
i la gent jove de marxar del territori, ha de marxar del poble,
perquè no té possibilitats de trobar un habitatge digne.
De fet, ahir em parlava amb una noia que em deia
que tenia uns amics que han trobat un habitatge a Sant Just superbé de preu.
Dic, ostres, quina sort que ha tingut, i quin preu, diu, mil euros.
Ostres, mil euros, un habitatge superbé de preu,
que ja ho digui la gent jove, és molt significatiu, és greu.
És greu perquè hem normalitzat uns preus que no haurien de ser normals.
Sabem, bé, tu que ets jove, sabeu quins sous són els vostres,
mil euros has d'anar a cinc a viure en un pis, potser, de tres habitacions,
per poder tenir alguna cosa per fer durant el mes, per poder menjar, bàsicament.
El problema és que normalitzem coses que no hauríem d'haver normalitzat mai.
Molt bé. Anna, ho hem de deixar en aquest punt.
Queden alguns temes pendents,
però tenim més entrevistes també ja en un futur programades,
per tant, els deixem...
Podria dir-te una cosa abans de marxar.
És el tema d'Avantós, un minutet, nosaltres estem també en aquesta lluita,
i el que us agrairíem, ja que no he pogut exposar
tot el que volia dir sobre aquest tema,
és que a veure si els podeu concertar una entrevista amb ells.
Tenen moltes coses a dir, és molt important el que està passant,
i molt greu el que està passant a Sant Just amb el tema d'Avantós,
perquè estem parlant de gent amb malalties físiques i psíquiques importants.
Per tant, crec que hauríem de tenir veu als mitjans de comunicació de Sant Just.
Molt bé. Anna, gràcies, que tinguis bona setmana.
Molt bé. Adéu.