.
Ara mateix són les 11 i 14 minuts,
esteu escoltant la RAM al magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
Passem a fer l'entrevista del dia
i avui xerrarem amb l'artista Sant Justenca, Janira Romero.
La Janira serà una de les cantants protagonistes
del proper cicle de concerts La Virce,
que es fa un parell de cops a l'any a l'Ateneu de Sant Just
i tindrà lloc a les 6 de la tarda, el proper 30 de març.
Serà un concert amb Sílvia Planagumà, l'Anna Hultén
i també la Janira Romero, que la tinc al telèfon.
La saludem. Janira, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Núria.
Doncs bé, xerrem una estoneta perquè ens puguis parlar
de la teva carrera musical de forma una mica lògicament resumida
i també perquè ens expliquis en quins projectes musicals
estàs ara mateix i com serà també el repertori
que escoltarem del concert de La Virce.
Janira, la gent de Ski de Sant Just potser et coneix més
per la teva faceta com a artista, més aviat plàstica,
sobretot en el món de l'escultura.
Tu quan comences amb la música?
Bé, començo amb la música des de sempre,
perquè sempre ha sigut la meva, sobretot el fet de cantar,
i això m'havia encantat sempre, era el somni, no?
I bé, de fet, sempre ho havia fet de portes en dins, digueu-ho d'alguna manera.
Va ser arrel dels cursos, dels tallers de música,
que vaig començar, bueno, a cantar cap enfora, per dir-ho així resumit.
i bé, això em va portar a començar amb un suitorado, amb un grup.
A partir d'allà, doncs clar, és una banda, com a frontwoman,
va ser tota una descoberta.
Vull dir que fa bastant temps que canvi.
I amb quin gènere musical et sents més còmode,
Janira, o són les cançons, els temes que tu interpretes?
Bé, jo, en mans solitari,
fa poc, ara t'anirem més enllà,
però sempre he fet moltes versions
i ho portava a un lloc com bastant íntim.
Vull dir, el que faig jo,
doncs en diuen música d'autora,
però bé, no ho sé com ho podria definir,
sempre és una cosa que em costa bastant definir.
Però també passa amb l'escultura, és a dir,
perquè m'agraden tots els estils musicals,
però quan els porto al meu terreny,
doncs d'alguna manera,
és des d'un lloc molt personal,
jo ho sento com molt íntim.
I hi ha alguna, a l'hora de fer aquestes versions,
que tu ens comentes,
hi ha potser algun tipus de cantant
o algun grup en concret
que t'agradi especialment
fer les seves versions
o interpretar?
No sé si també toques instruments
a l'hora per acompanyar-te.
Sí, la veritat és que m'acompanyo amb la guitarra.
Realment no soc guitarrista,
aleshores em porta això a simplificar molt,
a sintetitzar molt el que sona amb la guitarra
i ho acompanyo sempre amb la veu.
I, ostres, digui algú exactament
amb qui, no perquè m'agrada tanta diversitat musical,
que no és tant per l'artista en si,
sinó pel que em transmet,
que em moc.
I les versions que trio sempre és per aquesta raó,
perquè és una cosa de sentiment,
no sé com dir-ho,
d'endins, no?
No és una cosa que digui,
és que aquest, vaig a fer les sessions d'aquest
perquè m'encanten.
No, faig versions molt diferents,
sovint van molt relacionades amb,
no sé, amb les emocions que s'estan movent
en aquell moment.
Podria dir-ho, sí.
Janir, a dia d'avui com estàs compaginant
la teva carrera,
com si diguéssim,
més artística, plàstica,
per dir-ho així,
amb l'escultura i tot plegat,
amb aquesta part també més musical?
Sí, la veritat que és complexa, això,
de compaginar-ho.
Perquè per mi la part creativa
sempre ha sigut essencial
i, clar, com m'he dit això,
l'escultura ha sigut dels llenguatges
que potser més explorat
pels estudis que vaig fer
i tot eren dedicats allà,
des de sempre.
I amb el temps, això,
va entrar-hi a aquest espai
que és més la música.
Però, clar, per mi d'alguna manera
és tan important l'un com l'altre,
i compaginar-ho
és complexa
perquè són molt diferents, no?
Recereixen energia
i temps diferents.
Però, bueno, d'alguna manera
es poden complementar, no?
A vegades, doncs, una idea
pot agafar forma d'escultura
o potser anar més cap a una cançó, no?
Es mou una mica des del mateix lloc.
Però, clar, en el fons,
ara mateix, per exemple,
l'escultura ha quedat bastant apartada,
però per un tema, doncs, això,
de temps, de requeriment
i sempre continuarà estant
i ho vaig fent,
però amb la música
ara em sento molt més lliure.
Estic, bueno,
explorant aquest camí també
que és com més nou, no?
Per mi, en fet,
d'obrir-lo de cara en fora.
Sempre he sigut
d'alguna cosa molt personal.
Vull dir, és una cosa que
portar-ho com a una feina,
per dir-ho d'alguna manera,
és una cosa que em costa, no?
Perquè no deixi de ser
una cosa que m'enriqueix, no?
Que no, que d'una altra manera,
no econòmicament,
però alhora
també he de lidiar amb això,
perquè compagino aquestes dues
més o menys com puc,
però alhora també
les he de compaginar
amb la meva feina,
el treballador autònom
que em dedico, per sort,
també en l'àmbit de l'art,
realitzant muntatges
i il·luminació museística, no?
I que al final
sí que és tot un hàndicap
intentar compaginar tot això,
però a nivell personal
és molt important
i així que vaig trobant
la manera de fer-ho,
de encaixar-ho.
D'alguna manera
és com que l'art
i sobretot ara,
concretament la música,
és com el que t'omple
una mica, podríem dir,
l'ànima, no?
Tens la part més professional,
però també hi ha
tota aquesta part
que vols desenvolupar
i que comencesi
que t'omple molt.
Absolutament,
és això.
La veritat que és justament,
t'omple la butxaca,
és una cosa que dic no,
però t'omple l'ànima
i és igual,
gairebé diria,
d'important per mi, no?
O sigui que,
bé, quan me'n surtin cosetes
també que veus
que t'aporten
pels dos cantons,
però bé,
sí, és una miqueta
la idea
de tot de viviendo,
per dir-ho d'alguna manera,
però fer-ho equilibrar, no?
Equilibrar una cosa amb l'altra
sense que una perdi
l'essència del perquè ho fas.
Aquí a Sant Just
t'hem vist
en algunes ocasions
cantar, no?
acompanyada amb la guitarra.
Abans de veure't a la Virce,
la gent on t'ha vist, no?
Per exemple,
al Tutuguri,
a Can Ginestà,
algun cop t'hem pogut
escoltar també, no?
Sí,
en música,
doncs el primer que vaig començar
fent així de cara a públic
era amb els tallers,
totes aquestes mostres
que fèiem
o que a vegades
col·laboràvem, doncs,
a les firetes de Nadal,
per dir,
o qualsevol altre lloc.
A partir d'allà,
doncs,
és quan vaig començar
amb el grup de
Suite Dorado,
crec que aquesta banda,
i també aquí a Sant Just
vam actuar,
bé,
perquè en el festival singular
vam rebre un premi,
bé,
va haver-hi uns concerts
que els que vam ser finalistes
doncs vam també participar
i això ens va portar
a fer algun concert
per aquí i per allà.
i després,
sí,
he tocat el Tutu,
he tocat de fet
a Can Ginastà
quan vaig seguir
després de
Suite Dorado
amb el guitarrista,
vam estar fent
un duet d'acústics,
de versions amb acústic
i vam fer Can Ginastà
i alguns altres llocs
no de Sant Just.
I després,
també,
ha sigut, doncs,
el Tutu Guri,
evidentment,
n'hi haurà i n'hi haurà més
perquè sí,
que és com casa,
absolutament,
l'estimo moltíssim
aquell espai,
i ara l'últim
que vaig fer
va ser aquí
a les Festes de Tardó
que ja quan vam començar
a presentar amb el Carles
aquest nou projecte
que ja és
més de temes propis
que fins ara
no havia
tret mai en fora.
Doncs explica'ns,
ja que ho comentes
en genera,
explica'ns una mica
aquest nou projecte artístic
amb en Carles Gutiérrez,
qui és ell,
t'acompanya en aquests concerts
i com has compost
les peces
i quantes n'hi ha?
Sí,
mira,
de fet,
amb el Carles
tot va començar
arrel del que
jo tenia aquestes canzonetes
per aquí
de fa molts anys
i treballar-les
d'un dia així soleta
però realment
no veia gens clars
a compartir-ho fora
però sí que
haver-hi un moment
en què va ser
d'aquí que va
com ho faries això,
no?
T'ho planteges
i com trobar
una col·laboració
més enllà,
no?
I bé,
el Carles Gutiérrez
la presento amb ell també,
és guitarrista,
professional,
té diversos grups,
Sam & Slow,
Sam & Slow,
em sembla que es diu el seu grup,
que ara sempre
amb llibres anglesos,
però ell toca jazz,
es veu molt jazz,
ha fet,
bueno,
ella està molt en actiu,
ell diu d'això,
és la seva professió
i, bueno,
casualment viu al meu carrer
i llavors va ser
el moment en què
em vaig plantejar
doncs treballar
amb aquestes cançons pròpies
va ser arrel d'agafar una mica
la motivació
va ser per l'ajut a la creació,
la proposta
que és l'ajut a la creació
artística
que hi havia aquí Sant Just
i, bueno,
li vaig comentar amb ell
si li interessava
col·loure amb això,
vam estar quedant
i aquí va començar una mica.
La veritat que amb ell
la idea és que
m'ajudem als arranjaments,
vam estar valorant això,
si fer un tipus de producció,
una altra més treballant
amb la idea d'aquest projecte,
de presentar-nos allà
perquè, evidentment,
és un professional
i també penso
que aquestes coses
s'han de valorar
i s'ha de
trobar la manera
de
de
de pagar-ho,
d'alguna manera.
Sí, sí, sí.
És a dir,
hem de viure d'alguna cosa
i amb ell
m'agrada molt el que fa.
La veritat,
sempre té un estil
també molt propi
i va començar així.
Vam estar mirant les cançons,
també li van agradar
i hem estat
tots treballant.
M'ajuda més
amb els arranjaments,
anàvem mirant la manera
d'encaminar-ho
i jo estava treballant
amb el projecte
i anàvem com
amb la idea d'enfocar-nos
cap a aquesta subvenció
o qualsevol altra.
Però, bueno,
definitivament aquest any
pel canvi de pressupostos
i tot
no ha pogut ser
perquè
diria que
si es farà més endavant
ara mateix aquest any
crec que no surt
aquesta convocatòria
pel que ser
i vam decidir
continuar.
Vam decidir
anar continuant fent
i
de qui ens va sortir
doncs això,
aquesta opció
de presentar
alguna coseta
a les festes
de Tardó
després
doncs
ara aquest de la Virce
que arreu d'allà
també
ens van convidar allà.
Què ens tocareu?
Suposo que
en aquest concert
de la Virce
vindràs acompanyada
del Carles
i presentaràs
algun tema
d'aquests teus
així que
bueno,
és que ell també
t'acompanya
no, entenc
amb la guitarra
i això?
Sí, exacte
són els temes
als que hem anat
treballant
i que hem anat
com
sí, sí,
treballant últimament
doncs d'aquests
em presento
quatre
quatre
cançons
pròpies
De què parlen
aquestes cançons?
Perquè clar,
entenc que
com ens has dit
que les vas escriure
ja fa
un temps, no?
Sí,
són de diferents èpoques
hi ha algunes
de Fem Menys
i d'altres
de Fem Menys
de fet
tota la idea
també
d'aquest concert
i em fa molta il·lusió
també fer-ho aquí
a la Virce
a casa
és per
d'alguna manera
per mi
tancar un cicle
i
parlen
d'emocions
és bastant
personal
íntim
històries
com pròpies
i
sí que les considero
una mica
com dir
romàntiques
que és una etapa
que potser
m'agradaria
com
ja la veig
distant
en algunes cançons
per exemple
les que fa més temps
doncs ho veus
com una història
com distant
però no deixen
de parlar
de coses
d'ara
també
de situacions
que no tant sóc jo
sinó tothom
hem estat vivint
parlant
són molt d'emocions
i de situacions
així
de la vida
de la mirada
cap als altres
cap a un mateix
és
des d'un lloc
bastant
sí
personal
en aquest sentit
així
molt bé
què més escoltarem
Janira
el dia del concert
el dia 30
sí
la idea
és fer aquestes
quatre cançons
pròpies
que estic encantada
de presentar
amb el Carles
perquè
realment li posa
un art
i és meravellós
i després
també
tres versions
d'aquestes
que porto
bastant
al meu terreny
són versions
de cançons
que
que m'agraden
que m'emocionen
que tenen
molt sentit
també per mi
i
seria
presentar també
aquestes
tres versions
el concert
de la Birse
també
i actuaran
la Sílvia
Planagumà
i l'Anna
Hulten
jo no sé
si en alguna ocasió
ja has pogut
parlar amb elles
o les coneixies
d'abans
et sonaven
també d'aquí
de Sant Just
la veritat
la veritat
la veritat és que no
no les coneixia
crec que
no sé si
jo crec que ninguna
de les tres
potser ens coneixia
gaire
bueno
elles potser sí
perquè
sé que han tingut
més relació
amb la Taneu
i potser porten
més anys
en aquesta trajectòria
però
no
no les conec
ganes de conèixer-les
també
d'escoltar el que fan
serà una bona combinació
eh
de les tres
sí
bé
també
sí
sí
tota una
experiència
també
poder compartir espai
amb
dues artistes
que ja porten temps
i que es dediquen
no?
que fan classes
també
és la directora
de coses
m'he anat informant
i pinta molt bé
moltes ganes
de conèixer-les
tu ja n'hira
coneixies aquest cicle
el cicle
de concerts
La Birse?
sí
i tant
la veritat
que l'havia escoltat
per la
sí sí
de fa bastants anys
no ho sé
bé
crec que la cinquena edició
no sé si vol dir
que són
fa tinc anys
o que
durant tres
però és que
a mi em sona
com els que fes moltíssim
crec que és que
com que
cada any
com si diguéssim
hi ha
la
la
la tanda dels concerts
bueno
almenys ja
les primeres edicions
feien una
tanda de concerts
com més aviat
a la tardor
i una altra
més aviat
a la primavera
ara no sé si
és només una
una cada any
però bé
no sé si
els primers anys
potser se'n feien
més a concerts
però
però bueno
la cosa és aquesta
que ja ha arribat
com si diguéssim
a la cinquena edició
i que realment
són concerts
doncs que
bueno
que la gent
valora molt
i que acaben
tenint
doncs realment
una qualitat
que
sí que
en aquest cas
hi ha talent local
però bueno
també hi han passat
altres
altres veus femenines
i realment
és un concert
que
són concerts
que la gent
de l'Ateneu
espera amb moltes ganes
sí
la veritat
que justament
això
jo havia vist
en cartells
on la gent
està coneguda
que conec
i que m'encanten
i també
gent del poble
no
com
de tot tipus
d'edat
i d'estils
i em sembla
molt interessant
aquest projecte
la veritat
està molt bé
continuament
impulsant-ho
Janira
ja per anar acabant
després d'aquest concert
de la Birse
que ens has dit
que d'alguna forma
es tanca
com un cicle
també
amb aquest projecte
amb Carles Gutiérrez
com veus
no sé
els propers mesos
o potser
any
amb el tema
de la música
seguiràs
explorant
més temes
amb el Carles
seguiràs
més per les versions
sí
la veritat
és que
bé
és una mica
això també
és
la idea
de
molta il·lusió
que em conviessin aquí
perquè ja estàvem
en aquesta idea
de tancar
com aquesta etapa
com aquesta etapa
a nivell personal
més com de
no sé com dir-ho
més del
que s'està explicant
com d'obrir
un nou camí
que amb la música
doncs amb el Carles
realment
és un honor
per mi
i un privilegi
perquè
és com estar
redescobrint
o descobrint
no
redescobrint
aquestes cançons
pròpies
i trobant la manera
de portar-les endavant
jo sí que m'encantaria
poder seguir
creant
i des de la música
perquè
sí
em fa sentir molt bé
és una cosa
que m'allibera molt
i que
a nivell creatiu
és molt
és molt
enriquidor
aleshores
sí que
per mi
la idea
és continuar
creant
que continuo
sempre
anant fent cançons
però
trobar
aquest nou camí
doncs sí
seria una mica
tancar una etapa
o obrir-ne
no?
millor dit
perquè de fet
per mi és com
obrir una etapa
i seguís tu
en aquest camí
amb el Carles
m'encantaria
perquè realment
és que m'agrada molt
com treballa
tot el que porta
vull dir
crec que
en aquest sentit
ens entenem
força bé
i
i com a professional
clar
per mi és
és
és un privilegi
saps
poder comptar amb ell
i amb la seva
amb la seva
art
així que sí
la idea
és
poder seguir
per aquesta via
sí
i per aquesta via
i per altres
perquè també
a nivell personal
també
muntant-me un petit estudi
a casa
anar fent cosetes
doncs bé
anar-ho compaginant
amb les coses
de la vida
i sempre que es pugui
anar tirant per aquest camí
sempre que pugui
és la idea
és la idea
molt bé
doncs Janira
moltíssimes gràcies
per agafar-nos
a aquesta estoneta
al telèfon
aquí a Ràdio d'Esvern
que acabis de passar
una bona setmana
i ja ens hem anotat
la data
el dia 30 de març
a la tarda
a l'Ateneu de Sant Jús
a la Virce
hi haurà
la Silvia Plana-Gumà
la Gana-Ultén
i també tindrem
a la Janira
a Romero
molt bé
moltíssimes gràcies
a vosaltres
també
per aquesta entrevista
i seguim
vinga
fins al dia 30
Janira
que vagi bé
gràcies
fins al dia 30
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
ade
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu